TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. RETORN FERRAN VII, I LA PEPA

HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC II – Tema 6/1 B

Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves

Edat contemporània

CRISI ANTIC RÈGIM: LA
PEPA I TORNA FERRAN VII

HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC II – Tema 6/1 A

Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves

Edat contemporània

CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
GUERRA DEL FRANCÈS

TEMA 6.- LA CRISI DE L’ANTIC
RÈGIM (1788/1808-1833):
REVOLUCIÓ LIBERAL I
REACCIÓ ABSOLUTISTA

BLOC II. TEMA 6/2. LA CRISI DE
L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)

L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)
INICI EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833)
6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme).
6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la
monarquia absoluta.
6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència.
6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de
Cadis i la Constitució de 1812.
6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni
absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista.
6.6.- La independència de les colònies americanes.

BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX
TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) / Tema 1
6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta.
6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. Josep I Bonaparte.
6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812.
6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista.
TEMA 7.- L’Estat liberal (1833-1874) / Tema 2
7.1.- Les guerres carlines. Absolutisme front liberalisme. Regències.
7.2.- El regnat d’Isabel II. Moderats i progressistes.
7.3.- La revolució de 1868. El Sexenni democràtic. La monarquia d’Amadeu de Savoia. La Primera República
Espanyola.

TEMA 8.- La Restauració monàrquica (1875-1902) / Tema 3
8.1.- El regnat d’Alfons XII. El sistema canovista.
8.2.- El naixement dels nacionalismes.
8.3.- La crisi de 1898.
TEMA 9.- Transformacions econòmiques i canvis socials al segle XIX / Tema 4
9.1.- Les desamortitzacions.
9.2.- El moviment obrer.

ÍNDEX TEMES BLOC II

6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833):
REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA
1r 1/3

S. XIX
- Carles IV (1788-1808).
- Josep I Bonaparte (1808-1813).
- Ferran VII (1714-1833).

En el traspàs del segle XVIII al XIX: CRISI DE L’ANTIC RÈGIM I LA REVOLUCIÓ FRANCESA.

Carles IV (1788-1808)

Francisco de Goya y Lucientes
La família de Carles IV (1800)
Oli sobre tela (280 x 336 cm)
Museu del Prado, Madrid, Espanya
(FITXA 124/2010, 77/2011 I 12, desapareix 2013)

Ferran VII (1814-1833)


- Continua el model social i econòmic de l’Antic Règim.
- Regnarà durant la Revolució Francesa i l’ascens de Napoleó.
- Rei feble i sense caràcter que no va estar a l’alçada de les necessitats que
requeria el país en una etapa tan delicada.
- En el seu govern destacaren reformistes destacats com Jovellanos o
Gabarrús.
- En una segona etapa deixa el govern en mans de Manuel de Godoy, el
seu favorit (i el de la reina), i l’ambició d’aquest fa que la política
espanyola es sotmeti a la francesa, cosa que du a l’ocupació napoleònica i
a la Guerra de la Independència o del Francès (1808-1814).

CARLES IV (1788-1808)


FERRAN VII (1814-1833)
- No signarà la Constitució de la Pepa i tornarà
al tron com a monarca absolut, enganyant els
liberals de Cadis i al poble.

En el traspàs del segle XVIII al XIX: CRISI ANTIC DE L’ RÈGIM I LA REVOLUCIÓ FRANCESA

Josep I Bonapart
(1808-1813).
Estatut de Baiona
(Carta atorgada).
Guerra del Francès.

L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)
TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833)
6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808)
i la crisi de monarquia absoluta.
6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814)
o de la Independència.
6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13).
6.3.2.- Les noves forces polítiques.
6.3.3.- El desenvolupament de la guerra.

6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis
i la Constitució de 1812.
6.4.1.- La formació de les Corts.
6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol.

6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista,
Trienni liberal i Dècada absolutista.
6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820).
6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23).
6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833).
6.5.4.- El conflicte dinàstic.


6.4.- LA REVOLUCIÓ LIBERAL (1810-1813): L’OBRA DE
LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812
EDAT CONTEMPORÀNIA
6.4.1.- La formació de les Corts.
6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol.

6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTS
Davant l’ocupació francesa durant la guerra del Francès, a les zones patriòtiques, que encara
resisteixen, es produeix l’enfonsament de les institucions absolutistes (Junta de govern, Consejo de
Castilla), incapaces de reaccionar i, en alguns casos, col·laboradores amb els francesos i s’enceta un
procés revolucionari per la pèrdua del control polític de les autoritats de la monarquia. Sense rei i com
ningú governava ni dirigia les tropes, s’organitzaren Juntes d’Armament i de Defensa, entre maig i
juny de 1808. I després Juntes revolucionàries Provincials encarregades d’organitzar la resistència,
que enviaren representants per formar una Junta Suprema Central del Regne (setembre).

La Junta reconeix al rei Ferran VII però, en absència del monarca, es declarà suprema i
governativa, assumint l’autoritat i la regència del regne, i fugint de Madrid a Aranjuez, i d’aquí a
Sevilla i a Cadis. Actuació que, de fet, es podria considerar revolucionària.

La Junta Central, incapaç d’organitzar
l’oposició al francès i aïllada a Cadis, va
decidir autodissoldre’s el 1810 i
encarregar, a un Consell de Regència de
cinc membres, la convocatòria a Corts a
Cadis (gener de 1810), que redactaran la
Constitució del 1812.

6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL
6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)
S’està en la SEGONA FASE DE LA GUERRA DEL
FRANCÈS, de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812),
quan entre gran alegria del poble, el 24 de setembre de 1810,
són proclamades les Corts generals extraordinàries. Els
diputats es reuniren, aquest memorable dia, en el Saló de
l’Ajuntament de la Isla de León. Abans d’iniciar l’assemblea,
es dirigeixen presidits per els regents, a l’Església per escoltar
l’ofici.

Amb anterioritat, les Corts reunides a Baiona (afrancesats) aprovaren l’ESTATUT
DE BAIONA, la Carta atorgada per Napoleó (primera “constitució” espanyola).
Divisió ideològica de la societat del moment:
- Afrancesats: il·lustrats reformistes, partidaris de la monarquia (Estatut de Baiona).
- Jovellanistes: reformistes partidaris d’una constitució limitada i basada en la tradició.
- Liberals: partidaris de la sobirania nacional, constitucionalistes, unicameralistes.
- Absolutistes: partidaris del manteniment de l’Antic Règim i de la monarquia absoluta.

Divisió ideològica de la societat del
moment:
- Afrancesats:
il·lustrats
reformistes,
partidaris de la monarquia (Estatut de
Baiona).
- Jovellanistes: reformistes partidaris d’una
constitució limitada i basada en la tradició.
- Liberals: partidaris
nacional,
unicameralistes.

de la sobirania
constitucionalistes,

- Absolutistes: partidaris del manteniment
de l’Antic Règim i de la monarquia
absoluta.

L’elecció dels diputats a Corts va ser difícil i no a tots els llocs es va poder celebrar ni arribaren tots els
diputats (especialment els americans), sent substituïts per persones d’aquell lloc que vivien a Cadis.
L’ocupació del territori i l’aïllament de Cadis obligà a elegir un important nombre dels diputats
entre els refugiats de les diferents províncies.
Procedència dels diputats:
- Es van escollir 13 representants de cada
Junta de cada territori no ocupat pels
francesos.
- Un delegat per cada 50.000 habitants per
redactar una constitució.
- Refugiats a Cadis.
- Socialment: predomini del tercer estat.
- Ideològicament: majoria liberal il·lustrada.

Composició de les Corts: predominen els eclesiàstics, seguits dels professionals liberals, funcionaris i
militars, sent la ideologia liberal majoritària.
- Eclesiàstics: 90
- Advocats: 56
- Funcionaris públics: 49
- Militars: 30
- Catedràtics (15), nobles (14), marins (9), comerciants (8), altres (25)...
Components destacats: Muñoz Torrero, Jovellanos, C. de Toreno, Martínez de la Rosa..., etc. Es van
crear comissions preparatòries.

En definitiva, a les Corts de Cadis de 1810 van assistir 184 diputats portadors de la paraula del
referèndum que havien fet les Comissions. Així, es forçà una majoria representant del sector liberal
que va imposar la idea de què a les Corts residia la sobirania de la nació. En aquesta convocatòria a
Corts (comencen en setembre de 1810), els diputats espanyols reunits a Cadis protagonitzaren el
primer triomf de Revolució Liberal Burgesa, en aconseguir els liberals que es formi una cambra
única i el vot individual (un home = un vot), front a l’opció estamental (un estament, un vot). Es pot
dir que són corts “modernes” i estan formades pel principi de sobirania nacional de caràcter
constituent (les Corts representen a la nació i elaboren lleis).
Caràcter de les Corts:
- Caràcter constituent i per tant
extraordinàries.
- Vot individual dels diputats
(no per braços).
- Unicameral.

Les Corts, formades pels refugiats dels francesos
a Cadis, celebraren sessions entre 1810 i 1813 per
desmuntar les bases de l’Antic Règim i implantar
un nou sistema, el primer règim liberal de la
història d’Espanya i ho feren de forma incruenta
mitjançant tota una tasca legislativa.

