1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
© VICENT PUIG I GASCÓ
1r. Batxillerat. Curs 2013-2014

2. 1. Concepte.
Què és?
Quan es produeix?
On es produeix?
2. Causes de la Revolució Industrial.
a) Revolució Agrària
b) La revolució Demogràfica
c) Revolució comercial
a) La Revolució tecnològica
b) Revolució dels Transports.
3. Els Sectors industrials.
1. Indústria Textil
2. Indústria Siderúrgica
4. EL Sistemes de Finançament de les noves indústries
5. L’expansió de la Revolució Industrial.
1. Industrialització europea
2. Industrialització extra-europea
6. Conseqüències Econòmiques i socials de la Revolució Industrial.
a) Conseqüències econòmiques
a) El Liberalisme econòmic i capitalisme
b) Conseqüències socials
Procés d’Urbanització
La Societat de Classes. El paper de la dona

3. QUÈ ÉS?
PER
QUÈ
IMPORTANT?
ÉS
Definició
Influències posteriors
ON ES DÓNA?
I QUAN ?
LA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
COM? DE QUINA MANERA?
DESENVOLUPAMENT I
ESDEVENIMENTS
PER QUÈ APAREIX ?
CAUSES

4. És un conjunt de transformacions econòmiques, basades en l’aplicació de la màquina a la producció,
que van impulsar un gran creixement en tots els sectors de l’economia.
• És un procés lent i gradual, que va significar una transformació radical no sols en l’economia sinó
també en l’organització social.
• Es va passar d’una economia agrària a una industrial i d’una societat estamental a una de classes.
• Es va iniciar a la Gran Bretanya al segle XVIII i s’estengué cap a Europa, primerament, i després a
altres parts del món.
•
Suposa la desaparició de l’Antic Regim econòmic i la implantació del capitalisme liberal.
•
és el resultat d’una sèrie de revolucions paral·leles que, connectades entre elles, van incidir
profundament en tots els àmbits de la vida social, econòmica i política d’Europa.
•
Es produeix en Anglaterra, Revolució industrial (1750-1820) = Take-off= ARRANCADA, a la resta del
continent europeu (1820-1870) = Industrialització
• Etapes:
•
1a. Revolució Industrial (1780-1870): era del vapor, cotó, carbó i ferrocarril.
•
2a. Revolució Industrial (1870-1914): era del petroli, electricitat, automòbil.
•
3a. Revolució Industrial (1945...): era atòmica, electrònica, informàtica, espacial...

5. FACTORS DE LA REVOLUCIÓ ANGLESA
REVOLUCIÓ
AGRÀRIA
REVOLUCIÓ
DEMOGRÀFICA
AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ
AUGMENT DE LA POBLACIÓ I DE
LA DEMANDA
REVOLUCIÓ
COMERCIAL
AUGMENT DEL CAPITAL
REVOLUCIÓ
TRANSPORTS
TRANSPORT RÀPID I BARAT
REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA
INNOVACIONS
MÀQUINES APLICADES A LA
PRODUCCIÓ I AL TRANSPORT

9. Arades

11. Naps, trèvols i alfals
ajuden a fixar el
nitrogen al sòl i van fer pujar el farratge
augmenta la cabanya ramadera (a més
permet la ramaderia estabulada en granges =
millor alimentat = més carn i llet). Més
excrements millora de la fertilitat de la terra

14. NOVA ESTRUCTURA DE
MENTALITAT DE CULTIVAR
LA
PROPIETAT
=
CANVI
DE
A Anglaterra més de la meitat de les terres eren propietat de la baixa noblesa
(gentry), que les arrendava als camperols sense terra. L’altra meitat pertanyia
a l’alta noblesa i a propietaris lliures.
Tancament de terres comunals (openfields) comporten la privatització
mitjançant les lleis de tancament (Enclousure Acts, 1760 fins 1860).
Pujada del preu dels cereals estimula els grans propietaris a apropiar-se les
terres d’ús col—lectiu per poder produir més i incrementar els beneficis.
Privatització incentiva millora dels sistemes de conreu augment de la
producció destinada al mercat
Tancament de terres provoca concentració de la propietat perjudica els
petits propietaris i pagesos pobres (perden el dret a utilitzar les terres
comunals) No disposaven de recursos per tancar les terres venen les
propietats = se converteixen en jornalers (salari) elevat Nº pagesos que
buscaven feina = salaris baixos pagesos emigrar ciutats.
Decisiva aparició de nous empresaris agrícoles amb mentalitat capitalista.
DEFINICIÓ CLARA DELS DRETS DE PROPIETAT DE LA TERRA
INTRODUCCIÓ D’INNOVACIONS: ADOBS, MECANITZACIÓ, ETC
ORGANITZACIÓ RACIONAL DE PARCEL—LES I CAMINS
CONTROL DE LES TERRES PER MITJANS I GRANS PROPIETARIS
MAJOR CAPITALITZACIÓ DE LES ESTRUCTURES AGRÀRIES

