El sector agroalimentari a Barcelona

El sector
agroalimentari
a Barcelona

Edició
Ajuntament de Barcelona
Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació
Llacuna 162
08018 Barcelona
www.bcn.cat/barcelonabusiness

Amb la col·laboració de
Mercabarna
Alimentaria Exhibitions S.A.
Institut de Mercats Municipals
Fundació Dieta Mediterrània
Consorci de la Zona Franca

Índex
Disseny i maquetació: g.grafic

Barcelona, gener de 2012

01. Barcelona, centre mediterrani de la innovació 05

02. 10 raons per invertir a Barcelona 06

03. La indústria agroalimentària, un sector estratègic
per Barcelona i Catalunya 08

04. 10 raons per invertir en el sector agroalimentari
a Barcelona
01. Una indústria agroalimentària rellevant 10
02. Clúster europeu de referència 12
03. Posició geoestratègica privilegiada 13
04. Presència d’empreses líders 14
05. Lideratge en producte fresc 16
06. Plataforma Alimentària Barcelona 18
07. Una aposta per a la Recerca i el Desenvolupament 19
08. Alimentaria, la segona fira a nivell internacional 20
09. Xarxa de mercats municipals 22
10. Barcelona i la Dieta Mediterrània 24

05. Enllaços d’interès 26

01
Barcelona,
centre mediterrani
de la innovació

RegiÓ euromediterrÀnia
catalunya
Barcelona

Barcelona, situada al nord-est lideratge estratègic de Barcelona en la Fira, el Port, l’Aeroport, el Consorci
d’Espanya i a la riba de la Mediterrània, aquests camps. de la Zona Franca, el Consorci de Turis-
és una de les majors metròpolis eu- me de Barcelona, l’Ajuntament de Bar-
ropees i el centre d’una extensa regió El territori català acull més de 3.400 celona i els nous districtes d’innovació
metropolitana de més de 160 municipis, firmes internacionals i va rebre durant el tecnològica. En aquest darrer aspecte
en la qual resideixen més de 5 milions 2010 el 36% de la inversió anual es- i donada la importància de la innovació
d’habitants. És la capital econòmica, trangera a Espanya; el 90% de la qual per al foment de la competitivitat, la
cultural i administrativa de Catalunya i es va concentrar a l’àrea de Barcelona. productivitat i la internacionalització de
encapçala una àrea emergent d’activitat les empreses, el sector agroalimentari
econòmica al sud d’Europa de 17 milions Atenent a la distribució del valor afegit és un dels sectors clau per a Barcelona
d’habitants i més de 800.000 empreses. brut segons les distintes branques i Catalunya.
Aquesta regió euromediterrània, que in- d’activitat, Catalunya és, en el cas de la
clou les Balears, València, Aragó i el sud- indústria, la comunitat autònoma amb Barcelona i Catalunya s’han posicionat
est de França, s’orienta preferentment major pes sobre el total espanyol (un com un referent en la indústria agroa-
a nous sectors estratègics, competitius 25,2%) i ocupa, respecte del sector ser- limentària, ja que concentren el major
i internacionals, i es consolida interna- veis, la segona posició en quant al valor nombre d’empreses líders del sector i el
cionalment com una de les principals afegit brut nacional generat. A Catalunya, major volum de producció del conjunt
les empreses en els sectors industrials d’Espanya. A més, la zona destaca també
metròpolis europees.
d’alt i mitjà-alt contingut tecnològic i de pel gran nombre d’equipaments, universi-
Amb una àmplia tradició industrial i serveis basats en el coneixement consti- tats i centres tecnològics existents −que
un dens teixit empresarial, Barcelona tueixen el 28,2% del total estatal. donen suport a activitats de recerca i
presenta una estructura econòmica d’innovació−, i a més, allotgen Alimenta-
molt diversificada. Els sectors més D’altra banda, l´índex d’activitat em-

El sector agroalimentari a Barcelona
ria, la segona fira més important del món
tradicionals conviuen amb els nous prenedora a l’àrea de Barcelona l’any en aquest sector.
sectors d’activitat emergents, creant 2010 va ser del 5,5%, xifra superior a
nous clústers de coneixement que la mitjana espanyola i europea, segons D’altra banda, Barcelona i Catalunya
prioritzen l’especialització i la competi- l’informe Global Entrepreneurship Mo- gaudeixen d’una cultura alimentària i
tivitat, s’orienten la internacionalització nitor (GEM) 2010. L’activitat econòmi- gastronòmica molt rica, reconeguda
i contribueixen a l’economia dinàmica ca internacional de l’àrea de Barcelo- internacionalment en restauració, i que té
i innovadora de la ciutat, impulsant el na està especialment impulsada per la Dieta Mediterrània com a eix vehicular.

