1. LLIBRE
DE PONÈNCIES
CONfERÈNCIES
TauLES RODONES
ExPOSICIÓ
NETWORKING
PREMI BIOEMPRENEDOR xxI
aMBaIxaDORa BIOREGIÓ
Organitza: Amb la col.laboració de:
3. 12 TAULES RODONES TAULES RODONES 12
ÍNDEX
05 BENvINGuDa I PRESENTaCIÓ
07 CONfERÈNCIa
08 GaRaNTINT uN fuTuR BRILLaNT PER a La INDúSTRIa BIOTECNOLòGICa
11 TauLES RODONES
12 BIOTECNOLOGIa, aLIMENTaCIÓ I SaLuT: RESPOSTES aL NOu
PaRaDIGMa DE La SaNITaT PúBLICa
16 TECNOLOGIES MÈDIquES: COMPRa PúBLICa I INNOvaCIÓ
20 MERCaTS EMERGENTS: L’ÍNDIa I La xINa
25 PREMI BIOEMPRENEDORxxI
29 PRESENTaCIÓ - COL LOquI
30 DEu OPORTuNITaTS DE NEGOCI PER a LES EMPRESES BIOTEC
33 NOMENaMENT DE L’aMBaIxaDORa DE La BIOREGIÓ
37 ÀREa D’ExPOSICIÓ
38 ExPOSICIÓ DE PòSTERS
40 EMPRESES BIOTECNOLòGIquES, faRMaCÈuTIquES I TECNOLOGIES MÈDIquES
44 SERvEIS I ENTITaTS DE SuPORT
48 ENTITaTS DE RECERCa I INfRaESTRuCTuRES
54 aGRaïMENTS I COL LaBORaDORS
FÒRUM BIOCAT FÒRUM BIOCAT
4. BENvINGuDa I
PRESENTaCIÓ
CONNECTa,
fEM fuTuR Un any més, els representants de més de 900 entitats de la BioRegió
de Catalunya —empreses, centres i instituts de recerca, universitats,
hospitals, organismes dels diversos nivells de l’Administració— han es-
tat convocats a una jornada que vol propiciar l’encontre i el coneixe-
ment, però també la reflexió conjunta sobre els grans reptes que hem
d’enfrontar com a sector.
Ens acull, de nou, la Casa Llotja de Mar, gràcies a la col·laboració
de la Cambra de Comerç i Indústria de Barcelona, entitat compromesa
amb els objectius d’un sector que és reconegut internacionalment com
un motor de canvi social i empresarial, que ens ha de portar cap a una
nova economia basada en el coneixement.
Per això ens apleguem sota l’eslogan Connecta. Fem futur, perquè el
Fòrum Biocat és un espai de trobada i connexió —de networking— entre
els agents del sector i, alhora una manifestació de la força de la xarxa
que anem construint dia a dia. Una jornada per retrobar-nos i fer nous
contactes, un esdeveniment per reconèixer-nos com a clúster. Però, so-
bretot, també, per poder debatre junts els reptes i les oportunitats de
futur.
El sector de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdi-
ques és un sector de futur. Aquest és el missatge clau de la conferència
central del Fòrum, que aportarà algunes idees i estratègies clau per a
l’èxit de l’empresa biotec.
És un sector d’oportunitats, com les que obren el creixent interès
mèdic, social i de mercat sobre la interacció entre alimentació i salut,
tema d’una de les taules rodones del Fòrum. Oportunitats com les que
ofereix la compra pública per a la innovació en l’àmbit de les tecnologies
mèdiques i mercats emergents, com l’Índia i la Xina, que es tractaran
a les altres dues taules. Oportunitats com les que identifica per a les
biotec que comencen l’informe promogut per Barcelona Activa i que
presentem en una sessió paral·lela.
Parlem de futur, però és important reconèixer la feina feta. Per això
ens agrada acollir de nou el lliurament del premi BioEmprenedorXXI,
però sobretot lliurar el títol d’Ambaixadora de la BioRegió, a la doctora
Alícia Granados, en reconeixement a la seva valuosa aportació al desen-
volupament de la biotecnologia i la biomedicina a Catalunya.
6. 8 cONfERèNciA cONfERèNciA 9
10.00h - 11.00h
GaRaNTINT uN fuTuR BRILLaNT
1. Assistents
a les conferències
del Fòrum 2009,
a la Sala
dels Cònsols. PER a La INDúSTRIa
1
BIOTECNOLòGICa
DIEGO MIRaLLES Amb independència de la seva mida, dels
seus recursos i de la seva història, l’empresa
biotec ha de competir en un mercat global
on esdevé clau la gestió del coneixement
i la capacitat per anticipar les necessitats
del mercat i aconseguir que capital i recer-
ca facin junts el camí cap als futurs resultats.
A la complexitat d’un mercat de llarg recorre-
SaLÓ DELS CòNSOLS gut, s’afegeix una crisi que des del 2008 ha
Al principi del segle XXI esdevé
fet més difícil accedir al finançament que les
la seu de les institucions empreses necessiten per dur endavant pro-
d’ensenyament de la Junta de jectes de recerca que poden tardar més de 10
Comerç, que, amb l’objectiu anys a posar un nou producte al mercat.
d’aprofitar l’espai, subdivideixen A casa nostra, el sector biotec té una his-
aquest saló en diverses sales. tòria molt curta —de menys de 10 anys— i
A partir de 1849 va ser la seu la majoria d’empreses són de reduïdes di-
de l’Acadèmia de Belles Arts, mensions i es troben en una fase de des-
entitat encarregada d’impartir envolupament incipient. Per això és clau que
l’ensenyament públic a Barcelona. disposin d’estratègies de desenvolupament
L’any 1973, la Cambra de Comerç
de negoci que puguin garantir el seu èxit
de Barcelona va iniciar la remode-
lació d’aquest espai.
a mig i llarg termini.