16. SOCIALES
ECONÒMIQUES
EMPOBRIMENT
CAMPEROLS MÉS POBRES
ÈXODE RURAL
DESENVOLUPAMENT AGRARI
AFAVOREIX
INDUTRIAL
L’ARRENCADA
MAJOR PRODUCTIVITAT (90%)
MILLORA DE LES
CONDICIONS DE VIDA
AUGMENT DELS
GUANYS
EL CAMP SUBMINISTRA
•
•
•
ALIMENTS
MATÈRIES PRIMERES PER A LA INDÚSTRIA
MÀ D’OBRA PER A LES INDÚSTRIES
AUGMENTA LA DEMANDA
PRODUCTES INDUSTRIALS
ACUMULACIÓO
DE CAPITAL
ABASTIMENT DE LA POBLACIÓ URBANA
REINVERSIÓ DE
CAPITAL
REVOLUCIÓ
DEMOGRÀFICA
DESVIACIÓ DE PART DEL
CAPITAL A ALTRES ACTIVITATS
ECONÒMIQUES
CAPITALITZACIÓ DE LES
ACTIVITATS AGRÀRIES

18. La població anglesa es va triplicar en un segle i mig: 5 milions de
persones al 1701
17,9 milions del 1851.
Fases del creixement demogràfic:
Començaments del segle XVIII (1710-1740)
creixement lent però
ininterromput (no fou espectacular)
a pesar de que la Pesta Negra havia
desaparegut de l’Europa Occidental com a casa més greu de mortalitat (darrera =
port de Marsella el 1720).
Aquesta fase
creixement normal propi de l’Antic Règim
alta
natalitat + alta mortalitat (especialment infantil = pèssimes condicions
higièniques en els parts, l’endarreriment de la medicina i epidèmies).
A partir de 1740-1760
ritme de creixement es va disparar i l’increment
demogràfic fou el major que permet una estructura demogràfica tradicional.
El salt espectacular
1760 a 1800 = REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
altes taxes de natalitat + brusc descens de les taxes de mortalitat = fort creixement
natural de la població.

19. Aquest creixement va ser resultat de canvis de la natalitat i la mortalitat.
NATALITAT: va pujar del 32,5 per mil al començament de segle al 37
per mil al final
Religió cristiana favorable a la natalista
Escàs ús d’anticonceptius
Va disminuir l’edat de contreure matrimoni i
el nombre de celibataris a causa de la millora de la situació
econòmica).
MORTALITAT: la reducció de la taxa de mortalitat (del 32 per mil al
1700 al 20 per mil al final del segle XIX) va ser resultat de:
Una millor alimentació
la dieta va millor gràcies a l’augment de
la producció i als nous mitjans de transport, que van possibilitar la
importació d’aliments.
2a meitat del segle XIX: avanços mèdics i higiènics (vacuna verola
de Jenner, difusió de l’ús del sabó, extensió de l’aigua potable).
CREIXEMENT DE L’ESPERANÇA DE VIDA.

25. REVOLUCIÓ COMERCIAL

28. LA CREACIÓ DE LA DEMANDA
DEMANDA EXTERNA
DEMANDA INTERNA
CREIXEMENT POBLACIÓ
MILLORA DEL NIVELL DE
VIDA
A
CAUSA
DEL
DESENVOLUPAMENT
COMERCIAL , INDUSTRIAL I
AGRÀRI (menor % de
despesa
en
productes
alimentaris) = CAPACITAT
ADQUISITIVA
Desenvolupament
MERCAT INTERIOR
(eliminació de les
duanes
interiors,
millora
dels
transports,
Especialització
producció)
Inicis del
Colonialisme
Matèries Primeres
barates i mercats
reservats
Acumulació de
Capital
Expansió del comerç
britànic: Amèrica del
Sud, zones d’Àsia,
Àfrica , Europa
Superàvit comercial

33. REVOLUCIÓ AGRÀRIA
REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
LA DEMANDA
AUGMENT
DEMANDA
PRODUCTES
INDUSTRIALS
• LIBERTAT DE LOCALITZACIÓ
• FORÇA ARTIFICIAL MOTRIU
AUTÒNOMA
• DEMANDA DE COMBUSTIBLE (CARBÓ)
INNOVACIONS TÈXTILS
LLANÇADORA VOLANT, John Kay (1773)
FILADORES (Spinning Jenny, Mule, Water Frame)
TELERS MECÀNICS
ENERGIA HIDRÀULICA
Màquina de Vapor (Watt, 1769)
INDÚSTRIA SIDERÚRGICA
LIMITACIONS DELS
SISTEMES
ARTESANALS
(DOMÈSTIC I
GREMIS)
NECESSITAT
D’AUGMENTAR LA
PRODUCCIÓ
TECNOLÒGIQUES
MÀQUINA
DE VAPOR
INTRODUCCIÓ
INNOVACIONS
PRODUCTIVES
FÀBRIQUES
MINES
Ús de bigues de ferro, rails i vagonetes
TRANSPORTS
Carbó de Coc (Darby, 1732)
ALT FORN
Pudelació i laminatge ferro (Cort, 1783)
Convertidor Bessemer (1856): ACER
Locomotora de Stephenson (1829)
Vaixell de Vapor (Robert Fulton, 1807)
TREBALL EN
CADENA

36. REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS

37. FACTORS
Necessitat de nous mitjans de transport = transport de persones i mercaderies lent = XVIII
Expansió del comerç interior i exterior
Excedent de capital procedent de l’agricultura i el comerç
XARXA DE CANALS
Unió dels centres productors de matèries primeres amb les zones industrials
Construcció de canals i millora de les vies fluvials
CARRETERES CAMINS
Carreteres de peatge (turnpicke roads)
Construcció d’una xarxa de carreteres amb centre a Londres.
FERROCARRIL
Aplicació del vapor al transport terrestre = Locomotora (Rocket) de Stephenson (1829)
Conseqüències:
a) Transport de grans càrregues
b) Reducció dels temps de desplaçament
c) Abaratiment de matèries primeres i productes
d) Estímul per a la indústria siderúrgica

38. EL FERROCARRIL
ORIGEN
PRIMERS FERROCARRILS
MINERIA
• LIVERPOL- MANCHESTER, 1830.
• BARCELONA -MATARÓ, 1840
• MADRID- ARANJUEZ, 1851
Transport
del
mineral fins a la boca
de
la
mina:
vagonetes
arrossegades
per
cavalls sobre rails de
fusta)
DESENVOLUPAMENT
COMERÇ
CONSEQÜÈNCIES
DESENVOLUPAMENT
SIDERÚRGIA
DEMANDA CREIXENT
DE FERRO I CARBÓ
APLICACIÓ A UNA
MÀQUINA
DE
VAPOR
(STEPHENSON,
1829, ROCKET)
DESENVOLUPAMENT
SISTEMES FINANCERS
NECESSITAT
DE
CAPITALS
SOCIETATS ANÒNIMES
SOCIETATS D’INVERSIÓ
• REDUCCIÓ DE LES DISTÀNCIES : informació, mobilitat, creixement
urbà, millora abastiment, control estatal, oci, etc.
• ABARATIMENT DEL TRANSPORT I AUGMENT CAPACITAT
• ESPECIALITZACIÓ PRODUCTIVA I CREACIÓ D’UN “MERCAT NACIONAL”

48. 1a. Fase: Indústria Tèxtil

50. INDÚSTRIA DEL COTÓ
Cotó= teixit suau, fàcil de rentar, producció abundant = abaratiment del preu
Manufactura lligada al comerç colonial
• Prohibició d’importació d’Indianes (cotó estampat) de la Índia (1700)
• Cotoners anglesos comencen a estampar cotó blanc important
• Pressions del sector llaner = prohibició importació de qualsevol teixit de cotó
(1750)= els cotoners anglesos elaboren tot el procés
• Concentració de la indústria cotonera al Lancashire= centre tradicional llaner
Producció d’Indianes angleses : creixement, qualitat i anul·la la indústria llanera
Matèria primera barata : cotó en pèl= Índia i sud EUA (més barat)
A partir de 1850 Anglaterra exporta 13 m. De teixit per 8 m. (mercat interior) a
EUA, Europa i Extrem Orient- Índia
MECANITZACIÓ
a) LLANÇADORA VOLANT (1733) aplicada al teler mecànic, John Kay.
• Desequilibri entre el teixit i el filat
• Filat manual amb filosa i torn
• El filat no satisfeia la “demanda” de fil per a teixir = 3 o 4 filadors per
fornir fil a un teixidor

51. b) Innovacions en el procés del FILAT.
a) SPINNING JENNY (1760), Hargreaves.
a) Disposa de Fusos múltiples
b) Augmenta la quantitat de fil produïda per operari
c) fila 8 fils a l’hora
b) WATER FRAME (1768), Arckwraight
a) Funciona amb energia hidràulica
b) Moviment continuat
c) MULE JENNY (1779), Crompton=
a) funciona amb vapor.
b) fila 400 fusos a l’hora
c) TELER MECÀNIC de Cartwright (1785), equilibra ambdós processos (filarteixir)
• Augment de la qualitat
• Reducció de costos (=salaris)
• Elevada producció
Amb totes aquestes innovacions la indústria conquereix els mercats exteriors.

52. FILADORA / TELER MANUAL
LLANÇADORA VOLANT DE JOHN KAY (TELER)
SPINNING JENNY DE HARGREAVES = + FIL X OPERARI
WATER FRAME DE ARKWRAIGHT (HIDRÀULICA)
MULE JENNY DE CROMPTON (VAPOR)
TELER MECÀNIC DE CARTWRIGHT

62. 2a. Fase: LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA
PRODUCCIÓ TRADICIONAL
DE FARGUES AMB CARBÓ
VEGETAL I FERRO DE GRAN
PURESA
• DEMANDA AGRÀRIA (EINES I MÀQUINARIA)
• DEMANDA INDUSTRIAL (FÀBRIQUES I MÀQUINES)
• GUERRES NAPOLEÒNIQUES (MUNICIÓ)
• PRIMERS FERROCARRILS , VAIXELLS
• MINES: bigues de ferro(POUS MINERS) ,rails i vagonetes
(TRANSPORT DEL MINERAL)
10.000 tones (1780)
AUGMENT
DE
DEMANDA DE FERRO
Ferro produït sobre el
carbó vegetal = car i
poder calorífic baix
INNOVACIONS
LA

