SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  2
Télécharger pour lire hors ligne
PREGUNTES FREQÜENTS 2010


Quan o quant, tan o tant. Com els distingeixo?
El mot quan indica temps i quant indica quantitat. Pots substituir quan per una expressió
temporal com "a quina hora", "quin dia", etc. i quant per una expressió com "quants n'hi
ha", "quants han arribat", etc. Per exemple:

                       Quan vinguis escoltarem el CD. El dia que vinguis escoltarem el CD
                       Quant val aquest xandall? Quants diners val aquest xandall?

El mot tan s'utilitza per a les comparacions i tant indica quantitat. Per distingir-los has
d'observar que tan sempre s'escriu davant d'un adjectiu o d'un altre adverbi, i tant va seguit
d'altres classes de paraules o va al final d'una frase. Per exemple:

                       Ella és tan intel·ligent com tu.
                       Ha corregut tant que ha quedat esgotat.
                       M'agrada tant!


Quina diferència hi ha entre un reportatge i un
documental?
Encara que de vegades aquests dos gèneres periodístics es poden confondre i que els límits
no estan sempre clars, podríem establir aquestes diferències:

                       El reportatge explica fets molt vinculats a l'actualitat i a la realitat
                        immediata (política, conductes socials, catàstrofes...). El periodista
                        es desplaça al lloc dels fets i des d'allà ens explica què hi ha passat,
                        recollint el testimoni de les persones que han viscut els
                        esdeveniments.
                        En els reportatges domina l'estil directe, el llenguatge col·loquial i el
                        dinamisme de les imatges.
                       El documental presenta temes relacionats amb la història, la cultura,
                        la ciència, l'educació, la societat..., que no són, necessàriament,
                        d'actualitat immediata però que tenen gran interès. Les opinions,
                        normalment, no s'hi improvisen, estan preparades prèviament.
                        En els documentals s'utilitza un llenguatge més elaborat i científic.


Com es classifiquen les oracions?
Tenint en compte els verbs i els seus complements, les oracions es classifiquen en:

A) Copulatives o atributives: són les oracions que porten un verb copulatiu (ésser, estar...) i
un atribut.

Exemple: En Joan és alt. / La porta era oberta.
PREGUNTES FREQÜENTS 2010


B) Predicatives: són les oracions que porten un verb no copulatiu; i segons el complement
del verb, es classifiquen en:

1.Transitives: són les oracions que porten un verb transitiu (requereix un complement
directe).
a) Alguns verbs el necessiten sempre: Dic la veritat. / Porto un paquet.
b) D'altres el necessiten segons el missatge: Llegeixo. / Llegeixo una novel·la.

2 . Intransitives: són les oracions que porten un verb intransitiu (no requereix complement
directe): viure, morir, entrar, sortir... Exemple: Visc a la ciutat. / Entraré amb tu a la botiga.

3. Impersonals: són les oracions que porten un verb que no designa el subjecte que fa
l'acció i que són, fonamentalment, els verbs que fan referència a fenòmens meteorològics:
ploure, nevar, glaçar... Exemple: Plovia molt.

4. Pronominals: són les oracions que porten un verb que es conjuga obligatòriament amb
un pronom que forma part del verb. Exemple: El noi es va conformar amb el tercer premi.

5. Reflexives: són les oracions que porten un verb que expressa una acció que recau sobre
el mateix subjecte. Aquests verbs es conjuguen amb pronoms personals febles. Exemple:
Mentre la mare es vesteix, el pare es pentina.


Què és un sintagma?
Un sintagma és un conjunt de paraules que mantenen una relació de sentit en el moment
de la seva pronunciació o escriptura.

A cada sintagma, una de les paraules que el componen concentra més informació que les
altres. És el que s'anomena nucli del sintagma.

