1. HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC I – Tema 1. A
Prehistòria
Història d’Espanya Protohistòria
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves Història antiga
PREROMANS. MAPA 1
2. TEMA 1. LES ARRELS HISTÒRIQUES
PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA
TEMA 1.- LES ARRELS HISTÒRIQUES (pobles indígenes preromans i colonitzacions, Hispània romana i Hispània visigoda).
1.1.- Els pobles preromans, situació geogràfica i trets essencials.
- Condicionaments físics. Introducció geogràfica, situació i característiques generals de la Península Ibèrica.
- Pobles indígenes o indoeuropeus:
· Tartessis
· Ibers
· Celtes
- Pobles colonitzadors:
· Fenicis
· Grecs
· Cartaginesos
1.2.- La Península Ibèrica i les Illes Balears en el context de les guerres Púniques. Hispània Romana.
- Conquesta d’Hispània pels romans
- Fases de la conquesta
1.3.- La romanització d’Hispània (s. III aC- V dC), aspectes polítics, econòmics i culturals (províncies romanes).
1.4.- Les invasions germàniques a la Península Ibèrica.
1.5.- El període visigot (s V dC).
1.5.1.- La qüestió de la unificació social, cultural, jurídica í religiosa entre els visigots i els
hispanoromans.
1.5.2.- Principals institucions de govern i la seva evolució: monarquia, Aula Regia, concilis de Toledo.
La importància de Leovigild.
1.5.3.- Causes de la fi del regne hispano-visigot.
Història d’Espanya
1.5.4.- Les Illes Balears en l’etapa visigòtica.
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
3. BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES
DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA
PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA
TEMA 1.- Les arrels històriques (pobles indígenes preromans i colonitzacions, Hispània romana i Hispània visigoda).
EDAT MITJANA
TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians
EDAT MODERNA
TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC
TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol
TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII
ÍNDEX TEMES BLOC I
4. TEMA 1. LES ARRELS HISTÒRIQUES
PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA
►Condicionants físics
►Paleolític o edat de la pedra antiga
►Neolític o edat de la pedra nova
►Edat dels metalls
►Pobles indígenes i colonitzacions
►Hispània romana
►Hispània visigoda
5. 1.1.- POBLES PREROMANS. SITUACIÓ GEOGRÀFICA
INTRODUCCIÓ. CONDICIONAMENTS FÍSICS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
La Península Ibèrica es troba, respecte a Europa, en un entrecreuament de camins,
entre l’Estret de Gibraltar i els Pirineus (entre Àfrica i Europa), entre l’Atlàntic i el
Mediterrani (entre Amèrica i Àsia), i ha estat nexe d’unió amb altres civilitzacions.
6. PREHISTÒRIA
Nexe d’unió amb altres civilitzacions, ja des del procés d’hominització dels pobles
prehistòrics i, després, històrics (celtes, tartessis i ibers) i les colonitzacions (fenicis,
grecs i cartaginesos) del I mil·lenni aC (any 1000 aC).
7. 1.1.- POBLES PREROMANS. SITUACIÓ GEOGRÀFICA
INTRODUCCIÓ. CONDICIONAMENTS FÍSICS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
Per la disposició del relleu conforma un territori molt muntanyós amb una elevada altitud
mitjana. Presenta una gran compartimentació del relleu perifèric, del que es deriven
conseqüències: climàtiques, hidrogràfiques, econòmiques, etc.
8. 1.1.- POBLES PREROMANS. SITUACIÓ GEOGRÀFICA
INTRODUCCIÓ. CONDICIONAMENTS FÍSICS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
Caracteritza la Península un medi natural molt divers: es troba en una zona temperada
modificada per totes les variables esmentades, amb hiverns molt freds i estius molt càlids,
i precipitacions irregulars, segons es tracti de les variants de l’Atlàntic, Mediterrani,
Interior o Continental, Àrid o de Muntanya.
9. 1.1.- POBLES PREROMANS. SITUACIÓ GEOGRÀFICA
INTRODUCCIÓ. CONDICIONAMENTS FÍSICS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
►Península Ibèrica respecte a Europa
Entrecreuament de camins: Estret de Gibraltar i Pirineus
(Àfrica i Europa) i Atlàntic i Mediterrani (Amèrica i Àsia).
Nexe d’unió amb altres civilitzacions
►Disposició del relleu
Territori molt muntanyós
Elevada altitud mitjana
Gran compartimentació del relleu perifèric del que es deriven conseqüències:
►Climàtiques
►Hidrogràfiques
►Econòmiques
►Medi natural molt divers
Zona temperada modificada per totes les variables esmentades
►Hiverns molt freds i estius molt càlids
►Precipitacions molt irregulars
Atlàntic
Mediterrani
Mediterrani interior o Continental
Àrid
Muntanya
10. PREHISTÒRIA
►La prehistòria Estudia el passat dels éssers
humans des del seu origen fins l’aparició dels primers documents
escrits.
