1. DICCIONARI VISUAL D’ART
(COMENTARI ARQUITECTURA-3)
TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS
2011-2012
Frank Gehry. Hotel Marquès de Riscal. El Ciego. Àlaba. País Basc.
2. TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS
2011-2012
Frank Gehry. Hotel Marquès de Riscal. El Ciego. Àlaba. País Basc.
DICCIONARI VISUAL D’ART
(COMENTARI ARQUITECTURA-3)
3. Enquesta realitzada per VANITY FAIR, sobre els 5 edificis més
T espectaculars de l’arquitectura actual; com a gran vencedor, el titulat com
H la millor obra d’aquest segle…
E
B
I
R
D´
S
N
E
S
T Estadi Olímpic de Pequín (2008), dels suïssos Herzog i de Meuron: THE BIRD’S NEST.
4. Estadi Olímpic de Pequín (2008), dels suïssos Herzog i de Meuron: THE BIRD’S NEST.
6. LLISTAT
DE TERMES TÈCNICS D’ART
Prova d’Accés a la Universitat
Le Corbusier. Villa Saboya (1931). Poissy. França.
PAU 2011-12 (Illes Balears)
Michelangelo. Pietat Rondanini
(1554-1564, 1’95 m).
Castell Sforza, Milà.
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves Vincent van Gogh. Lliris (1889). Oli sobre llenç (71x93).
J. Paul Getty Center. Los Angeles. California.
7. ARQUITECTURA. Definició: És l’art de
projectar i construir edificis o cobrir un espai
amb utilitat, per a l’ús de l’home, i amb
bellesa, essent considerada “art” des del
moment que comporta una recerca estètica.
Torre de Pisa (funció urbana, monument dins un paisatge).
8.
9. 13.- ARC (A)
3.d.1.- SISTEMA VOLTAT: La mateixa volta o
diversos arcs transmeten el pes a varis suports
(murs, columnes, pilars...), per tant, les
cobertes corbades o de volta s’originen per el
moviment longitudinal transversal d’un arc
generatriu, que descarrega el pes dels
elements sustentats sobre els elements
sustentadors.
Aquest tipus de coberta permet cobrir grans
espais i donar al conjunt un moviment
oposat a l’estatisme del sistema arquitravat.
10. Arquitectura
ARQUITECTURA
Parts de l’arc
Anàlisi tècnica
Material de factura: fang, pedra, fusta, etc.
Elements arquitectònics
Tipus de Planta: rectangular, basilical, creu llatina, centralitzada
(circular, creu grega, octogonal…).
Suport:
Continu: mur.
Discontinu: columna, pilar, etc.
Coberta
Arcs: mig punt, rebaixat, peraltat, apuntat, de ferradura,
conopial, carpanell...
Allindada o arquitravada, armadura o encavallada de
fusta.
Volta (de mig canó, d’aresta, de mitja taronja, buida, de
creueria, etc.). ... Tipus d’arc
De mig punt Apuntat o ogival De ferradura De ferradura apuntat
o túmid
Conopial Carpanell Former Faixó
...
11. Arc diafragmàtic. Arc que divideix la nau en trams i que serveix per reduir les
càrregues que la coberta, generalment de fusta a doble vessant, exerceix sobre
els murs laterals. Molt característic del gòtic català (dormitoris conventuals,
hospitals, drassanes, i esglésies de nau única).
12.
13. Arquitectura
ARQUITECTURA
Anàlisi tècnica
Allindada
Material de factura: fang, pedra, fusta, etc.
Sant Llorenç (Brunelleschi)
Elements arquitectònics
Tipus de Planta: rectangular, basilical, creu llatina, centralitzada
(circular, creu grega, octogonal…).
Suport:
Continu: mur.
Discontinu: columna, pilar, etc.
Coberta
Arcs: mig punt, rebaixat, peraltat, apuntat, de ferradura,
conopial, carpanell...
Allindada o arquitravada: Cobertes amb llinda o
arquitectura llindada, d’encavallada de fusta (armadura),
o enteixinat…
Volta (de mig canó, d’aresta, de mitja taronja, buida, de
creueria, etc.). ... Encavallada
(armadura)
Enteixinat
...
14. SISTEMA ARQUITRAVAT.
Tècnica de construcció
arquitectònica basada en la
utilització de bigues rectes
sostingudes per suports
verticals com columnes o
pilars.
L’arquitectura arquitravada
es caracteritza pel
predomini de la línia recta.
41 a ESGLÉSIA DE SAN LORENZO (1420-1429). FLORÈNCIA.
FILIPPO BRUNELLESCHI. QUATTROCENTO.
15. Encavallada
(armadura)
SISTEMA ARQUITRAVAT. En
l’arquitectura llindada els elements
suportats són, generalment,
l’entaulament i l’estructura de
fusta que conforma la teulada a dos
vessants (encavallada) i es
revesteix posteriorment de teules,
plaques de pedra o de metall, etc.
Podeu consultar els elements d’una encavallada de fusta
al llibre Història de l’Art de Pedro Medina (pàg. 34).
Enteixinat
Enteixinat o coberta enteixinada, que conforma una
teulada a dos vessants o a dues aigües, típic del
mudèjar o del mossàrab (musulmà).
16.
17. Arquitectura
ARQUITECTURA
Voltes
Anàlisi tècnica
Material de factura: fang, pedra, fusta, etc.
Elements arquitectònics
Tipus de Planta: rectangular, basilical, creu llatina,
centralitzada
(circular, creu grega, octogonal…).
De mig canó D’aresta
Suport:
De mitja taronja o cúpula
Continu: mur.
de petxines
Discontinu: columna, pilar, etc.
Coberta
Arcs: mig punt, rebaixat, peraltat, apuntat, de
ferradura, conopial, carpanell...
Allindada o arquitravada: Cobertes amb llinda o De mitja
taronja o
arquitectura llindada, d’encavallada de fusta Buida De creueria o
cúpula
(armadura), o enteixinat… sobre ogival
trompes
Volta (de mig canó, d’aresta, de mitja taronja, buida,
de creueria, etc.). ...
