Spanish Civil War

1. La Guerra Civil
espanyola
(1936-1939)
1

2. Elaboració pròpia a partir de:
 http://geohistoria.wikispaces.com/ Sebastian Merino.
 http://perseo.sabuco.com/historia/guerracivil2010.htm Instituto Sabuco
 Apunts d’Armand Figueres (Escola Sunion).
“Historia. Batxillerat” Editorial Edebé, Barcelona 2009
 “Història”. Batxillerat, Editorial Santillana, Barcelona 2009
 “Horitzó. Història”, Editorial Vicens Vives, Barcelona
2

3. ÍNDEX
 Introducció:
o Causes remotes
o Causes pròximes
 El fracàs del cop d’Estat:
o La sublevació militar: Alzamiento nacional, 18 de juliol.
o La sublevació militar a Catalunya
o La dimensió internacional del conflicte.
 Les fases de la guerra.
 Les rereguardes:
o Evolució política a la zona republicana.,
o Consolidació del bloc sublevat
 Conseqüències.
3

4. Abans de començar recorda que.....
 Durant la Segona República les forces democràtiques van intentar modernitzar les velles estructures
sociopolítiques.
Després de la victòria del Front Popular, la creixent polarització entre dretes i esquerres va generar un
clima de divisió i violència social.
 El context europeu estava polaritzat entre les dictadures feixistes, amb les seves polítiques
expansionistes, i les democràcies occidentals que tractaven de no enemistar-se amb les dictadures.
4

5. 0.- INTRODUCCIÓ
El 18 de juliol de 1936 es va estendre per tota la Península un cop d’estat militar contra el govern del Front Popular. L’activa
participació del poble i la lleialtat de quasi la meitat del Exèrcit cap a la República fan que aquesta sublevació només triomfa a la
meitat d’Espanya i desemboqui, per tant, en una guerra civil de tres anys de duració. Sorgeixen dues zones: una republicana
i un alta nacional amb els seus respectius exèrcits, governs i institucions.
El ràpid recolzament de la Itàlia de Mussolini i de l’Alemanya de Hitler al bàndol sublevat i la no intervenció de França i Gran
Bretanya a favor de la República que només va comptar amb l’efectiu recolzament rus, fa que l’enfrontament armat es perllongui
durant tres anys.
Era l’enfrontament entre dues concepcions diferents d’Espanya. El bàndol rebel representava els valors tradicionals i
conservadors que havien estat soscavats durant la República i lluitaven contra totes les reformes que havien anat massa lluny. El
bàndol legal pretenia la modernització del país i la profundització de les reformes, encara que havia sectors que volien anar més
enllà dels límits d’un règim parlamentari.
La major unitat, l’eficàcia militar i els important recolzaments militars van donar el triomf a la Espanya nacional
representada per Franco i consolida un règim polític autoritari i conservador que es mantindrà durant més de 30 anys.
A més a més de ser important per Espanya, la guerra va tenir una gran ressonància internacional i es va convetir en el primer
episodi de la II Guerra Mundial que es veia com imminent.
5

6. 0.- INTRODUCCIÓ
 Causes remotes
 La manera com es va fer la revolució liberal a Espanya: l’oposició de dos blocs, típica de les revolucions liberals del segle XIX, a Espanya
adoptà la forma d’enfrontament bèl.lic civil (les tres guerres carlines). L’exèrcit va intervenir en la designació mitjançant pronunciaments, i la
revolució liberal quedà estroncada amb la Restauració (sufragi desvirtuat amb el caciquisme ) i els moviments emergents (els nacionalismes, el
republicanisme i el moviment obrer) eren marginats o perseguits.
 L’actitud i la mentalitat de l’exèrcit. A partir de 1898 una part de l’exèrcit evolucionà des del liberalisme fins a posicions conservadores, i fins i
tot reaccionàries (especialment cap al nacionalisme català i basc). La personalitat nacional de Catalunya i les manifestacions del catalanisme polític
van ser una des de les causes importants de l’aixecament militar de 1936.
 El retard en la modernització ideològica i econòmica:
 A Espanya, la Revolució Industrial es produí tard i només afectà a Catalunya i el País Basc.
 En els mercats exteriors els productes espanyols tenien poca força.
 La burgesia urbana i la petita burgesia il.lustrada eren un sector feble enfront del moviment obrer potent.
 Predomini d’una economia agrària, amb un repartiment injust de la terra.
 Petits i mitjans propietaris, perjudicats per la reforma agrària, es van afegir a la reacció contra la República.
 Una de les raons de l’esclat de la guerra civil fou la tensió social al camp i la radicalització que es va desprendre’n.
 Les conseqüències d’aquests fets:
 el retard en la modernització es notava en l’alt grau d’analfabetisme, feblesa de l’Estat , la manca d’infraestructures educatives i el
predomini ideològic de l'Església en l’ensenyament. La pervivència de l’anticlericalisme s’explica en l’alineament de l’Església amb el bloc
agrari dominant i la seva insensibilitat davant les injustícies socials, a més de la influència en l’ensenyament.
6

7. 0.- INTRODUCCIÓ
 Causes remotes
 La mentalitat i les ideologies internacionals dominants. Les esperances que va generar entre les classes obrera i camperola més desfavorides,
i fins i tot entre els intel.lectuals, la Revolució Soviètica de 1917. El mite de la revolució possible i del govern proletari i camperol va arrossegar
moltes mentalitats entre 1971 i 1936. Això explica la radicalitat del moviment obrer i la seva negativa a participar en governs democràtics, que
titllava de burgesos.
 Causes pròximes:
Crisi internacional de la dècada dels anys 30, coincident amb l’Espanya republicana: les societats europees es veuen obligades a adoptar decisions
radicals per a resoldre els conflictes socials; tres alternatives polítiques:
 el reformisme democràtic: sufragi universal, partits de masses, millora de les relacions laborals (setmana de 40hores i vacances
pagades), escola pública,... Exemples: Regne Unit i França.
 la reacció feixista: nacionalisme agressiu, capitalisme a ultrança, negació de la llibertat i el culte al cabdill i el partit únic. Exemple:
Alemanya i Itàlia.
 revolució comunista , segons el model de l’URSS.
La República espanyola va canalitzar els canvis per la via del reformisme. Però la societat espanyola no fou capaç de resoldre els conflictes
(reforma agrària, l’educació, la laïcitat de l’Estat, la millora de les condicions de la classe obrera,....). Cap grup social va ser capaç de conduir la
transformació global de la societat: uns reaccionaren a la manera feixista, altres aplicaren reformes democràtiques (amb l’posició del moviment obrer
radical i de la dreta conservadora) o van induir a la revolució. Es parla d’un equilibri d’incapacitat per resoldre conflictes, i aquests entren en una fase
de resolució violenta.-
7