64. a) CARBÓ DE COC (hulla destil·lada dels elements sulfurosos) Substitució del carbó
vegetal pel mineral (A. Darby, 1709): generalització a finals del XVIII per l’encariment de
la fusta= major poder calòric del carbó mineral.
• Major poder calorífic= fosa en ALT FORN
• Impuls a la mineria del carbó
• Producció de ferro en grans quantitats= Bigues de ferro, Rails, Vagonetes
b) Introducció del vapor en la fundició (1776, Wilkinson): aire calent a pressió,
augmentant la temperatura de la combustió i permetent major temperatura en un
temps menor i amb menys combustible.
c) Augmenta la demanda de Ferro a finals del XVIII = renovació utillatge agrari i
introducció de les màquines en la indústria tèxtil = ESTÍMUL NOVES INNOVACIONS
d) Depuració del metall (PUDELACIÓ) I LAMINACIÓ a vapor (Henry Cort, 1784-95)= millora
la qualitat i permet millorar el carbó
• Procés de fosa
• Eliminació de les escòries del ferro
e. Demanda de ferro per a la construcció del Ferrocarril i vaixells de ferro= ESTÍMUL
f. Forn d'Injecció d’aire calent de J. Neilson (1829), conversió del ferro en ACER= material
flexible i dur= construcció de locomotores, rails, etc.
• Consolidació definitiva de la siderúrgia i la mineria del carbó
• Reducció de les depeses de transport mineral i major rapidesa (Ferrocarril)
g) Procés de refinatge i reducció del ferro per a produir acer en quantitats industrials a
baix cost. Patent de Henry Bessemer, 1855

66. ALT FORN

67. PROCÉS DE LAMINAT DEL FERRO. ( CORT, 1783)

70. EL FINANÇAMENT DE LES NOVES INDÚSTRIES

71. NECESSITAT DE CAPITAL A LLARG TERMINI
Cap estalviador privat disposa de quantitats tan importants o
No vol arriscar-les a tan llarg termini o
No vol realitzar una sola inversió (massa risc)
Necessitat de nous canals que:
Recullen els estalvis del conjunt de la població i
Els adrecen cap a les empreses
Però permeten que:
L’estalviador recupere el seu capital a curt termini
Les empreses han de disposar de capitals a llarg termini
BORSA
BANCS D’INVERSIÓ

72. DIPÒSITS A CANVI D’INTERÉS
PETITS INVERSORS
ACCIONS BANC
CRÈDIT AL CONSUM
CRÈDIT A LES EMPRESES
INTERÉS
BANC SA
INVERSIONS EN BORSA
EMPRESES
INERSIONS DIRECTES
GUANYS
DIVIDENDS X ACCIONISTES
INTERESSOS PELS DIPOSITANTS
BENEFICIS PEL BANC
GUANYS

73. INVERSORS
INVERSIÓ EN ACCIONS
(BORSA)
BANCS
SOCIETAT ANÒNIMA
Capital dividit en accions
oferides en la Borsa
EMPRESES D’INVERSIÓ
BORSA
L’inversor
obté
GUANYS si ven més
car del que
ha
comprat
Els guanys de l’empresa
es
reparteixen
proporcionalment entre
els seus accionistes
Valor de les accions es fixa
en la SUBHASTA (cotització),
en funció de les
• Perspectives d’obtenir (
guanys)
• Perspectives de la venda
de les accions en un
futur
L’inversor pot recuperar els diners
venent les accions a un altre inversor
dividends
L’empresa manté el seu capital social

74. REVOLUCIÓ ÀGRÀRIA
Guanys
Impostos més elevats
Dipòsits en els bancs
DESENVOLUPAMENT
PRODUCCIÓ INDUSTRIAL
INDÚSTRIA RURAL
PRIMERES FÀBRIQUES (REINVERSIÓ)
REVOLUCIÓ COMERCIAL
SUPERAVIT COMERCIAL
DESENVOLUPAMENT COLONIAL
INDÚSTRIA SIDERÚRICA I
FERROCARRIL
INDÚSTRIA
TÈXTIL
BANCS
AUTOFINANÇAMENT
(Estalvi)
SOCIETATS LIMITADES
(Amics i parents)
PRÉSTECS
(Baix interès)
ESTAT
SOCIETATS ANÒNIMES
ACCIONS
DIVIDENDS
BANCS DE DIPÒSITS
ESTALVI PRIVAT
BANCS D’INVERSIÓ
SUBMINISTREN
CAPITAL
BORSA DE VALORS

75. a) Mnes , Plantes Siderúrgiques , FF.CC. = Capital elevat = desenvolupament
mecanismes bancaris, borsaris i administració de més capitals
b) Noves condicions de treball, Mecanització i major necessitat d’acumular
capital = SOCIETATS MERCANTILS = agrupacions de diversos inversors que hi
aporten el capital i se’n reparteixen els beneficis.
c) SOCIETAT ANÒNIMA = capital fraccionat en participacions (accions) que
compren diversos inversors (accionistes)
• Accionista= propietari de la part proporcional de l’empresa, en funció del
nombre d’accions (participacions del capital de la societat).
• Rep un DIVIDEND= part proporcional dels beneficis obtinguts per la
societat no reinvertits, en funció del nombre d’accions
• OBLIGACIONS: interès anual fix al comprador fins a l’amortització idel
capital que hi ha aportat , però no té propietat.