SISTEMA VOLTAT. Tècnica de construcció Estrellada
De forn
arquitectònica basada en la utilització d’arcs
i voltes. Hi predomina la línia corba. En les
corbades les més habituals són la volta i la
cúpula, i també el cimbori, que com la
De ventall
cúpula es construeix a damunt del creuer
...
D’arcs
d’una església. entrecreuats Esquifada
18. Corba d’un sostre arquejat. Estructura
146.- VOLTA arquitectònica de perfil corbat destinada a
cobrir un espai entre diversos murs o
pilars. La mateixa volta o diversos arcs
transmeten el pes a diversos suports
(murs, columnes, pilars, contraforts, etc.).
Castellà: Bóveda.
Les voltes, igual que els arcs
estan constituïdes per dovelles;
la dovella central s’anomena
clau. Normalment, es construeix
per trams oberts a l’exterior per
uns espais anomenats llunetes,
que permeten la il·luminació
interior. Hi ha molts tipus de
volta, les més comuns: de canó,
d’aresta, de creueria, de
mocàrabs, galionada...
19. 146.- BÓVEDA Obra de fábrica, de superficie curva, que se
apoya en muros, pilares o columnas. La
engendra el movimiento o repetición del arco.
Bóveda de cañón con arcos fajones.
Bóveda de aristas con nervios (aristones).
20. 146.1.- VOLTA D’ARESTA. Sinònim: Volta per aresta romana.
Creuament de dues voltes de canó. Volta BÓVEDA DE ARISTA: La que
que resulta de la intersecció perpendicular
resulta del cruce perpendicular
de dues voltes de canó. Castellà: Bóveda
de arista; bóveda por arista; bóveda por
de dos bóvedas de cañón.
arista romana.
22. Volta de Sant Vicenç de Cardona
Romànic català (s XII)
23. 146.1.- VOLTA D’ARESTA. Sinònim: Volta per aresta romana.
- Nau lateral coberta de volta d’aresta.
NAU LATERAL
Volta d’aresta
24. 146.2.- VOLTA DE CANÓ.
Sinònim: Volta cilíndrica; volta de canó seguit; volta de mig punt.
Prolongació en línia recta d’un arc de mig BÓVEDA DE CAÑÓN: Cubierta
punt (varis arcs successius) o volta amb un curva que resulta del desarrollo
perfil d’arc de mig punt. Castellà: Bóveda longitudinal de un arco de medio
cilíndrica; bóveda de cañon; bóveda de punto sobre dos soportes paralelos.
medio cañon; bóveda de medio punto.
25. 146.2.- VOLTA DE CANÓ.
Sinònim: Volta cilíndrica; volta de canó seguit; volta de mig punt.
26. 146.2.- VOLTA DE CANÓ.
Sinònim: Volta cilíndrica; volta de canó seguit; volta de mig punt.
SELECTIVITAT juny 2010/A: Element arquitectònic de coberta de forma corba
resultat de la projecció d’un arc de mig punt.
27. Voltes de canó
Basílica de Magenci i Constantí, Fòrum romà
146.2.- VOLTA DE CANÓ.
Sinònim: Volta cilíndrica; volta de
canó seguit; volta de mig punt.
Arcs perpanys de mig punt sota la volta de canó de la nau central
Catedral de Santiago de Compostel·la
28. 146.2.- VOLTA DE CANÓ.
Sinònim: Volta cilíndrica; volta de canó seguit; volta de mig punt.
Catedral de Santiago de Compostel·la
29. 146.2.- VOLTA DE CANÓ.
Sinònim: Volta cilíndrica; volta de canó seguit; volta de mig punt.
Catedral de Santiago de Compostel·la
30. - Interior magnífic exemple del romànic, d’una nuesa eremítica, austera i
pesant; cap concessió feta a la decoració supèrflua.
- Gruix dels pilars necessari per funció de suport a l’esvelta volta de canó.
Sant Serní de Tolosa. Nau Central
146.2.- VOLTA DE CANÓ.
Sinònim: Volta cilíndrica; volta de canó seguit; volta de mig punt.
32. 146.3.- VOLTA DE CREUERIA O OGIVAL
• Volta que resulta de la intersecció de dos arcs ogivals, o dues o més voltes
apuntades que se creuen en diagonal, i que presenta les arestes reforçades
formant els nervis de creuria i/o de tercelets (nervadura), i els plements o la
plementeria, els nervis s’uneixen amb una clau comú. Gòtic.
• Castellà: Bóveda de crucería; bóveda por arista gótica.
33. 96.- NERVADURA.
Sinònim: Nervi d’una volta
• Conjunt de nervis o elements de
l’intradós de la volta ogival gòtica
(volta de creuer).
• Motllura sortint de l’intradós
d’una volta amb la finalitat de
reforçar-la o de decorar-la.
• Castellà: Aristón; nervadura;
nervatura; nervio.
34. • Conjunt de peces de poc gruix (pedres o
112.- PLEMENTERIA dovelles) que formen l’element passiu
d’una volta de creueria gòtica, omplint els
espais que hi ha entre els arcs o els
nervis.
• Castellà: Plementería.
Per construir les voltes i els plements es
posaven cimbres de fusta en els arcs amb la
funció de sostenir. Primerament s’aixecaven
els arcs, que formen una carcassa resistent i
lleugera i, posteriorment, es reomplien les
porcions intermèdies formant les voltes
(s’omplien de pedra o formigó) i en assecar-se
es retirava la cimbra i quedava els plements o
la plementeria.
35. 146.3.- VOLTA DE CREUERIA O OGIVAL
Les voltes de creuria, típiques del gòtic, poden ser: 13.20.- ARC TERCELET (A). Sinònim:
- Quatripartida (si es creuen 2 arcs i 4 plements). ARC TERCIARI; NERVI D’ARESTA.