8. 0.- INTRODUCCIÓ
 Bàndols
L’església
 Els rebels:
 defensors de l’Antic Règim: clericals, tradicionalistes, jeràrquics i
L’oposició de
Els terratinents agraris
La burgesia financera i industrial
L’exèrcit (en especial els
propietaris de la terra, caciquils, oligarquia. Alguns historiadors els
comandaments de rang més alt
identifica com a carlins.
a
 Sistema legal:
 S’identifica amb la societat urbana, industrial, liberals, republicans,
defensors dels sectors populars i obrers.
 democratització política
El reformisme social
 Característiques:
 El cop d’estat no triomfa però tampoc es derrotat, i ens porta a una
guerra civil.
 La crueltat de la guerra, la visceralitat de la guerra, el profund odi mutu.
 La intervenció d’Alemanya, Itàlia i Rússia per motius ideològics i
estratègics que la converteixen en una guerra total.
Justificada
per tal
d’acabar
amb
Provoca la
insurrecció militar
Recolzada
per
El govern del Front Popular es culpable del
desgavell social
La suposada botxevització d’Espanya.
Desmembració de la unitat nacional (estatuts)
 Enfrontaments entre classes socials, concepcions religioses, entre
nacionalismes enfrontats i entre democràcia i dictadura.
8

9. EL FRACÀS DEL COP
D’ESTAT
9

10. La sublevació militar: “El Alzamiento Nacional”, 18 de juliol
Des de la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936
Es prepara la
La conspiració
Instigada per
Dirigida per
Monàrquics
Falangistes
Carlins (milícies armades)
Sectors de la CEDA (suport econòmic)
La jerarquia eclesiàstica, tot i no
prendre part en la preparació del cop,
el va recolzar públicament.
Unión Militar Española (Mola, Sanjurjo, Goded, Fanjul, Queipo de Llano), Franco no va participar fins dies abans.
L’assassinat de José Calvo Sotelo (13 de juliol)
Es el detonant de
El cop militar
Els fets
Estratègia de Mola basada en: la sorpresa, la
rapidesa, la violència.
Pla d’acció:
 sortida al carrer de la tropa.
 proclamació de l’estat de guerra
 ocupació dels centre de poder
17 de juliol esclata la sublevació a Melilla; després de vèncer la resistència d’alguns militar
i grups obrers, els revoltats controlen tot el Protectorat marroquí. El cap militar de Melilla, fidel a la República, fou
afusellat; la mateixa pena que Mola aplicà al cap de la divisió orgànica de Burgos, el general Batet; tendència aplicada
als comandament militars i civils fidels a la legalitat = els insurrectes volien imposar una nova legalitat mitjançant la
violència
18 de juliol Franco vola de Canàries a Melilla (Dragon Rapid). Pren el comandament de l’Exèrcit d’Àfrica.
Sanjurjo mor en accident d’aviació (havia de dirigir l’aixecament militar) i serà....
Mola des de Pamplona qui planifiqui i coordini les accions a dur a terme, amb el suport de financers, monàrquics i
És un fracàs degut
a:
La resistència
popular, d’alguns
cossos policials i
part de l’exèrcit, no
va triomfar en les
principals ciutats.
Va triomfar en
àmplies zones
rurals-
catòlics.
 18 de juliol Queipo de Llano s’alça a Sevilla i la nit del 18 al 19, el general Mola declara l’estat de guerra a la resta
d’Espanya
10

11. La sublevació militar: “El Alzamiento Nacional”, 18 de juliol
Franco
11

12. El govern,tot i que havia traslladat els principals generals sospitosos de ser poc fidels a la República lluny de Madrid (Franco a les Canàries, Goded
a les Balears i Mola a Pamplona ) ........
Davant del cop militar
El govern actua amb indecisió a l’inici
Permet
El govern de
José Giral
decideix
La consolidació del cop en alguns llocs de l’Estat
El repartiment d’armes a les organitzacions obreres
El 20 de juliol Espanya queda dividida
Fidel a la República
Catalunya
País Valencià
Madrid
Castella-La Manxa
Extremadura
País Basc
Astúries
Cantàbria
Part d’Andalusia
Econòmicament: Centres
industrials, agricultura
d’exportació, recursos
minerals (nord i Andalusia),
reserves d’or del Banc
d’Espanya
Les dues espanyes
En mans dels sublevats
Marroc
Part d’Andalusia
Navarra
Castella i Lleó
Galícia
Aragó
Rioja
Illes Balears (sense Menorca)
Econòmicament: Terres cerealístiques,
centres d’explotació agrícola i minera
(León)
12

13. 13

14. Les forces militars dels dos bàndols
 Geografia:
 zona republicana: la major part de les zones mineres i industrials, amb major part de població que alimentar.
 Espanya rebel o nacional: la població i la indústria eren menors però els recursos agrícoles, sobretot
ceralístics, eren majors.
 Recursos financers en mans de la República: reserves d’or al Banc d’Espanya (Madrid); serviran per a finançar la
compra d’armament, especialment de la URSS. Sense ell, la duració de la guerra hagués estat menor.
 Tropes:
 dels 18 generals de divisió només quatre es van sublevar (entre ells Franco).
Fidels a la República 116.501 homes i del bàndol rebel 140.604 (47.127 de l’exèrcit de Marroc (Legió i
Regulars), manats per Franco).
 dels 16.000 oficials que havia en actiu amb la República només en quedarien uns 3.500; restarà efectivitat al
seu exèrcit a l’haver d’improvisar i nomenar nous oficials en pocs mesos. Sorgiran espontanis caps de milícies
que, sense massa experiència militar, seran nomenats generals.
L’exèrcit de la República va ordenar als soldat sque no fessin cas als seus caps que estiguessin donant suport
als rebels; l’ordre no fou acatada en la zona rebel i sí a la zona republicana on els soldats van desertar. La
República va haver d’improvisar un nou exèrcit , cridant als desertors i incloure les milícies populars.
Bàndol rebel s’hi sumaren 200.000 falangistes i 63.000 carlins, ambdós ben armats i disciplinats.
14

