SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  43
ELS RECURSOS DE LA NATURA
ELS RECURSOS NATURALS
• El concepte de recurs natural comprèn qualsevol material o energia que la humanitat
pot obtenir a partir del medi ambient físic per tal de cobrir les seves necessitats
biològiques o satisfer les seves necessitats socials.
• Tots aquests recursos són limitats i se solen classificar segons la seva capacitat de
regeneració :
• - Recursos renovables: Són els que es regeneren de manera natural . La radiació solar, el
vent, l’aigua, el sòl, les plantes i els animals són els principals recursos renovables al
nostre abast.
• - Recursos no renovables: Són aquells que s’exhaureixen i no tenen capacitat de
regeneració. Els combustibles fòssils , els combustibles nuclears ( l’urani) i una gran
varietat de minerals no energètics, ja siguin metàl·lics o no metàl·lics.
AIGUA DOLÇA, ABUNDOR I ESCASSESA
• Podem dividir els països del món en posseïdors
d’aigua ( aquells que en reben de manera
suficient perquè l’activitat agrícola s’hi
desenvolupi amb normalitat) i no posseïdors
( aquells que no en reben prou).
• Del total d’aigua dolça que es consumeix al món
només el 5% es destina directament al consum o
usos domèstics, el 75% es destina als regs
agrícoles i el 20% restant s’empra en la indústria.
• L’aigua és, doncs, un recurs escàs i alhora
indispensable per a la vida, sovint és objecte de
conflictes geopolítics,
La sobreexplotació pot portar al desastre (Mar
d’Aral)
ESPANYA: RECURSOS HÍDRICS
• El conjunt de terres i aqüífers que aporten les
seves aigües al curs d’un mateix riu formen la
conca hidrogràfica. Les entitats que gestionen
els recursos hídrics d’una conca o un conjunt de
conques s’anomenen confederacions
hidrogràfiques .
• A Espanya, els recursos hídrics disponibles són
superiors a la demanda total.
• Els recursos hídrics són importants a les
confederacions del Nord ( Duero, Tajo, Ebre..),
mantenen un equilibri precari a les dels rius
Guadiana, Xúquer, Pirineus Orientals i Canàries i
són deficitàries als rius Guadalquivir, Segura...
LES DEMANDES D’AIGUA
• Agrícola i ramader: El consum d’aigua a Espanya
per a ús agrícola és superior al 80% de l’aigua
disponible.
• Es prohibeix l’ús de productes contaminants i es
controla l’abocament de purins i s’incentiva la
instal·lació de sistemes de regadiu que frenin el
consum d’aigua: reg per aspersió, degoteig...
• - Urbà i industrial: El consum té una demanda
inferior als usos agraris. La provisió d’aigua per a
usos domèstics és prioritària. Els
subministraments domèstics i urbans provenen de
les aigües fluvials i dels aqüífers
• Les indústries solen necessitar l’aigua per als seus
processos de producció, de refrigeració de les
màquines, per netejar i eliminar residus..
• Aquests usos es veuen afectats pel problema de la
contaminació de les aigües amb abocaments
urbans i industrials d’aigües residuals. Aquest
problema s’ha intentat resoldre amb la instal·lació
de depuradores.
LES POLÍTIQUES HÍDRIQUES
• - La política de transvasaments
• Es plantegen per la desigual distribució dels recursos
hídrics per a l’abastiment de zones urbanes
( Barcelona, València...) amb necessitats hídriques
• -La dessalinització de l’aigua del mar
• Consisteix en la instal·lació de plantes
desalinitzadores en zones deficitàries.
• -La recuperació dels aqüífers
• Les aigües subterrànies s’exploten per mitjà de la
perforació de pous i el bombeig d’aigua. S’utilitzen
sobretot per a regs agrícoles ( Manxa, costa
mediterrània..). La sobreexplotació d’aquest recurs
genera la dessecació parcial o total d’àrees lacustres
i palustres.
• Els risc més greus són la salinització de l’aigua i la
contaminació.
• - Els plans de sanejament dels rius
• Els plans de sanejament s’apliquen per a reduir el
deteriorament progressiu de la qualitat de l’aigua i
obtenir un bon estat ecològic de la mateixa.
ELS RECURSOS ENERGÈTICS RENOVABLES
• L’aigua com a recurs energètic: Es l’energia renovable més
utilitzada, sobretot mitjançant l’aprofitament de la força de
l’aigua per a generar energia elèctrica en centrals
hidroelèctriques.
• L’energia solar: El sol és una font d’energia neta, gratuïta i
inexhaurible. El potencial d’energia solar a Espanya és el més
alt d’Europa, hi ha poques instal·lacions fotovoltaiques que
produeixen electricitat
• L’energia eòlica: Fa servir la força del vent per a generar
electricitat. Espanya és el segon país del món en la producció
d’aquest tipus d’energia, després d’Alemanya.
• L’energia geotèrmica: Aprofita la calor de l’interior de la
Terra. S’aprofita per a calefacció i per al subministrament
d’aigua calenta de balnearis, ús domèstic, calefacció
d’hivernacles
• L’energia de biomassa: S’obté per combustió o fermentació
de la matèria orgànica. La biomassa natural es produeix
espontàniament a la natura, la biomassa residual prové de
residus derivats de l’activitat agrícola, forestal...
RECURSOS ENERGÈTICS NO RENOVABLES
• El carbó: El carbó va ser el combustible bàsic de la Revolució
Industrial. Encara que el consum de carbó va disminuir a
mesura que s’estenia l’ús del petroli. L’hulla és el carbó més
