2. Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a
gran part d’Europa l'estil artístic anomenat
romànic.
Les manifestacions artístiques d’aquella època
foren essencialment religioses.
L’estil romànic decorava les esglésies amb
escultures i pintures de caràcter religiós, que
explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia.
3. Al món medieval, la immensa majoria de la
població era analfabeta.
Les imatges es van convertir en llibres on els
cristians podien llegir i aprendre sobre la religió.
A més, de la seva funció didàctica, les pintures
i escultures tenien una funció decorativa.
4.
5. L’arquitectura va ocupar un lloc fonamental, esglésies,
monestirs, castells i palaus.
La pedra és el material més comú.
Els elements essencials d’una església romànica són:
La planta era amb una o tres naus. Tenia un braç més curt,
el transsepte, que donava a les esglésies una forma de creu
llatina.
El punt d’encreuament dels dos braços s’hi ubicava el creuer
cobert per un cimbori.
A la capçalera s’hi trobava l’absis.
6. S’usava l’arc de mig punt i es van aixecar voltes de canó
sòlides per donar consistència als edificis.
Per reforçar els murs gruixuts que sostenien les voltes de
pedra s’hi adossaven contraforts sòlids a les parets
exteriors.
Decoració d’influència llomabrda amb els arcs cecs i les
lesenes.
Hi havia molt poques obertures i les finestres eren
atrompetades. Per tant, eren edificis amb poca lluminositat.
També era habitual col·locar una torre campanar a l’exterior.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19. L’escultura romànica tenia una dependència important de
l’arquitectura.
Les figures eren frontals, desproporcionades, antinaturals i
simètriques.
També eren importants els capitells de les columnes o
pilars, tant de l’interior de l’església com de la portalada o
dels claustres.
També eren abundants les talles religioses de fusta,
policromades de colors vius.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
35. Les pintures romàniques tenen una gran força expressiva,
però tècnicament són molt senzilles.
S’hi utilitzava, essencialment, la tècnica de la pintura al
fresc. També es feien pintures sobre taules de fusta, els
frontals.
Els motius més utilitzats en la pintura romànica eren les
representacions del Pantocràtor, que se situaven a l’absis i
ocupaven una posició central dins de l’Església.
Les figures eren frontals, desproporcionades, antinaturals i
simètriques. No presentaven moviment.
36. El traç era negre i molt gruixut, predominava el dibuix per
sobre el color.
Els colors eren purs i sense escales de gradació.
Hi havia una clara manca de perspectiva.
El fons estava format per franges de colors i no s’hi
representava cap paisatge.