1. © Vicent Puig i Gascó
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI
2012
1. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
1. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM

2. 1. CONCEPTE.
2. ECONOMIA AGRÀRIA.
3. INDÚSTRIA TRADICIONAL.
4. COMERÇ ESCÀS.
5. DEMOGRAFIA ESTANCADA.
6. SOCIETAT ESTAMENTAL .
7. MONARQUIA ABSOLUTA vs. PARLAMENTARISME

4. CONCEPTE
Sistema polític, social i econòmic que procedia de la descomposició del feudalisme
medieval (X-XVI), que es mantingué en vigent a les revolucions liberals (XIX).
Mot encunyat pel comte de Mirabeau durant l’Assemblea Francesa (1789).
TRETS:
a)Predomini d’una economia rural.
b)Majoria de la població viu en les zones rurals.
c)Cicle demogràfic antic (dèbil creixement de la població, crisis periòdiques, etc)
d)Relacions de dependència personal
e)Societat Estamental= privilegis de sang i desigualtat civil.
f)Monarquia Absoluta = concentració de tots els poders de l’estat en una sola persona.

5. 
•
Afebliment de l’Antic Règim durant els segles XVII-XVIII
Desenvolupament de noves activitats econòmiques
Ascens de nous grups socials: Burgesia
Moviment ideològic: La Il·lustració
Transició del feudalisme al Capitalisme= confrontació entre el vell
sistema feudal i el nou sistema liberal
Revolució Anglesa
Revolució Americana
Revolució Francesa
Revolucions liberals de 1820, 1830 i 1848

7. Pieter Pauwel RUBENS (1577-1640). Estiu, 1620. Royal Collection, Windsor
Estiu

8. ECONOMIA AGRÀRIA
ECONOMIA AGRÀRIA
 Economies preindustrials, excepte GRAN BRETANYA que enceta el procés
 Economies preindustrials, excepte GRAN BRETANYA que enceta el procés
industrial des de mitjans del segle XVIII.
industrial des de mitjans del segle XVIII.
 La majoria de la població activa es dedica aal’agricultura > 80%
 La majoria de la població activa es dedica l’agricultura > 80%
 L’agricultura aporta més del 75% la riquesa
 L’agricultura aporta més del 75% la riquesa
 Agricultura interior orientada al consum intern
 Agricultura interior orientada al consum intern
 Autoconsum = només consumeix allò que produeix i i produeix tot el
Autoconsum = només consumeix allò que produeix produeix tot el
necessari pel consum
necessari pel consum
 Baixa productivitat = policonreu i i manca d’especialització, estancament
Baixa productivitat = policonreu manca d’especialització, estancament
tecnològic.
tecnològic.
1. Escàs nivell de renda + Males comunicacions = Inexistència mercat
1. Escàs nivell de renda + Males comunicacions = Inexistència mercat
interior //demanda interna.
interior demanda interna.

9.  Agricultura interior orientada al consum intern
 Agricultura interior orientada al consum intern
2. Ignorància i iprevenció contra la tecnologia: resistència aala innovació i i
2. Ignorància prevenció contra la tecnologia: resistència la innovació
el canvi.
el canvi.
3. Relacions senyorials
3. Relacions senyorials
••
Sostracció 1/3 o més de la renda agrària (impossible invertir).
Sostracció 1/3 o més de la renda agrària (impossible invertir).
••
Camperol sense INCENTIUS per aa millorar (( les millores se’n van
Camperol sense INCENTIUS per millorar les millores se’n van
en més rendes)
en més rendes)
••
El llaurador inserit en un sistema COL.LECTIU (openfields,
El llaurador inserit en un sistema COL.LECTIU (openfields,
relacions de dependència, sistema d’autoconsum…)
relacions de dependència, sistema d’autoconsum…)
••
El senyor percep unes rendes que no patiran alteracions si no hi
El senyor percep unes rendes que no patiran alteracions si no hi
ha inversions
ha inversions
 Agricultura colonial de plantació: orientada aa l’exportació: intensiva de baixa
 Agricultura colonial de plantació orientada l’exportació: intensiva de baixa
plantació:
plantació
productivitat (mà d’obra esclava o semiesclava).
productivitat (mà d’obra esclava o semiesclava).

10. PREDOMINI MÓN RURAL
PREDOMINI MÓN RURAL
1. El llogarret o aldea és nucli bàsic de residència
1. El llogarret o aldea és nucli bàsic de residència
a. Organització de las tasques agràries.
a. Organització de las tasques agràries.
b. Regula l’ús de los béns comunals (EMPRIUS): aporten una renda fonamental.
b. Regula l’ús de los béns comunals (EMPRIUS): aporten una renda fonamental.
c. Sistema de solidaritat i icontrol social.
c. Sistema de solidaritat control social.
d. La parròquia: control ideològic i ifont d’informació ((rector, Quinque libri)
d. La parròquia: control ideològic font d’informació rector, Quinque libri)
2. La família unitat de producció bàsica:
2. La família unitat de producció bàsica:
1. Mà d’obra necessària
1. Mà d’obra necessària
2. Nombre de boques que pot alimentar
2. Nombre de boques que pot alimentar
3. Sistema de solidaritat joves ––adults ––vells
3. Sistema de solidaritat joves adults vells
3. Un mundo dividit:
3. Un mundodividit
dividit:
dividit
1. La aldea como hàbitat
1. La aldea como hàbitat
2. La comarca com l’horitzó màxim de mobilitat (festes, fires, comerç (tot allò que
2. La comarca com l’horitzó màxim de mobilitat (festes, fires, comerç (tot allò que
hom no pot produir)
hom no pot produir)