utilitzat. Un dels tipus d’hulla més utilitzats és l’anomenat
carbó de coc.
• El petroli: El petroli i els seus derivats produeixen gairebé el
40% de l’energia comercialitzable consumida al món. Les
principals reserves de petroli es troben a l’Orient Mitjà.
Espanya no té reserves importants i el nostre abastiment
depèn de l’exterior ( Aràbia Saudita, Mèxic, Rússia...). Les
principals empreses petrolieres espanyoles amb refineries i
distribució són : Repsol, Cepsa, Petronor...
• El gas natural: Es una barreja d’hidrocarburs fòssils, que es
troben en els jaciments petroliers. Es un combustible molt
eficient i versàtil, requereix un processament molt reduït i és
ambientalment benigne.
• L’energia nuclear: Els avantatges de l’energia nuclear són el
gran poder calorífic i el fet de ser una energia neta. La
instal·lació de centrals nuclears provoca rebuig social pels
perills de possibles fuites radioactives,
La xarxa d'oleoductes espanyola
Producció mundial de gas natural (2007)
ELS RECURSOS MINERS
• MINERALS METÀL·LICS
• Els principals minerals metàl·lics són: el ferro ( amb aliatge amb crom i níquel produeix acer),
el coure ( utilitzat en la indústria elèctrica), l’alumini, el plom, el zinc..
• MINERALS NO METÀL·LICS
• Destaquen : la sal, la potassa, argiles, feldspats... Espanya manté una alta producció de sal
( sal gemma i sal marina). La primera productora de sal gemma d’Espanya és Cantàbria. La sal
marina s’obté de les salines del litoral mediterrani. Les sals potàssiques ( Catalunya,
Navarra..), s’utilitzen com a fertilitzant agrícola i en la indústria química ( colorants).
• ROQUES INDUSTRIALS
• Les pedreres que extreuen roques industrials han aconseguit un notable dinamisme en
l’extracció d’aquest producte per a la indústria química i la construcció: argiles, pissarres,
graves, sorra i roques ornamentals com marbre i granit
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DELS RECURSOS
AL MÓN
• La distribució dels recursos a la superfície de la
Terra és molt desigual.
• Rússia, Canadà, Estats Units, Austràlia
posseeixen reserves minerals abundants i diverses
i disposen de gairebé la meitat dels recursos
minerals no combustibles del món.
• Molts minerals no combustibles es concentren en
pocs països. Així, els principals dipòsits de cobalt i
de diamants es troben en certes zones de Rússia
i d’Africa. Altres països només disposen d’un o
dos minerals explotables, com ara el Marroc que té
grans dipòsits de fosfats al Sahara o Xile que en
té de coure.
• Pel que fa a les reserves de minerals energètics,
cal considerar la disponibilitat de cada país de les
reserves de petroli, gas natural i carbó, les quals
formen la base de les societats industrialitzades.
Els països de l’Orient Mitjà tenen aproximadament
la meitat de les reserves de petroli conegudes.
75%: Combustibles fòssils
12%: Combustió de fusta
6%: Energia hidràulica
5%: Energia nuclear
2%: Altres
PROBLEMÀTICA ENERGÈTICA
• Les fonts de recursos minerals conegudes actualment s’estan esgotant a un ritme
accelerat. El temps d’exhauriment és el temps que es tarda a utilitzar una certa
porció (80%) de les reserves conegudes d’un mineral. Quan arribem a aquest límit,
tenim quatre possibilitats: reduir el consum d’aquest mineral de manera que
n’allarguem la vida, reciclar o reutilitzar el que ja s’ha extret, trobar-ne un substitut
o bé mirar de prescindir d’aquest mineral.
• Espanya és un exemple de creixement econòmic, però no té fonts d’energia
suficients: és un país dependent des del punt de vista energètic. Els darrers plans
energètics nacionals (PEN) han tingut com a objectiu reforçar les energies
tradicionals ( carbó, hidràulica), reduir el consum de petroli i diversificar les fonts de
proveïment, augmentar la participació del gas natural , intensificar la introducció de
les energies renovables i desenvolupar polítiques d’eficiència i estalvi.
AIGUA, RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A
CATALUNYA
• Catalunya té una demanda elevada d’aigua. L’agricultura i
la ramaderia són les activitats que consumeixen més aigua.
• La conca de l’Ebre comprèn tot el riu i és compartida per
diverses comunitats autònomes. Els seus recursos hídrics
es destinen preferentment a l’agricultura i ramaderia.
• Les conques internes comprenen els rius que neixen i
discorren per Catalunya, la major part dels seus recursos
hídrics es destina al sector urbà.
• En el sector energètic la mineria del carbó es basa en
l’explotació de lignits que s’aprofiten per a centrals
tèrmiques . Les centrals nuclears d’Ascó I i II i de
Vandellós II es destinen preferentment a la producció
d’electricitat. L’energia hidroelèctrica aprofita els salts
d’aigua dels pantans situats als cursos de la Noguera
Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Ter i del riu Ebre . Les
energies alternatives van guanyant pes, destaca la
biomassa i l’energia eòlica.
• Els minerals no metàl·lics . Destaquen la potassa i la sal
gemma. Les roques industrials. Destaquen l’extracció
d’àrids naturals, roca calcària i argiles
Els recursos de la natura
Els recursos de la natura