Aquesta paraula-nucli pot ser:

a) Un nom: el sintagma s'anomena nominal (SN)
Exemple: La meva cançó (nucli: cançó)

b) Un verb: s'anomena verbal (SV) i sol anar acompanyat d'altres sintagmes que completen
la informació del verb
Exemple: Canta la meva cançó (nucli: canta)

c) Un adjectiu: sintagma adjectival (S. Adj.) i sol completar els sintagmes nominals
Exemple: (una cançó) molt antiga (nucli: antiga)

d) Un adverbi o locució adverbial: sintagma adverbial (S. Adv.)
Exemple: a poc a poc

Contenu connexe

Similaire à Preguntes Freqüents

GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docxGUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docxoscaralbui
 
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatiusMorfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatiusDiverses
 
Tema 3. Expressar El MóN
Tema 3. Expressar El MóNTema 3. Expressar El MóN
Tema 3. Expressar El MóNjcalzamora
 
Repàs tot el curs (complet)
Repàs tot el curs (complet)Repàs tot el curs (complet)
Repàs tot el curs (complet)elspesaets
 
Repàs tot el curs
Repàs tot el cursRepàs tot el curs
Repàs tot el curselspesaets
 
Coherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoracióCoherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoraciómarclia
 
El canvi semàntic
El canvi semànticEl canvi semàntic
El canvi semànticngt1776
 
Tema 1. la llengua com a sistema
Tema 1. la llengua com a sistema Tema 1. la llengua com a sistema
Tema 1. la llengua com a sistema masocias
 
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalUnitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalNombre Apellidos
 
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalUnitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalNombre Apellidos
 
El wòlof
El wòlofEl wòlof
El wòlofEvapemo
 
La comunicació I el signe lingüístic
La comunicació I el signe lingüísticLa comunicació I el signe lingüístic
La comunicació I el signe lingüísticFrancesc March
 

Similaire à Preguntes Freqüents (20)

GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docxGUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
 
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatiusMorfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
 
Tema 3. Expressar El MóN
Tema 3. Expressar El MóNTema 3. Expressar El MóN
Tema 3. Expressar El MóN
 
La dixi
La dixiLa dixi
La dixi
 
Repàs tot el curs (complet)
Repàs tot el curs (complet)Repàs tot el curs (complet)
Repàs tot el curs (complet)
 
Repàs tot el curs
Repàs tot el cursRepàs tot el curs
Repàs tot el curs
 
COHERÈNCIA I COHESIÓ
COHERÈNCIA I COHESIÓCOHERÈNCIA I COHESIÓ
COHERÈNCIA I COHESIÓ
 
Coherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoracióCoherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoració
 
El canvi semàntic
El canvi semànticEl canvi semàntic
El canvi semàntic
 
Tema 1. la llengua com a sistema
Tema 1. la llengua com a sistema Tema 1. la llengua com a sistema
Tema 1. la llengua com a sistema
 
B06 lax
B06 laxB06 lax
B06 lax
 
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalUnitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
 
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalUnitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
 
La Condició Femenina
La Condició FemeninaLa Condició Femenina
La Condició Femenina
 
El text propietats
El  text propietatsEl  text propietats
El text propietats
 
Oracio simple
Oracio simpleOracio simple
Oracio simple
 
Gèneres discursius
Gèneres discursiusGèneres discursius
Gèneres discursius
 
El wòlof
El wòlofEl wòlof
El wòlof
 
La comunicació I el signe lingüístic
La comunicació I el signe lingüísticLa comunicació I el signe lingüístic
La comunicació I el signe lingüístic
 
01 pronoms
01 pronoms01 pronoms
01 pronoms
 

Plus de Antonia Mulet

Dos Redaccions Sociolinguistica09
Dos Redaccions Sociolinguistica09Dos Redaccions Sociolinguistica09
Dos Redaccions Sociolinguistica09Antonia Mulet
 
Enric Valor La Flexio Verbal Catala Valencia
Enric Valor  La Flexio Verbal   Catala ValenciaEnric Valor  La Flexio Verbal   Catala Valencia
Enric Valor La Flexio Verbal Catala ValenciaAntonia Mulet
 
Les Consonants Palatals
Les Consonants PalatalsLes Consonants Palatals
Les Consonants PalatalsAntonia Mulet
 
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç XxA La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç XxAntonia Mulet
 
Varietat GeogràFica
Varietat GeogràFicaVarietat GeogràFica
Varietat GeogràFicaAntonia Mulet
 
