1. PENSARELMONCONTEMPORANI ENTREGA 12

2. JULIAN ESTEVE LAHOZ IES ARABISTA RIBERA CARCAIXENT

3. EL REGNAT D’ALFONS XIII1902-1931

4. QUÈ CARACTERÍSTIQUES GENERALS TÉ AQUESTA ETAPA? L’actitud del nou Rei Alfons XIII (1902-1931), que a diferència d’Alfons XII i de la seua mare, la Regent Maria Cristina d’Hasburg-Lorena intervindrà en política i mostrarà preferències per una partits o altres.

5. QUÈ CARACTERÍSTIQUES GENERALS TÉ AQUESTA ETAPA? En relació als Partits Polítics: La descomposició progressiva dels dos partits dinàstics, que no trobaran un lideratge clar, ja que els dos líders anteriors Canovas i Sagasta havien mort. Els nous líders seran En el Partit Conservador: Francisco Silvela, Antonio Maura i Eduardo Dato. En el Partit Liberal: José Canalejas i el Comte de Romanones. No obstant els dos partits continuaran tornant-se en el poder fent pactes previs a les eleccions i manipulant el resultat electoral. Però els governs degut a les disputes entre els líders dels partits duraran molt poc de temps.

6. QUÉ CARACTERÍSTIQUES GENERALS TÉ AQUESTA ETAPA EL INTENT DE DUR A TERME POLÍTIQUES REGENERACIONISTES amb els següents objectius: Traure a Espanya del seu endarreriment. Consolidar el sistema polític monàrquic front a les forces antidinàstiques: republicans, nacionalistes i moviment obrer. Evitar una revolució social.

7. QUÈ CARACTERÍSTIQUES GENERALS TÉ AQUESTA ETAPA? APARICIÓ DE NOUS PROBLEMES QUE S’AGREUJARAN PROGRESSIVAMENT: Conflictivitat plantejada pel moviment obrer. Conflictivitat per les reivindicacions de les forces nacionalistes de Catalunya i el País Basc. Conflictivitat plantejada per la intervenció d’Espanya en el Nord del Marroc. El ressorgiment de la intervenció progressiva dels militars en la vida política. Problema religiós, degut al desenvolupament de l’anticlericalisme de diverses forces polítiques i socials

8. Què és el Regeneracionisme? Es una corrent de pensament polític que es va desenvolupar com a conseqüència del Desastre de 1898. Pretenia dur a terme reformes per modernitzar el país eliminant la ignorància, el caciquisme, la corrupció i el domini polític de l’oligarquia terratinent.

9. Quins són els principals teòrics del Regeneracionisme? Destaca JOAQUIN COSTA, que va escriure una obra de gran repercussió titulada “Oligarquia i caciquisme com a forma actual de govern”. En aquesta obra denunciava la corrupció electoral i la falta de preparació dels dirigents i del poble espanyol. Pretenia “regenerar” Espanya desenvolupant el sector agrari i l’ensenyament. El seu lema era “escuela i despensa”. Altres teòrics regeneracionistes importants van ser: Macias Picavea que va escriure l’obra “El problema nacional” 1899 Lucas Mallada que va escriure l’obra “Los males de la patria i la futura revolució española”

10. Quin va ser el primer govern que va tractar de dur a terme polítiques regeneracionistes? Després del Desastre del 98 es va formar un govern liderat pel conservador Francisco Silvela. Silvela es autor d’un discurs “España sin pulso” on analitza les causes de la desfeta espanyola. En el seu govern va incloure dos polítics destacables: El General Polaviejaque com a Ministre de Defensa que volia reconstruir la flota per tal d’evitar noves agressions de potències estrangeres. El Ministre d’Hisenda FernandezVillaverde: que en canvi tenia com a objectiu reduir el dèficit públic. La contradicció entre la construcció d’una flota, que haguera suposat un augment de les despeses i el intent de reduir el dèficit públic va suposar el fracàs del govern de Silvela.

11. LA PRIMERA DÈCADA DEL SEGLE XX

12. QUE FETS SÓN ELS MÉS DESTACATS EN LA PRIMERA DÈCADA DEL SEGLE XX? La coronació d’Alfons XII i la seua boda en 1906 amb Victoria Eugenia de Battenberg. L’actuació REGENERACIONISTA del polític conservador: Antonio Maura. El desenvolupament del catalanisme polític. La intervenció dels militars front al creixement del nacionalisme català. La reorganització dels partits republicans. L’auge de l’anarquisme i el creixement del socialisme. L’ intervenció d’Espanya en el Marroc. EL ESDEVENIMENTS DE LA SETMANA TRÀGICA.