- Sexpartida (3 arcs i 6 plements).
- Tercelets (nervis terciaris).
- Estrellada. Amb molts de plements, formats quan s’entrellacen els nervis ogivals. Gòtic final.
- De ventall. En forma de ventall, del gòtic perpendicular en Anglaterra.
EVOLUCIÓ D’ARCS I VOLTES
37. Sexpartida (3 arcs i 6 plements).
INTERIOR. COBERTA NAU CENTRAL
Voltes de creueria sexpartides.
38. Tercelets (nervis terciaris).
Volta que resulta de la intersecció de
dues o més voltes apuntades i que
presenta les arestes reforçades amb
nervis i tercelets.
VOLTA DE CREUERIA
39.
40. Estrellada. Amb molts de plements, formats quan
s’entrellacen els nervis ogivals. Gòtic final.
41. Estrellada. Molts plements, formats quan De ventall. En forma de ventall, del
s’entrellacen els nervis ogivals. Gòtic final. gòtic perpendicular en Anglaterra.
Al final del gòtic, la volta de creueria evoluciona, multiplica els nervis i permet formar figures
com estrelles o ventalls.
Voltes estrellades. Catedral de Sevilla Voltes de ventall. Abadia de Bath
42. • Volta igual a la meitat d’una cúpula, que
146.4.- VOLTA DE s’aplica per cobrir un espai semicircular.
RACÓ DE FORN. • Castellà: Bóveda de cascarón; bóveda de
Sinònim: Volta de quadrant cuarto de esfera; bóveda de horno; bóveda de
d’esfera o de quart d’esfera. nicho.
BÓVEDA DE CUARTO DE ESFERA O DE
HORNO: La que consta de un cuarto de esfera,
y por lo general cubre el espacio del ábside
semicircular.
45. • Volta amb elements decoratius que són prismes
146.5.- VOLTA acoblats i truncats en forma de superfície incisiva a
DE MOCÀRABS l’extrem inferior (estalactites). Arquitectura islàmica
(Alhambra de Granada).
Mausoleu de
Sayyed Mir Mohammad,
Shirzaz (Iran)
Volta constituïda per mocàrabs: decoració d’obra o de fusteria, típicament
musulmana, consistent en prismes juxtaposats i superposats
verticalment, de base còncava, a manera d’estalactites, que adornen
voltes, capitells, arcs, etc.
46. 146.6.- VOLTA GALIONADA CÚPULA GALLONADA: La que
recuerda o imita el aspecto de
• Volta amb galions o grells, com de taronja. los gajos de una naranja.
47. 146.6.- VOLTA GALIONADA
Volta formada per la juxtaposició de gallons o
grells (element decoratiu en forma d’ungla
llarga o d’ou que s’aplica en la decoració entre
d’altres de cúpules i voltes).
Cúpula galionada da Maqsura (962-966), a prop del Mihrab.
Mesquita de Córdoba (s. VIII-X).
48. Cúpula galionada de
Maqsura (962-966),
a prop del Mihrab.
Mesquita de Córdoba
(segles VIII-X).
49. • COBERTES ART HISPANOMUSULMÀ
– Poden ser d’enteixinat o cassetonat de fusta
(artesonado) o de pedra: voltes de canó,
aresta, gallonades, esquifades, DE NERVIS
o CALIFAL (nervis entrecreuats en els costats
deixant un espai poligonal en el centre) o
voltes falses com la de mocàrabs.
51. Aresta rebaixada o plana
Buida
VOLTA BUIDA. Anomenada en
castellà de cascarón (corfa
sencera sobre quatre columnes o
pilars, no té trompes, ni petxines).
Volta del Panteó dels Reis (finals s. XI- començament s. XII),
Col·legiata de Sant Isidor de Lleó.
VOLTA ESQUIFADA. És una falsa
cúpula, en Espanya feta en escaiola
(pasta de guix) (escayola, yeso). Esquifada
52. • Coberta o volta amb una superfície
43.- CÚPULA (A). semiesfèrica o de mitja taronja,
Sinònim: Volta de mitja taronja; volta generada per la rotació d’un arc de mig
esfèrica; volta semiesfèrica. punt sobre el seu eix vertical (o sobre
la seva clau o pedra en què es tanca
l’arc), que cobreix una planta circular,
el·líptica o poligonal.
• Castellà: Bóveda de media naranja;
bóveda esférica o semiesférica; cúpula.
Ha estat molt utilitzada per
diversos estils arquitectònics al
llarg de la història,
especialment el romà
(Panteó), el bizantí (Santa
Sofia), el romànic, l’islàmic, el
renaixentista i el barroc.
53. 43.- CÚPULA (A). Sinònim: Volta de mitja
taronja; volta esfèrica; volta semiesfèrica.
• La cúpula es pot
sustentar,
bàsicament, de dues
maneres: quan
s’aixeca sobre un
tambor i quan s’alça
sobre una superfície
quadrada (sobre
trompes o sobre
petxines amb arcs
torals).
• SELECTIVITAT juny
2010/B, setembre
2010/A: Coberta de
volta semiesfèrica,
juny 2011/B.
54. 43.- CÚPULA (A). Sinònim: Volta de
mitja taronja; volta esfèrica; volta semiesfèrica
• Generalment, la cúpula cobreix un espai quadrat.
• El pas d’aquest quadrat a
una planta circular es realitza
mitjançant "petxines“, o la
transició d’un quadrat a un
espai octogonal es realitza
mitjançant "trompes“.
• Quan es vol aconseguir major
elevació de la cúpula, és aixecada
sobre un anell o tambor, que sol
ser cilíndric o octogonal.
55. 43.- BÓVEDA SEMIESFÉRICA. CÚPULA .
• CÚPULA: Bóveda semiesférica que
cubre un espacio generalmente cuadrado.
La transición desde el espacio cuadrado al
circular se hace mediante "pechinas”,
pero si se quiere pasar del ámbito
cuadrado al octogonal se emplean las
"trompas“ .
