2. El dinamisme de la Terra
La Terra és dinàmica: vol dir que està en constants
canvis encara que puguin ser lents i això és degut a:
Fonts d’energia interna (que provenen de l’interior de
la Terra; ex: calor produïda per la desintegració dels
elements radioactius que hi ha al nucli i mantell)
Fonts d’energia externa (d’escala còsmica o planetària
com la gravetat, la rotació de la Terra, l’energia Solar).
Aquestes fonts d’energia són les responsable del
modelatge i relleu de la Terra.
3. Per què s’estudia la Terra?
Per interès científic
Per conèixer com es va formar
Saber quins materials la componen
Quines característiques té
Com tot això influencia en la seva dinàmica actual
(volcans, terretrèmols, etc.)
Per interès econòmic.
Trobar recursos minerals i energètics (petroli, aigua,
ferro, urani) i comercialitzar-los.
4. La geologia és la ciència que estudia la Terra, la seva
composició, estructura i els fenòmens que s’hi
produeixen ara i en el passat
Els geòlegs són els científics que estudien la Terra.
La geologia està molt unida a la química, la biologia, la
física i l’astronomia.
5. La Terra té una massa de 6,6 *1024 Kg (comptant-hi
els éssers vius) i un volum de 1.087*109 Km3
Té un radi de
6.357 km
6. Els mètodes d’estudi de la Terra
MÈTODES DIRECTES: observació “en viu” de la Terra
MÈTODES INDIRECTES: dades per deduir l’estructura
i composició de les parts de la Terra que no es poden
observar a simple vista.
7. Mètodes directes
Observar els materials terrestres, tocar-los i prendre’n
dades.
Ex: un sondatge: fer un forat (es pot arribar fins a un
màxim de 12,1 Km
Amb aquests mètodes només es poden estudiar les
parts més superficials de la Terra.
8. Mètodes indirectes
Ens permeten obtenir dades de l’interior de la Terra.
L’estudi de la densitat
L’observació de les anomalies de la gravetat
La comparació amb meteorits
L’estudi del magnetisme i dels corrents elèctrics
L’estudi de les temperatures
El mètode sísmic
9. L’estudi de la densitat: els materials de la superfície de la
Terra són menys densos que els de l’interior. Per això els
materials de la superfície suren sobre els de l’interior.
L’observació de les anomalies de la gravetat: les
variacions dels valors de la gravetat (9,8 m/s2) indiquen la
presència de determinats materials sota el punt on s’ha fet
l’observació.
La comparació amb meteorits: donen informació de la
formació de la Terra i dels materials que la formen.
L’estudi del magnetisme i dels corrents elèctrics: hi ha
materials que responen a camps magnètics i altres que
transporten el corrent elèctric.
L’estudi de les temperatures: la Tª a l’interior de la Terra
augmenta en profunditat, 1ºC cada 30 m de fondària.
10. El mètode sísmic: els terratrèmols provoquen
vibracions des del lloc d’origen fins a la superfície.
L’estudi d’aquestes vibracions permet obtenir dades
sobre la composició i estructura de dins la Terra (són
les ones sísmiques). El sismògraf és l’aparell que
enregistra les ones sísmiques i el registre gràfic
s’anomena sismograma.
La sismologia és la
ciència que estudia els
terretrèmols i els
sismòlegs en són els
estudiosos.
11. L’estructura interna de la Terra
1-Escorça continental
2-Escorça oceànica
3-Mantell superior
4-Mantell inferior
5-Nucli extern
6-Nucli intern
A : Discontinuïtat de
Mohorovičić
B : Discontinuïtat de Gutenberg
C : Discontinuïtat de Lehmann
12. L’estudi de les ones sísmiques ha permès conèixer
l’interior de la Terra.
13.
14.
15. L’escorça: és la capa + externa. És sòlida. El seu gruix
varia segons els llocs:
10 km als oceans
33 km als continents
65 km sota les serralades
16. El mantell: està situat sota l’escorça i separat d’aquesta per la
discontinuïtat de Mohorovičić
Les discontinuïtats són zones on la velocitat i direcció de les ones
sísmiques canvia bruscament perquè hi ha canvis físics o químics
de la matèria).
Té uns 2.900 km de gruix.
Té dos capes:
Mantell superior:
més fluid
Mantell inferior:
més sòlid
17. El nucli: està separat del mantell per la discontinuïtat
de Gutenberg.