13. QUÈ PODEM DESTACAR DE LA BIOGRAFIA D’ALFONS XIII Va ser declarat major d’edat en 1902. Es va casar en 1906 amb la princesa britànica Victoria Eugenia de Battenberg. El dia de la boda va patir un atemptat anarquista en la Calle Mayor de Madrid. Va tindre 4 fills barons. El major hemofílic (Alfons) i el segon sordmut van renunciar a la Corona en favor del Tercer fill Don Juan.(pare de Joan Carles). El quart fill va ser Gonzalo. També va tindre dos filles (Beatriz i Maria Cristina)

14. Què podem destacar de l’actuació regeneracionista del polític conservador Antonio Maura? En la primera dècada del segle va ocupar dos vegades el càrrec de Primer Ministre: Entre 1903-1904 i entre 1907-1909. En aquest període va tractar de dur a terme reformes per modernitzar Espanya. No obstant la seua carrera política i el seu lideratge sobre el Partit Conservador es van vore truncats pels Successos de la Setmana Tràgica (1909).

15. Què reformes de caràcter polític va fer Antonio Maura? Va aprovar en 1907 una nova llei electoral, que convertia el vot en obligatori. Amb això pretenia evitar els abstencionisme electoral Va presentar un projecte de llei d’Administració local que pretenia: Fer que els alcaldes foren elegits pel poble, per evitar la seua dependència del poder central. Permetre la creació de mancomunitats o associacions de provincies amb cert grau d’automia per a satisfer les aspiracions del nacionalisme català. Però aqueste llei d’Administració Local no la va poder aprovar. Va ser rebutjada inclús per membres del seu partit

16. Què reformes de caràcter socio-econòmic va tractar de fer Antonio Maura? Maura pretenia fer “una revolució des de dalt” per evitar la Revolució Social protagonitzada pel proletariat. Per això va dur a terme reformes com: Creació del Institut de Reformes Socials. Creació de l' Institut Nacional de Previsió, antecedent de la Seguretat Social. La creació de Tribunals industrials per a que mediaren entre patrons i obrers i evitar vagues. Va aprovar una llei de protecció de la industria nacional i una llei anomenada “de colonització interior” que pretenia augmentar les terres conreades per augmentar la producció agrària i donar terres a famílies de llauradors.

17. Què destaca en l’evolució del nacionalisme català? La creació del Primer Partit Polític Català: la Lliga Regionalista de Catalunya que va ser liderada per: Prat de la Riba, autor de “La nacionalitat catalana” Francesc Cambó, que es va convertir en el líder més important, que va tindre una actuació molt destacada com a diputat en Madrid. La lliga Regionalista era un Partit conservador que tenia com a base electoral a la burgesia i classes mitjanes de Catalunya. Els obrers en canvi van votar a partits republicans o es van sumar a les files de l’anarquisme apolític que no participava en les eleccions.

18. Francesc Cambó

19. Quin va ser el primer xoc entre els militars i el nacionalisme català? En 1905 una revista satírica “El Cu-Cut” va fer unes caricatures i uns acudits que van ser considerats ofensius per l’exèrcit. En conseqüència un grup de militars van assaltar la seua redacció. El govern no va fer res per castigar als militars que protagonitzaren els fets. Al contrari va aprovar l’anomenada LLEI DE JURISDICCIONS (1906) segons la qual els delictes contra l’honor de l'exèrcit o la unitat de la pàtria serien jutjats per Tribunals militars.

21. Què conseqüències va tindre l’aprovació de la llei de jurisdiccions en Catalunya? Va fer que totes les forces catalanistes formaren una coalició electoral coneguda com SOLIDARITAT CATALANA.( A més de la lliga s’integraven carlins, republicans federals i republicans catalans) Solidaritat Catalana en 1907 va tindre 41 dels 44 escons a diputats que corresponien a Catalunya. Es a dir, que els dos partits dinàstics havien desaparegut de Catalunya.

22. Quina va ser l’evolució dels Partits Republicans en la primera dècada del segle XX? El republicanisme va tindre força en Catalunya. També en Madrid i València. Al començament del segle XX els diferents partits republicans es van fusionar en Unió Republicana (1903) dirigida per: Nicolas Salmeron. Alejandro Lerroux. No obstant la decisió de Salmerón de sumar-se a Solidaridad Catalana va fer que Lerrouxfundara un nou partit de caràcter anticatalanista i anticlerical EL PARTIT REPUBLICANO RADICAL en 1908. Aquest partit rebrà molts vots entre els obrers immigrats a Catalunya. En Valencia el Republicanisme s’aglutinarà en torn de la figura del periodista i escriptor Vicente Blasco Ibañez.

23. Com va evolucionar l’anarquisme en la primera dècada del segle XX. Va continuar estenent la seua influència per Andalusia i sobretot Catalunya. Va seguir utilitzant l’atemptat terrorista i la insurrecció espontània com a mitjans de lluita. Però degut a la influència del sindicalisme revolucionari francès i a l’experiència de les lluites dels obrers organitzant vagues va elaborar una nova estratègia: Va començar a vore la possibilitat d’organitzar-se sindicalment. De fet en 1907 en Catalunya, en resposta a la creació de Solidaritat Catalana es va crear SOLIDARITAT OBRERA. Va sorgir una corrent partidària d’acabar amb el capitalisme organitzant una VAGA GENERAL REVOLUCIONARIA. També es va seguir insistitint en la necessitat d’educar a les classes treballadores. En aquesta tasca va destacar Francesc Ferrer i Guardia que havia creat en 1901 una institució educativa L’ESCOLA MODERNA de caràcter laic i anticlerical.