• Cuando se desea conseguir una mayor
elevación de la cúpula, no se la hace
reposar sobre las trompas o las pechinas,
sino que la fórmula más frecuente para
elevar una cúpula es hacerla descansar
sobre un anillo o tambor, a menudo de tipo
cilíndrico u octogonal.
56. 43.- PARTS DE LA CÚPULA SOBRE TAMBOR (A)
75.- LLANTERNA o LLANTERNÓ. Element
arquitectònic de planta circular o poligonal, més alt que
ample i amb vidrieres laterals (una mena de torreta), que
corona una cúpula amb l’objectiu d’il·luminar l’espai
interior per mitjà de les obertures laterals i per decorar la
part exterior. També hi ha llanternons cecs, sense
obertures i, en aquest cas, tenen una funció purament
ornamental. Castellà: Linterna.
CASQUET (o cúpula, pròpiament). Part exterior de
la cúpula que cobreix l’estructura interna de la volta,
entre el tambor i el llanternó.
126.- TAMBOR. Cos de llum o
mur inferior, cilíndric o poligonal,
sobre el que descansa la cúpula, i
que li dóna major elevació,
generalment, amb finestres per
il·luminar l’interior de l’edifici (una
mena d’anell).
57. 126.- TAMBOR (A)
SELECTIVITAT juny 2011/A:
Cos arquitectònic cilíndric sobre
el qual s’assenta una cúpula a la
qual fa guanyar altura.
58. 126.- TAMBOR. També: Peça cilíndrica
que superposada damunt d’altres forma la
columna. Qualsevol de les peces del fust
d’una columna que no és monolítica.
59. 75.- LINTERNA
Remate,
generalmente,
sobre una cúpula
que sirve para dar
luz.
60. CASQUETE (o cúpula, propiamente).
Parte exterior de la cúpula que cubre la estructura interna de la bóveda,
entre el tambor y la linterna.
61. 126.- TAMBOR
CUERPO DE LUCES o muro inferior, cilíndrico o poligonal, que
eleva el casquete esférico, formando un anillo (generalmente con
vanos para iluminar).
62. 43.1.- CÚPULA SOBRE PETXINES (A)
De mitja taronja o
cúpula de
petxines
• Volta esfèrica sustentada sobre
petxines o sobre un tambor
circular, format per petxines.
• Aquestes petxines són triangles esfèrics que
permeten crear sobre una planta quadrada un espai
circular, sobre el qual es col·loca el tambor circular.
63. • Cadascun dels quatre triangles curvilinis situats
106.- PETXINA entre els arcs torals, sobre els quals descansa
l’anell de la cúpula. Castellà: Pechina.
• SELECTIVITAT juny 2010/A: Element arquitectònics de
forma triangular curvilínia que té la funció de servir de
suport a una cúpula tot passant d’una planta quadrada a
una de circular, juny 2011/B, setembre 2011/A i B.
65. CAPILLA PAZZI,
106.- PETXINA STª CROCE
Cada uno de los cuatro triángulos
curvilíneos sobre los que se sustenta
una cúpula. Sirven para pasar de la
planta cuadrada a la circular.
66. CÚPULA CENTRAL AMB PETXINES
- Situats a les petxines n’hi ha medallons de ceràmica vidriada, que representen els
apòstols, atribuïts al mateix Miquel Àngel.
- La capella rep la il·luminació de les finestres situades a la cúpula.
- La Capella Pazzi és un obra arquitectònica antecedent de la Sagristia Vella (1425) del
mateix Brunelleschi, a l’església de San Lorenzo, Florència.
67. 43.2.- CÚPULA SOBRE TROMPES (A)
De mitja
taronja o
cúpula
sobre
trompes
• Volta esfèrica sustentada sobre un tambor octogonal,
format per trompes.
• Aquestes trompes són elements arquitectònics de forma
cònica que permeten crear sobre una planta quadrada un
espai octogonal sobre el qual es col·loca el tambor
octogonal.
68. 142.- TROMPA
• Element arquitectònic de forma
cònica o semi cònica amb el vèrtex
a l’angle de dos murs, i limitada per
un arc de mig punt (ARC DE
PETXINA). S’utilitza en una
construcció per a passar d’una
planta quadrada a una octogonal, i
es utilitzada per sostenir cimboris i
cúpules.
69. 142.- TROMPA
Cúpula sobre trompes de l’església de Sant Pau
del Camp (s XIII), Catalunya.
• Cada una de les quatre petites voltes volades, que construïdes en els racons
d’un espai quadrat, el transformen en un espai octogonal, sobre el que s’eleva la
cúpula.
70. Tipus de cúpula més habituals: mitja
43.- EXEMPLES DE CÚPULA taronja (petxines o trompes, tambor circular
o poligonal), oval o ovulada, el·líptica,
bulbosa, actualment la geodèsica.
Petxines Trompes
71. Tipus de cúpula més habituals: mitja taronja (petxines o
trompes, tambor circular o poligonal), oval o ovulada,
el·líptica, bulbosa, actualment la geodèsica.
72. Tipus de cúpula més habituals: Actualment la geodèsica
(estructura reticulada, metàl·lica o de plàstic, materials que
permeten cobrir espais de grans dimensions).
Cúpula geodèsica en Montreal
CÚPULA GEODÈSICA. Coberta còncava d’edificis,
que té, generalment, forma semiesfèrica, formada per
la unió de petits elements triangulars que s’acoblen
fàcilment, i com els materials són lleugers permeten
aixecar sostres sobre grans espais sense suports. Els
triangles formen elements hexagonals i pentagonals,
Cúpula geodèsica Buckminster Fuller que són la clau per corbar la superfícies.
73. 30.- CIMBORI (A). Sinònim: Torre de creuer.
• Construcció que, aixecada sobre
el creuer, tanca una volta;
normalment amb forma de torre de
planta quadrada, cilíndrica o
poligonal (octogonal), que
descansa damunt els arcs torals i
les petxines, i serveix de base a
una cúpula, amb la funció
d’il·luminar l’interior de l’edifici.
