1. UN MÓN GLOBAL

2. ELS RECURSOS DEL MEDI NATURAL
A la superfície terrestre hi ha una gran diversitat de paisatges, els més
destacats són:
Paisatges de les zones càlides. Hi trobem el paisatge equatorial, el
paisatge tropical i el paisatge desèrtic.
Paisatge de les zones temperades. Hi trobem els climes: mediterrani,
oceànic o atlàntic i el continental
Paisatge de zones fredes. Hi trobem el paisatge polar i el d’alta
muntanya.
Els recursos naturals del planeta poden ser renovables i no renovables i es
distribueixen de la manera següent:
Els combustibles fòssils ( carbó ( EUA, Xina i Rússia), petroli ( Orient
Pròxim) i gas natural ( Rússia, Orient Pròxim, Canadà, els EUA, Mèxic i
nord d’Africa).
L’energia nuclear es situa en països desenvolupats: EUA, Japó i països
europeus, i l’urani sol provenir majoritàriament de la Xina, India, Brasil etc.
Els jaciments minerals es localitzen en països en vies de
desenvolupament: el ferro al Brasil, Xina, India..., la bauxita a zones
tropicals com Guinea, Surinam i el coure a Perú, Indonèsia, EUA, Xile....

7. IMPACTES I RISCOS MEDIAMBIENTALS
Impacte ambiental és qualsevol transformació de l’ambient que té repercussions
per al paisatge, els ecosistemes o el benestar de les persones i que és originat de
manera directa o indirecta, per l’acció humana. Entre els principals impactes
ambientals cal destacar:
La producció i el consum energètic. La utilització de combustibles fòssils com a
font d’energia provoca la contaminació atmosfèrica amb substàncies perilloses
com els òxids de carboni i els hidrocarburs. Els seus efectes són la destrucció de
la capa d’ozó, l’efecte hivernacle i la pluja àcida.
Els usos del sòl. L’explotació dels recursos forestals per a convertir-los en nuclis
poblats, camps de conreu o pastures pot provocar la desertificació o erosió
generada per l’ús inadequat del sòl i per l’acció humana.
L’aigua. Es produeixen problemes derivats de l’increment mundial del consum
d’aigua i de la contaminació de la mateixa.
La biodiversitat. Es el conjunt de les espècies vegetals i animals que existeixen
al planeta. La pèrdua de biodiversitat es produeix sobretot per la deforestació de
boscos sobretot de tipus tropical, i la sobreexplotació d’espècies que
n’amenacen la conservació.
Risc ambiental és la possibilitat que es produeixi una catàstrofe en el medi
ambient a causa d’un fenomen natural o d’una acció humana i pot tenir
conseqüències greus sobre les persones i els béns.
Entre els riscos naturals destaquen els d’origen geològic ( volcans, terratrèmols,
tsunamis, moviments de vessants..), meteorològics ( inundacions, sequeres,
huracans i tornados....), físics ( incendis), biològics ( plagues).

13. EL PAISATGE AGRARI
El paisatge agrari és resultat d’una confluència de factors: les
característiques físiques del medi, els models socials etc.
La morfologia agrària és el dibuix o l’aspecte que presenta el camp.
L’espai conreat es divideix en parcel·les que poden ser:
Per la mida : Grans dimensions o latifundis ( més de 100 ha.), mitjanes
o minifundis ( inferiors a 10 ha.)
Per la forma: regulars o irregulars
Pels límits: camps oberts o openfield sense parets ni bardisses entre
camps i camps tancats o bocage delimitats per arbres densos o
bardisses
Els sistemes de conreu poden ser : monoconreu on tota l’explotació es
dedica a un sol tipus de conreu o policonreu conreu de diverses
espècies en una mateixa explotació. Els conreus també poden ser de
regadiu, que utilitzen l’aigua del subsòl, rius o pantans per a regar i de
secà que només reben l’aigua de la pluja.
El tipus d’agricultura i ramaderia es caracteritza per agricultura i
ramaderia intensiva amb un alt rendiment per superfície. Fa servir mà
d’obra abundant, adobs i llavors seleccionades... o agricultura i
ramaderia extensiva orientada a obtenir grans quantitats de producte a
un preu baix. S’hi apliquen tècniques modernes, amb selecció de llavors
de les plantes i de races de bestiar, utilitzen molta maquinària i poca mà
d’obra.