05

02
10 raons
per invertir
a Barcelona
Barcelona ofereix 01. Localització geogràfica estratègica 06. Recursos humans preparats per al futur
elements molt diversos A dues hores de França per carretera i a un dia de les principals ciutats Barcelona compta avui amb un dels mercats laborals amb major massa crítica
que la fan realment europees. Porta del Sud d’Europa i capital de la Unió pel Mediterrani, d’Europa en els sectors d’alt valor afegit; elevada productivitat, una de les més altes
atractiva per viure, per disposa de port, aeroport, zona franca, parcs logístics, fira internacional i d’Europa segons l’OCDE; 8 universitats públiques i privades; diverses escoles de
treballar i per fer nego- centre de la ciutat en un radi de només cinc quilòmetres. negoci de prestigi, com ESADE, IESE i EADA; 34 escoles internacionals; àmplia
penetració de les noves tecnologies, i caràcter procliu a la innovació i la creativitat.
cis. La ciutat és avui dia
un emplaçament molt 02. Completa infraestructura de transport
interessant per a noves Xarxa d’autopistes connectada amb Europa; aeroport de més ràpid 07. Excel·lent qualitat de vida
activitats econòmiques. creixement europeu; primer port espanyol i major port de contenidors de Per 14è any consecutiu, Barcelona segueix sent la primera ciutat d’Europa
la Mediterrània; densa xarxa de metro, ferrocarril i autobusos; tren d’alta en qualitat de vida per als seus treballadors*. Clima estable, sol, platja, esquí;
Algunes bones raons per velocitat que connectarà amb la xarxa europea l’any 2013. esplèndida oferta cultural i d’oci; xarxa de 4.500 institucions d’educació; sistema
invertir així ho indiquen de salut modern i accessible. Fàcil accessibilitat i mobilitat amb transport públic i

03. Centre d’una gran, dinàmica i diversa sistema de parcs naturals que envolta la ciutat.

àrea econòmica
L’àrea de Barcelona concentra 5 milions d’habitants. És la capital de
08. Grans projectes urbanístics de futur
Catalunya, amb 7,5 milions d’habitants, i és el centre de l’arc mediterrani, Transformació de 1.000 ha i 7 milions de m2 de sostre a l’àrea metropolitana de
una gran àrea econòmica amb 18 milions d’habitants que concentra el Barcelona.
70% del PIB de Catalunya. És la sisena aglomeració urbana europea i la Àrea del Llobregat: aposta per la logística, l’aeroespacial i la mobilitat, amb les
cinquena concentració industrial d’Europa. Catalunya compta amb prop ampliacions del port i l’aeroport.
de 7.000 empreses amb activitat innovadora, la majoria de les quals se Àrea del Besòs: renovació urbana, universitats i centres de recerca i innovació;
situen a Barcelona i la seva àrea. Porta Europa-la Sagrera: arribada del tren d’alta velocitat; 22@Barcelona, el
districte de la innovació, i Campus Diagonal-Besòs per a activitats relacionades
amb l’energia, l’aigua i la mobilitat sostenible.
04. Inversió estrangera amb èxit Àrea del Vallès: concentració estratègica d’infraestructures de tecnologia, nano-
Barcelona és la sisena millor ciutat d’Europa per als negocis,* i l’any tecnologia i recerca; Sincrotró Alba; Parc Tecnològic del Vallès, i Parc de Recerca
2010 Catalunya va concentrar el 36% de la inversió estrangera a de la UAB.
Espanya i comptava amb més de 3.400 empreses estrangeres, el 90%
de les quals es troba a l’àrea de Barcelona
09. Una oferta immobiliària competitiva
Àmplia oferta d’oficines, locals comercials i naus industrials amb una excel·lent
05. Posicionament internacional reconegut relació qualitat-preu i amb un elevat índex d’ocupació.
Barcelona se situa en posicions destacades dins de diferents rànquings

10. Cooperació público-privada única

internacionals, els quals en qualifiquen molt favorablement la realitat urba-
na, la capacitat d’atracció de capital estranger, el caràcter emprenedor i
la qualitat de vida de què es gaudeix. L’Ajuntament de Barcelona i el Govern català aposten decididament per les
empreses; l’èxit en la tradicional col·laboració público-privada ha estat la clau de
*Segons Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2011. la transformació de Barcelona.