Castellà: Cimborio; cimborrio.
Cimbori
74. 30.- TIPUS DE CIMBORI (A). Sinònim: Torre de creuer.
75. 30.- CIMBORI (A). Sinònim: Torre de creuer.
Cúpula de la catedral de Zamora.
76. 30.- CIMBORI (A). Sinònim: Torre de creuer.
Cúpula de la catedral de Zamora.
77. 30.- CIMBORI (A). Sinònim: Torre de creuer.
Regne de Lleó: Cimbori i cúpula amb escates de la Catedral de Zamora.
A l’interior cúpula de grells (gallonada).
79. 30.- CIMBORI (A): Torre de creuer.
Església de Sant Sernin de Toulouse (1060-1150).
Cimbori
• SELECTIVITAT juny 2010/B, setembre
2010/B: Construcció en forma de torre,
aixecada sobre el creuer, de planta quadrada,
octogonal o cilíndrica i normalment coberta
amb un cúpula; juny 2011/B.
Maqueta Catedral Santiago
de Compostel·la (1075-1128).
80. 30.- CIMBORI (A). Sinònim: Torre de creuer.
Església de Sant Sernin de Toulouse (1060-1150).
81. 30.- CIMBORI (A). Sinònim: Torre de creuer.
Catedral Santiago de
Compostel·la (1075-1128).
Al CREUER, punt central dels dos eixos principals, s’alça un CIMBORI sobre trompes.
82. AMB LA VALORACIÓ DE L’EDIFICI A PARTIR DE L’ANÀLISI
DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS podem determinar:
* Harmonia i proporcionalitat del conjunt.
Tendència a les línies dominants (rectes, corbes,
verticals, horitzontals).
* Ordenació de l’espai interior (distribució de
les dependències, funcionalitat, punts de
comunicació, funció i/o distribució de la llum
natural...) i de l’exterior (façanes o portalades).
86. Arquitectura
ARQUITECTURA Motllures: tipus
Anàlisi tècnica
Material de factura: fang, pedra, fusta, etc.
Elements arquitectònics
Tipus de Planta: rectangular, basilical, creu llatina,
centralitzada
(circular, creu grega, octogonal…).
Altres elements decoratius
Suport:
Continu: mur.
Discontinu: columna, pilar, etc.
Coberta
Arcs: mig punt, rebaixat, peraltat, apuntat, de
ferradura, conopial, carpanell...
Gablet Rosassa Mènsula
Allindada o arquitravada: Cobertes amb llinda o
arquitectura llindada, d’encavallada de fusta
(armadura), o enteixinat…
Volta (de mig canó, d’aresta, de mitja taronja, Pinacle
buida, de creueria, etc.).
Decoració: Apreciació dels elements no
Carcanyol
constructius, sinó exclusivament decoratius tant a
l’exterior com a l’interior.
Elements estàtics: motllures, gablets, pinacles,
escultures i/o relleus, pintures i/o frescos, etc.
Modillons
Elements accessoris: portes, finestres, etc.
Arrabà
...
87. MOTLLURES
MOTLLURES: Elements decoratius que sobresurten, col·locats per adornar o enquadrar una
superfície.
Tipus de motllures:
De papo de paloma: motllura en la part de dalt de les cornises.
De forma convexa (cap a fora).
De forma còncava (cap a dintre).
De tor o bosell (en forma de tor, el que es troba damunt de la basa o basament, abans de l’escòcia).
De Cimaci. Cimaci és la peça quadrada que remata els capitells jònics i corintis i també els bizantins. Àbac
molt gran i alt, en forma de tronc de piràmide invertida en l’estil bizanti.
De gola formada per una S com una “gargantilla” del coll.
88. 65.- GABLET
Element decoratiu que remata les
arcades gòtiques a manera de frontó,
calat i format per dues línies que es
creuen acabant en un angle apuntat
molt agut, i que se sol col·locar a la part
superior dels principals arcs d’una
façana. Enquadrament triangular dels
vans exteriors de les catedrals gòtiques.
Castellà: Gablete.
Gablet
SELECTIVITAT juny 2010/B: Element
decoratiu en forma d’angle que corona
l’arc apuntat d’un portal o finestral en el
gòtic, setembre 2010/A, juny 2011/B.
89. ESPAIS
Pòrtic gòtic i el gablet:
Element decoratiu, frontó calat i acabat
en un angle molt agut, col·locat a la
part superior dels principals arcs d’una
façana, la fa més estilitzada.
91. 32
c
CATEDRAL DE NÔTRE DAME DE
CHARTRES (1191-1220)
b MESTRE DE CHARTRES
92. CATEDRAL DE NÔTRE DAME DE
32 CHARTRES (1191-1220)
MESTRE DE CHARTRES
a
93. Frontó ornamental molt punxegut que corona els
65.- GABLET finestrals, pòrtics o arquivoltes dels edificis gòtics.
Catedral de Reims (s. XIII) Catedral Nôtre Dame
d’Amiens
Coronamiento apuntado del muro, entre las torres, de la fachada gótica. También puede
aparecer coronando vanos, pilares o estribos. Este elemento decorativo esta formado
por dos líneas que crean en lo alto un ángulo apuntado, muy similar a un frontón.
94. CATEDRAL DE NÔTRE DAME DE
33 PARÍS (1163-1345)
MESTRE DE CHARTRES?
a
65.- GABLET
95. a
35 CATEDRAL DE LLEÓ (1258-1302)
MESTRE ENRIQUE (1277, A LA SEVA MORT, JUAN PÉREZ)
98. SÈRIE DE VISTES DE CATEDRAL GÒTICA DE ROUEN (1892-94)
88 OSCAR-CLAUDE MONET (1840-1926)
MUSEU D’ORSAY. PARÍS I ALTRES (31 LLENÇOS)
a
99. SÈRIE DE VISTES DE CATEDRAL GÒTICA DE ROUEN (1892-94)
88 OSCAR-CLAUDE MONET (1840-1926)
MUSEU D’ORSAY. PARÍS I ALTRES (31 LLENÇOS)
b
Fig. 4.- Claude Monet: La Catedral de Rouen, la portada a ple sol, harmonia en blau i or. 1894.
