SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  28
Télécharger pour lire hors ligne
Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener
 x L’empresa Tyco electronics pretén tancar la seva
                                                                                                                                                 GRATIS
                                                                                                                                                 6.000 exemplars
 planta de Berga on hi treballen 121 persones.                                                                                                   II època núm. 39
 L’empresa ja fa anys que està seguint aquesta                                                                                          Setembre-octubre de 2008
 tendència. pag 7-9
                                                                                                                                  Manresa
                                                                                                                              La Font vs l’ajuntament i
                                                                                                                              Grup Mas. /pàg 17




                                                                                                                              El llibre de Tous o com
                                                                                                                              justificar un assassinat
                                                                                                                              /pàg 18

                                                                                                                                  Sallent
La presó dels lledoners                                                                                                       Joan Puig i Elies i la bib-



x
    ja és una relitat
  La presó dels Lledoners s’inaugura el divendres 25 d’octubre i estarà en “ple
                                                                                                                              lioteca de Sallent /pàg 17

                                                                                                                                  Arreu
funcionament” a partir del gener del 2009 /pàg 19-20
                                                                                                                              Xile: més que paraules
                                                                                                                              /pàg 23
L’organització del       Iberpotash continua
territori al servei dels destruïnt les nostres                                                                                Aperheid europeu /pàg 21
interressos econòmics comarques /pàg 5-6
/pàg 3-4
                                                      El 6 d'agost, a la Corbatera, espai d'interès natural i punt de para-   76 dies en vaga de fam
Sant Fruitós, Sant Vicenç o Sant Joan, podrien        da per a moltes aus migratòries, s'hi produí un bessament.
quadruplicar la seva població en l'horitzó de         Iberpotash únicament respòn amb campanyes per netajar-se la             /pàg 22
l'any 2025. Això és el que s'extreu del Pla           cara.I amb tot això la lluita de Prou Sal continua i també les
Territorial de les Comarques Centrals, aprovat el     accions de denúncia.
passat 16 de setembre. L'objectiu del pla terri-
torial és el de reequilibrar el creixement
demogràfic de Catalunya i en especial, descon-
gestionar l'àrea metropolitana de Barcelona.

Mentretant el Govern va aprovar el mes d'oc-
tubre de 2007 el Decret Llei de mesures urgents
en matèria urbanística per dotar a la Generalitat
d'instruments per tal d'obtenir de manera imme-                                                                               Nocions sobre Colombia:
diata sòl per a la construcció d'habitatge. La suma                                                                           de l'extensio del narco-
d'aquestes 10 ARE ocuparia 160 hectàrees i                                                                                       trafic a la llei de
segons les seves previsions suposarien 8.106
habitatges nous.
                                                                                                                                   "Justicia y Paz"
Editorial                                                                   Sumari
Ja tornem a ser aquí. Tard però amb un munt de coses per dir. No            Pàgina 3: · I encara més ciment.
tenim ganes de ser pessimistes ni res d'això però el panorama
segueix pintant malament i no ens referim a la crisi que s'han inven-       Pàgina 4: · Pla territorial de les comarques centrals: creixement insostenible.
tat per tal que alguns guanyin encara més. Ens referim a l'obertu-
ra de la presó de Manresa. Un nou centre per matar la vida, per             Pàgina 5: · Nous vessaments del col·lector de salmorres a Súria i Sallent.
atemptar contra la dignitat de les persones, per ficar aquelles que
atempten contra el sistema o contra els seus iguals (per causes             Pàgina 6: ·Última acció de Prou Sal! Pancarta a l’eix Transversal.
diverses: l'espiral de la injustícia sembla que no té final). Mentre                   .Iberpotash es renta la cara, la salinització no para.
l'Estat dona quartos als bancs (que en cap moment han deixat de             Pàgina 7, 8 i 9: · Desemmascarem Tyco Electronics.
guanyar morterades de diners) moltes persones s'estan quedant en
atur. La construcció n'és un exemple: empreses que aprofitant la            Pàgina 9: · Readmissió Montse!
"crisi" tanquen, no paguen sous, i paral·lelament munten una altra
empresa, pagant menys... Doncs res, paral·lelament al Pla                   Pàgina 10: · La marxa dels maquis a Berga.
Territorial, i no fos cas que els lladres de les constructores deixes-                · Ruta dels maquis a Barcelona.
sin de guanyar al Bages les administracions els hi donen vida amb                     ·Anul·lació judicis franquistes per a tothom.
les Àrees Residencials Especials (30.000 habitatges insostenibles):
per solucionar el problema de l'habitatge? No, perquè els construc-         Pàgina 11 a 16:· DOSSIER CENTRAL “Nocions sobre Colòmbia: de l’extensió
tors segueixin amb el seu nivell de vidorra. Per seguir amb el melo-                                         del narcotr``afic a la llei de just´´icia i pau.
drama, a Berga Tyco tanca, tal i com fa habitualment, mentre no
                                                                            Pàgina 17:·La Font vs l’ajuntament i Grup Mas.
ha parat de guanyar calès, amb la complicitat de les administra-                      ·Joan Puig Elias i la biblioteca de Sallent.
cions i dels sindicats grocs (CCOO i UGT), que estan per certificar-
ne la mort i embutxacar-se algun caler. Des d'aquí també lamentem           Pàgina 18:· El llibre dels Tous o com justificar un assassinat.
la mort o l'assassinat de Ràdio Korneta (sobren els comentaris).
                                                                            Pàgina 19, 20:· Augmenta el sistema carcerari: s’inaugura la presó dels lledoners.
I ara coses bones: absoltes les persones de l'Alt Llobregat que es van
encadenar per protestar contra el Pla Caufec, l'Agenda Llibertària          Pàgina 21:· L’aparheid europeu.
que d'Igualada ha passat a Berga acaba de sortir i l'amic Joan
Busquets ens ha recordat a tots la lluita -també l'armada- contra la        Pàgina 22:· 76 dies en vaga de fam.
injustícia que van dur els maquis a casa nostra. Manresa segueix en                    · Resenya de migración.
venda i Sallent segueix ben salada (tot i que ara amb la façana
                                                                            Pàgina 23:· Xile: més que paraules.
d'Iberpotach ben verda, és l'únic verd que hi ha ja que la sal ho
mata tot), però mentre hi hagi injustícia hi haurà lluita i a Berga         Pàgina 24:· Els moviments en defensa del territori: defensa? territori?.
s'anuncia l'inici d'una campanya contra el turisme rural i tot el que
comporta. Salut i bona lectura!                                             Pàgina 25: · Per ells els honors, per a elles l’oblit.

                                                                            Pàgina 26: · Humor.
                                                                                      ·Poesia

                                                                            Pàgina 27: ·Ressenya.
                                                                                      ·Agenda.

                                                                            Pàgina 28: Parlem...amb el Senzill.




                                                                            I recorda...
                                                                                                                                         Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el por-
                                                                                                                                         taveu de cap associació ni entitat. El col·lectiu Pèsol Negre
                                                                                                                                         és obert i canviant i no representa a ningú, solament a qui
                                                                                                                                         en forma part a cada moment. D'altra banda, com a col·lec-
                                                                                                                                         tiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de
                                                                            la publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.

                                                                            Tancament d'aquesta edició: 14/01/2008 a les 19:00.

                                                                            En aquest Pèsol Negre han participat: Niara Nimai, L’espurna, Plataforma Prou Sal!, Salmorranes, Barrikada, CNT-AIT, Sonya
                                                                            Torres, Avuinodormiré, Mundana una lista de Sabadell, Antifeixista, Solidaria, Enviat especial, Hiram Gaskoine, Columna
                                                                            Clitoriana, Roger, Disha, Berga Podrida, Un del Poble, Pep i Tu i el Vandelpal.

                                                                            Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostres
                                                                            articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència.




                                                                            Directori                                   *BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania
                                                                                                                        núm. 7 bxos, Berga 08600. Adreça electrònica:
                                                                                                                        ateneullibertari@berguedallibertari.org     Associació
                                                                                                                        Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor
                                                                            del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat
                                 Web de el pèsol negre                      de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org www.berguedalliber-
                                                                            tari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris
                                                                            berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de
                                 Al web trobaràs en PDF els diversos        la història social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de cor-
                                 números de la revista que han aparegut     reus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació
                                 (tant de la primera com de la segona       llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener): pesolnegre@hotmail.com. Ràdio Korneta Apartat de cor-
                                                                            reus número 16, 08600 BERGA Telèfon: 93 821 65 92 Correu electrònic: radiokorneta@berguedal-
                                 època) a part de les darreres notícies i   libertari.org Web: http://radiokorneta.info Myspace: http://www.myspace.com/rkorneta
                                 informacions respecte aquesta publicació   *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació
                                 llibertària.                               núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça elec-
                                                                            trònica: manre@cgt.es La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el
                                                                            c/ Hospital al nº 24-26, Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. cnt_ait_manre-
                                                                            sa@hotmail.com *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35,
                                                                            08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: cnt_ait_monistrol@yahoo.es. *NAVARCLES: Cal
                                                                            Carrasclet: carrasclet@gmail.com. Masia okupada Ca n'Escaiola: canescaiola@gmail.com.
                                                                            *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica: amic-
             www.berguedallibertari.org/pesolnou                            sagustin@berguedallibertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona).
                                                                            Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web:
                                                                            http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260
                                                                            Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surialternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latin-
                                                                            mail.com
                 pesolnegre@berguedallibertari.org
// 3

Actualitat / agressions al territori
                                    I encara més ciment!!!
El febrer del 2008, just abans que rebentés l'anomenada bombolla immobiliària, El Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el
de Medi Ambient i Habitatge van presentar el Pla pel desenvolupament de les ARE (Àrees residencials estratègiques).
Manresa, setembre 2008                                                                                                                           La primera pregunta que ve en
Niara Nimai                                                                                                                                      ment és tant bàsica com evi-
                                                                                                                                                 dent: Fa falta construir encara



Q
            uè són les ARE?                                                                                                                      més habitatges? A qui beneficia
            D'entrada, segons                                                                                                                    aquestes ARE? A sobre el paper
            el paper oficial són                                                                                                                 pot quedar bonic dir que una
            un instrument per                                                                                                                    part seran habitatges protegits
            obtenir    sòl    de                                                                                                                 i construïts tenint en compte
forma immediata i facilitar la                                                                                                                   criteris de sostenibilitat, però
construcció d'habitatge asse-                                                                                                                    que no ens enganyin.
quible. Segons el document                                                                                                                       Aclarim d'entrada què vol dir
aprovat, es desenvoluparan                                                                                                                       habitatge protegit, quan qui hi
100 àrees en un total de 86                                                                                                                      Tampoc ens creiem que facin
municipis catalans, amb un                                                                                                                       falta més habitatges, ni "prote-
total de 90.157 nous habitat-                                                                                                                    gits" (una persona a l'atur no hi
ges, amb l'objectiu que un 50%                                                                                                                   té dret, i menys encara una jove
siguin "protegits".                                                                                                                              sense feina).

El Govern va aprovar el mes                                                                                                                      Heu comptat quantes cases
d'octubre de 2007 el Decret                                                                                                                      buides hi ha a Manresa o a
Llei de mesures urgents en                                                                                                                       Berga o a Sallent? Quanta gent
matèria urbanística, que té com                                                                                                                  especula o ha estat especulant
a objectiu, entre d'altres, dotar                                                                                                                durant anys amb aquesta situa-
a    l'administració     de    la                                                                                                                ció? I és aquí l'arrel del proble-
Generalitat d'instruments per                                                                                                                    ma, i ara no es vol protegir a la
tal d'obtenir de manera imme-                                                                                                                    gent amb dificultat d'accés a
diata sòl per a la construcció                                                                                                                   l'habitatge, sinó a les construc-
d'habitatge. D'aquesta manera                                                                                                                    tores que estan veient que s'a-
poden requalificar ràpidament                                                                                                                    caba el "txollo" i l'administració
un terreny, escurçant el perío-                                                                                                                  que els hi aplana el terreny.
de d'al·legacions, per tal d'agi-                                                                                                                Fins ara deixava que s'enriquis-
litzar el procés.                                                                                                                                sin sense miraments a través
                                                                                                                                                 del mercat immobiliari, fent
El mitjà per poder exercir-ho és                                                                                                                 l'habitatge inaccessible a la
a través d'un Decret Llei que                                                                                                                    majoria de la població, provo-
estableix un nou procediment                                                                                                                     cant aquesta caiguda anuncia-
per qualificar de sòl per a usos                                                                                                                 da. I ara ens treuen els horts,
residencials mitjançant l'elabo-                                                                                                                 perquè els altres puguin conti-
ració per part de la Generalitat                                                                                                                 nuar especulant i enriquint-se.
de 12 plans directors urbanís-                                                                                                                   Com sempre protegint a
tics, que serien els següents:                                                                                                                   empresaris i constuctors, que
Alt    Penedès-Garraf,      Baix                                                                                                                 són part del problema.
Llobregat,          Barcelonès,
Maresme, Vallès Occidental,                                                                                                                      I sostenible? Què és sostenible?
Vallès Oriental, Alt Pirineu i
Aran,     Camp       Tarragona,     q Plànol de la futura àrea residencial estratègica                                                           Construir sense parar fins que
                                                                                                                                                 ho haguem enterrat tot sota el
Comarques Centrals, Comar-                                                                                                                       ciment? Ei! Que el ciment no es
ques Gironines, Ponent i Terres     St. Vicenç de Castellet, St. Joan   ment els plans directors urba-      Trullols i la Pujada Roja, al cos-   menja! D'on traurem el blat, les
de l'Ebre. Afectant doncs a la      de Vilato -rrada, Sta. Margarida    nístics i que durant el 2010 s'e-   tat del nou vial que sortiria de     patates I els enciams? I l'aigua?
majoria de comarques.               de Montbui, Solsona, Igualada i     xecutin les urbanitzacions.         la rotonda del Pont de Ferro
                                    Tona. La suma d'aquestes 10                                             fins arribar a la ronda (les
Concretament el Pla Director        ARE ocuparia 160 hectàrees i        Concretament la de Manresa          obres del qual sembla que han
Urbanístic de les comarques         segons les seves previsions         està prevista a la zona que         començat). Edificis que haurien
centrals preveu que es realitzin    suposarien 8.106 habitatges         queda a l'interior de la ronda,     de ser construïts seguint crite-
ARE a les següents poblacions:      nous. Es preveu que el març de      als camps i horts que hi ha         ris de sostenibilitat.
Vic, Berga, Manresa, Manlleu,       2009 s'hagin aprovat definitiva-    entre la Font dels capellans, els

    les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

        SINDICAT DE MINERIA
       SINDICAT D’ACTIVITATS
             DIVERSES
              SALLENT
       C./ Clos, 5. 1r pis.
         08605 Sallent
        tel. 938370724
// 4

