Taula rodona sobre frases fetes, Diccionaris Joana Raspall

1. Les frases fetes. Les frases que
ens fan.
Apunts al peu del diccionari de frases fetes de Joana Raspall.

2. DIEC:
• Dita: Sentència, opinió.
• Exclamació: Paraula o sèrie de paraules que hom deixa escapar indicadores d’una
forta emoció, d’una pena, d’una sorpresa, etc.
• Expressió: Manera d’expressar-se, terme, tomb del llenguatge oral o escrit.
• Frase feta: Expressió d’ús corrent en la llengua; frase que té una forma estereotipada
invariable, el significat de la qual no pot ser deduït dels seus components.
• Locució: Grup de mots que té el valor semàntic o sintàctic d’un sol mot.
• Màxima: Veritat moral proposada com a regla de conducta, sentència que conté un
precepte moral o pràctic.
• Opinió: Manera de jutjar sobre una qüestió, concepte que hom té d’una cosa
qüestionable.
• Parèmia: Proverbi.
• Proverbi: Màxima, dita d’ús popular, antiga, esp. que conté un ensenyament.
• Refrany: Frase que, en sentit directe o al·legòric, i generalment de forma sentenciosa
i el·líptica, expressa un pensament a manera de judici en què es relacionen almenys
dues idees.
• Sentència: Opinió, esp. filosòfica o teològica, expressada d’una manera dogmàtica;
dita breu sobre una veritat d’índole moral, màxima.

3. Maria Conca i Martínez:Els refranys catalans, València: Tres i Quatre
1988
• «Molts refranys catalans procedeixen del llatí o
del grec, d'altres, dels textos bíblics, de filòsofs
orientals i cristians, de la literatura medieval, de
cobles i de rondalles populars, etc. En definitiva,
de totes aquelles manifestacions que
reflecteixen experiències comunes i d'un cert
valor universal. El pes decisiu en la configuració
de la nostra cultura, de la nostra memòria
col·lectiva, i en la mateixa estructura lèxica de la
llengua, ha motivat l'elaboració d'aquest recull
general fet des de l'actualitat.»

4. • Vicent Salvador (1995) parla d’unitats fraseològiques.
• La fraseologia és sentida pels membres d’una comunitat com
l’encarnadura de la llengua, com una senya d’identitat
col.lectiva...que configura una manera de parlar resistent sovint a la
traducció i a l’adquisició per part dels parlants d’altres llengües.
(1995:13). I precisament són aquestes expressions fraseològiques
les més rebeques a la sistematització dels gramàtics.
• La representativitat cultural de la fraseologia (1995:14) respon al
seu caràcter convencional, són una senyal d’identitat cultural d’una
comunitat lingüística, com a petja d’un procés històric, tal com ho
fan també els topònims. Al mateix temps palesen una tendència a
la immobilització formal, a la irregularitat arcaïtzant i a la
intraductibilitat.
• La fraseologia pot ser vista, en molts casos, com una fase de
processos de gramaticalització en marxa.

5. • És un cas clar de com el tot és més que la suma de les
parts, es crea un significat emergent nou respecte de
les parts, que no és el resultat d’un simple càlcul
composicional del valor de les unitats menors que les
integren:
• Posar la mà a la ploma ‘escriure’; obrir-se el cap,
trencar-se el cap, rompre’s el cap ‘esforçar-se en alguna
cosa’. Tenir/no tenir vela/ciri en un enterro ‘tenir dret a
intervenir en un afer’.
• Algunes expressions són metàfores fixades (portar/ tenir
basca ‘preocupar-se’ –per l’efecte físic que té amoïnar-
se o inquietar-se per alguna cosa-;

6. • CXXIV) “Don Pedro: ...Ea, senyor Lúcio! Vostra mercè nos
comence aqueixa història ans que altre impediment no ixca, que a
faena feta no hi ha destorb.” (p. 164)
• 115. A la gran força, major força la supera (99-100)
• LXIV) “Don Pedro: A què deien la Suda? Era algun quarter de la
ciutat que fos més fort que lo restant?
• Lúcio: No, senyor; als castells que ara són deien la Suda, que per a
llança i escut de què llavors s’usava, eren cosa molt fort.
• Fàbio: Doncs com la prengueren a força d’armes?
• Lúcio: A la gran força, major força la supera; ja sabeu què diu lo
refrany: <<Fort és la roca, pus fort és qui la derroca.>>” (pp. 99-
100)

7. • LXXXIV) “Lúcio: [...] que d’altra manera és
impossible que no tingau imperfet aqueix
vostre estament i que no us ne
segueixquen grans inconvenients; quals
sien, no diré, perquè no veja en mi complit
lo refrany que <<Per dir les veritats,
perd hom les amistats>>.” (p. 125)