Nova York, Metropolitan Museum of Art.
Fig. 5.- Claude Monet: La Catedral de Rouen, la portada a ple sol, harmonia en blau i or. 1893.
Paris, Museu d'Orsay.
Fig. 6.- Claude Monet: La Catedral de Rouen i la torre d'Albane a ple sol, harmonia en blau i or.
1894. Washington, National Gallery of Art.
100. 110.- PINACLE
Pinacle
Element arquitectònic terminal acabat generalment
en punta. Remat piramidal o cònic dels contraforts
de les esglésies gòtiques, és a dir, remata el
contrafort i l’arquivolta gòtica. Castellà: Pináculo.
101. 110.- PINACLE
36
a
SEU DE PALMA
Jaume I (1230), Jaume II, consagrada 1346 i
1601
VARIS ARQUITECTES, ESCULTORS I
ARTISTES
b
102. 65.- GABLET 110.- PINACLE
Les agulles de la Catedral de Palma
103. 110.- PINACLE
PINACLES. Són petites torres gòtiques acabats en punta situades sobre els contraforts
(element arquitectònic o torreta de forma cònica o piramidal punxant), que té doble funció.
ESTÈTICA: Tenien una funció
decorativa, accentuant l’efecte
ascendent de la catedral (EMBELLEIX I
ACCENTUA VERTICALITAT).
ESTRUCTURAL: una funció
constructiva, ja que amb el seu propi
pes exercia una força verticals sobre el
contrafort que ajudava a contrarestar la
descàrrega dels arcbotants (ÉS A DIR,
SERVEIX DE CONTRAPÈS PER A
L’EMPENTA DE L’ARC BOTARELL O
ARCBOTANT).
104. Finestral circular calat, de pedra, decorat
122.- ROSASSA. amb vidres de colors, situat a gran altura de
Sinònim: Rosetó; rosa. la façana d’una església. Art medieval
(romànic i gòtic). Castellà: Rosa; rosetón.
Rosassa
ROSASSA
105. Rosassa de llevant vista des de
l’interior de la seu de Mallorca. Dia
2 de febrer i dia 11 de novembre
són els dos únics dies de l’any que
s’hi pot veure un fenomen especial.
La llum de la rosassa de llevant es
projecta just davall de la rosassa
del portal de l’Almudaina.
• Rosassa: Finestral circular, amb traceria calada i vidres
de color, situat a gran altura a la façana d’una església.
116. Les rosasses, dels costats est i oest de la catedral, es troben
situades, de tal manera una enfront de l’altra, que els raigs solars
brillen a través de amb dos al mateix temps, a determinades hores
del dia, inundant la nau central d’una preciosa llum de colors.
117.
118. Decoració arquitectònica de pedra,
134.- TRACERIA formada per la combinació de línies i
figures geomètriques, utilitzades en l’art
gòtic en finestrals, rosasses, arcs o
ogives, etc.
Els passadissos del claustre (crugies)
estan separats del pati per arcs amb
diferents tipus de traceries.
119. Traceria amb òculs 134.- TRACERIA Traceria calada
Finestrals per tal de decorar el van que formen, es varen construir en el seu interior una o vàries
columnetes. En els primers temps la traceria es limitava a un o varis òculs circulars tangents, després
es varen enriquir.
120. 122.- ROSETÓ 134.- TRACERIA CALADA
Rosassa de la catedral de Palma
121. Element arquitectònic que
sobresurt del pla vertical (de
la paret o parament) i serveix
per sostenir qualque cosa,
per exemple, un arc o un
nervi (a vegades, sobre la
llinda es situa l’escut de la
família i una estreta cornisa
sobre mènsules).
Modillons sobre les pilastres.
MÈNSULA
Mènsula
122. MODILLÓ
Element voladís sobre el que
s’assenta una cornisa o un aleró.
MODILLÓ DE LÒBULS
El que ofereix un perfil lobulat o de
rotllos, característic del l’art islàmic o
mossàrab. Hi ha modillons romans o
també en la mesquita de Còrdova.
L’espècie de rotllets prims com uns
cilindres, que veus a la imatge, solen
decorar els arcs o cornises de les
esglésies romàniques.
123. ARCS DE MIG PUNT
PILARS
Modillons
MÈNSULES =
" MODILLONS O
CIMACIS DE PLANTA PERMÒDOLS DE
QUADRADA LÒBULS O DE
ROTLLO".
ELEMENTS
ARCS DE FERRADURA
DE SUPORT I
COLUMNES
DE CÀRREGA
Mª Victoria Landa MODILLÓ DE LÒBULS
124. 39.- CORNISA (A)
• Element arquitectònic volat, horitzontal i amb forma de motllura, que corona una
façana, un pedestal o un retaule. Té una funció de protecció i decorativa.
• Part superior que sobresurt de l’entaulament o del mur. Castellà: Cornisa.
125. 39.- CORNISA (A)
Cornisa de l’Ermita de Santa María de
La Piscina, a prop de Peciña, La Rioja.
Cornisa amb teules pintades.
Serra de Tramuntana (Mallorca)
126. 16.- ARRABÀ (A)
• Element decoratiu en forma de motllura
rectangular que emmarca els arcs de les
portes i de les finestres en construccions
islàmiques.
• Requadre exterior que emmarca l’arc
islàmic.
• Castellà: Alfiz.
Arrabà
127. 16.- ARRABÀ (A, Alfiz) Art mossàrab
CARCANYOL
(A, Enjuta)
Espai entre
l’enquadrament d’un arc i
la seva curvatura.
128. Espacio triangular situado entre
los lados del arco y el alfiz.