Actualitat / agressions al territori
 Pla Territorial de les comarques centrals:
           creixement inasumible
                                        població de Sant Fruitós. El crei-   Tecnològic del Bages- el mante-       de les Comarques Central és           caderies i a la connexió de
Manresa, setembre de 2008
                                        xement mitjà és un altre dels        niment i difusió d'activitats         inferior jeràrquicament a altres      punts estratègics com són els
L'espurna                               més polèmics, ja que es centra       industrials o la diversificació de    plans que podrien desclassificar      polígons. En aquest sentit, el Pla
                                        en aquells municipis mitjans i       l'activitat econòmica fomenta-        algunes d'aquestes zones i con-       incorpora projectes viaris com




S
       ant Fruitós, Sant Vicenç o       preveu afegir un 60% al sòl urbà     da en productes alimentaris.          vertir-les en urbanitzables. És el    el nou tram de la C-16 entre
       Sant Joan, podrien qua-          consolidat actual. Aquest fet                                              cas dels plans d'Olzinelles i les     Berga i Bagà o el desdoblament
       druplicar la seva pobla-         afecta, entre altres, a les pobla-   Espais "protegits"                    zones boscoses properes (el           de la C-17, de Vic-nord fins a
       ció en l'horitzó de l'any        cions del Bages com Sant Joan                                              Bages), les quals tenen una pro-      Ripoll i millora del tram Ripoll-
2025. Això és el que s'extreu           de Vilatorrada o Sant Vicenç de      El Pla distingeix diversos tipus      tecció especial per valor agríco-     Puigcerdà. Pel que fa la mobili-
del Pla Territorial de les              Castellet. Pel que fa a la tercera   de sòl no urbanitzable com els        la, natural i de connexió ecolò-      tat interna dels sistemes
Comarques Centrals, aprovat el          tipologia, el creixement previst i   espais naturals i les àrees agrí-     gica, i que en el mateix Pla, i       urbans, cal destacar les noves
passat 16 de setembre.                  etiquetat com a "moderat" ateny      coles. Associa aquestes parts         suposadament també en el Pla          obres del nus del Guix al Bages
                                                                                                                                                         que enllaça la C-55, C-25 i C-16
Amb l'objectiu de reequilibrar el                                                                                                                        o la constitució de la variant
creixement demogràfic de                                                                                                                                 sud-oest de la C-55 a Manresa.
Catalunya i en especial, descon-                                                                                                                         El Pla, però, s'encara cap a la
gestionar l'àrea metropolitana                                                                                                                           competitivitat exclusiva de l'ús
de Barcelona, el Pla Territorial                                                                                                                         del vehicle particular i no dóna
de les Comarques Centrals                                                                                                                                massa millores al transport de
(comarques de l'Anoia, el Bages,                                                                                                                         mobilitat sostenible (bicicleta,
Osona, el Solsonès i el Berguedà                                                                                                                         transport col·lectiu...), tret d'al-
) promou un alt desenvolupa-                                                                                                                             gunes xarxes ferroviàries i la
ment urbanístic d'aquesta àrea.                                                                                                                          incrementació de l'oferta d'algu-

x    Les úniques que tenen
                                                                                                                                                         nes línies intercomarcals de
                                                                                                                                                         transport públic per carretera,
garantida la protecció són                                                                                                                               com els trajectes Igualada-
les zones PEIN i els espais                                                                                                                              Manresa, Callús-Súria, Colònia
                                                                                                                                                         Palà-Súria, Manresa- Monistrol de
integrats en la Xarxa
                                                                                                                                                         Calders i de les línies que cobrei-
Natura 2000                                                                                                                                              xen els nuclis a l'est del Pla.

Un creixement urbanístic del tot                                                                                                                         x El Pla, s'encara cap a la
desproporcionat i inassumible                                                                                                                            competitivitat exclusiva de
amb els recursos disponibles i                                                                                                                           l'ús del vehicle i no al trans-
que comportarà massificació,
                                                                                                                                                         port       de       mobilitat
contaminació i problemes d'in-
frastructura. Un exemple d'això
                                                                                                                                                         sostenible
és el creixement previst a la pobla-
ció de Sant Fruitós, a la comarca                                                                                                                        Pel que fa a la xarxa ferroviària,
del Bages, que actualment té una                                                                                                                         el Pla incorpora el projecte de
població de 7.500 persones i que                                                                                                                         l'Eix Transversal Ferroviari de
el Pla Territorial, contra la posició                                                                                                                    Catalunya que permetria con-
del poble, preveu que arribi a un                                                                                                                        nectar el tram de Lleida a
sostre de població de 35.000.                                                                                                                            Figueres integrant l'àmbit cen-
El Pla Territorial es centra en tres                                                                                                                     tral (Conca d'Òdena, Pla de
sistemes d'estructuració i funcio-                                                                                                                       Bages i Plana de Vic). En l'àmbit
nalitat del territori: creixement                                                                                                                        del Bages, es projecta un futur
urbanístic, espais oberts i infras-                                                                                                                      tren tramvia a Súria i Sallent
tructures de mobilitat. Cada siste-                                                                                                                      amb la transformació de les
ma té uns objectius estratègics,                                                                                                                         actuals línies de mercaderies
que segons el Pla van encaminats                                                                                                                         destinades a l'extracció de


                                        q Mapa de Sant Fruitós
al "creixement demogràfic, a la                                                                                                                          potassa de les mines de la zona.
potenciació econòmica de les                                                                                                                             En el Pla però, no apareix la pre-
zones i els seus eixos de comuni-                                                                                                                        visió que fa el Pla Director del Pla
cació verticals i horitzontals".        a aquelles poblacions mitjanes-      com actiu econòmic i estableix        d'Infrastructures de Catalunya,       de Bages sobre el metro de
                                        petites, com Navarcles, Sant         la normativa de protecció i les       es preveu el trasllat de l'autopis-   Manresa o una extensió de la línia
Creixement urbanístic                   Salvador de Guardiola o Súria,       directrius de gestió. La protec-      ta de Montserrat, a l'altura de       de tren que arribaria a Sant
                                        les quals el seu creixement no       ció d'aquests sistemes d'espais       Sant Fruitós, cap a aquella zona.     Fruitós i Navarcles.
El Pla contempla sis tipus de           superarà al 30% del sòl consoli-     oberts es nomenclen en tres:
creixement dels quals destaca           dat ja existent.                     protecció especial, territorial i     Infrastructures i mobilitat           Pel que fa a la situació d'un
el creixement potenciat, el crei-                                            preventiva. Malgrat això, de                                                futur aeroport auxiliar al del
xement mitjà i el creixement            Segons el Pla, aquest creixe-        totes les àrees que el Pla recull     Segons el Pla, aquest darrer sis-     Prat, es podria projectar cap a la
moderat. El creixement poten-           ment urbanístic anirà acompan-       com a no urbanitzables, les úni-      tema s'ha d'integrar i ha d'anar      comarca de l'Anoia després de
ciat va destinat a potenciar el         yat d'un "progrés econòmic"          ques que tenen garantida la           en acord amb el creixement            l'oposició de diferents pobla-
desenvolupament urbanístic de           amb diverses mesures, com            protecció són les zones de Parcs      urbanístic previst en el Pla, tot i   cions del Bages a albergar
grans nuclis urbans com                 són l'aparició de noves àrees        Naturals (PEIN) i els espais inte-    que una de les finalitats bàsi-       aquest tipus d'infrastructura.
Manresa, Igualada, Vic, Berga,          d'activitat econòmica com acti-      grats a la Xarxa Natura 2000. La      ques d'aquest és la implamenta-
Solsona o Calaf. Aquest tipus de        vitats d'alt valor afegit - refe-    resta queden en una protecció         ció i potenciació de les xarxes
creixement també es preveu a la         renciades amb el polèmic Parc        fictícia, ja que el Pla Territorial   destinades al transport de mer-
// 5

Actualitat / agressions al territori
                                                                                                                                                          gairebé sempre trencaments
                                                                                                                                                          causats per obres o per
                                                                                                                                                          maquinària remenant-hi massa a
                                                                                                                                                          prop. Darrerament, però, els ves-
                                                                                                                                                          saments de salmorra del col·lec-
                                                                                                                                                          tor són cada vegada més fre-
                                                                                                                                                          qüents, afecten a més punts i no
                                                                                                                                                          són causats per agents externs,
                                                                                                                                                          sinó que es tracta de fuites
                                                                                                                                                          degudes al propi mal estat del
                                                                                                                                                          tub. Després de quasi 20 anys de
                                                                                                                                                          funcionament, el col·lector de
                                                                                                                                                          salmorres s'ha envellit. El tub
                                                                                                                                                          principal és fet de material plàs-
                                                                                                                                                          tic, però hi ha també elements i
                                                                                                                                                          juntes metàl·liques. Amb els
                                                                                                                                                          anys, la sal i el cabal de salmorra
                                                                                                                                                          cada vegada més gran, el metall

 q Panoràmica de la montanya de sal de Sallent                                                                                                            s'ha deteriorat. A l'interior s'hi
                                                                                                                                                          hauran dipositat concrecions de
                                                                                                                                                          sals complexes.



            Nous vessaments del                                                                                                                           A més, la capacitat del col·lector
                                                                                                                                                          ja fa anys que no dóna l'abast,
                                                                                                                                                          per això el 2003 l'Agència


          col·lector de salmorres a                                                                                                                       Catalana de l'Aigua va presentar
                                                                                                                                                          un projecte d'ampliació del
                                                                                                                                                          col·lector. I curiosament el pas-



                Súria i Sallent
                                                                                                                                                          sat 28 d'agost, l'ACA posa en
                                                                                                                                                          funcionament el primer tram del
                                                                                                                                                          desdoblament, d'Abrera fins a la
                                                                                                                                                          depuradora del Baix Llobregat,
En només 20 dies de diferència, el col·lector vessa tres vegades salmorra, afectant un paratge                                                            així milloren el gust i l'olor de
natural a Sallent, la Corbatera, uns camps de conreu i uns horts a Súria, el Fusteret.                                                                    l'aigua que arriba als ciutadans
                                                                                                                                                          (de l'àrea metropolitana, és clar).
Sallent, setembre 2008                El 6 d'agost, a la Corbatera, espai   d'uns 120m de llarg per 25 d'am-        col·lector tal de reparar-lo. El
                                      d'interès natural i punt de parada    ple, que Agbar s'afanyava a rec-        col·lector s'havia trencat per una    Tres vessaments en 20 dies,
salmorranas i Prou Sal
                                      per a moltes aus migratòries, s'hi    ollir amb camions. El camp,             saturació a la canalització que va    però aquests últims anys, només



E
        l Col·lector de salmor-       produí un bassal d'uns 200m de        propietat d'un pagès de la zona,        provocar la ruptura del tub i va      a la branca del Cardener, es
        res, què és?                  llarg per 50 d'ample i d'una pro-     ha quedat totalment inservible          fer que la salmorra sortís a gran     poden comptabilitzar vessa-
                                      funditat entre 1 i 30 cm. Tota la     per al conreu.                          pressió cap a la superfície.          ments de salmorra del col·lector
         El col·lector és un tub      vegetació que creixia en el bassal                                            La imatge dels horts impres-          al pont de Malagarriga (enclava-
que porta aigua salada des de les     ha mort, deixant una taca marró       Vessament a Súria: horts del            siona, els cultius i els fruiters     ment de Pinós), en una torre del
mines de Sallent i Súria fins al      que ocupa una bona part de l'in-      Fusteret                                estan grocs i sense vida i con-       propi col·lector prop de Palà de
mar. Té dues branques, una arri-      dret i que el fa pràcticament                                                 trasten amb la verdor del             Torroella (Navàs), a l'entrada sud
ba fins a Cardona i l'altra fins a    irrecuperable. El dia després         El passat 28 d'agost, en Josep,         voltant,...Com expressen els          de Súria, a Antius (Callús), a Sant
Balsareny, s'ajunten les dues a       Aigües de Barcelona va inter-         cap a les 8h del matí va treure el      mateixos hortolans que culti-         Joan de Vilatorrada on va matar
Castellgalí i porten les salmorres    rompre el pas d'aigua pel             cap per la finestra de casa seva,       vaven aquelles terres de vora el      els plàtans del passeig, a la pol-
dels diferents runams salins del      col·lector i va procurar buidar la    al barri del Fusteret, que es troba     Cardener, és molt difícil que el      lancreda de Miralpeix (Manresa) i
Bages fins a la depuradora del        bassa amb camions, però més           just abans d'arribar a Súria. Va        què han perdut es pugui pagar         tres més encara a Manresa,
Prat de Llobregat, des d'on s'abo-    d'una cinquantena d'arbres ja         veure que un riu d'aigua brollava       amb diners. A part de la pèrdua       només en el curt tram comprès
ca l'aigua al mar.                    havien mort. A dia d'avui, la zona    de la terra i passava sobre l'hort      de la collita, les terres per on ha   entre el Pont Vell i el barri de
                                      salinitzada es va ampliant, degut     que té davant de casa. En Josep,        passat la salmorra, han quedat        Sant Pau. En total, s'han produït
El col·lector és una mesura           a les filtracions, destruint més i    ex-treballador de la mina, de           inutilitzades pel conreu durant       més de 300 fugues i el runam del
pal·liativa construït fa gairebé      més vegetació de l'aiguamoll          seguida va endevinar que era            uns 10 o 15 anys, molt pitjor que     Cogulló i el del Fusteret segueix-
20 anys que, tot i haver aconse-      considerat com un dels espais         una fuita del col·lector de             un incendi o una pedregada, que       en creixent sense disminuir les
guit disminuir la salinitat del       naturals més rics i interessants      salmorra que porta aigua salada         només destrossen el cultiu; la        agressions al medi ambient, les
Cardener i del Llobregat, no solu-    del                         terme.    des de la mina de Súria, propietat      salmorra obliga a abandonar ter-      administracions         segueixen
ciona el problema dels runams,        I l'empresa Iberpotash, men-          de l'empresa Iberpotash (que            res que feia 100 anys que culti-      callant o demanant a Iberpotash
que segueixen salinitzant el terri-   trestant? Doncs com que el            pertany a l'empresa israeliana          vava la mateixa família, terres       que sigui més respectuós amb el
tori. A més, ara el col·lector        col·lector es va pagar amb diner      ICL Fertilizers) fins al mar. Va tru-   amb fruiters centenaris,...           medi a canvi de res. Pensem
vessa sovint i tampoc ve de nou,      públic i és propietat de l'ACA, no    car immediatament a la mina i                                                 seguir deixant que els esdeveni-
ja que hi ha comptabilitzades         en té cap responsabilitat legal.      seguidament van tallar el pas de        20 anys del "colador"                 ments ens sobrepassin? Des de
més de 300 fugues des que es va       Després d'aquesta violenta            salmorra pel col·lector.                                                      Prou Sal ho tenim clar! PROU SAL!
instal·lar. Avui, és propietat de     agressió cap al medi, veiem un                                                Cada fuita del col·lector de
l'ACA (Agència Catalana de            cop més com una gran empresa          L'endemà, van fer acte de               salmorres de la conca del             Aquest és un dels preus que s'ha
l'Aigua) i el gestiona l'empresa      contamina        impunement       i   presència a la zona afectada            Llobregat té per conseqüència la      de pagar per tenir una empresa
privada Aigües de Barcelona, que      segueix traient benefici de la        directius de la mina i tècnics          mort fulminant de la vegetació        com Iberpotash a la comarca i
és l'encarregada de fer-ne el         destrucció.                           d'Aigües de Barcelona per avalu-        del lloc i la contaminació salina     per tenir unes instal·lacions
manteniment.                                                                ar els danys causats per la fuita,      del sòl. Als primers anys de fun-     obsoletes, gestionades per
                                      El dia 11, uns 500m al nord de la     per tal que l'asseguradora pugui        cionament del col·lector de           Aigües de Barcelona, que passen
Vessaments a Sallent: espai           Corbatera, al mig d'un camp llau-     indemnitzar els damnificats.            salmorres, de tant en tant es pro-    per les nostres terres vessant
d'interès natural la Corbatera        rat va aparèixer una nova bassa       Una excavadora va desenterrar el        duïen vessaments accidentals,         rius de mort.
// 6