La indústria biotec s’enfronta a unes incer-
teses considerables. En afers regulatoris, re-
Dr. Diego Miralles, emborsament, capital risc i canvis en els sis-
director del Centre de Recerca West temes sanitaris. Incerteses que condueixen a
Coast i director de Healthcare Innovation uns reptes que ens obliguen a valorar quins
de Johnson&Johnson. ajustaments són necessaris per tal que pu-
guem continuar desenvolupant fàrmacs inno-
Diego Miralles és actualment director del
vadors. Per això, aquesta conferència donarà
Centre de Recerca West Coast i director de
Healtcare Innovation de Johnson&Johnson. pautes sobre com crear un entorn més efi-
Durant la seva carrera ha dut a terme activi- cient per al capital, on les possibilitats d’èxit
tats de recerca bàsica, així com posicions de siguin majors.
desenvolupament clínic en diverses biotecs i
farmacèutiques, contribuint a portar diversos
fàrmacs a aprovació regulatòria, i liderant
llocs de discovery i desenvolupament pre-
liminar en diverses àrees terapèutiques. És
líder del sector biotec en un dels principals
centres d’innovació del món, San Diego.
FÒRUM BIOCAT
7. TAULES
RODONES
taula rodona 1
Biotecnologia, alimentació i salut:
respostes al nou paradigma de la sanitat púBlica
taula rodona 2
tecnologies mèdiques: compra púBlica i innovació
taula rodona 3
mercats emergents: l’Índia i la Xina
8. 12 TAULES RODONES TAULES RODONES 13
11.15h - 12.00h
La TauLa
BIOTECNOLOGIa, vOL CONTRaSTaR
aLIMENTaCIÓ I SaLuT: DIvERSOS
RESPOSTES aL NOu PuNTS DE vISTa
PROGRaMa DE La
SaNITaT PúBLICa Hi ha un consens general que els dos grans reptes que afron-
ten els sistemes de salut pública a l’Europa del segle XXI són el DES DE La PERSPECTIva
progressiu envelliment de la població i la sostenibilitat dels sis- MÈDICa
temes sanitaris. Aquest entorn està propiciant un canvi de pa- Quines són les principals demandes terapèutiques i preventives
radigma, que fa que l’eix de les polítiques públiques — i també que s’entan fent als aliments nutracèutics i funcionals?
Està coberta aquesta demanda?
l’atenció del mercat— es vagi desplaçant des de l’atenció als
Estan els ciutadans informats / preparats per incorporar
malalts i la recerca de noves i millors teràpies curatives cap a la aquesta idea de la prevenció des de l’alimentació?
preservació de la salut dels pacients sans.
L’alimentació esdevé així un component clau de les noves
estratègies de salut pública, d’una banda a través de l’educació
i el foment de pràctiques alimentàries saludables, de l’altra a
DES DE La PERSPECTIva
través de la modificació i el disseny d’aliments especialment DE La RECERCa
Què s’està fent a casa nostra?
orientats a ser una eina de preservació de la bona salut o un En quina posició es troba Catalunya respecte
producte de propietats terapèutiques. Parlem dels aliments nu- a la recerca internacional?
tracèutics i dels aliments funcionals, en la producció dels quals Reptes de futur?
la biotecnologia juga un paper clau i que obren a les empreses
del sector un mercat d’enormes dimensions.
DES DE L’EMPRESa
Diferències (avantatges i inconvenients) entre produir
nutracèutics i funcionals, en termes de recerca i de mercat?
Hi ha prou connexió entre recerca bàsica i empresa?
MODERaDORa Quina perspectiva de mercat hi ha (nacional i internacional)?
Hi ha prou suport de l’Administració (qüestions fiscals,
Dra. Marta Príncep, financeres i regulatòries)?
directora d’Innovació de Biocat.
Marta Príncep és actualment Directora Posteriorment, l’any 2000, va ocupar la
d’Innovació de Biocat, l’organització que responsabilitat de la unitat de Farma-
dinamitza i promou la biotecnologia i la cologia de Seguritat del sistema Nerviós DES DEL MERCaT
biomedicina a Catalunya, i a la qual es Àrea de Desenvolupament. L’última La presència d’aliments funcionals en les fires especialitzades
va incorporar al febrer de 2008, inicial- etapa de la seva trajectòria professio- no ha parat de créixer.
ment com a Directora de Projectes. nal en el Grupo Ferrer la va desenvo- Entén el mercat el concepte d’aliment funcional?
És doctora en Biologia per la Uni- lupar del 2002 fins al gener del 2008 Proximitat/distància entre la gran empresa alimentaria
versitat de Barcelona. Ha participat en com a responsable del Departament i les empreses biotec?
diferents docències en Màsters, en di- de Farmacologia Sistema Nerviós Àrea Hi ha camins de col·laboració per explorar?
verses publicacions, ha contribuït en de Descobriment, on dirigia la recerca
congressos i ha format part de steering en noves dianes i fàrmacs i era project
committees de varis projectes. leader de projectes multidisciplinaris
L’any 1991 es va incorporar en el tant interns de la companyia com de
centre I+D+i del Grupo Ferrer, inicial- col·laboracions internacionals.
ment com a tècnic sènior del Departa-
ment de Farmacologia del Sistema
Nerviós Central.
FÒRUM BIOCAT FÒRUM BIOCAT
9. 14 TAULES RODONES TAULES RODONES 15
COMPONENTS DE La TauLa
Dr. Enric canela, Dra. Magda Rafecas, Sr. Sergi Pumarola, Sra. Mònica Mateu,
director del Departament de professora del Departament General Manager de BioGlane. Innovation Ecosystem Manager
Bioquímica i Biologia Molecular de Nutrició i Bromatologia de Gallina Blanca.
de la Universitat de Barcelona. de la Universitat de Barcelona.