11. ESCASSETAT
DE FEM
POCA
RAMADERIA
GUARET
BAIXA
PRODUCTIVITA
T
MANCA DE
PRADERIES
CEREALS

12. Contracte
Durada
Forma de pagament
Altres condicions
EMFITEUSI
(Domini directe)
-
-
Fadiga. Lluïsme.
Capbrevació.
EMFITEUSI
(Domini útil)
Indefinida
Cens anual
Herència. Venda.
Subestabliment.
PARCERIA O
MASOVERIA
Temporal
Parts de fruits
Clàusules diverses
RABASSA MORTA
Temporal
Parts de fruits
-

15. "Els segadors" segons Pieter Brueghel el Vell. Un exemple dels ritmes anuals que
encobreixen els processos de llarga durada que caracteritzen el camp en l'època moderna

16. INDÚSTRIA TRADICIONAL
INDÚSTRIA TRADICIONAL
••
GREMIS (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva, eviten la
GREMIS (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva, eviten la
competència, sense innovació tècnica)
competència, sense innovació tècnica)
••
TREBALL DOMÈSTIC (comerciants que reparteixen la matèria primera entre els camperols dels
TREBALL DOMÈSTIC (comerciants que reparteixen la matèria primera entre els camperols dels
voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs i irecullen el producte acabat)
voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs recullen el producte acabat)
••
••
Augmenten la producció i iels guanys
Augmenten la producció els guanys
••
••
Superen les limitacions gremials
Superen les limitacions gremials
Distribució del productes per mercats comarcals oocolonials
Distribució del productes per mercats comarcals colonials
MANUFACTURES
MANUFACTURES
a) Empreses impulsades per la monarquia oo la noblesa
a) Empreses impulsades per la monarquia la noblesa
b) Fabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases de producció
b) Fabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases de producció
c) Productes de luxe= consum minoritari
c) Productes de luxe= consum minoritari
d) Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna
d) Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna

18. COMERÇ ESCÀS
COMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals iicomarcals
COMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals comarcals


Escassos excedents
Escassos excedents


Baix nivell d’especialització agrària
Baix nivell d’especialització agrària


Sistema de transports insuficient
Sistema de transports insuficient

Lentitud del transport terrestre: camins veïnals i ireials
Lentitud del transport terrestre: camins veïnals reials

Vehicles usats: carro i idiligència: cavalls
Vehicles usats: carro diligència: cavalls

Navegació marítima i ifluvial
Navegació marítima fluvial
o
o
Empra la força del vent
Empra la força del vent
o
o
Transport fàcil i ibarat
Transport fàcil barat
o
o
Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposa d’una xarxa de
Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposa d’una xarxa de
canals d’interconnexió de la xarxa fluvial
canals d’interconnexió de la xarxa fluvial

19. Las activitats no agràries: artesania i icomerç
Las activitats no agràries: artesania comerç
Corrent de pensament econòmic caracteritzat pel
principi que la riquesa d’un estat depèn del seu
comerç exterior, del volum de reserves de metalls
preciosos i de fomentar les exportacions i de reduir
les importacions.
1.Vinculades al comerç exterior:
1.Vinculades al comerç exterior:
Mercantilisme:
Mercantilisme:
1.Gremis
1.Gremis
2.Monopolis comercials
2.Monopolis comercials
Quan la demanda fou major que
Quan la demanda fou major que
l’oferta:
l’oferta:
1.Protoindustria.
1.Protoindustria.
2.Intents d’industrialització
2.Intents d’industrialització
3.Lluita contra els gremis i iels
3.Lluita contra els gremis els
monopolis.
monopolis.
2.Comerç interior molt escàs:
2.Comerç interior molt escàs:
JEAN BODIN, J. BAPTISTE COLBERT, THOMÀS MUN,
MARTÍN AZPILICUETA, TOMÀS MERCADO,
1.
1.
2.
2.
3.
3.
4.
4.
5.
5.
6.
6.
7.
7.
8.
8.
9.
9.
Transport més eficient: el marítim.
Transport més eficient: el marítim.
Demanda colonial.
Demanda colonial.
Colons progressivament més rics.
Colons progressivament més rics.
Exèrcit colonial.
Exèrcit colonial.
Administració colonial.
Administració colonial.
Indígenes (molt pobres, però nombrosos)
Indígenes (molt pobres, però nombrosos)
Intercanvi amb altres civilitzacions.
Intercanvi amb altres civilitzacions.
Intercanvi amb alres potències.
Intercanvi amb alres potències.
Productes ultramarins (espècies, té, cafè,
Productes ultramarins (espècies, té, cafè,
cacau, cotó, creïlles, dacsa, tabac)
cacau, cotó, creïlles, dacsa, tabac)

20. 2. Comerç interior molt escàs:
2. Comerç interior molt escàs:
1. Productes que requereixen una certa tecnologia i ino es poden auto produir:
1. Productes que requereixen una certa tecnologia no es poden auto produir:
metal·lúrgia, ceràmica, teles de qualitat, etc.
metal·lúrgia, ceràmica, teles de qualitat, etc.
2. Productes de luxe per les classes amb diners.
2. Productes de luxe per les classes amb diners.
3. Productes agraris que no es poden produir (oli, vi…)
3. Productes agraris que no es poden produir (oli, vi…)
•• Escàs nivell de rendes de la població: escassa demanda
Escàs nivell de rendes de la població: escassa demanda
•• Autoproducció en la llar i iautoconsum
Autoproducció en la llar autoconsum
•• Escassa elasticitat de la demanda: un augment de la riquesa era consumit por un
Escassa elasticitat de la demanda: un augment de la riquesa era consumit por un
augment demogràfic, que mantenia el nivell de pobresa
augment demogràfic, que mantenia el nivell de pobresa
2. Pervivència de les relacions de dependència
2. Pervivència de les relacions de dependència
1. Feudalisme
1. Feudalisme
a. Relacions feudo-vassallàtiques ==Han perdut completament la importància:
a. Relacions feudo-vassallàtiques Han perdut completament la importància:
perviuen els títols però ja no eren la base de l’organització política.
perviuen els títols però ja no eren la base de l’organització política.
b. Es mantenien com l’element organitzador de les relacions entre els
b. Es mantenien com l’element organitzador de les relacions entre els
productors agraris i iels propietaris de la terra.
productors agraris els propietaris de la terra.
c. En Europa occidental: s’estenen las relaciones contractuals, encara que es
c. En Europa occidental: s’estenen las relaciones contractuals, encara que es
manté vigent : :El pagament de rendes, La dependència jurisdiccional
manté vigent El pagament de rendes, La dependència jurisdiccional
d. En Europa oriental yymediterrània: es mantenen els elevats nivells de
d. En Europa oriental mediterrània: es mantenen els elevats nivells de
dependència personal.
dependència personal.