► Problema: la contínua aparició de restes arqueològiques té
com a conseqüència que les conclusions obtingudes del seu
estudi mai poden ser considerades definitives, ans al contrari,
estan subjectes al resultat de noves investigacions.
► Els prehistoriadors i historiadors han dividit aquesta etapa,
generalment, en tres períodes, tot i que sovint apareix un període
entre mig (mesolític o epipaleolític):
1.- PALEOLÍTIC: edat de la pedra antiga. L’home
és depredador (800000-5000 aC).
MESOLÍTIC O EPIPALEOLÍTIC: Des de
la darrere glaciació fins a aparició agricultura (10000-5000
aC). Microlits i progressiva sedentarització.
2.- NEOLÍTIC: edat de la pedra nova. L’home
esdevé agricultor i ramader (5000-3000 aC).
3.- EDAT DELS METALLS: l’home Bastó de
comandament
descobreix que pot fondre metalls i el seu ús (3000- s. III
aC).
11. 1.1.- POBLES PREROMANS
PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA: CRONOLOGIA
►Paleolític des de fa 800000 anys fins el 5000 aC.
Inferior: des de fa 800000 anys fins aprox. 90000 aC.
Mitjà: des de 90000 aC fins el 35000 aC.
Superior: des de 35000 aC fins el 7000 aC (Pròxim Orient).
►Península Ibèrica des del 35000 aC fins el 5000 aC.
►Neolític des de 5000 aC fins 3000 aC.
►Edat dels metalls del 3000aC fins s. III aC.
Edat del coure o calcolític des del 3000 aC fins aprox. 1900 aC.
Edat del bronze des del 2000-1900 aC fins el s. XI aC.
Edat del ferro (colonitzadors) abans del 1000 aC, des del s. XI aC
fins el s. III aC.
►Hispània romana s. III aC fins s. V dC.
►Hispània visigoda s. V fins el s. VIII (fins 711 amb
Tariq i Musà).
12. PREHISTÒRIA
Paleolític peninsular i el procés d’hominització. Els descobriments arqueològics fets
recentment a la Península Ibèrica confirmen la importància d’aquest territori per explicar
l’antiguitat del poblament europeu, que va arribar a aquest continent des del continent
africà. Cronologia paleolític peninsular: des de fa 800000 anys fins el 5000 aC.
13. PREHISTÒRIA
►Paleolític peninsular i el procés d’hominització. Cronologia: des de fa
800000 anys fins el 5000 aC.
►1rs pobladors Península venen d’Àfrica, les seves restes trobades a la Sierra d’Atapuerca (Burgos):
restes humanes més antigues d’Europa occidental del Homo antecessor (800000 aC).
►Nova Espècie: Homo antecessor avantpassat Homo neanderthalensis. També a Atapuerca s’han
identificat: Homo heidelbergensis (antiguitat de 350000 anys) i el seu successor Homo neanderthalensis
(antiguitat entre 45000 i 35000 anys).
► L’arribada del Homo sapiens a Europa va tenir lloc fa una 40000 anys.
►Inferior. Cronologia: des de fa 800000 anys fins aprox. 90000 aC.
Homo erectus i Homo antecessor.
Restes materials en molts llocs (jaciments de Torralba i Ambrona a Sòria), on s’han trobat estris
(còdols colpejats per una cara o bifaços) i restes d’aliments.
Economia depredadora: supervivència basada en la carn (caça), peix (pesca) i recol·lecció fruits
salvatges.
Nòmades: es desplacen seguint els animals o cercant condicions climàtiques favorables (acampen a
l’aire lliure).
Tribu: organització social col·lectiva i vivien en grups petits, no jerarquització social clara.
Indústria lítica: Els seus instruments per caçar eren de pedres tallades.
Es descobreix el foc (500000 aC).
14. PREHISTÒRIA
►Paleolític peninsular:
Mitjà. Cronologia: des de 90000 aC fins el 35000 aC (glaciació Würm).
Homo neanderthalensis (antiguitat entre 45000 i 35000 anys).
►Caçadors i depredadors.
►Nòmades: viuen en coves i abrics rocosos (fa fred).
►Tecnologia més específica (especialització i “jerarquització”). S’han trobat molts estris (puntes de fletxa, ganivets...)
a coves com les d’El Castillo (Cantàbria), Lezetxiki (País Basc), Peña Miel (La Rioja) i l’Arbreda (Girona).