Jurament de les Corts per part dels diputats

“Los diputados que componen este Congreso, y
que representan la Nación española, se declaran
legítimos en Cortes generales y extraordinarias y
que residen en ellas la soberanía nacional. Las
Cortes generales y extraordinarias de la Nación
española, congregadas en la Real Isla de León
con la voluntad general, pronunciada del modo
más enérgico y patente, reconocen, proclaman y
juran fidelidad al legitimo Rey al Señor D.
Fernando VII de Borbón; y declaran nula de
ningún valor ni efecto la cesión hecha en favor
de Napoleón, no sólo por la violencia que
intervino en aquellos actos injustos e ilegales por
faltarle el consentimiento de la Nación. No
conviniendo queden unidos el Poder legislativo,
el ejecutivo y el judiciario, declaran las Cortes
soberanas, que se reserva el ejercicio del Poder
legislativo en toda su extensión. (...) El Consejo
de Regencia (...) reconocerá la soberanía
nacional de las Cortes y jurará obediencia que
de ellas emanaren, a cuyo fin pasará,
inmediatamente que se lo haga constar este
decreto, a las Cortes que le esperan para este
acto y se hallan en sesión permanente.”
Decreto de las Cortes de Cádiz, 24 de
NOVIEMBRE de 1810.

“¿Juráis la Santa Religión Católica, Apostólica, Romana, sin admitir otra en estos Reinos?
¿Juráis conservar en su integridad la nación española y no omitir medio para liberarla de sus injustos
opresores?
¿Juráis conservar a nuestro muy amado Soberano Don Fernando VII todos sus dominios, y en su defecto
a sus legítimos sucesores, y hacer cuantos esfuerzos sean posible para sacarlo del cautiverio y colocarlo
en el trono?
¿Juráis desempeñar fiel y lealmente el encargo que la nación ha puesto a vuestro cuidado, guardando las
leyes de España, sin perjuicio de alterar, moderar, y variar aquellas que exigiesen el bien de la nación?
¡¡¡¡¡SÍ, JURAMOS!!!!!”


Jurament de les Corts per part dels diputats


La
Constitució
del 1812

Decrets aprovats previs a l’aprovació de la constitució
Mentre s’estava elaborant la Constitució de 1812, ràpidament, els legisladors de les Corts de Cadis de
1808 van aprovar una sèrie de decrets pròpiament liberals amb la intenció d’accelerar el procés
revolucionari contra l’Antic Règim. Destaquen els següents decrets de dissolució del feudalisme:
 Abolició dels senyorius jurisdiccionals.
 Supressió dels mayorazgos inferiors a 3.000 ducats de renda anual.
 Desamortització dels béns eclesiàstics (és l’inici de la desvinculació).

Destaquen els següents decrets de dissolució del feudalisme:
 Abolició dels senyorius jurisdiccionals (grans propietats de terres on el propietari és, a més, el jutge
en els seus territoris). D’aquesta manera, tots els ciutadans passen a la jurisdicció comú de l’Estat, els
propietaris deixen de ser jutges en les seves propietats i per assumptes ciutadans s’haurà d’anar als
tribunals de justícia.
 Supressió dels mayorazgos inferiors a

3.000 ducats de renda anual. És una mesura
que demostra que va afectar més a la noblesa
mitjana i petita que a la gran noblesa. Ara el
senyoriu territorial passa a ser un contracte
entre particulars en virtut de la propietat
privada
capitalista
(limitació
dels
mayorazgos: qui demostra la propietat?).
 Desamortització dels béns eclesiàstics (és
l’inici de la desvinculació). Es va decretar,
per part de l’Estat, la incautació dels béns
(expropiació) de convents, de les ordres
religioses extingides pel govern de Josep I
Bonaparte per ser venuts posteriorment.

 Llibertat de contractació i treball, que
suposa l’extinció dels gremis: la gent pot
treballar on volgués.
 Llibertat de comerç i circulació de
productes.
 Decret d’abolició del Tribunal de la
Inquisició. En aquesta època, la
Inquisició no era una institució molt activa
(feia uns 50 anys que no havia condemnes
a mort), però és un símbol de l’Antic
Règim i per aquest motiu es va eliminar.

Constitució de 1812: característiques
Però el principal fruit polític de les Corts va ser la discussió i aprovació de la Constitució de 1812.

Va ser promulgada el dia 19 de maig de 1812, dia de Sant Josep Obrer, i per aquest motiu
aquesta constitució és coneguda com “LA PEPA”. És la primera constitució, pròpiament
espanyola, i influirà en totes les constitucions del segle XIX.
Fou el resultat d’un compromís entre la burgesia liberal i els sectors absolutistes de l’Antic
Règim, també del reconeixement dels drets de l’església catòlica, ja que els 2 grups es
refugiaren junts.

La
Constitució
del 1812

Articles importants
Preàmbuls constitucionals
“Don Fernando VII, por la gracia de Dios y de la Constitución de la Monarquía Española, rey de las
Españas (Espanya + colònies americanes), y en su ausencia y cautividad (estava presoner a Baiona en
1812) la Regencia del reino, nombrada por las Cortes generales y extraordinarias, a todos los que la
presente vieren y entendieres, Sabed que las mismas Cortes han decretado y sancionado la siguiente
Constitución política de la Monarquía Española”.

Articles importants

La nació i els espanyols
Art. 1: “La Nación española es la reunión de todos los españoles de ambos hemisferios
(Espanya + colònies americanes)”.
Art. 2: “La Nación española es libre e independiente (ja que la meitat d’Espanya estava ocupada
per Napoleó), y no es ni puede ser patrimonio de ninguna familia ni persona (els regnes no
es podien heretar)”.
Art. 3: “La soberanía reside esencialmente en la nación y, por lo mismo, pertenece a esta
exclusivamente el derecho de establecer sus leyes fundamentales” (sobirania nacional).

 Creació d’un Estat fomentat en el principi d’igualdat jurídica de
tots els ciutadans espanyols davant la llei (igualtat també entre els
ciutadans de la colònies, dels dos hemisferis).

La
Constitució
del 1812

 Principi de Sobirania nacional.

Característiques

Articles importants

Característiques

La
Constitució
del 1812

 Àmplia declaració de drets individuals bàsics: igualtat legal,
dret a la propietat privada, llibertat d’indústria i comerç, llibertat de
premsa i d’impremta, de reunió, d’expressió, garanties processals,...
Inviolabilitat del domicili.

Articles importants

Característiques


La
Constitució
del 1812
Administració de justícia
Art. 243: “Ni las Cortes ni el rey podrán ejercer en ningún caso las funciones
judiciales, avocar las causas pendientes ni mandar abrir los juicios fenecidos” (això
significa que el poder executiu i el legislatiu no tenen potestat de justícia).
Art. 248: “En los negocios comunes, civiles y criminales no habrá más que un solo
fuero para toda clase de personas” (centralització, uniformisme en legislació).

Articles importants

Característiques


La
Constitució
del 1812

Drets fonamentals: inviolabilitat del domicili
Art. 306: “No podrá ser allanada la casa de ningún español sino en los casos que
determine la ley para el buen orden y seguridad del Estado” (en aquest punt es
reconeixen molts drets individuals, a més d’aquest la llibertat d’expressió,
d’impremta…).

Articles importants

Característiques

La
Constitució
del 1812

 Divisió de poders: executiu en mans del rei i els seus ministres;
legislatiu compartit entre un sistema de cort unicameral (hi ha
Congrés de Diputats però no Senat) i el rei; judicial en mans dels

Articles importants

Característiques

 Divisió de poders: executiu en mans del rei i els seus ministres;
legislatiu compartit entre un sistema de cort unicameral (hi ha
Congrés de Diputats però no Senat) i el rei; judicial en mans dels

La
Constitució
del 1812
Les corts (poder legislatiu)
Art. 27: “Las Cortes son la reunión de todos los diputados (només els diputats, ara
també tenim un Senat) que representan la nación, nombrados por los ciudadanos en
la forma que se dirá”.
Art. 131: “Las facultades de las Cortes son: Primera: Proponer y decretar las leyes e
interpretarlas y derogarlas en caso necesario […]”

Articles importants

Característiques

La
Constitució
del 1812

 Monarquia parlamentària o constitucional com a règim
polític, però el rei té dret a vetar les lleis una sola vegada.

Articles importants

Característiques

La
Constitució
del 1812

Característiques

 Sufragi universal masculí indirecte per triar els membres del
Parlament o Cort: dret a vot a homes majors de 25 anys.

 Ensenyament primari públic i obligatori.

Articles importants

Característiques

La
Constitució
del 1812

 Creació d’un exèrcit nacional: servei militar obligatori.

Articles importants

Característiques

 Confessionalitat catòlica de l’Estat: Referent a religió, aquesta
constitució va declarar l’Estat laic, tot i que per pressions
posteriors es va haver de modificar i només es manté la religió
catòlica com a oficial, la “Santa, católica, apostólica y romana,
única verdadera.” Les altres religions són prohibides.

La
Constitució
del 1812

Característiques

Religió
Art. 10: “La religión de la nación española es y será
perpetuamente la católica, apostólica, romana, única verdadera.
La nación la protege por leyes sabias y justas, y prohíbe el
ejercicio de cualquier otra” (aquest article va en contra de la
llibertat de creences formulada per l’ il·lustrat Voltaire).
 Caràcter centralitzador. Contempla que s’elaborin codis de lleis (civil,
penal i mercantil) unitaris per a tota Espanya. Però no es feren
immediatament.
 Supressió del règim senyorial (dels privilegis del clergat i de la noblesa).

