1. Arquitectura del segle XX
II part
Manual d’història de l’art. Curs 2n de batxillerat, editorial Castellnou.
Muñoz Molina, Julián. El arte contemporáneo. Ed. Acento, Madrid 2000 (pàg. 79-89)
Text: https://sites.google.com/site/artsartistes/1-arquitectura-del-segle-xx
2. L’arquitectura orgànica
El pare de l’arquitectura orgànica és el nord-
americà Frank Lloyd Wright qui es formà a
l’escola de Chicago i fou deixeble de Louis Sullivan.
Parteix de les premisses funcionalistes i valora les
noves tecnologies, però considera que la part més
important d’una casa són els interiors, per la
qual cosa l’edifici es projecta de dins cap en
fora, i l’exterior depèn de la distribució dels
diferents espais i habitacions, integrant-se amb
el paisatge.
Els seus dissenys s’adapten a les desigualtats del
Frank Lloy Wright
terreny en clar rebuig a la simetria i a tot esquema
(1869-1959)
formal preconcebut.
3. Característiques de l’arquitectura de F. Lloyd Wright:
• Utilització de la línea hotitzontal
• Baixes proporcions, relacionades amb el sòl
• Integració de l’edifici en el paisatge
• Planta oberta
• Trenca amb la tradició arquitectònica de les cases de camp americanes de
planta cruciforme.
• Admiració per l’arquitectura japonesa
Organicisme: cerca la integració de les construccions en el medi,
mitjançant elements naturals i tenint-ne en compte la finalitat i els
destinataris. Utilitza les innovacions que permeten els nous materials.
El terme arquitectura orgànica es deu a L. Sullivan: “Les parts estan
referides al tot i el tot a les parts”. Sensació de continuïtat i integració.
4. En una primera època
realitza les anomenades
"Cases de la Praderia“
amb mòduls rectangulars
que s’organitzen com a
blocs al voltant d’un espai
central on es troba la
xemeneia, per això es crea
un espai interior continu.
5. “Amaba la pradera de modo instintivo, por su extraordinaria sencillez: los
árboles, las flores, el mismo cielo, un contraste excitante. Me daba cuenta de
que, en la pradera, cualquier altura parece muy grande: cualquier saliente
cobraba una importancia enorme, mientras que la anchura era menos
importante… Yo tenía la idea de que los planos horizontales de las casas
formaban parte del suelo. Y comencé a poner por obra esta idea”.
F. Lloyd Wright
6. Anys més tard realitza la seva famosa
Casa de la Cascada, on la
naturalesa s’incorpora al disseny
fins a tal punt que l’aixeca sobre un
corrent d’aigua.
Dins, els interiors són confortables i
la llum no penetra de forma directa a
l’habitatge; per això es serveix
d’alerons horitzontals molt volats que
tanmateix permeten gaudir de l’entorn
en totes direccions.
Wright assumeix el joc de volums
geomètrics, però amb gran intuïció i
llibertat.
Casa Kaufman, F. Lloyd Wright, 1937, Pensylvania
7. A finals dels anys quaranta,
comença a interessar-se per les
formes corbes, i realitza la seva
gran i discutida obra:
el Museu Guggenheim de Nova
York, entre 1943 i 1959,
caracteritzat per una gegantesca
rampa helicoide de sis pisos.
L’espai està il•luminat per una
gran cúpula central. Aquesta
estructura es tradueix a l’exterior
en un impressionant con invertit.
8. La influència de Wright en l’arquitectura contemporània és decisiva.
9.
10.
11. Casa Kaufman, 1935 – 1937
Materials de construcció: formigó armat, pedra natural, vidre i alumini
Context històric:
• Època d’entreguerres
• Crac del 1929
• F. D. Roosevelt president dels EUA
• New Deal (John Keynes)
12. “(…) seguramente no hay nada que se pueda comparar con la armonía y la
simpática expresión del principio de serenidad y reposo que se produce
mediante la combinación del bosque, río y roca con los elementos de la
construcción. Pese a que la música del río está siempre presente, no se
presta atención a ningún ruido. Se oye las cascadas igual que se oye la
quietud del paisaje”.
13. En la seva construcció es va tenir en compte
l’acústica, els colors i l’harmonia amb l’entorn.
14.
15.
16.
17. Anàlisi formal
Elements de sustentació i elements sustentats
• Construida damunt una roca
• Tres plantes
• Volades
• Murs exteriors sense funció de càrrega (“mampares”)
• Bigues en l’estructura interna
• Els espais s’articulen al voltant de l’eix vertical que forma la
xemeneia
• Els materials fomenten l’integració de l’edifici en l’entorn natural
• Tots els elements verticals de la casa són de pedra autòctona
• Els elements horitzontals són de formigó armat
18. Espai exterior i espai interior
• l’edifici es projecta de dins cap en fora
• Planta inferior: sala d’estar, la base de la llar de foc és roca viva
• Segona planta: dormitoris amb terrassa pròpia
• Tercera planta: estudi
• Les terrasses es projecten en dues direccions formant un angle de
90º (una es project sobre la cascada i l’altra coincideix amb la
direcció del riu).
• Volades pintades de color clar, per reflectir la llum.
• L’interior ampli produeix una senssació de tranquilitat i senzillesa
• Una escala condueix fins el curs del riu
• Un ca´mí semicircular porta a la casa de convidats
• Mobiliari construït en sèrie
• Cap element decoratiu o mobiliari obstaculitza la visió de l’exterior
• La casa queda integrada en la natura (fins i tot roques i arbres
formen part de l’espai interior).