15. La sublevació militar a Catalunya
La sublevació militar va començar el 19 de juliol
Les tropes de les casernes de BCN s’uneixen al cop i surten
al carrer per ocupar els punts més importants de la ciutat
És derrotada per la
Fracàs. El 19 a la nit
Goded ordena la rendició.
Afusellat el 12 d’agost.
La Generalitat
Mobilització dels anarcosindicalistes (CNT-FAI)
President
Companys
(21/7/1936) a
instàncies de
la CNT crea
Amb el
suport de
Guàrdia Civil
Guàrdia d’Assalt
Mossos d’Esquadra
Aviació militar del Prat de Ll.
Policíes de paisà
També militants
d’ERC, Estat
Català, Acció
Republicana,
POUM,
comunistes
Contribueixen decisivament a la
derrota del cop a Barcelona, i
obtingueren armes a les casernes
dels revoltats.
Es crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Coordinar la defensa de la República, col·lectivitzacions econòmiques, constitució de columnes de
milicians que marxaven cap al front d’Aragó
CNT-FAI, POUM, PSUC, ERC, Unió de Rabassaires, Acció Catalana
La sublevació fracassa a tota Catalunya
S’instal·la el desordre i la revolució violenta fins a mitjans del 1937
Aldarulls: Crema de convents i esglésies,
persecució de persones contràries a la República,
judicis sumaríssims i afusellaments.
15

16. La sublevació militar a Catalunya
19/7/1936: Gral. Goded + oficials i caps de l’exèrcit
dirigeix el moviment dels rebels a Barcelona.
PERÒ
Goded.
 Escàs suport civil
 Poca implantació dels parits implicats (Falange
Española, Renovación Española i Carlins)
Afavoreix la derrota de la rebel.lió.
 La manca de suport que la Lliga havia donat al
complot.
 La fidelitat al govern de les forces policials
(Guàrdia d’Assalts i Guàrdia Civil)
 La mobilització als carrers dels partits i
Rendició de Goded 19/7/1936 al vespre,
insurrectes abandonen la lluita a altres
ciutats catalanes.
sindicats d’esquerres.
Després de sufocar l’alaçament a Barcelona i
Madrid, columnes de milicians intenten
recuperar: Saragossa, Còrdova, Albacete,
Guadalajara.
16

17. La sublevació militar a Catalunya
Barcelona, 19 de
juliol 1936
Barricada a les Rambles de Barcelona,
Guàrdies d’Assalt. Carrer Diputació.
La barricada, feta de llabmordes i sacs de terra, davant de El
Molino, Av. Paral.lel, defensada per membres del comitè de
defensa del Poble-Sec i militants del sindicat de la CNT, va
aconseguir aturar als militars sublevats.
Guàrdies d’Assalt defenent edifici
Telefònica a plaça Catalunya
IMATGES D’AGUSTÍ CENTELLES (19/7/1936, Barcelona):
http://www.tv3.cat/galeria/17034/
17

18. 2.- La dimensió internacional del conflicte
Gran ressò internacional de la guerra civil
Enmig d’una
Confrontació ideològica i política
L’Eix Roma-Berlín (Alemanya nazi i Itàlia feixista)
entre
Les democràcies parlamentàries (França i Gran Bretanya)
El règim comunista (URSS)
Es crea una divisió internacional entre
Els que veuen els rebels uns lluitadors contra el comunisme o els
que volen defensar la República contra el feixisme
Els fets
França (malgrat el govern del Front Popular de Léon Blum)
i Gran Bretanya decideixen per una política de neutralitat
Por a la reacció de Hitler i opten
per una falsa neutralitat
Es crea el Comitè de No-intervenció (27 països)
Es decreta l’embargament d’armament però...
a la pràctica
Impedí que el legítim govern republicà aconseguís armes i petroli.
Perjudica a la República (Malgrat l’ajuda soviètica). Tancament de
fronteres, tot i comprar armament; queda retingut a la frontera francesa.
Tolera que les potències feixistes (Alemanya i Itàlia ajudessin a Franco
Els EUA no van
subscriure el
pacte,van aprovar una
llei d’embargament
que va impedir
l’exportació de
material bèl.lic a
l’Espanya republicana
PERÒ van permetre
els submnistraments
(petroli i vehicles) de
les empreses
nordamericanes a
l’Espanya revoltada
18

19. L’ajuda feixista
Flota germànica
Material militar
Aviació (Legió Còndor)
L’Alemanya de Hitler
Menys important tècnica i estratègica
Més nombrosa humanament
“Corpo di Truppe Volontarie”
Suport aeri, naval i equipament bèl·lic
L’Itàlia de Musolini
Portugal
Cal afegir
400 milions de dòlars
Comunicacions i subministraments
20 000 voluntaris
Exèrcit d’Àfrica (regulars marroquins voluntaris, Legió Estrangera)
L’ajut soviètic i les Brigades Internacionals
Unió Soviètica
Armes i aliments (avions, tancs...)
Pilots, instructors i tècnics
Ajuda intermitent i amb problemes a la frontera
Brigades Internacionals
500 milions
de dòlars /
Reserves d’or
Gran valor moral
40 000 voluntaris fins el desembre de 1938.
Van detenir a l’exèrcit rebel a les portes de Madrid (tardor 1936)
Crida de la Internacional Comunista
19

20. LES FASES DE LA
GUERRA CIVIL
20

21. 3.- L’evolució del conflicte
http://afiguera.blogspot.com/search/label/Hist%C3%B2ria%20de%202n%20de%20Batxillerat%20Evoluci%C3%
B3%20Guerra%20Civil
Una vegada fracassat el cop d’Estat a finals de juliol de 1936, va començar al Guerra Civil. Des del començament els revoltats (bàndol nacional) van
dur el pes i la iniciativa en les ofensives militar, mentre que entre els republicans van predominar les operacions defensives
1936
1a Fase: Agost 1936-Març 1937
Els primers combats (guerra de columnes)
i la batalla de Madrid
2a Fase: Abril 1937-Novembre 1937
La guerra al nord
3a Fase: Desembre 1937-Novembre 1938
L’avanç cap a la Mediterrània, i Batalla de l’Ebre
4a Fases: Desembre 1938-Abril 1939
Caiguda de Catalunya i resistència de Madrid.
Abril de 1939
La fi de la guerra
1939
21