8. • LV) “Lúcio: [...] i per ço, si ara veiem manar los
castellans, demà veurem que seran manats,
com en altre temps ho foren, i aprofitar-los ha
poc la llàbia que tenen.
• Fàbio: Sí, que grans paraulistes són, i per ço
dien molts que de Castella no és bo sinó les
coses mudes.
• Don Pedro: Què són les coses mudes?
• Fàbio: Són cavalls, mules, bous, moltons; que, a
la veritat, estes haveries avantatge porten a les
nostres.” (p. 83)

9. • Molts dels refranys i dites que utilitza Despuig
són ben vius:
• Amb una pedra es maten dos pardals
• Ho veig i no m’ho crec
• Passar de ratlla ‘excedir-se’
• Trencar-se el cap (Obrir el cap vol dir més aviat
que algú et diu tantes coses que et molesta).
• Treure forces de flaquesa
• Treure a la llum
• Tenir en poc

10. • Refranys
• A cavall regalat no li mires el dentat
• A la taula i al llit, al primer crit
• A sants i a minyons, no els prometis que no els dons
• Per Sant Andreu, aigua o neu
• Frases fetes
• Amb el cor a la mà (dir, anar…)
• Anar …al darrera amb un pa calent RaspM ‘donar per perdut,
pretendre inútilment’ –cast. Echarle un galgo
• Demanar la lluna en un cove
• Donar catra (RM donar crèdit) (DCVB:Calasseit, Tort, Maest,
Morella cast. cata ‘prova, esment’)
• Estar gelat com un cuc, com un vidre
• Fer un fred que pela
• Fer un fred que pela el forro dels ous (L’Hospitalet de Llobregat)

11. • I torna la trompa al xic (RM Tornem-hi que no ha estat res)
• Fer una calor que bada les pedres
• La raó, a un moro
• Menjar com una llima
• No anar ni en rodes (RM ni amb crosses)
• Perdre els papers – Fer papers (a Mall. ‘fingir el contrari del que sents’) id. sign Fer el paperet
• A TE fer un mal paper, fer un paper d’estrassa ‘fer el ridícul’
• Plorar com una magdalena
• Posar cullerada ‘intervenir’
• Posar el nas en algun afer
• Ser clavell a totes les salses
• Ser curt com una rella
• Ser del que no hi ha
• Ser de l’any de la picor, de la picassor (1470 invasió de puces)
• Ser figues d’un altre paner
• Ser lleig com un pecat
• Sortir de polleguera
• Treballar per al dimoni (RM pel dimoni)
• Tremolar com la fulla d’um arbre (RM ‘com la fulla a l’arbre’)
• Treure panxa de mal any
• Veure el món per un forat ‘ésser curt de mires’

14. • En tot cas, un estudi d’aquestes dites i refranys ens
aporta un coneixement lingüístic molt difícil d’adquirir
d’altra manera: Són estructures que només podem
interpretar en un context determinat, sovint quan es
volen recordar ens és impossible de fer-ho si no
reproduïm el context. Aquests autors que els empren
ens forneixen aquests contextos tan imprescindibles.
• El significat, en els refranys sobretot, és una vivència
que ha oblidat el seu passat concret, però que integra
un passat ple de vivències, i això ens permet que tots els
puguem entendre de manera similar.

15. Bibliografia:
• Conca i Martínez, Maria (1988): Els refranys catalans, València, Tres i quatre.
• Corpas Pastor, Gloria (): Manual de fraseología española, Madrid, Gredos.
• ESPINAL, M. Teresa (2006): Diccionari de sinònims de Frases Fetes, Barcelona:
UAB, Publicacions Universitat de València, Publicacions Abadia de Montserrat.
• Farnés, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada, 8 vols., Barcelona,
Columna.
• Fita, Fidel (ed.) (1975): Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa fets per mossèn
Cristòfol Despuig cavaller, Tortosa, Lluís Mestre, (edició facsímil de la de 1877 amb
introducció de Jesús Massip).
• Lorente, Mercè (2002): “Altres elements lèxics” en J. Solà i altres Gramàtica del
català contemporani. Vol I. Barcelona: Empúries.
• Pàmies, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català.
Barcelona: Barcanova, col·lecció «El català portàtil».
• Palou, Jordi i Pàmies, Víctor (2013) Els 100 refranys més populars,Valls: Cossetània
Edicions, col·lecció «De cent en cent», 16.
• Salvador, Vicent (1995): “De la fraseologia a la lingüística aplicada”. Caplletra 18,
pp.11-30.