16. AGRICULTURA I RAMADERIA DE
SUBSISTÈNCIA
Es practica als països pobres. Es una agricultura d'autoconsum on els
productes es conreen bàsicament per al consum familiar amn pocs
excedents que solen vendre's als veïns o al mercat local.
Es treballa manualment, amb molt mà d'obra i amb poques eines i amb
un rendiment molt baix
Es basa en el policonreu en petites superfícies de conreu. Genera
problemes ambientals quan l'augment de població fa necessari
obtenir més superfície de conreu i destrucció de boscos per
aconseguir-la.
Predomina a bona part d'Asia, Oceania, Amèrica Llatina, Africa ( les
3/4 parts dels pagesos del món). En són exemples: ( l'agricultura
itinerant per cremació, l'extensiva de secà i la irrigada de l'arròs).
La ramaderia tradicional complementa l'agricultura; el bestiar s'utilitza
per trebalar el camp o per procurar adob. Es practica a zones
intertropicals i de la Mediterrània. En zones molt seques s'hi practica
una ramaderia de subsistència caracteritzada pel nomadisme.

18. AGRICULTURA DE MERCAT
L'agricultura de mercat es defineix com aquella en què tant l'estructura de
la producció com el caràcter de les inversions depenen del mercat.
Els seus objectius són:
L'augment de les vendes i la redució dels costos
La mecanitzacióde les feines del camp. Utilitza molta maquinària i poca
mà d'obra i aplica tècniques de conreu modernes, amb productivitat
elevada i alts rendiments. Destinada als mercats nacional i
internacional.
L'especialització de la producció agrària en un o pocs productes amb
un sòlida comercialització i infraestructures de transports.
Aquest tipus d'agricultura ha provocat problemes mediambientals: l'ús
excessiu d'herbicides i de fertilitzants per augmentar els rendiments ha
originat la contaminació de les aigües i del sòl.
L'agricultura de mercat es practica a: Amèrica del Nord, Europa Occidental,
Japó, Austràlia, Nova Zelanda i zones de l'Argentina...
La ramaderia comercial té com a objectiu vendre la producció al mercat i
obtenir el màxim benefici. Hi trobem explotacions intensives dedicades a la
cria del bestiar en granges altament tecnofocades i explotacions extensives
que necessiten grans espais per a la pastura dels animals, que s'alimenten
d'herbes que creixen de manera natural.

20. LA PESCA
Les principals zones de pesca al món es localitzen on la plataforma continental és extensa ( aigües de l'Atlàntic
Nord), on s'estableix contacte entre els corrents marins freds i càlids ( mar del japó) i als llocs on hi ha molt plàcton :
Perú, sud-oest d'Africa o el banc saharià.
Els països que desembarquen més peix solen ser : Xina, Indonèsia, India, Perú, Japó, EUA i Xile i entre els
europeus, Rússia, Noruega i Espanya.
Actualment s'ha produït una sobreexplotació dels recursos pesquers deguda a les noves tècniques de pesca i al
creixent nombre de vaixells pesquers, que posa en perill la reproducció de les espècies i minva les captures. S'ha
intentat regular els sistemes de pesca amb la utilització de xarxes de malla més ampla per protegir les cries, més
control en les llicències , establiment de temporades de veda, foment del conteu de les espècies o aqüicultura.