Màster en Direcció d’Empreses (Pro-
Llicenciat en Química (6/1972) i Doctora en Farmàcia i Professora del Llicenciat en Farmàcia amb Grau en grama MBA) per la universitat de SDA
Doctor en Química (Bioquímica) per Departament de Nutrició i Broma- Fisiologia i Nutrició, té una Diplomatura Bocconi a Milà (Itàlia), compta amb un
la UB (12/1976). Professor de la tologia de la Universitat de Barcelona, de Sanitat per l’ENS i també té un B.A. en Economia i Empresarials per la
UB (1974). Catedràtic de Bioquímica imparteix docència en temes de MBA per ESADE. És Director General Universitat de Califòrnia, Los Ángeles.
i Biologia Molecular de la UB Nutrició i Ciències del Aliments, amb i Co-fundador de Bioglane des de l’any Després de desenvolupar diver-
(1991). Director del departament de un especial èmfasi en les relacions 2007, una empresa biotecnològica de sos càrrecs a l’Ajuntament de Sant
Bioquímica i Biologia Molecular de la entre “Alimentació i Salut”. Barcelona que ha desenvolupat el co- Cugat, l’empresa HP i a la consultora
UB (3/2007). Membre del Consell Actualment participa en diferents neixement al voltant de la Fagomine Deloitte, l’any 2009 es va incorporar
de Govern de la UB (2008). Patró de Màsters de la UB, així com amb la un nou actiu nutricional present a la a Gallina Blanca Star com a Strategic
la Fundació Bosch i Gimpera (2006). Universitat de València i la Renée dieta humana durant segles i que la Marketing Innovation Manager, on
Fa recerca sobre Neurobiologia Descartes de París i en aquestes úl- seva obtenció per processos biotec- ha portat a terme la definició i imple-
Molecular i Bioquímica Teòrica. Espe- times, participa, especialment, en nològics està demostrant ser una pro- mentació de l’estratègia d’innovació
cialista en Bioquímica de la Nutrició el camp dels compostos bioactius, posta cost–efectiva per a la prevenció de l’empresa a nivell de totes les
i en Política, Gestió i Finançament aliments funcionals i complements i control del sobrepès. unitats de negoci a nivell corpora-
universitaris. Ha publicat més de alimentosos. La seva carrera professional prèvia tiu (Espanya, Itàlia, Rússia, Holanda,
150 articles científics de rellevància Treballa tant amb la indústria alimenta- ha estat vinculada principalment al Àfrica). També ha estat responsable
internacional. ria com amb la industria farmacèutica, Grup Ferrer Internacional, on va exer- del model d’innovació intern i de de-
Coordinador de la comissió de pròpia i de fora en la recerca, aplica- cir durant 14 anys funcions de res- finir una nova estratègia d’Innovació
l’AQU sobre indicadors econòmics ció, avaluació i efectes sobre la salut ponsabilitat en el llançament de nous Oberta per a l’empresa per una sèrie
universitaris (2002). Patró de l’ANECA d’ingredients bioactius i en el possi- productes i planificació corporativa de reptes claus de la innovació i amb 3
(2007). Membre de diferents socie- ble disseny tant d’aliments funcio- principalment dins l’Àrea Química. una implementació amb agents in-
tats científiques i del Cercle per al nals, com complements alimentosos També ha treballat amb empreses vin- terns i externs.
Coneixement. (nutraceùtics). culades a Laboratoris Esteve, SAFA i Recentment ha estat nomenada 2. conferències
Ha ocupat diferents càrrecs de També assessora empreses i redac- diversos projectes d’emprenedoria. Innovation Ecosystem Manager. durant la jornada
govern a la UB i a les seves fundacions. ta informes d’experts per a la Unió del Fòrum del 2009
Va ser vicepresident de la Societat Europea. Va ser vicepresidenta de al Saló de Cònsols.
Catalana de Biologia (1991-95); pre- l’Observatori de Complements de
sident del Cercle per al Coneixement l’Alimentació de la UB i va donar suport
(2007-09); Coordinador de l’Oficina i orientació per a la creació del Centre 3. Acreditacions
d’Estudis en Aliments Saludables al Pati de la Casa
de Promoció de les Universitats de
LLotja de Mar durant
Catalunya del DURSI de la Generalitat (CREAS) Nodo-Alimentario de la l’edició del Fòrum
de Catalunya (2002-03); membre, Regió de Valparaiso-Chile, amb els 2008.
designat pel Senat, del Consell de quals participa en la recerca i ava-
Coordinació Universitària, (2002-07); luació de nous ingredients bioactius.
i membre de la Comissió Estatal per Imparteix conferències, especialment
estudiar el finançament de les univer- en el marc del disseny, qualitat i eficà-
sitats (2004-07) i relator de l’informe cia dels ingredients bioactius, les seves
(2007). relacions amb la salut i el marc legal
europeu a on s’han de circunscriure.
2
FÒRUM BIOCAT FÒRUM BIOCAT
10. 16 TAULES RODONES TAULES RODONES 17
12.15h - 13.00h
TECNOLOGIES 4
MÈDIquES:
COMPRa PúBLICa I
INNOvaCIÓ La compra pública de tecnologies mèdiques es perfila com
una eina clau per impulsar la innovació en l’àmbit de les
La taula vol proveir un panorama
tecnologies mèdiques, en paral·lel a la innovació que la pròpia
de la situació actual de la compra
atenció sanitària precisa per respondre d’una manera eficient pública per impulsar la innovació
als requeriments de la societat. en el sector tec-med a Europa,
El marc normatiu europeu i espanyol permet que l’Admi- Espanya i Catalunya, repassar les
nistració pugui concertar contractes de compra de tecnolo- especificitats dels diferents ins-
truments tècnics per promoure-la
gies que encara no són al mercat mitjançant acords amb em- i recollir les expectatives i inquie-
preses capaces de dur a terme l’R+D necessària. Aquesta tuds de les empreses a través dels
ha estat una estratègia d’èxit a diversos països europeus i en representants del sector.
alguns sectors, com l’aeronàutic, però encara poc utilitzada a
casa nostra en el sector tec-med, malgrat el seu potencial. Són 4. Taula rodona
de l’edició del
claus en aquest àmbit qüestions com la gestió del risc o la de Fòrum 2009.
la propietat intel·lectual dels nous productes desenvolupats.
La UE, a través de programa Competitiveness and
Innovation Framework (CIP), promou l’ús de la compra pú-
blica i els partenariats públic-privats com una eina per fo-
mentar la innovació. I el 7è Programa Marc per a la recerca
i el Desenvolupament preveu que els fons europeus puguin
adreçar-se als partenariats públic-privats per proporcionar
serveis innovadors a la ciutadania.
MODERaDORa
Dra. Montserrat Vendrell,
directora general de Biocat.
