1. EL RETAULE DE L’ESPERIT SANT
http://www.edu3.
cat/Edu3tv/Fitxa
?p_id=21379

2. EL RETAULE DE L’ESPERIT SANT
Context històric/ Autor
Pere Serra fou un pintor català d'estil italo-gòtic, que
va ser actiu entre 1357 i 1406. Fill d’una família
menestral (el seu pare era sastre), els quatre o cinc
germans de la família varen ser pintors actius a
Catalunya al segle XIV.
Tots van conrear l'estil italo-gòtic d'influència
especialment sienesa, com era d'altra banda típic del
segle XIV català.

3. Dels quatre germans, Pere Serra és el més dotat i qui
va tenir una carrera més llarga. Va ingressar al taller
de Ramon Destorrents.
Es va interessar més pel colorit que pels conceptes
espacials. Va desenvolupar feina de taller, segons
s'evidencia en la reiteració dels mateixos models
pictòrics.
El taller dels germans Serra va ser el més actiu de
l’època.
Els germans Serra treballaren per a la Cort d'Aragó i
dominaren el mercat pictòric barceloní durant la
segona meitat del segle XIV.

4. Retaule de Tots els
Sants
Església
del monestir de Sant
Cugat
(atribuït a Pere
Serra de final
del segle XIV)

5. Mare de Déu dels Àngels (MNAC)

6. ANÀLISI FORMAL
Elements plàstics
El cromatisme del retaule és suau. Destaquen els
blaus i vermells de les robes i el daurat del fons.
El daurat és propi de l’escola sienesa.
El color predomina per sobre del dibuix per
modelar les figures.
El modelatge encara no està prou desenvolupat.

8. Composició
El retaule segueix l’esquema dels retaules gòtics:
-Un carrer central amb les escenes principals i la
crucifixió de Jesucrist.
-Diversos carrers laterals amb escenes relacionades
amb el carrer central.
- Els muntants, petites separacions verticals entre
els carrers.
-El guardapols recorre tota l’estructura com si la
protegís
- Tota l’estructura és plenament gòtica, imitant les
formes arquitectòniques (arcs apuntats i pinacles).
- La part baixa rep el nom de predela o bancal.

9. Guardapols
Muntants
Bancal
Carrers
laterals

10. Composició
Al centre del retaule trobem l’escena de la
Pentecosta, de dimensions més grans que la resta de
les escenes.
Al centre de l’escena està
la Verge, més gran que els
altres personatges.
Asseguda sobre un tron i
amb un llibre als peus.
L’Esperit Sant, en forma
de colom descendeix
sobre Maria i els apòstols
(entorn d’ella).

11. Del Llibre dels Fets dels Apòstols:
Quan va arribar la diada de Pentecosta es
trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es
girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una
remor que omplí tota la casa on es trobaven
asseguts. Llavors se'ls van aparèixer unes
llengües com de foc, que es distribuïen i es
posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar
plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en
diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia
d'expressar-se.
Ac 2, 1-4

12. L’Esperit Sant infon una llum en forma de línies
vermelles (llengües de foc).

13. L’escena de sobre representa la
coronació de la Verge (escena no
evangèlica).

14. A la part més alta del carrer central hi ha una
imatge de la crucifixió (els retaules sempre
presenten una crucifixió a la part més alta).

15. Als carrers laterals
es representen
imatges de l’AT i el
NT.
Cada carrer ve
coronat per un
àngel amb un rotlle
desplegat.

16. Banda dreta
Creació del
món (Déu amb
un compàs)
Creació
d’Adam
Anunciació
Naixement de
Jesús
Adoració
dels Mags
Presentació
de Jesús al
Temple

17. Banda esquerra
Baptisme
de Jesús
Resurrecció
Ascensió de
Jesucrist
Transfiguració
Aparició de Jesús
als Apòstols
Predicació de
Sant Pere

18. Baptisme de Jesús
(Marc 1,9-11)
Per aquells dies, Jesús
vingué des de Natzaret
de Galilea i fou batejat
per Joan en el Jordà. I tot
seguit, mentre sortia de
l'aigua, veié que el cel
s'esquinçava i que
l'Esperit, com un colom,
baixava cap a ell. I una
veu digué des del cel:
--Tu ets el meu Fill, el
meu estimat; en tu m'he
complagut.

19. Transfiguració
(Mateu 17,1-13)
Sis dies després, Jesús va
prendre amb ell Pere, Jaume i
Joan, se'ls endugué a part dalt
d'una muntanya alta i es
transfigurà davant d'ells; la seva
cara es tornà resplendent com el
sol, i els seus vestits, blancs com
la llum. Llavors se'ls van
aparèixer Moisès i Elies, que
conversaven amb Jesús.

20. Aparició de Jesús als Apòstols
(Joan 20,19-29)
Al capvespre d'aquell mateix dia, que
era diumenge, els deixebles, per por
dels jueus, tenien tancades les portes
del lloc on es trobaven. Jesús va
arribar, es posà al mig i els digué:
--Pau a vosaltres.
Dit això, els va mostrar les mans i el
costat. Els deixebles s'alegraren de
veure el Senyor. Ell els tornà a dir:
--Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha
enviat a mi, també jo us envio a
vosaltres.
Llavors va alenar damunt d'ells i els
digué:
--Rebeu l'Esperit Sant. A qui
perdonareu els pecats, li quedaran

21. L’escena de la lamentació sobre el cos de Crist mort
que ocupa el banc del retaule és una obra posterior de
Lluís Borrassà a principis del segle XV. Contrasta
amb la resta del retaule perquè mostra molt
dramatisme en la composició, presentant la cara
deformada pel dolor del Crist mort i la tristesa
evident que traslladen a l’espectador la tensió
anímica i l’emoció de les figures que el vetllen.
Les escenes als laterals són originals del retaule.

22. Estil
Pere Serra és un dels representants de l’estil gòtic
italianitzant a Catalunya, concretament infuenciat
per l’elegància i suavitat de l’escola de Siena.
Les seves composicions són amables i elegants, gens
dramàtiques.
Els personatges no mostren sentiments. Els rostres
estan idealitzats.
Les imatges de la Verge són arquetípiques, no
mostren varietat, amb trets idèntics en diverses
escenes. Els personatges masculins mostren més
varietat.
Algunes escenes segueixen els models de l’època
(Anunciació, Naixement) i d’altres són novedoses (la
Creació).

23. INTERPRETACIÓ
Contingut i significació
La intenció d’aquest retaule és glorificar l’Esperit
Sant (la major part de les escenes estan relacionades
amb escenes del NT on apareix l’Esperit Sant).

24. Funció
L’apertura de grans finestrals en l’arquitectura gòtica
portarà a la desaparició de la pintura mural a favor
dels vitralls i els retaules.
Els retaules es col·locaven darrera de l’altar i
representaven escenes bíbliques o de vides de sants.
El gremi de cuireters va encarregar aquest retaule a
Pere Serra. Els membres del gremi s’agrupaven en la
Confradia de l’Esperit Sant. Tenien una capella a una
de les naus laterals de la Seu de Manresa.
El retaule es va realitzar molt ràpid al taller de Pere
Serra.
Encara es troba al seu emplaçament original en bon
estat de conservació (excepte la taula central del
bancal).