1. PINTURA
BARROCA

2. Cronologia
• Neix s. XVI
• Segle XVII
• 1ª ½ s. XVIII

3. ART BARROC

5. BARROC EN ESPANYA

6. BARROCO EN ESPAÑA

7. Pintura: Característiques
 Gust pel que és efectista i aparatós.
 Tendència al naturalisme i al realisme, reflex fidel de la realitat és la
deformitat, el dolor i, fins i tot, cadàvers en putrefacció.
 Triomf del color sobre el dibuix. Ric colorit.
 Estudi i importància de la llum. Cerca forts contrasts: tenebrisme
(clarobscur).
 Predomini de la pintura a l’oli sobre tela (el fresc a les voltes).
 Cerca del moviment i dinamisme: composicions asimètriques i
desequilibrades, línia corba, tensió.
 Domini de la perspectiva aèria: s’intenta representar l’atmosfera que
envolta els objectes.
 Temàtica variada: religiosa és la preferida, retrats, mitologia, natures
mortes (bodegons), escenes costumistes, paisatges.

8. ART BARROC: CONTINGUTS
 Arquitectura i urbanisme
 Itàlia: Maderno, Bernini i Borromini.
 El palau del poder: Versalles (Le Vau, Mansart, Le Brun. Le Nôtre).
 Espanya de la plaça major al palau borbònic (Fernando Casas y
Novoa, i germans Chirriguera).
 Escultura
 Gian Lorenzo Bernini.
 La imatgeria espanyola: Gregorio Fernández, Juan Martínez
Montañés, Alonso Cano i Pedro de Mena.
 Pintura
 Italiana: Caravaggio.
 Flandes: Rubens i Van Dyck.
 Holanda: Rembrandt, Frans Hals i Vermeer.
 La pintura espanyola: Ribalta, Ribera, Zurbaràn i Murillo. Velázquez.

9. PINTURA
BARROCA
ITALIANA:
Michelangelo Merisi da
Caravaggio
(1571-1610)
CARAVAGGIO

10. Caravaggio
Descans en la fugida a Egipte
(1597)
Oli sobre tela
(133.5 x 166,5 cm)
Palazzo Doria-Pamphili, Roma

11. Caravaggio
Xicot amb cistella
de fruites
(~1594)
Oli damunt llenç
(70 x 67cm)
Roma
Galleria Borghese
(autoretrat)

12. BACO JOVE

13. MICHELANGELO
MERISSI DE
CARAVAGGIO
BACUS
(1596)
(FITXA 103)

14. VOCACIÓ DE SANT MATEU (FITXA 101)

15. MICHELANGELO
MERISSI DE
CARAVAGGIO
LA VOCACIÓ DE
SANT MATEU
(1600)
(FITXA 101)

16. Caravaggio. Vocació de Sant Mateu

17. Caravaggio. Sopar d’Emaús

18. Caravaggio
Creador de la
tècnica del
tenebrisme
La crucifixió de Sant Pere

19. Caravaggio
Enterrament de Crist

20. Caravaggio
Conversió de Sant Pau
(1601)
Santa Maria del Popolo
(escorç violent pres des d’un punt
de vista molt baix, recorda a
Mantegna)

21. MORT DE LA VERGE
(FITXA 102)

22. MICHELANGELO
MERISSI DE
CARAVAGGIO
LA MORT DE LA
MARE DE DEU
(1605-1606)
(FITXA 102)

23. MICHELANGELO
MERISSI DE
CARAVAGGIO
LA MORT DE LA
MARE DE DEU
(1605-1606)
(FITXA 102)
(DETALL)

24. Caravaggio
Mort de la Verge

25. Caravaggio. La incredulitat de Sant Tomàs

26. Caravaggio
Sacrifici
d’Isaac

27. ARTEMÍSIA
GENTILESCHI
(1593-1652)
JUDITH I
HOLOFERNES
(1611-1612)

28. PINTURA
FRANCESA
GEORGES
LA TOUR
(1593-1652)

29. LE NAIN
(1593-1648)

30. NICOLÀS
POUSSIN
ET IN ARCADIA EGO
(1637-1639)

31. PAÏSOS BAIXOS
Holanda: Rembrandt Flandes: Rubens

32. Escola
Flamenca
Peter Paul Rubens
(1577-1640)
Adoració dels Reis Mags (1624)
Oli sobre taula
(448 x346 cm)
Koninklijk Museum Amberes
Barroc centroeuropeu

