1. UNITAT 1
Edat Medieval s.V – XVEdat Medieval s.V – XV
del Cant Gregorià a la Polifoniadel Cant Gregorià a la Polifonia
2. CONTEXTUALITZACIÓ
EDAT MITJANA
s.V – s.XV
Caiguda Imperi Romà Renaixement
SOCIETAT FETS
Noblesa Clergat
Poble
600dC – PAPA GREGORI
Recopila els cants i els himnes cristians per
utilitzar-los en la litúrgia de l'església Catòlica.
1000dC – Neix una nova classe social.
La Burgesia
3. CONTEXTUALITZACIÓ
Música religiosaMúsica religiosa
• Exclusivament vocal a principis de l’etapa.
• Es canta a:
– Esglésies
– Monestirs
– Les corts
– Poble
Música profanaMúsica profana
• Trobadors: feien les cançons i poesies.
– Amatòries: exalçaven les dones.
– Heroiques: lloaven l’esperit cavalleresc.
– Cançons de gesta: narraven gestes cavalleresques populars.
• Joglars: divulgaven les cançons, la seva finalitat era
divertir aquells que no sabien llegir.
• Música instrumental: animava les danses, tan a palau,
a les festes i a les celebracions populars.
4. MÚSICA RELIGIOSA
El cant gregorià
• Invenció d’un sistema de notació.
– Facilitar la transmissió i la difusió.
– Conservació de la música.
• Convertit en el cant oficial de l’església Catòlica.
Característiques
– Cant a capella.
– Una melodia cantada a l’uníson: monòdic.
– Text en llatí i el contingut religiós.
– La música està al servei del text.
– La melodia no presenta grans contrastos ni grans
intervals entre les notes.
– És una composició sil·làbica o melismàtica.
5. MÚSICA RELIGIOSA
El cant gregorià
• Melismàtic: entonació de diverses notes a una
mateixa síl·laba.
• Sil·làbic: entonació d’una nota per a cada
síl·laba.
Origen nom de les notes
• Guido d'Arezzo segle XI
elabora un sistema de notació musical.
• 1a síl·laba de cada vers d'un himne a St. Joan
Baptista de Paulo Diácono (monjo benedictí)
• Giovanni Battista Doni: Ut DO
– Pel seu nom
– Referent a Senyor Dóminus
6. MÚSICA RELIGIOSA
L’inici de la polifonia s.IX
• Organum: consisteix a afegir a la melodia
gregoriana una segona veu.
– Vox principalis: veu principal.
– Organalis: la veu secundària.
• Polifonia. Les primeres composicions
polifòniques són:
– Motet: cant a capella.
– Cànon: cançó on les segones veus es basen en el
començament diferit de la peça.
7. MÚSICA PROFANA
La música profana és aquella no va destinada al
culte religiós.
• Trobadors: són grans poetes i els creadors de
la cançó popular
• Joglars: són els recitadors que toquen
instruments, ballen, canten i fan joc davant dels
cortesans i plebeus.
Cal tenir en compte...
A la península Ibèrica hi convivien diverses
religions i cultures molt diferents: la islàmica, la
cristiana i la jueva.
10. QUALITAT DEL SO
• La veu el primer instrument que va tenir la
humanitat.
• Per haver un so es necessita un cos emissor,
un canal i un receptor.
– So: ones regulars i ordenades.
– Soroll: ones irregulars i desordenades.
11. QUALITAT DEL SO
L’ALTURA: és la qualitat del so que ens indica si
la nota és més aguda o més greu.
Es mesura segons les vibracions per segon que
produeix un so, anomenats Hz.
• La freqüència d’ona: influeix amb l’altura, com
més freqüència més agut serà un so, menys
freqüència menys so més greu.
So greu
So agut
12. QUALITAT DEL SO
• Tessitura: és l’extensió de sons que és capaç
d’emetre una veu humana o bé un instrument
musical
• Percepció de l’orella humana.
– <16 Hz: infrasò.
– 16 a 20 Hz: freqüència mínima audible.
– 20.000 a 25.000 Hz: freqüència màxima audible.
– >25.000Hz: ultrasò.
– El LA3 té una freqüència de 440 Hz.
13. QUALITAT DEL SO
ÍNDEX D’ALTURA
• És un número que indica en quina altura
s’interpreta la nota.
Clau de Sol
Clau de Fa
Clau de Do en 4a
Clau de Do en 3a
33
33
33
22
22
22
11
11
44
14. QUALITAT DEL SO
ÍNDEX D’ALTURA
• És un número que indica en quina altura
s’interpreta la nota.
El DO3 a totes les claus.
Do 3
15. • LÍNIES ADDICIONALS: són unes línies que
s’afegeixen al pentagrama
per poder escriure notes més
agudes i més greus a fora del
pentagrama.
• OCTAVA ALTA: s’han d’interpretar les notes
una octava més aguda del que estan escrites.
• OCTAVA BAIXA: s’han d’interpretar les notes
una octava més greu del que estan escrites.
QUALITAT DEL SO
16. QUALITAT DEL SO
INTENSITAT: volum de so
• Factors
– Amplitud de l’ona.
– La distància de l’emissor.
– La densitat del medi transmissor.
• Unitat de mesura
– Decibel (dB)
• La intensitat es reflecteix, dins l’àmbit de
la música, amb les dinàmiques.
Amplitud d’ona – dB
Freqüència d’ona – Hz
17. QUALITAT DEL SO
• Intensitat
• Indicadors de dinàmica
pp - p - mp - mf - f - ff
• Reguladors d’intensitat
So fort
So fluix
crescendo decrescendo