Contenu connexe

Tendances

Les grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularLes grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsular
vicentaros
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
jordimanero
 
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   els climes d'espanya i catalunyaUnitat 2   els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
jordimanero
 
Unitat 15 2013 - 14 - organització política i territorial d'espanya i catal...
Unitat 15   2013 - 14 - organització política i territorial d'espanya i catal...Unitat 15   2013 - 14 - organització política i territorial d'espanya i catal...
Unitat 15 2013 - 14 - organització política i territorial d'espanya i catal...
jordimanero
 
Ppt sector terciari
Ppt sector terciariPpt sector terciari
Ppt sector terciari
Libertango
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
jordimanero
 
Unitat 11 2013 -14 - la ciutat i el món urbà
Unitat 11   2013 -14 - la ciutat i el món urbàUnitat 11   2013 -14 - la ciutat i el món urbà
Unitat 11 2013 -14 - la ciutat i el món urbà
jordimanero
 
Procediments Geografia Social i Econòmica
Procediments Geografia Social i EconòmicaProcediments Geografia Social i Econòmica
Procediments Geografia Social i Econòmica
Txeli
 
Relleus i rius: Catalunya i Espanya
Relleus i rius: Catalunya i EspanyaRelleus i rius: Catalunya i Espanya
Relleus i rius: Catalunya i Espanya
hankezhou
 

Tendances (20)

Les grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularLes grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsular
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' Espanya
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
 
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   els climes d'espanya i catalunyaUnitat 2   els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
 
El relleu insular
El relleu insularEl relleu insular
El relleu insular
 
Unitat 15 2013 - 14 - organització política i territorial d'espanya i catal...
Unitat 15   2013 - 14 - organització política i territorial d'espanya i catal...Unitat 15   2013 - 14 - organització política i territorial d'espanya i catal...
Unitat 15 2013 - 14 - organització política i territorial d'espanya i catal...
 