21. EL SECTOR SECUNDARI EN UN MÓN
GLOBAL
a)La indústria dels països desenvolupats:
Es una indústria moderna,
Té un alt nivell de productivitat
Disposa de capital , tecnologia avançada, personal qualificat, bones
infraestructures...
Bona situació en el mercat internacional
Les indústries són molt variades des de les tradicionals ( automòbil,
alimentació...) fins a les capdavanteres o indústries punta
Un element important és la descentralització
b)La indústria dels països en vies de desenvolupament
Té un baix nivell de productivitat ja que disposa de pocs mitjans ( capital,
tecnologia, formació de la mà d’obra...).
Tenen una gran dependència dels països desenvolupats
Ocupen una situació de perifèria en el mercat internacional
Les indústries solen ser poc competitives, basades en l’extracció de matèries
primeres o en la fabricació de productes amb poc valor afegit.
Cal destacar els països recentment industrialitzats o economies emergents.
Els transports i les comunicacions
Actualment s’ha incrementat la mobilitat degut a la millora dels transports i les
comunicacions.

27. ELS INTERCANVIS COMERCIALS MUNDIALS
Els països s’agrupen segons el seu grau de desenvolupament en tres
grans espais:
Els territoris centrals estan formats pels països de la Tríada
( EUA, UE i Japó) que controlen el comerç i la tecnologia, nivells
alts de productivitat i tenen ingressos elevats. Tenen una situació
de domini i explotació sobre altres països que en depenen.
Els territoris perifèrics tenen economies amb baixos nivells de
productivitat, una base agrària i un desenvolupament industrial
escàs o incipient. Relacions comercials dependents amb
l’exterior. Països de l’Africa subsahariana, amb un nivell de vida
baix i un creixement de la població elevat. Poden tenir nivell de
pobresa per manca de recursos naturals, guerres sagnants i
tribals, no interessen al capital i són països oblidats.
Els territoris semiperifèrics emergents combinen
característiques dels espais centrals i dels espais perifèrics.
Continuen seguint les directrius dels països centrals però alhora
estan generant un determinat desenvolupament propi capaç de
proporcionar-los-hi pes i influències en les decisions
internacionals ( Brasil, Argentina, Sud-Africa, India, Xina,
Túrquia...)

33. EL COMERÇ DESIGUAL
En els països menys desenvolupats el volum comercial és escàs a causa de:
Poca producció, bàsicament de subsistència, que no accedeix als mercats
internacionals
Dependència de l’exportació en un 80% o 90%, de productes tropicals
com el: cacau, cafè, sucre, cotó..., Els preus d’aquests productes es
fixen a les borses de Nova York, Londres, París, on les multinacionals
obtenen grans beneficis amb el seu paper d’intermediaris
Queden al marge del tràfic de mercaderies, dels grans fluxos comercials
que uneixen Amèrica del Nord, la Unió Europea, Japó-Corea. Així,
àrees extenses de l’Amèrica Llatina, d’Africa i d’Asia queden aïllades
de les rutes comercials.
Les balances comercials d’aquests països són deficitàries, perquè
exporten pocs béns a baix preu, mentre que importen productes
manufacturats a preus molt alts, procedents del món desenvolupat.
Tenen problemes de deute extern que amenacen la seva economia. El
Fons Monetari Internacional FMI o el Banc Mundial els atorguen
préstecs que no poden tornar i se’ls augmenten els interessos que han
de pagar. Els és molt difícil sortir de la pobresa si no se’ls condona el
deute extern.
Per tots aquests motius , ha sorgit un tipus de comerç alternatiu basat en la
supressió dels intermediaris, salaris justos etc., anomenat comerç just o
solidari.