Montserrat Vendrell (Barcelona, 1964) Des d’abril de 2007 és Directora ge-
és doctora en Biologia (UB, 1991) neral de BIOCAT (www.biocat.cat),
i compta amb més de deu anys l’organització que dinamitza i promou
d’experiència en investigació en biome- la biotecnologia i la biomedicina a
dicina i biotecnologia en diverses insti- Catalunya. Prèviament, Montserrat
tucions internacionals de gran prestigi. Vendrell va estar vinculada al Parc
És Màster en Comunicació Científica Científic de Barcelona, inicialment com
(Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, a Directora Científica (1997-2005)
1997) i ha cursat el Programa de i posteriorment com a Sotsdirectora
Direcció General de l’IESE (PDG- general (2005-2007). L’any 2004 va
2007). Va formar part del Consell impulsar la creació del grup de treball
Directiu de la Societat Catalana de format per representants d’empreses,
Biologia entre 1996 y 2007. centres de recerca i administració que
va desenvolupar el pla estratègic de la
futura BioRegió de Catalunya: BIOCAT.
FÒRUM BIOCAT FÒRUM BIOCAT
11. 18 TAULES RODONES TAULES RODONES 19
COMPONENTS DE La TauLa
Sra. M. Josefa Montejo, Dr. Xavier Badia, Sr. Jordi Puig, Sra. Neus colet, Sr. Josep M. Marin,
assessora de la Fundació COTEC. Health Economics & Outcomes director corporatiu de vendes cap de la Secretaria Tècnica director de projectes del Consorci
Research, HEOR, de l’IMS. i màrqueting de Telstar. de la Junta Consultiva Sanitari de Terrassa.
de Contractació Pública
Administrativa de la Direcció
General de Contractació Pública.
Llicenciada en Ciències Físiques, es- Xavier Badia és Senior Principal of Jordi Puig és Enginyer Industrial Llicenciada en Dret per la Universitat Enginyer Superior de Telecomu-
pecialitat d’electrònica, per la Univer- HEOR and Global General Manager en especialitat mecànica titulat per de Barcelona (1990). Pertany al nicacions per la UPC, Màster en
sidad Complutense de Madrid, ha des- of the Center of Excellence on l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Cos d’Advocats de la Generalitat Direcció de Serviceis Integrats de
envolupat la gran part de la seva vida Observational Studies en IMS Health. Industrials de Terrassa i ha comple- de Catalunya i està adscrita al Salud i Màster en Administració i
professional en Telefónica sempre Compta amb una àmplia experièn- tat la seva formació amb un PDD de Departament d’Economia i Finances Direcció d’empreses (MBA) per
en departaments relacionats amb la cia en Health Policy, Effectiveness, l’IESE i amb formació específica de des de l’any 1990. Màster en Dret ESADE. Ha desenvolupat la seva ca-
R+D i la tecnologia, arribant a ocupar Cost-Effectiveness i Patient Reported l’àmbit tècnic i de gestió a Estats Units, Tributari i Financer per la Universitat rrera professional en l’àmbit sanitari
el càrrec de directora de Gestió de la Outcomes. Suècia i Espanya. de Barcelona (1994); Màster en amb una experiència de més de 15
Tecnologia. El Dr. Badia ha treballat tant a ins- Al 1996 i després de finalitzar els Dret de Catalunya per la Universitat anys en la gestió d’hospitals tant pú-
Des de 1999 és assessora de la titucions públiques com privades i és seus estudis, va entrar a formar part Autònoma de Barcelona (1995); blics com privats en l’àrea de compres
Fundació Cotec i ha participat activa- membre de diversos advisory boards del departament Tècnic de Telstar, Màster en Direcció Pública (European i logística. És professor consultor en el
ment en l’elaboració de moltes de les per a laboratoris i entitats públiques. S.A. Al 1997 és nomenat Director Master in Public Administration) Màster de Gestió executiva hospita-
seves publicacions, entre les quals hi És Doctor en Medicina i Cirurgia de l’àrea de Qualitat dins la mateixa per ESADE Barcelona (2004) i lària de la UOC.
destaca La compra pública de tecno- per la Universitat Autònoma de companyia, càrrec que desenvolupa Diplomada en Funció Gerencial en les Actualment és Director de Projec-
logía innovadora en TIC. Barcelona i té un Màster en Salut durant tres anys. A l’any 2000 pren la Administracions Públiques, també per tes del Consorci Sanitari de Terrassa
Ha estat avaluadora de projec- Pública i Economia de la Salut. S’ha responsabilitat de Servei Post Venta. ESADE Barcelona (2003). i anteriorment, entre d’altres, ha estat
tes de R+D del Programa Marc, i és dedicat a la recerca i a activitats do- L’any 2003 es va responsabilitzar de Des del mes de juliol de 2005, és responsable de l’Àrea de logística
coautora de l’informe finançat per la cents en cursos de postgrau sobre la creació del centre de producció de Cap de la Secretaria Tècnica de la de Marina Salut, S.A. (DKV Seguros
Comissió Europea Public Procurem- preu i finançament, accés al mercat, la companyia a Shanghai -Telstar Far Junta Consultiva de Contractació – Hospital de Dènia), Subdirector
ent for Research and Innovation. avaluació econòmica i investigació en East-, on va assumir la direcció com Administrativa de la Generalitat de de Gestió i Compres del Consorci
resultats en salut. a General Manager fins a l’any 2006. Catalunya, òrgan en què ha estat vocal Sanitari de Terrassa, Director del
Ha publicat més de 150 articles en Actualment és Director Corporatiu de en representació del Departament Servei Agregat de Contractacions
revistes especialitzades i 6 llibres. És Vendes i Marketing de Telstar. d’Economia i Finances des de l’any del Consorci Hospitalari de Catalunya
membre del Comitè Editorial de diver- 1997. (SACAC - CHC) i Subdirector de
ses revistes mèdiques. Des del 1993, Colet col·labora Compres de l’Hospital Son Dureta.
Ha presidit l’ISPOR 6th Annual amb l’Escola d’Administració Pública
European Congress a Barcelona el (EAPC) i amb d’altres institucions
2003. És membre del grup EuroQol públiques i privades com ESADE, la
i va ser membre del seu Comitè Diputació de Barcelona o les universi-
Executiu. Recentment ha estat nome- tats públiques de Catalunya, impartint
nat Programme Chair de l’ISPOR per cursos o seminaris en matèria de con-
la seva reunió anual a Madrid el 2011. tractació pública i també com a ponent
en jornades d’aquesta matèria.