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2017-18 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2017-18 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
 
Ppt sector terciari
Ppt sector terciariPpt sector terciari
Ppt sector terciari
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
 
Tema 2. climes d´espanya ii
Tema 2. climes d´espanya   iiTema 2. climes d´espanya   ii
Tema 2. climes d´espanya ii
 
Sector Secundari
Sector SecundariSector Secundari
Sector Secundari
 
Tema 2 Geografia
Tema 2 GeografiaTema 2 Geografia
Tema 2 Geografia
 
Unitat 11 2013 -14 - la ciutat i el món urbà
Unitat 11   2013 -14 - la ciutat i el món urbàUnitat 11   2013 -14 - la ciutat i el món urbà
Unitat 11 2013 -14 - la ciutat i el món urbà
 
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 
1.4. unitats morfoestructurals
1.4. unitats morfoestructurals1.4. unitats morfoestructurals
1.4. unitats morfoestructurals
 
Sector secundari
Sector secundariSector secundari
Sector secundari
 
Procediments Geografia Social i Econòmica
Procediments Geografia Social i EconòmicaProcediments Geografia Social i Econòmica
Procediments Geografia Social i Econòmica
 
Relleus i rius: Catalunya i Espanya
Relleus i rius: Catalunya i EspanyaRelleus i rius: Catalunya i Espanya
Relleus i rius: Catalunya i Espanya
 

En vedette

Pràctica 1 Relleu i clima 2011-12
Pràctica 1 Relleu i clima 2011-12Pràctica 1 Relleu i clima 2011-12
Pràctica 1 Relleu i clima 2011-12
jordimanero
 
El Clima No Esta En Venda
El Clima No Esta En Venda El Clima No Esta En Venda
El Clima No Esta En Venda
agulla
 
TEMA 5 EL RELLEU D'ESPANYA
TEMA 5 EL RELLEU D'ESPANYATEMA 5 EL RELLEU D'ESPANYA
TEMA 5 EL RELLEU D'ESPANYA
mflore22
 

En vedette (10)

Pràctica 1 Relleu i clima 2011-12
Pràctica 1 Relleu i clima 2011-12Pràctica 1 Relleu i clima 2011-12
Pràctica 1 Relleu i clima 2011-12
 
Prova
ProvaProva
Prova
 
El Clima No Esta En Venda
El Clima No Esta En Venda El Clima No Esta En Venda
El Clima No Esta En Venda
 
TEMA 5 EL RELLEU D'ESPANYA
TEMA 5 EL RELLEU D'ESPANYATEMA 5 EL RELLEU D'ESPANYA
TEMA 5 EL RELLEU D'ESPANYA
 
Els Climes d' Espanya
Els Climes d' EspanyaEls Climes d' Espanya
Els Climes d' Espanya
 
Learn BEM: CSS Naming Convention
Learn BEM: CSS Naming ConventionLearn BEM: CSS Naming Convention
Learn BEM: CSS Naming Convention
 
Els climes d’espanya i catalunya
Els climes d’espanya i catalunyaEls climes d’espanya i catalunya
Els climes d’espanya i catalunya
 
SEO: Getting Personal
SEO: Getting PersonalSEO: Getting Personal
SEO: Getting Personal
 
How to Build a Dynamic Social Media Plan
How to Build a Dynamic Social Media PlanHow to Build a Dynamic Social Media Plan
How to Build a Dynamic Social Media Plan
 