06 07

03
El sector
agroalimentari
a Barcelona
i Catalunya

La indústria alimentària D’altra banda, Catalunya pot industrial en volum de negoci, amb També cal tenir present el consum El present document té com objectiu exposar les caracterís-
catalana ocupa una posició presumir d’una cultura alimentària i el 17,9% del total, i on es con- i, molt especialment, la gastronomia, tiques bàsiques actuals i de futur del sector agroalimentari
capdavantera en el con- gastronòmica molt rica, fonamenta- centren gairebé 3.600 empreses, un àmbit en el qual Barcelona, Ca- a Catalunya, i a la ciutat de Barcelona, mitjançant 10 raons
da en uns hàbits de consum basats moltes d’elles a l’àrea metropolitana talunya i Espanya han esdevingut estratègiques:
junt d’Espanya, i l’àrea de
en la Dieta Mediterrània, una oferta de Barcelona. Entre totes generen punts de referència internacionals.
Barcelona hi juga un paper 01 Una indústria agroalimentària rellevant
comercial de qualitat i una restaura- 78.500 llocs de treball directes Cal destacar en aquest sentit la
essencial, ja que concentra
ció de reputació internacional. i, l’any 2008, van representar el Dieta Mediterrània, que ha cons- 02 Clúster europeu de referència
un gran volum de producció 20,5% de l’ocupació del sector tituït un dels eixos vehiculars clau
i la major part de les activi- Catalunya, i l’àrea metropolitana de agroalimentari d’àmbit estatal. i ha esdevingut un referent dins 03 Posició geoestratègica privilegiada
tats de recerca, innovació i Barcelona, s’ha posicionat en els l’àmplia oferta d’espais de res-
inversió estrangera que ge- darrers anys com una de les regions D’altra banda, el pes i la projecció tauració presents en el territori, la 04 Presència d’empreses líders
nera el sector. Catalunya és de referència de la indústria de de Barcelona en el món alimentari riquesa de la tradició culinària, i el 05 Lideratge en producte fresc
així la comunitat autònoma l’alimentació i begudes, i la indústria es troben reflectits també en els prestigi consolidat dels grans xefs
més significativa del sector agroalimentària. La indústria agroa- equipaments de distribució presents catalans, que ha permès projectar 06 Plataforma Alimentària Barcelona
agroalimentari espanyol limentària juga un paper essencial a la ciutat –per exemple, es calcula Barcelona com una de les grans
en el sistema econòmic espanyol i que Mercabarna abasteix un àrea capitals de la qualitat i la creativi- 07 Una aposta per a la Recerca i el Desenvolupament
amb un 23% del total de la
constitueix un dels sectors indus- habitada per més de 10 milions de tat gastronòmica.


xifra neta de negoci, i gai- 08 Alimentaria, la segona fira a nivell internacional
trials més importants. persones, del nord-est d’Espanya al
rebé el mateix percentatge
nord d’Itàlia–, la celebració del Saló 09 Xarxa de mercats municipals
pel que respecta als ingres-
Per tal de situar la importància Alimentaria –la segona fira d’Europa
sos d’explotació. en alimentació– o el llarg nombre 10 Barcelona i la Dieta Mediterrània
del sector alimentari dintre de
l’economia catalana, només cal dir d’universitats i centres de recerca
que la indústria de l’alimentació, be- que treballen en els camps de la
gudes i tabac és la primera branca nutrició i la seguretat alimentària.

08 09

04
10 raons per
invertir en
el sector
agroalimentari
a Barcelona
i Catalunya Distribució ocupació de la indústria
agroalimentària a Catalunya.
Any 2008 (%)
consum, i identificar les noves
tendències que sorgeixen en el
sector alimentari.
universitats públiques, etc.) que perme-
ten i ofereixen un espai de coneixe-
ment de primer nivell per a la innovació.

01.
Indústries càrnies Pa, pastisseria, - Innovació en producte, especial-
Transformació pastes alimentàries D’altra banda, la presència d’impor-
de peix Sucre, xocolata ment en el desenvolupament de la
tants fires i activitats culturals
Conserves de i confiteria 4ª i la 5ª gama.
fruites i hortalisses Altres productes relacionades amb la indústria ali-
diversos - Innovació en processos de produc-
Una Indústria
Greixos i olis
mentària, com ara la Fira Alimentaria,
Indústries làcties Vins ció, especialment en tècniques de
converteixen Barcelona en un pol de
agroalimentària Productes de Altres begudes
molineria alcohòliques processament, elaboració i conser-
generació i detecció de noves opor-
rellevant Productes Aigües i begudes vació de productes.
alimentació animal no alcohòliques tunitats per al sector, i un continu
- Adaptació a les tendències en
1,70% 3,40% laboratori d’idees.
distribució logística i a les noves
Catalunya té una gran El pes del sector agroalimentari sobre 5,90%
Així, Barcelona permet a les empre- tecnologies relacionades, com per
tradició alimentària, que es el conjunt de les vendes netes de 36,20%
Distribució vendes de producte de la 10,50% ses identificar oportunitats, desen- exemple, els envasos intel·ligents.
manifesta en la important la indústria catalana és del 17,8%, indústria agroalimentària a Catalunya.
gairebé la mateixa xifra que la branca Any 2008 (%)
volupar i testar totes les innovacions - Innovació tecnològica.
activitat econòmica que 4,30% realitzades en un mateix entorn, - Incorporació i innovació en as-
química o la farmacèutica, amb una
representa aquest sector xifra de negoci de 20.055 milions
Indústries càrnies Pa, pastisseria, especialment referents a: pectes mediambientals i de gestió
Transformació pastes alimentàries
en el conjunt de l’activitat - Nous hàbits de consum i identifica- de residus.
d’euros assolits el 2008, any en què de peix Sucre, xocolata
industrial, i que esdevé un Conserves de i confiteria ció de nous segments de consumidor.
Catalunya va ser líder en ocupació fruites i hortalisses Altres productes 19,60%
1,30%
A l’àrea metropolitana de Barce-
3,0% - Nous patrons de compra.
dels principals eixos de del sector, amb 78.500 treballadors, Greixos i olis diversos
1,80% lona, també s’hi troben importants
Indústries làcties Vins 4,10%
2,0% 4,50% - Introducció i anàlisi de nous
l’economia catalana. el 20,5% del total del sector agroali-
Productes de Altres begudes productes, com per exemple els eco- clústers que complementen i poden
mentari espanyol. molineria alcohòliques
aportar sinergies amb el sector ali-
Productes Aigües i begudes lògics, o els aliments funcionals.
alimentació animal no alcohòliques
L’àrea metropolitana de Barcelona - Adaptació als nous canals de mentari, com per exemple el sector
configura un clúster alimentari de comercialització, com el canal de les TIC o el sector Biotec.
1,40% 5,70%
30,40% primer nivell que ofereix un ampli d’hostaleria i restauració. Cal destacar també l’estratègica
4,80%
conjunt d’oportunitats en la identifi- localització de Barcelona i la seva
cació i adaptació a les novetats del Emplaçament clau pel proximitat a importants infraestruc-
10,20%
sector per a les empreses que s’hi desenvolupament de tures logístiques, que li confereixen