38. LA POBLACIÓ MUNDIAL
a) La distribució de la població mundial
La població mundial l’any 2009 va ser de 6755 milions d’habitants, amb un
creixement de l’1,15%. La població es reparteix de manera molt desigual i es
concentra a les zones més riques o a les zones on l’economia de
subsistència necessita grans quantitats de mà d’obra. També sol concentrar-
se més a les ciutats que a les zones rurals.
La distribució de la població mundial per sexes és molt similar, amb una
piràmide de base ampla, expansiva a causa de l’elevada natalitat de països
pobres.
b) Dinàmiques demogràfiques i economia
La població actual presenta una desacceleració que es manifesta amb la
reducció de la taxa de natalitat. Als països rics, la taxa de natalitat se situa al
voltant del 10% i 1,6 fills per dona, enfront dels països pobres on la taxa de
natalitat pot superar el 40% i 2,7 fills per dona. L’esperança de vida se situa
el 2010 als 67,6 anys.
Les migracions s’han incrementat durant els darrers 30 anys, amb fluxos
dirigits cap als països desenvolupats i cap als emergents.
c)Polítiques demogràfiques
El creixement vegetatiu és baix als països rics i alt als països pobres. Així, els
països desenvolupats, amb taxes baixes de fecunditat promocionen les
polítiques natalistes per tal de reduir l’envelliment de la població sense
dependre de la immigració.

43. LES CIUTATS AL MÓN
El lloc que una ciutat ocupa en el marc global de ciutat depèn de diferents factors:
Les interrelacions que cada ciutat crea dins l’economia mundial
El nombre i l’àmbit de les funcions que desenvolupa
El nivell d’influència que exerceix ( a escala estatal, continental, mundial)
El pes polític i econòmic que té com a centre de decisions.
Es considera que hi ha tres veritables ciutats globals: Nova York, Toquio i Londres. Les ciutats de
més de 20 milions d’habitants se situen a països subdesenvolupats o en vies d’expansió: Seül, Ciutat
de Mèxic, Delhi, Bombai, Sao Paulo...Les ciutats amb millor qualitat de vida són : Viena, Zuric i
Ginebra.

47. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA
En la globalització econòmica actual hi han influït les noves tecnologies de la comunicació ,
en els aspectes següents:
La deslocalització i la desestructuració industrials.
L’augment dels serveis d’informació i cultura.
La mobilitat geogràfica. Desplaçar-se fàcilment a escala planetària
La lliure circulació de capitals. Destaca el capital productiu que s’inverteix en activitats
empresarials de tipus industrial o de serveis, així, quan les empreses necessiten capital
solen emetre accions i les venen a la borsa o el capital financer que opera en borsa
tant a curt termini com a llarg termini.
La liberalització dels mercats financers. En els mercats financers es possible comprar
o vendre valors, accions i opcions de futur, basant-se en l’especulació ( Ex la borsa).
El mercat financer que més ha crescut és el mercat de capitals . Els diners
s’inverteixen en les borses dels països que ofereixen oportunitats més avantatjoses i on
s’espera que s’obtindran més beneficis. Ara bé, si la pressió que exerceixen els
inversors sobre les accions de les empreses té com a resultat valorar l’empresa i les
seves possibilitats molt per sobre del valor real. Aquest fet pot crear situacions de crisi.
L’economia global també es caracteritza per la formació de grans empreses multinacional.
L’expansió de les empreses comporta que els centres de producció i gestió s’ubiquin a
diversos països del món. Aquesta inversió genera capacitat productiva i llocs de treball als llocs
on s’ubiquen i solen repatriar els beneficis, només una petita part dels beneficis es queda al
país. (Ex. RepsolYPF, Iberdrola i Telefònica..)

