2. ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE DIVERSES FONTS:
http://geohistoria.wikispaces.com/
Apunts d’Armand Figueres (Escola Sunion).
“Historia.
Sebastian Merino.
Batxillerat” Editorial Edebé, Barcelona 2009
“Història”. Batxillerat, Editorial Santillana, Barcelona 2009
2
3. 1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
Victòries socialistes de 1982, 1986, 1989 (totes amb majoria absoluta) i 1993. Felipe González president.
Amb l’arribada al poder dels
socialistes amb successives
majories absolutes es pot dir
que Espanya sortia de la
Transició i entrava a la
normalitat democràtica
d’alternança en el poder de
l’esquerra.
FONT: http://www.slideshare.net/smerino/de-la-transicin-a-nuestros-das
3
4. 1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
1.1 Èxit electoral socialista
popularitat del líder
programa electoral basat en el canvi
1982
unitat del partit
imatge moderada: 1979 abandonaren el
marxisme
influència
per la socialdemocràcia
europea i necessitat de disposar d’un ampli suport
Factors interns
social
1986 i 1989
política social i obres públiques
ÈXIT ELECTORAL
ÈXIT ELECTORAL
“vot captiu” (pensionistes, jubilats i
aturats)
Factors externs
perill democràtic del 23-F
procés de descomposició de la UCD
Poca
implantació del Centro Democrático Social (2 diputats eleccions 1982)
crisi de lideratge a Alianza Popular
debilitat interna al Partit Comunista d’Espanya (relacionat amb la perestroika)
4 diputats eleccions 1982
“vot captiu”: electoral estable dels partits polítics, que els vota
incondicionalment en qualsevol circumstància. Adhesions de tipus
ideològic, de classe o per tradició familiar.
4
5. Primera legislatura socialista
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
Segona legislatura socialista
Beneficiada per
1.2 L’evolució econòmica: de l’ajust a l’expansió
1982 Espanya: encara situació de crisi
Refeta econòmica del món i dels Estats Units
No s’havien pres les mesures d’ajust necessari i atur seguia augmentant.
PSOE aplica una
Basada en
Política social-liberal
Ajust econòmic
Reconversió industrial: tancament i privatització empreses
INI, sobretot naval i siderúrgica
estatals i despreses de Benestar Social
Reducció del dèficit de l’estat
i contenir la inflació (14% el
1982 al 7% 1985)
S’aconsegueix
Reactivació econòmica (1986-1991)
Gràcies a
Política d’ocupació: promoció i flexibilització laboral
Tot i els contractes temporals no s’aconsegueix reduir l’atur: arribada
a l’edat laboral del boom dels 60 i incorporació de les dones al mercat
de treball. Atur: del 16,2% (1982) al 21,6 % (1985)
atracció d’inversions estrangeres
incorporació a la CEE (12/6/1985)
Reforma fiscal: primar impostos directes: permet ingressos
paper de CCOO i UGT
però
accepten contenció salarial
disminució de la conflictivitat obrera primers anys
Llei
de Pensions (1985): allarga
el termini de cotitzacions.
Pla
d’Ocupació Juvenil (1988):
Vaga General
(14/12/1988)
afavoria contractes temporals
Govern no modifica plantejaments econòmics però amplia cobertura atur i durada subsidi
5
6. 1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
VAGA GENERAL 14/12/1988
EVOLUCIÓ DE L’ATUR A ESPANYA (1975-1986)
FONT: “Història” Ed. Santillana
TAXA D’INFLACIÓ ANUAL A ESPANYA (1975-1986)
Puerta del Sol (Madrid)
FONT: “Història” Ed. Santillana
6
7. 1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
1.3 La política interior (1/3)
Objectiu principal: consolidació de la democràcia
Modernització de l'exèrcit
sotmès al poder civil
designació de militars demòcrates
en llocs claus de l’organigrama
militar
Enfrontaments entre l’Església i el Govern
S'evità la total despenalització
Estat del benestar
Ampliació
reducció nombre d’oficials
Regulació de l’avortament
modernitzar l’equipament
de la cobertura sanitària a tots els ciutadans: multiplicació de les despeses; 5% del PIB (1989) a
despeses sanitàries (lluny del +8% d’Alemanya o Països Baixos).
Percepció de les pensions: universalització i augment de les quantitats, i reduir les desigualtats socials. Llei de
Pensions no Contributives (1990): 400.000 nous pensionistes reben pensió tot i no haver cotitzat.