22. 3.- L’evolució del conflicte
22

23. 3.- L’evolució del conflicte
23

24. Juliol 1936
24

25. Agost 1936
Columnes: grups de tropes formats per
petites unitats de diverses armes, d’escàs
volum i molta mobilitat.
Els primers combats (guerra de columnes) i la batalla de Madrid
Columnes
De rebels
Guerra de
columnesInici
OBJECTIUS: control d’Andalusia, arribada a Madrid i aïllar el
País Basc de França
Columnes
de milicians
Ineficàcia
miliciana
Els republicans van respondre amb
Desembarcament exèrcit africà
(pimers dies d’agost 1936)
Cobertura aeronàutica prestada per Alemanya i Itàlia que
van neutralitzar l’esquadra, lleial a la República, a l’Estret
Ocupació frontera Irun (Mola)
De Sevilla a Badajoz
Mola a
Irun
De Sevilla
a Madrid
Ofensiva republicana des de Catalunya:
 expedició per recuperar les Illes Balears i evitar
Venjança
Badagoz
Des del sud, les columnes de legionaris de l’exèrcit africà, superen la resistència
de Badajoz (forta repressió) i avançaren per la vall del Tajo fins a Toledo.
“L’Alliberament de l’Alcàsser” (Toledo)
Alliberen centenars de militars i civils assetjats per les
tropes republicanes a l’Alcàsser
Toledo
Novembre 1936
Mola pel nord
(Somosierra). Frenats
a Casa de Campo i
Ciudad Universitària
Franco pel sud
Febrer 1937
Comença la
Batalla de
Madrid
Jarama y
Guadalajara
Intent d’encerclar Madrid; tallar le
vies de comunicació. Derrotes a les
batalles de Jarama (tallar la carretera de
València i dificultar l’abastiment a Madrid; febrer
1937) i Guadalajara (març 1937;per tallar el
front; derrota de les CTV italianes)
Batalla de Madrid (7/11/1936-Març 1937)
que es convertís en una base contra la Rep. Van
ocupar Eïvissa, Cabrera i Formentera, més tard
recuperada pels rebels. Fracà ocupar Mallorca.
Només Menorca en mans republicanes
Recuperar capitals aragoneses: fracàs, Colunna
Durruti.
Gov. Rep. trasllada la seva seu a
València, i va deixer a Madrid una
Junta de defensa (Miaja):
Es disol l’exèrcit republicà i es coordina
eficaçment milícies populars
amb el suport de les Brigades Internacionals;
població al crit del “No passaran” van
soportar els bombardejos de la Legió Cóndor
i va fer front als insurrectes.
Defensa
de Madrid
Bombardeig
de Madrid
25

26. De Sevilla a Badajoz
26

27. Batalla de Jarama
(febrer 1937)
Batalla de Guadalajara
(març 1937)
27

28. Març 1937
28

29. La guerra al nord
Abril 1937
La República
Davant la resistència a Madrid
Per frenar l’ofensiva del nord
inicia
Amb la caiguda del
nord havien perdut una
regió minera i
siderúrgica, vital pel
proveïment de
matèries primeres i pel
desenvolupament de la
guerra
Franco decideix ocupar el Nord
Ofensives estiu 1937: maniobra de distracció i per disminuir
la pressió de les tropes revoltades sobre la zona nord.
Es busca el
Brunete (Madrid)
Control dels recursos
miners i siderometal·lúrgics
Ofensiva del nord
Belchite (Aragó)
Belchite i Terol
L’ofensiva
del nord
Bombardeig de Gernica
(26 abril 1937)
Bilbao (juny 37)
Santander (agost 37)
Gijón (octubre 37). Soldats
derrotats s’amagaran a les
Muntanyes i van organitzar
grups armats antifranquistes
(maquis)
Octubre 1937
Fracassen
Guernika
Caiguda
del Nord
29

30. Bombardeig de Guernica.
Atac aeri realitzar el 26 d’abril de 1937
de la Legió Còndor (alemanys) i aviació
italiana.
Més de 1.000 morts, destrucció 70%
de les cases i 20% afectades.
Bombardeig de ciutats indefenses:
primera vegada que es fa i els
alemanys ho van assajar a Espanya;
després ho aplicaran durant la II
Guerra Mundial
Quadre de Picasso
30

31. 31

32. L’avanç cap a la Mediterrània
Desembre 1937
Amb la pèrdua del nord, quedava un sol front (Pirineus-costa malaguenya). Per frenar l’ofensiva de l’exèrcit nacional sobre Madrid, les tropes
republicanes, una vegada reorganitzades per part de Negrín, al desembre de 1937......
S’inicia ofensiva republicana a Terol
Setge de les tropes nacional i recuperació
de Terol (febrer)
Ocupació de Terol (gener 38)
Pèrdua de la meitat
dels efectius i 30% de
l’equipament
S’inicia
Avanç nacional cap a la Mediterrània (març 1938)
Ataca el front d’Aragó i després la vall del
Segre. Prenen Lleida (3 d’abril). Franco
anul·la l’Estatut d’autonomia de 1932.
Arriben a Vinarós (14 d’abril)
S’aconsegueix
Divisió del territori republicà
32

33. 33

34. Juliol 1938
34

35. Comença la Batalla de l’Ebre
Juliol 1938
Batalla de l’Ebre
Gran ofensiva republicana a l’Ebre
Novembre 1938
Derrota republicana i contraofensiva nacionalista
Desembre 1938
El comitè de No-Intevenció aconsegueix la retirada de les Brigades
Internacionals que lluitaven amb la República. La sort de la República estava
clara.
Gener 1939
Bombardeig de les principals ciutats catalanes (aviació
italiana amb base a Mallorca) i ocupació de Barcelona
Catalunya és ocupada ( ràpida i sense trobar resistència; 15/1 Tarragona, 26/1
Barcelona i poc després arriben a la frontera francesa).
Enfonsament de les estructures polítiques i militars de la República.
Exili: Azaña i població per part a represàlies.
Ocupació de Catalunya
Resistència a Madrid i zona centre.
Febrer 1939 França i Regne Unit reconeixen el govern de Franco, i a Madrid esclaten
conflictes interns. Cop d’Estat de Casado (suport de republicans,
anarcosindicalistes i socialiestes; consideraven inútil la política de resistència) i creen la
Junta de Defensa (pretenien una pau benévola i sense represàlies, que Franco no va
acceptar).
Negrín marxa a l’exili. Oposició dels comunistes a la Junta de Defensa, i lluita interna
que ensangonà el bàncol republicà. Junt a de Defensa ordena abandonar els fronts
sense resistència. 28 de març Casado lliura Madrid.
Es rendeix a Franco
1 d’abril 1939
Comunicat de Franco Victòria
35

