Comentari de l'obra de Canova per a un grup de 2n Batx de l'optativa d'Història de l'Art.

3. Títol: Eros i Psique
Autor: Antonio Canova
(1757 – 1822)
Cronologia: 1786-1793
Estil: neoclassicisme
Tècnica: talla
Material: marbre
Formes: escultura exempta
Tipologia: grup
Cromatisme: monocroma
Dimensions: 155 cm 168
cm
Localització actual: Musée
du Louvre, París

5. Biografia de l’autor
(Possagno, actual Itàlia, 1757
- Venècia, 1822)
Escultor italià.
A causa dels seus modests
orígens familiars, no va
poder realitzar estudis
artístics i va començar
practicant altres oficis.
En 1768, arran del seu
trasllat a Venècia, va
començar a dedicar-se a
l'escultura, i ràpidament va
aconseguir una fama i un
prestigi que va mantenir
durant tota la seva vida.

6. Quan era ja un artista consagrat,
es va establir a Roma (1781), on
va definir l'estil que el
caracteritza, inspirat en
l'Antiguitat clàssica i
poderosament influït pels
principis teòrics de l'estil
neoclàssic. Totes les seves obres
van ser fruit d'una llarga
elaboració.
No va ser Canova un escultor nat
i de cisell fàcil, sinó que es va
forjar a través de l'estudi i el
treball. Dédalo i Ícar

7. En el seu estudi romà va desplegar una enorme activitat
per poder atendre tots els encàrrecs que rebia de les més
destacades personalitats del moment, des de Napoleó fins
a Catalina la Gran de Rússia.
Era ja en aquells dies el principal escultor de l'estil
neoclàssic, condició amb la qual s'ha perpetuat la seva
figura en la història de l'art.

8. Retrat de Paulina Bonaparte com a Venus victoriosa (1804 -1808).

10. El nom de Canova s'associa
essencialment a escultures
de marbre d'acabat i
poliment perfectes, que
encarnen la bellesa ideal i
són fredes i distants, lliures
de l'expressió de qualsevol
sentiment o torbació.
Aquest escultor, que
encarna de meravella el
gust del seu temps, va
plasmar la bellesa natural
en repòs, lliure de
qualsevol moviment
espontani. Les tres gràcies, 1817, l’Hermitage

11. Napoleó, 1805Napoleó com a Mart, 1803

12. Cupido i Psique, 1808 Venus i Mart, 1816

13. Context històric, social i cultural
Durant el segle XVIII es van produir una sèrie de
transformacions socials de les quals són màxim exponent les
revolucions americana i francesa, transformació que posarà
fi a tota una concepció del món coneguda com Antic Règim.
Els profunds canvis socials i econòmics juntament amb les
teories de la Il·lustració donen pas a la societat
contemporània.
Es reacciona contra els excessos imaginatius del Barroc i del
Rococó i se'ls censura per estar al servei del poder i d'una
societat banal i irreflexiva.
Es recuperen temes i tradicions artístiques del passat,
sobretot de l'antiguitat grecorromana i hi ha una
preocupació pel valor didàctic i moral de l'art.
Apareixen les tres disciplines que es dediquen a l’estudi de
l’art: l’estética, la crítica d'art i la història de l'art.

14. ANÀLISI FORMAL
Composició
L’escultura de
Canova és d’una
extraordinària
perfecció formal pel
que fa al tractament
dels cossos.
Les dues figures
s’entrellacen i formen
una X definida per les
ales d’Eros i les cames
dels dos personatges.

15. Aquest recurs potencia la sensació de moviment i
d’acostament entre tots dos.
Ara són a prop, però en un instant ho estaran més.
Els llavis són el centre de la composició.

16. Els braços i les mans reforcen la passió i l’erotisme: ell li
agafa el pit i ella rodeja el seu cap amb les mans.
L’ojectiu de Canova era
donar moviment a la
matèria inerta.
El marbre està
curosament polit, cap
arruga ni desgast sobre
els cossos perfectes de dos
adolescents.
Canova escollia el marbre
més blanc, després
l’afinava amb pedra
polida, claç i àcid per
crear l’efecte de pell real.

17. Aquest tractament resulta en una llum clara i forta que
llisca per les figures, provocant un difuminat suau i elegant.

18. Les escultures de Canova són monocromes. Els artistes i
teòrics del neoclassicisme creien equivocadament que les
escultures gregues no portaven color.

19. Aquesta imatge d’Eros i Psique va més anllà de la captació
d’un instant: vol ser una imatge universal de l’amor en tota
la seva dimensió de tendresa i desig carnal.

20. Estil
L’art neoclàssic, contrari a l’aristocràcia i als seus salons, es
converteix en el llenguatge plàstic dels revolucionaris i es
perllonga fins i tot amb l’arribada de l’estil Imperi.
S’identifica amb la raó i vol expressar valors universals i
eterns.
Pel que fa a l’escultura, podríem assenyalar-ne com a
principals característiques les següents:
– equilibri, harmonia i simplicitat
– puresa de la línia
– interès per la figura humana
– representació de temes mitològics
– idealització de l’objecte de representació, resultat d’una
sublimació racional
– ús del marbre blanc
- rebuig de la policromia

22. La seva obra va exercir una gran influència entre els
integrants del moviment neoclàssic, gràcies al prestigi i la
fama internacional que va tenir.
No obstant això, la seva particular sensibilitat,va sobrepassar
els estrictes principis neoclàssics, manifestant una sensibilitat
que, de vegades, resulta propera al Romanticisme.
Admirava profundament l’escultura grega clàssica (com
Fídies) i a Bernini.
Se li ha retret que treballés diversos estils i les seves obres
semblessin de diversos artistes.
Era el rival d’un altre escultor neoclàssic de fama,
Thorvaldsen, que era un home del Nord, mentre que Canova
és clarament un llatí i vol que les seves obres tinguin l’esclat
de la vida, amb una qualitat gairebé física.
A Espanya, el seu ideari artístic va ser seguit per alguns
alumnes pensionats a Roma, com, per exemple, el català
Damià Campeny.