24. Quin va ser el conflicte social més greu en la primera dècada del segle XX? Els esdeveniments de la SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (última setmana de juliol de 1909). Es va produir durant el govern d’Antonio Maura Va ser conseqüència del problema creat per la intervenció colonial d’Espanya en el nord del Marroc a partir de 1905.

25. Què fets van permetre a Espanya dominar colonialment el Nord del Marroc? Al començament del segle XX el continent Africà havia sigut repartit entre les diferents potències colonials europees. El Marroc era un dels pocs Estats que romanien independents. França volia el seu control ja que posseïa la resta del nord d’Africa. L’aproximació entre França i Anglaterra davant la nova política imperialista d'Alemanya va permetre l’ intent de control francès. Però Anglaterra va proposar que el nord entre Ceuta i Melilla fora per a Espanya. D’aquesta forma evitava que França estiguera present en el control de l’Estret de Gibraltar.

26. Què va passar quan Espanya i França van deixar clara la seua intenció d’intervindre? Els alemanys es van oposar i en 1905 el mateix Kaiser Guillem II va desembarcar en Tànger declarant que no permetria el repartiment. Aquest fet va estar a punt de fer esclatar ja la guerra en Europa (esclataria posteriorment en 1914) Per a solucionar el problema per la via pacífica es va celebrar la CONFERENCIA D’ALGESIRES, on es van ratificar els drets d’espanyols i francesos.

27. Què va ocórrer desprès de la Conferència d’Algesires? Espanya va intentar a poc a poc estendre el seu control sobre el nord del Marroc, sobre una zona molt muntanyosa coneguda com EL RIF. Els espanyols estaven interessats en explotar les riqueses mineres de la zona i per això es va intentar iniciar la construcció d’un ferrocarril des de Melilla. Però els rifenys van començar a oposar-se per la força al domini estranger sobre el seu territori. En 1909 els treballadors que construïen el ferrocarril van patir diversos atacs dels guerrillers marroquins. Poc temps després es produia una primera desfeta important de les tropes espanyoles, en el anomenat Desastre del Barranco del Lobo. 1200 soldats espanyols van perdre la vida.

28. Perquè, aleshores, la Setmana Tràgica de Barcelona es conseqüència de la intervenció d’Espanya en el Marroc? Perquè el govern d’Antonio Maura va prendre la decisió de mobilitzar als reservistes de Catalunya per augmentar les tropes espanyoles en el Marroc. Aquest soldats eren obrers casats i amb fills. A més es mantenia el sistema tradicional de reclutament pel qual els que podien pagar es lliuraven de fer el servei militar. Entre els obrers i les seues famílies estava clar que els obrers anaven a morir al Marroc per a defendre els interessos dels rics.

29. Què conseqüència va tindre la decisió de Maura? Els republicans lerrouxistes, els socialistes, però sobretot els anarquistes van decidir fer una VAGA GENERAL EN BARCELONA.

30. Com es va desenvolupar aquesta VAGA GENERAL? El comitè de vaga va organitzar una paralització de la vida en la ciutat amb la suspensió del serveis d’ agua, electricitat, telèfon, tramvies, trens, etc. (26 de juliol-1 d’agost) Però els dirigents obrers no van poder aturar un moviment de violència que es va generalitzar contra edificis de l'Església catòlica(convents, esglésies, escoles). Al voltat de 80 van ser cremats. El estat va decretar l’estat de guerra i va enviar tropes que es van enfrontar als obrers armats que havien alçat barricades per tota la ciutat.

31. Què conseqüències va tindre la setmana tràgica? Resultat dels enfrontaments van morir al voltant de 80 persones i es van practicar 2000 detencions. Es van celebrar judicis militars sumaríssims contra els detinguts. Es van executar 5 condemnes a mort. Entre els afusellats va destacar el líder anarquista Francesc Ferrer i Guardia.

32. Francesc Ferrer i Guardia

33. Què repercussió va tindre el afusellament de Ferrer i Guardia? En el judici no es va poder demostrar la seua participació en la organització dels actes de violència. Però les autoritats sospitaven que havia participat en l’atemptat contra Alfons XIII en 1906 i sobretot es pensava que com fundador i director de l’Escola Moderna, que proposava l’ensenyament laic, havia contribuït al odi cap a l'Església. L’execució de Ferrer i Guàrdia va provocar una ona de protestes en moltes ciutats europees.

35. Què conseqüències va tindre la setmana tràgica per Antonio Maura? Alfons XIII el va retirar la seua confiança i el va fer dimitir. Antonio Maura va perdre la direcció del Partit Conservador, encara que en torn a la seua figura es van aglutinar una part del partit conservador que formaria el sector maurista.