►Primers enterraments humans (més intel·ligència: pensament abstracte, tenen consciència de la mort).
►Desapareixen per?
Incapacitat d’adaptació als canvis climàtics?
Eliminats o “absorbits” per Homo sapiens.
15. PREHISTÒRIA
►Paleolític peninsular:
Superior: des
de 35000 aC fins el 7000 aC (Pròxim Orient).
►Península Ibèrica des del 35000 aC fins el 5000 aC.
Homo sapiens (Home de cromagnon) està associat a una...
►Major especialització indústries lítiques i a l’ús de nous materials (l’os, banyes, fusta i ivori). Indústria
refinada i decorada: millors eines.
►Diferenciació social.
►Aparició art Rupestre (avanç cultural): relacionat amb la màgia i la caça: Altamira (Santander), Tito
Bustillo (Astúries), el Parpalló (València) i Santimamiñe (Biscaia).
► Art mobiliari: escultures (exvots), bastons, etc. Venus esteatopígies (Willendorf). Aixovars funeraris,
petites escultures, objectes artístics.
16. INDÚSTRIA I ART DEL PALEOLÍTIC SUPERIOR
VENUS DE LESPUGUE
(20000 aC, Musée de l’Homme, París)
17. PREHISTÒRIA
Paleolític peninsular i el procés d’hominització
(40000 aC)
(45000-35000 aC)
(1 milió aC) (350000 aC)
(800000 aC)
(2 milions aC)
(1’7 milions aC)
(3 milions aC)
(3 milions aC)
21. PREHISTÒRIA
►Paleolític peninsular:
Superior: des
de 35000 aC fins el 7000 aC
(Pròxim Orient).
►Península Ibèrica des del 35000 aC fins el
5000 aC.
Homo sapiens (Home de cromagnon) associat a una...
►Major especialització, nous materials (l’os...): millors eines.
►Diferenciació social.
►Art Rupestre: relacionat amb la màgia i la caça:
A) Escola cantàbrico-francesa o franco- cantàbrica,
art figuratiu, Altamira (Santander), Tito Bustillo
(Astúries). Paleolític superior:
►Animals
►Sense escenes
►Efectes de volum i moviment
B) Escola Llevantina, art figuratiu, és d’etapa
posterior, del epipaleolític o mesolític (cronologia
més tardana entre el 10000-5000 aC), coves a
Valltorta (Castelló), al Cogul (Lleida), Albarrasí
(Terol) i a la Cova de l’Aranya (Bicorp):
►Animals i éssers humans
►Amb escenes de caràcter narratiu
►Sense volum, esquematització (pintura
esquemàtica)
►Art mobiliari: escultures (exvots), bastons, etc. Venus
esteatopígies (Willendorf). Aixovars funeraris, petites
escultures, objectes artístics.
22. PREHISTÒRIA
►Paleolític superior peninsular
des del 35000 aC fins el 5000 aC.
Homo Sapiens
►Art Rupestre: relacionat amb la màgia i la caça:
A) Escola cantàbrico-francesa o franco cantàbrica, art figuratiu, Altamira
(Santander), Tito Bustillo (Astúries), el Parpalló (València) i Santimamiñe (Biscaia).
Paleolític superior:
►Animals
►Sense escenes
►Efectes de volum i moviment
B) Escola Llevantina, art figuratiu, és d’etapa posterior, del epipaleolític o
mesolític (cronologia més tardana entre el 10000-5000 aC), coves a Valltorta
(Castelló), al Cogul (Lleida), Albarrasí (Terol) i a la Cova de l’Aranya (Bicorp):
►Animals i éssers humans
►Amb escenes de caràcter narratiu
►Sense volum, esquematització (pintura esquemàtica)
►Art mobiliari: escultures (exvots), bastons, etc. Venus esteatopígies (Willendorf).
23. ►Paleolític superior peninsular des del 35000 aC fins el 5000 aC.
Homo Sapiens
►Art Rupestre: relacionat amb la màgia i la caça:
A) Escola franco –cantàbrica o cantàbrico- francesa, art figuratiu: Altamira (Santander), Tito
Bustillo (Astúries), el Parpalló (València) i Santimamiñe (Biscaia). Paleolític superior.
B) Escola Llevantina, art figuratiu, és d’etapa posterior, del epipaleolític o mesolític (cronologia
més tardana entre el 10000-5000 aC), coves a Valltorta (Castelló), al Cogul (Lleida), Albarrasí
(Terol) i a la Cova de l’Aranya (Bicorp):
►Art mobiliari: escultures (exvots), bastons, etc. Venus esteatopígies (Willendorf).