Articles importants

Va ser promulgada el dia 19 de maig de 1812, dia de Sant Josep Obrer, i per aquest motiu
aquesta constitució és coneguda com “LA PEPA”. És la primera constitució, pròpiament,
espanyola i influirà en totes les constitucions del segle XIX.
Fou el resultat d’un compromís entre la burgesia liberal i els sectors absolutistes de l’Antic
Règim, també del reconeixement dels drets de l’església catòlica, ja que els 2 grups es
refugiaren junts.
 Creació d’un Estat fomentat en el principi d’igualdat jurídica de
tots els ciutadans espanyols davant la llei (igualtat també entre els
ciutadans de la colònies, dels dos hemisferis).

La
Constitució
del 1812

 Principi de Sobirania nacional.

Característiques

 Divisió de poders i cort unicameral.
 Monarquia parlamentària: dret vet monarca (una sola vegada).
 Sufragi universal masculí indirecte: dret a vot majors 25 anys.
 Ensenyament primari públic i obligatori.
 Creació d’un exèrcit nacional: servei militar obligatori.
 Confessionalitat catòlica de l’Estat: religió catòlica oficial.
 Caràcter centralitzador. Codis de lleis unitaris (tota Espanya).

1.4.2.- Tasca legislativa Corts Cadis: 1r liberalisme espanyol

Valoració de la constitució i vigència




Es tracta d’una constitució excessivament llarga, perquè regula coses que normalment no tenen per què
aparèixer a una constitució.
Hi ha articles que tenen contingut ètic o moral.
És una constitució molt avançada i progressista per l’època, malgrat l’article referent a la religió.

La Constitució de 1812 i els decrets tingueren vigor de 1812 fins 1814 en territori dels patriòtics
resistents i no en la resta del territori espanyol (part ocupada pels francesos), ni completament tot el
seu articulat per la situació excepcional de guerra, i perquè els diputats que la varen elaborar
preferien esperar l’arribada del “desitjat” Ferran VII, qui quan retornà no l’acceptà, la declarà
abolida, nul·la i sense efecte.

La Pepa i les altres lleis seran reimplantades entre 1820 i 1823 (Trienni Liberal) i entre 1836 i 1837.
La Constitució de 1812 és la primera constitució espanyola i tota la legislació de Cadis marcarà el
camí del liberalisme que seguirà Espanya durant tot el segle, però sempre en lluita amb un Antic
Règim que es resisteix a desaparèixer i frena els canvis, per tant, influirà en totes les constitucions del
segle XIX.

6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)
RECORDATORI. Referent a les autoritats franceses,
per tal de donar un caràcter modernitzador a la nova
monarquia, el primer que fan Napoleó i Josep I fou
convocar un simulacre de Corts espanyoles a Baiona.
Reunides, el 15 de juny de 1808, unes Corts
espanyoles, una assemblea de notables designada per les
autoritats franceses aprova un text ja redactat (una
Carta Atorgada). Així, Josep I promulga una mena de
constitució per Espanya, l’ESTATUT DE BAIONA de
dia 7 de juliol de 1808, que proclamava rei d’Espanya
a Josep Bonapart I, que era llavors rei de Nàpols.

6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)
RECORDATORI. L’Estatut de Baiona de dia 7 de juliol de 1808 adoptà reformes importants per
tal d’acabar amb l’Antic Règim. Contenia molts trets de la Revolució francesa (igualtat de tots els
espanyols davant la llei, impostos per a tots i supressió dels privilegis de la noblesa i el clergat,
abolició de la Inquisició, llibertats econòmiques, certa llibertat de premsa, racionalització de
l’administració, promoció de l’ensenyament, etc...), i anava acompanyada de desamortització o
desvinculació de les primogenitures i fi del règim senyorial. Aquesta constitució no va entrar mai
en vigor (paper banyat) per l’estat de guerra que hi havia a Espanya.


RECORDATORI. Les diferents opcions polítiques. Durant la guerra va ser la primera vegada que
tots els espanyols s’uneixen amb un objectiu: l’expulsió del francesos del territori espanyol,
organitzats en Juntes. En aquesta unió existia una diversitat de visions i/o ideologies: els
“patriotes”, com els absolutistes, volien a Ferran VII com a monarca absolut; els liberals volien fer
una revolució per aconseguir una constitució, i els il·lustrats volien també a Ferran VII com a rei,
però amb una monarquia liberal (on el rei governaria amb restriccions, només com a figura de l’Estat
i no tindria el poder absolut), els afrancesats, i també la visió de ciutadans que defensà el poble.


Divisió ideològica de la societat del
moment:
- Afrancesats:
il·lustrats
reformistes,
partidaris de la monarquia (Estatut de
Baiona).
- Jovellanistes: reformistes partidaris d’una
constitució limitada i basada en la tradició.
- Liberals: partidaris
nacional,
unicameralistes.

de la sobirania
constitucionalistes,

- Absolutistes: partidaris del manteniment
de l’Antic Règim i de la monarquia
absoluta.

RESUM
Gener 1810  dissolució Junta Suprema Central
 no pot dirigir la guerra.
- abans de la dissolució s’havia iniciat 1 procés de convocatòria de corts.

- objectiu: que els representants de la nació decidissin sobre l’organització de la nació.
- Mentre s’elegien els diputats es crea una regència  5 membres.
- Juntes provincials organitzen consulta sobre les reformes necessàries a fer.

- conclusions: es demanen garanties contra el poder absolut del monarca.
CONSTITUCIÓ DE 1812
- Setembre 1810  obertura de corts.
- Formació d’1 cambra única.
- Aprovació de principi de sobirania nacional.
 reconeix el poder resideix en els ciutadans, representats a les corts.
- 19 març 1812  promulgació de la constitució “La Pepa”

RESUM

CONSTITUCIÓ DE 1812

DECLARACIÓ DE DRETS DEL CIUTADÀ
- Llibertat de pensament i opinió.
- Igualtat davant la llei.
- Dret de petició.
- Llibertat civil.
- Dret de propietat.
- Reconeixement de tots els drets legítims dels individus.
- Definició de NACIÓ:

península i
- Conjunt de tots els ciutadans de tots 2 hemisferis:
colònies.

ESTRUCTURA DE L’ESTAT  Monarquia limitada  divisió de poders.
Poder legislatiu  Corts unicamerals.

*Corts

- Representaven voluntat nacional.
- Elaboració de lleis.
- Aprovació dels pressupostos.
- Tractats internacionals.
- Comandament sobre l’exèrcit.
- Diputats: càrrec per 2 anys i inviolables.
- Sufragi universal masculí i indirecte.

Poder executiu  Monarca era el cap.
 Direcció govern.
- Intervenció en l’elaboració de lleis.
- Decisions refrendades pels ministres (
 responsabilitat penal).

Poder judicial  Poder independent: Tribunals.
- principis bàsics de l’Estat de dret:
civil
- Codis únics en matèria:
criminal i
comercial.
- Innamobilitat de jutges.
- Garanties dels processos.

LA CONSTITUCIÓ TAMBÉ PLANTEJAVA
- Reforma impostos i hisenda.
- Creació exèrcit nacional.
- Servei militar obligatori.
- Implantació d’1 ensenyament primari, públic i
obligatori.
- Territori dividit en províncies  diputacions
provincials per al govern.
- Formació d’ajuntaments amb càrrecs electius per
al govern.
- Creació Milícia Nacional (àmbit local i
provincial)  policia de l’època.
- Mantenir la confessionalitat catòlica de l’Estat.

RESUM
ACCIÓ LEGISLATIVA DE LES CORTS
- Lleis i decrets per eliminar legalment l’ANTIC RÈGIM i crear un règim liberal.
- Supressió senyories jurisdiccionals (les territorials passen a ser propietat privada dels senyors).
 REFORMA AGRÀRIA que liquida el règim senyorial,
- PERÒ: propietaris de la terra els antics senyors, NO els pagesos.
- Eliminació de les primogenitures.
- Desamortització de terres comunals  necessitat recaptar diners per amortitzar el deute.
- Abolició de la Inquisició  oposició absolutistes i clero.

- Llibertat d’impremta (tot i que hi ha juntes de censura i l’Església controlava tot el referent a la religió).
- Llibertat de contractació, anul·lació gremis i unificació del mercat.
VALORACIÓ
- Marc legislatiu molt avançat per l’època. Possible gràcies a la situació revolucionària.
- PROBLEMES: situació de guerra impedeix la seva aplicació + retorn de Ferran VII frena les reformes liberals i es retorna a
l’absolutisme.

6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA

EDAT CONTEMPORÀNIA
6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820).
6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23).
6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833).
6.5.4.- El conflicte dinàstic.

SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA

Història de l’art
IES Ramon Llull
Maria Assumpció Granero Cueves

Retrat de Vicente López (1826)

(Fuendetodos, Saragossa, 1746Bordeus, 1828)



Referent a l’ESTIL, és considerat
l’artista més gran del segle XVIII.

 Però, no entra en cap categoria
estilística: la seva obra dura 60
anys: en la seva joventut va ser
rococó, però en la maduresa arriba a
ser romàntic: L’home solitari davant
el destí, la visió interior que
contempla els misteris de la
naturalesa... (Caspar David
Friedrich, Viatger sobre un mar de
boira).
Autoretrat (1771-75)
Oli sobre llenç (58 x 44 cm)

 De fet, és considerat un dels
primers exponents del
romanticisme.