FÒRUM BIOCAT FÒRUM BIOCAT
12. 20 TAULES RODONES TAULES RODONES 21
16.00h - 16.45h
ELS PaRTICIPaNTS a
MERCaTS EMERGENTS: aquESTa TauLa
L’ÍNDIa I La xINa Dins de les potències emergents, Índia i Xina semblen INTENTaRaN DONaR
cridades a ser els mercats més importants en l’àmbit de
la biotecnologia i les tecnologies mèdiques. D’una banda, RESPOSTa a LES
hi ha la seva capacitat de producció en l’àmbit farmacèutic,
que ha fet de l’Índia un dels primers productors mundials
SEGüENTS PREGuNTES
en genèrics i biosimilars i el mercat on els grans laborato- Quina és la situació de la biotec-
nologia i les tecnologies mèdiques
ris europeus i americans busquen socis per desenvolupar a Índia i Xina? Quina és la tipolo-
part dels seus processos de producció; de l’altra banda, gia de les empreses locals
hi ha el formidable increment que ha experimentat la pro- i nínxols de mercat no coberts?
ducció científica de la Xina, especialment en àmbits com
l’agrobiotecnologia, però també les perspectives que ofereix SaLa CONTRaCTaCIONS Què ofereixen els mercats
aquest mercat de més de mil milions de persones i impara- Conferències de l’Índia i de la Xina a les empre-
ble industrialització a les empreses de tecnologies mèdiques Taules Rodones ses farmacèutiques, biotecnolò-
(extensió de la cobertura mèdica pública) i biotecnològiques oc- Àrea d’exposició de pòsters giques i de tecnologies mèdiques
catalanes? Socis, clients, serveis,
cidentals (biorremediació, biocombustibles, bioprocessos...).
És la peça arquitectònica més inversors...?
destacada de l’edifici, ja que es
conserva des del període medieval.
Dificultats per entrar en aquests
És una gran sala de 14 metres
mercats?
d’alçada, amb 4 columnes i 6 arcs
Què cal saber? Portes?
que sostenen els forjats de fusta del
pis superior. A les petxines dels arcs
s’alternen els escuts del rei i
de la ciutat, ja que van ser Pere III
i el Consell de Cent els qui van
impulsar la construcció de l’edifici.
MODERaDOR
Sr. Diego Guri,
director del Centre d’Internacionalització Empresarial d’ACC1Ó.
Diego Guri és director del Centre d’Interna- Anteriorment va ser el Director de l’Àrea
cionalització Empresarial d’ACC1Ó des de Cooperació Internacional de COPCA.
de setembre del 2007. ACC1Ó és un Abans d’aquest període va exercir les
organisme adscrit al Departament seves activitats com a consultor en
d’Innovació, Universitats i Empresa de el servei d’assessorament geogràfic
la Generalitat de Catalunya, creat a l’Àrea d’Amèrica del COPCA i com
arran de la fusió de CIDEM (Centre Analista de Mercat Adjunt a l’Oficina
d’Innovació i Desenvolupament Empre- Comercial d’Espanya a Canadà.
sarial) i COPCA (Consorci de Promoció Respecte a la formació acadèmica,
Comercial de Catalunya) i que té com Diego Guri és llicenciat en Economia
a principal objectiu donar suport a la i Relacions Internacionals. Així mateix
competitivitat de l’empresa catalana compta amb un Postgrau en Economia i
mitjançant el foment de la innovació i la Gestió de la hisenda local i autonòmica.
internacionalització empresarial. ACC1Ó
compta amb una xarxa de 35 oficines
arreu del món.
FÒRUM BIOCAT FÒRUM BIOCAT
13. 22 TAULES RODONES TAULES RODONES 23
COMPONENTS DE La TauLa
Sr. Eugeni Bregolat, Sr. Amadeu Jensana Sra. Surbhi Sharma, Sra. M. cinta Lacasa,
ambaixador d’Espanya a Andorra Director de Programes Econòmics Secretary General Interactive Pharmadose & China Pharma
i ex-ambaixador a la Xina. i Cooperació de Casa Àsia. Technology Software and Media Initiatives Director d’ESTEVE.
Association, Índia.
Llicenciat en Dret, va ingressar a la Amadeu Jensana Tanehashi és Surbhi Santiago va començar la Llicenciada en Farmàcia per la
carrera diplomàtica al 1971. Va ser Director de Programes Econòmics seva carrera professional com a em- Universitat de Barcelona, compta
director general del Departament i Cooperació de Casa Àsia. També prenedora al 1995. En dos anys, va amb un MBA per ESADE i un PDP
Internacional en els gabinets d’Adolfo és professor associat dins la vendre amb èxit el seu negoci per per IESE. En l’actualitat treballa per la
Suárez i Leopoldo Calvo Sotelo (de Llicenciatura d’Estudis d’Àsia Oriental constituir una empresa consulto- companyia farmacèutica ESTEVE om
1978 a 1982). Ha estat ambaixador de la Universitat Pompeu Fabra i ra al 1997, Resource Management desenvolupa el càrrec de Pharmadose
en Indonèsia, Canadà, Rússia i dues col·labora amb la Universitat Oberta Group, que atén les necessitats & China Pharma Iniatiatives Director i
vegades, cas excepcional, a la Xina de Catalunya i l’Institut d’Alts Estudis d’internacionalització de les empreses forma part del Comitè Directiu. A més,
(1987-1991 i de 1999-2003), i di- Universitaris. de tecnologies de la informació. és membre del Consell d’Administració
rector polític (responsable de la co- Va treballar a Àsia per al Centre L’any 2001 va convertir el negoci de la companyia biotecnològica xinesa
ordinació de la política exterior comú per al Desenvolupament Tecnològic en una organització sense ànim de Jiuyuan.
amb els socis de la UE) al Ministeri Industrial (CDTI), i ha intervingut en lucre, per tal d’ampliar l’abast de Les seves responsabilitats impli-
d’Afers Exteriors. En l’actualitat és am- l’estratègia d’expansió en el mercat l’organització per servir a moltes quen constants viatges arreu del món,
baixador d’Espanya a Andorra. japonès, xinès i coreà de més de 200 Pimes més. ITSMA, l’organització principalment a la Unió Europea, EU,
empreses espanyoles. Anteriorment, sense ànim de lucre, atén les necessi- Xina i la Índia i té una visió global sobre
va treballar a l’empresa japonesa KAO tats de les petites i mitjanes empreses el desenvolupament empresarial, in-
Corporation i en el bufet d’advocats en el mercat internacional i nacional. novació tecnològica i competitivitat
EBAME. Ajuden les empreses internacionals a dels costos a escala global.
accedir al mercat indi, a través d’ asso-
ciacions i col·laboracions.