Actualitat /Agressions al territori
     Última acció de Prou Sal! Pancart a
              l'Eix Transversal
                                                                                                     Sallent, octubre de 2008                     de la potassa i dels fertilitzants
                                                                                                                                                  (ICL Fertilizers). El runam del
                                                                                                     Plataforma Prou Sal!                         Cogulló de Sallent, tot i ocupar unes
                                                                                                                                                  40 hectàrees i més de 200 metres



                                                                                                     E
                                                                                                             l passat dijous 2 El passat
                                                                                                             dijous 2 d'Octubre la                d'altura, ara el volen ampliar.
                                                                                                             Plataforma Prou Sal! ha
                                                                                                             penjat una enorme pan-               El Departament de medi ambient
                                                                                                             carta (25m x 5,5m) en una            (en mans d'ICV, ecologistes de
                                                                                                             paret visible des de l'eix           debò), vol duplicar ara aquest
                                                                                                     Transversal, a la recta situada              runam, que no té cap mesura d'im-
                                                                                                     entre Artés i Avinyó.                        permeabilització i està salinitzant
                                                                                                                                                  les aigües del poble i, a més, l'aigua del
                                                                                                     En la pancarta s'hi pot llegir les           Llobregat fins que arriba a Barcelona.
                                                                                                     paraules que resumeixen la
                                                                                                     filosofia de la plataforma "Prou Sal". I     Prova d'això és que actualment
                                                                                                     pretén que es deixi d'abocar al runams       estan construint una planta dessal-
                                                                                                     salins (als quals s'hi aboca el voltant de   adora a Abrera per dessalar l'aigua,
                                                                                                     6.000 tones de sal diàries) i que es         no del mar, sinó del propi riu!!!
                                                                                                     retirin immediatament els abocadors
                                                                                                     generats en tants anys d'existència.         Per a més informació:
                                                                                                                                                  www.prousal.org
                                                                                                     Els runams salins, creats per l'ac-

q Pancarta de prou sal penjada a l’eix a l’altura d’Artés                                            tivitat minera d'extracció de potas-         Pobles del Llobregat: unim-nos!
                                                                                                     sa, són actualment propietat                 responem a les agressions que
                                                                                                     d'Iberpotash, multinacional israelí          pateix el nostre riu!




                 Iberpotash es renta la cara, la
                      salinització no para
Manresa/Sallent, Agost 08 tencions: no hi ha cap intenció           da del programa de festa
                                  de solucionar el problema         major. Fins on pot arribar el
Plataforma Prou Sal!              dels runams, sinó simplement      cinisme? Té límits la hipocre-




D
             esprés de la cam-    de camuflar-lo i pintar-lo de     sia? O millor preguntem:
             panya de neteja      verd. O sigui, actuar de cara a   quin preu té el poble, és a
             d'imatge       que   la galeria per poder seguir       dir, l'anunci? Doncs 1.200
             Iberpotash
             començar ara fa
                             va   abocant al medi 6.000 tones
                                  de sal diàries impunement,
                                                                    euros. Prou barat els ha sor-
                                                                    tit, mentre les conseqüèn-          q Estat en què va quedar
             uns mesos amb        això si, amb una imatge millo-    cies del què fan les paguem         l’hort d’un veí de súria
l'obtenció dels certificats ISO   rada. No els deixem que           entre tots, i ben cares.            després d’un vessament
de qualitat i mediambiental, a    estiguin més tranquils, doncs
més de la càtedra per la mine-    fins que no es moguin per         Volen netejar la imatge?
ria sostenible, ara ens sorprèn   solucionar el problema real       Doncs si no netegen el què
de nou.                           dels runams, és un insult a la    realment embruten, que és
                                  dignitat i a la intel·ligència    la sal, perquè no els hi
L'última de la multinacional      que pintin la façana de verd,     embrutem?       Si   pretenen
de la potassa que està destru-    mentre segueixen destruint        donar una imatge que no és,
int casa nostra és, ni més ni     casa nostra i el riu Llobregat    contribuïm entre tots a
menys, pintar la façana de la     dia a dia.                        desemmascarar-la i equi-
fàbrica de color verd. Quina                                        parem-la amb la realitat que
gran metàfora! Quina actuació     L'altra estratègia utilitzada     vivim els sallentins cada dia.
més representativa i fidedigne    per l'empresa amb el mateix fi
del què pretenen! Vindria a       ha estat posar un anunci
ser com una declaració d'in-      d'Iberpotash a la contraporta-


   les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
       Ateneu difussor de les idees                                 Centre
                      anarquistes
            C./ del Balç, 4 baixos                                  d’Estudis
                          esquerre.
                            Berga.                                  Josep
                                                                                         c./ MossŁn Huch, 11
                                                                    Ester i              (Mercat Municipal) Berga
                                                                    Borràs               Tel. 938221334
                                             Distri de material alternatiu
                                                                                         -Tapes variades, esmorzars, entrepans freds i
                                                                                         calents, sucs naturals i gran
                                             Llibreria i Arxiu Històric                  assortit de tes aromtics-                                plaça maragall, 7
                                             C./ del Balç, 4. Berga
// 7

Actualitat /Laboral
         Desemmascarem Tyco Electronics




                                    ladors; dels quals només 213        Els mitjans de comunicació, dia     que no es equivalent a la rique-      "sindicats" CCOO i UGT. De fet
Berga, octubre de 2008              serien catalans. La resta, més      a dia, ens expliquen que aque-      sa que el mateix treballador          això va quedar més que clar
Barrikada                           de 600, són de dues plantes         sta tendència a la deslocal-        genera. Així, les classes socials     pels que ens vam acostar a la
                                    franceses del grup.                 ització que pateixen les            existeixen i uns i altres viuen       marxa, doncs hi havia més ban-



E
         l 4 de setembre passat                                         indústries europees, forma part     una realitat molt diferent, per       deroles de propaganda sindical
         sortia publicat a la
         premsa la notícia del
         tancament de la planta
                                    x   TYCO ELECTRONICS
                                                                        d'un procés molt més ampli de
                                                                        divisió internacional del treball
                                                                                                            això els arguments de la divisió
                                                                                                            internacional del treball no
                                                                                                                                                  que de denúncia del tanca-
                                                                                                                                                  ment. I és que per CCOO i UGT
                                    AMP ESPAÑA SA va tan-               de la mà de la globalització        poden tenir-se en compte fins         a banda de publicitar els seus
         de Berga de l'empresa                                          capitalista. Així les empreses      que les empreses no siguin            respectius sindicats, cada tan-
Tyco Electrònics. Aquesta
                                    car el 2007 amb beneficis
                                                                        d'aquí no podrien competir          portades pels mateixos trebal-        cament suposa una oportunitat
decisió empresarial suposa l'a-                                         amb les empreses d'altres paï-      ladors i els guanys repartits         per embutxacar-se un bon pes-
comiadament de 121 trebal-          La planta que Tyco té a Berga       sos que tenen els sous més          equitativament. Els treballadors      sic per gestionar la derrota.

                                                                                                                                                  x
ladors pel què fa al Berguedà,      només té 8 anys i es dedica a la    baixos i es veurien obligades a     són una cosa i els empresaris en
69 a Montcada i Reixac i 23         injecció de plàstics. Els argu-     canviar d'ubicació (o a deslocal-   són una altra i és normal que              Si tanca la planta de
més a Barcelona. El tancament       ments que Tyco ha donat per         itzar-se, com es el cas de la       cada un defensi els seus interes-
de la planta de Berga es farà                                                                                                                     Berga és perquè si s'in-
                                    justificar el tancament han         planta de Berga). Dins d'aquesta    sos (lògicament contraposats).
efectiu d'una manera progressi-     estat la reducció a tot Europa      lògica entrarien també les                                                stal·la a països on els
va durant l'any vinent, amb un      de les vendes de vehicles i l'es-   demandes de "flexibilitat" (que     En tot cas, i com veurem a con-       salaris són més baixos tin-
60% dels acomiadaments entre        timació que fins a finals d'any     els acomiadaments siguin més        tinuació, Tyco a l'estat espany-
gener i maig i la resta fins a                                                                                                                    drà més beneficis.
                                    se'n vendran un 30% menys.          barats) per ser més "competitius"   ol té beneficis i si tanca la plan-
finals d'any. A més, la multina-    Això afectarà a les indústries      i per "dinamitzar" l'economia.      ta de Berga és perquè si s'in-
cional ha posat a la venta la
seva planta de Valls on hi tre-
ballen 112 treballadors i on s'hi
                                    auxiliars, com és el cas de
                                    Tyco. Textualment per Tyco el       x     Per CCOO i UGT
                                                                                                            stal·la a països on els salaris
                                                                                                            són més baixos en tindrà més.
                                                                                                                                                  Encara més patètic va ser la
                                                                                                                                                  presència de polítics locals que
                                    tancament de la planta de           cada tancament suposa                                                     no van dubtar en suplantar a
fabrica cablejat. Les raons que     Berga és degut a un seguit de                                           El passat 9 d'octubre va tenir        les veus dels propis trebal-
expliquen la venta de la planta     mesures "per fer front a la dura
                                                                        una oportunitat per                 lloc a Berga una manifestació         ladors (almenys al canal taron-
(segons l'empresa) serien que       competència en el sector", que      embutxacar-se un bon                contra els acomiadaments. En          ja). La primera tinent d'alcalde,
el cablejat ha deixat de ser un     han de servir "per optimitzar,      pessic per gestionar la             total es van aplegar més de           Maribel Iglesias, s'encarregava
sector estratègic per a Tyco.       reduir costos i millorar la com-                                        700 persones vingudes de les          de condemnar el tancament,
Tyco actualment ocupa 754           petitivitat de l'empresa". Tot i
                                                                        derrota.                            diferents plantes afectades pel       tot i que no sabem en quina
persones a Catalunya, per tant      així la empresa TYCO ELEC-                                              "pla de reestructuració" de           fàbrica afectada pel tancament
el pla inicial de l'empresa afec-   TRONICS AMP ESPAÑA SA (de la        Però aquest argument parteix        l'empresa sota el lema "per           treballa. A part de no viure els
ta al 28,2% de la plantilla.        qual forma part la planta de        de que l'empresa i els seus tre-    l'ocupació al Berguedà i el futur     mateixos problemes que els
L'actuació de Tyco forma part       Berga) va tancar el 2007 amb        balladors són la mateixa cosa,      industrial de Tyco Electrònics".      afectats directes, els polítics
"d'un pla de reestructuració per    beneficis (com veurem en els        negant la realitat que uns es       La manifestació, que va recór-        també      són     responsables
reduir costos" i proposa l'aco-     següents apartats de l'article).    veuen obligats a vendre la seva     rer els principals carrers de la
miadament de 850 trebal-                                                força de treball a canvi d'un sou   ciutat estava convocada pels          Continua a la pàgina següent

   les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació



                                        PINTURES I DECORACIÓ
                                        PRODUCTES DE RESTAURACIÓ
                                                           RESTAURACIÓ
                                        PRODUCTES QUÍMICS
                                        ATENCIÓ PERSONALITZADA
                                        Plaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos
                                        08240 Manresa
  C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46        Tel. 938722516 i Fax 938720581
              Manresa                   Web. www.ladrogueriamanresa.com
         tel. 93873 13 50               E-mail: info@ladrogueriamanresa.com
// 8