(Espanya, 1746-1828)

 La seva vida es situa entre dues
èpoques històriques, l’Antic
Règim i el Règim Liberal. Abasta
des del Despotisme Il·lustrat de
Carles III, el regnat de Carles IV, al
absolutisme de Ferran el desitjat:
Il·lustració; impacte Revolució
Francesa (1789-1799), Guerra del
Francès (1808.1814); Restauració
amb Ferran; Trienni Liberal; la
seva adhesió al liberalisme; i l’exili
a Bordeus, que corona la seva
trajectòria vital; foren els
esdeveniments que marcaren la
seva vida professional i artística.

 De talant liberal i patriòtic, és
amant del poble i sent un cert
menyspreu cap a l’aristocràcia i
la corona.

 La seva crítica social és per a
UN ARTISTA DE LA SEVA ÈPOCA
CONTEXT HISTÒRIC

ell una reflexió, un punt de partida
per construir una societat millor,
més justa i racional.

GOYA: CONTEXT HISTÒRIC, BIOGRAFIA I EVOLUCIÓ ESTILÍSTICA
Barroc / Rococó
Antic Règim:
Despotisme Il·lustrat
1746

1785
Pintor del
rei
Carles III

Romanticisme

Neoclassicisme
Revolució
Francesa
1799

Pintor de
cambra de
Carles IV

Imperi Napoleònic

1808

1814

Guerra de la
Independència

Restauració

1828
Restauració de
l’Absolutisme
amb Ferran VII

Trienni
Liberal
(1820-23)
EXILI
a Bordeus
(1824)

ETAPES
(1746-1828)

 1. Etapa de formació a Saragossa i d’introducció a la Cort
(fins 1792)
1.1.- Primera formació a Saragossa: pintura religiosa (1769-1771).
1.2.- Cartons per a tapissos: Madrid (1775-1791).
1.3.- Retrats de personatges de la cort i del món cultural de la capital (1775-1791)

 2. Període d’apogeu a Madrid (1793-1808)
 3. La Guerra i el retorn del rei (1808-1819)
 4. Quinta del sordo (1819-1824)
 5. Exili a França, Bordeus (1824-1828)

Obres Famoses

Dos de maig o la càrrega dels mamelucs

“La Gallina cega”

Els afusellaments de tres de maig
o de la Moncloa (FITXA 78/43)

La família de Carles IV (FITXA desapareix)

Obres Famoses

La Maja Vestida
El Colós (autoria?)

Saturn devorant els seus fills

El somni de la raó produeix monstres

GÈNERES

Retrats

Costumista

Dona

Al·legories
Popular

Quadres d’història

Infants

Dona

 En els gravats la ridiculitza
 En els retrats l’exalça

Infants
 Són representats amb
gran ingenuïtat en la seva
expressió infantil.

Quadres d’ Història

 Representa esdeveniments de la realitat sense destacar a ningú:
és una multitud de persones, massa, poble frenètic, etc.

Al·legories

“Constitució 1812”

Es anodino

“Vil·la de Madrid”


Al·legoria


4.- QUARTA ETAPA:
LA QUINTA DEL
SORDO (1819-1824)

4.1.- Pintures
negres

“QUINTA
DEL
SORDO”
 Un estat d’ànim angoixant i una
distanciació social provocada per la
sordesa, li varen provocar una
introspecció i un aïllament que van
tenir com a fruits les al·lucinats
pintures dibuixades, directament,
sobre les parets de la seva finca,
on mostra reunions de bruixes,
lluites fratricides, dimonis.

LES PINTURES NEGRES



A Dos vells menjant sopa no hi retrata dos
vells, sinó la vellesa; a Saturn devorant els
seus fills representa un tema mitològic de
forma explícitament desagradable: el déu es
menja, literalment, als seus fills amb uns ulls
que reflecteixen un estat de bogeria.

“QUINTA
DEL
SORDO”

 Pintures murals realitzades entre 1819
i 1823, descriuen un món desolat i terrible,
al·lucinant. Entre la seva malaltia i la
vellesa, Goya es rodeja de monstres i
deixa en llibertat els fantasmes del seu món
interior, la seva fantasia es plasma en
representacions patètiques.

LES PINTURES NEGRES

 Són obres de difícil interpretació. Predomina el color
negre, el no color, matisat tan sols per ocres terrosos.

Saturn devorant els seus fills

 És

una de les pintures negres més
esquinçadora, punyent, colpidora i tràgica
p
de les realitzades per Goya.

 Estava situada a la planta baixa de la

“Quinta del sordo”. Ha escollit el moment,
quan el Déu del temps esquartera el cos
del seu fill, per a què caps dels fills el
pugui destronar.

Obra

grotesca, on un espai obscur
rodeja la figura del Déu, en la que destaca
la deformitat i el seu rostre monstruós,
mentre la tonalitat més clara i brillant del
fill contrasta pot reflectir la seva puresa.

 Varis

Saturn detall

significats: a) Conflicte entre
vellesa i joventut; b) El tractament injust
d’Espanya sobre la seva població; c) Una
resposta de Goya al seu fill Xavier, amb qui
tenia una dolenta relació. No se sap amb
certesa el significat, però..., d) És una
magnífica representació de com el
temps ho devora tot, una de les
obsessions del pintor.

Vells menjant o la Vellesa

 Una terrible visió de la vellesa, sense cap concessió a la tendresa ni a la
bellesa. Composició de fort cromatisme de colors obscurs, negre i gris, i feta a
taques sense contorns.

Lluita a bastonades
Duelo a garrotazos

Aquelarre

 Reunió de dones velles amb rostres bestials que rodegen i escolten, suposadament, el
diable, al que veiem simbolitzat com un boc (“macho cabrío”) amb hàbit de frare.

 Escena satànica, d’una reunió de bruixes, congregades per o en el moment d’invocar a
Satanàs (Belcebú) per a presentar-li una neòfita, la jove que apareix seguda a la dreta, en una
cadira i amb les mans als maniguets (“manguitos”).

 Els

participants s’amunteguen en forma de figures monstruoses, rostres lletjos i
malvats, en una penombra crepuscular, on no n’hi ha pràcticament llum i els colors són
freds. La violenta pinzellada, a base de taques de colors, reforça la sensació de terror que
inspira la composició.

 Obra de difícil interpretació i plena de misteri, sobretot per la figura femenina de la dreta.

El Crist de les oliveres o l’oració en l’hort

L’última comunió de sant Josep de Calsanz

La romeria de Sant Isidre

 Destaquen els colors obscurs i la tècnica a taques.
 És la imatge d’una processó amb personatges estranys de rostres al·lucinants, en un
paisatge desolat i irreal.

 En primer pla, les figures canten i criden per a demostrar l’alegria de la Romeria.
 Mentre darrere es veu el serpentejar de la processó entre els turons del paisatge.

 El més destacat de la composició és l’expressió grotesca i estúpida,
que Goya ha aconseguit captar en les figures de primer pla.

 És un escena de difícil interpretació.

La romeria de Sant Isidre (1788)

Comparant Estils
 Excepcional equilibri entre la multitud festiva i el paisatge urbà, que apunta
a la llunyania, que recorda algunes composicions de Velázquez.
 Introdueix centenars de figures i dotzenes de grups, a vegades només
suggerits per una simple taca. És un tema amable que respon al gust
aristocràtic per la temàtica popular.

4.- QUARTA ETAPA:
LA QUINTA DEL
SORDO (1819-1824)

4.2.- Temes de
braus i els
Disbarats

Antics espanyols caçant braus

 Més difícils d’interpretar, són molt semblants a les seves Pintures negres.

Disbarat: Cavall raptor

Disbarats de por (1815-1824). DISBARATS 2 (245 X 357 mm)
Planxa de coure; aiguafort,
aiguatinta i punta seca. En aquesta estampa, Goya ha enfosquit
el cel amb l’aiguatinta.

5.- ETAPA D’EXILI A
FRANÇA
(1824-1828)
 Arran

de la intervenció de la
Santa Aliança que va permetre a
Ferran VII tornar a actuar com a
rei absolutista, Goya va decidir
abandonar
Espanya;
amb
aquesta finalitat va demanar el
permís i es va instal·lar a
Bordeus, on va morir el 1828.

Quan

es retirà a Bordeus,
fugint tant de la Cort espanyola
com dels seus propis terrors,
continua la seva producció i
cercant, sense aturar, noves
vies d’expressió.

La lletera de
Bordeus

 La tranquil·litat de la nova
vida en l’exili li afavoreix un
nou període creador , que
anuncia el que després serà
l’impressionisme.



Aquest llenç és fruit
d’aquestes investigacions.
Presenta un estil
absolutament solt. És el seu
darrer quadre i una obra més
lineal.

 Transmet una gran calma,
pau i tranquil·litat, després
de tantes obres dramàtiques i
obscures.

 La imatge de l’al·lota
La lletera de Bordeus
(1825-27)
Oli sobre llenç
(74 x 68 cm)
Museu del Prado, Madrid

retallada sobre el cel, torna
treure el seu antic colorit
(cartons), pintura que torna
estar impregnada de color i
de llum.

LITOGRAFIES

 Realitza la col·lecció de
litografies (4 lamines)
titulades «ELS TOROS
DE BORDEUS» i altres
dibuixos i gravats.

GOYA
LITOGRAFIA
(planxa matriu de pedra).

- Goya també va utilitzar, al final de la seva vida, la tècnica de la LITOGRAFIA
que utilitza com a matriu la pedra.