36. Què conseqüències va tindre la Setmana Tràgica per a la reorganització del moviment obrer? Per l’anarquisme: ES VA IMPOSAR DEFINITIVAMENT LA CORRENT PARTIDARIA DE CREAR UN SINDICAT I ORGANITZAR LA LLUITA DELS OBRERS, ABANDONANT L’ATEMPTAT TERRORISTA I LA INSURRECCIÓ INCONTROLADA EN 1910 ES CREAVA LA CNT (CONFEDERACIÓ NACIONAL DEL TREBALL) No obstant un sector va seguir amb l’estratègia insurreccional i els atemptats terroristes.

37. Bandera de la CNT

38. Què conseqüències va tindre la Setmana Tràgica per a la reorganització del moviment obrer? Per el PSOE i la UGT: El PSOE i el seu líder Pablo Iglesias van iniciar una col·laboració amb alguns Partits Republicans. En les eleccions es presentarien coal·ligats per a sumar més vots. Serà l’anomenada Conjunció republicano-socialista. El resultat va ser que en les següents eleccions Pablo Iglesias va eixir elegit diputat (1910).

39. EL PERIODE 1910-1923

40. QUÈ FETS CAL RESALTAR EN EL PERIODE 1910-1918? El govern regeneracionista del Liberal José Canalejas. La creació de la Mancomunitat de Catalunya en 1914 El desenvolupament de la Primera Guerra Mundial entre 1914 i 1918 i les seues repercussions en Espanya. La crisis de 1917 que va donar lloc a un conflicte militar, a una crisis política, i a una convocatòria de vaga general revolucionaria.

41. Què polític va encarnar el esperit regeneracionista desprès de Maura? Desprès de la dimissió forçada d’Antonio Maura arribaria al poder el polític JOSE CANALEJAS del PARTIT LIBERAL. La seua etapa com a cap del govern s'estén entre 1910 i 1912. La seua acció política també es caracteritza per el intent d’impulsar les reformes polítiques i socials per modernitzar Espanya.

42. Què mesures va prendre Canalejas per fer front a la crisis en el Marroc? Durant el seu govern es va decidir procedir a l’ocupació del Marroc, desembarcant tropes en Arcila i Larache. Després es va establir definitivament un protectorat sobre la zona nord: El Rif. El protectorat suposava que Espanya controlaria la defensa i política exterior del país, encara que les autoritats locals serien marroquines. Per evitar la resistència dels joves per a ser reclutats van canviar la llei de reclutament: S’establia es servici militar obligatori en temps de guerra, es a dir, que s’eliminava el privilegi de que gaudien els rics de lliurar-se pagant un impost en metàl·lic. No obstant si es podia reduir el temps de servici en temps de pau.

45. Què va fer Canalejas para reduir les tensions socials? Va a suprimir definitivament el impost de consums, per un impost sobre les propietats urbanes. El impost de consums gravava els productes de primera necessitat. La seua eliminació havia sigut demandada per les classes populars en tots els episodis revolucionaris del segle XIX.

46. Què mesures va prendre Canalejas en relació a les relacions entre Església i Estat? Canalejas era partidari d’ establir una separació entre Esglèsia i Estat .Un sector important del partit liberal havia criticat des de feia temps el excessiu control que l’Esglèsia tenia en l'àmbit de l’educació. Aquest control havia anat en augment degut a la instal·lació en Espanya de nombroses congregacions religioses fundades en França, però que van tindre que eixir d’aquest país al proclamar-se la República Francesa (1871) Va tractar de negociar una llei d’ associacions que regulara en el futur l’activitat d’aquestes congregacions però com no va aconseguir prou consens es va limitar a establir l’anomenada LLEI DEL CADENAT, que limitava durant dos anys la instal·lació de noves ordres, en espera que en el futur s’arribara a un acord definitiu.

47. Què mesures va prendre Canalejas per tractar d’integrar al nacionalisme català? Va aprovar l’anomenada LLEI DE MANCOMUNITATS, que ja havia sigut proposada per Antonio Maura. Canalejas va negociar els termes d’aquesta llei amb el líder de la LLIGA de Catalunya, Francesc Cambó. Suposava que varies províncies podrien formar una mancomunitat i administrar de manera autònoma els recursos econòmics de que disposava, construint infraestructures, etc. No obstant les mancomunitats no gaudien de capacitat legislativa.

48. Què conseqüències polítiques va tindre per al Partit Liberal l'assassinat de Canalejas? Canalejas va ser assassinat per un anarquista a finals de 1912. El partit liberal perdia el home que podria haver-se convertit en el seu líder. La conseqüència seria que el Partit Liberal ja no trobaria un líder carismàtic i per tant la seua fragmentació en diverses tendències

49. Quan es constituiria definitivament la Mancomunitat de Catalunya? En 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya presidida per Enric Prat de la Riba. Estaria en funcionament fins el colp d’Estat de Primo de Rivera en 1923.

