1. ELS RECURSOS DE LA NATURA

3. ELS RECURSOS NATURALS
• El concepte de recurs natural comprèn qualsevol material o energia que la humanitat
pot obtenir a partir del medi ambient físic per tal de cobrir les seves necessitats
biològiques o satisfer les seves necessitats socials.
• Tots aquests recursos són limitats i se solen classificar segons la seva capacitat de
regeneració :
• - Recursos renovables: Són els que es regeneren de manera natural . La radiació solar, el
vent, l’aigua, el sòl, les plantes i els animals són els principals recursos renovables al
nostre abast.
• - Recursos no renovables: Són aquells que s’exhaureixen i no tenen capacitat de
regeneració. Els combustibles fòssils , els combustibles nuclears ( l’urani) i una gran
varietat de minerals no energètics, ja siguin metàl·lics o no metàl·lics.

4. AIGUA DOLÇA, ABUNDOR I ESCASSESA
• Podem dividir els països del món en posseïdors
d’aigua ( aquells que en reben de manera
suficient perquè l’activitat agrícola s’hi
desenvolupi amb normalitat) i no posseïdors
( aquells que no en reben prou).
• Del total d’aigua dolça que es consumeix al món
només el 5% es destina directament al consum o
usos domèstics, el 75% es destina als regs
agrícoles i el 20% restant s’empra en la indústria.
• L’aigua és, doncs, un recurs escàs i alhora
indispensable per a la vida, sovint és objecte de
conflictes geopolítics,

6. La sobreexplotació pot portar al desastre (Mar
d’Aral)

8. ESPANYA: RECURSOS HÍDRICS
• El conjunt de terres i aqüífers que aporten les
seves aigües al curs d’un mateix riu formen la
conca hidrogràfica. Les entitats que gestionen
els recursos hídrics d’una conca o un conjunt de
conques s’anomenen confederacions
hidrogràfiques .
• A Espanya, els recursos hídrics disponibles són
superiors a la demanda total.
• Els recursos hídrics són importants a les
confederacions del Nord ( Duero, Tajo, Ebre..),
mantenen un equilibri precari a les dels rius
Guadiana, Xúquer, Pirineus Orientals i Canàries i
són deficitàries als rius Guadalquivir, Segura...

11. LES DEMANDES D’AIGUA
• Agrícola i ramader: El consum d’aigua a Espanya
per a ús agrícola és superior al 80% de l’aigua
disponible.
• Es prohibeix l’ús de productes contaminants i es
controla l’abocament de purins i s’incentiva la
instal·lació de sistemes de regadiu que frenin el
consum d’aigua: reg per aspersió, degoteig...
• - Urbà i industrial: El consum té una demanda
inferior als usos agraris. La provisió d’aigua per a
usos domèstics és prioritària. Els
subministraments domèstics i urbans provenen de
les aigües fluvials i dels aqüífers
• Les indústries solen necessitar l’aigua per als seus
processos de producció, de refrigeració de les
màquines, per netejar i eliminar residus..
• Aquests usos es veuen afectats pel problema de la
contaminació de les aigües amb abocaments
urbans i industrials d’aigües residuals. Aquest
problema s’ha intentat resoldre amb la instal·lació
de depuradores.

13. LES POLÍTIQUES HÍDRIQUES
• - La política de transvasaments
• Es plantegen per la desigual distribució dels recursos
hídrics per a l’abastiment de zones urbanes
( Barcelona, València...) amb necessitats hídriques
• -La dessalinització de l’aigua del mar
• Consisteix en la instal·lació de plantes
desalinitzadores en zones deficitàries.
• -La recuperació dels aqüífers
• Les aigües subterrànies s’exploten per mitjà de la
perforació de pous i el bombeig d’aigua. S’utilitzen
sobretot per a regs agrícoles ( Manxa, costa
mediterrània..). La sobreexplotació d’aquest recurs
genera la dessecació parcial o total d’àrees lacustres
i palustres.
• Els risc més greus són la salinització de l’aigua i la
contaminació.
• - Els plans de sanejament dels rius
• Els plans de sanejament s’apliquen per a reduir el
deteriorament progressiu de la qualitat de l’aigua i
obtenir un bon estat ecològic de la mateixa.

16. ELS RECURSOS ENERGÈTICS RENOVABLES
• L’aigua com a recurs energètic: Es l’energia renovable més
utilitzada, sobretot mitjançant l’aprofitament de la força de
l’aigua per a generar energia elèctrica en centrals
hidroelèctriques.
• L’energia solar: El sol és una font d’energia neta, gratuïta i
inexhaurible. El potencial d’energia solar a Espanya és el més
alt d’Europa, hi ha poques instal·lacions fotovoltaiques que
produeixen electricitat
• L’energia eòlica: Fa servir la força del vent per a generar
electricitat. Espanya és el segon país del món en la producció
d’aquest tipus d’energia, després d’Alemanya.
• L’energia geotèrmica: Aprofita la calor de l’interior de la
Terra. S’aprofita per a calefacció i per al subministrament
d’aigua calenta de balnearis, ús domèstic, calefacció
d’hivernacles
• L’energia de biomassa: S’obté per combustió o fermentació
de la matèria orgànica. La biomassa natural es produeix
espontàniament a la natura, la biomassa residual prové de
residus derivats de l’activitat agrícola, forestal...