4,20%
troben ubicades. la innovació i la recerca una projecció internacional desta-
Catalunya disposa d’una àmplia xarxa cable. D’aquesta forma, Catalunya, i
7,40%
0,60% Laboratori d’idees i identificació d’entitats i organitzacions pioneres en especialment l’àrea metropolitana de
2,70%
de noves tendències R+D+i, que tenen l’objectiu d’ajudar Barcelona, esdevenen un important
7,30%
Barcelona esdevé un entorn les empreses en el desenvolupament catalitzador i generador d’oportunitats
12,50%
2,40%
6,50% fonamental per conèixer els nous de nous productes i serveis (IRTA, de negoci i desenvolupament de la
patrons de compra i d’hàbits de grups de recerca enquadrats en les R+D+i en el sector alimentari.

10 11

BARCELONA

04

10 raons per
invertir en AEROPORT
PORT

el sector
agroalimentari Xarxa viària
Xarxa Renfe
a Barcelona Xarxa FGC
Xarxa Mercaderies
i Catalunya
ZAL
Parc Logístic ZF
Centre de càrrega aèria
de Barcelona
MAR MEDITERRÀNIA Port de Barcelona
Zona Franca Duanera
Aeroport de Barcelona

DINAMARCA

polònia
Belgica

02.
Clúster
FRANÇA

itàlia
03.
Posició
Espanya
europeu de geoestratègica
referència privilegiada

La regió agroalimentària El clúster agroalimentari de Nucli d’atracció Barcelona es troba en una Cal destacar especialment la plata- tràfic de mercaderies (importades/
de l’àrea de Barcelona ha Catalunya presenta una posició d’inversió estrangera situació geogràfica privile- forma del Delta del Llobregat, que exportades) se situa al voltant de
esdevingut un referent a de lideratge a nivell europeu, D’altra banda, l’àrea de Barcelona giada atès que en un espai compta amb uns actius que la pro- 7,4 milions de tones l’any.
segons les dades de l’Observatori ha esdevingut un important pol territorial molt concentrat jecten com a clúster agroalimentari
nivell europeu i internacio-
de Clústers Europeus, presen- d’atracció inversora estrangera, de primer nivell. Aquests actius es- Finalment, Catalunya compta amb
nal, i s’ha convertit en: -gairebé 5 quilòmetres de
tades per l’Escola Econòmica sobretot en indústria i serveis tan caracteritzats per les següents una extensa superfície de magat-
- Un clúster agroalimentari radi- es troben totes les
d’Estocolm, que analitzen més de avançats. Així, Catalunya s’ha con- dotacions infraestructurals: zem agroalimentari, actualment
de primer nivell. 250 regions europees.
modalitats de transport: a l’entorn de 1.500.000 m2, de la
solidat com el destí principal de les - El Polígon de la Zona Franca
- Un nucli d’atracció empreses estrangeres. El territori
marítim, aeri, ferroviari, qual, aproximadament el 60% es
(PZF), que constitueix l’àrea indus-
d’empreses internacionals. Així, Catalunya esdevé, juntament català acull més de 3.400 firmes i carretera, a més de les localitza a la província de Barcelo-
trial més gran i activa d’Espanya.
amb la regió italiana de la Llom- internacionals i va rebre durant el infraestructures i el sòl ne- Té una superfície bruta de na, on cal destacar l’àmplia oferta
bardia, un dels principals clústers 2010 el 36% de la inversió anual cessari per al desenvolupa- 600 ha, i hi ha instal·lades més de logística del fred.
Clúster alimentari: agroalimentaris d’Europa pel que fa estrangera a Espanya; el 90% de ment d’activitats logístiques de 200 empreses amb un volum
(rànquing 10 primers europeus) a nombre de llocs de treball gene- la qual es va concentrar a l’àrea de de qualitat i gran escala. d’activitat econòmica l’any 2006 de
1. Llombardia (Milà), IT rats i dimensió, d’entre els Barcelona. Cal destacar que prop 20.000 milions d’euros.
2. Catalunya (Barcelona), ES 150 clústers alimentaris considerats. del 97% mostren un grau de satis- - Mercabarna, un dels principals
3. Dinamarca, DK facció alt. clústers alimentaris del sud-oest
4. Bretanya (Rennes), FR El clúster alimentari de la regió de
d’Europa.