33. PETER PAULUS
RUBENS
ADORACIÓ DELS
REIS
(1626-1629)

34. Escola
Flamenca:
Rubens
Deposició o devallament de la creu
(FITXA 105)

35. Rubens
Rapte de les fillles
de Leucip

36. PETER PAULUS
RUBENS
LES TRES GRÀCIES
(1639)

37. Escola
Flamenca:
Rubens
Les tres gràcies

38. PETER PAUL RUBENS
EL JUDICI DE PARIS
(1638-1639)
Museu del Prado
Madrid
(FITXA 104)

39. Peter Paul Rubens
Helena Fourment i els seus fills
(1636)
Oli sobre taula
(113 x82 cm)
Museu del Louvre, París
Barroc centroeuropeu

40. Flandes:
PETER PAULUS
RUBENS
RETRAT DEL DUC
DE LERMA
(1603)

41. Rubens
Desembarcament de Maria
de Medici a Marsella

42. Rubens
La Kermese

43. Escola
Flamenca:
Rubens
Deposició o devallament de la creu
(1611-1614)
(FITXA 105)

44. Visitació de la Mare de Déu i la Presentació de Jesús al Temple

45. PETER PAUL RUBENS
EL JUDICI DE PARIS
(1638-1639)
Museu del Prado
Madrid
(FITXA 104)

46. Flandes
Anton
Van Dyck
La coronación d’espines
(1618)
Oli sobre llenç
(223 x 196 cm)
Museu del Prado, Madrid

47. Ticià
1532
1548
Anton Van Dyck
Carles I de caça (1635)
Oli sobre llenç (266 x 207 cm)
Museu del Louvre, París
Barroc centroeuropeu

48. Jacob
Jordaens
El sàtir i el
camperol
(1ª ½ s. XVII)
Oli sobre
llenç
(174x204 cm)
Alte
Pinakothek,
Munich, Alem
anya

49. Escola
Holandesa
Rembrandt
Retrats de burgesos i
interiors; escenes
costumistes
Lliçó d’anatomia
Autoretrats
La ronda de nit

50. Rembrandt
Davallament de la creu

51. Rembrandt
Dànae

52. Rembrandt
Bou obert en canal o escorxat

53. REMBRANDT

54. Rembrandt
Autoretrat

55. Escola Holandesa
Rembrandt
Autoretrats

56. Rembrandt
Retrat de la seva dona
Hendrickje

57. Rembrandt
Retrat de la seua dona

58. REMBRANDT VAN RIJN / VON RYN
LA LLIÇÓ D’ANATOMIA DEL DOCTOR TULP (1632, FITXA 107)

59. La cara en
penombra del
cadàver
representa
l’umbra mortis
(l’ombra de la
mort)
LA LLICÓ D’ANATOMIA DEL PROFESSOR VAN TULP
(FITXA 107)

60. LA LLICÓ D’ANATOMIA
DEL DOCTOR NICOLAES TULP (FITXA 107)
 Autor: Rembrandt
 Tècnica: Oli sobre llenç
 Mides: 169´5 x 216 cm
 Any: 1632
 Primer retrat de grup de Rembrandt (tenia 26 anys); fou un encàrrec del
Gremi dels cirujans de Amsterdam, del qual el doctor NicolaesTulp era
l’anatomista oficial.
 COMENTARI:
 Clarobscur: contrasts de llum.
 Errors anatòmics  braços i mans.
 Gran expressivitat en les cares dels assistents.
 Mensaje polític: independència religiosa dels Països Baixos (integrats
en la Reforma Luterana)  les disseccions estaven prohibides en
l’Europa catòlica.
 Les disseccions eren importants esdeveniments socials  contribuïren a
l’avenç de la medicina en poder veure el cos humà per dintre.