Té 2 capes:
Nucli extern: format per materials semilíquids i viscosos.
Nucli intern: format per materials sòlids.
18. L’estructura externa de la Terra
A la superfície de la Terra s’hi poden distingir 4 capes
(algunes es solapen):
La litosfera
La hidrosfera
L’atmosfera
La biosfera
19. La litosfera
És la capa sòlida formada per minerals i roques.
És constituída per l’escorça i la part superior del mantell
(anomenat mantell litosfèric.
Està formada per materials lleugers i rígids.
Està dividida en grans plaques que es mouen lentament les
unes respecte les altres
20. La hidrosfera
L’aigua de la Terra:
en estat líquid (oceans, mars, aigües continentals
superficials i subterrànies)
en estat sòlid (neu i gel)
22. La biosfera
És la zona de la Terra que
habiten els éssers vius.
Es solapa amb
la hidrosfera (on viuen els
animals aquàtics)
La part baixa de
l’atmosfera (on viuen els
éssers vius terrestres)
La capa més superficial de
la litosfera
23. Els elements geoquímics
Són els elements químics que componen la matèria
terrestre.
La geoquímica és la ciència que estudia els elements
geoquímics (abundància, distribució, combinació,
migració).
El 90% de la Terra només està formada per 4 elements
geoquímics:
Ferro (el + abundant: el 35% de la massa terrestre)
Oxigen
Sílice
magnesi
24. Principals elements geoquímics del nucli:
Níquel
Ferro
Principals elements geoquímics del mantell:
Sílici
Ferro
Magnesi
calci
Principals elements geoquímics de l’escorça:
Silici
Alumini
Magnesi
Carboni
Sofre
Nitrogen
oxigen (l’oxigen n’és el + abundant (46%)
25. La distribució dels elements geoquímics
Els + densos estan al nucli, principalment, com el Ferro.
Els menys densos a l’escorça (com el silici, el magnesi,
l’alumini i el calci)
Els elements geoquímics es combinene entre si per
formar els diferents minerals i roques.
Ex: el quars (el mineral + abundant de l’escorça terrestre)
és la combinació de silici i oxigen (SiO2)
26. La gravetat
A la superfície de la Terra es manifesten certs fenòmens
físics a causa de la composició de l’interior de la Terra:
són la gravetat i el magnetisme.
La gravetat és la força d’atracció que exerceixen tots els
cossos de l’Univers, com la Terra. Gràcies a aquesta força,
els cossos s’atrauen.
Aquesta atracció genera el pes dels cossos.
La gravetat va ser descoberta per Issac Newton al s. XVII.
La força de la gravetat fa que quan una persona salta torni
a caure a terra; però la persona que salta també atrau la
Terra. Però com que la massa de la Terra és molt superior a
la d’una persona, no aconseguim atreure la Terra cap a
nosaltres
27. El magnetisme
La Terra es comporta com un imant gegant que té els
pols magnètics prop dels pols geogràfics.
El magnetisme terrestre consisteix en la presència
d’un camp magnètic situat al voltant de la Terra.
Es creu que el responsable d’aquest camp magnètic és
el moviment dels materials del nucli intern (Ferro i
níquel) que giren a una velocitat diferent de la resta del
planteta.
28. El camp magnètic terrestre va variant, lentament, fins a
canviar la polaritat.
El camp magnètic protegeix la superfície terrestre del vent
solar (l’emissió de partícules atòmiques per part del Sol).
Magnetosfera: zona del voltant de la Terra on es nota
l’acció del camp magnètic.
Amb una brúixola podem comprovar l’existència del
magnetisme
29. L’origen de la Terra
Fa 4.600 milions d’anys a partir d’un núvol de gas i pols.
A mesura que creixia (per addició de + pols) la força de
la gravetat en feia augmentar la pressió i la Tª (fins a
1.600 ºC).
Els elements radioactius també en feien augemtar la Tª.
Era una massa fosa i homogènia envoltada per una capa
gasosa.
30. La distribució en capes
Els elements geoquímics que formaven la
massa fosa de la Terra van quedar distribuïts
en capes segons la seva densitat.
Ferro i elements pesants al nucli
Elements lleugers al voltant
31. La formació de l’escorça
Es va formar fa uns 3.900 milions d’anys, quan la
superfície de la Terra es va refredar prou i es va
solidificar.
Hi havia molts volcans: que expelien CO2 i aigua
(formaren l’atmosfera).