PREHISTÒRIA
24. A) Escola franco-cantàbrica, art figuratiu (Altamira)
Paleolític superior peninsular. Zona cantàbrica. A la Península Ibèrica hi ha un gran
nombre de coves i abrics naturals amb pintures i gravats paleolítics. Es tracta d’un art
figuratiu en el qual destaques els animals pintats amb una tècnica naturalista. Les
figures es troben superposades sense formar escenes, malgrat que presenten efectes de
volum i de moviment. La majoria d’aquestes pintures es concentren en la zona
cantàbrica, on destaca sobretot, la cova d’Altamira, una de les millors mostres
mundials de l’art paleolític.
25. B) Escola Llevantina, art figuratiu (Cogul)
Epipaleolític o mesolític peninsular. Zona
llevant. A la zona llevantina són remarcables,
sobretot, les pintures trobades a l’aire lliure, al
Cogul (Lleida), Albarrasí (Terol) i la Valltorta
(Castelló), Cova de l’Aranya (Bicorp), amb
una cronologia més tardana (10000-5000 aC).
S’hi representen escenes de caràcter narratiu
(caceres, danses rituals, recol·lecció de mel..)
amb proliferació de figures humanes que
tendeixen a l’esquematització.
26. INDÚSTRIA I ART DEL MESOLÍTIC O EPIPALEOLÍTIC
ESCOLA LLEVANTINA
INDÚSTRIA LÍTICA MICROLÍTICA
ESCOLA LLEVANTINA
VALLTORTA, CASTELLÓ
27. INDÚSTRIA I ART DEL MESOLÍTIC O EPIPALEOLÍTIC
PRINCIPALS
ABRICS DE LA
PINTURA
PARIETAL
LLEVANTINA
28. PREHISTÒRIA
►Neolític. Cronologia Península Ibèrica: des del 5000 aC fins el 3000 aC.
Prové del Pròxim Orient (7000-3000 aC).
► Economia productiva (primera gran revolució històrica de la humanitat):
Agricultura i ramaderia
Sedentarització: poblats estables.
Augment de la productivitat, excedent: millor alimentació
Primera gran explosió demogràfica
Es jerarquitza la societat
Diferenciació social: apareixen les professions
Es dóna la propietat de la terra
►Administració: La vida en general es va sofisticant
Ceràmica, cistelles i teixits.
► Revolució neolítica: origen oriental a partir de l’evolució de les cultures autòctones
► A la Península Ibèrica
1a fase o neolític inicial (5è mil·lenni): Costa llevantina
►Jaciments o coves: Nerja (Màlaga), La Carigüela (Granada),
l’Or Beniarrès, Alacant), la Sarsa (Bocairent, València).
►Ceràmica cardial: decoració feta amb petxines
►Utensilis agrícoles
2a fase o neolític ple (4t i 3r mil·lenni): Catalunya
►Jaciments ja no en zones muntanyoses, sinó en terres fèrtils
i ben regades de les planes, on sorgeixen els primers poblats:
Necròpolis: sepulcres en fosa, cistes amb aixovars
Cova de Montserrat (Barcelona).
29. PAS DE LA PREHISTÒRIA A LA HISTÒRIA
►Edat del metalls. Cronologia: des del 3000 aC fins el s. III aC.
Introducció de la metal·lúrgia.
► Edat del coure o calcolític: des de l’any 3000 aC fins aprox. 1800 aC (ús del bronze).
► Edat del bronze: des de l’any 1700 aC fins el 750 aC (límits difusos).
► Edat del ferro: des del 800- 218 aC (arribada romans). Autòctons (s. IX-VIII) i
colonitzadors (1r mil·lenni).
30. PAS DE LA PREHISTÒRIA A LA HISTÒRIA
►Edat del metalls. Cronologia: des del 3000 aC fins el s. III aC. Introducció de
la metal·lúrgia (novetat durant el 3r i 2n mil·lenni).
► Edat del coure o calcolític: des de l’any 3000 aC fins aprox. 1800 aC (ús del bronze).
S’intensifica l’agricultura (regadiu). Noves tècniques de conreu i noves eines
Desenvolupament mineria i indústria tèxtil (llana i li)
Comerç de llarga distància
Relacionat amb la cultura megalítica: Dolmen i sepulcre de corredor
Destaquen Andalusia i Extremadura pel nombre i grandiositat dels megàlit
Cova de Menga, El Romeral
Cultura de Los Millares (Múrcia-Almeria, 2400-1800 aC): Poblat emmurallat.