76. d) BORSA DE VALORS:
• mercat de capital on es compren accions i obligacions
• Baròmetre de la situació econòmica en general
• Oscil·lacions de les cotitzacions reflecteixen el volum de negocis i el
funcionament de les empreses i l’economia d’un país
e. BANCS:
• Financen el procés d’industrialització
• Emissors de paper- moneda
• Consoliden el paper d’intermediaris entre els posseïdors de capital
(inversors) i els que necessiten préstecs per finançar l’activitat industrial
• Societats per accions
•
•
•
Apareix el BANC CENTRAL= banc estatal encarregar d’avalar el paper
moneda amb les reserves en or de l’estat i controlar-ne la seua circulació
BANCS DE DIPÒSITS, guarden els estalvis , dipòsits a la vista, es poden
retirar en qualsevol moment.
BANCS D’INVERSIÓ, concedeixen préstecs a llarg termini, participen del
capital de les empreses (accions); subministradors de capital a la indústria
(inversions, préstecs, agilitant els pagaments (lletres, xecs, pagarés,etc) ,
faciliten els intercanvis en paper moneda

77. L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

79. INDUSTRIALITZACIÓ
En Europa parlem de
PROCÉS
D’INDUSTRIALITZACIÓ
gradual i regional
PROCÉS DESIGUAL, no
afecta a tots els països
d’igual manera:
ECONOMIES DUALISTES
DESENVOLUPAMENT
• FIRTS COMERS= enceten l’arrencada a partir de
1830-40: BÈLGICA, FRANÇA, I ALEMANYA
• LATE COMERS = enceten el procés a partir del
darrer 1/3 del segle XIX: ESPANYA, ITÀLIA,
ÀUSTRIA O RÚSSIA
MOTORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EUROPEA CONTINENTAL
BASES DIFERENTS A LA REVOLUCIÓ ANGLESA, I AMB UNA REDUCCIÓ D’ETAPES EN EL PROCÉS
FERROCARRILS
Arrencada per a industrialitzar
una àrea, encara que no era
prioritari. L’ATRACCIÓ DE
LES INFRAESTRUCTURES
SIDERÚRGIA
Complementa
l’expansió
del
FERROCARRIL.
INDÚSTRIA
PESANT
CONNECTADA AMB LA
BANCA
BANCA
MAJOR NECESSITAT DE
CAPITAL= CREACIÓ DE
BANCS
INVERSORS:
ROTHSCHILD,
CREDIT
MOBILIER
ESTAT
SUBSTITUEIX LA MANCA
D’INICIATIVA INDIVIDUAL I
ELS CAPITALS PRIVATS=
SUPORT ESTATAL A LA
INDÚSTRIA I EL FF.CC.

80. NOU MODEL D’INDUSTRIALITZACIÓ
a) Primeres transformacions en el sector agrari
b) Industrialització a partir de la siderúrgia, mineria i els ferrocarrils = arriba al seu
apogeu amb la 2a. Revolució industrial
c) Major paper de l’estat = per a salvar la competència amb GB i la inexistència de
condicions (mercat interior, mentalitat capitalista, mercat mundial...) emprenedor,
Organitzador = canalitza capitals vers la indústria (banca pública, recolza la banca
d’inversió, aliança terratinents + bancs + empreses industrials) i crea el mercat
interior (creació infraestructures de transport + eliminació duanes interiors)
Generador de la demanda (constructor d’infraestructures, política colonial,
armament)
Potenciador I+D (suport a la recerca, desenvolupament sistema educatiu per a
proporcionar investigadors, importació de tecnologia, impulsa l’arribada de tècnics
estrangers)
Protector (des de la crisi econòmica 1871) = suport a les exportacions
(subvencions), obstacles a les importacions (aranzel, límits, criteris de qualitat)

81. FRANÇA
•
Arrencada industrial a partir de 1830
•
Xarxa Fluvial
•
Industrialització lenta
•
Fonamentada en la importància de la propietat agrària
a)
Repartiment de terres durant la Revolució
b)
Desenvolupament d’una massa de petits propietaris (aturada de l’èxode
rural)
c)
Demanda de productes orientada a l’agricultura (consum, eines)
•
Creixement demogràfic més modest = debilitat de la demanda i mà d’obra
•
Inversions de capital orientades al sector immobiliari o a l’estranger
BÈLGICA
Comença entre 1800-1830
Sota l’àrea d’influència britànica (aprovà la independència)
Xarxa Fluvial
Antecedents: la mineria de Charleroi
Potencialitats: recursos miners, Canal de la Mànega (accessibilitat), tradició tèxtil.

82. ALEMANYA
Unificació política i econòmica (Zollverein, 1834)
Sistema educatiu de qualitat (I+D que fomentarà les branques innovadores)
Jaciments de ferro i carbó.
Concentració del capital financer en la siderúrgia i química
Iniciativa compartida entre l’estat i el sector privat (aristocràcia i burgesia)
Sectors: Ferrocarril, siderúrgia (FFCC i armament), béns d’equipament
ALTRES PAÏSOS EUROPEUS
1. Industrialització tardana
2. Forta inversió estrangera
3. Sense reforma agrària integral
a) ESPANYA (Euskadi, Catalunya)
b) ITÀLIA (Piemont)
c) IMPERI AUSTRO-HONGARÉS (Bohemia, Moravia, Viena, Hongria)
d) IMPERI RUS (Moscou, Sant Petersburg)

