1. ESQUEMA DE COMENTARI DE TEXTOS HISTÒRICS. 2n. Batxillerat. HISTÒRIA D’ESPANYA
1. Lectura atenta i comprensiva del text.
1.1. Lectura ràpida: idea global de la forma i contingut del text.
1.2. Lectura pausada reflexiva, per a entendre i aclarir conceptes i idees del text. (subratllar paraules clau que ens donaran
pistes sobre el context històric). Descubrir, identificar i entendre les idees i conceptes expresats mitjançant l’ús de certs
vocables, paraules, aclaracions, expressions, etc.
2. Enquadrament i contextualització del text.
2.1. Determinació de la naturalesa temàtica del text.
a. Tipus de text:
Jurídic: lleis, tractats, constitucions, etc.
Polític: discursos, proclames, manifestos, etc.
Testimonial: cartes, diaris, memòries, etc.
Econòmic: contractes, cadastres, etc.
b. Naturalesa del text:
Pública/Privada.
Document d’interés històric (font primària)/ Historiogràfic (font secundària).
2.2. Autor o autors del text: qui és responsable del text.
De vegades és indispensable per a comprendre el sentit i intencionalitat del text: personalitat, ideologia,
interessos de l’autor o autors.
2.3. Localització cronològica i geogràfica.
Quan i on es genera el text (temps i llenguatge: clau pel comentari)
3. Interpretació del text.
Posterior a la fase d’anàlisi o paral.lelament, i de manera combinada. Hem d’explicar el significat del text.
Passar de les dades empíriques (les que ens proporciona el text) a un context general en el qual hem d’entendre i
enquadrar el text (= ús de la teoria estudiada).
Aquesta capacitat per a assenyalar les relacions i vinculacions entre text i context serà directament proporcional a la
teua formació i els coneixement sobre l’afer que hages adquirit, i al teu grau de preparació i comprensió de la
matèria.
4. Conclusió.
Balanç i reflexió global sobre l’interés i la importància del text, per ell mateix.
No es tracta d’un comentari del tipus “ segons la meua opinió...”, “a mi em sembla..”.
És un síntesi final interpretativa del text.
Conseqüències directes i indirectes en èpoques posterior, el seu grau de transcendència, et.
Si hom coneix la bibliografia sobre el tema o interpretacions historiogràfiques, seria el lloc adient per a esmentar-les.
QUÈ NO HEM DE FER QUÈ CONVÉ INTENTAR SEMPRE
• Parafrasejar el text.
• Emprar el text com a pretext per a escriure tot el que sabem
sobre el tema. ERROR TERRIBLE.
• Abusar de l’erudició.
• Usar un to agressiu i polèmic. Desmereix l’exercici.
• Una redacció comprensible i una exposció ordenada.
• Utilitzar una terminologia correcta.
• Esctructura la redacció mitjançant paràgrafs-
• En tot moment, emprar un to objectiu, científic i acadèmic (la
tercera persona del plural)
BIBLIOGRAFIA:
ABILIO RABANAL, M.; LARA PEINADO, F. Comentario de texos històricos, Catedra, Madrid, 1997.
MORADIELOS, E. El oficio de historiador, Siglo XXI, Madrid.