21. COMERÇ COLONIAL
COMERÇ COLONIAL
 Noves rutes==segle XVI
 Noves rutes segle XVI
Estimula l’economia europea: :intercanvi de matèries primeres i iproductes manufacturats
Estimula l’economia europea intercanvi de matèries primeres productes manufacturats
Comerç Triangular: : Amèrica proporciona matèries primeres barates aa la indústria de
Comerç Triangular Amèrica proporciona matèries primeres barates la indústria de
manufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aporta
manufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aporta
mà d’obra esclava per aaconrear els productes agraris (plantacions) i il’extracció de minerals
mà d’obra esclava per conrear els productes agraris (plantacions) l’extracció de minerals
(or i iplata)
(or plata)
Capitals= ampliació dels mecanismes de crèdit
Capitals= ampliació dels mecanismes de crèdit
 Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter de
 Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter de
monopoli
monopoli
Institucions financer (bancs)
Institucions financer (bancs)
Desenvolupament del Capitalisme Comercial==moviment i iacumulació de capital que
Desenvolupament del Capitalisme Comercial moviment acumulació de capital que
hi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
hi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

22. BANCA
BANCA
PRESTA AA LA MONARQUIA,
PRESTA
LA MONARQUIA,
COMERCIANTS I INDÚSTRIA
COMERCIANTS I INDÚSTRIA
CORONA
INDÚSTRIA
INDÚSTRIA
MINERIA, METALLS PRECIOSOS, SAL
MINERIA, METALLS PRECIOSOS, SAL
COMPANYIA COMERCIAL
COMERÇ
COMERÇ
MATÈRIES
MATÈRIES PRIMERES,
PRIMERES, ESPÈCIES,
ESPÈCIES,
PRODUCTES SEMIELABORATS
PRODUCTES SEMIELABORATS
INDÚSTRIA
INDÚSTRIA
ELABORACIÓ DE PRODUCTES AMB
ELABORACIÓ DE PRODUCTES AMB
MATÈRIES PRIMERES IMPORTADES
MATÈRIES PRIMERES IMPORTADES

23. DESCOBRIMENTS
DESCOBRIMENTS
COLONIALS DEL XVI
COLONIALS DEL XVI
••Desenvolupament del comerç
Desenvolupament del comerç
colonial
colonial
••Construccióde noves flotes
Construcció de noves flotes
••Creacióde rutes marítimes
Creació de rutes marítimes
••Metalls preciosos (or-plata)
Metalls preciosos (or-plata)
••MatèriesPrimeres abundants i ibarates
Matèries Primeres abundants barates
••Mercatper aala venda de
Mercat per la venda de
Manufactures
Manufactures
••Desenvolupamentsistemes financer i i
Desenvolupament sistemes financer
assegurances (expedicions)
assegurances (expedicions)
••Augment dels guanys econòmics
Augment dels guanys econòmics
••Multiplicacióde les companyies
Multiplicació de les companyies
comercials
comercials
••Desenvolupamentde la burgesia
Desenvolupament de la burgesia
comercial i ifinancera
comercial financera
CAPITALISME
CAPITALISME
COMERCIAL
COMERCIAL
MERCANTILISME
MERCANTILISME

26. DEMOGRAFIA
DEMOGRAFIA
CICLE ANTIC
CICLE ANTIC

27. TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

29. MALES COLLITES
MALES COLLITES
GUERRA
SAQUEIG DE
COLLITES
FAM
GRAN MORTANDAT
EPIDÈMIES
EPIDÈMIES
MANCA
FORMENT
AFEBLIMENT DE LA
POBLACIÓ

30. LA PESTA NEGRA

32. SOCIETAT ESTAMENTAL

35. SOCIETAT ESTAMENTAL
Organització social nascuda amb el feudalisme en la qual els individus estan adscrits aauns estaments que
Organització social nascuda amb el feudalisme en la qual els individus estan adscrits uns estaments que
defineixen les activitats aaquè es poden dedicar i iels drets de què gaudeix cadascú dels seus membres
defineixen les activitats què es poden dedicar els drets de què gaudeix cadascú dels seus membres
Societat estàtica
Societat estàtica
Desigualtat civil
Desigualtat civil
Legislació i itribunals diferents
Legislació tribunals diferents
Funcions diferents
Funcions diferents