 A la sèrie de gravats La Tauromàquia, de caràcter popular, recrea una
de les seves afeccions preferides: el tema dels braus.

 En

LITOGRAFIA

aquesta sèrie mostra una gran
capacitat per captar el moviment,
l’emoció de la cursa, i la va realitzar,
especialment, durant el seu exili a
Bordeus.

Entreteniment espanyol, de la sèrie sobre “Tauromàquia”

El Morisc Gazul és el primer en llençar braus en regla
1815-16

Atreviment de Juanito Apiñani en el “coso” de Madrid

El brau i el torero

LITOGRAFIA


AUTORETRATS

1773
1783

 Els
1795

autoretrat que pinta són,
sobretot, d’edat avançada, que revelen
un home de personalitat introvertida
en la intensitat de la seva mirada.

1795

 Es pinta com un home del poble, sense mostrar la seva fama o èxit.

Autoretrat de 1790

 El 14 de novembre de 2006 fou robat el quadre

de Goya “Los niños del carretón”, propietat del
Museu d’Art de Toledo (Ohio, EUA), quan era
traslladat a una exposició en Nova York.

 Fou recuperat en Nova Jersey sis dies després.

Introducció. La situació europea: la caiguda de Napoleó. La
Restauració. Absolutisme contra liberalisme
L’any 1815 Napoleó és derrotat, definitivament, a la batalla de
Waterloo. Acaba l’Imperi napoleònic i comença una nova etapa a tot
Europa que s’anomena la Restauració (1815-1848).

Introducció. La situació europea: la caiguda de Napoleó. La Restauració. Absolutisme contra
liberalisme
Restauració (1815-1848). Representants dels països guanyadors (Rússia, Prússia, Àustria i Gran
Bretanya) es van reunir en el Congrés de Viena, on es va decidir:
 Restauració de l'Antic Règim i de les monarquies absolutes
existents abans de l’ocupació napoleònica i derogades per
Napoleó, en els països europeus.
 Un nou mapa polític que torni a les fronteres d’abans de
l’Imperi napoleònic, per tal de mantenir un equilibri europeu.
 Lluitar contra el liberalisme: la doctrina liberal serà ignorada.

liberalisme
A part, el Congrés de Viena decidí crear un mecanisme de defensa, La Santa Aliança, que actuaria
militarment en aquells països on els monarques tinguessin problemes amb els liberals. Es tractava de
mantenir a sang i foc l’Antic Règim contra les revolucions liberals.

liberalisme
La Restauració va suposar:
 A nivell europeu és el període de temps que va de la caiguda de Napoleó (1815) fins la revolució
liberal de 1848 (la Primavera dels pobles), per tant comprèn les tres revolucions liberals burgeses del
segle XIX (1820, 1830 i 1848).
 A nivell espanyol és el període on tornen els borbons (Ferran VII) després de la caiguda del sexenni
revolucionari, que va suposar la guerra del Francès (1808-1814), les Corts de Cadis i “La Pepa”.

La situació europea: la caiguda de Napoleó. La Restauració. Absolutisme contra liberalisme
El regnat de Ferran VII està dividit en 3 fases:
 Sexenni absolutista (1814-1820).
 Trienni liberal (1820-1823).
 Dècada ominosa, obscura o absolutista (1823-1833).

 Es

nota que el pintor no sent
apreciació pel príncep Ferran, per
la qual cosa el pinta més bé lleig,
igual que a la reina.

 Realcen

els colors vius (roig i
groc) de la vestimenta, així com el
daurat de les condecoracions, en
comparació als obscurs del fons.

 El

representa amb una expressió
altiva i de superioritat.

El príncep Ferran

Ferran VII amb mantell de rei

 Després

de la guerra, tot i que havia
estat retratista de Josep Bonaparte,
Ferran VII li va tornar a oferir el lloc de
pintor de cambra, però, liberal
convençut,
els
excessos
de
l’absolutisme el van portar a aïllar-se de
qualsevol tracte mundà.

RETORN DE
FERRAN VII:
segona crisi

Processó de flagel·lants (1812-1814)

Tribunal de la Santa Inquisició

EL TRIBUNAL DE LA SANTA INQUISICIÓN

Tribunal de la Santa Inquisició (1812-19)
Oli sobre taulell (46 x 73 cm)
Real Academia de San Fernando, Madrid



Després del retorn del rei i quan va ser citat davant el Tribunal de la Inquisició. Els
resignats acusats, seguts enfront dels jutges, amb capells cònics i les flames que els
envolten, símbol del seu destí. La figura del púlpit llegeix, de memòria i amb els ull tancats,
els càrrecs: “El sistema és cec davant la justícia”. El secretari vestit amb robes antigues
simbolitza que Espanya és retrògrada.

6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)
En el context europeu de la Restauració, el 22 de març de 1814, Ferran VII torna a Espanya per
València, en virtut del tractat de Valençay, signat entre Napoleó i Ferran VII (11 de desembre de
1813) mitjançant el qual Napoleó li torna la corona a Ferran VII i aquest és alliberat i pot tornar a
Espanya com a rei legítim.

La regència i les Corts ordinàries eren les
màximes autoritats del país i la intenció
dels diputats de Cadis era fer jurar al rei,
immediatament, la Constitució de 1812,
però no la va firmar, perquè quan retorna
Ferran VII es va produir la denominada
reacció absolutista.

La situació fou la següent:
- Rep mostres d’un enorme fervor popular:
manifestacions d’estima i de suport, perquè Ferran VII
tornar a Espanya com “el desitjat” pel poble.
- Els liberals de les Corts de Cadis l’adverteixen de
què no el nomenaran rei fins que no juri la
Constitució, però...

- Ferran VII rep el recolzament dels sectors més conservadors del país: noblesa i clergat que volien
tornar als privilegis de l’Antic Règim.
- 69 diputats realistes de Cadis, que estaven a favor de l’absolutisme del monarca, signen el
document anomenat “El Manifest dels Perses” (abril de 1814), mitjançant el qual demanaven al rei
l’abolició de tots els canvis que s’havien fet a Cadis.

- Aprofitant aquesta conjuntura, els militars absolutistes s’ofereixen al rei per fer un pronunciament
(el general Elio es pronuncia a prop de València).

- La bona rebuda del poble (Ferran VII el Desitjat o “Vivan las Caenas”) i la situació europea
animaren al rei a ignorar tot el que s’havia aconseguit fins al moment a Cadis, inclosa la Constitució,
i governarà com a monarca absolut (1814-1820, sexenni absolutista).

- Aprofitant aquesta conjuntura, els militars absolutistes s’ofereixen al rei per fer un pronunciament
(el general Elio es pronuncia a prop de València).

General Francisco Javier Elio, capità general de
València i Múrcia després de la retirada
napoleònica. Va reprimir durament als liberals,
que el varen deposar i empresonar després el
triomf de la revolució de 1820 i fou condemnat a
garrot vil el 4 de setembre de 1822. Sota el seu
comandament fou afusellat el soldat de Ayelo
José Juan el 11 de setembre de 1817.

- El 4 de maig de 1814 es produeix un cop d’estat del monarca, perquè fent creure que acceptava la
constitució (TRAÏCIÓ), el primer decret que va firmar Ferran VII com a rei, una vegada a Espanya,
fou la abolició de la Constitució de 1812 i declara nul·la i sense efecte tota l’obra legislativa, els
Decrets aprovats pels diputats de Cadis durant la guerra del Francès, ja que té el poder executiu i
contava amb l’ajuda de la Santa Aliança per enfrontar-se a les futures revolucions.
“Por tanto, habiendo oído lo que unánimemente me han informado personas
respetables por su celo y conocimientos, y lo que acerca de cuanto aquí se
contiene se me ha expuesto en representaciones, que de varias partes del
reino se me han dirigido, en las cuales se expresa la repugnancia y disgusto
con que así la constitución formada en las Cortes generales y extraordinarias,
como los demás establecimientos políticos de nuevo introducidos, son mirados
en las provincias; los perjuicios y males que han venido de ellos, y se
aumentarían si yo autorizase con mi consentimiento, y jurase aquella
constitución; conformándome con tan decididas y generales demostraciones
de la voluntad de mis pueblos, y por ser ellas justas y fundadas, declaro que
mi real ánimo es no solamente no jurar ni acceder a dicha constitución ni a
decreto alguno de las Cortes generales y extraordinarias, a saber, los que
sean depresivos de los derechos y prerrogativas de mi soberanía, establecidas
por la constitución y las leyes en que de largo tiempo la nación ha vivido, sino
el de declarar aquella constitución y tales decretos nulos y de ningún valor y
efecto, ahora ni en tiempo alguno, como si no hubieran pasado jamás tales
actos, y se quitasen de en medio del tiempo alguno, y sin obligación en mis
pueblos y súbditos, de cualquiera clase y condición, a cumplirlos ni guardarlos.
Y como quien quisiera sostenerlos atentaría contra las prerrogativas de mi
soberanía, declaro reo de lesa majestad a quien se atreviera o lo intentara, y
que, como tal, se le imponga la pena de vida.”
Dado en Valencia a 4 de mayo de 1814. YO, EL REY.