61. Rembrandt. Síndics dels gremi de drapers (1662).

62. Escola Holandesa
Rembrandt
La ronda de nit
(FITXA 106)
obra també coneguda
com
“La Milícia del capità
Frans Banning Cocq”.

63. REMBRANDT
RONDA DE NIT (1642, FITXA 106)
Oli sobre llenç
(359 x 438 cm)
Rijksmuseum Àmsterdam, Països
Baixos

64. REMBRANDT VAN RIJN
RONDA DE NIT (1642, FITXA 106)

65. REMBRANDT VAN
RIJN
RONDA DE NIT
(1642, FITXA 106)
Detall de La Ronda de
Nit, obra també
coneguda com “La
Milícia del capità Frans
Banning Cocq”.

66. Rembrandt. Paisatge de tempesta.

67. Escola Holandesa
La gitana Frans Hals
Museu del Louvre
Regents d’un asil d’ancians
Museu Frans Hals

68. FRANS HALS
BANQUET DELS OFICIALS DE LA MILÍCIA DE SANT JORDI
(1627)

69. JOHANNES
VERMEER VAN
DELFT
L’AL·LOTA DE LA PERLA

71. Escola
Holandesa
Vermeer
El taller del pintor o
L’art de la pintura

72. Escola
Holandesa
Vermeer
Donzella abocant llet

73. Johannes vanVermeer
Lectora en blau
Al·lota llegint una carta

74. Lectora en blau (1662-66)
La jove de la perla (1665)
La tassadora de perles (62-66)
Llicó de música (62-66)
L’encaixera (1669)
Dona seguda tocan l’espineta (1675)
L’art de la pintura (1666)

75. JAN VERMEER DE DELFT
VISTA DE DELFT (1602)
Vista de Delft és un dels seus quadres més admirats (vers 1660-
1661, Mauritshuis, La Haia). Va ser el seu segon i darrer paisatge urbà i
representa una visió molt fidel. La impressió que ens causa la
llum, denota un tractament d’inigualable mestria.

76. JAN VERMEER DE DELFT
VISTA DE DELFT (1602)

77. BARROC EN ESPANYA

78. BARROCO EN ESPAÑA

79. LA PINTURA BARROCA
VALENCIANA
Josep de Ribera
Martiri de Sant Felip
(FITXA 108)
Josep de Ribera
El Patizambo
Francesc de Ribalta
El Sant Sopar (La Cena)

80. Escola valenciana Francesc Ribalta
Tenebrisme
Crist abraçant a sant Bernat
Oli sobre llenç
(158 x 133 cm)
Museu del Prado, Madrid

81. Escola
valenciana
 Francesc Ribalta
Darrer Sopar o Institució de
l’Eucaristia
Oli sobre llenç adherit a taula
(478 x 266 cm)
Col·legi del Patriarca, València
Fragment del retaule major, un
detall centrat en el moment de la
consagració.

82. Escola
valenciana
 Francesc Ribalta
La visió de Sant Francesc de
l’àngel músic
Oli sobre llenç
(204 x 158 cm)
Museu del Prado, Madrid

83. Escola
valenciana
 Josep de Ribera
Sant Sebastià

84. Escola
valenciana
 Josep de Ribera
Sant Andreu

85. Escola valenciana  Josep de Ribera
Venus i
Adonis
(1637)

86. Escola
valenciana
 Josep de Ribera
El Patizambo

87. Escola
valenciana
 Josep de Ribera
La Dona Barbuda

88. Escola valenciana  Josep de Ribera
El somni
de
Jacob

89. Escola valenciana
 Josep de Ribera
Martiri de sant Felip
(1639, FITXA 108)

90. Ribera
Martiri de Sant
Felip
(1639, FITXA 108)

91. Escola andalusa:
Sevilla
(1ª ½ s. XVII)
 Realisme més
amable, menys
dramàtic.
 Tenebrisme inicial
dels seus pintors.
Zurbarán
Santa Apol·lònia