36. NOBLESA
PRIVILEGIS
PRIVILEGIS
•ECONÒMICS: exempts
•ECONÒMICS: exempts
d’impostos, concentren
d’impostos, concentren
gairebé 1/3 de les terres,
gairebé 1/3 de les terres,
i i viuen de les seues
viuen de les seues
rendes.
rendes.
•JURÍDICS:
tribunals
•JURÍDICS:
tribunals
especials, no pateixen
especials, no pateixen
presó per deutes
presó per deutes
•JURISDICCIONALS:
•JURISDICCIONALS:
poden nomenar càrrecs
poden nomenar càrrecs
públics, cobrar impostos
públics, cobrar impostos
i i administrar justícia en
administrar justícia en
els seus senyorius.
els seus senyorius.
•POLÍTICS: controlen els
•POLÍTICS: controlen els
càrrecs públics i imilitars.
càrrecs públics militars.
•SIMBÒLICS:
portar
•SIMBÒLICS:
portar
espasa, carruatge, sedes,
espasa, carruatge, sedes,
seients
seients preferent
preferent aa
l’església
l’església
TIPOLOGIA
TIPOLOGIA
•ALTA NOBLESA: titulats
•ALTA NOBLESA: titulats
(ducs, comtes, marquesos,
(ducs, comtes, marquesos,
barons...).
barons...). Gaudien
Gaudien de
de
nombroses
propietats
nombroses
propietats
vinculades, càrrecs polítics,
vinculades, càrrecs polítics,
militars,
diplomàtics
ii
militars,
diplomàtics
religiosos. És una noblesa
religiosos. És una noblesa
cortesana, viu junt al rei.
cortesana, viu junt al rei.
••NOBLESA DE TOGA: Arriba aa
NOBLESA DE TOGA: Arriba
la noblesa pels seus serveis aa
la noblesa pels seus serveis
l’estat, fonamentalment en
l’estat, fonamentalment en
l’administració
estatal.
l’administració
estatal.
Formen part dels consells de
Formen part dels consells de
la monarquia,m resideixen aa
la monarquia,m resideixen
la cort.
la cort.
•BAIXA NOBLESA: amb menor
•BAIXA NOBLESA: amb menor
poder i irecursos, no viuen en
poder recursos, no viuen en
la cort i i constitueixen els
la cort
constitueixen els
anomenats
“hidalgos”,
anomenats
“hidalgos”,
propietaris de terres, militars
propietaris de terres, militars
ooconqueridors d’Amèrica.
conqueridors d’Amèrica.
MENTALITAT
MENTALITAT
•• Ser propietaris de
Ser propietaris de
terres i i viure de rendes
terres viure de rendes
és l’ideal de bona part
és l’ideal de bona part
de la societat.
de la societat.
••El treball manual i i les
El treball manual les
activitats comercials o
activitats comercials o
mercantils
no
els
mercantils
no
els
estaven permeses.
estaven permeses.
••Lespossibilitat d’ascens
Les possibilitat d’ascens
social passaven per la
social passaven per la
compra d’un títol al rei,
compra d’un títol al rei,
o el matrimoni amb una
o el matrimoni amb una
família noble, recursos
família noble, recursos
emprats per la burgesia.
emprats per la burgesia.

37. CLERGAT
PRIVILEGIS
TIPOLOGIA
TIPOLOGIA
•ECONÒMICS: exempts
•ECONÒMICS: exempts
d’impostos, cobren el
d’impostos, cobren el
delme i i concentren
delme
concentren
gairebé 1/3 de les terres
gairebé 1/3 de les terres
en règim de “mans
en règim de “mans
mortes”, fruit de les
mortes”, fruit de les
donacions dels laics ––
donacions dels laics
legats-.
legats-.
•JURÍDICS:
tribunals
•JURÍDICS:
tribunals
especials eclesiàstics, no
especials eclesiàstics, no
pateixen
pateixen presó
presó per
per
deutes.
deutes.
•Ideològics: tenen gran
•Ideològics: tenen gran
influència en la societat
influència en la societat
gràcies al control sobre
gràcies al control sobre
l’educació, aala Inquisició
l’educació, la Inquisició
i i aa les trones de les
les trones de les
esglésies. Exerceixen un
esglésies. Exerceixen un
control sobre la moral
control sobre la moral
pública i i privada dels
pública privada dels
fidels, inclosos membres
fidels, inclosos membres
de la noblesa i i la
de la noblesa
la
reialesa.
reialesa.
•ALT CLERGAT: d’origen noble,
•ALT CLERGAT: d’origen noble,
doncs els segons de les cases
doncs els segons de les cases
nobiliàries professaven en
nobiliàries professaven en
institucions
religioses,
institucions
religioses,
l’església els oferia una posició
l’església els oferia una posició
social i i econòmica adient al
social econòmica adient al
seu naixement. El formaven els
seu naixement. El formaven els
arquebisbes i ibisbes, així com
arquebisbes bisbes, així com
abats
abats i i abadesses
abadesses dels
dels
monestirs rurals.
monestirs rurals.
•CLERGAT MITJÀ: membres
•CLERGAT MITJÀ: membres
dels
dels capítols
capítols catedralicis
catedralicis
(canonges).
(canonges).
• • BAIX CLERGAT: d'origen
BAIX CLERGAT: d'origen
humil, de vegades poc format
humil, de vegades poc format
intel·lectualment, patia unes
intel·lectualment, patia unes
condicions semblants al poble.
condicions semblants al poble.
•També cal distingir entre
•També cal distingir entre
clergat regular: monjos i i
clergat regular: monjos
monges
monges que
que viuen
viuen en
en
monestirs i iconvents, sotmesos
monestirs convents, sotmesos
aauna “regla”.
una “regla”.
•Clergat secular: corresponent
•Clergat secular: corresponent
al clergat diocesà.
al clergat diocesà.
MENTALITAT
MENTALITAT
Molts membres de l’alt clergat
Molts membres de l’alt clergat
(arquebisbes i ibisbes), així com
(arquebisbes bisbes), així com
els
capítols
catedralicis
els
capítols
catedralicis
detentaven
senyorius,
detentaven
senyorius,
individuals oo col·lectius, en
individuals
col·lectius, en
funció del càrrec que ocupaven.
funció del càrrec que ocupaven.
Generalment, tots els membres
Generalment, tots els membres
de l’estament estaven exempts
de l’estament estaven exempts
del pagament d’impostos,
del pagament d’impostos,
rebien els delmes i i i i altres
rebien els delmes
altres
donatius per serveis i illegats.
donatius per serveis llegats.
Qualsevol membre del tercer
Qualsevol membre del tercer
Estat
tenia
possibilitat
Estat
tenia
possibilitat
d’incorporar-se aa les capes
d’incorporar-se
les capes
inferiors del clergat, amb
inferiors del clergat, amb
possibilitat de promoció social,
possibilitat de promoció social,
sense cap recolzament d’una
sense cap recolzament d’una
fortuna familiar oo influència
fortuna familiar
influència
social.
social.