l’àrea de Barcelona es troba en po- En el context alimentari, aquest
5. Vlaams Gewest, BE - L’Aeroport de Barcelona.
sició capdavantera, ja que, després dinamisme i atractiu es reflecteix,
6. Emilia-Romagna (Bolonya), IT - El Port de Barcelona amb la
del sector de la construcció, és el per exemple, en el percentatge de la
7. Veneto (Venècia), IT clúster que més llocs de treball ge- ZAL, on hi ha dedicades al sector
inversió estrangera a Catalunya, on
8. Pays de la Loire (Nantes), FR nera i, a nivell espanyol, és el major prop d’un 11% es produeix en el sec- agroalimentari més de 830 ha,
9. Mazowieckie (Varsòvia), PL clúster alimentari tant en llocs de tor agroalimentari, just al darrere del amb 6 terminals específiques. El
10. Andalusia (Sevilla), ES treball com en superfície. sector de l’automoció, amb un 13%.

12 13

04

10 raons per
invertir en
el sector
agroalimentari
a Barcelona
i Catalunya

04.
Presència
d’empreses
líders

Catalunya és un referent El volum d’empreses agroali- Bimbo, Coca-Cola, Damm, Freixe- a España, que té com a objectiu Sis clústers alimentaris destacats (Catalunya)
a nivell industrial en el mentàries a Catalunya és molt net, Codorniu, Cargill España, la la definició d’estàndards i bones
- Indústries càrnies: Format per més de 200 empreses amb uns
sector alimentari, tant per destacat i agrupa prop de 3.000 Corporació Alimentària de Guissona pràctiques en la cadena de submi-
8.300 treballadors.
empreses. A nivell nacional, Cata- o Bacardí, per citar-ne algunes de nistrament.
la presència −sobretot en - Aqüicultura: Format per una cinquantena d’empreses de la
lunya encapçala la primera posició les més rellevants. Al mateix temps,
l’àrea de Barcelona− de cadena de valor del sector amb una facturació agregada d’uns
pel que fa a grans empreses, aquesta important concentració Al 2009 es constitueix l’Associació
destacades empreses 400 milions d’euros
amb gairebé 700. La major part empresarial ha generat un fort grau Clúster Alimentari de Barcelona
internacionals líders en d’aquesta indústria, i l’ocupació d’especialització i qualificació de amb Mercabarna, 22@Barcelona, - Vins i caves: Aquest clúster concentra més de 200 empreses
els seus sectors, com que genera, se situa a la província professionals del sector, i ofereix un El Consorci de la Zona Franca de que ocupen a 2.500 treballadors i facturen uns 575 milions d’euros
per la presència de sis de Barcelona, que esdevé una capital humà i un coneixement de Barcelona i l’Associació de Conces- anuals.
clústers de referència. àrea estratègica per a qualsevol primer nivell. sionaris de Mercabarna (Assocome) - Packaging i maquinària d’alimentació: Compta amb
Paral·lelament, s’han de- gran empresa agroalimentària. com a socis fundadors. L’objectiu 300 empreses que facturen al voltant de 2.600 milions d’euros,
senvolupat també indús- La principal associació de fabri- de l’Associació és recolzar la millora essent el segon més important a nivell europeu, juntament amb el
tries complementàries, Així, per exemple, a Catalunya, i cants i distribuïdors (AECOC) -amb en la competitivitat de les seves de la regió de l’Øresund (Dinamarca i Suècia).
com les relacionades amb especialment a l’àrea metropolitana prop de 24.000 associats- té la seu empreses i vetllar pel seu creixe- - Food Service: Amb 150 empreses dedicades exclusivament a
els envasos i els embalatges, de Barcelona, es troben ubicades a Barcelona. AECOC, que va néixer ment empresarial, tot fomentant la aquest sector i més de 300 amb un pes significatiu de la seva acti-
empreses capdavanteres del sector per impulsar el codi de barres, ha innovació estratègica de l’empresa
la logística, els magatzems vitat dedicat a aquest negoci. L’estimació del volum de negoci de les
agroalimentari, amb una important evolucionat per oferir a la indústria i per adequar-se als canvis en el