- A Europa les potències
absolutistes
vencen
a
Napoleó,
restauren
l’absolutisme (Congrés de
Viena, 1815) i signen la
Santa Aliança, a la qual se
suma Ferran VII: si un
monarca absolut és atacat, la
resta de monarques absoluts
acudiran en la seva ajuda.
“LA SANTA ALIANÇA “ Ses Majestats l’emperador d’Àustria,
el rei de Prússia i l’emperador de totes les Rússies:
Art. 1.- Conforme a les paraules de les Sagrades Escriptures, que
ordenen a tots els homes mirar-se com a germans, els tres
monarques contractants romandran units pels lligams d’una
fraternitat vertadera i indissoluble, i considerant-se com a
compatriotes es prestaran en tota ocasió i en tot lloc assistència,
ajuda i socors: considerant-se vers els seus súbdits i exèrcits com
a pares de família, els dirigiran amb el mateix esperit de fraternitat
que utilitzen per protegir la religió, la pau i la justícia.
Art. 2.- En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja sigui entre els
dits governs, ja sigui entre els seus súbdits, serà el de prestar-se
recíprocament ajuda.”

- La Restauració del rei en el poder suposa la tornada a
l’absolutisme i a l’Antic Règim, perquè els dies següents:
 Es restauren totes les antigues institucions i la legislació anterior a 1808.
 Restabliment del règim senyorial (feudalisme): els privilegis fiscals i jurídics, els
vincles i amortitzacions.
 Reimplantació del tribunal de la Santa Inquisició.
 Decisions acompanyades de l’inici de la repressió implacable contra els liberals,
forçats a la clandestinitat o a l’exili.

- El règim absolutista de Ferran VII hagué de fer front als següents PROBLEMES:
 Comença la guerra i l’emancipació de les colònies americanes:
 1810/1815. Formació de Juntes i revoltes independentistes.
 1815/1818. La reacció espanyola sotmeté els independentistes.
 1818/1824. Victòries dels americans i encadenament d’independències.
- Llibertadors: Simón Bolívar, Hidalgo, José de San Martín.
- Del procés d’emancipació de les
colònies americanes es derivà un
enfonsament de la Hisenda espanyola,
ja debilitada per la destrucció del país per
la guerra del Francès (va ser una guerra
dura, la més dura des de feia segles),
perquè ja no arriben vaixells plens d’or i
plata d’Amèrica i pel restabliment dels
privilegis a la noblesa i el clergat que fa
que no paguin impostos.
- La
càrrega
fiscal
va
recaure
exclusivament en els sectors populars
(sobretot el camperolat), per la qual cosa
s’inicià un creixent descontent contra la
política absolutista.

- Davant aquesta situació, Ferran VII va elegir
com a ministre d’Hisenda a Luís López
Ballesteros.
La
política
econòmica,
financera i restauradora que adoptà el ministre
va ser proteccionista, que beneficiava
sobretot a la indústria tèxtil catalana, però
perjudicava a l’agricultura.
- Corrupció i incompetència política.
- El problema rural: bona part de la guerrilla
que abans lluitava contra els francesos,
acabada la guerra, es negarà a entregar les
armes i ara, sense cap color polític, es dedica a
assaltar caravanes, cortijos... Els guerrillers es
converteixen en bandolers. L’exèrcit no es
podrà desmobilitzar i haurà de perseguir-los.

- Malgrat la repressió implantada pel règim de Ferran VII, un sector de la societat es comença a
identificar, progressivament, amb els liberals, i aquesta oposició liberal al règim es reorganitzà a través
de societats secretes com la maçoneria i, sobretot, de l’exèrcit: un ampli sector de militars, influïts
pel contacte amb anglesos i francesos durant la Guerra del Francès, se sentien atrets per la
possibilitat de tornar al règim constitucional mitjançant un pronunciament.
- Descontentament generalitzat de la burgesia contra el monarca (en desacord amb la tornada a
l’absolutisme i de la societat estamental).

- Repressió del moviment liberal (del constitucionalisme); el liberalisme passa a la clandestinitat,
ja que la majoria de la societat era absolutista i Ferran VII declara “reos de lesa majestad” a tots els
liberals, perseguint-los i condemnant-los a mort. Degut a la inferioritat numèrica dels liberals i a falta
d’ajut del poble, s’han d’amagar i es reorganitzaran, utilitzant dos mecanismes per aconseguir el
poder:
1.- Aparició de les societats maçòniques: societats secretes liberals crítiques i
conspiradores (lliures pensadors, científics...).

2.- L’exèrcit espanyol, majoritàriament liberal, ajudarà als liberals a aconseguir el poder mitjançant
cops militars, coneguts en el segle XIX, com a “pronunciaments”, per a obligar al rei a acceptar la
Constitució, però fracassen tots fins a 1820. Per exemple, Espoz y Mina, Díaz Porlier, Lacy.
Francisco Espoz y Mina

Juan Díaz Polier

Luís Lacy y Gautier

2.- Cada cop que els liberals arribaren al poder va ser por cops d’estat i com a conseqüència
d’això (el problema de confiar a l’exèrcit la lluita pel poder) la majoria dels principals governs i
governants espanyols liberals dels segle XIX i fins al regnat d’ Alfons XII (29 desembre 1874 - 25
novembre 1885) tots foren militars, com per exemple:
 Rafael de Riego
 Baldomero Espartero
 Ramón María Narvaez
 Leopoldo O’ Donnell
 Joan Prim i Prats
 Francisco Serrano y Domínguez
 Arsenio Martínez Campos

Rafael de Riego

Leopoldo O’ Donnell

Joan Prim i Prats

Francisco Serrano Domínguez

Baldomero Espartero

Ramon Maria Narvaez

Arsenio Martínez Campos

Els militars seran durant 50 anys els protagonistes de la vida política espanyola. Foren moltes les conspiracions, els intents de cops i
els cops d’Estat durant el segle XIX. Entre 1814 i 1820, els 9 pronunciaments comptabilitzats tenien objectius pareguts, derrocar a
Ferran VII i instaurar el liberalisme. La llista és enorme:
1r.- Milans del Bosch , pronunciament de València (17 març 1814).
2n.- Francisco Espoz y Mina, pronunciament de Pamplona (25 setembre 1814).
3r.- Juan Díaz Polier, pronunciament de la Corunya (19 setembre 1815).
4t.- Vicente Richard, la famosa Conspiració del Triangle (21 febrer 1816).
5è.- Lacy, Milans, Torrijos (el Triangle), pronunciament de Caldetas (4 abril 1817).
6è.- Juan van Halen (21 setembre 1817).
7è.- San Miguel y Valledor, la conjura del Palmar (8 juliol 1819).
8è.- Joaquín Vidal , Lis y Calatrava, pronunciament de València (1 de gener de 1819).
9è.- Quiroga i Riego, de Cabezas de San Juan (1 gener 1820).
Francisco Espoz y Mina

Juan Díaz Polier



Juan Díaz Polier

El país, acabat de sortir d’una guerra i sense els recursos d’Amèrica, es troba desfet i en la ruïna,
cal trobar una solució: el rei proposa que els privilegiats paguen impostos, però aquests es neguen,
els camperols i burgesos no volen a pagar les velles rendes i tributs, i la burgesia liberal demana la
tornada a la Constitució liberal de Cadis.

Les reformes il·lustrades no són acceptades pels absolutistes, però sense reformes l’absolutisme no
podia sobreviure.

Així, entre 1814 i 1820 hi hagué diversos pronunciaments fracassats. Un dels pronunciaments més
importants contra Ferran VII va ser el del general Lacy, Milans i Torrijos (1817) a Catalunya, que
van ser empresonats al castell de Bellver. Finalment, en gener de 1820, va triomfar el pronunciament
militar liberal del coronel Riego, al capdavant de les tropes que havien de sufocar les rebel·lions a les
colònies, cosa que endinsa el regnat de Ferran VII en la segona etapa.


Antonio Gisbert Pérez (1834-1901)
Afusellament de Torrijos i els seus companys en les platges de Màlaga (1888)
(detall)
Llenç: 390 x 600 cm
Número d’ inventari: 4348

Així, entre 1814 i 1820 hi hagué diversos pronunciaments fracassats. Un dels pronunciaments més
importants contra Ferran VII va ser el del general Lacy, Milans i Torrijos (1817) a Catalunya, que
van ser empresonats al castell de Bellver. Finalment, en gener de 1820, va triomfar el pronunciament
militar liberal del coronel Riego, al capdavant de les tropes que havien de sufocar les rebel·lions a les
colònies, cosa que endinsa el regnat de Ferran VII en la segona etapa.

Rafael de Riego

Antonio Gisbert Pérez (1834-1901)
Afusellament de Torrijos i els seus companys en les platges de Màlaga (1888)
(detall)
Llenç: 390 x 600 cm
Número d’ inventari: 4348

Obra encarregada durant la regència de la reina Maria Cristina pel govern de Sagasta. El tema és l’afusellament de José María
Torrijos (1791-1831) i els seus companys; és un manifest polític, un al·legat a favor de les llibertats i contra l’autoritarisme. Dos
anys després, fou instal·lat en l’antic Museo d’Art Modern (actual Museu del Prado). Torrijos va tenir un paper important durant
el Trienni liberal i va arribar a ser Ministre de la Guerra, es va exiliar en 1823 a causa de la instauració de l’absolutisme per
Ferran VII. L’aferrissada persecució contra tots els liberals va acabar amb la vida de Torrijos. Exiliat en Anglaterra pensava en
cóm rebel·lar-se i enderrocar al rei absolutista i fou traït pel governador de Màlaga, qui li havia promès que si tornava amb
cinquanta homes se li unirien les tropes de la ciutat a l’aixecament; l’embarcació fou abordada per l’exèrcit espanyol en la costa
de Fuengirola (Màlaga), foren apressats i afussellats en la mateixa platja el 11 de desembre, acusat d’alta traïció i conspiració. El
quadre recull el moment en què, vora el mar uns quants presos en fila (Torrijos en el centre, ferma amb força les mans dels seus
camarades) es preparen per a l’execució, mentre en primer terme jeuen els primes caiguts.