50. Què posició va adoptar Espanya davant l’esclat de la primera Guerra Mundial? La primera guerra mundial s'estén entre els anys 1914 a 1918. Va ser un conflicte on van participar la major part dels països europeus. Els dos bàndols en guerra eren: Els aliats: liderats per Gran Bretanya, França i Rússia. Els Imperis Centrals: Alemanya i el Imperi Austro-Hungares. Finalment Espanya es va declarar neutral,(estava en el poder Eduardo Dato del Partit Consevador) però va haver un debat sobre la conveniència o no de la participació espanyola a favor d’un o altre bàndol. Aixìtrobariem: Els aliadòfils.- partidaris d’entrar en la guerra a favor dels aliats. Eren els grups afins al partit liberal Els germanòfils.- partidaris de recolzar als imperis centrals, liderats pels conservadors. En canvi anarquistes i socialistes rebutjaven la guerra al considerar-la una expressió del imperialisme que era a la seua vegada causat pel capitalisme

51. Què repercussions va tindre la primera guerra mundial en Espanya? Els països en conflicte van transformar les seues industries per a produir armes. A més necessitaven moltes matèries primeres com ferro i carbó i aliments. Aquesta situació va suposar una gran oportunitat per al creixement econòmic i industrial d’Espanya, perquè: Les indústries espanyoles començaren a produir manufactures que ara no fabricaven els països en guerra. Exportaven molt de ferro i carbó i productes tèxtils. Exportaven aliments. Les conseqüències d’aquest fet van ser: Un desenvolupament de tots els sectors industrials i miners.(Siderúrgia basca, mineria asturiana i tèxtil català) Un increment molt notable del nombre d’obrers industrials o proletaris

52. Què conseqüències va tindre la primera guerra mundial per a l’evolució del moviment obrer en Espanya? Va augmentar considerablement el nombre d’obrers industrials que van emigrar cap el País Basc, Catalunya, Astúries o Madrid. Els salaris van pujar però el preu dels productes de primera necessitat va pujar molt més. El resultat va ser que va disminuir el seu poder adquisitiu. La conseqüència d’aquesta situació es que va augmentar considerablement el nombre de vagues i la conflictivitat laboral. Una altra conseqüència va ser l’augment del recolzament al anarquisme i al socialisme i l’afiliació als sindicats.

53. Quins són els fets més greus que tenen lloc en Espanya mentres en Europa té lloc la Primera Guerra Mundial? L’ ANOMENADA CRISIS DE 1917 QUE VA TINDRE TRES EPISODIS: UNA CRISIS MILITAR (JUNY DE 1917) UNA CRISIS POLÍTICA QUE FICA EN PERILL LA MONARQUIA (JULIOL DE 1917) UNA SOCIAL: LA CONVOCATORIA D’UNA VAGA GENERAL REVOLUCIONARIA PER PART DE LA CNT I LA UGT

54. Quines són les causes de la crisis militar de juny de 1917? El problema que existia en l’exèrcit per l'excés d’oficialitat. Existia un exèrcit d' aproximadament 80.000 soldats per aproximadament 16.000 suboficials i oficials. Els militars també com funcionaris havien vist reduït el seu poder adquisitiu com a conseqüència de la pujada de preus. Però el malestar dins de l'exèrcit s’havia produït com a conseqüència de la intervenció en el Marroc. S’havia introduït el ascens per mèrits de guerra amb la qual cosa el militars que estaven en el Marroc ascendien més ràpidament, situació que era injusta i agreujava els militars que quedaven en la península que defenien els ascens per antiguitat.

55. Com es va desenvolupar la crisis militar de 1917? Els militars per defendre els seus interessos crearen una mena d'associació: LES JUNTES MILITARS DE DEFENSA. El govern va considerar il·legal el moviment i va detindre als membres de la JUNTA DE BARCELONA. La resta de militars va donar un ULTIMATUM al govern per a que els deixa-se en llibertat i acceptara el ascens per antiguitat. Va ser en el anomenat MANIFEST DE LES JUNTES. En aquest també es criticava al sistema polític de la restauració, cosa per la qual alguns polítics van pensar que els militars recolzarien una reforma constitucional. El govern davant de l’amenaça de rebel·lió militar va acceptar les reivindicacions dels militars. La situació que quedava clara es que els militars de nou tenien un protagonisme en la vida política espanyola.

56. En què va consistir la crisis política que es va desenvolupar en l’estiu de 1917? EN LA CONVOCATÒRIA EN BARCELONA D’UNA ASSAMBLEA DE PARLAMENTARIS, QUE TINDRIEN EL PAPER DE CORTS CONSTITUENTS, ACABANT AMB EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ I DEFININT UN NOU SISTEMA POLÍTIC REPUBLICÀ, AMB DESCENTRALITZACIÓ DE l’ ESTAT I AUTONOMIA PERA A CATALUNYA. PENSAVEN CREAR UN GOVERN PROVISIONAL. El PRINCIPAL IMPULSOR D’AQUESTA REUNIÓ VA SER EL LIDER DE LA LLIGA FRANCESC CAMBÓ.