Als jaciments, als costat dels estris de pedra i os, es troben punxons punyals,
destrals, ganivets de coure i ceràmica:
Cultura del vas campaniforme (2200-1700 aC per tota Europa, forma de campana invertida)
►Edat del bronze: des de l’any 1700 aC fins el 750 aC (límits difusos i mescla de
cultures més o menys desenvolupades). Cultura documentada al
►Sud-est de la Península: El Algar (Almeria i part de Múrcia):
Poblats protourbanitzats: ciutats?; d’Almeria i Múrcia s’estén fins Albacete, Alacant, Granada i Jaén
Jerarquització social: primers caps “jefes” o reis (guerrers)
Coure = barreja de coure i estany, més dur i manejable (millors armes)
Desenvolupament de l’orfebreria en plata (tresors)
Contacte amb pobles alfabetitzats de final del període. Paral·lelament:
►Cultura talaiòtica (Illes Balears):
Murades ciclòpies: Per què?
És una cultura amb arquitectura megalítica (mega-lítica, gran-pedra)
Illes Balears centre de gran importància i magnitud amb megàlits molt peculiars:
- Talaiots (torres vigilància o defensa que flanquejaven el recinte emmurallat).
- Navetes (forma de nau invertida, funció funerària o d’habitació).
- Taules (funció incerta)
► Edat del ferro: des del 800-218 aC (arribada romans). Autòctons (s. IX-VIII) i
colonitzadors (1r mil·lenni).
31. CULTURES DEL CALCOLÍTIC O COURE (3000-1800 aC)
LOS MILLARES RECONSTRUCCIÓ DOLMEN DE LOS MILLARES.
LOS MILLARES ALMERIA
ALMERIA
DOLMEN DE TELLA. MONTE
PERDIDO. OSCA
DOLMEN DE CORREDOR O PASSADÍS.
LA ROCA DE LES DADES. BRETANYA.
32. CULTURES DEL BRONZE (1700-750 aC)
NAVETA
DELS TAULA DE TALATÍ DE DALT. MENORCA
TUDONS
ENTERRAMENTS EL ARGAR
TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA
33. 1.1.- POBLES PREROMANS. EL PAS A LA HISTÒRIA
► Edat del ferro: des del 800-218 aC. A partir de l’any 1000 aC (I mil·lenni) habiten la
Península i les Balears una sèrie de pobles, fins l’arribada dels romans (218 aC). Conviuen
i es barregen cultures natives amb la influència cultural exterior. Es divideixen en dos grups:
Pobles autòctons o indígenes:
►Tartessis
►Ibers (edetans).
►Celtes (galaics, àsturs, càntabres, vascons, arevacs, lusitans...).
Pobles colonitzadors: Arribaren a Espanya per la Mediterrània i fundaren colònies.
Aportaren la utilització de la metal·lúrgia del ferro, l’escriptura i varen incloure a Espanya
dins dels circuits comercials de la Mediterrània.
►Fenicis (Gadir, Malaca, Sexi, Abdera).
►Grecs (Mainake, Hemeroscopeion, Rhode, Emporion).
►Cartaginesos (Cartago Nova, Ebussus). Zona dels Turdetans i l’illa d’Eivissa.
►Indoeuropeus: Arriben creuant el Pirineus
34. 1.1.- POBLES PREROMANS. INDOEUROPEUS
► Edat del ferro: des del 800-218 aC (fins arribada dels romans).
► Les fonts històriques escrites dels historiadors grecs i romans ens
informen que, ja des de començament del I mil·lenni, varen entrar a la
Península immigrants indoeuropeus i comerciants mediterranis, i que a
les regions meridionals s’hi va desenvolupar el regne dels Tartessis.
► El grup de pobles d’origen INDOEUROPEUS arriben creuant el
Pirineus (des final de segle XI fins a la fi del segle VI):
Cercaven terres per assentar-s’hi.
Procedien d’Europa central amb un mateix substrat lingüístic: l’indoeuropeu.
Es van establir, sobretot, a Catalunya i a la Meseta, des d’aquí es van estendre cap
al nord i l’oest peninsular.
Coneixien el ferro.
Economia basada en l’agricultura i la ramaderia.
Alguns practicaven el ritual funerari d’incinerar el cadàver, dipositaven les
cendres en urnes i les soterraven (camps d’urnes).
35. CULTURES INDOEUROPEES DELS CAMPS D’URNES
(1700-750 aC)
► Cultura dels camps d’urnes: Anomenada així pel costum d’enterrar els morts en
urnes ceràmiques, amb o sense aixovar.
► És una cultura europea, que s’havia endinsat tan sols en el quadrant nord oriental de la
Península, devers el 1100 aC i que va perviure fins entrada l’edat del ferro (750 aC).