de fred, etc. empreses d’aquest sector és superior a 4.300 milions d’euros.
presència d’empreses líders interna- la distribució un marc de col·laboració sector. En aquest sentit, des de
- Catalonia Gourmet: Format per 21 empreses neix amb l’objectiu
cionalment en els seus respectius imprescindible per poder arribar al l’associació s’estàn desenvolupant
principal de promoure i contribuir a la competitivitat del sector de
sectors d’activitat. consumidor de la forma més eficient projectes dins dels àmbits Food
l’alimentació gourmet català d’alta gamma.
possible, tot identificant les opor- Service, majorista i retail.
Cal destacar la presència tunitats de millora al llarg de tota la
d’empreses com Nestlé, Dano- cadena. AECOC és també membre
ne, Agroalimen, Panrico, Borges, i representant de l’organització GS1

14 15

04

10 raons per
invertir en
el sector
agroalimentari
a Barcelona
i Catalunya

05.
Lideratge
en producte
fresc

Mercabarna constitueix Mercabarna (Mercados de - Ubicació: Zona Franca Mercabarna està estratègicament producte i servei al client, per donar més recentment, del peix.
una Unitat Alimentària Abastecimientos de Barcelona, de Barcelona situada al bell mig de la principal resposta a les necessitats actuals Aquesta diversificació de l’activitat,
de primer nivell, i s’ha SA) és la societat gestora de la - Superfície: 90 ha àrea logística del país, on hi ha les del comerç i el consum. A la ZAC que en la majoria dels casos va venir
convertit en un dels prin- Unitat Alimentària que concentra - Nombre d’empreses: 700 infraestructures més importants de hi trobem empreses d’elaboració o ha vingut impulsada per la gran
els Mercats Majoristes de la ciutat - Persones que hi accedeixen transport (Port, Aeroport, Terminal Tir, del producte fresc (neteja, manipu- distribució detallista, també està
cipals clústers alimentaris
de Barcelona (Mercat Central de cada dia: 25.000 Nus del Llobregat, estació ferroviària lació, envasat, etc.); vivers i cuitors tenint molt bona rebuda en el sector
del sud-oest d’Europa de
Fruites i Hortalisses, Mercat Central - Nombre de persones que de mercaderies, etc.) i tan sols a 10 de marisc; maduradors de plàtans; de l’hostaleria i la restauració.
producte fresc. Engloba ac- del Peix i Escorxador), així com nom- hi treballen: 8.000 km. del centre de Barcelona. Cal pataters (importen, netegen, classi-
tivitats de comercialització, broses firmes d’elaboració, comerç, - Volum de negoci anual: 3.000 recordar que la qualitat dels produc- fiquen, envasen); importadors i ex- A més, algunes d’aquestes empreses
elaboració i generació de distribució, importació i exportació milions d’euros tes frescos disminueix notablement portadors d’arreu del món; cadenes també han apostat per l’elaboració
valor afegit per als aliments, de productes frescos i congelats, amb el pas de les hores. Per això, els de fruiteries modernes; empreses de productes de cinquena gamma
logístiques, distribució, que aporten cada dia més valor avantatges logístics i de transport són que proveeixen la restauració; (plats precuinats), dirigits sobretot
importació i exportació, afegit als productes i més servei als Els productes de Mercabarna indispensables, ja que els orígens i plataformes de compra de les grans al canal de l’hostaleria i la restau-
així com la incorporació clients, i que estan ubicades en el arriben a tot Espanya i a nombrosos les destinacions es troben cada cop empreses de distribució; cuines ració. Tot i això, aquesta activitat és
d’infraestructures i serveis que s’anomena la Zona d’Activitats països del món, però el seu àmbit més allunyats. centrals d’empreses de càtering; encara incipient i per tant és difícil
tecnològics, polítiques de Complementàries (ZAC). d’influència més immediat abasta grans frigorífics d’ús públic, etc. valorar-ne els resultats.
tot Catalunya, el nord de la Comu- La promoció i el desenvolupament
gestió de residus i de
Mercabarna disposa també d’una nitat Valenciana, la franja d’Aragó, de la Zona d’Activitats Comple- En aquest sentit, cada vegada estan D’altra banda, Mercabarna forma
respecte pel medi ambient.