How to Become a Thought Leader in Your Niche
How to Become a Thought Leader in Your NicheHow to Become a Thought Leader in Your Niche
How to Become a Thought Leader in Your Niche
 

Similaire à Els recursos de la natura

T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02
Berta Romera
 
recursos de la natura
recursos de la naturarecursos de la natura
recursos de la natura
marcapmany
 
Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.
Marcel Duran
 
Unitat 3 els recursos de la natura
Unitat 3   els recursos de la naturaUnitat 3   els recursos de la natura
Unitat 3 els recursos de la natura
jordimanero
 
El Medi I La Societat
El Medi I La SocietatEl Medi I La Societat
El Medi I La Societat
vguinot
 
Recursos naturals
Recursos naturalsRecursos naturals
Recursos naturals
ialvare3
 
04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co
jcorbala
 
Ud3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturaUd3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanatura
marcapmany
 
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
2nESO
 

Similaire à Els recursos de la natura (20)

T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02
 
0301.ppt
0301.ppt0301.ppt
0301.ppt
 
Recursos naturals potencialmente renovables 2
Recursos naturals potencialmente renovables  2Recursos naturals potencialmente renovables  2
Recursos naturals potencialmente renovables 2
 
Resum unitat 3
Resum unitat 3Resum unitat 3
Resum unitat 3
 
recursos de la natura
recursos de la naturarecursos de la natura
recursos de la natura
 
Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.
 
Unitat 3 els recursos de la natura
Unitat 3   els recursos de la naturaUnitat 3   els recursos de la natura
Unitat 3 els recursos de la natura
 
Apunts recursos
Apunts recursosApunts recursos
Apunts recursos
 
UNITAT 4_recursos_energia.pdf
UNITAT 4_recursos_energia.pdfUNITAT 4_recursos_energia.pdf
UNITAT 4_recursos_energia.pdf
 
Energia i economia
Energia i economiaEnergia i economia
Energia i economia
 
El Medi I La Societat
El Medi I La SocietatEl Medi I La Societat
El Medi I La Societat
 
Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Ud 4. Mineria, energia i construcció.Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Ud 4. Mineria, energia i construcció.
 
Recursos naturals marc
Recursos naturals marcRecursos naturals marc
Recursos naturals marc
 
Recursos naturals
Recursos naturalsRecursos naturals
Recursos naturals
 
04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co
 
Mineria, energia i construcció
Mineria, energia i construccióMineria, energia i construcció
Mineria, energia i construcció
 
Ud3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturaUd3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanatura
 
2 Energia Pdf
2   Energia Pdf2   Energia Pdf
2 Energia Pdf
 
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
 
Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.
Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.
Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.
 

Plus de Farran Botargues Laura

Organització política i territorial d’espanya i catalunya
Organització política i territorial d’espanya i catalunyaOrganització política i territorial d’espanya i catalunya
Organització política i territorial d’espanya i catalunya
Farran Botargues Laura
 
Espanya i catalunya en el context mundial i
Espanya i catalunya en el context mundial iEspanya i catalunya en el context mundial i
Espanya i catalunya en el context mundial i
Farran Botargues Laura
 
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunyaEl fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
Farran Botargues Laura
 
L’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacionsL’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacions
Farran Botargues Laura
 
Elementosfactoresclima 1223225723541055-8
Elementosfactoresclima 1223225723541055-8Elementosfactoresclima 1223225723541055-8
Elementosfactoresclima 1223225723541055-8
Farran Botargues Laura
 
El medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaEl medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunya
Farran Botargues Laura
 
La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]
La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]
La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]
Farran Botargues Laura
 

Plus de Farran Botargues Laura (20)

Mancomunitat --
Mancomunitat --Mancomunitat --
Mancomunitat --
 
Organització política i territorial d’espanya i catalunya
Organització política i territorial d’espanya i catalunyaOrganització política i territorial d’espanya i catalunya
Organització política i territorial d’espanya i catalunya
 
Espanya i catalunya en el context mundial i
Espanya i catalunya en el context mundial iEspanya i catalunya en el context mundial i
Espanya i catalunya en el context mundial i
 