Actualitat /Laboral
d'aquesta situació, és més, són     Pel què fa als beneficis de Tyco      ascendirien a més de 2 milions                                           deslocalitzant a països on poder
ells els que van posar les mil i    l'1 de maig del 2008 podíem           a Europa, però és possible que      Pel què fa a les subvencions         treure encara més benefici.
una facilitats a l'empresa des      llegir al diari digital el            siguin molt més doncs, com          aparegudes a les memòries del
d'un primer moment.                 Economista com Tyco duplica           més declaren més impostor           dipòsit de balanços al registre      Altres tancaments de Tyco
                                    els beneficis i supera les previ-     han de pagar. A més els ingres-     mercantil, hi he trobat fins a
D'altra banda, segons informa-      sions: "El conglomerado esta-         sos pel 2007 ascendirien a més      quatre subvencions concedides
va ràdio Berga, si els 121 tre-     dounidense Tyco International         de 166 milions d'euros.             a l'empresa des del 2006. La
                                                                                                                                                   Madrid i Valladolid
balladors de Tyco Berga s'a-        ha anunciado hoy unas ganan-                                              Generalitat de Catalunya els va      El dimarts 13 de Febrer del
puntessin a la vegada a l'atur la   cias por operaciones continuas        Pel què fa als òrgans socials el    concedir fins a tres subven-         2007 el diari el dia de
taxa pujaria fins al 11,55 % i la   de su segundo trimestre fiscal        president és Henning E Jensen,      cions, la primera de 300.000         Valladolid publicava "Tyco
xifra de persones a l'atur seria    mayores que las esperadas y           mentre que el gerent és Martín      euros, la segona de prop de          microser presenta suspensión
un total de 1950. En tot cas,       elevó sus previsiones, debido a       Alonso Sala, tot i que aquest té    850.000 euros i finalment una        de pagos 9 meses después del
dels mateixos treballadors          que cuatro de sus cinco divi-         13 càrrecs més en aquesta           tercera de 273.730 euros.            ERE". I és que a l'abril del 2006
dependrà que aquesta xifra          siones reportaron incrementos         societat.      Carlos     Bartes    També l'institut de la reestruc-     l'empresa nortamericana Denali
sigui una realitat.                 de utilidades de dos dígitos. En      Blázquez és director financer       turació de la mineria del carbó      va comprar Tyco microser i tot
                                    concreto, los beneficios por          entre altres coses, doncs també     i desenvolupament alternatiu         seguit va presentar un expedi-
Dijous 9 d'octubre Regió 7          operaciones continuas fueron          ostenta 10 càrrecs més. És          de les comarques mineres els         ent de regulació d'ocupació,
obria edició amb la notícia que     de 273 millones de dólares, o         també, juntament amb Martín         hi va donar 284.000 euros. Un        que va afectar a 400 trebal-
Tyco ja ha posat a la venda els                                                                                                                    ladors i va derivar amb el tan-
seus terrenys a la Valldan. Com
explicaré més endavant aque-
sts terrenys van ser cedits per
l'Ajuntament de Berga ja 13
anys. També aquest cas té bas-
tants similituds amb el tanca-
ment de Madrid i Valladolid,
que també explico més enda-
vant. En total són 6597 metres
quadrats, amb una nau de
gairebé 4000 metres quadrats.

Parlem de la multinacional
Tyco
Tyco és una multinacional nord
americana dedicada a la fabri-
cació de components d'enginy-
eria electrònica. Aquesta multi-
nacional està formada per un
conglomerat d'empreses dis-
tribuïdes arreu del món, totes
amb funcions molt concretes.
Fabrica al voltant d'uns 50.000
productes d'enginyeria de pre-
cisió, és present a més de 25
països, opera a més de 50 i ven
els seus productes a més de
150 països. A la seva pàgina
web, Tyco es felicita per haver
                                       q Planta de Tyco
tingut unes vendes de més de        56 centavos por acción, frente        Alonso, director general i con-     total de més d'un milió set-         cament        de      la    fàbrica
13.000 milions de dòlars en el      a los 164 millones, o 33 cen-         seller de Ici seguridad SA, pres-   cents mil euros en subven-           madrilenya i la continuïtat de la
darrer any 2007. Ara mateix         tavos por título, del mismo           ident de Tyco Electrònics ray-      cions. A aquesta xifra s'hi ha de    de Boecillo. Els sindicats ofi-
Tyco compta amb uns 92.000          periodo del año pasado.", tot i       chem SA, conseller de Tyco          sumar 467000 eurus, el valor         cials van firmar aquest acord
treballadors repartits per tot el   així la multinacional també           marine SA, apoderat de              de 7000 metres quadrats que          d'acomiadament pel compro-
món. Tot i així la majoria estan    durant aquest període, segueix        Microser Electrònics SL (que va     l'Ajuntament de Berga va             mís que la planta de Boecillo no
a Àsia (38.000), on només a         acomiadant treballadors.              tancar l'any passat deixant més     regalar ara fa 13 anys a l'empre-    es tancaria en un futur. Nou
Xina n'hi té 32.000. A Amèrica                                            de 300 persones al carrer),         sa, perquè s'instal·lés al polígon   mesos després, com diu el titu-
27.000 persones treballen a les                                           apoderat de Thinlayer SL,           de la Valldan i que els polítics     lar del diari, l'empresa presenta
seves instal·lacions i pel què fa                                                                                                                  suspensió de pagaments pel
a Europa i Àfrica també n'hi té
                                    Parlem de Tyco Electronics            apoderat de Diamit SL i final-      berguedans ara demanen tími-
                                                                                                                                                   que 330 treballadors més ani-
                                                                          ment conseller de Tyco Iberia SL.   dament a l'empresa… Aquesta
27.000. Com veurem més              amp España SA                                                                                                  ran a petar al carrer. Segons els
                                                                          x
                                                                                                              però ja els té a al venta.
endavant, Tyco té tendència a                                                                                                                      mateixos treballadors: "Se ha

                                                                                                              x
anar tancant les seves plantes
                                                                                 La generalitat de                                                 demostrado que la estrategia
                                    Aquesta empresa, que té la
europees per anar-ne obrint de      planta aquí al Berguedà, forma
                                                                          Catalunya els va concedir                 Tyco va vendre la              de Denali Partners LLC no era
noves a països on les condi-        part de conglomerat de Tyco.          fins a tres subvencions i           planta a Denali per 1 euro           potenciar        la    planta    de
cions d'explotació són molt                                                                                   (segons la mateixa escrit-           Valladolid sino la de realizar
pitjors que a Europa i per tant,
                                    L'empresa (anomenada abans            també l'institut de la                                                   una maniobra de especulación
                                    del 2000 AMP) compta amb un                                               ura de compraventa).
els seus beneficis majors.          capital social de 55 milions
                                                                          reestructuració de la                                                    inmobiliaria con los terrenos de
                                    d'euros, amb un import net de         mineria del carbó i desen-                                               las factorías de Madrid y
Pel què fa als productes que                                                                                                                       Valladolid así como eliminar
fabrica Tyco, un 16% té a veure
                                    xifra de negocis al 2007 de           volupament alternatiu.              Aquestes són només les sub-
                                                                                                                                                   toda mención a la multina-
                                    més de 136 milions d'euros.                                               vencions a Tyco electrònics
amb telecomunicacions, un           Segons el registre mercantil,
                                                                          Un total de mes d'un                AMP España, però altres empre-       cional Tyco Electronics, que es
31% amb la indústria de l'au-       l'activitat principal seria la fab-   milió set-cents mil euros           ses de Tyco també instal·lades       la que nos vendió a este grupo
tomòbil, un 9% fa referència a                                                                                                                     inversor que se ha encargado
material per ordinadors, un 5%
                                    ricació i venda de terminals i        en subvencions.                     a l'estat espanyol han gaudit de
                                                                                                                                                   de hacer este trabajo sucio"
                                    connectors elèctrics i elec-                                              subvencions milionàries, com
del total són peces per elec-       trònics. La distribució de                                                és el cas de Microser Eletrònics     (extret     de      http://tycomi-
trodomèstics, un 4% per xarxes      vendes seria sobretot a l'estat       Pel què fa a les vinculacions       SL que va rebre 28 milions           croser.blogspot.com/ ) És mes,
de connexió, un 2% per articles     espanyol, però també vendria a        societàries de l'empresa en         d'euros en 8 anys, en concepte       Tyco va vendre la planta a Denali
electrònics pel consumidor,         Europa i a fora. El 2007 comp-        concret, com he comentat            d'ajudes a les plantes de            per un euro (segons la mateixa
mentre que un 5% del total dels     taria amb menys de 800 trebal-        forma part del conglomerat de       Madrid i Valladolid abans que        escriptura de compravenda).
productes que fabrica aquesta       ladors a totes les plantes i          Tyco, per tant participa en una     aquests dues plantes tan-
multinacional té a veure amb la     oficines del territori (aquí s'in-    entitat més, té com a accionista    quessin. Així Tyco des de les        Després de varies manifesta-
indústria de la guerra, doncs       clourien les de Berga també) i        a un altre entitat, és matriu de    seves respectives empreses va        cions i accions de protesta,
com ens informa la seva pàgina      comptaria amb 76 directius. Els       dues més i està relacionada         demanant subvencions mil-            CC.OO i UGT es salten el què
web van destinats a la indústria    beneficis de l'empresa el 2007,       amb 10 entitats més. Totes de       ionàries abans que les seves         s'havia aprovat a les assem-
aerospacial i a defensa.            segons el registre mercantil,         l'entramat de Tyco.                 plantes vagin tancant i es vagin     blees de treballadors i firmen
                                                                                                                                                   Continua a la pàgina següent
// 9

Actualitat /Laboral
                                                                          Carta de Pako als seus ex
                                                                          companys de Tyco microser               Readmissió
                                                                          "Lo primero de todo quería
                                                                          mandar mis felicitaciones a
                                                                          toda la gente que luchó por lo
                                                                          que consideró justo y no se
                                                                          dejó influenciar ni por los unos,     q
                                                                                                                   Montse!
                                                                                                                  Concentració de CNT-AIt el dissabte 18 d’oc-
                                                                          ni   por    los    otros.    Esos
                                                                          luchadores incesantes, íntegros
                                                                                                                tubre demanant la readmissió de la Montse
                                                                          y valientes que no se dejan
                                                                          embaucar: personas que no
                                                                          mendigan limosnas, sino que
                                                                          exigen lo que les corresponde.

                                                                          Aquellos que, por el contrario,
                                                                          practicaban la defensa enarde-
                                                                          cida del servilismo, basándose
                                                                          en la cobarde premonición de
                                                                          una derrota anticipada sin
                                                                          haber disputado ninguna batal-
                                                                          la; aquellos que convirtieron las
                                                                          manifestaciones de protesta de
                                                                          los trabajadores en campañas
                                                                          electorales; aquellos que rozan
                                                                          la cabeza contra el suelo por no
                                                                          poder levantarla a causa de su
                                                                          deplorable actuación;… A esos
                                                                          sólo se les puede tener lástima;
                                                                          porque su continua reverencia
                                                                          ante el amo les acarreará prob-
                                                                          lemas de columna durante el
                                                                          resto de su muerte en vida.

                                                                          A pesar de que la rendición
                                                                          condicional que firmaron les ha
                                                                          proporcionado un supuesto
                                                                          beneficio individual, han tenido
                                                                          que pagar un precio muy alto y
                                                                          por ser conscientes de ello se
                                                                          han rodeado de afiliados que          Manresa, octubre de 2008          ral incloent vacances no gau-
                                                                          practican el vasallaje y señalan                                        dides fins a la data.
                                                                          encolerizadamente con su dedo         CNT-AIT Manresa                   - Contracte indefinit.
                                                                          acusador a sus "compañeros                                              - La categoria laboral que li



                                                                                                                L
                                                                                                                         a Montse ha estat
                                                                          radicales", excluyéndoles para                                          correspon.
                                                                                                                         acomiadada injusta-
                                                                          impedir que cuenten esta histo-                                         - Pagament d'uns dies no
tot el que l'empresa els hi posa       sinó que els beneficis que                                                        ment. La nostra com-
                                                                          ria de privilegios a cambio de                                          pagats (de l'1 al 7 d'Agost).
sobre la taula. És per això que        obtindrà l'empresa a Xina seran                                                   panya, a l'exigir els
                                                                          subsistencias            ajenas.                                        - Retribució de les hores
la CGT va realitzar una mani-          molt majors.                                                                      seus drets fonamen-
                                                                                                                tals, estava rebent per part de   extres segons conveni.(unes
festació el 18 de maig que va                                             También resulta paradójico,                                             44 hores mentre cotitzava
                                                                                                                la seva encarregada, ja d'un
acabar davant les seus de              Hi ha alguna cosa a fer?           como la encarnizada crítica de
                                                                                                                temps endarrere, pressions        40).
CCOO i UGT, on va repartir un                                             la preferencia en las contrata-                                         - Cessament de l'abús d'au-
pamflet on s'hi podia llegir:                                                                                   fins al moment de fer-se insu-
                                       És interessant veure les ajudes    ciones muda repentinamente                                              toritat de la seva encarregada
"Con esta manifestación, pre-                                                                                   portables per a la companya i
                                       que reben aquests tipus de         en defensa exacerbada, cuando                                           Mercè i retractació per escrit.
tendíamos que los ciudadanos                                                                                    acabant en un atac d'ansietat
                                       multinacionals, el poder que       se intercambian los papeles y
de Valladolid, supieran que                                                                                     per l'assetjament sofert i la
                                       arriben a tenir i la impunitat     pasamos a ser uno de los vasal-                                         Envia faxos i e-mails en soli-
CCOO y UGT, han servido, una                                                                                    baixa mèdica. Estant en aque-
                                       amb la qual actuen. Però també     los "elegidos". Esta dualidad                                           daritat amb la companya FAX
vez más para allanar el camino                                                                                  st procés de baixa mèdica la
                                       es interessant pensar i repensar   demuestra los férreos princip-                                          93.877.19.16        ,     FAX
de la empresa, que en ningún                                                                                    nostra companya ha estat
                                       la manera de fer front al domi-    ios y la honestidad de los                                              93.8742062 i correus elec-
momento han respetado la                                                                                        acomiadada. La companya
                                       ni. Les multinacionals represen-   interesados en fomentar la                                              trònics a bonetroca@adi-
decisión acordada por referén-                                                                                  també ha sofert una sèrie d'ir-
                                       ten concentracions de poder        desigualdad de oportunidades."                                          fad.ictnet.es amb aquest text:
dum por la mayoría de la plan-                                                                                  regularitats per part de l'em-
                                       enormes, més que els estats,                                             presa: treballava 44 hores set-
tilla del NO a la firma del acuerdo,                                      Tyco crec que l'única manera de
                                       que condicionen la teva vida i                                           manals, mentre l'empresa          L'EMPRESA BONET ROCA VUL-
incluso llegando a ocultar datos a                                        fer front a l'empresa és la lluita
                                       prenen decisions sense consul-                                           solament li cotitzava a la        NERA ELS DRETS DELS SEUS
los trabajadores y que jamás han                                          per mitjà de l'acció directa, és a
                                       tar-ho des de milers de                                                  seguretat social 40 hores,        TREBALLADORS
luchado por mantener el empleo".                                          dir, la no delegació, ni a polítics
                                       quilòmetres, obeint a finalitats                                         l'empresa no havia pactat el
                                                                          (responsables tots de la
                                       particulars i a interessos                                                                                 o Van acomiadar la trebal-