57. Perquè es va produir la iniciativa de convocar l’assemblea de Parlamentaris? Des de principis de any el Conde de Romanones (Partit Liberal) havia suspès les sessions de Corts, per no respondre a preguntes sobre la intervenció en el Marroc. Eduardo Dato (Partit Conservador) en el poder des de juliol las va deixar tancades. Per això tots els diputats i senadors de Catalunya es van reunir per exigir la reobertura de les Corts. Al no aconseguir-lo cridaren a la resta de parlamentaris d’Espanya per formar unes Corts Constituents.

58. Però com va acabar la convocatòria de la Assemblea de Parlamentaris? Al final a la convocatòria no més van assistir 66 diputats que es van reunir en el ajuntament de Barcelona. Els parlamentaris eren membres de la Lliga, del Partit Republicà Radical de Lerroux i del Partit Reformista. Davant de l’escàs recolzament popular, el govern va utilitzar a les forces públiques per dissoldre la reunió. Les juntes militars de defensa van donar suport al govern central

59. Què causes expliquen la convocatòria d’una vaga general revolucionaria per part d’UGT I CNT en 1917? En primer lloc cal ressaltar el malestar generat per la pèrdua de poder adquisitiu per part dels treballadors. Però si la vaga general tenia caràcter revolucionari volia dir a més que tenia objectius polítics: Acabar amb la monarquia Acabar amb el capitalisme

60. Què va inspirat aquesta actuació per part dels sindicats obrers? En febrer de 1917 s’havia produït en Rússia el derrocament del tsar, pel malestar generat en la població per la participació en la guerra mundial. Els soldats van recolzar la revolució. Amb aquest precedent les organitzacions obreres espanyoles pensaren que havia arribat el moment de aconseguir objectius semblants. No obstant per a l’UGT i els socialistes es tractava només d’acabar amb la monarquia. El objectiu dels anarquistes en canvi era clarament acabar amb el capitalisme.

61. Com es va desenvolupar la vaga general d’agost de 1917? Es va estendre amb molta força en les principals zones industrials: Catalunya, Biscaia, Astúries i també Madrid. En canvi no hi van participar els llauradors. Els enfrontaments entre els vaguistes i les forces públiques va provocar prop de 80 morts i 2000 detinguts. Va ser el propi exèrcit el que va intervindre en molts casos per restaurar el control.

62. Com van reaccionar els partits polítics dinàstics davant d’aquesta situació política i social tan conflictiva? Els partits dinàstics i la Lliga dirigida per Cambó van intentar entre 1917 i 1918 formar Governs de concentració, es a dir governs on van tindre representació tant el partit Conservador, com el Partit Liberal i inclús la Lliga, dirigida per Cambó que poc abans havia intentat acabar amb el Règim. L’explicació d’aquest canvi de posició de la LLiga es deu a que els catalanistes burgesos van preferir mantindre l’ordre social. Antonio Maura va presidir un d’aquests governs de concentració. Tanmateix la falta d’ objectius coincidents va fer que aquests governs fracassaren.

63. LA CRISIS DEL SISTEMA POLITIC DE LA RESTAURACIÓ (1918-1923)

64. Què fets contribuiran a la crisis final del sistema polític de la Restauració entre 1918-1923? La descomposició dels Partits politics dinàstics. El creixement de les reivindicacions nacionalistes en Catalunya L’ augment de la conflictivitat social entre 1918 i 1923 La continuació de la intervenció en el Marroc i el DESASTRE D’ ANNUAL EN 1921 i les seues conseqüències polítiques. El colp d’Estat del General Primo de Rivera (setembre 1923)

65. Perquè es diu que el Partit Liberal i el Partit Conservador van entrar en un procés de descomposició? Perquè tant el Partit Conservador, com el Partit Liberal es van dividir en diferents tendències internes amb diferents líders. Cada tendència obtenia un nombre de diputats i a vegades eixos diputats no recolzaven al govern del seu partit. Per tant el cap del govern tenia que dimitir i tractar de formar-se un nou govern Així entre finals de 1917 i setembre de 1923 van haver onze governs.

66. Perquè es va produir un creixement de les reivindicacions nacionalistes en Catalunya? Perquè el President dels Estats Units en una declaració que pretenia inspirar la reorganització del món desprès que terminara la guerra mundial defenia entre altres coses el dret a l’autodeterminació del pobles. Els discurs va ser rebut amb entusiasme en Catalunya. També en el País Basc. La Lliga de Catalunya i Cambó van redactar un projecte d’Estatut d’Autonomia. No obstant, de nou la Lliga i el seu líder Cambó molt prompte van estar molt més preocupats pel creixement de la conflictivitat social i van ajornar les seues reivindicacions nacionalistes. Es a dir que van sacrificar les aspiracions nacionalistes per conservar la possessió de les seues empreses.

67. Què conseqüències va tindre aquesta actuació de la Lliga? El naixement en Catalunya de noves organitzacions polítiques clarament independentistes: Acció Catalana escindida de la Lliga en 1922. Estat Català, fundat per Francesc Macià. També va començar la seua activitat política Lluis Companys que va fundar un sindicat per defensar els interessos d’un sector dels llauradors catalans: La Unió de Rabassaires.