51. GLOBALITZACIÓ SOCIAL I CULTURAL
Ha contribuït als canvis següents:
La incorporació de la dona al mercat del treball remunerat juntament
amb altres canvis com: nous models familiars ( famílies monoparentals),
nous comportaments demogràfics ( endarreriment de l'edat de maternitat)
etc., han modificat la vida familiar tradicional.
L'augment de nivell de consum, que fomenta un consum compulsiu i una
uniformatització dels gustos.
La globalització del mercat laboral que fomenta els moviments migratoris de
treballadors.
La globalització cultural
Ha sofert també els canvis següents:
La cooperació i col·laboració en temes científics. Així, les empreses i els
països inverteixen cada cop més recursos en R+D ( recerca i
desenvolupament). Destaquen les inversions de països com EUA, la UE,
Japó, Corea del Sud etc.
La uniformització de gustos artístics i esportius. Gràcies a Internet es
poden seguir esdeveniments artístics, esportius, culurals.., i fer-ne la
promoció. El món tendeix a uniformitzar-se mentre que les societats
intenten mantenir les seves especificitats o trets d'identitat i defineixen les
característiques que els són pròpies.

54. LA GEOPOLÍTICA
El sistema capitalista ha creat riquesa però també desigualtats i problemes
mediambientals. Els canvis geopolítics que podem observar són:
El declivi relatiu de l'ordre mundial establert pels EUA, país que
cada cop té més dificultats per exercir el comandament mundial
malgrat el seu poder econòmic i militar ( Ex. Iraq)
Importància a partir de 1980 de l'islamisme com a guia política
davant el fracàs de les polítiques de desenvolupament capitalista i
els problemes de corrupció i desigualtat. S'ha incrementat el
radicalisme islamista i han proliferat accions terroristes islàmiques
( atemptats 11-M a l'estació d'Atocha de Madrid.
El conflcte entre Rússia i Georgia ( 2008) demostra el ressorgiment
de Rússia com a gran potència mundial i la seva oposició a la
penetració dels EUA al Caucas per tal d'evitar el control americà
sobre les rutes dels hidrocarburs procedents del mar Caspi.
La solució als problemes mundials requereixen organitzacions
supranacionals que regulin l'economia i la justícia a nivell mundial.
Destaca l'Organització de les Nacions Unides ONU creada per
garantir l'ordre i la pau al món i on caldria redefinir el seu
funcionament per tal de posar fi al poder de vet d'alguns països
membres i ampliar la seva capacitat per dur a terme les pròpies
resolucions.

55. E x e m p l e :
C o n t r o l d e le s r e s e r v e s d e p e t r o li
d e l’O r ie n t M it j à p e r p a r t d e ls E U A .

59. LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS
S’entén per organització internacional aquella que inclou membres de dos països o més
que cerquen una cooperació política, econòmica o d’un altre tipus. Actualment es poden
classificar en:
Organitzacions internacionals públiques o intergovernamentals integrades per estats
sobirans. El millor exemple és l’ONU a la qual pertanyen pràcticament tots els estats
del món i que té per objectiu: vetllar per l’equilibri mundial i solucionar els conflictes
polítics, socials i territorials.
Organitzacions internacionals privades o no governamentals ,ONG. Destaquen:
Creu Roja, Amnistia Internacional , Metges Sense Fronteres... Són entitats que
no depenen de cap institució estatal ni pertanyen a cap grup polític. Són associacions
independents de persones que actuen de manera voluntària i conscienciades per
alguna problemàtica concreta: malbaratament i destrucció de la natura, fam,
desigualtats econòmiques i socials....
Organitzacions internacionals de cooperació política i militar. Destaquen:
l’Organització d’Estats Americans OEA, la Unió Africana UA, la Lliga Arab etc.
que busquen acords entre els estats membres. Altres organitzacions estan destinades
a la seguretat i la cooperació militar , com l’OTAN Organització del Tractat de
l’Atlàntic Nord, de la qual Espanya n’és membre des de 1982.
Organitzacions globalitzadores i antiglobalitzadores. Destaquen: el Fons Monetari
Internacional FMI, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament
Econòmics OCDE i el Grup G7+1, són lobbies o estructures organitzatives que els
països centrals i del nord utilitzen com a àmbits de decisió i de pressió en la defensa i
imposició dels seus propis interessos econòmics i polítics.