Una vez en la parte alta, y tras superar un pequeño resalte conocido como el Mal Pas o Pas del Gos

1. Autor. Blai
Fotos. blai
Pratdip_Cabrafiga_Pratdip
Salimos desde el aparcamiento que está situado en la carretera, sin entrar en el
pueblo. Volviendo hacia tras por la carretera que hemos venido la T-310. Al lado de un banco
de madera, parte el sendero señalizado, balizado de azul, nos va a llevar hasta la cima. El
sendero pasa por delante de un pozo en ruinas, probablemente para hacer cal con la roca
dolomía de la montaña de la Cabrafiga.
Baliza comienzo del sendero
Llegamos a un cruce con una pista que dejamos a la izquierda, seguimos ascendiendo
y tras pasar por debajo de dos torres de alta tensión que degradan la montaña desde hace
pocos años, estamos en un mirador y, mirando hacia él SE, podemos ver la acción de una falla
anticlinal. También debajo de la montaña vemos dos cuevas que podemos acceder linterna en
mano.
Página 1

2. Falla Anticlinal
Superamos la pequeña pared por el Grauet,( Pas a través d’un cingle o cinglera que
permet assolir-ne la part superior) punto donde el antiguo sendero conserva parte de su
estructura. En esta zona podemos observar un fenómeno geológico; Huellas de cabrilleo
(Cuando en una arenisca se aprecian estas señales puede deducirse que los sedimentos se
depositaron en una zona poco profunda y cerca de donde rompen las olas, hace 251 Ma).
Dolomia. Huellas de Cabrilleo
Página 2

3. Una vez en la parte alta, y tras superar un pequeño resalte conocido como el Mal Pas
o Pas del Gos sin ninguna dificultad, recorremos la larga panza del Cabra Figa hasta el vértice
geodésico (614m. de altitud) y el buzón cimero, que podemos utilizar dejando nuestros datos.
Pas del Gos o Mal Pas. Monte Cabrafiga
La vista que nos ofrece es amplia, toda la plana y costa Daurada. Sólo el Molló Puntaire
(727 m) oculta parte costera. Hacia el interior veremos casi todas las principales montañas,
destacando la Mola de Colldejou y Sierra de Llaberia por su esbelto porte y cercanía.
El descenso será por el mismo recorrido. Ida y vuelta.
Vista desde Cambrils,de la montaña Cabrafiga
Página 3

4. Medio Físico.
Triásico medio-superior. Calcáreas mitricas y dolomías.
Muschelkalk . “Calizas con moluscos”
Anticlinal. 251 Ma.
Ambiente; marino somero. Clima; árido y caluroso con lluvias esporádicas y torrenciales.
Las unidades rocosas del Muschelkalk son el registro de dos entradas sucesivas del
mar, con una regresión entre ambas. Durante las transgresiones se depositan calizas que
acaban siendo dolomías, o bien margas dolomíticas cuando el sedimento carbonatado está
mezclado con arcilla. El episodio regresivo está marcado por un restablecimiento de las
llanuras fangosas y marismas en las que se acumulan arcillas, sales y yesos.
Mapa geológico de la Montaña Cabrafiga y Pratdip
Flora.
Juniperus oxycedrus L. subsp. oxycedrus
Família : Cupressàcies
Gènere : Juniperus
 Nom català: Càdec, Ginebre, Ginebrina, Ginebrissa, Ginebró
Página 4

5.  Nom castellà: Cada, Cedro, Enebro, Enebro de la miera, Oxicedro
 Nom anglès: Juniper
 Distribució geogràfica general: Mediterrània
 Hàbitat: Garrigues i boscs clars
 Forma vital: Macrofaneròfit perennifoli
 Mida: 1-10 m.
Acer campestre L.
Família : Aceràcies
Gènere : Acer
 Nom català: Arracader, Arrugat, Auró blanc, Orió, Oró
 Nom castellà: Arce común, Arce menor
 Nom francès: Érable champêtre
 Nom anglès: Hedge maple
 Nom occità: Agast, Argelabre, Aseron
 Distribució geogràfica general: Eurosiberiana
 Hàbitat: Boscs caducifolis
 Forma vital: Macrofaneròfit caducifoli
 Mida: 5-10(20) m.
Quercus ilex L. subsp. ilex
Família : Fagàcies
Gènere : Quercus
 Nom català: Aglaner, Alsina, Alzina, Alzina de fulla llarga, Aulina
 Nom castellà: Carrasca, Chaparra, Encina, Encino, Mata parda
 Nom anglès: Holm oak
 Distribució geogràfica general: Mediterrània N.
 Hàbitat: Fa boscs
 Forma vital: Macrofaneròfit perennifoli
 Mida: 5-20 m.
Pinus halepensis Mill.
Família : Pinàcies
Gènere : Pinus
 Nom català: Pi blanc, Pi bord, Pi de garriga, Pi d’alep, Pi garriguenc
 Nom castellà: Pino blanquillo, Pino carrasco, Pino de alepo
 Nom francès: Pin, Pin blanc, Pin blanc de provence, Pin d'alep, Pin de jerusalèm
 Nom anglès: Aleppo pine
 Nom occità: Pin, Pin blanc, Pin d'alèp, Pin de cavaioun, Pin de jerusalèm
 Distribució geogràfica general: Mediterrània
 Hàbitat: Boscs xeròfils clars i brolles
 Forma vital: Macrofaneròfit perennifoli
 Mida: 10-20 m.
Página 5