Fa 3 anys, Surbhi va fundar Euro-
India Research Centre per ajudar en
les col·laboracions de R+D entre la
Unió Europea i Índia.
Ha participat en projectes finançats
per la Unió Europea i té una vasta ex-
periència en assistència als clients
europeus per establir-se a l’Índia i
perquè les Pimes de l’Índia puguin
crear associacions i oficines a Europa.
Surbhi Sharma és també Cònsol
Honorari d’Espanya a Bangalore.
FÒRUM BIOCAT FÒRUM BIOCAT
15. 26 PREMi BiOEMPRENEDORXXi PREMi BiOEMPRENEDORXXi 27
13.15h - 14.00h 5. El fòrum 5
propicia un espai
PREMI idoni de networking
i interacció entre
agents del sector.
BIOEMPRENEDORxxI Per segon any consecutiu, el Fòrum Biocat acull el lliurament del
Premi BioEmprenedorXXI, que reconeix el millor pla de creació
d’empresa innovadora en el sector de ciències de la vida.
Un dels principals reptes actuals en aquest àmbit és crear em-
preses innovadores i amb visió de futur que facin arribar la recerca
desenvolupada a les universitats, hospitals i centres de recerca al
mercat. Amb aquesta finalitat, Biocat, juntament amb Barcelona
Activa, “la Caixa”, la Cambra de Comerç de Barcelona i Genoma
España promouen el programa BioEmprenedorXXI.
Aquest programa pretén facilitar als participants la creació
de la seva empresa mitjançant un conjunt d’activitats formatives i
l’anàlisi de viabilitat de les idees de negoci. També reben un acom-
panyament (mentoring) de persones rellevants del sector. El pro-
grama finalitza amb una competició de plans de negoci davant
d’un jurat format per representants de les entitats promotores i un
consell assessor d’experts, que atorga un primer premi a la millor GuaNyaDOR
iniciativa emprenedora i un reconeixement a les dues finalistes.
A més, aquest programa incorpora accions complementàries per
donar suport a la posada en marxa d’aquestes noves empreses Dotació econòmica
mitjançant l’accés a fòrums internacionals. 20.000 euros.
El Premi BioEmprenedorXXI consta d’un primer premi, dotat
amb 20.000 euros i un conjunt d’actuacions dirigides a accelerar Accions de formació
el creixement d’aquest projecte, com són cursos formatius d’alt Curs d’acceleració a la Universitat
nivell en estratègia empresarial, presència en una fira internacio- de Cambridge.
nal de referència del sector, participació en un pont tecnològic i
d’innovació i sis mesos gratuïts en la incubadora d’empreses de Participació en accions de formació 1er fINaLISTa 2on fINaLISTa
Barcelona Activa. estratègica empresarial.
El reconeixement a les altres dues iniciatives consisteix en una Dotació econòmica Dotació econòmica
Accions d’internacionalització
dotació econòmica de 10.000 euros per al primer finalista i 5.000
Participació en una fira 10.000 euros. 10.000 euros.
euros per al segon, així com accés a activitats formatives i de par-
internacional de referència
ticipació en congressos de referència del sector. Accions d’internacionalització Accions d’internacionalització
del sector.
Participació en una fira Participació en una fira
Participació en un pont tecnològic internacional de referència internacional de referència
i d’innovació. del sector. del sector.
Accions de comunicació Participació en un pont tecnològic Participació en un pont tecnològic
Reportatge a una i d’innovació. i d’innovació.
publicació-monogràfic de
referència. Accions de comunicació Accions de comunicació
Reportatge a una Reportatge a una
Accions d’incubació publicació-monogràfic publicació-monogràfic
6 mesos gratuïts per a la de referència. de referència.
instal·lació a la Incubadora
de Barcelona Activa.
FÒRUM BIOCAT FÒRUM BIOCAT
16. 12 TAULES RODONES TAULES RODONES 12
PRESENTACIÓ
COL LOQUI
SESSIÓ PaRaL LELa
DEu OPORTuNITaTS DE NEGOCI PER a LES EMPRESES BIOTEC
FÒRUM BIOCAT FÒRUM BIOCAT
17. 30 PRESENTACIÓ - COL•LOQUI PRESENTACIÓ - COL•LOQUI 31
12.00h - 13.00h
SESSIÓ PaRaL LELa
DEu OPORTuNITaTS
DE NEGOCI
PER a LES
EMPRESES BIOTEC Sessió que analitza el desenvolupament i estat actual del
sector biotecnològic a nivell mundial, fent especial èmfasi Sr Josep Maria Echarri i Torres, Dr. fermín Goytisolo,
en el canvi de cicle que es desprèn de les dades del sector els director general i conseller delegat soci-consultor de Metas Biotech.
d’Inveready.
darrers anys, i de l’opinió dels experts en la matèria.
Aquest canvi de cicle genera reptes i oportunitats per al És soci fundador d’Inveready i màxim Fermín Goytisolo és Ph.D en bioquí-
sector biotecnològic català, que disposa d’unes restriccions accionista a nivell privat. Considerat mica per la Universitat de Cambridge.
importants però també d’unes capacitats específiques que com a un dels millors professionals en Després de diversos anys de treballar
permeten encarar amb optimisme una nova etapa. La guia ana- el camp de la promoció d’empreses en investigació, a principis del 2002
de base tecnològica, va impulsar es va incorporar a Najeti Capital com
litza l’estoc de coneixement acadèmic i industrial català, l’estat el primer programa integrat per al a Director en Biotecnologia. En Najeti
de l’art actual en els diferents subsectors que composen el foment de la creació d’empreses de participava en l’avaluació, negocia-
sector, la capacitat financera del capital local, així com els base tecnològica desenvolupat per ció i seguiment de les empreses par-
casos d’èxit i la presència d’empreses tractores a Catalunya, una administració pública espanyola. ticipades. Durant aquest període,
Prèviament a Inveready, Echarri ha Najeti va invertir en cinc companyies
amb l’objectiu identificar oportunitats de negoci concretes en (Agrenvec, Biotools, Crystax, Genetics
estat director Financer i de Desen-
aquest sector a Catalunya. volupament de Negoci de l’empresa Company i Oryzon) i Fermín Goytisolo
biotecnològica Oryzon Genomics, SA, va representar a Najeti en dos consells
companyia en què també és soci-fun- d’administració (Agrenvec i Oryzon).
dador, conseller i un dels seus màxims Durant aquesta època Goytisolo va es-
PaTI CaSa LLOTJa accionistes. A més, fruit de la seva ac- tudiar un MBA en l’Institut d’Empresa.