También se llama albanega.
ENJUTA
Carcanyol
129. Amb Muhammad II es construeix la porta de sant Esteve (788, s.VIII),
Mesquita de Còrdova (785-987) (II)
a la Mesquita de Còrdova:
arc de ferradura emmarcat per un arrabà (alfiz).
CARCANYOL (A,
Enjuta)
Espai entre l’enquadrament d’un
arc i la seva curvatura.
16.- ARRABÀ
(A, Alfiz)
131. Canal sortint o volada, per on vessa, a una certa
66.- GÀRGOLA distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre
la coberta d’un edifici, sovint esculpida en forma
d’ésser grotesc o fabulós. Castellà: Gárgola.
Grans gàrgoles
De les torretes de la Llotja de Palma surten un total de 10 grans gàrgoles, obra de
Guillem Sagrera o bé del seu taller, amb forma d'animals (lleons i dracs).
132. 10 grans gàrgoles, obra de Guillem Sagrera o bé del seu taller, amb
forma d'animals. Llotja Palma, Mallorca.
133. G
À
R
G
Ò
L
E
S
• De la boca d'un d’aquest animals
surten aquestes paraules: "O com es
fret" (Oh, com és fred, és a dir, quin
fred que fa!).
Gàrgola de la Llotja de Palma
134. 66.- GÁRGOLA
Conducto por donde desagua al lluvia que cae en los tejados. Suele
tener forma de animal fantástico.
135. SELECTIVITAT juny 2010/A: Desguàs que sobresurt
clarament del mur exterior de l’edifici, característic del
gòtic, juny 2011/B, setembre 2011/A i B.
De la façana principal (oest) de
Nôtre Dame destaquen les
llegendàries gàrgoles (chimières),
que es dissimulen amb la galeria
superior entre les torres.
Art Gòtic
Arquitectura europea
136. 66.- GÀRGOLA
• Les gàrgoles exteriors:
símbols de les forces del
món demoníac, però estan
subordinades al poder dels
àngels.
• En la catedral de Palma
la música es relaciona amb
els àngels (caràcter
protector i sublim).
• Malauradament, una part
dels àngels de la Seu han
estat molt restaurats, els
manquen parts o han estat
canviats de lloc. Això fa
difícil determinar si alguns
representaven una
partitura musical amb els
gest o les mans.
Gàrgola de la Seu de Palma
137. CIMACI (A)
Peça quadrada que remata els capitells jònics i corintis i també els bizantins.
Àbac molt gran i alt, en forma de tronc de piràmide invertida.
Capitell bizantí
139. b c 145.- VITRALL
35
CATEDRAL DE LLEÓ (1258-1302)
MESTRE ENRIQUE (1277, A LA
SEVA MORT, JUAN PÉREZ)
Vidriera de colors, emplomada i muntada
damunt un bastidor metàl·lic (les peces de
vidres de color eren muntades amb plom sobre
el bastidor metàl·lic), que forma un dibuix
segons un disseny previ. Utilitzada sobre els
finestral o altres obertures d’un edifici. Fou en el
gòtic quan van assolir el seu màxim
desenvolupament. Castellà: Vidriera; vitral.
140. 145.- VITRALL
c SELECTIVITAT juny 2010/B: Conjunt de gran cromatisme format per petits
fragments de vidre acolorits units amb fines tires de plom i sostinguts per una
estructura metàl·lica, setembre 2010/A i B, juny 2011/B.
SEU DE PALMA
36 Jaume I (1230), Jaume II, consagrada 1346 i 1601
VARIS ARQUITECTES, ESCULTORS I ARTISTES
141. 4.- ACROTERI (A)
Element decoratiu (o ornament)
amb forma de figura o de palmeta,
situat als extrems o al vèrtex d’un
frontó en els temples grecs,
etruscos i romans.
Castellà: Acroterio.
143. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
ARQUITECTURA. Característiques generals.
BUCRANI: Element
ornamental en forma de
crani de bou, adornat amb
garlandes (Ara Pacis
d’August), emprat en els
frisos grecs o romans
(esculpits o pintats), motiu
pres dels sacrificis rituals
de l’antiguitat clàssica.
Els entaulaments s’enriqueixen en la seva decoració (garlandes sostingudes per bucranis...).
BUCRÁNEO
Motivo ornamental que representa el cráneo
de un buey, tomado de los sacrificios
rituales de la antigüedad clásica.
Bucrani Santa Capella del Salvador, Úbeda, Jaén.
144. 81.- MAINELL .137.- TRENCALLUMS. MONJO
Element vertical, columna o columneta
de fusta o pedra que divideix en dos el
buit d’una obertura, com la d’un finestral
gòtic, una finestra coronella o geminada,
o bé, separa la llum d’una portalada o
d’un arc. Castellà: Parteluz; mainel.
146. 81.- MAINELL .137.- TRENCALLUMS. MONJO
Pòrtic
Santa
Magdalena
de Vézelay
(segle XII)
147. 68.- GROTESC
Element decoratiu, generalment mural, que consisteix en
una estilització d’éssers fantàstics, humans, vegetals i
animals, entrellaçats de forma complicada. Tema propi del
Renaixement i tret de la decoració de la Domus Aurea de
Neron a l’antiga Roma (construïda després de l’incendi del
64 dC). Castellà: Brutesco; grotesco; grutesco.
Motivo decorativo a base de seres fantásticos, vegetales y animales
enlazados y combinados formando un todo. Muy usado en el
Renacimiento a raíz del descubrimiento de estos motivos en la
Domus Aurea de Nerón, que, dado su deterioro, parecía una gruta.
148. FORNÍCULA
• En arquitectura, buit deixat en el gruix d'una
paret per a col·locar-hi una estàtua, un altar,
etc. També se li diu “nínxol”. La finalitat pot ser
estructural o constructiva, per alleugerir el gruix
del mur, simbòlica, o decorativa i ornamental.
Sol ser coronada per volta de forn.