36. Batalla de l’Ebre
http://perseo.sabuco.com/historia/guerracivil2010.htm. Batalla de l’Ebre
És la darrera gran batalla de la guerra civil i suposa
l’enfonsament definitiu de la República.
Desenvolupament:
 la República duu a terme una ofensiva a l’Ebre per a reduir la
pressió sobre València. Les tropes republicanes (reforçades
amb 200.000 soldats i amb recursos militar obtinguts en una
obertura de la frontera francesa) creuen el riu el 25 de juliol
de 1938 en direcció Gandesa, avançant 35 km
 Després de l’èxit inicial republicà, les tropes de Franco
inicien una dura contraofensiva el 10 d’agost.
 Al setembre es produeixen les batalles més dures i
sagnants.
El 28 d’octubre les tropes franquistes inicien una
contraofensiva final que acaba el 15 de novembre amb
l’enfonsament de les tropes republicanes (50% de baixes i
amb l’equipament pràcticament destruït); l’exèrcit republicà es
va replegar, i deixava el camí de Catalunya i València per
l’exèrcit rebel.
36

37. Batalla de l’Ebre
Tropes republicanes creuen l’Ebre per Miravet
Franco al Coll del Moro (Gandesa)
37

38. Mapa de la batalla de Catalunya
38

39. Exili
Espanyols en els camps de refugiats francesos després de
la caiguda de Catalunya. Febrer 1939
39

40. 40

41. “Parte oficial de guerra”
41

42. LES REREGUARDES
42

43. 4.- Evolució política a la zona republicana
En els primers mesos de la guerra tranformació política, social i econòmica...
Després de distribuir armes
entre organitzacions populars té
lloc un procès revolucionari
crea
Poder repartit entre juntes, comitès, milícies, consells... a nivell
regional, provincial i local que organitzen les columnes per anar al front,
l’odrdre públic, l’economia i la vida social. Estructura de poder al voltant
dels sindicats i partits d’esquerra. Dissolució exèrcit regular, desarticulació
aparell policial, creació de batalllons de voluntaris (on s’han integrar les
milícies obreres)
significa
Suplantació del govern central
provoca
Dispersió organitzativa (debilitat militar, desordre i repressió)
Paral.lelament
S’inicia una
8.360 assassinats a Catalunya
Assassinats, execucions, passejades,
detencions il.legals a les txeques,....
Església, burgesia, propietaris de terres i classes benestants
Revolució socioeconòmica
Realitzada per UGT, CNT-FAI
Decrets del govern i de la Generalitat
donaren
cobertura
legal
les
col.lectivitzcions.
Sindicats i obrers controlen les
empreses i organitzen la producció.
Octubre del 1936 el govern intervingué
directament en indústries estratègiques
vitals pel desenvolupament de la guerra,
com armament, elèctriques, drassanes.
Basada en
 Ocupació i repartiment de terres
 Confiscació d’indústries
Col·lectivitzacions de terres ( expropiacions entre 40- 60%terres
conreades a Aragó, Castella-LaManxa i Aragó) i indústries i
serveis
Experiències comunisme llibertari espontanies o dirigides (UGT
o pels anarcosindicalistes com en el cas del Consell d’Aragó)
Les col·lectivitzacions són frenades pel govern i els
comunistes i per l’evolució negativa de la guerra.
43

44. 4.- Evolució política a la zona republicana
La reorganització del poder en la zona republicana
5 de Setembre de 1936
Govern de coalició
Per fer-ho
Presidit per Francisco Largo Caballero; comunistes, republicans,
nacionalistes, i al novembre la CNT.
Objectiu: acabar amb la dispersió de poders, reconstituint l’Estat però
mantenint les conquestes revolucionaries.
Es suprimeixen o retallen el poder dels organismes revolucionaris, i es creen els Consells
provincials i municipals presidits per autoritats que representen l’Estat; es reprenen les reunions
de les Corts, i les atribucions governatives passen de nou al govern central.
Es reorganitza
Estat Major de l’Exèrcit
amb
Unificació de les milícies
Creació d’un Exèrcit Popular
Però existeixen dues posicions sobre el procés revolucionari
Comunistes, republicans, regionalistes i socialistes
Guanyar la guerra i posposar la revolució, i cal recontruir l’Estat republicà,
unificant-lo i centralitzant-lo
CNT-FAI, POUM, i alguns polítics com Largo Caballero
Divergències s’evidencien
en conflictes entre
comunistes i anarquistes pel
control de l’odre públic i de
la vida civil a la reraguarda,
com per exemple ....
Fer la guerra i dur a terme la revolució; no es pot guanyar la guerra
sense fer la revolució
Fets de maig de 1937 a Catalunya
Lluita armada entre
POUM (comunistes contraris al govern soviètic) i CNT-FAI: resistència a integrar milícies en l’exèrcit regular.
Forces de la Generalitat, prosoviètics del PSUC
44

45. 4.- Evolució política a la zona republicana
A partir del 20 de juliol de 1936, tres fenèmens simultanis a la zona republicana; el cas català:
Paper clau de la CNT-FAI en el fracàs dels insurrectes a BCN. Companys convoca els anarquistes el 20/7/1936 i els ofereix la formació d’un comitè que
agrupés les diferents forces polítiques i sindicals fidels a la República
 presidit per Companys però sota el control de la CNT
Comitè Central de Milícies
Antifeixistes de Catalunya
(21/7 al 1/10 de 1936)
govern paral.lel
 integrat per totes les forces el Front d’Esquerres i els sindicats que li van donar suport.
 tasques:
 organitzar les columnes de milicians per anar al front d’Aragó
primeres desfetes
militars dels
republicans, expansió
dels comitès i dificultat
per coordinar-los,....
 organitzar la vida a la reraguarda
 socialitzar l’economia a través del Consell d’Economia
 garantir l’ordre públic amb patrulles formades per milicians
 Josep Tarradellas, conseller primer (funcions executives del govern i el president funcions de
Govern d’unitat presidit
per Tarradellas. 26/09/1936
representació)
 La Generalitat assumeix la iniciativa política i 1 oct 1936 es dissol el Comitè Central de Milícies
Antifeixistes de Catalunya.
 Objectiu: posar ordre en la caòtica situació:
Els resultats no van ser els esperats a
causa de les diferents forces que
integraven el govern. Exemple: els partits i
sindicats coincidien en la necessitat de
lliurar les armes però cap d’ells ho acabà
fent.
Dues posicions: CNT i POUM defensen
fer la guerra i la revolució, i PSUC, UGT,
ERC partidaris de guanyar la guerra i
després fer la revolució
 aturada d’assassinats indiscriminats i la violència incontrolada, centralitzar els serveis
policials en una Junta de Seguretat Interior i reconstruint l’aparell judicial.
 substitució de comitès locals per nous ajuntaments
 organització de l’Exèrcit Popular de Catalunya
 racionalitzar l’activitat econòmica intervenint per ordenar i controlar les col·lectivitzacions
45