                                       x
                                                                          situació actual) ni a sindicats       calendari laboral amb les
València                                                                                                        seves treballadores i a això se   ladora Montse estant de
                                           CC.OO i UGT es salta           pactistes. Que siguin els
                                                                                                                li suma que la Montse real-       baixa, produïda per l'assetja-
                                                                          mateixos treballadors sense
El dijous 6 de desembre de             el que s'havia aprovat a           intermediaris els que portin el       itzava tasques a l'empresa        ment laboral de la seva encar-
2007 Terra actualitat publicava:       les assemblees de trebal-                                                que no es corresponien amb        regada Mercè, al reivindicar
                                                                          conflicte i, a la vegada, radical-
"Tyco cerrará a finales de 2008                                                                                 la seva categoria profession-     els seus drets.
la planta de Valencia y pro-           ladors i firma tot el que          itzar-lo per intentar fer el
                                                                          màxim de mal a la empresa. De         al. La Montse duia la botiga
ducirá en China" La planta es va       l'empresa li posa sobre la         fet de la mateixa manera com          ella sola, mentre que la seva     o La categoria laboral que
tancar i 90 treballadors es van        taula.                                                                   categoria era la d'ajudant de     tenia, no es corresponia amb
                                                                          s'han guanyat totes les lluites
quedar al carrer. Les indemnitza-                                                                               dependenta, robant-li l'em-       la feina que feia, robant-li a la
                                                                          obreres a casa nostra al llarg
cions van anar d'entre els 67 als      econòmics. Si els anarquistes                                            presa la diferència de salari i   treballadora la diferència de
                                                                          de la història fins a la mal
69 dies per any treballat per la       ens oposem a l'existència del                                            drets que li corresponien. Les    salari i drets.
                                                                          anomenada transició.
majoria de treballadors, amb un        poder i apostem per la sobira-                                           reivindicacions de la Montse      READMISSIÓ MONTSE!!!
màxim de 42 mensualitats.              nia personal, les multina-                                               són les següents:
                                                                          Si la lluita és sense intermedi-
Com es podia llegir també a la         cionals representen a l'igual                                                                              Sindicat d'Oficis Varis de la
                                                                          aris (CCOO, UGT, polítics,...) i és
premsa del moment, les raons           que els estats tot allò contrari                                         - Pagament dels salaris no        CNT/AIT Manresa
                                                                          duta pels propis treballadors, que
que motivaven al tancament de          al què defensem nosaltres.                                               reportats fins a la data de
                                                                          contin amb nosaltres pel què
la planta d'Albuixech (València)                                                                                la seva readmissió.
                                                                          sigui i fins al final.
no són que no sigui productiva,        Pel què fa als treballadors de                                           - Signatura del calendari labo-
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008
El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008

Contenu connexe

En vedette

Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Cgtmanresa Bages
 
Pèsol Negre nº 56. Gener-Març 2012
Pèsol Negre nº 56. Gener-Març 2012Pèsol Negre nº 56. Gener-Març 2012
Pèsol Negre nº 56. Gener-Març 2012Cgtmanresa Bages
 
Vaga general 29 març carta afiliats i treballadors
Vaga general 29 març carta afiliats i treballadorsVaga general 29 març carta afiliats i treballadors
Vaga general 29 març carta afiliats i treballadorsCgtmanresa Bages
 
El pèsol. Negre Nº 38. Juny-Juliol-Agost 2008
El pèsol. Negre Nº 38. Juny-Juliol-Agost 2008El pèsol. Negre Nº 38. Juny-Juliol-Agost 2008
El pèsol. Negre Nº 38. Juny-Juliol-Agost 2008Cgtmanresa Bages
 
El pèsol Negre. Nº 16. Abril-Maig-Juny 2004
El pèsol Negre. Nº 16. Abril-Maig-Juny 2004El pèsol Negre. Nº 16. Abril-Maig-Juny 2004
El pèsol Negre. Nº 16. Abril-Maig-Juny 2004Cgtmanresa Bages
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Revista Catalunya
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Revista Catalunya
 
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGTCatalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGTRevista Catalunya
 
Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013 Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013 Revista Catalunya
 
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012Revista Catalunya
 
Pèsol Negre número 57. Abril-agost 2012
Pèsol Negre número 57. Abril-agost 2012Pèsol Negre número 57. Abril-agost 2012
Pèsol Negre número 57. Abril-agost 2012Cgtmanresa Bages
 
Els materials i les seves propietats
Els materials i les seves propietatsEls materials i les seves propietats
Els materials i les seves propietatsguillemfiol
 
Propietats dels materials
Propietats dels materialsPropietats dels materials
Propietats dels materialseso1tecno
 
Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Revista Catalunya
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Revista Catalunya
 

En vedette (16)

Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 
Pèsol Negre nº 56. Gener-Març 2012
Pèsol Negre nº 56. Gener-Març 2012Pèsol Negre nº 56. Gener-Març 2012
Pèsol Negre nº 56. Gener-Març 2012
 
Vaga general 29 març carta afiliats i treballadors
Vaga general 29 març carta afiliats i treballadorsVaga general 29 març carta afiliats i treballadors
Vaga general 29 març carta afiliats i treballadors
 
El pèsol. Negre Nº 38. Juny-Juliol-Agost 2008
El pèsol. Negre Nº 38. Juny-Juliol-Agost 2008El pèsol. Negre Nº 38. Juny-Juliol-Agost 2008
El pèsol. Negre Nº 38. Juny-Juliol-Agost 2008
 
El pèsol Negre. Nº 16. Abril-Maig-Juny 2004
El pèsol Negre. Nº 16. Abril-Maig-Juny 2004El pèsol Negre. Nº 16. Abril-Maig-Juny 2004
El pèsol Negre. Nº 16. Abril-Maig-Juny 2004
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016
 
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGTCatalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
 
Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013 Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013
 
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
 
Catalunya nº 187
Catalunya nº 187Catalunya nº 187
Catalunya nº 187
 
Pèsol Negre número 57. Abril-agost 2012
Pèsol Negre número 57. Abril-agost 2012Pèsol Negre número 57. Abril-agost 2012
Pèsol Negre número 57. Abril-agost 2012
 
Els materials i les seves propietats
Els materials i les seves propietatsEls materials i les seves propietats
Els materials i les seves propietats
 
Propietats dels materials
Propietats dels materialsPropietats dels materials
Propietats dels materials
 
Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016
 

Similaire à El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008

El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005Cgtmanresa Bages
 
El pèsol Negre. Nº 26. Febrer-Març 2006
El pèsol Negre. Nº 26. Febrer-Març 2006El pèsol Negre. Nº 26. Febrer-Març 2006
El pèsol Negre. Nº 26. Febrer-Març 2006Cgtmanresa Bages
 
Agulla 68
Agulla 68Agulla 68
Agulla 68agulla
 
El pèsol. Negre Nº 32. Març-Abril 2007
El pèsol. Negre Nº 32. Març-Abril 2007El pèsol. Negre Nº 32. Març-Abril 2007
El pèsol. Negre Nº 32. Març-Abril 2007Cgtmanresa Bages
 
El pèsol Negre. Nº 27. Abril-Maig 2006
El pèsol Negre. Nº 27. Abril-Maig 2006El pèsol Negre. Nº 27. Abril-Maig 2006
El pèsol Negre. Nº 27. Abril-Maig 2006Cgtmanresa Bages
 
El pèsol. Negre Nº 31. Gener-Febrer 2007.
El pèsol. Negre Nº 31. Gener-Febrer 2007.El pèsol. Negre Nº 31. Gener-Febrer 2007.
El pèsol. Negre Nº 31. Gener-Febrer 2007.Cgtmanresa Bages
 
El pèsol Negre. Nº 28.Juny-juliol 2006
El pèsol Negre. Nº 28.Juny-juliol 2006El pèsol Negre. Nº 28.Juny-juliol 2006
El pèsol Negre. Nº 28.Juny-juliol 2006Cgtmanresa Bages
 
El pèsol. Negre Nº 30. Octubre-Novembre 2006
El pèsol. Negre Nº 30. Octubre-Novembre 2006El pèsol. Negre Nº 30. Octubre-Novembre 2006
El pèsol. Negre Nº 30. Octubre-Novembre 2006Cgtmanresa Bages
 
Agulla 58
Agulla 58Agulla 58
Agulla 58agulla
 

Similaire à El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008 (10)

El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
 
El pèsol Negre. Nº 26. Febrer-Març 2006
El pèsol Negre. Nº 26. Febrer-Març 2006El pèsol Negre. Nº 26. Febrer-Març 2006
El pèsol Negre. Nº 26. Febrer-Març 2006
 
Diari Alella·Masnou·Teià Juliol 2017
Diari Alella·Masnou·Teià Juliol 2017 Diari Alella·Masnou·Teià Juliol 2017
Diari Alella·Masnou·Teià Juliol 2017
 
Agulla 68
Agulla 68Agulla 68
Agulla 68
 
El pèsol. Negre Nº 32. Març-Abril 2007
El pèsol. Negre Nº 32. Març-Abril 2007El pèsol. Negre Nº 32. Març-Abril 2007
El pèsol. Negre Nº 32. Març-Abril 2007
 
El pèsol Negre. Nº 27. Abril-Maig 2006
El pèsol Negre. Nº 27. Abril-Maig 2006El pèsol Negre. Nº 27. Abril-Maig 2006
El pèsol Negre. Nº 27. Abril-Maig 2006
 
El pèsol. Negre Nº 31. Gener-Febrer 2007.
El pèsol. Negre Nº 31. Gener-Febrer 2007.El pèsol. Negre Nº 31. Gener-Febrer 2007.
El pèsol. Negre Nº 31. Gener-Febrer 2007.
 
El pèsol Negre. Nº 28.Juny-juliol 2006
El pèsol Negre. Nº 28.Juny-juliol 2006El pèsol Negre. Nº 28.Juny-juliol 2006
El pèsol Negre. Nº 28.Juny-juliol 2006
 
El pèsol. Negre Nº 30. Octubre-Novembre 2006
El pèsol. Negre Nº 30. Octubre-Novembre 2006El pèsol. Negre Nº 30. Octubre-Novembre 2006
El pèsol. Negre Nº 30. Octubre-Novembre 2006
 
Agulla 58
Agulla 58Agulla 58
Agulla 58
 

Plus de Cgtmanresa Bages

El pèsol. Negre Nº 34. Juliol-Agost 2007
El pèsol. Negre Nº 34. Juliol-Agost 2007El pèsol. Negre Nº 34. Juliol-Agost 2007
El pèsol. Negre Nº 34. Juliol-Agost 2007Cgtmanresa Bages
 
El pèsol. Negre Nº 33. Maig-Juny 2007
El pèsol. Negre Nº 33. Maig-Juny 2007El pèsol. Negre Nº 33. Maig-Juny 2007
El pèsol. Negre Nº 33. Maig-Juny 2007Cgtmanresa Bages
 
El pèsol Negre. Nº 25. Desembre 2005-Gener 2006
El pèsol Negre. Nº 25. Desembre 2005-Gener 2006El pèsol Negre. Nº 25. Desembre 2005-Gener 2006
El pèsol Negre. Nº 25. Desembre 2005-Gener 2006Cgtmanresa Bages
 
El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004
El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004
El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004Cgtmanresa Bages
 
El pèsol Negre. Nº 15. Gener-Febrer-Març 2004
El pèsol Negre. Nº 15. Gener-Febrer-Març 2004El pèsol Negre. Nº 15. Gener-Febrer-Març 2004
El pèsol Negre. Nº 15. Gener-Febrer-Març 2004Cgtmanresa Bages
 
El pèsol Negre. Nº 14. Novembre-Desembre 2003 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 14. Novembre-Desembre  2003 (2a època)El pèsol Negre. Nº 14. Novembre-Desembre  2003 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 14. Novembre-Desembre 2003 (2a època)Cgtmanresa Bages
 
El pèsol Negre. Nº 13. Maig-Juny 2003 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 13. Maig-Juny  2003 (2a època)El pèsol Negre. Nº 13. Maig-Juny  2003 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 13. Maig-Juny 2003 (2a època)Cgtmanresa Bages
 
El pèsol Negre. Nº 12. Agost-setembre 2002 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 12. Agost-setembre  2002 (2a època)El pèsol Negre. Nº 12. Agost-setembre  2002 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 12. Agost-setembre 2002 (2a època)Cgtmanresa Bages
 
El pèsol Negre. Nº 11. Juny-Juliol 2002 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 11. Juny-Juliol  2002 (2a època)El pèsol Negre. Nº 11. Juny-Juliol  2002 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 11. Juny-Juliol 2002 (2a època)Cgtmanresa Bages
 
El pèsol Negre. Nº 10. Abril-Maig 2002 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 10. Abril-Maig  2002 (2a època)El pèsol Negre. Nº 10. Abril-Maig  2002 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 10. Abril-Maig 2002 (2a època)Cgtmanresa Bages
 

Plus de Cgtmanresa Bages (10)

El pèsol. Negre Nº 34. Juliol-Agost 2007
El pèsol. Negre Nº 34. Juliol-Agost 2007El pèsol. Negre Nº 34. Juliol-Agost 2007
El pèsol. Negre Nº 34. Juliol-Agost 2007
 
El pèsol. Negre Nº 33. Maig-Juny 2007
El pèsol. Negre Nº 33. Maig-Juny 2007El pèsol. Negre Nº 33. Maig-Juny 2007
El pèsol. Negre Nº 33. Maig-Juny 2007
 
El pèsol Negre. Nº 25. Desembre 2005-Gener 2006
El pèsol Negre. Nº 25. Desembre 2005-Gener 2006El pèsol Negre. Nº 25. Desembre 2005-Gener 2006
El pèsol Negre. Nº 25. Desembre 2005-Gener 2006
 