88. ESTATS UNITS D’AMÈRICA
a)
Enorme mercat interior
Arribada massiva d’immigrants europeus i altres
Colonització de l’oest
Ràpida construcció d’una xarxa extensa de ferrocarrils (Atlàntic-Pacífic)
b)
Abundants matèries primeres (minerals, petroli, agricultura)
c)
Divisió geogràfica del treball
Oest agrari
Nord-oest industrial
Sud-est productor de matèries primeres
d)
Elevada mecanització (per a compensar la manca de mà d’obra i els salaris elevats)
e)
Sistemes d’organització / divisió del treball (especialització) per tal d’abaratir costos)
f)
Desenvolupament de la gran empresa
JAPÓ.
1.
Copia el model occidental (per a fer front a l’amenaça de colonització occidental)
2.
i Industrialització accelerada i entesa com a tema de poder (convertir-se en potència del Pacífic)
3.
Mà d’obra abundant i barata
4.
L’estat actua com a MOTOR =
1.
Creació d’empreses públiques,
2.
Subvencions a la creació d’empreses privades,
3.
Demanda (infraestructures i armament),
4.
Importació de tecnologia, Creació de Bancs,
5.
Recolza la canalització de capitals vers la indústria,
6.
Creació d’un sistema educatiu de qualitat

92. CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES

93. NOVA ORGANITZACIÓ ECONÒMICA SOCIETAT
NOVES CLASSES
SOCIALS
ECONOMIA LIBERAL
EVOLUCIÓ
• DEFENSA PROPIETAT PRIVADA (TERRA I CAPITALS
•INTERÉS PERSONAL I LLIURE INICIATIVA
• EL MERCAT REGULA ELS INTERESSOS = LLEI
OFERTA I LA DEMANDA
•NI PLANIFICACIÓ NI INTERVENCIÓ ESTATAL
•MERCAT SATISFA ELS INTERESSOS GENERALS
•EXALTACIÓ DE L’ACUMULACIÓ DEL CAPITAL
•DIVISIÓ DEL TREBALL
• Formació de Societats Anònimes
• Tendència a la concentració d’empreses
• Superació de les crisis de subsistència
• Conflictes socials en les fàbriques
FALLIDA
GENERAL
EMPRESES
ATUR
PROBLEMES INICIALS
DESEQUILIBRI
OFERTA- DEMANDA
SOBREPRODUCCIÓ
REDUCCIÓ
DEMANDA
BURGESIA I PROLETARIAT
AUGMENTA +
RÀPIDAMENT L’OFERTA
QUE LA DEMANDA

95. NOVA TEORIA ECONÒMICA: EL CAPITALISME (I)
Adam Smith (1723-1790)
• LLIBERTAT A L’HORA DE PRODUIR I INTERCANVIAR BÉNS= LA BASE DEL
DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC. Així ho va definir ADAM SMITH en la seua
obra LA RIQUESA DE LES NACIONS (1776), considera inconvenient qualsevol
intervenció de l’estat en els afers econòmics
• TEORIA DEL “LAISSEZ-FAIRE” els governs no han d’intervindre en la regulació
de la tasca dels empresaris, ni en la fixació dels aranzels al comerç exterior ni
tampoc regular les relacions entre obres i empresaris. Creu en la bondat de
l’individualisme i que tot home que tracta de satisfer els seus desitjos de
riquesa, si se’l deixa en completa llibertat per part de l’estat en aquesta tasca,
acabarà contribuint al profit de tota la societat. Idealitza la “mà invisible” del
mercat, pensa que condueix a la més correcta utilització dels nostres recursos
materials per tal d’aconseguir el màxim benestar social.

96. EL CAPITALISME (II): POSTULATS TEÒRICS
1. El mercat ha d’estar regulat únicament per la llei de la oferta i la demanda.
Per tal que prospere l’economia no ha d’haver obstacles ni entrebancs que
impedisquen el lliure comerç ni la iniciativa privada per a crear negocis: llibertat
de producció i comerç.
2. La llei de l’oferta i la demanda també s’aplica al mercat de treball: el contracte
laboral entre treballadors i empresaris es realitzarà lliurement, i també es pot
trencar amb llibertat per qualsevol de les dues parts.
3. L’estat ha d’abstenir-se de qualsevol intervenció econòmica. El seu paper es
limita a la defensa de la lliure iniciativa dels ciutadans: l'exercici de la llibertat
econòmica individual conduirà al progrés i l’harmonia de tota la societat, sense
que siga necessari el paper regulador de l’estat.