La unió europea
La unió europeaLa unió europea
La unió europea
 
Un mon globalitzat
Un mon globalitzatUn mon globalitzat
Un mon globalitzat
 
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunyaEl fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
 
La ciutat i el món urbà
La ciutat i el món urbàLa ciutat i el món urbà
La ciutat i el món urbà
 
Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratoris
 
La població
La poblacióLa població
La població
 
L’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacionsL’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacions
 
Els serveis
Els serveisEls serveis
Els serveis
 
Els espais industrials
Els espais industrialsEls espais industrials
Els espais industrials
 
El sector primari
El sector primariEl sector primari
El sector primari
 
Paisatge i medi ambient
Paisatge i medi ambientPaisatge i medi ambient
Paisatge i medi ambient
 
Elementosfactoresclima 1223225723541055-8
Elementosfactoresclima 1223225723541055-8Elementosfactoresclima 1223225723541055-8
Elementosfactoresclima 1223225723541055-8
 
Geomorfologia plana de lleida
Geomorfologia plana de lleidaGeomorfologia plana de lleida
Geomorfologia plana de lleida
 
El medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaEl medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunya
 
Transició i democràcia
Transició i democràciaTransició i democràcia
Transició i democràcia
 
El primer franquisme ( 1939 59)
El primer franquisme ( 1939 59)El primer franquisme ( 1939 59)
El primer franquisme ( 1939 59)
 
La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]
La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]
La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]
 