El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004
El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004
El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004
 
El pèsol Negre. Nº 15. Gener-Febrer-Març 2004
El pèsol Negre. Nº 15. Gener-Febrer-Març 2004El pèsol Negre. Nº 15. Gener-Febrer-Març 2004
El pèsol Negre. Nº 15. Gener-Febrer-Març 2004
 
El pèsol Negre. Nº 14. Novembre-Desembre 2003 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 14. Novembre-Desembre  2003 (2a època)El pèsol Negre. Nº 14. Novembre-Desembre  2003 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 14. Novembre-Desembre 2003 (2a època)
 
El pèsol Negre. Nº 13. Maig-Juny 2003 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 13. Maig-Juny  2003 (2a època)El pèsol Negre. Nº 13. Maig-Juny  2003 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 13. Maig-Juny 2003 (2a època)
 
El pèsol Negre. Nº 12. Agost-setembre 2002 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 12. Agost-setembre  2002 (2a època)El pèsol Negre. Nº 12. Agost-setembre  2002 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 12. Agost-setembre 2002 (2a època)
 
El pèsol Negre. Nº 11. Juny-Juliol 2002 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 11. Juny-Juliol  2002 (2a època)El pèsol Negre. Nº 11. Juny-Juliol  2002 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 11. Juny-Juliol 2002 (2a època)
 
El pèsol Negre. Nº 10. Abril-Maig 2002 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 10. Abril-Maig  2002 (2a època)El pèsol Negre. Nº 10. Abril-Maig  2002 (2a època)
El pèsol Negre. Nº 10. Abril-Maig 2002 (2a època)
 