20. RECURSOS ENERGÈTICS NO RENOVABLES
• El carbó: El carbó va ser el combustible bàsic de la Revolució
Industrial. Encara que el consum de carbó va disminuir a
mesura que s’estenia l’ús del petroli. L’hulla és el carbó més
utilitzat. Un dels tipus d’hulla més utilitzats és l’anomenat
carbó de coc.
• El petroli: El petroli i els seus derivats produeixen gairebé el
40% de l’energia comercialitzable consumida al món. Les
principals reserves de petroli es troben a l’Orient Mitjà.
Espanya no té reserves importants i el nostre abastiment
depèn de l’exterior ( Aràbia Saudita, Mèxic, Rússia...). Les
principals empreses petrolieres espanyoles amb refineries i
distribució són : Repsol, Cepsa, Petronor...
• El gas natural: Es una barreja d’hidrocarburs fòssils, que es
troben en els jaciments petroliers. Es un combustible molt
eficient i versàtil, requereix un processament molt reduït i és
ambientalment benigne.
• L’energia nuclear: Els avantatges de l’energia nuclear són el
gran poder calorífic i el fet de ser una energia neta. La
instal·lació de centrals nuclears provoca rebuig social pels
perills de possibles fuites radioactives,

25. La xarxa d'oleoductes espanyola

29. Producció mundial de gas natural (2007)

34. ELS RECURSOS MINERS
• MINERALS METÀL·LICS
• Els principals minerals metàl·lics són: el ferro ( amb aliatge amb crom i níquel produeix acer),
el coure ( utilitzat en la indústria elèctrica), l’alumini, el plom, el zinc..
• MINERALS NO METÀL·LICS
• Destaquen : la sal, la potassa, argiles, feldspats... Espanya manté una alta producció de sal
( sal gemma i sal marina). La primera productora de sal gemma d’Espanya és Cantàbria. La sal
marina s’obté de les salines del litoral mediterrani. Les sals potàssiques ( Catalunya,
Navarra..), s’utilitzen com a fertilitzant agrícola i en la indústria química ( colorants).
• ROQUES INDUSTRIALS
• Les pedreres que extreuen roques industrials han aconseguit un notable dinamisme en
l’extracció d’aquest producte per a la indústria química i la construcció: argiles, pissarres,
graves, sorra i roques ornamentals com marbre i granit

36. DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DELS RECURSOS
AL MÓN
• La distribució dels recursos a la superfície de la
Terra és molt desigual.
• Rússia, Canadà, Estats Units, Austràlia
posseeixen reserves minerals abundants i diverses
i disposen de gairebé la meitat dels recursos
minerals no combustibles del món.
• Molts minerals no combustibles es concentren en
pocs països. Així, els principals dipòsits de cobalt i
de diamants es troben en certes zones de Rússia
i d’Africa. Altres països només disposen d’un o
dos minerals explotables, com ara el Marroc que té
grans dipòsits de fosfats al Sahara o Xile que en
té de coure.
• Pel que fa a les reserves de minerals energètics,
cal considerar la disponibilitat de cada país de les
reserves de petroli, gas natural i carbó, les quals
formen la base de les societats industrialitzades.
Els països de l’Orient Mitjà tenen aproximadament
la meitat de les reserves de petroli conegudes.

39. 75%: Combustibles fòssils
12%: Combustió de fusta
6%: Energia hidràulica
5%: Energia nuclear
2%: Altres

40. PROBLEMÀTICA ENERGÈTICA
• Les fonts de recursos minerals conegudes actualment s’estan esgotant a un ritme
accelerat. El temps d’exhauriment és el temps que es tarda a utilitzar una certa
porció (80%) de les reserves conegudes d’un mineral. Quan arribem a aquest límit,
tenim quatre possibilitats: reduir el consum d’aquest mineral de manera que
n’allarguem la vida, reciclar o reutilitzar el que ja s’ha extret, trobar-ne un substitut
o bé mirar de prescindir d’aquest mineral.
• Espanya és un exemple de creixement econòmic, però no té fonts d’energia
suficients: és un país dependent des del punt de vista energètic. Els darrers plans
energètics nacionals (PEN) han tingut com a objectiu reforçar les energies
tradicionals ( carbó, hidràulica), reduir el consum de petroli i diversificar les fonts de
proveïment, augmentar la participació del gas natural , intensificar la introducció de
les energies renovables i desenvolupar polítiques d’eficiència i estalvi.

41. AIGUA, RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A
CATALUNYA
• Catalunya té una demanda elevada d’aigua. L’agricultura i
la ramaderia són les activitats que consumeixen més aigua.
• La conca de l’Ebre comprèn tot el riu i és compartida per
diverses comunitats autònomes. Els seus recursos hídrics
es destinen preferentment a l’agricultura i ramaderia.
• Les conques internes comprenen els rius que neixen i
discorren per Catalunya, la major part dels seus recursos
hídrics es destina al sector urbà.
• En el sector energètic la mineria del carbó es basa en
l’explotació de lignits que s’aprofiten per a centrals
tèrmiques . Les centrals nuclears d’Ascó I i II i de
Vandellós II es destinen preferentment a la producció
d’electricitat. L’energia hidroelèctrica aprofita els salts
d’aigua dels pantans situats als cursos de la Noguera
Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Ter i del riu Ebre . Les
energies alternatives van guanyant pes, destaca la
biomassa i l’energia eòlica.
• Els minerals no metàl·lics . Destaquen la potassa i la sal
gemma. Les roques industrials. Destaquen l’extracció
d’àrids naturals, roca calcària i argiles