Els recursos de la natura

  • 1. ELS RECURSOS DE LA NATURA
  • 2.
  • 3. ELS RECURSOS NATURALS • El concepte de recurs natural comprèn qualsevol material o energia que la humanitat pot obtenir a partir del medi ambient físic per tal de cobrir les seves necessitats biològiques o satisfer les seves necessitats socials. • Tots aquests recursos són limitats i se solen classificar segons la seva capacitat de regeneració : • - Recursos renovables: Són els que es regeneren de manera natural . La radiació solar, el vent, l’aigua, el sòl, les plantes i els animals són els principals recursos renovables al nostre abast. • - Recursos no renovables: Són aquells que s’exhaureixen i no tenen capacitat de regeneració. Els combustibles fòssils , els combustibles nuclears ( l’urani) i una gran varietat de minerals no energètics, ja siguin metàl·lics o no metàl·lics.
  • 4. AIGUA DOLÇA, ABUNDOR I ESCASSESA • Podem dividir els països del món en posseïdors d’aigua ( aquells que en reben de manera suficient perquè l’activitat agrícola s’hi desenvolupi amb normalitat) i no posseïdors ( aquells que no en reben prou). • Del total d’aigua dolça que es consumeix al món només el 5% es destina directament al consum o usos domèstics, el 75% es destina als regs agrícoles i el 20% restant s’empra en la indústria. • L’aigua és, doncs, un recurs escàs i alhora indispensable per a la vida, sovint és objecte de conflictes geopolítics,
  • 5.
  • 6. La sobreexplotació pot portar al desastre (Mar d’Aral)
  • 7.
  • 8. ESPANYA: RECURSOS HÍDRICS • El conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu formen la conca hidrogràfica. Les entitats que gestionen els recursos hídrics d’una conca o un conjunt de conques s’anomenen confederacions hidrogràfiques . • A Espanya, els recursos hídrics disponibles són superiors a la demanda total. • Els recursos hídrics són importants a les confederacions del Nord ( Duero, Tajo, Ebre..), mantenen un equilibri precari a les dels rius Guadiana, Xúquer, Pirineus Orientals i Canàries i són deficitàries als rius Guadalquivir, Segura...
  • 9.
  • 10.
  • 11. LES DEMANDES D’AIGUA • Agrícola i ramader: El consum d’aigua a Espanya per a ús agrícola és superior al 80% de l’aigua disponible. • Es prohibeix l’ús de productes contaminants i es controla l’abocament de purins i s’incentiva la instal·lació de sistemes de regadiu que frenin el consum d’aigua: reg per aspersió, degoteig... • - Urbà i industrial: El consum té una demanda inferior als usos agraris. La provisió d’aigua per a usos domèstics és prioritària. Els subministraments domèstics i urbans provenen de les aigües fluvials i dels aqüífers • Les indústries solen necessitar l’aigua per als seus processos de producció, de refrigeració de les màquines, per netejar i eliminar residus.. • Aquests usos es veuen afectats pel problema de la contaminació de les aigües amb abocaments urbans i industrials d’aigües residuals. Aquest problema s’ha intentat resoldre amb la instal·lació de depuradores.
  • 12.
  • 13. LES POLÍTIQUES HÍDRIQUES • - La política de transvasaments • Es plantegen per la desigual distribució dels recursos hídrics per a l’abastiment de zones urbanes ( Barcelona, València...) amb necessitats hídriques • -La dessalinització de l’aigua del mar • Consisteix en la instal·lació de plantes desalinitzadores en zones deficitàries. • -La recuperació dels aqüífers • Les aigües subterrànies s’exploten per mitjà de la perforació de pous i el bombeig d’aigua. S’utilitzen sobretot per a regs agrícoles ( Manxa, costa mediterrània..). La sobreexplotació d’aquest recurs genera la dessecació parcial o total d’àrees lacustres i palustres. • Els risc més greus són la salinització de l’aigua i la contaminació. • - Els plans de sanejament dels rius • Els plans de sanejament s’apliquen per a reduir el deteriorament progressiu de la qualitat de l’aigua i obtenir un bon estat ecològic de la mateixa.
  • 14.
  • 15.
  • 16. ELS RECURSOS ENERGÈTICS RENOVABLES • L’aigua com a recurs energètic: Es l’energia renovable més utilitzada, sobretot mitjançant l’aprofitament de la força de l’aigua per a generar energia elèctrica en centrals hidroelèctriques. • L’energia solar: El sol és una font d’energia neta, gratuïta i inexhaurible. El potencial d’energia solar a Espanya és el més alt d’Europa, hi ha poques instal·lacions fotovoltaiques que produeixen electricitat • L’energia eòlica: Fa servir la força del vent per a generar electricitat. Espanya és el segon país del món en la producció d’aquest tipus d’energia, després d’Alemanya. • L’energia geotèrmica: Aprofita la calor de l’interior de la Terra. S’aprofita per a calefacció i per al subministrament d’aigua calenta de balnearis, ús domèstic, calefacció d’hivernacles • L’energia de biomassa: S’obté per combustió o fermentació de la matèria orgànica. La biomassa natural es produeix espontàniament a la natura, la biomassa residual prové de residus derivats de l’activitat agrícola, forestal...
  • 17.
  • 18.
  • 19.