149. HORNACINA
• Cualquier cavidad practicada en el muro. También se le puede
denominar “nicho". Su finalidad puede ser constructiva a fin de aligerar
el espesor del muro o simbólica o decorativa. generalmente cobija una
estatua. En algunos caso; puede cobijar toda una portada. Con
frecuencia es coronada por una bóveda de cuarto de esfera.
150. SCHIACCIATO
Tècnica de relleu emprada sobretot en el Renaixement italià (el primer és atribuït,
tradicionalment a Donatello, en el seu Sant Jordi i el Drac), tot i que va ser utilitzat,
també, pels romans. Imita els efectes de la perspectiva atmosfèrica en el relleu esculpit,
mitjançant una disminució gradual de la projecció de les figures, des d’un alt relleu
(figures 1r pla), fins un relleu extremadament subtil ( en les figures ubicades al fons).
Técnica de relieve usado sobre todo en el
Renacimiento italiano (el primero se atribuye
tradicionalmente a Donatello, con su San Jorge y el
Dragón), aunque fue utilizado tambien por los
romanos, que imita los efectos de la perspectiva
atmosférica en el relieve esculpido. Lo hace mediante
una disminución gradual de la proyección de las
figuras, desde un altorrelieve en las figuras ubicadas
en primer plano, hasta un relieve extremadamente
sutil en las figuras ubicadas en el fondo.
151. Motiu iconogràfic que representa el conjunt
130.- TETRAMORF dels quatre animals que, tradicionalment,
simbolitzen els quatre evangelistes.
Representació simbòlica dels 4 evangelistes
independents o, freqüentment, junt a la imatge del
Maiestas Domini o Pantocràtor:
Sant Mateu com un
àngel o home Sant Joan com un àguila
Relleu escultòric romànic
Maiestas Domini i Tetramorf
San Pedro de Moarves, Palència
Però n’hi ha d’altres composicions Sant Marc com un lleó Sant Lluc com un bou o brau
152. e
34 CATEDRAL DE BURGOS, PORTA DE SARMENTAL (1230-1240)
DESCONEGUT, RELACIONAT AMB AMIENS?
153. 130.- TETRAMORF
SELECTIVITAT juny
2010/B, setembre 2010/B:
Representació dels
evangelistes a través de
quatre formes simbòliques:
- l’home (sant Mateu),
- el brau (sant Lluc),
- el lleó (sant Marc) i
- l’àguila (sant Joan).
PANTOCRÀTOR DEL PANTEÓ REIAL
DE SANT ISIDOR DE LLEÓ. DESCONEGUT a 31
154. Pantocràtor i Tetramorf
Pantocràtor
Sant Joan: àguila Sant Mateu: àngel/home
Sant Marc: lleó Sant Lluc: brau/bou
Però n’hi ha d’altres composicions
158. MATEVS OMO (Mateu, l’home) IOHANNES AQVILA (Joan, l’àguila)
MARCVS LEO (Marc, el lleó) LUCAS VITULO (Lluc el vedell)
159. Arquitectura
ARQUITECTURA Motllures: tipus
Anàlisi tècnica
Material de factura: fang, pedra, fusta, etc.
Elements arquitectònics
Tipus de Planta: rectangular, basilical, creu llatina,
centralitzada
(circular, creu grega, octogonal…).
Altres elements decoratius
Suport:
Continu: mur.
Discontinu: columna, pilar, etc.
Coberta
Arcs: mig punt, rebaixat. Peraltat, apuntat, de
ferradura, conopial, carpanell...
Allindada, armadura. Gablet Rosassa Mènsula
Volta (de mig canó, d’aresta, de mitja
taronja, buida, de creueria, etc.).
Pinacle
Decoració
Elements estàtics: motllures, gablets,
pinacles, etc. Carcanyol
Elements accessoris: portes, finestres, etc.
...
Modillons
Arrabà
...
160.
161. ASPECTES COMUNS a l’escultura i a la pintura: IDENTIFICACIÓ DE
L’OBRA I VALORACIÓ DEL SEU CARÀCTER HISTÒRIC
• Identificació de l’obra i del seu estil (FITXA TÈCNICA) i caracterització global de l’obra en relació a
l’estil.
• Identificació (si és possible) de l’autor i del període de construcció.
• Relació de l’edifici i de l’estil amb el període històric en què fou realitzat i comprovació de la influència
de l’època en l’obra.
Anàlisi estilística (o amb un altre format, ja sabeu que no n’hi ha una única
forma per fer el comentari o anàlisi d’imatge o obra arquitectònica)
Estil: romà, grec, gòtic, etc.
Models i influències: origen i projecció posterior.
Anàlisi històrica: condicionaments de l’obra (econòmics, socials, polítics,
religiosos, etc.).
Anàlisi criticosimbòlica: significat i finalitat de l’obra.
Identificació
En el temps: època, any.
En l’espai: àrea geogràfica, lloc.
Títol.
Autor
162. CLASSIFICACIÓ DE LES ARTS
Arquitectura Argenteria
Pintura Espacials Arts Majors Ceràmica
Escultura Vidrieria
Belles arts Forja
Música Altres Esmalt
Poesia Temporals Tapisseria
Dansa Marqueteria
Enquadernació
Ebenisteria
Arts menors
Teatre Dibuix, Gravat
Altres Cinema Setè art Afins a la Mosaic,
pintura Miniatura
Actuals Videoart
Computer art
ALTRA CLASSIFICACIÓ, segons la plasmació material on es realitzen, la seva funció
estètica, o la seva col·locació / ubicació:
Arts plàstiques: Arquitectura, Escultura i Pintura (denominades Belles arts).
Arts decoratives: Mosaics, vidrieria, guixeria, forja (subordinades a l’arquitectura).
Exemptes: Gravat, miniatura, orfebreria o argenteria, esmalts, ceràmica... marqueteria,
ebenisteria.
Arts no plàstiques: Literatura, música, dansa, fotografia, cinema, etc.