6. Pinus nigra Arnold subsp. salzmannii (Dunal) Franco
Família : Pinàcies
Gènere : Pinus
 Nom català: Pi bord, Pi gargallà, Pi sarrut, Pinassa
 Nom castellà: Pino ampudio, Pino cascalbo, Pino gargalla, Pino maderero, Pino negral,
Pino salgareño
 Nom francès: Pin de salzmann, Pin des cévennes
 Nom anglès: Black pine
 Distribució geogràfica general: Submediterrània
 Hàbitat: Fa boscs
 Substrat: Calcari (Silícic)
 Forma vital: Macrofaneròfit perennifoli
 Mida: 20-30 m.
Pistacia lentiscus L.
Família : Anacardiàcies
Gènere : Pistacia
 Nom català: Llentisc, Llentiscle, Llentriscle, Mata, Mata de cabrit, Mata de pou
 Nom castellà: Chameca, Charneca, Lentisco, Masta
 Nom francès: Arbre au mastic, Pistachier lentisque
 Nom anglès: Lentisk, Mastic tree
 Nom occità: Lentiscle, Rastincle, Rentincle, Restincle, Restingue
 Distribució geogràfica general: Mediterrània
 Hàbitat: Màquies i boscs esclerofil·les
 Forma vital: Macrofaneròfit perennifoli
 Mida: 1-8 m.
Chamaerops humilis L.
Família : Arecàcies
Gènere : Chamaerops
 Nom català: Bargalló, Garballó, Margalló, Pa de rabosa, Palma d'escombres, Palmereta
borda
 Nom castellà: Datiles de perro, Margallo, Margallonera, Palma enana, Palmito
 Nom francès: Doum, Palmier doum, Palmier nain
 Nom anglès: Dwarf fan palm
 Distribució geogràfica general: Mediterrània SW.
 Hàbitat: Màquies i garrigues, llocs rocosos
 Forma vital: Faneròfit perennifoli
 Mida: 1-2(10) m.
Página 6

7. Rosmarinus officinalis L.
Família : Labiades
Gènere : Rosmarinus
 Nom català: Romaní, Romer
 Nom castellà: Alecrim, Romero, Romero común
 Nom francès: Romarin, Romarin officinal
 Nom anglès: Rosemary
 Nom occità: Romanin, Romaniu, Romaní, Romarin, Roumanin
 Distribució geogràfica general: Mediterrània
 Hàbitat: Brolles i matollars
 Substrat: Calcari (Silici)
 Forma vital: Nanofaneròfit perennifoli
 Mida: 5-20 dm.
Erinacea anthyllis Link
Família : Papilionàcies
Gènere : Erinacea
 Nom català: Cadira de pastor, Coixí de frare, Coixí de monja, Eriçons de pastor, Eriçó
 Nom Castellá: Piorno azul
 Nom francès: Cytise hérisson, Genêt bleu, Genêt-hérisson
 Distribució geogràfica general: Mediterrània muntanyenca
 Hàbitat: Carenes ventoses, costers àrids
 Substrat: Calcari
 Forma vital: Camèfit
 Mida: 1-3 dm.
 Leguminosas
 Erinacea anthyllis
 Piorno azul, cojin de monja, erizo
 Tamaño máximo 30 cm.
Hábitat
Mata de porte almohadillado con las ramas que terminan en punta cortante,
flores características de color azul - violáceo. Legumbre plateada. Es una planta
representativa de los piornales oromediterráneo, con preferencia para los suelos
calizos. También puede ser observada en el piso supramediterráneo. Florece de forma
muy temprana para la alta montaña desde mayo hasta julio.
Fauna
Vertebrados:
Granota Verda
Página 7

8. Tòtil
Gripauet de punts
Salamandra
Reptiles:
Tortuga Mediterrània
Llangardaix ocel·lat
Serp verda (Malpolon monspessulanus)
Serp blanca (Rhinechis scalaris)
Serp de ferradura (Haemorrhois hippocrepis)
L’escurçó ibèric (Vipera latasti) Vivora hocicuda.
Aus:
Espècies de pícids (picots) i rapinyaires
Cargolet
Mallerenga cuallarga
Raspinell comú
espècies rupícoles.
L’àguila daurada (Aquila chrysaetos)
L’àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus)
Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax). Chova piquirroja.
Mamífers
Guineu y Porc sengla
Cambrils a 28 de Enero del 2012
Página 8

9. Página 9