parcel·la de 4,5 ha al costat de les Illes Balears, Andorra, el sud mentàries (ZAC) al voltant dels adquirint un major pes les activitats part de la xarxa de mercats Mer-
l’Aeroport de Barcelona, on s’ha de França i el nord d’Itàlia. En total, mercats majoristes ha estat clau en relacionades amb el valor afegit casa, un conjunt de 23 mercats
construït Mercabarna-Flor, un nou Mercabarna proveeix de productes l’evolució de Mercabarna i és el que (preparació i envasat dels produc- majoristes distribuïts per Espanya
centre de negocis majorista especia- frescos uns 10 milions de consumi- diferencia aquest important polígon tes), activitat que van iniciar les que representen més de 7 milions
litzat en flors, plantes i complements. dors i consumidores. alimentari de la resta de mercats empreses càrnies i que ara ja estan de m2 de superfície agroalimentària
del món. En aquest espai s’han desenvolupant empreses comercia- on operen més de 3.500 empreses
promogut activitats de valor afegit al litzadores de fruites i hortalisses i, majoristes.

16 17

04

10 raons per
invertir en
el sector
agroalimentari
a Barcelona
i Catalunya

BZi Barcelona Zona Innovació

06.
Plataforma
Amb aquesta nova superfície, Merca-
barna i el CZF han desenvolupat la
sense perjudici dels legítims interes-
sos i objectius de les entitats respec-
07.
Una aposta per
Plataforma Alimentària de Barcelo- tives, per tal d’assolir els següents
Alimentària na, com a idea que orienti els tipus objectius específics: la Recerca i el Centres de recerca més - Centre de Nutrició i Envelliment
Barcelona Desenvolupament destacats: (NUTREN-nutrigenomics)
d’activitats alimentàries que, basades
1. El creixement i consolidació de - Centre de Noves Tecnologies i
en el coneixement i en la tecnologia, - Anàlisi Tecnològica Innovadora
l’activitat alimentària a la Zona Fran- Processos Alimentaris (CENTA)
es pretén que tinguin les noves im- per a Processos Industrials
El Consorci de la Zona Franca ca com a nucli empresarial alimentari Catalunya, i en particular l’àrea
plantacions empresarials al polígon Competitius (ATIPIC) - Fundació Triptolemos
(CZF) és, des de 1916, l’entitat de referència i projecció estatal i metropolitana de Barcelona,
(que comprèn les 160 ha resultants - Centre de Recerca en - Fundació Alimentació i Ciència
gestora del polígon industrial dels espais de Mercabarna, 22AL i
internacional amb una forta compo- compten amb una important
nent innovadora i de valor afegit. Economia i Desenvolupament (ALICIA)
del mateix nom, i el territori BZi) i que siguin expressió del canvi dotació d’infraestructures, pla-
Agroalimentari (CREDA) - Unitat de Química Combinatòria
que gestiona constitueix la tecnològic que l’ha de caracteritzar. 2. La complementarietat en l’actuació taformes i universitats dedica-
- Centre de Recerca en Toxicolo- (UQC).
concentració empresarial de Mercabarna i CZF, tot evitant des a la investigació, el desen-
Ateses totes aquestes considera- gia (CERETOX)
més important de Catalunya duplicitats i competències, i facilitant volupament i la innovació en
cions, ambdues entitats, Mercabar- - Centre Tecnològic de Nutrició i Principals universitats del
i una de les més importants na i CZF coincideixen plenament
la creació de sinergies i economies el sector agroalimentari, que país que compten amb
d’escala fruit de l’acció conjunta de Salut (CTNS)
de l’estat espanyol. Dins del en l’interès de que les respectives contribueixen a capitalitzar un grups de recerca vinculats al
conjunt del polígon, el CZF les parts. ampli coneixement del sector - Centre de Desenvolupaments
polítiques respecte el sector alimen- sector agroalimentari, on es
i aporten a les empreses els Biotecnològics Agroalimentaris
compta amb una superfície tari s’atansin el màxim possible en 3. L’ impuls i promoció d’activitats desenvolupa recerca fona-
(DBA)
de 44 ha amb qualificació els seus plantejaments estratègics, innovadores, de procés i de distribu- serveis en R+D+i necessaris mental, bàsica i aplicada:
urbanística de 22AL, és a dir, tàctics i operatius. Aquest apropa- ció de producte fresc al conjunt del per augmentar el valor afegit - Centre de Recerca en Sanitat
Animal (CReSA) - Universitat Autònoma
orientada a activitats relacio- ment i, en conseqüència, l’actuació territori alimentari afectat. dels productes, incorporar de Barcelona
nades amb el sector alimen- conjunta i coordinada de Mercabarna noves tecnologies i innovar. - Consejo Superior de Investiga-
4. L’extensió al territori alimentari, per - Universitat de Barcelona
tari. Recentment el CZF ha i CZF ha d’aspirar a donar un millor ciones Científicas (CSIC)
part d’ambdues entitats, de les millors
servei i a aclarir les expectatives - Institut Català de la Vinya i el Vi - Universitat de Girona
recuperat una superfície de pràctiques de serveis a les empreses.
Catalunya, i l’àrea de Barcelona en
futures de creixement i consolidació (INCAVI) - Universitat de Lleida
50 ha (de l’antiga factoria de