38. TERCER ESTAT
•Constituït per la majoria de la població (90-95%). No tenien privilegis, i
pagaven els impostos directes (eren “pecheros”).
•Aquest estament tenia una configuració social i econòmica molt diversa.
BURGESIA
BURGESIA
•Constitueix el grup més
•Constitueix el grup més
dinàmic de la societat de
dinàmic de la societat de
l’A.R.
l’A.R.
• • La seua riquesa havia
La seua riquesa havia
augmentat notòriament.
augmentat notòriament.
•Entre
•Entre els
els components
components
d’aquest grups hi havia: la
d’aquest grups hi havia: la
burgesia rendista, vivia de les
burgesia rendista, vivia de les
rendes
rendes de
de les
les seues
seues
propietats, comprades amb el
propietats, comprades amb el
capital acumulat en el comerç
capital acumulat en el comerç
triangular;
triangular; la
la financera,
financera,
integrada per banquers i i
integrada per banquers
cobradors d’impostos; la
cobradors d’impostos; la
manufacturera ooindustrial, i i
manufacturera industrial,
la petita burgesia, formada
la petita burgesia, formada
per artesans, comerciants i i
per artesans, comerciants
professions liberals.
professions liberals.
CLASSES POPULARS
CLASSES POPULARS
URBANES
URBANES
••
Formades
pels
Formades
pels
treballadors manuals de
treballadors manuals de
les ciutats, tan els
les ciutats, tan els
artesans
artesans (oficials
(oficials ii
aprenents) com els
aprenents) com els
obrers
de
les
obrers
de
les
manufactures,
el
manufactures,
el
personal domèstic iitots
personal domèstic tots
els petits oficis urbans.
els petits oficis urbans.
CAMPEROLAT
CAMPEROLAT
•Constituïa la majoria de la
•Constituïa la majoria de la
població
població
•Propietaris de terres: des del gran
•Propietaris de terres: des del gran
propietari (“villano rico”, amb un
propietari (“villano rico”, amb un
poder econòmic superior aamolts
poder econòmic superior molts
“hidalgos”), fins aal lpetit propietari
“hidalgos”), fins
petit propietari
ooarrendatari, en condicions molt
arrendatari, en condicions molt
difícils aacausa de la gran quantitat
difícils causa de la gran quantitat
d’impostos que havia de satisfer aa
d’impostos que havia de satisfer
la corona, la noblesa i ial clergat
la corona, la noblesa al clergat
(més del 50% dels ingressos).
(més del 50% dels ingressos).
•Jornalers: només conten amb la
•Jornalers: només conten amb la
força dels seus braços per aa
força dels seus braços per
alimentar-se. Són nombrosos en
alimentar-se. Són nombrosos en
Castella, Andalusia occidental i i
Castella, Andalusia occidental
Extremadura, on hi predomina la
Extremadura, on hi predomina la
gran propietat nobiliària –el
gran propietat nobiliària –el
latifundi. Pateix unes condicions de
latifundi. Pateix unes condicions de
vida molt dures, contractats
vida molt dures, contractats
només en temporada de collita (sis
només en temporada de collita (sis
mesos aa l’any).
mesos l’any).

39. El pagament del delme (1566) segons Pieter Brueghel el Jove

40. LA BURGESIA
una minoria dels habitants de la ciutat que tenien certs
privilegis:
• Elegien y podien ser elegits per a dirigir la ciutat
• Monopolitzaven els càrrecs administratius i judicials de la
ciutat
• Tenien un codi de justícia propi i més benigne
• Eren l’elit econòmica de la ciutat (amb la noblesa i el
clergat)
• Mantenien persones dependents de ellos (tanto en el
mundo rural, como a través de los gremios, etc.

41. “El orden eclesiástico no compone sino un solo
cuerpo. En cambio la sociedad está dividida en
tres ordenes. Aparte del ya citado, la ley
reconoce otras dos condiciones: el noble y el
siervo, que no se rigen por la misma ley.
Los nobles son los guerreros, los protectores
de las iglesias. Defienden a todo el pueblo, a
los grandes lo mismo que a los pequeños y al
mismo tiempo se protegen a ellos mismos. La
otra clase es la de los siervos. Esta raza de
desgraciados no posee nada sin sufrimiento.
Provisiones y vestidos son suministrados a
todos por ellos, pues los hombres libres no
pueden valerse sin ellos. Así pues, la ciudad de
Dios, que es tenida como una, en realidad es
triple. Unos rezan, otros luchan y otros
trabajan. Los tres ordenes viven juntos y no
sufrirían una separación. Los servicios de cada
uno de estos ordenes permiten los trabajos de
los otros dos. Y cada uno a su vez presta apoyo
a los demás. Mientras esta ley ha estado en
vigor el mundo ha estado en paz”.
Del monje Adalberón en su obra Carmen ad
Robertum regem francorum, año 998.