Àrea de networking, tivitat com a Business Angel al llarg Al 2004, es va incorporar a Esteve
exposició de pòsters i serveis d’aquests últims anys, participa i és com a Licensing Manager en el
de catering durant el descans membre del consell d’administració Departament de Desenvolupament
de les sessions. en diverses empreses de base de Negoci, on va estar fins a finals
tecnològica. del 2008. Per una part va ser el re-
El pati és d’estil neoclàs- En particular, Josep Maria Echarri presentant de desenvolupament de
sic, de planta quadrada és membre del consell d’adminis- negoci en tots els equips de projecte
amb tres obertures a cada tració d’Orizon Genomics SA, Scytl de productes en desenvolupament
ala. En els angles del pati Secure Electronic Voting SA, Aleria i per altra part va ser el responsable
hi ha quatre fornícules Biodevices SL, Sepmag Technolo- de la presentació de les oportunitats
amb unes escultures gies SL, Proretina Therapeutics SL, donades a les grans multinacionals
que representen els quatre Nano-scale Biomagnetics SL, Mas- farmacèutiques. Durant aquesta
continents. El pati està Movil Telecom 3.0 SA, Palo Biofarma època es van realitzar 5 due diligen-
envoltat d’una galeria SL i Qustodian Trust SL, entre d’altres. ces amb empreses farmacèutiques de
porticada. I allà hi ha Llicenciat en Economia i en Cièn- primer nivell. Al 2008 es va incorporar
l’escala d’honor. cies Actuarials i Financeres per la UB a Metas Biotech com a soci.
Màster en Direcció Econòmic-Finan-
cera per ESADE Business School.
18. 12 TAULES RODONES TAULES RODONES 12
AMBAIXADORA
DE LA BIOREGIÓ
2010
FÒRUM BIOCAT FÒRUM BIOCAT
19. 34 AMBAiXADOR DE LA BiOREGiÓ 2010 AMBAiXADOR DE LA BiOREGiÓ 2010 35
17.00h - 17.30h
aMBaIxaDORa
Dra. Alicia Granados,
Ambaixadora de la BioRegió 2010.
DE La BIOREGIÓ La doctora Alícia Granados és inves-
tigadora clínica especialitzada en
De 2000 a 2003 va ser presiden-
ta i directora general de l’Institut
2010 malalties respiratòries i ha estat pro- Català de la Salut. Ha estat també
fessora de medicina a l’UB durant més assessora de polítiques de salut per
Biocat va instaurar al 2009 el títol d’Ambaixador de la BioRegió, en reconeixe- d’11 anys. Al llarg de la seva dilatada a diverses agències de les Nacions
ment a una personalitat rellevant de l’àmbit científic, financer, polític o social carrera ha ocupat diversos càrrecs de Unides (Organització Mundial de la
que s’ha distingit per l’impuls de la biotecnologia a Catalunya i pel suport a la responsabilitat tant al sector públic Salut, Organització Panamericana
BioRegió catalana a nivell nacional o internacional. com a l’empresa privada. La doctora de la Salut, Banc Mundial), i líder de la
Aquest any, el reconeixement ha recaigut en la figura de la Dra. Alicia Grana- Granados és una especialista recone- Xarxa Europea de Proves de la Salut
dos, investigadora, empresària i amb una llarga trajectòria en càrrecs públics de guda internacionalment en l’àmbit de de l’OMS.
l’avaluació de tecnologies sanitàries Des de 2006 fins a l’agost de
responsabilitat en l’àmbit de l’avaluació de tecnologies mèdiques i de les políti-
i en el disseny de polítiques de salut 2010 ha treballat per a MSD (Merk
ques de salut pública. Actualment està al capdavant de la seva pròpia empresa,
púbiques. Sharp & Dome) com a responsable
MASdit, és la vicepresidenta de l’ACUP (Associació Catalana d’Universistats Pú- Alícia Granados té més de 19 anys d’avaluació de tecnologies i accés
bliques), és membre del Patronat del PRUAB (Parc de Recerca de la Universitat d’experiència en avaluació de tecno- als mercats. També ha estat la di-
Autònoma de Barcelona) i presidenta del Consell Social UAB. logies sanitàries, desenvolupament rectora de Responsabilitat Social
Biocat valora especialment, en la figura de la doctora Alícia Granados, la seva d’estratègies, mètodes, ensenyament, Corporativa de la companyia, el que la
llarga experiència en gestió i avaluació de polítiques i tecnologies sanitàries, tant pràctiques i aplicació. Va ser respon- va portar a presidir Forètica, fòrum per
en l’àmbit públic —de l’educació a la definició i implementació de polítiques— sable de la creació i primera directora a l’avaluació de la gestió ètica de les
com en el privat, que li dóna una visió de 360 graus de les necessitats i reptes de l’Agència d’Informació, Avaluació companyies i entitats de tot l’Estat.
del sector. Això fa especialment valuoses la seva participació en instàncies as- i Qualitat en Salut (anteriorment Alícia Granados va decidir fa uns
sessores d’àmbit nacional i internacional i el seu consell com a especialista en Agència d’Avaluació de Tecnologia mesos fundar la seva pròpia com-
i Recerca Mèdiques) i va presidir la panyia, MASdit, especialitzada en
l’avaluació i gestió de sistemes de salut.