SEPULCRE DE L’EDAT DEL BRONZE
36. 1.1.- POBLES PREROMANS. POBLES AUTÒCTONS
►TARTESSIS:
►Cronologia: segles IX-VII aC.
►Localització: Andalusia occidental i sud de
Portugal. Civilització, poc coneguda, situada a la
vall del Guadalquivir (Huelva, Sevilla i Cadis), que
va ser destruïda en el segle VI aC, possiblement
pels cartaginesos. La coneixem pels escrit de
l’historiador grec Estrabó, que deixa constància
escrita d’una civilització rica i avançada que tenia
lleis escrites (pot ésser coneixien l’escriptura) i
monarquia. Estrabó no va estar mai a la península,
va rebre informació dels viatgers i això creava
dubtes entre els altres historiadors.
►Economia i política:
Agricultura, ramaderia, pesca, explotació
mines coure de Huelva i, possiblement,
control comerç de l’estany que procedia de la
ruta atlàntica i amb els fenicis
Monarquia llegendària (Argantonio)
►Decadència: A partir VI aC esgotament mines, domini cartaginès impedeix el comerç (la sortida
metall de Huelva per Gibraltar), i tornada a l’agricultura i la ramaderia.
►Aixovars funeraris: No s’han trobat restes de grans ciutats d’aquesta civilització, però sí
magnífics tresors d’or i plata, a unes excavacions a prop de Sevilla dels anys 70, a una ciutat de nom:
El Carambolo (Sevilla). I també...
Alisenda (Cáceres)
40. 1.1.- POBLES PREROMANS. POBLES AUTÒCTONS
►2 Zones culturals ►Des del començament del segle V aC, la Península està dividida en
Ibers dues zones diferents:
Celtes
►A les costes est i
sud, els IBERS,
influïts pel contacte
amb les
civilitzacions
púnica i grega
(característiques
comuns malgrat
mai van formar una
unitat ètnica o
política).
►Els CELTES a
la resta de la
Península, diferents
entre ells, però amb
trets comuns
aportats per les
migracions
indoeuropees.
41. 1.1.- POBLES PREROMANS. POBLES AUTÒCTONS
►2 Zones culturals
►IBERS:
►Cronologia: segles VIII-III aC.
►Localització: Es situaren a l’est peninsular,
a la costa del Mediterrani, a la vall de l’Ebre
(dels Pirineus orientals fins a Cadis, inclosa la
zona interior). Iber- És una denominació cultural
que agrupa a un conjunt de pobles que tenen
característiques en comú com la llengua, religió,
cultura (turdetans, edetans…).
►Origen: Evolució i síntesi dels pobles
autòctons del bronze final amb influències
orientals de fenicis i grecs, i dels indoeuropeus.
►Economia:
Activitats agrícoles: triada mediterrània
(cereals, vinya i olivera); ramaderia i ceràmica
Gran desenvolupament mineria (el ibers del
sud) afavorida pel comerç amb els pobles
colonitzadors
Metal·lúrgia important (armes com la falcata
ibèrica) i l’orfebreria
Comerç de productes artesans: ceràmica i Font: Kalipedia
teixits (conreen lli i espart)
Encunyen moneda (gràcies al comerç)
42. 1.1.- POBLES PREROMANS. POBLES INDÍGENES
►2 Zones culturals
Ibers
Celtes
►2 Zones culturals
►IBERS. Costa Mediterrània,
vall Ebre (dels Pirineus orientals
fins Càdis): turdetans, edetans…
►Organització social: Jerarquia
aristocràtica guerrera relacionada amb el
poder militar i econòmic (controla la
producció i domina amb l’exèrcit).
► Decadència: Conquesta cartaginesa
i romana.
► Cultura avançada:
Llengua pròpia: alguns tenien
escriptura, encara no desxifrada
Ritus religiosos i funeraris
Planificació urbana: poblats elevats i
emmurallats en zones de fàcil defensa
Escultura: Dama d’Elx i de Baza,
Bicha de Balazote
43. CULTURES AUTÒCTONES: IBERS (ss VIII-III aC)
DAMA DE DAMA D’ELX. ALACANT. ART
IBÈRIC (vers segle III aC ?).
Museu Arqueològic Nacional, Madrid.
BICHA DE BALAZOTE. ART IBÈRIC
(segle VI aC ). Museu Arqueològic
Nacional, Madrid. Existeix còpia al
Museu Provincial, Albacete.
DAMA DE BAZA.
GRANADA (s. IV aC).
Museu Arqueològic
Nacional, Madrid.
44. 1.1.- POBLES PREROMANS. POBLES INDÍGENES
►2 Zones culturals
CELTES
►Cronologia: segles VIII-III aC.