Hi havia molts meteorits que ajudaren en la formació
de l’atmosfera.
32. La formació dels oceans i l’aparició
de la vida
Quan va baixar la Tª de la Terra, el vapor d’aigua es va
condensar → es formaren els oceans
Hi havia una mitjana de 15ºC
L’atmosfera no tenia oxigen.
Fa 3.800 milions d’anys apareixen els primers éssers
vius.
Els primers fotosintètics converteixen l’atmosfera en
oxidant (passa a haver-hi + O2 que CO2).
33. Els éssers vius i la Terra
Contribucions dels éssers vius a la geologia:
Protegir el sòl de l’acció erosiva del vent i de l’aigua,
fixant-lo amb les arrels i protegint-lo amb les fulles.
Meteoritzar roques i minerals mitjançant els productes
de l’activitat metabòlica de nombrosos organismes i
microorganismes i l’acció física de les plantes.
Generar roques mitjançant l’acumulació de grans
quantitats d’éssers vius, com closques i esqueletes
animals i restes vegetals (troncs mineralitzats).
Generar formes topogràfiques de relleu, com els esculls
coral·lins.
34.
35.
36. Els humans també modulen el relleu terrestre:
Amb la construcció d’obres públiques
Carreteres
Preses o embassaments
Talusos
Amb la tala de boscos
Amb replantacions forestals
Amb el conreu de camps i la pastura
Amb l’explotació minera
etc
37. Fòssils
Fòssil: restes petrificades d’éssers vius que van habitar la
Terra en èpoques passades.
Tipus de fòssils
Fòssils de parts dures de l’organisme: ex: closques
d’artròpodes, conquilles, ossos de vertebrats.
Fòssils de motlles i buidats:
els motlles són fòssils de les empremtes que van deixar les restes
d’éssers vius en materials tous com el fang. Les parts toves es
descomponen i queden els motlles. Ex: plantes
els buidats corresponen a les cavitats interiors dels organismes.
Fòssils d’empremtes d’activitat: ex: petjades d’animals,
copròlits (excrements).
41. El procés de fossilització
Perquè es formi cal que es dipositi l’organisme o la seva
empremta en un material escaient i que siguin coberts
ràpidament per sediments, com fang o sorra.
Cal que sigui gra fi perquè el gra gruixut malmet les
restes orgàniques.
Es descomponen les parts toves.
Les parts dures es mineralitzen (s’endureixen els
bioelements o són substituïts par altres com el silici).
Els sediments que l’envolten es converteixen en roca
sedimentària (la roca sedimentària és l’única que pot
portar fòssils)
42.
1-Cadàver cobert 3-Fang i sorra petrificats i
per les els ossos fossilitzats
aigües d’un riu
2-Esquelet colgat en 4-L’erosió deixa els fòssils al
el fang i la sorra descobert
43. Fòssils especials
Animals atrapats en ambre: l’ambre és una reïna
fòssil d’alguns arbres.
Animals coberts pel glaç: en regions molt fredes.
Animals coberts de glaç i momificats.
44. Els mamuts de Sibèria trobats en molt bon estat
(estudi de l’herba que havien menjat abans de morir)
Insectes en ambre (han canviat
poc des de fa centenars
de milers
d’anys)
45. Els estrats
Els materials sedimentats es dipositen en capes =
estrats.
Es formen al llarg de milions d’anys per sediments de
fang, sorra, sals minerals i restes d’éssers vius.
S’acumulen als llacs, deltes dels rius i conques marines.
Llei de la superposició: si no han sofert pertorbacions
un cop depositats, els estrats de sota seran més antics
que els que tinguin damunt.
46. La datació dels estrats
Columna geològica: seqüència completa de les
roques sedimentàries dipositades en un indret.
47. Formes per datar els estrats d’una columna
geològica:
La datació relativa: comparar els estrats de
columnes geològiques per determinar quines
roques són més antigues i l’ordre de deposició.
La datació absoluta: anàlisi de la desintegració
dels àtoms radioactius continguts en les roques i
permet saber la l’edat exacte d’un estrat.
48. El temps geològic
Mitjançant diferents tècniques de datació coneixem la
història de la Terra.
La història de la Terra es divideix en:
EÓ
ERES
Períodes
Època
Edat
Ara estem a l’era cenozoica i al període quaternari
que va començar fa 2 milions d’anys.