42. MONARQUIA ABSOLUTA
MONARQUIA ABSOLUTA
a) SOBIRANIA REIAL= tot el poder concentrat en mans del rei.
a) SOBIRANIA REIAL= tot el poder concentrat en mans del rei.
b) Justificació ideològica del poder reial= Vicari de Déu ==Teoria dels Tres Ordres
b) Justificació ideològica del poder reial= Vicari de Déu Teoria dels Tres Ordres
c) Exaltació monàrquica mitjançant les arts plàstiques= Versalles
c) Exaltació monàrquica mitjançant les arts plàstiques= Versalles
d) Sotmetiment dels tres estaments
d) Sotmetiment dels tres estaments
e) El regne és “propietat” del rei= sense divisió entre l’àmbit públic i iprivat reials= Patrimoni
e) El regne és “propietat” del rei= sense divisió entre l’àmbit públic privat reials= Patrimoni
f) Concentra tots els poders de l’estat
f) Concentra tots els poders de l’estat
•• Executiu: nomena el govern, càrrecs de l’exèrcit, recapta impostos
Executiu: nomena el govern, càrrecs de l’exèrcit, recapta impostos
•• Legislatiu: elabora les lleis i iestableix els nous impostos
Legislatiu: elabora les lleis estableix els nous impostos
•• Judicial: màxim jutge: nomena tots els tribunals de justícia
Judicial: màxim jutge: nomena tots els tribunals de justícia
•• Controla i idirigeix la política exterior
Controla dirigeix la política exterior
a) Arbitrarietat com norma d’estat= cap llei no protegia els súbdits del despotisme reial
a) Arbitrarietat com norma d’estat= cap llei no protegia els súbdits del despotisme reial
b) Sense llibertat d’expressió= qualsevol opinió contrària= delicte lesa majestat
b) Sense llibertat d’expressió= qualsevol opinió contrària= delicte lesa majestat

43. El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals que
El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals que
l'assessoren:
l'assessoren:
a)Administració central
a)Administració central
o Consell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, Govern
o Consell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, Govern
o Secretaries del Despatx: Estat, Guerra i iMarina, Hisenda, Justícia, etc
o Secretaries del Despatx: Estat, Guerra Marina, Hisenda, Justícia, etc
o Sistema polisidonial dels Àustria: Índies, Guerra, Hisenda, etc
o Sistema polisidonial dels Àustria: Índies, Guerra, Hisenda, etc
a)Administració provincial= Governadors, Virreis
a)Administració provincial= Governadors, Virreis
 Amèrica= Virrei ==alter ego
 Amèrica= Virrei alter ego
 Territoris orientals= govern militaritzat: Capità General i iAudiència
 Territoris orientals= govern militaritzat: Capità General Audiència
 Intendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatal
 Intendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatal
a)Administració local: Model Castellà i iProvíncies Exemptes
a)Administració local: Model Castellà Províncies Exemptes
 Control reial sobre els consells municipals: Corregidor, Insaculació
 Control reial sobre els consells municipals: Corregidor, Insaculació
 Nomenament dels càrrecs municipals: Regidors Perpetu
 Nomenament dels càrrecs municipals: Regidors Perpetu
 Controla els representants aaCorts
 Controla els representants Corts

44. Límits:
Límits:
1.Llei Divina
1.Llei Divina
2.Dret Natural= normes fonamentades en el Costum i ila Tradició
2.Dret Natural= normes fonamentades en el Costum la Tradició
3.Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments, jurament reial,
3.Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments, jurament reial,
matrimonis reials, etc.
matrimonis reials, etc.
4.Furs i iPrivilegis= Navarra i iPaís Basc (senyoriu d’Alava)= Províncies exemptes
4.Furs Privilegis= Navarra País Basc (senyoriu d’Alava)= Províncies exemptes
5.Parlaments estamentals i icorporacions gremials: votar impostos i imodificar les
5.Parlaments estamentals corporacions gremials: votar impostos modificar les
lleis fonamentals, jurament reial, reconeixement de l’hereu
lleis fonamentals, jurament reial, reconeixement de l’hereu

45. IDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISME
IDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISME
a) THOMAS HOBBES (1588-1679)
a) THOMAS HOBBES (1588-1679)
••
Polític i ifilòsof anglès del s. XVII
Polític filòsof anglès del s. XVII
••
Rebutja el dret diví de la monarquia i ies fonamenta en la RAÓ =
Rebutja el dret diví de la monarquia es fonamenta en la RAÓ =
Absolutista- racionalista
Absolutista- racionalista
••
Autor de ““ElLeviatà”=“ l’home és un llop per aal’home”
Autor de El Leviatà”=“ l’home és un llop per l’home”
••
L’home sempre està en lluita
L’home sempre està en lluita
••
Necessita que algú capacitat i ifort controle tot per tal que la societat
Necessita que algú capacitat fort controle tot per tal que la societat
funcione, per això ell defensa una monarquia absoluta
funcione, per això ell defensa una monarquia absoluta
a) JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704)
a) JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704)
a) Bisbe í íescriptor francès del XVII
a) Bisbe escriptor francès del XVII
b) Absolutista
b) Absolutista
c) Es fonamenta en la Bíblica= pensament polític
c) Es fonamenta en la Bíblica= pensament polític
d) Segons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat i iinviolable
d) Segons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat inviolable

