3. L'EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
Creixement demogràfic provocat
per un descens de la mortalitat.
Progressiu descens de la natalitat.
Increment de l'esperança de vida.
Increment demogràfic més
destacat a Catalunya.
Creixement de les migracions
interiors , del camp cap a la ciutat,
sobretot cap a Madrid i Barcelona.
L'emigració a ultramar va créixer
de manera molt destacada fins a la
Primera Guerra Mundial. La
destinació preferida era l'Amèrica
Llatina.
4.
5.
6. EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
Al primer terç del segle XX, es va
produir un creixement de les
ciutats.
Ciutats grans com Madrid i
Barcelona van arribar a superar el
milió d'habitants.
També van créixer les ciutats
industrials i mineres.
Barcelona va experimentar una
gran transformació urbana.
L'arribada de població a les ciutats
va comportar problemes
d'habitatge i infraestructures.
8. Obres d’obertura de la Via Laietana,
Barcelona (1908)
Obres per a la construcció del metro a
Via Laietana, Barcelona (1911)
Obres d’obertura de la Via Laietana,
Barcelona (1908)
Obres per a la construcció del metro a Via
Laietana, Barcelona (1911)
9. *1915.- Una postal en la que encara s'identifica la part superior de la Via Laitena com a carrer
Bilbao. El nom de Bilbao apareix també en el tramvia núm 7 (Bilbao-Rambla) que es veu en
primer terme. També s'identifica el contorn de la cúpula de l'edifici de La Caixa de Pensions.
La imatge està feta des de la cruïlla amb Fontanella. (Foto: Roisin)
10.
11. L'AGRICULTURA
LA CRISI AGRÀRIA
Els principals conreus
continuavern sent: els cereals, la
vinya i l'olivera.
A finals del segle XIX, es
produiren dos crisis agràries:
-Caiguda del preu dels
cereals, deguda a l'arribada de
cereals americans molt més
barats.
-L'arribada de la plaga de la
fil·loxera, va suposar la
destrucció de milers d'hectàrees
de vinya i l'esclat de conflictes
entre propietaris i rabassaires.
12.
13. L'AGRICULTURA
ELS CONREUS
Les millores introduïdes al camp
van suposar un augment de la
productivitat.
S'introduiren nous conreus i es
donà una especialització agrícola.
Els conreus més productius eren :
la vinya, l'olivera, els cítrics, els
fruiters, les hortalisses, patates...
També va augmentar la producció
ramadera.
Destacaven : l'arròs ( Delta de
l'Ebre), oli ( Garrigues), fruita seca
( Tarragona)...
14.
15. L'AGRICULTURA
Els principals problemes del camp espanyol eren:
La persistència d'una estructura agrària on predominaven els latifundis
( Andalusia, Extremadura) i els minifundis ( Galícia).
L'endarreriment del camp espanyol faria que els governs adoptessin
mesures per tal d'augmentar la producció : nous regadius i formació de
confederacions hidrogràfiques.
L'existència d'un elevat nombre de pagesos sense terra.
16.
17. LA INDÚSTRIA
CANVIS I AVENÇOS
TECNOLÒGICS
Utilització de noves fonts
d'energia: l'electricitat i
petroli
Destaca l'empresa elèctrica
la Canadenca, constructora
dels embassaments del
Pirineu i principal propietària
d'empreses elèctriques.
Es produeix l'expansió de
nous sistemes de
comunicació com : el
telègraf, el telèfon i la
radio.
18.
19. LA INDÚSTRIA
La indústria de principis del segle
XX es caracteritza per la
diversificació industrial amb la
incorporació de noves indústries:
Electricitat
Automòbil ( Hispano-Suïssa,
Elizalde, Ford..)
Química ( tints, colorants adobs...)
Ciment ( Asland)
Tèxtil
Suro i calçat
Siderúrgica ( Altos Hornos de
Vizcaya).
Metàl·lúrgica ( La Maquinista)
20.
21.
22. ELS TRANSPORTS
Durant el primer terç del segle
XX es van difondre els
automòbils.
A les grans ciutats els
transports públics van millorar
amb els tramvies i el metro.
Difusió de l'avió.
Increment de línies ferroviàries i
d'autobusos.
En el camp de les
telecomunicacions, es
produiren innovacions com la
radio, el telègraf i el telèfon.
23.
24.
25. EL COMERÇ
Consolidació del mercat integrat.
Les exportacions eren
bàsicament productes agraris i
miners. Es feien bàsicament cap a
França i la Gran Bretanya.
Les importacions consistien en
productes agraris i industrials.
Compravem sobretot als EUA,
França,GB i Argentina.
El comerç exterior depenia de les
conjuntures internacionals ( 1ª
Guerra Mundial..).
El sistema financer es va
modernitzar i va mostrar el
predomini de la banca madrilenya i
basca.
26.
27.
28. L'EVOLUCIÓ DE L'ECONOMIA
Recuperació econòmica a principis
del segle XX, després del desastre
colonial.
La Primera Guerra Mundial va
suposar un increment de la
demanda exterior, un saldo positiu
per a la balança de pagaments i
una etapa d'expansió econòmica.
Però alhora va comportar un
procés inflacionari, que va
incrementar la conflictivitat social.
La fi de la guerra va desencadenar
una etapa de crisi, amb augment
de l'atur.
El crac del 1929 va influir en un
descens de les exportacions.
29.
30. Articles 1913 1917
Oli 13,7 18,5
Arròs 0,5 0,66
Bacallà 1,23 2,2
Mongetes 0,67 0,97
Any Homes Dones Hores/dia
1913 2,81 1,31 10
1914 2,76 1,23 10
1915 3,02 1,31 10
1916 3,03 1,38 9
1917 3,11 1,42 9
1918 3,53 1,77 8,9
1919 4,13 1,77 8
1920 5,04 2,22 8
Mitjana dels jornals
(pessetes per dia)
Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg)
31.
32.
33.
34. ELS CANVIS SOCIALS
EL MÓN RURAL
Persistència dels latinfundis i grans terratinents a Andalusia i Extremadura.
Gran nombre de jornalers i arrendataris.
A Catalunya, predomini de la propietat mitjana i contractes d'arrendament
estables.
Constitució de cooperatives agràries ( sectors vi i oli).
35. LA SOCIETAT URBANA
Establiment de la societat de
masses.
Estratificació social:
-Burgesia industrial i financera
( nivell de vida alt, habitatges
luxosos, formes de lleure selectes).
-Classes mitjanes, compostes per
funcionaris, professionals liberals,
treballadors de “ coll blanc”.
- Els obrers industrials, amb
condicions de vida i de treball molt
dures.
36.
37.
38. LA VIDA URBANA
Descens dels índex
d'analfabetisme i millora de
l'educació.
Increment dels mitjans de
comunicació de masses
( premsa, revistes...)
Aparció d'un nou
associacionisme relacionat amb
el lleure ( casinos, ateneus
obrers...).
Noves formes d'aprofitar el
lleure: excursionisme, pràctica
d'esports...
39.
40. LA DONA AL PRIMER TERÇ DEL
SEGLE XX
La dona s'incorpora amb força a la
vida política, social i laboral.
Patia desavantatges legals,
estava supeditada a l'home.
La seva missió principal era ser
bona esposa i mare.
L'educació que rebia era diferent
de la de l'home.
El moviment feminista reclamava
millors drets laborals i socials que
el dret de vot.
Destaquen: Dolors Monserdà,
Teresa Claramunt, F.
Bonnemaison, Victòria Kent i Clara
Campoamor.