46. 4.- Evolució política a la zona republicana
A partir del 20 de juliol de 1936, tres fenèmens simultanis a la zona republicana; el cas català:
Primera reunió del Comitè Central de Milícies Antifeixistes.
Tarradellas i Companys
46

47. 4.- Evolució política a la zona republicana
A partir del 20 de juliol de 1936, tres fenèmens simultanis a la zona republicana; el cas català:
 iniciat de manera espontània quan , un cop va reprendre’s el treball després de les jornades
Les col.lectivitzacions
de juliol, els obrers van trobar-se que molts propietaris, gerents o directors havien abandonat
les empreses.
Al camp català poca importància a causa del
predomini de la petita i mitjana propietat i de
Amb l’objectiu de coordinar i dirigir el procés
l’oposició de la Unió de Rabassaires, de la UGT ,
PSUC i ERC, i per l’escassa implantació de la CNT
al medi rural
Consell d’Economia de Catalunya (11/8/1936), representats tots els partits i sindicats catalans. Va
elaborar un Decret de Col·lectivitzacions (24/10(1936; govern Tarradelles): regular la nova economia i
establir un pla d’organització econòmica per a Catalunya basant-se en l’autogestió obrera i amb l’objectiu
de construir una societat socialista
Col·lectivització obligatòria: empreses de més de 100 treballadors o
indústria
abandonades pels seus propietaris.
Col·lectivització d’empreses entre 50 i 100 treballadors is 2/3 parts dels
treballadors ho demanaven.
Control dels propietaris sobre empreses de menys de 50 treballadors,
però fiscalitzades per un obrer.
Resultat irregular. Sectors com el metal.lúrgic i el químic van
actuar amb autosuficiència, mentre que d’altres van fracassar
per l’excessiu intervencionisme dels consells i la falta
d’experiència dels seus gestors.
47

48. 4.- Evolució política a la zona republicana
 Decret de Col·lectivitzacions (octubre 1936)
 Comitè d’Indústries de Guerra: 500 empreses i més de 80.000 treballadors; adaptar la indústria
catalana a les exigències de la guerra. La indústria tèxtil, la química , la mecànica o la de fabricació
d’automòbils es van adaptar per
produir fusells, pistoles, bombes i materials explosius, armes
automàtiques i motors per a l’aviació i vehicles blindats. Tot i que no van poder competir amb el països
productors.
 Conservació de l’ordre públic i recuperació del funcionament ordenat i regulat el sistema judicial
amb la creació de tribunals populars, mirar d’ajustar a la llei l’ordre i la repressió.
 Salvament del patrimoni cultural: tant de les destruccions, rapinyes i incendis dels incontrolats com
dels bombardejos franquistes. Es van portar molts tresors artístics fora de Barcelona i es van salvar
L’obra de govern de la
Generalitat de Catalunya
esglésies, museus i biblioteques.
 Consell de l’Escola Nova Unificada: gestionar els edificis, el material escolar i els equips de
mestres, i va permetre mantenir un bon nivell educatiu durant gran part de la guerra. El Seminari
Conciliar fou convertit en Universitat Obrera i molts convents barcelonins destinats a fer escoles.
 Comissariat de Propaganda: promoció de la causa catalana i republicana pel món. Organització
d’exposicions, campanyes radiofòniques, producció de pel·lícules i reportatges, cartells de propaganda
(sobre higiene, contribució a la guerra, solidaritat, civisme...), publicant llibres i organitzant cursos i
biblioteques pels soldats del front,...
Àmbit sanitaris i assistencial: amb els bombardejos franquistes van incrementar-se els morts i ferits,
i els metges es van posar al servei de la Generalitat, organització d’un sistema hospitalari i sanitari nou,
campanyes massives de vacunació, reorganitzar els serveis psiquiàtrics, organització d’hospitals de
sang......
 Comitè d’Ajut als Refugiats: allotjar, alimentar, educat els infants i donar-lo suport sanitari. A finals
del 36 eren 300.000, el setembre 1937 eren 568.000 i a finals del 1938, eren 1.000.000; la població de
Catalunya al juliol de 1936 no arribava els 3.000.000
48

49. 4.- Evolució política a la zona republicana
Bombardeig
Els bombardejos sobre Catalunya
 Dels tímids bombardejos de l’inici, es van intensificar a mitjans de 1937, i les poblacions costaneres i interiors van patir els efectes devastadors
dels bombardeigs, així com els vaixells que transportaven productes de primera necessitat a Catalunya. La base dels bombardeigs va ser Mallorca.
A partir de 1938, la intensificació i eficàcia dels bombardejos va incrementar-se, fet que va minvar la ja minsa moral de la reraguarda. En aquest
període proliferaran els refugis antiaeris, sent els túnels del metro una bona opció. Fou Barcelona la que patí els atacs més devastadors, sobretot els
dies 16,17 i 18 de març: 1000 morts, destrucció total de 48 edificis, destrucció parcial de 75 edificis, i el pànic estès entre tota la població. En total,
durant la guerra, Barcelona fou bombardejada fins a 384 vegades, fet que la obligà a construir més de 1000 refugis subterranis. També van patir el
pànic de les bombes:
 Lleida va veure intensificats els bombardejos a mesura que les tropes franquistes avançaven en la conquesta del front oest català, fins que
el 3 d’abril de 1938 entraren a la capital del Segrià.
 Granollers: 31 de maig; destrucció total o parcial de diversos edificis i més de 200 víctimes
 El desembre, a mida que el front de l’Ebre es venia a baix, les accions aèries sobre les terres tarragonines augmentaren fortament.
Fins el 31 d’octubre de 1938 unes 5000 persones moriren com a conseqüència dels atacs aeris (la meitat a Barcelona); van ser destruïts totalment
2.138 edificis i afectats parcialment 3.789; a més dels efectes sobre la moral de la població.
L’entrada triomfal dels homes de Franco en els territoris catalans resistents va anar acompanyada de l’acció de l’aviació civil que semblava donar
l’anunci i la benvinguda als feixistes llançant bombes sobre la població que no havia marxat a l’exili. En l’etapa final dels conflicte l’activitat aèries també
va ser intensa, un acte quotidià que no finalitzarà fins al darrer dia de la guerra. Al final de la guerra el nombre de morts pels bombardejos va arribar als
5.500, la meitat dels quals a Barcelona.
Els darrers atacs foren sobre les comarques gironines i els objectius de Franco foren prop dels 50.000 catalans que marxaren cap a l’exili.
49