46. JACQUES BENIGNE BOUSSET
THOMAS HOBBES

49. INICIS DEL PARLAMENTARISME
INICIS DEL PARLAMENTARISME
a) Durant el segle XVIII només Anglaterra i iHolanda tenen una monarquia limitada
a) Durant el segle XVIII només Anglaterra Holanda tenen una monarquia limitada
 Anglaterra= Revolució de 1640-49= destronament i idecapitació de Carles I I
 Anglaterra= Revolució de 1640-49= destronament decapitació de Carles
 Oliver Cromwell= Lord Protector (1649-1659)
 Oliver Cromwell= Lord Protector (1649-1659)
 Carles IiIi Estuardo accepta l’HABEAS CORPUS == garanteix aa qualsevol detingut
 Carles Estuardo accepta l’HABEAS CORPUS garanteix qualsevol detingut
comparéixer davant d’un jutge en el termini de 72 hores, ser informat del motiu
comparéixer davant d’un jutge en el termini de 72 hores, ser informat del motiu
de la seua detenció i i el termini pel seu judici, assistit per un advocat= FRE A
de la seua detenció el termini pel seu judici, assistit per un advocat= FRE A
L’ARBITRARIETAT REIAL
L’ARBITRARIETAT REIAL
 2a. Revolució (1688) ==destronament de Jaume IIIIEstuardo= Guillem III d’Orange i i
 2a. Revolució (1688) destronament de Jaume Estuardo= Guillem III d’Orange
Maria IIIIEstuardo (filla de Jaume II) accepten la BILL OF RIGHTS= limita els poders
Maria Estuardo (filla de Jaume II) accepten la BILL OF RIGHTS= limita els poders
de la monarquia i isotmet les qüestions sobre hisenda, exèrcit i i creació de noves
de la monarquia sotmet les qüestions sobre hisenda, exèrcit creació de noves
lleis al Parlament
lleis al Parlament
 Acta de Tolerància (1689)= acceptació de totes les religions, excepte la catòlica
 Acta de Tolerància (1689)= acceptació de totes les religions, excepte la catòlica
a) Anglaterra ==Monarquia Parlamentària
a) Anglaterra Monarquia Parlamentària
1. Separació de l’executiu i iel legislatiu
1. Separació de l’executiu el legislatiu
2. Parlament vota les lleis i icontrola el govern nomenat per la corona
2. Parlament vota les lleis controla el govern nomenat per la corona
3. Garantia de les llibertat individuals i iuna justícia independent
3. Garantia de les llibertat individuals una justícia independent
4. Parlamentarisme limitat= LORDS (noblesa) i i COMUNS (nomes grans propietaris
4. Parlamentarisme limitat= LORDS (noblesa) COMUNS (nomes grans propietaris
rurals, burgesos= 15% població= 200.000 propietaris)
rurals, burgesos= 15% població= 200.000 propietaris)
5. Sense representació de les colònies
5. Sense representació de les colònies
6. Esclavitud legal
6. Esclavitud legal

50. Guillem III d’Orange i Maria II Stuart accepten la monarquia limitada

51. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
1. Il·lustració= moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa
del XVIII, les idees del qual van inspirar la independència dels EUA i la Revolució
Francesa
2. Antecedents:
 Isaac Newton = introductor del mètode científic= observació i posterior
comprovació dels fets (observar, elaborar hipòtesi de treball, comprovar
errors i encerts, avançar una nova hipòtesi de treball)
 John Locke = critica obertament el poder absolut i planteja la divisió de poder
 Revolució Anglesa de 1640 i 1688
3. Trets Generals
 Fe absoluta en la RAÓ (intel·ligència humana) com a mitjà d’entendre el
món= contra el teocentrisme, la revelació i la tradició
 Rebutgen la superioritat de qualsevol religió; condemnen la intolerància
 Natura font de justícia i bondat
 Ésser humà naix per a ser feliç
 Importància de la ciència i la tecnologia
 Creuen el progrés lineal i continuat
 Critiquen els pilars fonamentals de l’A.R. = proposen una organització política
i social nova, llibertat i igualtat
 Propugnen el LIBERALISME

52. LIBERALISME
 Divisió de Poders (Montesquieu)
Contracte Social entre governants i governats= garantia dels drets bàsics
dels individus = SOBIRANIA NACIONAL (Rousseau)
Oposició a la societat estamental i defensa de la mobilitat social: igualtat i
mèrit, cap home pot heretar ni gaudir d’honors, prestigi o privilegis en nom
dels seus avantpassats
FISIOCRÀCIA (Quesnay) = oposició al mercantilisme = fonaments del
liberalisme econòmic
La font de la riquesa d’un país és l’agricultura i no l’acumulació de
metalls preciosos
S’oposaven a qualsevol regulació per part de l’estat= llibertat
econòmica i iniciativa individual

53. Rebutgen l’Autoritat
basada en la Revelació
i la Tradició
PRIMACIA DE LA RAÓ
PRIMACIA DE LA RAÓ
(Universal= de tots els homes
(Universal= de tots els homes
Observació de la Natura=
Observació de la Natura=
LLEIS
LLEIS
Millorar el Món
Millorar el Món
Elaborar l'Enciclopèdica
Elaborar l'Enciclopèdica
IMPORTÀNCIA DE LA
IMPORTÀNCIA DE LA
CIÈNCIA I ITECNOLOGIA
CIÈNCIA TECNOLOGIA
Dret aala llibertat del geni
Dret la llibertat del geni
Conciliar interessos individuals i isocials
Conciliar interessos individuals socials
Nous valors: Tolerància, humanitat, Deure
Nous valors: Tolerància, humanitat, Deure
Social
Social
Utilitarisme
Utilitarisme
HOME CENTRE DE L’UNIVERS:
HOME CENTRE DE L’UNIVERS:
SER RACIONAL I ILLIURE
SER RACIONAL LLIURE
LA IL·LUSTRACIÓ
LA IL·LUSTRACIÓ
CERCA DE LA
CERCA DE LA
FELICITAT I ILLIBERTAT
FELICITAT LLIBERTAT
TERRENAL
TERRENAL
LAICITZACIÓ I I
LAICITZACIÓ
DESACRALITZACIÓ DEL
DESACRALITZACIÓ DEL
PENSAMENT I ILA VIDA
PENSAMENT LA VIDA
PROGRÉS LINIAL I ICONTINU
PROGRÉS LINIAL CONTINU
(CONDORCET)
(CONDORCET)
DEISME (VOLTAIRE): DÉU ARQUITECTE DE
DEISME (VOLTAIRE): DÉU ARQUITECTE DE
LES LLEIS NATURALS I ISOCIALS
LES LLEIS NATURALS SOCIALS
MATERIALISME (DIDEROT) NEGACIÓ DE DÉU
MATERIALISME (DIDEROT) NEGACIÓ DE DÉU
I IL’ÀNIMA
L’ÀNIMA
RELIGIÓ NATURAL (ROUSSEAU)
RELIGIÓ NATURAL (ROUSSEAU)