International Society of Technology l’assessorament a organitzacions pú-
El compromís ètic de la doctora Granados, amb una visió exigent i integra-
Assessment in Health Care (ISTAHC). bliques i privades en els aspectes es-
dora de la responsabilitat social d’empreses i entitats, és també un element També va ser impulsora de la crea- tratègics i operatius relacionats amb
de pes per valorar la seva aportació al creixement i impuls de la BioRegió de ció de l’entitat HTAi (Health Technology l’avaluació de tecnologies sanitàries.
Catalunya. Assestment Internacional) i membre
La seva formació i experiència com a metge, investigadora clínica, assessora del HTAi Policy Forum. Fundadora
de tecnologia de la salut, gerent de coneixement i talent i responsable de polí- 6. Nomenament d’INHATA, la primera xarxa global
de l’Ambaixador
tiques, li proporciona una visió àmplia dels sistemes d’atenció de salut a Europa de la BioRegió d’agències d’avaluació de tecnologies
i a l’estranger, i una HTA internacional forta i política de xarxa. Ella creu que i lliurament d’altres mèdiques, la doctora Granados ha
aquests components són vitals per entendre i fer front els reptes actuals del reconeixements estat també coordinadora europea i
sector de la salut. a l’edició 2009. copresidenta d’Ulysses, el primer pro-
Com a “Ambaixador de la BioRegió”, Biocat la convidarà a participar en una grama Màster Internacional en avalua-
ció de tecnologies sanitàries.
reunió anual amb els màxims representants del Govern català per tal de valorar
la trajectòria de Catalunya en biotecnologia i biomedicina. Podrà formar part, un
cop l’any, en delegacions internacionals que organitzi Biocat a esdeveniments
rellevants del sector o en visites o reunions internacional de l’entitat. També,
podrà assumir la representació de Biocat al més alt nivell, en òrgans directius o
consultors d’institucions nacionals i internacionals.
Granados s’uneix al Dr. Joan Massagué, director del Programa de Biologia i
Genètica del Càncer del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center (MSKCC) i
director adjunt de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) que va ser
distingit com a “Ambaixador de la BioRegió” l’any passat. Durant el mateix acte,
també es va lliurar un guardó de reconeixement a la trajectòria al Dr. Màrius
Rubiralta, secretari general d’Universitats del Ministeri d’Educació, per haver es-
tat una figura clau en el naixement de la BioRegió de Catalunya des de la seva
anterior responsabilitat com a director del Parc Científic de Barcelona i rector
de la UB.
6
FÒRUM BIOCAT FÒRUM BIOCAT
21. 38 ÀREA D’EXPOSiciÓ ÀREA D’EXPOSiciÓ 39
ExPOSICIÓ EMPRESES ENTITaTS DE RECERCa
DE PòSTERS BIOTECNOLòGIquES, I INfRaESTRuCTuRES
58 empreses i institucions del sector han volgut
col·laborar amb el Fòrum Biocat a través de la
presentació d’un pòster corporatiu. Aquests s’exposen a
faRMaCÈuTIquES CENTRE DE RECERCA EN SANITAT
ANIMAL (CRESA)
I TECNOLOGIES
CENTRE DE VISIO PER COMPUTADOR
CERETOX
la sala de conferències principal, on es desenvolupen les CIBER-BBN
sessions, i al pati de Casa Llotja de Mar, zona de descans
i networking durant els breaks del programa. MÈDIquES CONSORCI BIOPOL’H
CONSORCI SANITARI DE TERRASSA
FUNDACIÓ BOSCH I GIMPERA
La visibilitat de les entitats col·laboradores està ABBCN FUNDACIÓ PARC TAULÍ
present no només en aquest espai d’exposició, que AB-BIOTICS FUNDACIÓ PASQUAL MARAGALL
FUNDACIO PRIVADA ASCAMM
està obert al públic durant tot el dia, sinó també en ADVANCELL
GRIB-IMIM
AGÈNCIA D’INFORMACIÓ, AVALUACIÓ
la documentació que es lliura als assistents, així com I QUALITAT EN SALUT (AIAQS) IDEC-UNIVERSITAT POMPEU FABRA
a través dels canals de comunicació que Biocat utilitza AMGEN INSTITUT CATALÀ DE NANOTECNOLOGIA
ARCHIVEL FARMA S.L. INSTITUT DE BIOENGINYERIA DE CATALUNYA
per fer difusió de la jornada (mitjans de comunicació, BCN PEPTIDES S.A. INSTITUT DE QUIMICA AVANÇADA
web, butlletí electrònic, etc.). DELTALAB DE CATALUNYA-CSIC
DR. HEALTHCARE INSTITUT DE RECERCA DE L’HSCSP
Agraïm a totes les entitats que han col·laborat la INSTITUT D’INVESTIGACIÓ GERMANS
FENIN
seva participació i implicació en el bon desenvolupament GENIUL TRIAS I PUJOL
d’aquesta edició del Fórum Biocat GENMED IRB BARCELONA
GRIFOLS ENGINEERING S.A. PARC DE L’ALBA
NLAB DRUG DELIVERY PARC DE RECERCA BIOMÉDICA DE BARCELONA
ORYZON PCB (PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA)
VCN BIOSCIENCES PLATAFORMA DE NANOTECNOLOGIA-PARC
CIENTÍFIC DE BARCELONA
7 La Sala
. RED NACIONAL DE BIOESTADÍSTICA.
NODO CATALUNYA-BIO
contractacions
SINTEFARMA
i el Pati de Casa
LLotja són les
dues àrees
d’exposició dels
pòsters presentats SERvEIS I ENTITaTS
DE SuPORT
per les entitats.
7
ADDVANTE
AJUNTAMENT DE SANT BOI
DE LLOBREGAT
ANTARES CONSULTING
AUREN
BARCELONA ACTIVA
BARDEHLE PAGENBERG
BIO-MT
EMTE CLEANROOM TECHNOLOGY
FAURA-CASAS AUDITORS
LIMGLOBAL
OFICINA PONTI
PROPI, S.L.
SALUTIS RESEARCH
SYNAPSE RESEARCH MANAGEMENT
PARTNERS
TOPPING MEDICAL RESEARCH
TRIAL FORM SUPPORT
XARXA BIONANOMED
FÒRUM BIOCAT FÒRUM BIOCAT