El pèsol. Negre Nº 39. Setembre-Octubre 2008

  • 1. Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener x L’empresa Tyco electronics pretén tancar la seva GRATIS 6.000 exemplars planta de Berga on hi treballen 121 persones. II època núm. 39 L’empresa ja fa anys que està seguint aquesta Setembre-octubre de 2008 tendència. pag 7-9 Manresa La Font vs l’ajuntament i Grup Mas. /pàg 17 El llibre de Tous o com justificar un assassinat /pàg 18 Sallent La presó dels lledoners Joan Puig i Elies i la bib- x ja és una relitat La presó dels Lledoners s’inaugura el divendres 25 d’octubre i estarà en “ple lioteca de Sallent /pàg 17 Arreu funcionament” a partir del gener del 2009 /pàg 19-20 Xile: més que paraules /pàg 23 L’organització del Iberpotash continua territori al servei dels destruïnt les nostres Aperheid europeu /pàg 21 interressos econòmics comarques /pàg 5-6 /pàg 3-4 El 6 d'agost, a la Corbatera, espai d'interès natural i punt de para- 76 dies en vaga de fam Sant Fruitós, Sant Vicenç o Sant Joan, podrien da per a moltes aus migratòries, s'hi produí un bessament. quadruplicar la seva població en l'horitzó de Iberpotash únicament respòn amb campanyes per netajar-se la /pàg 22 l'any 2025. Això és el que s'extreu del Pla cara.I amb tot això la lluita de Prou Sal continua i també les Territorial de les Comarques Centrals, aprovat el accions de denúncia. passat 16 de setembre. L'objectiu del pla terri- torial és el de reequilibrar el creixement demogràfic de Catalunya i en especial, descon- gestionar l'àrea metropolitana de Barcelona. Mentretant el Govern va aprovar el mes d'oc- tubre de 2007 el Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística per dotar a la Generalitat d'instruments per tal d'obtenir de manera imme- Nocions sobre Colombia: diata sòl per a la construcció d'habitatge. La suma de l'extensio del narco- d'aquestes 10 ARE ocuparia 160 hectàrees i trafic a la llei de segons les seves previsions suposarien 8.106 habitatges nous. "Justicia y Paz"
  • 2. Editorial Sumari Ja tornem a ser aquí. Tard però amb un munt de coses per dir. No Pàgina 3: · I encara més ciment. tenim ganes de ser pessimistes ni res d'això però el panorama segueix pintant malament i no ens referim a la crisi que s'han inven- Pàgina 4: · Pla territorial de les comarques centrals: creixement insostenible. tat per tal que alguns guanyin encara més. Ens referim a l'obertu- ra de la presó de Manresa. Un nou centre per matar la vida, per Pàgina 5: · Nous vessaments del col·lector de salmorres a Súria i Sallent. atemptar contra la dignitat de les persones, per ficar aquelles que atempten contra el sistema o contra els seus iguals (per causes Pàgina 6: ·Última acció de Prou Sal! Pancarta a l’eix Transversal. diverses: l'espiral de la injustícia sembla que no té final). Mentre .Iberpotash es renta la cara, la salinització no para. l'Estat dona quartos als bancs (que en cap moment han deixat de Pàgina 7, 8 i 9: · Desemmascarem Tyco Electronics. guanyar morterades de diners) moltes persones s'estan quedant en atur. La construcció n'és un exemple: empreses que aprofitant la Pàgina 9: · Readmissió Montse! "crisi" tanquen, no paguen sous, i paral·lelament munten una altra empresa, pagant menys... Doncs res, paral·lelament al Pla Pàgina 10: · La marxa dels maquis a Berga. Territorial, i no fos cas que els lladres de les constructores deixes- · Ruta dels maquis a Barcelona. sin de guanyar al Bages les administracions els hi donen vida amb ·Anul·lació judicis franquistes per a tothom. les Àrees Residencials Especials (30.000 habitatges insostenibles): per solucionar el problema de l'habitatge? No, perquè els construc- Pàgina 11 a 16:· DOSSIER CENTRAL “Nocions sobre Colòmbia: de l’extensió tors segueixin amb el seu nivell de vidorra. Per seguir amb el melo- del narcotr``afic a la llei de just´´icia i pau. drama, a Berga Tyco tanca, tal i com fa habitualment, mentre no Pàgina 17:·La Font vs l’ajuntament i Grup Mas. ha parat de guanyar calès, amb la complicitat de les administra- ·Joan Puig Elias i la biblioteca de Sallent. cions i dels sindicats grocs (CCOO i UGT), que estan per certificar- ne la mort i embutxacar-se algun caler. Des d'aquí també lamentem Pàgina 18:· El llibre dels Tous o com justificar un assassinat. la mort o l'assassinat de Ràdio Korneta (sobren els comentaris). Pàgina 19, 20:· Augmenta el sistema carcerari: s’inaugura la presó dels lledoners. I ara coses bones: absoltes les persones de l'Alt Llobregat que es van encadenar per protestar contra el Pla Caufec, l'Agenda Llibertària Pàgina 21:· L’aparheid europeu. que d'Igualada ha passat a Berga acaba de sortir i l'amic Joan Busquets ens ha recordat a tots la lluita -també l'armada- contra la Pàgina 22:· 76 dies en vaga de fam. injustícia que van dur els maquis a casa nostra. Manresa segueix en · Resenya de migración. venda i Sallent segueix ben salada (tot i que ara amb la façana Pàgina 23:· Xile: més que paraules. d'Iberpotach ben verda, és l'únic verd que hi ha ja que la sal ho mata tot), però mentre hi hagi injustícia hi haurà lluita i a Berga Pàgina 24:· Els moviments en defensa del territori: defensa? territori?. s'anuncia l'inici d'una campanya contra el turisme rural i tot el que comporta. Salut i bona lectura! Pàgina 25: · Per ells els honors, per a elles l’oblit. Pàgina 26: · Humor. ·Poesia Pàgina 27: ·Ressenya. ·Agenda. Pàgina 28: Parlem...amb el Senzill. I recorda... Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el por- taveu de cap associació ni entitat. El col·lectiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa a ningú, solament a qui en forma part a cada moment. D'altra banda, com a col·lec- tiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de la publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui. Tancament d'aquesta edició: 14/01/2008 a les 19:00. En aquest Pèsol Negre han participat: Niara Nimai, L’espurna, Plataforma Prou Sal!, Salmorranes, Barrikada, CNT-AIT, Sonya Torres, Avuinodormiré, Mundana una lista de Sabadell, Antifeixista, Solidaria, Enviat especial, Hiram Gaskoine, Columna Clitoriana, Roger, Disha, Berga Podrida, Un del Poble, Pep i Tu i el Vandelpal. Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència. Directori *BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos, Berga 08600. Adreça electrònica: ateneullibertari@berguedallibertari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat Web de el pèsol negre de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org www.berguedalliber- tari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de Al web trobaràs en PDF els diversos la història social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de cor- números de la revista que han aparegut reus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació (tant de la primera com de la segona llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener): pesolnegre@hotmail.com. Ràdio Korneta Apartat de cor- reus número 16, 08600 BERGA Telèfon: 93 821 65 92 Correu electrònic: radiokorneta@berguedal- època) a part de les darreres notícies i libertari.org Web: http://radiokorneta.info Myspace: http://www.myspace.com/rkorneta informacions respecte aquesta publicació *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació llibertària. núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça elec- trònica: manre@cgt.es La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26, Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. cnt_ait_manre- sa@hotmail.com *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: cnt_ait_monistrol@yahoo.es. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: carrasclet@gmail.com. Masia okupada Ca n'Escaiola: canescaiola@gmail.com. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica: amic- www.berguedallibertari.org/pesolnou sagustin@berguedallibertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surialternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latin- mail.com pesolnegre@berguedallibertari.org
  • 3. // 3 Actualitat / agressions al territori I encara més ciment!!! El febrer del 2008, just abans que rebentés l'anomenada bombolla immobiliària, El Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el de Medi Ambient i Habitatge van presentar el Pla pel desenvolupament de les ARE (Àrees residencials estratègiques). Manresa, setembre 2008 La primera pregunta que ve en Niara Nimai ment és tant bàsica com evi- dent: Fa falta construir encara Q uè són les ARE? més habitatges? A qui beneficia D'entrada, segons aquestes ARE? A sobre el paper el paper oficial són pot quedar bonic dir que una un instrument per part seran habitatges protegits obtenir sòl de i construïts tenint en compte forma immediata i facilitar la criteris de sostenibilitat, però construcció d'habitatge asse- que no ens enganyin. quible. Segons el document Aclarim d'entrada què vol dir aprovat, es desenvoluparan habitatge protegit, quan qui hi 100 àrees en un total de 86 Tampoc ens creiem que facin municipis catalans, amb un falta més habitatges, ni "prote- total de 90.157 nous habitat- gits" (una persona a l'atur no hi ges, amb l'objectiu que un 50% té dret, i menys encara una jove siguin "protegits". sense feina). El Govern va aprovar el mes Heu comptat quantes cases d'octubre de 2007 el Decret buides hi ha a Manresa o a Llei de mesures urgents en Berga o a Sallent? Quanta gent matèria urbanística, que té com especula o ha estat especulant a objectiu, entre d'altres, dotar durant anys amb aquesta situa- a l'administració de la ció? I és aquí l'arrel del proble- Generalitat d'instruments per ma, i ara no es vol protegir a la tal d'obtenir de manera imme- gent amb dificultat d'accés a diata sòl per a la construcció l'habitatge, sinó a les construc- d'habitatge. D'aquesta manera tores que estan veient que s'a- poden requalificar ràpidament caba el "txollo" i l'administració un terreny, escurçant el perío- que els hi aplana el terreny. de d'al·legacions, per tal d'agi- Fins ara deixava que s'enriquis- litzar el procés. sin sense miraments a través del mercat immobiliari, fent El mitjà per poder exercir-ho és l'habitatge inaccessible a la a través d'un Decret Llei que majoria de la població, provo- estableix un nou procediment cant aquesta caiguda anuncia- per qualificar de sòl per a usos da. I ara ens treuen els horts, residencials mitjançant l'elabo- perquè els altres puguin conti- ració per part de la Generalitat nuar especulant i enriquint-se. de 12 plans directors urbanís- Com sempre protegint a tics, que serien els següents: empresaris i constuctors, que Alt Penedès-Garraf, Baix són part del problema. Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, I sostenible? Què és sostenible? Vallès Oriental, Alt Pirineu i Aran, Camp Tarragona, q Plànol de la futura àrea residencial estratègica Construir sense parar fins que ho haguem enterrat tot sota el Comarques Centrals, Comar- ciment? Ei! Que el ciment no es ques Gironines, Ponent i Terres St. Vicenç de Castellet, St. Joan ment els plans directors urba- Trullols i la Pujada Roja, al cos- menja! D'on traurem el blat, les de l'Ebre. Afectant doncs a la de Vilato -rrada, Sta. Margarida nístics i que durant el 2010 s'e- tat del nou vial que sortiria de patates I els enciams? I l'aigua? majoria de comarques. de Montbui, Solsona, Igualada i xecutin les urbanitzacions. la rotonda del Pont de Ferro Tona. La suma d'aquestes 10 fins arribar a la ronda (les Concretament el Pla Director ARE ocuparia 160 hectàrees i Concretament la de Manresa obres del qual sembla que han Urbanístic de les comarques segons les seves previsions està prevista a la zona que començat). Edificis que haurien centrals preveu que es realitzin suposarien 8.106 habitatges queda a l'interior de la ronda, de ser construïts seguint crite- ARE a les següents poblacions: nous. Es preveu que el març de als camps i horts que hi ha ris de sostenibilitat. Vic, Berga, Manresa, Manlleu, 2009 s'hagin aprovat definitiva- entre la Font dels capellans, els les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació SINDICAT DE MINERIA SINDICAT D’ACTIVITATS DIVERSES SALLENT C./ Clos, 5. 1r pis. 08605 Sallent tel. 938370724
  • 4. // 4 Actualitat / agressions al territori Pla Territorial de les comarques centrals: creixement inasumible població de Sant Fruitós. El crei- Tecnològic del Bages- el mante- de les Comarques Central és caderies i a la connexió de Manresa, setembre de 2008 xement mitjà és un altre dels niment i difusió d'activitats inferior jeràrquicament a altres punts estratègics com són els L'espurna més polèmics, ja que es centra industrials o la diversificació de plans que podrien desclassificar polígons. En aquest sentit, el Pla en aquells municipis mitjans i l'activitat econòmica fomenta- algunes d'aquestes zones i con- incorpora projectes viaris com S ant Fruitós, Sant Vicenç o preveu afegir un 60% al sòl urbà da en productes alimentaris. vertir-les en urbanitzables. És el el nou tram de la C-16 entre Sant Joan, podrien qua- consolidat actual. Aquest fet cas dels plans d'Olzinelles i les Berga i Bagà o el desdoblament druplicar la seva pobla- afecta, entre altres, a les pobla- Espais "protegits" zones boscoses properes (el de la C-17, de Vic-nord fins a ció en l'horitzó de l'any cions del Bages com Sant Joan Bages), les quals tenen una pro- Ripoll i millora del tram Ripoll- 2025. Això és el que s'extreu de Vilatorrada o Sant Vicenç de El Pla distingeix diversos tipus tecció especial per valor agríco- Puigcerdà. Pel que fa la mobili- del Pla Territorial de les Castellet. Pel que fa a la tercera de sòl no urbanitzable com els la, natural i de connexió ecolò- tat interna dels sistemes Comarques Centrals, aprovat el tipologia, el creixement previst i espais naturals i les àrees agrí- gica, i que en el mateix Pla, i urbans, cal destacar les noves passat 16 de setembre. etiquetat com a "moderat" ateny coles. Associa aquestes parts suposadament també en el Pla obres del nus del Guix al Bages que enllaça la C-55, C-25 i C-16 Amb l'objectiu de reequilibrar el o la constitució de la variant creixement demogràfic de sud-oest de la C-55 a Manresa. Catalunya i en especial, descon- El Pla, però, s'encara cap a la gestionar l'àrea metropolitana competitivitat exclusiva de l'ús de Barcelona, el Pla Territorial del vehicle particular i no dóna de les Comarques Centrals massa millores al transport de (comarques de l'Anoia, el Bages, mobilitat sostenible (bicicleta, Osona, el Solsonès i el Berguedà transport col·lectiu...), tret d'al- ) promou un alt desenvolupa- gunes xarxes ferroviàries i la ment urbanístic d'aquesta àrea. incrementació de l'oferta d'algu- x Les úniques que tenen nes línies intercomarcals de transport públic per carretera, garantida la protecció són com els trajectes Igualada- les zones PEIN i els espais Manresa, Callús-Súria, Colònia Palà-Súria, Manresa- Monistrol de integrats en la Xarxa Calders i de les línies que cobrei- Natura 2000 xen els nuclis a l'est del Pla. Un creixement urbanístic del tot x El Pla, s'encara cap a la desproporcionat i inassumible competitivitat exclusiva de amb els recursos disponibles i l'ús del vehicle i no al trans- que comportarà massificació, port de mobilitat contaminació i problemes d'in- frastructura. Un exemple d'això sostenible és el creixement previst a la pobla- ció de Sant Fruitós, a la comarca Pel que fa a la xarxa ferroviària, del Bages, que actualment té una el Pla incorpora el projecte de població de 7.500 persones i que l'Eix Transversal Ferroviari de el Pla Territorial, contra la posició Catalunya que permetria con- del poble, preveu que arribi a un nectar el tram de Lleida a sostre de població de 35.000. Figueres integrant l'àmbit cen- El Pla Territorial es centra en tres tral (Conca d'Òdena, Pla de sistemes d'estructuració i funcio- Bages i Plana de Vic). En l'àmbit nalitat del territori: creixement del Bages, es projecta un futur urbanístic, espais oberts i infras- tren tramvia a Súria i Sallent tructures de mobilitat. Cada siste- amb la transformació de les ma té uns objectius estratègics, actuals línies de mercaderies que segons el Pla van encaminats destinades a l'extracció de q Mapa de Sant Fruitós al "creixement demogràfic, a la potassa de les mines de la zona. potenciació econòmica de les En el Pla però, no apareix la pre- zones i els seus eixos de comuni- visió que fa el Pla Director del Pla cació verticals i horitzontals". a aquelles poblacions mitjanes- com actiu econòmic i estableix d'Infrastructures de Catalunya, de Bages sobre el metro de petites, com Navarcles, Sant la normativa de protecció i les es preveu el trasllat de l'autopis- Manresa o una extensió de la línia Creixement urbanístic Salvador de Guardiola o Súria, directrius de gestió. La protec- ta de Montserrat, a l'altura de de tren que arribaria a Sant les quals el seu creixement no ció d'aquests sistemes d'espais Sant Fruitós, cap a aquella zona. Fruitós i Navarcles. El Pla contempla sis tipus de superarà al 30% del sòl consoli- oberts es nomenclen en tres: creixement dels quals destaca dat ja existent. protecció especial, territorial i Infrastructures i mobilitat Pel que fa a la situació d'un el creixement potenciat, el crei- preventiva. Malgrat això, de futur aeroport auxiliar al del xement mitjà i el creixement Segons el Pla, aquest creixe- totes les àrees que el Pla recull Segons el Pla, aquest darrer sis- Prat, es podria projectar cap a la moderat. El creixement poten- ment urbanístic anirà acompan- com a no urbanitzables, les úni- tema s'ha d'integrar i ha d'anar comarca de l'Anoia després de ciat va destinat a potenciar el yat d'un "progrés econòmic" ques que tenen garantida la en acord amb el creixement l'oposició de diferents pobla- desenvolupament urbanístic de amb diverses mesures, com protecció són les zones de Parcs urbanístic previst en el Pla, tot i cions del Bages a albergar grans nuclis urbans com són l'aparició de noves àrees Naturals (PEIN) i els espais inte- que una de les finalitats bàsi- aquest tipus d'infrastructura. Manresa, Igualada, Vic, Berga, d'activitat econòmica com acti- grats a la Xarxa Natura 2000. La ques d'aquest és la implamenta- Solsona o Calaf. Aquest tipus de vitats d'alt valor afegit - refe- resta queden en una protecció ció i potenciació de les xarxes creixement també es preveu a la renciades amb el polèmic Parc fictícia, ja que el Pla Territorial destinades al transport de mer-