68. Quin serà el primer simptoma d’un augment de la conflictivitat obrera a partir de 1918? Augment del nombre d’obrers i l’afiliació als sindicats: La CNT va arribar a tindre 750.000 afiliats, sobretot en Catalunya i Andalusia. L’UGTarribara a 200000 amb predomini en Bicaia, Madrid, i Astúries.

69. Què explica l’ increment de la conflictivitat obrera entre 1918 i 1923? Causes polítiques: El triomf de la Revolució d’Octubre en Rússia, que va ser una REVOLUCIÓ SOCIALISTA protagonitzada pel Partit Bolxevic, liderat per Lenin. Els bolxevics una vegada en el poder van procedir a la nacionalització o expropiació de tots els mitjans de producció de la burgesia: les fàbriques, les terres, els bancs, etc que passaven a ser propietat pública o estatal. D’aquesta forma el somni del moviment obrer, acabar amb el capitalisme per primera vegada es feia realitat en un gran país. El proletariat d’altres països pensava per tant que havia que imitar la revolució russa. També es donaria aquesta situació en Espanya.

70. Què explica l’ increment de la conflictivitat obrera entre 1918 i 1923? Causes econòmiques. En Novembre de 1918 va acabar la Primera Guerra Mundial, de tal forma que els diferents països europeus van tornar a utilitzar les seues fàbriques per produir bens de consum i no de guerra. El resultat va ser una disminució de les exportacions espanyoles, el tancament de fàbriques i mines, l’ augment de l’atur i un descens dels salaris dels treballadors. Aquesta situació va coincidir amb un augment de la inflació, es a dir, dels preus dels productes bàsics. El resultat va ser un augment espectacular de les vagues, en tot el país especialment en Catalunya. També es va generalitzar un moviment d’ocupació de terres en Andalusia entre 1918 i 1921

71. Com va afectar el triomf de la Revolució Russa al PSOE? En 1919 les noves autoritats comunistes de Rússia van propiciar la creació de la III Internacional o Komitern. Però el PSOE va decidir finalment no incorporar-se. Va seguir amb la seua línea social-democratavinculada als plantejaments de la Segona Internacional Per tant va mantindre la estratègia de fer pactes electorals amb els partits republicans (burgesos). El resultat va ser un augment del nombre dels seus diputats: entre ells el seu líder històric, però també els que serien els líders del partit en el futur com Largo Caballero (a més secretaria general d’UGT) Julian Besterio o IndalecioPrieto.

72. Què conseqüència va tindre aquesta decisió de la majoria dels integrants del PSOE? L'escissió d’un sector minoritari que en l’any 1921 van fundar el PARTIT COMUNISTA D’ESPANYA (PCE). Els seus seguidors van considerar als socialistes com traïdors a la causa dels treballadors al estar aliats amb els partits republicans burgesos.

73. Com es va manifestar la conflictivitat obrera? En l’augment espectacular del nombre de vagues, sobretot en Catalunya. En la generalització dels atemptats terroristes protagonitzats per anarquistes contra industrials, policies i polítics i el recurs també a la violència per part de la patronal. En un moviment d’ocupació de terres en Andalusia per part dels jornalers, entre 1918 i 1921, període conegut com el Trienni Bolxevic.

75. Quina va ser la vaga més important d’aquest període? La Vaga de la Canadenca, que era el nom que rebia la Compañia que gestionava el servei d’electricitat de Barcelona. El seu nom es deu a que el capital de l’empresa era d’origen canadenc. Cal ressaltar que sense electricitat ja pràcticament es paralitzava tota la ciutat. El conflicte va tindre lloc en 1919 i va durar 44 dies.

76. Com es va desenvolupar aquesta vaga? Va ser un conflicte laboral que es va iniciar per l’acomiadament d’alguns treballadors de l’empresa. Com que la direcció no va acceptar la negociació amb la CNT, on estaven afiliats la majoria dels treballadors es va declarar la VAGA GENERAL. El govern de Madrid en mans del liberal Conde de Romanones va suspendre les sessions de Corts, les garanties constitucionals i finalment va declarar l’ Estat de Guerra en Barcelona. Va haver no obstant un intent de negociació que va donar resultats. Els detinguts serien alliberats, es readmetrien als acomiadats i la jornada laboral es reduiria a 8 hores. Però com s’havia declarat la llei marcial, en realitat el poder polític estava en mans del capità general de Catalunya, Joaquin Milans del Bosch que es va negar a acceptar els acords. Al no produir-se l’alliberament dels detinguts es va reiniciar la vaga que va afectar al 70 % de les empreses. Aquesta situació va provocar la dimissió de Romanones Aleshores l'exèrcit es va encarregar de restablir l’ordre. La vaga va acabar i els líders sindicals van ser detinguts

77. Què conseqüències va tindre la repressió d’aquesta vaga general? Els recurs a la violència per part dels obrers, de la patronal i de les autoritats, que va provocar en Barcelona en el període entre 1919 i 1921 més de 800 atemptats amb més de 200 morts

80. Com van reaccionar els governs davant d’aquesta conflictivitat? Es va tornar a ficar en vigor l’anomenada Llei de Fuges que permetia a la policia disparar sense donar explicacions als sospitosos de terrorisme. El resultat era la impunitat policial. La llei de Fugues va ser establida pel govern Conservador d’Eduardo Dato. Es creu que aquesta va ser la principal raó per la qual Dato va ser assassinat en la Puerta del Sol de Madrid en 1921.