50. 4.- Evolució política a la zona republicana
Els bombardejos sobre Catalunya
lleida
50

51. 4.- Evolució política a la zona republicana
Fets de maig de 1937 a Catalunya (4 al 7 de maig)
Recorda......
CNT i POUM: partidaris
revolució
excloent
els
“burgesos”
de la
partits
Dóna lloc
3 de maig 1937: la Generalitat desallotja
als anarquistes de l’edifici de Telefónica
de pça. Catalunya (Barcelona)
enfrontaments
Forces de l’ordre públic de la
Generalitat, militants d’ERC, Estat
Català, PSUC i UGT: partidaris de
restablir l’ordre i crear un exèrcit
regular per mirar de vèncer la guerra.
resultat
500 morts, més de 1.000 ferits
Derrota dels revolucionaris:
el POUM va ser perseguit i il.legalitzat , Andreu Nin assassinat pels serveis secrets estalinistes
(finals juny 1937)
la CNT va iniciar la seva davallada.
Generalitat també hi va perdre: el govern central, ara ja influït pel Partit Comunista d’Espanya, va
assumir les competències d’ordre públic, pren el control de les indústries de guerra i comença una política
centralitzadora que va reduir l’autonomia de Catalunya (tendència agreujada quan el govern es va
traslladar de València a Barcelona a finals d’octubre de 1937)
51

52. 4.- Evolució política a la zona republicana
Fets de maig de 1937 a Catalunya (4 al 7 de maig)
Primers mesos: ni govern central ni
la Generalitat tenen el poder real.
Origina problemes i friccions entre les diverses forces polítiques que integraven el
bàndol republicà:
 CNT-FAI, recolzats pel POUM
 republicans, PCE, PSUC: restaurar les institucions anteriors a l’inici de la
guerra, control de les col.lectivitzacions, reconstrucció de l’Estat, paralitzar
el procés revolucionari i centralitzar esforços de la guerra.
Tensions en augment
Desembre 1936, Andreu Nin (secretari general del POUM) exclòs del govern de la
Generalitat per la postura antiestalinista i per la presió del PSUC. El POUM cerca
el suport de la CNT mentre que el PSUC esdevé el partit marxista més poderós a
Catalunya.
1937: segueixen pugnes i rivalitats
entre CNT i PSUC
enfrontaments a la Faterella, Puigcerdà; assassinat a Barcelona de Roldan
Cortada, militant del PSUC
Maig de 1937 tensió màxima arran :
del assessinats durant l’abril de dirigents comunistes i anarquistes
52

53. 4.- Evolució política a la zona republicana
Reconstrucció de l’ Estat republicà
Després dels fets de maig,
dimissió de Largo Caballero
Maig de 1937
Nou govern
Cap del govern :Juan Negrín
Negrin
característiques
Centralització política i militar per guanyar la guerra
Control comunista, enfortit per l’ajut soviètic a la República i per la disciplina i prestigi dels seus regiments de combat. CNT fora del govern
Paralització de les col·lectivitzacions i nacionalització de l’economia (es creen una indústria de guerra i es van militaritzar
les principals empreses)
Supressió del Consell d’Aragó, mantenir l’ordre a la reraguarda i aturar la repressió indiscriminada
Exèrcit Popular es fa realitat: introducció de la disciplina, dotació de comandaments de prestigi i la integració dels quadres procedents de
les milície s. PERÒ fracàs a la campanya d’Aragó=crisi de govern i dimissió del ministre de Defensa; Negrin, recolzat en els comunistes
(control de l’organització militar i la reraguarda ) i confiant que la situació internacional aviat seria favorable a la República, progugna Política de
resistència a ultrança i abril 1938 remodela el govern, incloent totes les foreces polítiques (també la CNT)
Per obtenir suport internacional , presenta “Programa dels 13 punts” (Maig 1938): establia i concretaba el cessament de la guerra i
els principis que havia de regir la República. Programa conciliador rebutjat per Franco ja que després de la derrota republicana a l’Ofensiva
d’Aragó veia que guanyaria la guerra. Esperança de Negrín: la tensa situació internacional precipitaria la guerra mundial i alleujaria la
presència nazi-feixista a Espanya. Però el 29 de setembre, el Pacte de Munic, en què Gran Bretanya i França van reconèixer l’ocupació dels
Sudets per Hitler, va esvair aquesta perspectiva. Malgrat aquest acord, Negrín mantingué l’estratègia de la resistència a ultrança i de forçar
les negociacions de pau. L’evoluació desfavorable de al conjuntura obligà a reduir els tretze punts a tres a finals de 1938: evacuació de totes
les tropes estrangeres, absència de represàlies dels vencedors sobre els vençuts i establiment d’un règim democràtic.
Reraguarda: desastres del front, mobilització de tropes, bombardeig i violència, moviments de població perseguida, carestia i dificultats
d’aprovisionament a zones urbanes (estraperlo=mercat negre), tancament de la frontera francesa (immobilitza el material bèl.lic soviètic) que
agrueja la situació.
Crítica a Negrín: Azaña, socialistes, anarquistes i nacionalistes s’oposen a la concentració i centralització del poder, i s’inclinen per la finalitazció
de la guerra.

54. 5.- La consolidació del bloc sublevat
20/7/1936: mort del general
Sanjurjo (cap de la
insurrecció) en accident
d’avió a Lisboa
el fet que la insurrecció
no triomfés ràpidament
i provoques la guerra
Problemes de lideratge, de
direcció militar i de governar
el territori “nacional”
Junta de Defensa Nacional (Burgos, 24/7/1936): presidida i integrada per militars. Objeciut:
governar la zona ocupada:va prohibir els partits polítics i les llibertats, va suspendre la Constitució, ordena la
paralització de la reforma agrària, repressió contra les autoritats i els partidaris del règim republicà.
Problema: cada general manava i feia el que volia
El cop d’Estat es converteix en guerra i cal
un comandament únic per dirigir la guerra
Franco no tenia un
projecte polític concret i
veia un perill la pluralitat
política de les
organitzacions
(monarquics, alfonsins,
CEDA, falangistes i
carlins )que li donen
suport
1 d’oct. 1936, Franco nomenat cap d’Estat i
Generalíssim dels exèrcits. Predomini militar en
l’exercici del poder fou absolut a la zona insurrecta.
Junta de Defensa Nacional fou dissolta i s’introdueix la Junta
Técnica del Estado (seu a Valladolid i Burgos). Integrada per
militars i actua com un govern
Unifica les forces polítiques (Decret d’unificació abril 1937)
Partit únic
Set.1936, la jerarquia
eclesiàstica (amb
excepcions com Vidal i
Barraquer) dóna suport a
l’aixecament militar: croada
contra el comunisme;
donarà lloc al......
Falange Española Tradicionalista y
de las JONS (Fet y de las JONS). Oposició d’alguns
dirigents carlins i falangistes; perseguits, desterrats i
empresonat. Franco cap del partit únic
Establia les bases d’un Estat autoritari.
posteriorment
Movimiento Nacional
Simbologia
unificada: camisa
blava (falange),
boina vermella dels
carlins, i salutació
feixista
Nacionalcatolicisme: fonament ideològic del nou règim
54