Educació: millora de les titulacions universitàries, i Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE,
1990; Educació Infantil, Primària , Secundària i Batxillerat)
Obres públiques: increment del 50% entre 1987 i 1991; meitat de les inversions totals realitzades per l’Estat.
Actuacions: duplicació xarxa d’autopistes i autovies i millora de les infraestructures de Barecelona (Jocs Olímpics
1992) i Sevilla (Exposició Universal 1992)
7
8. 1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
1.3 La política interior (2/3)
Estat autonòmic
Aplicació de la LOAPA (Llei Orgànica d’Hamortització del Procés Autonòmics; pactada per UCD i PSOE; juliol 1981)
Limita les competències que podien obtenir les autonomies
Tancament del
procés autonòmic
Els partits nacionalistes la recorregueren.
Agost 1983 el Tribunal Constitucional va suprimir els
articles més polèmics
1983: aprovació dels Estatuts d’Extremadura, Illes Balears, Comunitat de Madrid i Castella i Lleó.
1995: Ceuta i Melilla ciutats autònomes
FONT: “Història”. Ed. Santillana
8
9. 1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
1.3 La política interior (3/3)
Política antiterrorista
No va acabar amb l’activitat d’ETA (reducció dels atemptats però més mortífers, Hipercor (Barcelona, 1987): 21 morts.
Mitjans legals:
política de reinserció de militants etarres (200 fins 1986)
converses secretes amb la cúpula d’ETA a Alger (set.1986-abril 1989)
cooperació amb autoritats franceses: etarres no eren refugiats polítics; extradicions d’etarres des de set.1984.
Pacte d’Ajuria Enea (1988): signat per totes les forces polítiques basques (menys Herri Batasuna) i el lendakari per a
aïllar els violents.
Mitjans il·legals:
creació dels GAL (Grupos Antiterroristes de Liberación): accions terroristes contra membres d’ETA i simpatitzants del
nacionalisme basc; més de 30 assassinats entre 1983 i 1987
FONT: “Història”. Ed. Santillana
9
10. 1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
1.3 La política exterior (1/2)
Entrada a la Comunitat Econòmica Europea (CEE)
1977 Suárez presenta sol.licitud d’adhesió a la CEE
Poc
després inici de les converses
Negociacions
1982 victòria socialista: s’intensifiquen les negociacions.
estancades 2 anys per l’oposició francesa:
agricultura espanyola una forta competència
12/6/1985: Espanya signa el tractat d’adhesió a la CEE
1/1/1986 Espanya passa a ser un Estat membre de la CEE
Va representar
Revulsiu per a l’economia espanyola i obligà a reorganitzar les
estructures productives :
sector agropecuari: va reduir dràsticament la producció i adaptar-la
a la PAC (Política Agrària Comunitària) com la reducció de la
producció lletera.
Palacio Real (Madrid) 12/6/1985: signatura tractat d’adhesió a la CEE
sector industrial: accentuació de la competència i penetració amb
força del capital estranger.
Arribada de nombroses subvencions i compensacions pels sectors
econòmics que van limitar la producció
Fons de cohesió per a la construcció i desenvolupament d’infraestructures
10
11. 1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
OTAN: organització creada per la potències occidentals sota
la direcció dels EUA per fer front a l'expansionisme soviètic
de la postguerra europea.
1.3 La política exterior (2/2)
La integració a la OTAN
1981 Govern Leopoldo Calvo Sotelo: va negociar la
Integració aprovada amb els vots en contra dels
incorporació d’Espanya a la OTAN
partits d’esquerra, inclòs el PSOE
PSOE arriba al
poder i....
Campanya electoral 1982: PSOE va prometre que faria un referèndum perquè
Manté posició ambigua i va acabar
fos el poble el que recolzés aquesta decisió.
donant suport a la integració
1986, quan Espanya ja era membre de la CEE, socialistes plantegen el
Debat polític i social intens
referèndum ( 12/3/1986) sobre la permanència
Participació: 59,4%
partits conservadors i PSOE favorables a la continuïtat
dins l’OTAN, però no es manifestaven
resta de partits d’esquerra i grups pacifistes: en contra;
grans mobilitzacions
Va
guanyar el Si: 53%
Canàries,
País Basc i Catalunya
va guanyar el No
11