97. EL SISTEMA CAPITALISTA (III): CARACTERÍSTIQUES
1.- La propietat privada dels mitjans de producció (el control de la producció depén dels
propietaris) . Tanmateix, l’aparició de sectors industrials que necessitaven grans capitals feu que
no foren suficients les fortunes familiars, per això hom hagué de cercar l’aportació de diversos
socis i particulars = SOCIETATS ANÒNIMES, què no podien pertànyer als que les dirigien, sinó a
qui haguera invertit el seu capital, són els capitalistes. En qualsevol cas, existeix una separació
clara entre capital i treball: els treballadors realitzen la producció en comú, però el guany de la
seua activitat no es reparteix en comú, sinó que la majoria resta en mans del capitalista. Per
tant, l’apropiació dels guanys és privada.
2.- El motor de l’economia és la cerca del màxim benefici. Cada empresa rivalitza amb la resta, i
ha d’estar en les millors condicions i ser més eficient que la resta (competitivitat), per a vendre
les mercaderies i així aconseguir sobreviure. Els esmentats guanys, o una part, són reinvertits en
l’empresa i serveixen pel seu autofinançament, l’altra part es destina a pagar dividends als
accionistes.
3.- Llibertat de mercat. En teoria qualsevol persona pot engegar un negoci. A més, els preus dels
productes a la venda hom els fixa, en teoria, lliurement segons el seu consum. Per això,
l’economia capitalista se l’anomena economia de lliure mercat.
4.- El creixement constant de la producció per la inversió constant de capital (autofinançament,
crèdits bancaris, cerca de nous accionistes, subvencions estatals) i per l’aplicació de noves
tecnologies (producció en cadena o renovació de maquinària ). L’objectiu, a més a més, es tenir
uns baixos costos de producció per a competir en el mercat front a altres empreses. Si l’empresa
no disposara de capital suficient per a efectuar tots els canvis que demanda el mercat, es
convertiria en una empresa sense guanys i hauria de tancar.

98. David Ricardo (1772 — 1823) fou un economista britànic. Fou un dels
economistes clàssics més influents. Fou també un home de negocis, financer i
especulador i amassà una fortuna considerable.
La llei del ferro dels sous, també coneguda com a llei de bronze dels salaris, és una
teoria econòmica pel que els salaris tendeixen espontàniament cap a un nivell mínim,
que correspon a les necessitats mínimes de subsistència dels assalariats. Qualsevol
increment en els salaris d'aquest nivell portarà a un increment de la població, i llavors
l'augment de la competència per obtenir una feina farà que els salaris es redueixin de
nou a aquest mínim.
David Ricardo basava la seva argumentació en la Llei dels rendiments decreixents de la
terra. A mesura que les millors terres s'anaven ocupant, la creixent població es
desplaçava a terres amb una productivitat menor, és a dir, terres marginals. Quan les
terres només donen per subsistir, el salari és per tant de subsistència. A causa de la
competència entre els treballadors, a més, aquest salari serà el mateix per a tots els
treballadors (fins i tot per a aquells que treballen en terres amb major productivitat).
L'argument de David Ricardo s'extrapola també a una economia industrial (no només
agrícola) si suposem també rendiments decreixents del factor capital.

99. Thomas Robert Malthus (1776 - 1834) més conegut com a
Thomas Malthus tot i que ell preferia que se l'anomenés Robert
Malthus, va ser un economista i demògraf anglès conegut
principalment per les seves teories pessimistes, però altament
influents, pel que fa a l'evolució de la població mundial.
Publicà el seu famós "Assaig sobre la població“ (1798) on exposà el principi segons
el qual la població humana estava abocada a la pobresa i l'extinció. Les seves
prediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica
(això és a un ritme d'1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursos
alimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d'1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,
etc.). D'acord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què la
població no trobaria recursos suficients per a subsistir ja que aquests, a més a més,
són limitats raó per la qual, quan s'hagueren esgotat, la vida humana desapareixeria
(catàstrofe maltusiana).

100. LES CRISIS CÍCLIQUES
RÀPID DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL QUE
CREIX MÉS RÀPIDAMENT QUE LA DEMANDA
TRENCAMENT DE L’EQUILIBRI
ENTRE OFERTA I DEMANDA
SOBREPRODUCCIÓ
TANCAMENT
D’EMPRESES
CAIGUDA DE
LA DEMANDA
ATUR

102. CRISI: 1. Caiguda brutal de la producció
industrial o agrària. 2. Caiguda accions.
3. Pel tipus de moneda (crisi monetària).
Esdeveniment puntual, pot continuar o
no amb una DEPRESSIÓ = contracció del
AUGMENT DE LES consum , baixada de preus i augment de
COTITZACIONS
l’atur. Quan la contracció és de dèbil
SALARIS I PREUS
amplitud i de curta durada parlem de
AUGMENT OCUPACIÓ
RECESSIÓ
BOOM
EXPANSIÓ
RECESSIÓ
ATUR
DESCENS DE LA
PRODUCCIÓ I DEL
CONSUM
AUGMENT DE LA
PRODUCCIÓ I DEL
CONSUM
SALARIS I PREUS
PERTORBACIÓ TEMPORAL
DEL MERCAT ?
SOBREPRODUCCIÓ
DESCENS COTITZACIONS
DEPRESSIÓ

103. CRISIS PERIODIQUES
CRISIS DE TIPUS ANTIC
MANIFESTACIÓ I
ORIGEN
MALES COLLITES
PENÚRIA ALIMENTARIA
DEPENDENCIA CLIMATICA
EVOLUCIÓ DELS PREUS ELEVATS PREUS AGRÍCOLES
OFERTA INSUFICIENT
CRISIS CÍCLIQUES CAPITALISTES
SUPERPRODUCCIÓ
ENFONSAMENT DELS PREUS
DEMANDA INSUFICIENT
EXTENSIÓ
REGIONAL O NACIONAL
PERIODICITAT
DE VEGADES
CONSEQÜENCIES
FAMS QUE ELEVEN LA
FALLIDES D’EMPRESES I BANCS
MORTALITAT
CONCENTRACIONS EMPRESARIALS
MORTALITAT CATASTROFICA ATUR
MUNDIAL
CICLES DE 10 ANYS
APROXIMADAMENT

104. CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

105. PROCÉS D’URBANITZACIÓ
ÈXODE RURAL A CAUSA TRANSFORMACIONS
AGRÀRIES (REVOLUCIÓ AGRÀRIA
CREIXEMENT
DE
LA
(REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA)
POBLACIÓ
CONCENTRACIÓ DELS TREBALLADORES
AFORES DE LES CIUTATS= FÀBRIQUES
MANCHESTER,
LIVERPOOL, BIRMINGHAM
SNSE PREPARACIÓ PER UN
CREIXEMENT RÀPID I EN
POCS ANYS
CREIXEMENT
CIUTATS
INDUSTRIALS
ALS
CANVI DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL
TERRITORI= AUGMENT POBLACIÓ URBANA
PROBLEMES
Resultats
1. Segregació urbana : BARRIS RESIDENCIALS =confortables amb
tots els serveis i bens ventilats= avingudes àmplies amb
enllumenat i serveis públics= edificis d’oficines, botigues i
habitatges residencials BURGESOS
2. BARRIS OBRERS = CARRERS sense planificació ni paimentació
3. Habitatges anomenats “back-to- back terrace housing” =
habitatges adossats amb un única entrada i pati entre cada
filera de cases.
4. Ús de materials pobres i de mala qualitat: humitat, sense bany
individual i sense les mínimes condicions d’higiene (sense
clavegueram, ni aigua corrent) = TIFUS, CÒLERA.
5. Amuntegament de persones i mancança de serveis públics
(hospitals, escoles i zones d’oci)
1.
NECESSITAT D’HABITATGES
BARATS PER LA POBRESA DE
LA POBLACIÓ IMMIGRADA
2. ESCASSA
REGULACIÓ
MUNICIPAL
SOBRE
LES
EDIFICACIONS I LES SEUES
CONDICIONS
3. BENIFICIS SENSE CONTROL =
ÚNICA MOTIVACIÓ DELS
CONSTRUCTORS

108. MOVIMENTS DE LA POBLACIÓ
a)
Migracions Interiors = Èxode rural
b)
Migracions Europees
c)
Migracions Intercontinentals

110. 1.
GREUS PROBLEMES LABORALS
a)
HORARIS RÍGIDS I EXCESSIUS
b) TREBALL INFANTIL I FEMENÍ
c)
SOUS BAIXOS
d) ABSÈNCIA D’ASSEGURANCES D’ENFERMETAT, VELLESA, ETC.
e) MANCA DE DRETS LABORALS
2.
ALIMENTACIÓ INSUFICIENT
3.
ABSÈNCIA DE LEGISLACIÓ LABORAL PROTECTORA DEL TREBALLADORS

111. NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL
NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL (MÈRIT I DINERS)
IGUALTAT JURÍDICA DAVANT LA LLEI (CIUDATANS ACTIUS I PASSIUS)
VALORS BURGESOS: PROPIETAT PRIVADA, TREBALL FÍSIC, ESTALVI, INDIVIDUALISME
DIVISIÓ SOCIAL DE CLASSES ( LA RIQUESA ELEMENT DIFERENCIADOR)
a) BURGESIA (Propietaris de fàbriques, Banquers i grans propietaris agraris, antiga
aristocràcia)
• Controla els mitjans de producció de la nova societat
• Classe dirigent dels estats liberals
• Imposa la seua ideologia i valors
• La família burgesa: centre de transmissió i consolidació del patrimoni
• Elements distintius: Habitatge familiar, servei domèstic, tutors i institutrius
b) CLASSE MITJANA (Advocats, metges, professors, tècnics, enginyers, empleats de
comerç, funcionaris)
•
No exerceixen tasques manuals
c) PROLETARIAT (Llauradors i jornalers emigrats, artesans arruïnats)
• PROLE: MOLT FILLS
• Obrers industrials que venen la seua força de treballa per un salari
• Sense drets laborals reconeguts i Jornades de treball esgotadores (12-13 hores)
• En el límit de la supervivència

114. DIFERENCIACIÓ SOCIAL PER GÈNERES
Àmbit públic (negocis, cultura, política, art) pertany a l’home, mentre l’àmbit privat (llar, fills,
etc) es reserva per a la dona
La dona s’orienta cap al matrimoni: situació jurídica inferior (obediència i dependència de
l'espòs), sense drets polítics, educació subsidiària (nocions bàsiques de lectura, escriptura i
càlcul) i restrictiva a matèries “femenines” (religió, música i la llar
Conforme descendim en l’escala social menor educació i major activitat laboral
La dona treballadora
obrera= compagina el treball en la fàbrica i en la llar= menor compensació econòmica
Servei domèstic: fadrines, tota la vida al servei d’una família burgesa
Dides de les famílies burgeses i benestants

118. REFERÈNCIES I ENLLAÇOS
a) http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/Historiacontemporanea/indice.html
b) http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com.es/
c) http://ccsocials.blogspot.com.es/
d) http://alexamorosiesbiar1erb.blogspot.com.es/