55. 5.- La consolidació del bloc sublevat
Consolidació del nou Estat
Gener de 1938 Franco culmina el procés d’estructuració política i adm.
Llei d’Administració Central de l’Estat
Es caracteritza per
Concentració de poders: potestat legislativa i autoritat de l’Estat,del govern, de
l’exèrcit i del partit únic . Consolidació d’una dictadura feixista autoritària.
Nomena un govern d’intregració format per militar i civils (falangistes,
monàrquics i tradicionalistes)
Política econòmica intervencionista
La legislació franquista durant la guerra
Derogació de tota la legislació republicana (matrimoni civil, divorci...)
Fuero del Trabajo
(Organització de les relacions laborals:Sindicalisme vertical, paternalisme, prohibició de vagues...)
Llei de Premsa i Impremta (Censura; mitjans al servei del poder)
Llei de Responsabilitats polítiques (amb caràcter
retroactiu des des 1934; persiguir als sospitosos d’haver
refensat la causa republicana)
Abolició de les autonomies i prohibir qualsevol idioma
que no fos el castellà.
Resultat
Creació d’un Estat totalitari que s’imposà a mesura que
obtenia victòries en les batalles. A l’acabar la guerra es
converteix en una dictadura de més de 30 anys.
55

56. 6.- Conseqüències
 La Guerra Civil fou l’episodi més traumàtic que va viure la societat espanyola durant el segle XX: odi entre els
espanyols, entre ciutadans, entre membres d’una mateixa família; desig d’aniquilació del contrari. Els anys posteriors el
rancor era el denominador comú.
 Exili: els darrers mesos de la Guerra Civil milers de combatents republicans, intel·lectuals, militants de partits i
sindicats i famílies senceres que havien defensat públicament al govern República van marxar ja fos per la frontera
catalana o per port d’Alacant (darrera ciutat en ser guanyada pels rebels). Aproximadament 430.000 exiliats republicans.
 Quasi 500.000 morts, bona part per assassinats a la reraguarda o en les presons dels vencedors.
 Al finalitzar la guerra més de 250.000 persones van ingressar en presons o en camps de treball forçat.
Sobre la cultura: destrucció tot l’esforç de regeneració cultural i educativa de l’Edat de Plata de la cultura espanyola
(1898-1936). Van ser executats o destituïts més del 60% dels mestres i professors; pràcticament la totalitat dels
intel·lectuals de la generació del 27 i els més notables científics i artistes van morir o van exiliar-se: García Lorca, Buñuel,
Antonio Machado, Alberti, Picasso,..
Terreny econòmic: pèrdua de les reserves d’or, disminució de la població activa, destrucció de vivendes,
d’infraestructures viàries i fabrils,i caiguda del nivell de renta. Durant els anys 40 i 50 la població espanyola va patir el s
efectes del racionament.
Polítiques: inici d’una dictadura amb un llarg període de repressió, falta de llibertat política i supressió dels drets més
fonamentals de la persona.
 Àmbit internacional: 20 anys d’aïllament polític, amb l’excepció del reconeixement d’estats com el Vaticà i Argentina.
Va quedar fora del fort impuls de progrés que es va iniciar a Europa a partir de 1945.
56

57. 6.- Conseqüències
57

58. “Que los conocimientos de los trágicos acontecimientos
históricos vividos en nuestro país durante la guerra civil
sirvan para no volver a caer en el odio y la violencia
desatados durante esos años. Que la tolerancia y el respeto
a las personas sean nuestra bandera y que nuestra arma
sea la palabra y que esta nos sirva para dialogar y unir,
nunca para dividir y avivar la llama de la discordia y el odio.
¿Acaso existe causa alguna que justifique atentar contra las
personas?
Sebastián Merino Muriana.
58

59. Adreces interessants.
Web molt interessant: http://perseo.sabuco.com/historia/guerracivil2010.htm
Evolució de la Guerra Civil:
http://afiguera.blogspot.com/search/label/Hist%C3%B2ria%20de%202n%20de%20Batxillerat%20Evoluci%C3%B3%20Gu
erra%20Civil
IMATGES D’AGUSTÍ CENTELLES (19/7/1936, Barcelona): http://www.tv3.cat/galeria/17034/
Guerra civil a Catalunya. Explica l’aixecament del 19 de juliol a BCN.
http://cultura.gencat.cat/anc/visita_virtual_guerra_civil/web/visita.html
Bombardeig a Barcelona: http://www.barcelonabombardejada.cat/
Vídeos:
Reportatge de sis vídeos:
(1/6): http://www.youtube.com/watch?v=BJ2zoAE1HcY&feature=player_embedded
(2/6): http://www.youtube.com/watch?v=EFmJBtPowSs&feature=player_embedded#
(3/6): http://www.youtube.com/watch?v=rasU9MtWD-s&feature=player_embedded
(4/6): http://www.youtube.com/watch?v=sfl_S6hhmK4&feature=player_embedded
(5/6): http://www.youtube.com/watch?v=sfl_S6hhmK4&feature=player_embedded
(6/6): http://www.youtube.com/watch?v=dqRCSl3qfRg&feature=player_embedded
La Guerra Civil: http://www.youtube.com/watch?v=3C5ScyIU_6U
La sublevació contra la República: http://www.youtube.com/watch?v=pYDEKW5llPA&feature=channel
II República i Guerra Civil: http://www.youtube.com/watch?v=3JSI2gTtetQ
La República i la Guerra Civil: http://www.youtube.com/watch?v=eu0Lu5tZ14o&feature=related
59