►Localització: Pobles es situaren part occidental dels Pirineus, centre (Meseta) i part nord-oest
Península (costa atlàntica peninsular).
►Origen: Conjunt variat de pobles d’origen indoeuropeu amb escassa influència del Mediterrani.
►Pobles: vascons, càntabres, àsturs, galaics, arevacs, lusitans, vacceus, vetons, carpetans.... Els celtes
CELTIBERS barreja d’indoeuropeus, ibers i autòctons.
►Economia: rudimentària i autosuficient amb comerç escàs
A la Meseta: agricultura cerealista poc desenvolupada, sedentaris.
Al Sistema Ibèric i Central: ramaderia ovina i bovina, nòmades.
Elaboraven ceràmica i teixits.
Eren metal·lúrgics experts d’objectes de ferro i bronze.
►Habitat: Assentament en poblats, castros (típics gallecs), situats en zones elevades i formats per
cases circulars distribuïdes de forma desordenada.
►Organització social: tribal, tribus agrupades en clans governades per aristocràcia guerrera, elegida
per les famílies en una assemblea.
► Decadència: Conquesta romana.
46. CULTURES AUTÒCTONES: CELTES (ss VIII-III aC)
CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A GUARDA (vers s. I aC i s. I dC). És un poblat castrenyo-romà.
47. CULTURES AUTÒCTONES: CELTES (ss VIII-III aC)
CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA
TECLA. A GUARDA (vers s. I aC i s. I dC). És un
poblat castrenyo-romà.
TORQUE CELTIBER
51. 1.1.- POBLES PREROMANS. POBLES COLONITZADORS
►POBLES COLONITZADORS: FENICIS, GRECS I CARTAGINESOS
► Arribaren a la península i a les Illes Balears per la Mediterrània i fundaren colònies i varen
incloure a Ibèria dins dels circuits comercials de la Mediterrània.
►El sud de la Península, ric en coure,
plata i or, i amb una situació estratègica en
la ruta de l’estany (que a través de l’oceà
Atlàntic arribava al nord-oest peninsular i a
les illes Britàniques) va ser el lloc elegit
pels pobles procedents de l’est del
Mediterrani per fundar-hi establiments
comercials.
52. 1.1.- POBLES PREROMANS. POBLES COLONITZADORS
► FENICIS:
►Cronologia: ss. X-VII aC. La seva colonització (al final del 2n mil·lenni) va ser exclusivament
comercial (arriben amb intencions militars i no de conquesta militar). L’any 1000 aC funden la
primera ciutat: Gadir o Gades (Cadis), també Malaca, Sexi, Abdera. Colònies fundades per
comerciar amb la població autòctona.
►Localització: Costa andalusa (est i sud-est peninsular). No arriben a penetrar cap a l’interior, es
quedaren a la costa formant petites ciutats, com que no volien perdre de vista la costa africana, la
seva presència és més notable a Eivissa que a Mallorca, i inexistent a Menorca (es pot afirmar que la
seva influència va ser mínima).
►Origen: Venien de Síria i el Líban. Poble de la Mediterrània oriental dedicat al comerç, que havia
fundat una sèrie de factories en la costa (Tir, Sidó, Biblos).
►Economia: Comerç.
►Aportacions: Difusió del
ferro, saladura de peix, torn
alfarer, escriptura alfabètica.
►Decadència: Tir va ser
ocupada pels assiris (segle VII
aC) i els seus enclavaments
passaren al cartaginesos.
►Colònies: 1a ciutat: Gadir
(1000 aC, Cadis), Malaca
(Màlaga), Sexi (Almuñecar),
Abdera (Adra).
54. 1.1.- POBLES PREROMANS. POBLES COLONITZADORS
► GRECS:
►Cronologia: Arriben amb intenció comercial, al s. VIII aC, tot i que les seves activitats no estan ben
documentades fins el s. VI aC.
►Localització: Golf de Roses i costa llevantina (situats al nord-est).
►Origen: Poble de la Mediterrània oriental dedicat al comerç.
►Economia: Comerç i encunyament de monedes.
►Aportacions:
Nous conreus (olivera i vinya, oli i vi).
Nous animals domèstics (ase i gallina).
Ús de l’arada.
Avenços tèxtils, exportaven teles de lli, sal, espart i ceràmica.
Art, llengua, signes culturals. Influència grega en el nostre idioma es deu als romans (incorporaren al seu idioma paraules gregues).
►Decadència: Agressivitat dels cartaginesos i dels romans.