AFUSSELLAMENT DE TORRIJOS
La mort del militar causà gran
commoció en els cercles intel·lectuals
del país, i un conegut poeta liberal
espanyol, li dedicà versos:

Helos allí, junto a la mar bravía,
cadáveres están, ¡ay!, los que fueron
honra del libre y con su muerte dieron
almas al cielo, a España nombradía.
Ansia de patria y libertad henchía
Sus nobles pechos que jamás temieron
y las costas de Málaga los vieron
cual sol de gloria en desdichado día.
Españoles, llorad; mas vuestro llanto
lágrimas de dolor y sangre sean,
sangre que ahogue a siervos y opresores,
y los viles tiranos, con espanto
siempre, delante amenazando vean
alzarse sus espectros vengadores.

MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 17)

6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)
Després de tota una sèrie de pronunciaments liberals fracassats, l’1 de gener de l’any 1820, el coronel
Rafael de Riego, al capdavant de les tropes a punt de ser embarcades per lluitar contra
l’emancipació de les colònies americanes, va fer un pronunciament militar a Cabezas de San Juan
(Sevilla) que triomfà.
“El ejército nacional, al pronunciarse por la Constitución de la Monarquía
Española, promulgada en Cádiz y por sus legítimos representantes no trata
de ningún modo de atentar a los derechos del legítimo monarca que ella
reconoce; más, convencido de que todas las operaciones de su Gobierno, por
una fatalidad tan funesta como incomprensible, sólo han contribuido a hacer
desgraciada a una Nación, que hizo tantos sacrificios por sancionarla, cree
que sólo este pronunciamiento puede salvarla, tanto a ella como a su
príncipe, del estado de nulidad en que se encuentra. Soldados, mi amor hacia
vosotros es grande. Por lo tanto, yo no podía consentir, como jefe vuestro,
que se os alejase de vuestra patria, en unos buques podridos, para llevaros a
hacer una guerra injusta al Nuevo Mundo; ni que se os compeliese a
abandonar vuestros padres y hermanos, dejándolos sumidos en la miseria y
la opresión. Vosotros debéis a aquellos la vida, y, por tanto, es de vuestra
obligación y agradecimiento el prolongársela, sosteniéndolos en la ancianidad;
y aun también, si fuese necesario, el sacrificar las vuestras para romperles las
cadenas que los tienen oprimidos desde el año 14. Un rey absoluto, a su
antojo y albedrío, les impone contribuciones y gabelas que no pueden
soportar; los veja, los oprime y, por último, como colmo de desgracias, os
arrebata a vosotros, sus caros hijos, para sacrificaros a su orgullo y ambición.
Sí, a vosotros os arrebatan del paterno seno para que en lejanos y opuestos
climas vayáis a sostener una guerra inútil, que podría fácilmente terminarse
con sólo reintegrar sus derechos a la Nación española. La Constitución, sí, la
constitución basta para apaciguar a nuestros hermanos de América.
Proclama del ejército de Cádiz en 1820 (…)

Davant la passivitat de les autoritats, el pronunciament liberal va ser secundat a diverses ciutats,
unint-se l’exèrcit espanyol.

Després de tres mesos de lluita i confusió, en març de
1820, Ferran VII es va veure obligat a acceptar els
triomf del pronunciament, però no se’n va, i va haver de
jurar la Constitució de 1812 i convoca Corts (9 de
juliol de 1820 jurava “La Pepa” en la sessió d’obertura de
les Corts en el palau de Maria d’Aragó), s’obri així un
període de govern liberal que va durar tres anys,
mentre deia: “Caminemos todos juntos, y yo el primero,
por la senda del constitucionalismo.” Així va començar el
Trienni liberal.

“Mientras Yo meditaba maduramente, con la solicitud propia de mi paternal corazón las variaciones de
nuestro régimen fundamental que parecían más adaptables al carácter nacional y al estado presente de las
diversas porciones de la monarquía española, así como más análogas a la organización de los pueblos
ilustrados, me habéis hecho entender vuestro anhelo de que se restableciese aquella Constitución, que entre
el estruendo de las armas hostiles, fue promulgada en Cádiz el año 1812. (…) He jurado esta Constitución
por la cual suspirabais y seré siempre su más firme apoyo (…). Marchemos francamente, y yo el primero por
la senda constitucional”. Manifiesto Regio de Fernando VII (10 de marzo de 1820).

Mesures del trienni
Ferran VII es converteix en monarca constitucional, va haver de nomenar un nou govern i convoca
eleccions a Corts.

Mesures del trienni
Les eleccions donen la victòria majoritàriament als liberals, que formen govern i duran a terme una
important obra legislativa.

Mesures del trienni. Les eleccions donen la victòria majoritàriament als liberals, que formen govern
i duran a terme una important obra legislativa.

Mesures del trienni
Torna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i el nou règim intentà, amb grans dificultats, reposar
la majoria dels decrets liberals aprovats per les Corts de Cadis.


Al·legoria


Mesures del trienni
la majoria dels decrets liberals aprovats per les Corts de Cadis, per exemple:
 Desamortització eclesiàstica: venen les terres dels monestirs i disminueixen el delme.
 Aprovaren una sèrie de prohibicions legals per evitar que el clergat pogués incrementar les seves
propietats.
 Supressió de tot tipus de mayorazgo, de la vinculació de terres (comunals i nobiliàries).
 Liquiden el feudalisme al camp, és a dir, abolició del règim senyorial (dels senyorius
jurisdiccional, la terra es converteix en propietat privada capitalista de la vella noblesa i els
camperols en arrendataris).
 Reforma fiscal (impostos indirectes, contribució única sobre la terra).
 Proclamació de drets i llibertats individuals: llibertat de premsa i d’impremta, ara no n’hi haurà
censura a l’hora de publicar.
 Decreten una amnistia pels liberals (reprimits durament durant el sexenni absolutista).
 Ordenació del sistema educatius (secularització).
 Abolició de la Inquisició: supressió de les ordres monacals.
 Liberalització de la indústria i el comerç amb la supressió dels gremis i de duanes: llibertat
d’oficis, de treball, d’indústria.
 Modernització política i administrativa, crearen un codi penal.
 Reorganització de l’exèrcit i creació de la Milícia Nacional (integrades per voluntaris) per a defensar
les reformes liberals.
 En definitiva, transformació de l’economia feudal en capitalista.

Mesures del trienni
 Desamortització eclesiàstica: venen les terres dels monestirs i disminueixen el delme.
 Aprovaren una sèrie de prohibicions legals per evitar que el clergat pogués incrementar les seves
propietats.

Mesures del trienni
 Supressió de tot tipus de mayorazgo, de la

vinculació de terres (comunals i nobiliàries).
 Liquiden el feudalisme al camp, és a dir, abolició
del règim senyorial (dels senyorius jurisdiccional,
la terra es converteix en propietat privada
capitalista de la vella noblesa i els camperols en
arrendataris).
 Reforma fiscal (impostos indirectes, contribució
única sobre la terra).

 Proclamació de drets i llibertats individuals:
llibertat de premsa i d’impremta, ara no n’hi haurà
censura a l’hora de publicar.
 Decreten una amnistia pels liberals (reprimits
durament durant el sexenni absolutista).
 Ordenació del sistema educatius (secularització).

Mesures del trienni
 Abolició de la Inquisició: supressió de les ordres monacals.

Mesures del trienni
 Liberalització de la indústria i el comerç
amb la supressió dels gremis i de duanes:
llibertat d’oficis, de treball, d’indústria.
 Modernització política i administrativa,
crearen un codi penal.

 Reorganització de l’exèrcit i creació de la
Milícia Nacional (integrades per voluntaris)
per a defensar les reformes liberals.
 En definitiva, transformació de l’economia
feudal en capitalista.

Problemes del trienni. Durant els 3 anys (1820-23) que governà el liberalisme, el nou govern amb
una política moderada tindria una oposició molt forta dels absolutistes, del clero, dels nobles i dels
camperols (no tindrien vassallatge ni protecció) i del rei Ferran VII. Per tant, el suport social del
liberalisme és limitat i el context internacional no es favorable (per la Santa Aliança mitjançant la
qual les potències absolutistes s’havien compromès a aturar els intents de Revolució liberal) i, a més,
es produïren dissidències entre els liberals. Amb aquest panorama, l’acció de govern del trienni es
va veure obstaculitzada per...

Problemes del trienni. L’acció de govern del trienni es va veure obstaculitzada per...
 Les Corts de 1820 van comptar amb l’oposició de Ferran VIl (1814-1833), que havia acceptat
obligat el liberalisme i que va utilitzar tots els recursos constitucionals, com el dret de veto, per
paralitza les reformes i va conspirar contra el govern liberal per a tornar a l’absolutisme i va
cridar, a la fi, la intervenció estrangera: La Santa Aliança.