81. Com es va desenvolupar en Andalusia el anomenat Trienni bolxevic entre 1918 i 1921? Va ser un moviment d’ocupació de finques protagonitzar pels jornalers anarquistes. Una vegada ocupada la finca es procedia a la seua explotació col·lectiva o col·lectivització, proclamant-se en ocasions “repúbliques soviètiques” El resultat va tindre com a resposta una dura repressió per part de les autoritats.

82. EL PROBLEMA DEL MARROC I EL DESASTRE D’ANNUAL.

83. Què va passar al finalitzar la Primera Guerra Mundial en el protectorat espanyol del Marroc? Per part d’Espanya i França es va intentar continuar ampliant el control Però els grups tribals de la zona (cabilas) van rebre armes que ara ja no s’utilitzaven en Europa i es va fer molt més difícil el control. A més la resistència va ser organitzada per líders amb gran carisma com ABD-El-KRIM o El Raisuni.

84. Qui defenia el manteniment de la intervenció espanyola en el Marroc? Els resultats de l’explotació econòmica del territori eren insignificants. Per això el manteniment de la guerra colonial era una qüestió més de prestigi per als membres de l’exèrcit que defenien la intervenció. Aquest sector de l’exèrcit eren els anomenats africanistes. Cal dir que altre sector de l’exèrcit pensava que era millor abandonar el territori. En aquest cas va ser el propi Rei Alfons XIII el que va fer valer la seua opinió de que calia mantindre la intervenció.

85. Qui integrava l’exèrcit colonial espanyol en el Marroc? Estava format per soldat espanyols que feien en aquest territori el servei militar. Tenien falta de preparació i motivació Però també es van crear dos cossos militars especials: Els regulars, que eren soldats marroquins integrats en l’exèrcit espanyol. La legió, que es va crear a imitació de la francesa en 1920 on s’integraven voluntaris tant espanyols com estrangers. El seu nom original era el de Tercio d’Estrangers. El seu organitzador va ser MillanAstray. Entre els militars africanistes que van ascendir ràpidament de graduació tambè estarà Francisco Franco.

86. MillanAstray i Franco

87. Què va provocar el Desastre d’Annual? El intent del General Fernandez Silvestre de controlar la rebel·lió dels rifenys, ocupant la seua base d’ Alhucemas, ciutat des de la qual Abd-el-Krim organitzava la resistència i feia impossible el contacte entre la zona occidental (Ceuta i Tetuan) i la oriental (Melilla) del Protectorat. El General Silvestre va organitzar una expedició arriscada, sense protegir la reraguarda i que tenia que travessar un territori molt muntanyenc de difícil control i molt propici per a la guerra de guerrilles i les emboscades. No va fer cas de les ordres del Comissari General del Marroc el General Damaso Berenguer que estava intentar avançar des de el sector occidental, per a actuar al mateix temps.

90. Com es va materialitzar el Desastre del d’Annual en 1921? Les tropes d’Abd-el-Krim van envoltar a la major part de les tropes espanyoles en Annual i a poc a poc van anar eliminant-les. Les que van poder escapar del setge van ser perseguides i atacades durant la seua retirada. Els forts que els espanyols havien construït per controlar el territori van ser recuperats pels marroquins. Finalment es va organitzar la resistència en la zona de Melilla. El exèrcit espanyol va perdre més de 12000 homes.

91. Què conseqüències va tindre el Desastre d’Annual? Es va fer necessari crear una comissió d’investigació per aclarir les responsabilitats dels que havien planificat l’ofensiva. El general Picasso va ser encarregat de obrir una investigació. Es va elaborar el anomenat Expedient Picasso. En 1923 el EXPEDIENT deuria ser presentat a les Corts que tindrien que aclarir definitivament les responsabilitats. Es van fer debats i es creava una comissió que tornaria a buscar responsabilitats a partir del 1 d’octubre de 1923. El problema era que el mateix Rei amb contactes freqüents amb Fernandez Silvestre podria haver sigut qui l’animarà a actuar d’aquesta forma. Si aquesta qüestió es confirmava, els republicans podrien desacreditar la figura del Rei i amenaçar la supervivència del Regim de la Restauració. No obstant la Comissió no va poder continuar la investigació perquè el 13 de Setembre de 1923 EL GENERAL MIGUEL PRIMO DE RIVERA DONAVA UN COLP D’ESTAT I INSTAURAVA UNA DICTADURA.