  • 20. RECURSOS ENERGÈTICS NO RENOVABLES • El carbó: El carbó va ser el combustible bàsic de la Revolució Industrial. Encara que el consum de carbó va disminuir a mesura que s’estenia l’ús del petroli. L’hulla és el carbó més utilitzat. Un dels tipus d’hulla més utilitzats és l’anomenat carbó de coc. • El petroli: El petroli i els seus derivats produeixen gairebé el 40% de l’energia comercialitzable consumida al món. Les principals reserves de petroli es troben a l’Orient Mitjà. Espanya no té reserves importants i el nostre abastiment depèn de l’exterior ( Aràbia Saudita, Mèxic, Rússia...). Les principals empreses petrolieres espanyoles amb refineries i distribució són : Repsol, Cepsa, Petronor... • El gas natural: Es una barreja d’hidrocarburs fòssils, que es troben en els jaciments petroliers. Es un combustible molt eficient i versàtil, requereix un processament molt reduït i és ambientalment benigne. • L’energia nuclear: Els avantatges de l’energia nuclear són el gran poder calorífic i el fet de ser una energia neta. La instal·lació de centrals nuclears provoca rebuig social pels perills de possibles fuites radioactives,
  • 21.
  • 22.
  • 23.
  • 24.
  • 26.
  • 27.
  • 28.
  • 29. Producció mundial de gas natural (2007)
  • 30.
  • 31.
  • 32.
  • 33.
  • 34. ELS RECURSOS MINERS • MINERALS METÀL·LICS • Els principals minerals metàl·lics són: el ferro ( amb aliatge amb crom i níquel produeix acer), el coure ( utilitzat en la indústria elèctrica), l’alumini, el plom, el zinc.. • MINERALS NO METÀL·LICS • Destaquen : la sal, la potassa, argiles, feldspats... Espanya manté una alta producció de sal ( sal gemma i sal marina). La primera productora de sal gemma d’Espanya és Cantàbria. La sal marina s’obté de les salines del litoral mediterrani. Les sals potàssiques ( Catalunya, Navarra..), s’utilitzen com a fertilitzant agrícola i en la indústria química ( colorants). • ROQUES INDUSTRIALS • Les pedreres que extreuen roques industrials han aconseguit un notable dinamisme en l’extracció d’aquest producte per a la indústria química i la construcció: argiles, pissarres, graves, sorra i roques ornamentals com marbre i granit
  • 35.
  • 36. DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DELS RECURSOS AL MÓN • La distribució dels recursos a la superfície de la Terra és molt desigual. • Rússia, Canadà, Estats Units, Austràlia posseeixen reserves minerals abundants i diverses i disposen de gairebé la meitat dels recursos minerals no combustibles del món. • Molts minerals no combustibles es concentren en pocs països. Així, els principals dipòsits de cobalt i de diamants es troben en certes zones de Rússia i d’Africa. Altres països només disposen d’un o dos minerals explotables, com ara el Marroc que té grans dipòsits de fosfats al Sahara o Xile que en té de coure. • Pel que fa a les reserves de minerals energètics, cal considerar la disponibilitat de cada país de les reserves de petroli, gas natural i carbó, les quals formen la base de les societats industrialitzades. Els països de l’Orient Mitjà tenen aproximadament la meitat de les reserves de petroli conegudes.
  • 37.
  • 38.
  • 39. 75%: Combustibles fòssils 12%: Combustió de fusta 6%: Energia hidràulica 5%: Energia nuclear 2%: Altres
  • 40. PROBLEMÀTICA ENERGÈTICA • Les fonts de recursos minerals conegudes actualment s’estan esgotant a un ritme accelerat. El temps d’exhauriment és el temps que es tarda a utilitzar una certa porció (80%) de les reserves conegudes d’un mineral. Quan arribem a aquest límit, tenim quatre possibilitats: reduir el consum d’aquest mineral de manera que n’allarguem la vida, reciclar o reutilitzar el que ja s’ha extret, trobar-ne un substitut o bé mirar de prescindir d’aquest mineral. • Espanya és un exemple de creixement econòmic, però no té fonts d’energia suficients: és un país dependent des del punt de vista energètic. Els darrers plans energètics nacionals (PEN) han tingut com a objectiu reforçar les energies tradicionals ( carbó, hidràulica), reduir el consum de petroli i diversificar les fonts de proveïment, augmentar la participació del gas natural , intensificar la introducció de les energies renovables i desenvolupar polítiques d’eficiència i estalvi.
  • 41. AIGUA, RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA • Catalunya té una demanda elevada d’aigua. L’agricultura i la ramaderia són les activitats que consumeixen més aigua. • La conca de l’Ebre comprèn tot el riu i és compartida per diverses comunitats autònomes. Els seus recursos hídrics es destinen preferentment a l’agricultura i ramaderia. • Les conques internes comprenen els rius que neixen i discorren per Catalunya, la major part dels seus recursos hídrics es destina al sector urbà. • En el sector energètic la mineria del carbó es basa en l’explotació de lignits que s’aprofiten per a centrals tèrmiques . Les centrals nuclears d’Ascó I i II i de Vandellós II es destinen preferentment a la producció d’electricitat. L’energia hidroelèctrica aprofita els salts d’aigua dels pantans situats als cursos de la Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Ter i del riu Ebre . Les energies alternatives van guanyant pes, destaca la biomassa i l’energia eòlica. • Els minerals no metàl·lics . Destaquen la potassa i la sal gemma. Les roques industrials. Destaquen l’extracció d’àrids naturals, roca calcària i argiles