Els sectors absolutistes, integrats per membres del clergat, la noblesa i els propietaris (perjudicats
per la baixada del delme i els béns monacals confiscats) preparen la revolta contra el govern
liberal, formant partits realistes que varen promoure la creació d’una regència (Regència absolutista
a la Seu d’Urgell, 1823).
Els
camperols
es
veuen
perjudicats i es revoltaran
contra el nou govern liberal: no
els donen terres ni els rebaixen
els impostos, els antics senyors
ara són propietaris plens que els
poden tirar de les terres, si no
paguen, i tenen dificultats per
pagar els arrendaments perquè
són més cars i s’han de pagar en
metàl·lic i no en part de la collita.
Tanmateix, una gran part del
camperolat es trobava sota la
influència del conservador
clergat rural limitant la base
social del règim.

No paren d’independitzar-se les colònies
americanes.

Problemes del trienni.. L’acció de govern del trienni es va veure obstaculitzada per...
Els mateixos liberals estan, cada vegada, més dividits entre ells, i s’escindiran en dos bàndols:

Martínez de la Rosa

Evaristo San Miguel

 els liberals moderats partidaris de

 els liberals exaltats o radicals que optaven per la limitació del poder

mantenir importants prerrogatives per
al monarca, de reformes lentes i
pactades amb la noblesa i el rei (al
poder entre 1820 i 1822 amb Martínez
de la Rosa), i

del monarca, perquè consideraven que l’acció del govern era
excessivament moderada i pacífica, i eren partidaris d’accelerar les
reformes i d’enfrontar-se al rei (al poder entre 1822 i 1823 amb Evaristo
San Miguel), i que causaven molts de problemes d’ordre públic a les
ciutats.

El Trienni liberal presenta, precisament, aquestes dues fases: 1820-1822 (més pes dels moderats) i
1822-1823 (més pes dels exaltats).

Dues fases i fi del Trienni liberal
A.- Durant els dos primers anys (1820-1822) governaren els liberals moderats, amb Martínez de la
Rosa com a cap de govern. Malgrat la seva política conciliadora, varen haver de fer front a diversos
alçaments absolutistes:
- Promoguts des de sectors eclesiàstics.
- Insurrecció de la guàrdia reial.
- L’any 1822 es produeixen proclames
absolutistes a Catalunya, Navarra, Galícia i el
Maestrat, controlant un territori important. Els
realistes dominen moltes zones rurals del país i
actuaren en partides rurals (la guerrilla
absolutista), que són un clar precedent de les
partides carlines. Com per exemple l’anomenada
Regència absolutista a la Seu d’Urgell (el 1823,
s’estableix un breu govern absolutista en aquesta
comarca , encapçalada pel Baró d’Aroles).
Francisco Martínez de la Rosa (1787-1862). Poeta, dramaturg i
polític, fou diputat en les corts de Cadis i empresonat després el
retorn de Ferran VII. Recuperà la llibertat durant el Trienni
liberal i com a líder dels liberals moderats va encapçalar el
govern en 1822 durant 6 mesos. Es va exiliar a França durant
la Dècada ominosa (1823-1833) i va tornar durant la regència
de Maria Cristina per a formar govern en 1834-1835.
Posteriorment, fou ambaixador en París i Roma, president del
Consell d’Estat, ministre i president del Congrés.

Francisco Martínez de la Rosa

A.- Primera fase (1820-1822): liberals moderats, amb Martínez de la Rosa:
- L’any 1822 es produeixen proclames
absolutistes a Catalunya, Navarra, Galícia i el
Maestrat, controlant un territori important i
establint una Regència absolutista a la Seu
d’Urgell (el 1822, s’estableix un breu govern
absolutista en aquesta comarca, encapçalada pel
Baró d’Aroles).

Baró d’Aroles

B.- Entre 1822 i 1823, governen els liberals exaltats, amb Evaristo San Miguel com a cap de govern.
Es produeix una radicalització de la política governamental liberal i un augment de la resistència
absolutista. Un cop més van quedar abolits els privilegis de classe amb la supressió de les senyories i
la imposició de càrregues tributàries a l’Església. La Inquisició va ser abolida de nou i ja no va
tornar a ser instaurada. Davant aquesta situació, Ferran VII es dedica a conspirar i, de fet, quan veu
que els exaltats agafen el poder contínua reclamant l’auxili a la Santa Aliança.

Evaristo San Miguel

B.- Entre 1822 i 1823, governen els liberals exaltats, amb Evaristo San Miguel com a cap de govern.

Evaristo San Miguel

Evaristo San Miguel y Valledor (1785-1862). Destacat militar liberal. En 1820 es va unir al
pronunciament de Riego i en Madrid ocupà diversos llocs en el Ministeri de la Guerra, essent
membre del Gabinet entre agost de 1822 i març de 1823. Exiliat després del retorn de Ferran VII,
va retornar en 1834 i es va unir a la causa liberal. Participa activament en la primera guerra
Carlina i, després, fou diputat en Corts i Ministre de la Guerra durant la regència d’Espartero.


El 9 de juliol de 1820, Ferran VII jurava “La Pepa” en la
sessió d’obertura de les Corts en el palau de Maria d’Aragó.
Les obres de l’edifici de la Carrera de los Jerónimos no es
finalitzarien fins l’any 1846.

La Revolució liberal de 1820 en Europa
El triomf dels liberals a Espanya va tenir àmplies repercussions fora d’Espanya. En el pla
internacional animà l’esclat dels moviments revolucionaris liberals a Piemont i a Nàpols. Això va
provocar el recel de les potències absolutistes europees, que responen a la petició d’intervenció feta
per Ferran VII, ja que un dels compromisos del Congrés de Viena era aturar les revoltes liberals per
tota Europa mitjançant la Santa Aliança; Àustria, Prússia, Rússia amb el suport puntual de França
s’havien compromès a fer front a qualsevol intent d’expansió de la revolució liberal. En el Congrés de
Verona (1822) es va acordar la intervenció contra els governs liberals d’Espanya i Portugal.

CONGRÉS DE VERONA (1822): Arriben el cent mill fills de sant Lluís. Els absolutistes tornen al poder.

Finalment, l’any 1823, la Santa Aliança envia a Espanya un exèrcit de
90.000 soldats francesos comandats pel duc d’Angulema (els anomenats
“cent mil fills de sant Lluís”), als que s’afegiren 35.000 realistes o
absolutistes espanyols, partidaris de la Restauració de l’absolutisme que,
conjuntament, acabaren amb el govern del Trienni liberal.

El duc d’Angulema, amb els anomenats “cent mil fills de sant
Lluís”, ocupen el país sense a penes resistència, executen els
principals dirigents liberals com Riego (furiosa repressió) i
restableixen Ferran VII com a monarca absolut.


Gravat de l’època que representa al duc d’Angulema entrant en el Port de
Santa Maria el 16 d’agost de 1823. Biblioteca Nacional (Madrid). El duc
encapçalava els cent mil fills de sant Lluís, que quasi no va trobar resistència
per instaurar de nou la monarquia absoluta, excepte en Cadis, que fou
assetjada i bombardejada, i van haver de pactar per a prendre la ciutat.

Santa Aliança actua (1823): envia a Espanya als cent mil fills de sant Lluís amb el duc d’Angulema
→ repressió i retornen el poder absolut a Ferran VII i, el dia 1 d’octubre de 1823, va firmar el
primer decret com a nou rei, que era l’abolició de la Constitució i tota l’obra legislativa del Trienni
liberal:“¡Vivan las caenas!”. Comença la segona Restauració absolutista (tercera etapa) fins a la
mort del rei en 1833.
“Bien públicos y notorios fueron a todos mis vasallos los
escandalosos sucesos que precedieron, acompañaron y siguieron
el establecimiento de la democrática Constitución de Cádiz en el
mes de marzo de 1820; la más criminal traición, la más
vergonzosa cobardía, el desacato más horrendo a mi real
Persona, y la violencia más inevitable, fueron los elementos
empleados para variar esencialmente el Gobierno paternal de mis
reinos en un código democrático, origen fecundo de desastres y
desgracias. (…) La Europa entera, conociendo profundamente mi
cautiverio (…), determinaron poner fin a un estado de cosas, que
era el escándalo universal , que caminaba a trastornar todos los
tronos y todas las instituciones antiguas, cambiándolas en la
irreligión y la inmoralidad. He venido a decretar lo siguiente: son
nulos y de ningún valor todos los actos del Gobierno llamado
Constitucional (…) que ha dominado a mis pueblos desde el 7 de
marzo de 1820 hasta hoy 1 de octubre de 1823.”

Manifiesto Regio, 1 de octubre de 1823 (publicado como Real
Decreto el 8 de octubre).

COMDEMNA A MORT DE RIEGO

Rafael del Riego y Núñez (1785-1823). En 1808 va participar en l’aixecament contra els francesos
i fou empresonat. Després se’l va ascendir a comandant. El dia 1 de gener de 1820 va encapçalar
el pronunciament que dóna lloc al Trienni liberal, en Cabezas de San Juan (Sevilla). Fou capità
general de Galícia i d’Aragó, així com diputat en Corts.

TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. RETORN FERRAN VII, I LA PEPA

TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. RETORN FERRAN VII, I LA PEPA

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (20)

Similaire à TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. RETORN FERRAN VII, I LA PEPA

Similaire à TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. RETORN FERRAN VII, I LA PEPA (20)

Plus de Assumpció Granero

Plus de Assumpció Granero (20)

Dernier

Dernier (7)

TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. RETORN FERRAN VII, I LA PEPA