54. L’EXPANSIÓ DE LA IL.LUSTRACIÓ
OPINIÓ
PÚBLICA:
la PREMSA
ACADÈMIES I I
ACADÈMIES
LÒGIES
LÒGIES
MASÒNIQUES
MASÒNIQUES
SALONS
SALONS
ARISTOCRÀTICS
ARISTOCRÀTICS
VIATGES
VIATGES
ESCRIPTORS
ESCRIPTORS
PER PAÏSOS I I
PER PAÏSOS
CIUTATS
CIUTATS
SUBTITUCIÓ
SUBTITUCIÓ
MECENATGE
MECENATGE
PELS DRETS
PELS DRETS
D’AUTORS
D’AUTORS
PENSADORS IIESCRIPTORS PRODUEIXEN NOVES IDEES
PENSADORS ESCRIPTORS PRODUEIXEN NOVES IDEES
IIAFAVOREIXEN LA SEUA EXPANSIÓ
AFAVOREIXEN LA SEUA EXPANSIÓ
L’ENCICLOPEDIA:
L’ENCICLOPEDIA:
DIDEROT I I
DIDEROT
D’ALEMBERT
D’ALEMBERT
COMPENDI DEL
COMPENDI DEL
SABER I ILES IDEES
SABER LES IDEES
IL.LUSTRADES
IL.LUSTRADES
MONTESQUIEU:
MONTESQUIEU:
DIVISÓ DELS
DIVISÓ DELS
PODERS I I
PODERS
DEFENSA DEL
DEFENSA DEL
LIBERALISME
LIBERALISME
MODERAT
MODERAT
VOLTAIRE
VOLTAIRE
SISTEMA POLÍTIC ANGLÉS
SISTEMA POLÍTIC ANGLÉS
CONTRA L’ESGLÉSIA
CONTRA L’ESGLÉSIA
CONTRA LA GUERRA I ILA
CONTRA LA GUERRA LA
TORTURA
TORTURA
ROUSSEAU
ROUSSEAU
SISTEMA REPUBLICÀ
SISTEMA REPUBLICÀ
SOBIRANIA NACIONAL
SOBIRANIA NACIONAL
LLIBERTAT, IGUALTAT I I
LLIBERTAT, IGUALTAT
DEMOCRÀCIA DIRECTA
DEMOCRÀCIA DIRECTA

55. DESPOTISME IL·LUSTRAT
a) Experiència reformista= modernització de l’estat
b) Pretén unir la monarquia tradicional i el pensament il·lustrat (progrés)
c)
Trets generals
 Absolutisme centralitzador
 Racionalització de l’administració
 Foment de l’educació i la cultura tècnica
 Recerca de la modernització econòmica del país: programes de desenvolupament
de l’agricultura, indústria i llibertat de comerç, Societat d’Amics del País, etc
 Paper del rei: garant de la felicitat dels súbdits
a) Experiències limitades:
 Reformes econòmiques
 Repartiment de la propietat
 Lliure circulació comercial
 Manteniment de la societat Estamental i la monarquia absoluta

59. John Locke (1632-1704)
François Quesnay (1694-1774)
Mostesquieu (1689-1755)
Denis Diderot (1713-1784)
Jean Jacques Rousseau
(1712-1778)

60. AUTOR
PENSAMENT
OBRES PRINCIPALS
John Locke (16321704)
• Filòsof empíric = el coneixement que no puga
derivar-se de l'experiència s’ha de bandejar
•Concepte de Societat civil
•Monarquia absoluta incompatible
•Separació del poder executiu- legislatiu
• Societat civil = contracte social entre governats i
governants , els Primers abandonen l’estat natural
amb la finalitat de garantir millor els seus drets (vida,
llibertat, propietat)
•L’estat garantia de les llibertats individuals
Dos tractats sobre el govern civil
(1690)
 Carta sobre la tolerància (1765)
Charles Louis de
Secondat, Baró
de Mostesquieu
(1689-1755)
• Rebutja la monarquia absoluta
• Partidari d’un sistema semblant al britànic: divisió
de poders i contrapès
L'esperit de les lleis (1748)
Jean-Jacques
Rousseau (17121778)
• Problema social
• Critica la propietat i defensa la igualtat
• Sobirania popular
•Contracte social entre els ciutadans

François Quesnay
(1694-1774)
• Principal font de riquesa l’agricultura
• principal grup social propietaris de la terra

Discurs sobre l’origen i fonaments
de la desigualtat entre els homes
(1754)
Contracte Social (1762)

61. AUTOR
PENSAMENT
OBRES PRINCIPALS
Adam Smith
(1722-1790)
• La riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació
de metalls preciosos (mercantilisme) ni
exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó
en la llibertat. L’Estat no ha d’intervenir en
l’activitat econòmica
•Home actua per l’impuls personal=
individualisme econòmic
• Llei natural oferta i demanda
• Lliurecanvi
 Investigació en la Naturalesa i Causes
de la Riquesa de les Nacions (1748)
François Diderot
(1713-1784
L'Enciclopèdia (1751-1784)
Jean le Rond
D’Alambert (17171783)
L'Enciclopèdia (1751-1784)
François Marie
Arouet “Voltaire”
(1694-1778)
• Difusor del pensament de Locke
• Reivindica la llibertat de consciència
• Defensa la tolerància religiosa
 Cartes angleses (1734)
 Diccionari filosòfic (1764)
Càndid o L'optimisme (1759)

62. Jean le Rond D’Alambert
(1717-1783)
François Marie Auret
“Voltaire” (1694-1778)
David Hume (1711-1776)