►Colònies: La seva colonització va ser igual
a la dels fenicis, comercial. Fundacions més
importants:
Emporion (actual Empúries, Girona, fundada pels
grecs de Massalia, comerciava amb l’interior, ss V-IV
creix (emmurallada i zona sagrada)
Rhode (Roses)
Sagunto
Hemeroscopeion (Dènia)
Heraclea (Alacant)
Alonis
Akra Leuke
Baria
Maináke (Màlaga)
► Des de les quals van establir contactes
comercials i culturals amb els pobles indígenes
veïns, que van estimular el desenvolupament de
les seves ciutats i varen conviure pacíficament.
56. 1.1.- POBLES PREROMANS. POBLES COLONITZADORS
► CARTAGINESOS:
►Cronologia: Arriben un poc més tard (segles VI-V fins III aC).
►Localització: S’assentaren al sud (zona dels tartessis i dels turdetans). La decadència fenícia
explica l’auge de Cartago, la seva antiga colònia. Van continuar la tasca començada pels fenicis, van
ocupar zones ocupades inicialment pels fenicis i des d’aquí es van expandir cap al nord i les Illes
Balears (Ebussus). En un primer moment, la seva colonització tenia una finalitat comercial, però més
endavant (s. III aC) va ser de conquesta coincidint amb la segona guerra Púnica.
►Origen: Poble assentat al nord d’Àfrica que va substituir els fenicis, competia amb els grecs pel
comerç, i va lluitar amb Roma en les guerres Púniques.
►Economia: Comerç,
mineria, saladura de peix,
garum (salsa de peix de
visceres fermentades).
► Aportacions: Cultura
del culte a Tanit, deessa de
la fertilitat.
►Decadència: Segona
guerra Púnica, els
cartaginesos són expulsats
de la península pels romans.
►Colònies: L’exponent
més clar del seu poder fou
Cartago Nova (actual
Cartagena) i Ebussus
(actual Eivissa).
58. 1.1.- PREROMANS. INDÍGENES I COLONITZADORS
►Entrada de pobles d’origen indoeuropeu. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES:
Cerquen noves terres?
Viuen de l’agricultura i la ramaderia, i aportaren el ferro
Ritus funerari: camps d’urnes
►Entrada dels pobles colonitzadors.
►CAUSES: Riquesa mineral i la situació estratègica de la Península expliquen entrada de
pobles de l’est.
Objectiu comercial: fenicis i grecs
►Funden colònies i factories amb les que comercien amb els indígenes
Objectiu control del comerç i expansió territorial: cartaginesos
►Funden ciutats per a controlar el comerç i impedir l’expansió comercial grega
► CONSEQÜÈNCIES:
►Influències en els pobles ibèrics (introducció circuits comercials Mediterrània)
►Introducció de nous conreus i tècniques
►Tècniques artesanals (torn alfarer) i metal·lúrgies (ferro = major superioritat armamentística)
►Perfeccionament de la mineria
►Introducció de l’escriptura
►Ús de la moneda
59. MAPA 1.- POBLES PREROMANS (B1-T1)
ACTIVITAT PAU: Localització dels principals pobles preromans de la península Ibèrica: àsturs,
càntabres, vascons, celtibers, lusitans, ibers.
71. CARTAGO
►Cartago (Qarthadash = Ciutat nona). Ciutat fundada pels fenicis (originaris
de la ciutat estat de Tir) en l’any 814 aC, en la costa nord-africana (a prop de
l’actual Tunis). Cartago es va convertir en una de las potències hegemòniques
de l’oest mediterrani, junt als grecs, en heretar (desaparició de Tir, en l’any
585 aC, ocupada pels assiris) i ampliar les rutes comercials fenícies. Aquesta
hegemonia es va mantenir fins el seu enfrontament amb Roma. Enfrontament
que va acabar amb la derrota militar de Cartago en la segona guerra Púnica
(218-201 aC) i la posterior destrucció de la ciutat de Cartago, l’any 146 aC (3a
guerra púnica). Els cartaginesos iniciaren la seva presència en la Península
Ibèrica amb l’establiment d’una colònia comercial en l’illa d’Eivissa, en el
660 aC, però no és fins l’any 228 aC quan van fundar la seva colònia més
important: Cartagena (Cartago Nova = Quart-Hadaschat). La utilització de la
Península Ibèrica per part d’Anníbal en la segona guerra Púnica va originar
el desembarcament de les tropes romanes en Empúries, l’any 217-18 aC. La
conquesta de Cartago Nova l’any 208 aC, va posar fi a la presència dels
cartaginesos a Hispània. El pas dels cartaginesos per la Península Ibèrica fou
breu (237-208) i es desenvolupà en el context de la seva guerra amb els
romans.