del conjunt del sector alimentari i 5. La promoció de la col·laboració particular, ofereixen un ampli ventall
la Seat) on està impulsant - Institut de Recerca i Tecnologies - Universitat Politècnica
de les empreses que el configuren. tècnica, empresarial i financera de centres i grups d’investigació vin-
un nou projecte empresarial, Agroalimentàries i Laboratori de de Catalunya
Addicionalment ha de resultar en una d’ambdues entitats, entre elles i amb culats al món alimentari que contri-
anomenat Plataforma Empre- bueixen a teixir un cens empresarial Genètica Molecular Vegetal (Con- - Universitat Rovira i Virgili.
major significança i projecció estatal els operadors alimentaris, per a as-
sarial BZi on 17 d’aquestes amb vocació d’innovació, i faciliten sorci CSIC-IRTA)
i internacional d’aquest pol alimen- solir millor els objectius comuns que
hectàrees es destinaran a tari de la Zona Franca de Barcelona responen a les necessitats del sector els serveis de recerca i desenvolupa- - Centro de Difusión Tecnológica
l’eix alimentari. convertint-lo en un referent, i tot això i les empreses. ment que l’empresa necessita. del Sector Panadero (INNOPAN)

18 19

04

10 raons per
invertir en
el sector
agroalimentari
a Barcelona
i Catalunya

08.
Alimentaria,
la segona
fira a nivell
internacional

Alimentaria és el Saló In- Prop de 4.000 empreses -amb un credibilitat indiscutibles. Tant és 2004 2006 2008 2010 Una fira multisectorial amb repre-
ternacional de l’Alimentació increment del 60% en els últims 12 així, que el seu model firal ja s’ha Superfície neta d’exposició 105.815m2
115.000m2
108.714m2
85.122m2 sentació de totes les indústries
i Begudes més important anys- líders en la fabricació i distribució exportat a d’altres ciutats com
CONGELEXPO
d’aliments i begudes procedents de Lisboa (Alimentaria & Horexpo- Superfície destinada a activitats 6.000m2 7.000m2 9.000m2 9.500m2
d’Espanya i un dels primers Productes congelats
més de 75 països, es troben biennal- Lisboa) i Mèxic D.F. (Alimentaria dinàmiques i d’animació
del món. Aquesta fira, que
ment en aquest certamen, que edició México), i properament serà pre- EXPOBEBIDAS
porta ja 18 edicions bien- Empreses participants 4.087 4.148 4.806 3.936 Begudes refrescants, aigües,
rere edició s’ha posicionat com un sent a d’altres ciutats.
nals, constitueix un verita- referent internacional. El nombre de cerveses, sidres i mostos
ble punt de trobada de la Visitants professionals 142.513 152.344 157.632 140.542
visitants en la darrera edició va ser La fira genera un volum de negoci EXPOCONSER
indústria alimentària inter- de 140.000, dels quals el 25% eren per a les empreses participants Visitants professionals 31.000 32.892 33.418 35.874 Conserves i semiconserves
nacional i la distribució, i procedents de 155 països estrangers. superior als 1.800 milions d’euros internacionals
s’hi presenten les principals D’aquesta manera, el certamen es con- i indueix un benefici a la ciutat de INTERCARN
innovacions i tendències verteix en un centre internacional de Barcelona de 168 milions d’euros. Productes carnis i derivats
del sector. negoci i esdevé un pont entre Europa, INTERLACT
Àfrica i l’Amèrica llatina, i un dels valors Cal destacar que l’impacte de la fira Productes lactis i derivats
de les fires amb caràcter internacional no és només quantitatiu, sinó extre-
que se celebren a Barcelona. mament qualitatiu, com reflecteixen OLIVARIA
les nombroses activitats paral·leles que Oli d’oliva i olis vegetals


Des d’una posició de privilegi avala- s’hi celebren, vinculades a la investiga- INTERPESCA
da per la seva trajectòria i guiada per ció, desenvolupament i innovació ali- Productes del mar,
les línies mestres de la innovació, mentària, el coneixement, la nutrició, aqüicultura i piscifactoria
la professionalització, la internacio- la salut, el benestar, la sostenibilitat,
nalització i les activitats dinàmiques la Dieta Mediterrània, les noves INTERVIN
paral·leles a l’exposició, Alimentaria maneres de comunicar, el retail, i la Vins i begudes espirituoses
gaudeix d’un reconeixement i gastronomia d’avantguarda.

20 21

El sector agroalimentari a Barcelona

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (18)

En vedette

En vedette (7)

Similaire à El sector agroalimentari a Barcelona

Similaire à El sector agroalimentari a Barcelona (20)

Plus de Barcelona Business

Plus de Barcelona Business (20)

El sector agroalimentari a Barcelona