23. Damià Campeny: Lucrècia (1804)

25. INTERPRETACIÓ
Contingut i significació
Al món grec, Eros és el protagonista del mite d’Eros i Psique
(ψυχή, “ànima”), inclòs en la novel·la romana d’Apul·leu La
metamorfosi de Luci o L’ase d’or (segle II dC).
Psique era filla d’un rei i tenia dues germanes. Les tres eren
precioses, però Psique encara més.
Tot i això, ningú no volia Psique, ja que la seva bellesa
espantava els pretendents. Afrodita, indignada en veure que
els seus temples romanien deserts mentre els honors se’ls
emportava la seva jove rival, ordenà al seu fill Eros que la
vengés, fent-la enamorar d’un monstre. Mentrestant, els pares
de Psique, impacients per casar-la, consultaren l’oracle.
Aquest els ordenà que deixassin la seva filla en una roca,
pomposament vestida per a unes noces donat que seria un
monstre horrible qui l’esposaria. Els pares de Psique, desfets
en plors, compliren l’ordre.

27. Aleshores, Eros davallà de l’Olimp per complir la voluntat
de la seva mare. En veure, però, la bellesa de Psique, en
quedà tan captivat que girà la fletxa del seu arc contra ell
mateix. Quedà així totalment enamorat de la rival de la
seva mare i, desitjant de casar-s’hi, manà al vent Zèfir que
s’emportàs la jove al palau més bell que trobés.
Psique no es podia avenir dels luxes del seu nou destí, però
hi havia un inconvenient. Només podia gaudir de la
companyia del seu marit de nit; de dia es trobava sola al
palau.
Eros li havia posat com a condició que no intentàs
descobrir la seva vertadera identitat. Psique es pensava que
en realitat era el monstre de l’oracle que sentia vergonya de
la seva lletjor.

29. Un dia la jove sentí nostàlgia dels seus i demanà permís al
seu espòs per visitar-los. Eros hi accedí a contracor.
Llavors, les germanes de Psique, geloses de la seva felicitat,
li feren veure que el seu espòs era un impostor que
intentava abusar de la seva innocència. Li digueren que el
vertader amor no s’amaga. D’aquesta manera, la
convenceren perquè durant la nit, mentre dormia el seu
estimat, contemplàs el seu rostre amb la llum d’una llàntia.
I així ho féu. Psique es quedà corpresa en comprovar que el
seu espòs en realitat no era cap monstre desagradable, sinó
un efebus de galtes rosades i rossos cabells. Es commogué
tant, que la llàntia li tremolà i una gota d’oli cremant
caigué al braç del dormilega. En sentir-se cremat, Eros es
despertà i de seguida fugí per no tornar mai més i deixant
Psique desconsolada.

30. David, Eros i Psique, 1817

31. Eros fou castigat per la seva mare a romandre tancat en un
lloc segur. La pobre Psique, en faltar-li la protecció del seu
espòs, començà a fer tombs pel món, perseguida per la
còlera d’Afrodita, que encara sentia enveja de la bellesa de
la jove. Finalment, la deessa de l’amor aconseguí capturar-la
i la tancà en el seu palau.
Perquè desmostrés que seria una muller digna per al seu fill
li encarregà una sèrie de treballs que semblaven
impossibles.
En el darrer d’ells comptà amb l’ajuda d’Eros. Havia de
recollir de Prosèrpina un càntir que contenia el secret de la
bellesa i portar-li a Afrodita.
Psique, encuriosida, va obrir el càntir. Va caure en un son
profund del que la va despertar Eros amb un bes.

32. Van Dyck, Eros i Psique, 1638

33. Funció
Aquesta obra va ser encarregada pel coronel anglès John
Campbell (Lord Cawdor) per decorar el saló de la seva vil·la.
Està concebuda per a ser contemplada des de diferents punts
de vista, encara que predomina la frontalitat que permet
captar millor el moment que recull l’escena.
Posteriorment va ser adquirida pel col·leccionista holandès
Henry Hoppe, del qual va passar a Joaquim Murat, mariscal
de Napoleó.
Quan l’emperador francès va contemplar l’escultura va
decidir convertir- se en mecenes del seu autor.

34. Fonts consultades:
•http://www.alipso.com/monografias/erospsique/
•http://www.xtec.cat/~jarrimad/contemp/canova.html
•http://stjosep.com/escola/wp-content/uploads/2012/10/21-EROS-I-PSIQUE-
an%C3%A0lisi-obra.pdf
•http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/06/20/canova-eros-i-psique/
•http://blogs.sapiens.cat/batecsclassics/2014/02/13/
•http://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/canova.htm
•VVAA Visual Art Ed Vicens Vives
•VVAA Història de l’Art Ed Vicens Vives
• Presentacions a Slideshare dels professors Carme Aranda, Ramon Pujolà,
A.Nuñez