92. Escola
andalusa:
Sevilla
 Francisco de Zurbarán
Santa Casilda

93. Francisco
de
Zurbarán
Pintor de la
vida
monàstica
Zurbarán
La meditació de
Sant Francesc

94. Escola
andalusa:
Sevilla
 Francisco de Zurbarán
La meditació de Sant
Francesc

95. Escola andalusa:
Sevilla
 Francisco de Zurbarán
L’apòstol Sant Andreu

96. Escola
andalusa:
Sevilla
 Francisco de Zurbarán
Crist de la Creu
(1627)

97. Escola andalusa: Sevilla
 Francisco de Zurbarán
Bodegó

98. Escola andalusa: Sevilla
 Francisco de Zurbarán
Bodegó

99. Escola andalusa: Sevilla
 Francisco de Zurbarán
Bodegons
Agnus Dei

100. Escola
andalusa:
Sevilla
 Francisco de Zurbarán
Immaculada
(1627)

101. Zurbarán
La casa de Nazaret

102. Escola andalusa: Sevilla
 Francisco de Zurbarán
Sant Hug en el
refectori dels
cartoixans
(FITXA 109)

103. Zurbarán
Sant Hug
al refectori
(FITXA
109)

104. Escola andalusa:
Sevilla
(1ª ½ s. XVII)
 Alonso Cano
El miracle del pou

105. MURILLO
(2ª ½ s. XVII)

106. Escola andalusa: Sevilla (2ª ½ s. XVII)
 Bartolomé Esteban
Murillo
El Bon Pastor

107. Murillo
Nen Jesús i Sant Joan
(Nins de la petxina)

108. Murillo
La Sagrada Família de l’ocellet

109. Escola
andalusa:
Sevilla
 Bartolomé Esteban
Murillo
Immaculada

110. Escola
andalusa:
Sevilla
 Bartolomé Esteban
Murillo
Immaculada

111. Escola
andalusa:
Sevilla
 Bartolomé Esteban
Murillo
Immaculada
Concepció de Soult

112. Murillo: Immaculades

113. Escola
andalusa:
Sevilla
 Bartolomé Esteban
Murillo
Nens menjant fruita o
nens menjat raïm i meló
(1645-1646)

114. Escola
andalusa:
Sevilla
 Bartolomé
Esteban Murillo
Nens jugant als daus
(1665-1675)

115. 144.- Vanitas (sinònim: Vanitates).
Composició pictòrica, generalment una
natura morta, que per mitjà d'objectes
simbòlics representa la caducitat de la
VALDÉS LEAL vida, la fugacitat dels plaers terrenals i la
ineluctabilitat de la mort. Habitual en la
(2ª ½ s. XVIII) pintura holandesa, francesa i espanyola del
segle XVII.

116. Escola
andalusa:
Sevilla
 Valdés Leal
Triomf de la
mort sobre la
Vanitat
Finis Gloriae Mundi
(1672)

117. Escola
andalusa:
Sevilla
 Valdés Leal
Triomf de la
mort sobre la
Vanitat
In ictu oculi
(1672)

118. Escola madrilenya
 Juan Carreñó de Miranda
Carles II, i Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or

119. DIEGO DE
SILVA Y
VELÁZQUEZ
(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)
El mestre del Barroc espanyol

120. ANTONIO VILADOMAT
MORT DE SANT ANTONI, L’ERMITÀ

121. Rococó a França i Anglaterra
 JEAN-ANTOINE WATTEAU: L’EMBARCAMENT PER L’ILLA DE CITERA

122. Rococó a França i Anglaterra
 FRANÇOIS BOUCHER: EL BANY DE DIANA

123. Rococó a
França i
Anglaterra
 JEAN-HONORÉ
FRAGONARD:
EL GRONXADOR

124. Rococó a França i Anglaterra
WILLIAM HOGART
MATRIMONI A LA MODA

125. Rococó a
França i
Anglaterra
THOMAS
GAINSBOROUGH
RETRAT DE SARAH
BUXTON

126. DIEGO DE
SILVA Y
VELÁZQUEZ
(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)
El mestre del barroc espanyol

127. VELÁZQUEZ
Comença …