Quadre Tipologia Textua Registres
Quadre Tipologia Textua RegistresQuadre Tipologia Textua Registres
Quadre Tipologia Textua RegistresAntonia Mulet
 
quadre tipus text i característiques
quadre tipus text i característiquesquadre tipus text i característiques
quadre tipus text i característiquesAntonia Mulet
 
Resum Lliteratura Dictadura
Resum Lliteratura DictaduraResum Lliteratura Dictadura
Resum Lliteratura DictaduraAntonia Mulet
 
Bases Legislatives Boe Docv Nova Prova AccéS Pau
Bases Legislatives Boe Docv Nova Prova AccéS PauBases Legislatives Boe Docv Nova Prova AccéS Pau
Bases Legislatives Boe Docv Nova Prova AccéS PauAntonia Mulet
 
Accent I Sistema Vocàlic
Accent I Sistema VocàlicAccent I Sistema Vocàlic
Accent I Sistema VocàlicAntonia Mulet
 
AssumiràS La Veu D’Un Poble
AssumiràS La Veu D’Un PobleAssumiràS La Veu D’Un Poble
AssumiràS La Veu D’Un PobleAntonia Mulet
 
Els Amants V.A EstelléS
Els Amants V.A EstelléSEls Amants V.A EstelléS
Els Amants V.A EstelléSAntonia Mulet
 
Exercicis Dautoavaluacio6
Exercicis Dautoavaluacio6Exercicis Dautoavaluacio6
Exercicis Dautoavaluacio6Antonia Mulet
 

Plus de Antonia Mulet (20)

Lo neutre
Lo neutreLo neutre
Lo neutre
 
La Metrica Catalana
La Metrica CatalanaLa Metrica Catalana
La Metrica Catalana
 
Dos Redaccions Sociolinguistica09
Dos Redaccions Sociolinguistica09Dos Redaccions Sociolinguistica09
Dos Redaccions Sociolinguistica09
 
Enric Valor La Flexio Verbal Catala Valencia
Enric Valor  La Flexio Verbal   Catala ValenciaEnric Valor  La Flexio Verbal   Catala Valencia
Enric Valor La Flexio Verbal Catala Valencia
 
Les Consonants Palatals
Les Consonants PalatalsLes Consonants Palatals
Les Consonants Palatals
 
La Comunicació
La ComunicacióLa Comunicació
La Comunicació
 
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç XxA La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
 
Varietat GeogràFica
Varietat GeogràFicaVarietat GeogràFica
Varietat GeogràFica
 
Quadre Tipologia Textua Registres
Quadre Tipologia Textua RegistresQuadre Tipologia Textua Registres
Quadre Tipologia Textua Registres
 
ese sorda i sonora
ese sorda i sonoraese sorda i sonora
ese sorda i sonora
 
quadre tipus text i característiques
quadre tipus text i característiquesquadre tipus text i característiques
quadre tipus text i característiques
 
Resum Lliteratura Dictadura
Resum Lliteratura DictaduraResum Lliteratura Dictadura
Resum Lliteratura Dictadura
 
Bases Legislatives Boe Docv Nova Prova AccéS Pau
Bases Legislatives Boe Docv Nova Prova AccéS PauBases Legislatives Boe Docv Nova Prova AccéS Pau
Bases Legislatives Boe Docv Nova Prova AccéS Pau
 
Apost01
Apost01Apost01
Apost01
 
Accent I Sistema Vocàlic
Accent I Sistema VocàlicAccent I Sistema Vocàlic
Accent I Sistema Vocàlic
 
AssumiràS La Veu D’Un Poble
AssumiràS La Veu D’Un PobleAssumiràS La Veu D’Un Poble
AssumiràS La Veu D’Un Poble
 
Els Amants V.A EstelléS
Els Amants V.A EstelléSEls Amants V.A EstelléS
Els Amants V.A EstelléS
 
Perifrasis Verbals
Perifrasis VerbalsPerifrasis Verbals
Perifrasis Verbals
 
Lo Neutre
Lo NeutreLo Neutre
Lo Neutre
 
Exercicis Dautoavaluacio6
Exercicis Dautoavaluacio6Exercicis Dautoavaluacio6
Exercicis Dautoavaluacio6
 

Dernier

Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 

Dernier (9)

Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 

Preguntes Freqüents

  • 1. PREGUNTES FREQÜENTS 2010 Quan o quant, tan o tant. Com els distingeixo? El mot quan indica temps i quant indica quantitat. Pots substituir quan per una expressió temporal com "a quina hora", "quin dia", etc. i quant per una expressió com "quants n'hi ha", "quants han arribat", etc. Per exemple:  Quan vinguis escoltarem el CD. El dia que vinguis escoltarem el CD  Quant val aquest xandall? Quants diners val aquest xandall? El mot tan s'utilitza per a les comparacions i tant indica quantitat. Per distingir-los has d'observar que tan sempre s'escriu davant d'un adjectiu o d'un altre adverbi, i tant va seguit d'altres classes de paraules o va al final d'una frase. Per exemple:  Ella és tan intel·ligent com tu.  Ha corregut tant que ha quedat esgotat.  M'agrada tant! Quina diferència hi ha entre un reportatge i un documental? Encara que de vegades aquests dos gèneres periodístics es poden confondre i que els límits no estan sempre clars, podríem establir aquestes diferències:  El reportatge explica fets molt vinculats a l'actualitat i a la realitat immediata (política, conductes socials, catàstrofes...). El periodista es desplaça al lloc dels fets i des d'allà ens explica què hi ha passat, recollint el testimoni de les persones que han viscut els esdeveniments. En els reportatges domina l'estil directe, el llenguatge col·loquial i el dinamisme de les imatges.  El documental presenta temes relacionats amb la història, la cultura, la ciència, l'educació, la societat..., que no són, necessàriament, d'actualitat immediata però que tenen gran interès. Les opinions, normalment, no s'hi improvisen, estan preparades prèviament. En els documentals s'utilitza un llenguatge més elaborat i científic. Com es classifiquen les oracions? Tenint en compte els verbs i els seus complements, les oracions es classifiquen en: A) Copulatives o atributives: són les oracions que porten un verb copulatiu (ésser, estar...) i un atribut. Exemple: En Joan és alt. / La porta era oberta.
  • 2. PREGUNTES FREQÜENTS 2010 B) Predicatives: són les oracions que porten un verb no copulatiu; i segons el complement del verb, es classifiquen en: 1.Transitives: són les oracions que porten un verb transitiu (requereix un complement directe). a) Alguns verbs el necessiten sempre: Dic la veritat. / Porto un paquet. b) D'altres el necessiten segons el missatge: Llegeixo. / Llegeixo una novel·la. 2 . Intransitives: són les oracions que porten un verb intransitiu (no requereix complement directe): viure, morir, entrar, sortir... Exemple: Visc a la ciutat. / Entraré amb tu a la botiga. 3. Impersonals: són les oracions que porten un verb que no designa el subjecte que fa l'acció i que són, fonamentalment, els verbs que fan referència a fenòmens meteorològics: ploure, nevar, glaçar... Exemple: Plovia molt. 4. Pronominals: són les oracions que porten un verb que es conjuga obligatòriament amb un pronom que forma part del verb. Exemple: El noi es va conformar amb el tercer premi. 5. Reflexives: són les oracions que porten un verb que expressa una acció que recau sobre el mateix subjecte. Aquests verbs es conjuguen amb pronoms personals febles. Exemple: Mentre la mare es vesteix, el pare es pentina. Què és un sintagma? Un sintagma és un conjunt de paraules que mantenen una relació de sentit en el moment de la seva pronunciació o escriptura. A cada sintagma, una de les paraules que el componen concentra més informació que les altres. És el que s'anomena nucli del sintagma. Aquesta paraula-nucli pot ser: a) Un nom: el sintagma s'anomena nominal (SN) Exemple: La meva cançó (nucli: cançó) b) Un verb: s'anomena verbal (SV) i sol anar acompanyat d'altres sintagmes que completen la informació del verb Exemple: Canta la meva cançó (nucli: canta) c) Un adjectiu: sintagma adjectival (S. Adj.) i sol completar els sintagmes nominals Exemple: (una cançó) molt antiga (nucli: antiga) d) Un adverbi o locució adverbial: sintagma adverbial (S. Adv.) Exemple: a poc a poc