  • 5. // 5 Actualitat / agressions al territori gairebé sempre trencaments causats per obres o per maquinària remenant-hi massa a prop. Darrerament, però, els ves- saments de salmorra del col·lec- tor són cada vegada més fre- qüents, afecten a més punts i no són causats per agents externs, sinó que es tracta de fuites degudes al propi mal estat del tub. Després de quasi 20 anys de funcionament, el col·lector de salmorres s'ha envellit. El tub principal és fet de material plàs- tic, però hi ha també elements i juntes metàl·liques. Amb els anys, la sal i el cabal de salmorra cada vegada més gran, el metall q Panoràmica de la montanya de sal de Sallent s'ha deteriorat. A l'interior s'hi hauran dipositat concrecions de sals complexes. Nous vessaments del A més, la capacitat del col·lector ja fa anys que no dóna l'abast, per això el 2003 l'Agència col·lector de salmorres a Catalana de l'Aigua va presentar un projecte d'ampliació del col·lector. I curiosament el pas- Súria i Sallent sat 28 d'agost, l'ACA posa en funcionament el primer tram del desdoblament, d'Abrera fins a la depuradora del Baix Llobregat, En només 20 dies de diferència, el col·lector vessa tres vegades salmorra, afectant un paratge així milloren el gust i l'olor de natural a Sallent, la Corbatera, uns camps de conreu i uns horts a Súria, el Fusteret. l'aigua que arriba als ciutadans (de l'àrea metropolitana, és clar). Sallent, setembre 2008 El 6 d'agost, a la Corbatera, espai d'uns 120m de llarg per 25 d'am- col·lector tal de reparar-lo. El d'interès natural i punt de parada ple, que Agbar s'afanyava a rec- col·lector s'havia trencat per una Tres vessaments en 20 dies, salmorranas i Prou Sal per a moltes aus migratòries, s'hi ollir amb camions. El camp, saturació a la canalització que va però aquests últims anys, només E l Col·lector de salmor- produí un bassal d'uns 200m de propietat d'un pagès de la zona, provocar la ruptura del tub i va a la branca del Cardener, es res, què és? llarg per 50 d'ample i d'una pro- ha quedat totalment inservible fer que la salmorra sortís a gran poden comptabilitzar vessa- funditat entre 1 i 30 cm. Tota la per al conreu. pressió cap a la superfície. ments de salmorra del col·lector El col·lector és un tub vegetació que creixia en el bassal La imatge dels horts impres- al pont de Malagarriga (enclava- que porta aigua salada des de les ha mort, deixant una taca marró Vessament a Súria: horts del siona, els cultius i els fruiters ment de Pinós), en una torre del mines de Sallent i Súria fins al que ocupa una bona part de l'in- Fusteret estan grocs i sense vida i con- propi col·lector prop de Palà de mar. Té dues branques, una arri- dret i que el fa pràcticament trasten amb la verdor del Torroella (Navàs), a l'entrada sud ba fins a Cardona i l'altra fins a irrecuperable. El dia després El passat 28 d'agost, en Josep, voltant,...Com expressen els de Súria, a Antius (Callús), a Sant Balsareny, s'ajunten les dues a Aigües de Barcelona va inter- cap a les 8h del matí va treure el mateixos hortolans que culti- Joan de Vilatorrada on va matar Castellgalí i porten les salmorres rompre el pas d'aigua pel cap per la finestra de casa seva, vaven aquelles terres de vora el els plàtans del passeig, a la pol- dels diferents runams salins del col·lector i va procurar buidar la al barri del Fusteret, que es troba Cardener, és molt difícil que el lancreda de Miralpeix (Manresa) i Bages fins a la depuradora del bassa amb camions, però més just abans d'arribar a Súria. Va què han perdut es pugui pagar tres més encara a Manresa, Prat de Llobregat, des d'on s'abo- d'una cinquantena d'arbres ja veure que un riu d'aigua brollava amb diners. A part de la pèrdua només en el curt tram comprès ca l'aigua al mar. havien mort. A dia d'avui, la zona de la terra i passava sobre l'hort de la collita, les terres per on ha entre el Pont Vell i el barri de salinitzada es va ampliant, degut que té davant de casa. En Josep, passat la salmorra, han quedat Sant Pau. En total, s'han produït El col·lector és una mesura a les filtracions, destruint més i ex-treballador de la mina, de inutilitzades pel conreu durant més de 300 fugues i el runam del pal·liativa construït fa gairebé més vegetació de l'aiguamoll seguida va endevinar que era uns 10 o 15 anys, molt pitjor que Cogulló i el del Fusteret segueix- 20 anys que, tot i haver aconse- considerat com un dels espais una fuita del col·lector de un incendi o una pedregada, que en creixent sense disminuir les guit disminuir la salinitat del naturals més rics i interessants salmorra que porta aigua salada només destrossen el cultiu; la agressions al medi ambient, les Cardener i del Llobregat, no solu- del terme. des de la mina de Súria, propietat salmorra obliga a abandonar ter- administracions segueixen ciona el problema dels runams, I l'empresa Iberpotash, men- de l'empresa Iberpotash (que res que feia 100 anys que culti- callant o demanant a Iberpotash que segueixen salinitzant el terri- trestant? Doncs com que el pertany a l'empresa israeliana vava la mateixa família, terres que sigui més respectuós amb el tori. A més, ara el col·lector col·lector es va pagar amb diner ICL Fertilizers) fins al mar. Va tru- amb fruiters centenaris,... medi a canvi de res. Pensem vessa sovint i tampoc ve de nou, públic i és propietat de l'ACA, no car immediatament a la mina i seguir deixant que els esdeveni- ja que hi ha comptabilitzades en té cap responsabilitat legal. seguidament van tallar el pas de 20 anys del "colador" ments ens sobrepassin? Des de més de 300 fugues des que es va Després d'aquesta violenta salmorra pel col·lector. Prou Sal ho tenim clar! PROU SAL! instal·lar. Avui, és propietat de agressió cap al medi, veiem un Cada fuita del col·lector de l'ACA (Agència Catalana de cop més com una gran empresa L'endemà, van fer acte de salmorres de la conca del Aquest és un dels preus que s'ha l'Aigua) i el gestiona l'empresa contamina impunement i presència a la zona afectada Llobregat té per conseqüència la de pagar per tenir una empresa privada Aigües de Barcelona, que segueix traient benefici de la directius de la mina i tècnics mort fulminant de la vegetació com Iberpotash a la comarca i és l'encarregada de fer-ne el destrucció. d'Aigües de Barcelona per avalu- del lloc i la contaminació salina per tenir unes instal·lacions manteniment. ar els danys causats per la fuita, del sòl. Als primers anys de fun- obsoletes, gestionades per El dia 11, uns 500m al nord de la per tal que l'asseguradora pugui cionament del col·lector de Aigües de Barcelona, que passen Vessaments a Sallent: espai Corbatera, al mig d'un camp llau- indemnitzar els damnificats. salmorres, de tant en tant es pro- per les nostres terres vessant d'interès natural la Corbatera rat va aparèixer una nova bassa Una excavadora va desenterrar el duïen vessaments accidentals, rius de mort.
  • 6. // 6 Actualitat /Agressions al territori Última acció de Prou Sal! Pancart a l'Eix Transversal Sallent, octubre de 2008 de la potassa i dels fertilitzants (ICL Fertilizers). El runam del Plataforma Prou Sal! Cogulló de Sallent, tot i ocupar unes 40 hectàrees i més de 200 metres E l passat dijous 2 El passat dijous 2 d'Octubre la d'altura, ara el volen ampliar. Plataforma Prou Sal! ha penjat una enorme pan- El Departament de medi ambient carta (25m x 5,5m) en una (en mans d'ICV, ecologistes de paret visible des de l'eix debò), vol duplicar ara aquest Transversal, a la recta situada runam, que no té cap mesura d'im- entre Artés i Avinyó. permeabilització i està salinitzant les aigües del poble i, a més, l'aigua del En la pancarta s'hi pot llegir les Llobregat fins que arriba a Barcelona. paraules que resumeixen la filosofia de la plataforma "Prou Sal". I Prova d'això és que actualment pretén que es deixi d'abocar al runams estan construint una planta dessal- salins (als quals s'hi aboca el voltant de adora a Abrera per dessalar l'aigua, 6.000 tones de sal diàries) i que es no del mar, sinó del propi riu!!! retirin immediatament els abocadors generats en tants anys d'existència. Per a més informació: www.prousal.org Els runams salins, creats per l'ac- q Pancarta de prou sal penjada a l’eix a l’altura d’Artés tivitat minera d'extracció de potas- Pobles del Llobregat: unim-nos! sa, són actualment propietat responem a les agressions que d'Iberpotash, multinacional israelí pateix el nostre riu! Iberpotash es renta la cara, la salinització no para Manresa/Sallent, Agost 08 tencions: no hi ha cap intenció da del programa de festa de solucionar el problema major. Fins on pot arribar el Plataforma Prou Sal! dels runams, sinó simplement cinisme? Té límits la hipocre- D esprés de la cam- de camuflar-lo i pintar-lo de sia? O millor preguntem: panya de neteja verd. O sigui, actuar de cara a quin preu té el poble, és a d'imatge que la galeria per poder seguir dir, l'anunci? Doncs 1.200 Iberpotash començar ara fa va abocant al medi 6.000 tones de sal diàries impunement, euros. Prou barat els ha sor- tit, mentre les conseqüèn- q Estat en què va quedar uns mesos amb això si, amb una imatge millo- cies del què fan les paguem l’hort d’un veí de súria l'obtenció dels certificats ISO rada. No els deixem que entre tots, i ben cares. després d’un vessament de qualitat i mediambiental, a estiguin més tranquils, doncs més de la càtedra per la mine- fins que no es moguin per Volen netejar la imatge? ria sostenible, ara ens sorprèn solucionar el problema real Doncs si no netegen el què de nou. dels runams, és un insult a la realment embruten, que és dignitat i a la intel·ligència la sal, perquè no els hi L'última de la multinacional que pintin la façana de verd, embrutem? Si pretenen de la potassa que està destru- mentre segueixen destruint donar una imatge que no és, int casa nostra és, ni més ni casa nostra i el riu Llobregat contribuïm entre tots a menys, pintar la façana de la dia a dia. desemmascarar-la i equi- fàbrica de color verd. Quina parem-la amb la realitat que gran metàfora! Quina actuació L'altra estratègia utilitzada vivim els sallentins cada dia. més representativa i fidedigne per l'empresa amb el mateix fi del què pretenen! Vindria a ha estat posar un anunci ser com una declaració d'in- d'Iberpotash a la contraporta- les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Ateneu difussor de les idees Centre anarquistes C./ del Balç, 4 baixos d’Estudis esquerre. Berga. Josep c./ MossŁn Huch, 11 Ester i (Mercat Municipal) Berga Borràs Tel. 938221334 Distri de material alternatiu -Tapes variades, esmorzars, entrepans freds i calents, sucs naturals i gran Llibreria i Arxiu Històric assortit de tes aromtics- plaça maragall, 7 C./ del Balç, 4. Berga
  • 7. // 7 Actualitat /Laboral Desemmascarem Tyco Electronics ladors; dels quals només 213 Els mitjans de comunicació, dia que no es equivalent a la rique- "sindicats" CCOO i UGT. De fet Berga, octubre de 2008 serien catalans. La resta, més a dia, ens expliquen que aque- sa que el mateix treballador això va quedar més que clar Barrikada de 600, són de dues plantes sta tendència a la deslocal- genera. Així, les classes socials pels que ens vam acostar a la franceses del grup. ització que pateixen les existeixen i uns i altres viuen marxa, doncs hi havia més ban- E l 4 de setembre passat indústries europees, forma part una realitat molt diferent, per deroles de propaganda sindical sortia publicat a la premsa la notícia del tancament de la planta x TYCO ELECTRONICS d'un procés molt més ampli de divisió internacional del treball això els arguments de la divisió internacional del treball no que de denúncia del tanca- ment. I és que per CCOO i UGT AMP ESPAÑA SA va tan- de la mà de la globalització poden tenir-se en compte fins a banda de publicitar els seus de Berga de l'empresa capitalista. Així les empreses que les empreses no siguin respectius sindicats, cada tan- Tyco Electrònics. Aquesta car el 2007 amb beneficis d'aquí no podrien competir portades pels mateixos trebal- cament suposa una oportunitat decisió empresarial suposa l'a- amb les empreses d'altres paï- ladors i els guanys repartits per embutxacar-se un bon pes- comiadament de 121 trebal- La planta que Tyco té a Berga sos que tenen els sous més equitativament. Els treballadors sic per gestionar la derrota. x ladors pel què fa al Berguedà, només té 8 anys i es dedica a la baixos i es veurien obligades a són una cosa i els empresaris en 69 a Montcada i Reixac i 23 injecció de plàstics. Els argu- canviar d'ubicació (o a deslocal- són una altra i és normal que Si tanca la planta de més a Barcelona. El tancament ments que Tyco ha donat per itzar-se, com es el cas de la cada un defensi els seus interes- de la planta de Berga es farà Berga és perquè si s'in- justificar el tancament han planta de Berga). Dins d'aquesta sos (lògicament contraposats). efectiu d'una manera progressi- estat la reducció a tot Europa lògica entrarien també les stal·la a països on els va durant l'any vinent, amb un de les vendes de vehicles i l'es- demandes de "flexibilitat" (que En tot cas, i com veurem a con- salaris són més baixos tin- 60% dels acomiadaments entre timació que fins a finals d'any els acomiadaments siguin més tinuació, Tyco a l'estat espany- gener i maig i la resta fins a drà més beneficis. se'n vendran un 30% menys. barats) per ser més "competitius" ol té beneficis i si tanca la plan- finals d'any. A més, la multina- Això afectarà a les indústries i per "dinamitzar" l'economia. ta de Berga és perquè si s'in- cional ha posat a la venta la seva planta de Valls on hi tre- ballen 112 treballadors i on s'hi auxiliars, com és el cas de Tyco. Textualment per Tyco el x Per CCOO i UGT stal·la a països on els salaris són més baixos en tindrà més. Encara més patètic va ser la presència de polítics locals que tancament de la planta de cada tancament suposa no van dubtar en suplantar a fabrica cablejat. Les raons que Berga és degut a un seguit de El passat 9 d'octubre va tenir les veus dels propis trebal- expliquen la venta de la planta mesures "per fer front a la dura una oportunitat per lloc a Berga una manifestació ladors (almenys al canal taron- (segons l'empresa) serien que competència en el sector", que embutxacar-se un bon contra els acomiadaments. En ja). La primera tinent d'alcalde, el cablejat ha deixat de ser un han de servir "per optimitzar, pessic per gestionar la total es van aplegar més de Maribel Iglesias, s'encarregava sector estratègic per a Tyco. reduir costos i millorar la com- 700 persones vingudes de les de condemnar el tancament, Tyco actualment ocupa 754 petitivitat de l'empresa". Tot i derrota. diferents plantes afectades pel tot i que no sabem en quina persones a Catalunya, per tant així la empresa TYCO ELEC- "pla de reestructuració" de fàbrica afectada pel tancament el pla inicial de l'empresa afec- TRONICS AMP ESPAÑA SA (de la Però aquest argument parteix l'empresa sota el lema "per treballa. A part de no viure els ta al 28,2% de la plantilla. qual forma part la planta de de que l'empresa i els seus tre- l'ocupació al Berguedà i el futur mateixos problemes que els L'actuació de Tyco forma part Berga) va tancar el 2007 amb balladors són la mateixa cosa, industrial de Tyco Electrònics". afectats directes, els polítics "d'un pla de reestructuració per beneficis (com veurem en els negant la realitat que uns es La manifestació, que va recór- també són responsables reduir costos" i proposa l'aco- següents apartats de l'article). veuen obligats a vendre la seva rer els principals carrers de la miadament de 850 trebal- força de treball a canvi d'un sou ciutat estava convocada pels Continua a la pàgina següent les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació PINTURES I DECORACIÓ PRODUCTES DE RESTAURACIÓ RESTAURACIÓ PRODUCTES QUÍMICS ATENCIÓ PERSONALITZADA Plaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos 08240 Manresa C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46 Tel. 938722516 i Fax 938720581 Manresa Web. www.ladrogueriamanresa.com tel. 93873 13 50 E-mail: info@ladrogueriamanresa.com
  • 8. // 8 Actualitat /Laboral d'aquesta situació, és més, són Pel què fa als beneficis de Tyco ascendirien a més de 2 milions deslocalitzant a països on poder ells els que van posar les mil i l'1 de maig del 2008 podíem a Europa, però és possible que Pel què fa a les subvencions treure encara més benefici. una facilitats a l'empresa des llegir al diari digital el siguin molt més doncs, com aparegudes a les memòries del d'un primer moment. Economista com Tyco duplica més declaren més impostor dipòsit de balanços al registre Altres tancaments de Tyco els beneficis i supera les previ- han de pagar. A més els ingres- mercantil, hi he trobat fins a D'altra banda, segons informa- sions: "El conglomerado esta- sos pel 2007 ascendirien a més quatre subvencions concedides va ràdio Berga, si els 121 tre- dounidense Tyco International de 166 milions d'euros. a l'empresa des del 2006. La Madrid i Valladolid balladors de Tyco Berga s'a- ha anunciado hoy unas ganan- Generalitat de Catalunya els va El dimarts 13 de Febrer del puntessin a la vegada a l'atur la cias por operaciones continuas Pel què fa als òrgans socials el concedir fins a tres subven- 2007 el diari el dia de taxa pujaria fins al 11,55 % i la de su segundo trimestre fiscal president és Henning E Jensen, cions, la primera de 300.000 Valladolid publicava "Tyco xifra de persones a l'atur seria mayores que las esperadas y mentre que el gerent és Martín euros, la segona de prop de microser presenta suspensión un total de 1950. En tot cas, elevó sus previsiones, debido a Alonso Sala, tot i que aquest té 850.000 euros i finalment una de pagos 9 meses después del dels mateixos treballadors que cuatro de sus cinco divi- 13 càrrecs més en aquesta tercera de 273.730 euros. ERE". I és que a l'abril del 2006 dependrà que aquesta xifra siones reportaron incrementos societat. Carlos Bartes També l'institut de la reestruc- l'empresa nortamericana Denali sigui una realitat. de utilidades de dos dígitos. En Blázquez és director financer turació de la mineria del carbó va comprar Tyco microser i tot concreto, los beneficios por entre altres coses, doncs també i desenvolupament alternatiu seguit va presentar un expedi- Dijous 9 d'octubre Regió 7 operaciones continuas fueron ostenta 10 càrrecs més. És de les comarques mineres els ent de regulació d'ocupació, obria edició amb la notícia que de 273 millones de dólares, o també, juntament amb Martín hi va donar 284.000 euros. Un que va afectar a 400 trebal- Tyco ja ha posat a la venda els ladors i va derivar amb el tan- seus terrenys a la Valldan. Com explicaré més endavant aque- sts terrenys van ser cedits per l'Ajuntament de Berga ja 13 anys. També aquest cas té bas- tants similituds amb el tanca- ment de Madrid i Valladolid, que també explico més enda- vant. En total són 6597 metres quadrats, amb una nau de gairebé 4000 metres quadrats. Parlem de la multinacional Tyco Tyco és una multinacional nord americana dedicada a la fabri- cació de components d'enginy- eria electrònica. Aquesta multi- nacional està formada per un conglomerat d'empreses dis- tribuïdes arreu del món, totes amb funcions molt concretes. Fabrica al voltant d'uns 50.000 productes d'enginyeria de pre- cisió, és present a més de 25 països, opera a més de 50 i ven els seus productes a més de 150 països. A la seva pàgina web, Tyco es felicita per haver q Planta de Tyco tingut unes vendes de més de 56 centavos por acción, frente Alonso, director general i con- total de més d'un milió set- cament de la fàbrica 13.000 milions de dòlars en el a los 164 millones, o 33 cen- seller de Ici seguridad SA, pres- cents mil euros en subven- madrilenya i la continuïtat de la darrer any 2007. Ara mateix tavos por título, del mismo ident de Tyco Electrònics ray- cions. A aquesta xifra s'hi ha de de Boecillo. Els sindicats ofi- Tyco compta amb uns 92.000 periodo del año pasado.", tot i chem SA, conseller de Tyco sumar 467000 eurus, el valor cials van firmar aquest acord treballadors repartits per tot el així la multinacional també marine SA, apoderat de de 7000 metres quadrats que d'acomiadament pel compro- món. Tot i així la majoria estan durant aquest període, segueix Microser Electrònics SL (que va l'Ajuntament de Berga va mís que la planta de Boecillo no a Àsia (38.000), on només a acomiadant treballadors. tancar l'any passat deixant més regalar ara fa 13 anys a l'empre- es tancaria en un futur. Nou Xina n'hi té 32.000. A Amèrica de 300 persones al carrer), sa, perquè s'instal·lés al polígon mesos després, com diu el titu- 27.000 persones treballen a les apoderat de Thinlayer SL, de la Valldan i que els polítics lar del diari, l'empresa presenta seves instal·lacions i pel què fa suspensió de pagaments pel a Europa i Àfrica també n'hi té Parlem de Tyco Electronics apoderat de Diamit SL i final- berguedans ara demanen tími- que 330 treballadors més ani- ment conseller de Tyco Iberia SL. dament a l'empresa… Aquesta 27.000. Com veurem més amp España SA ran a petar al carrer. Segons els x però ja els té a al venta. endavant, Tyco té tendència a mateixos treballadors: "Se ha x anar tancant les seves plantes La generalitat de demostrado que la estrategia Aquesta empresa, que té la europees per anar-ne obrint de planta aquí al Berguedà, forma Catalunya els va concedir Tyco va vendre la de Denali Partners LLC no era noves a països on les condi- part de conglomerat de Tyco. fins a tres subvencions i planta a Denali per 1 euro potenciar la planta de cions d'explotació són molt (segons la mateixa escrit- Valladolid sino la de realizar pitjors que a Europa i per tant, L'empresa (anomenada abans també l'institut de la una maniobra de especulación del 2000 AMP) compta amb un ura de compraventa). els seus beneficis majors. capital social de 55 milions reestructuració de la inmobiliaria con los terrenos de d'euros, amb un import net de mineria del carbó i desen- las factorías de Madrid y Pel què fa als productes que Valladolid así como eliminar fabrica Tyco, un 16% té a veure xifra de negocis al 2007 de volupament alternatiu. Aquestes són només les sub- toda mención a la multina- més de 136 milions d'euros. vencions a Tyco electrònics amb telecomunicacions, un Segons el registre mercantil, Un total de mes d'un AMP España, però altres empre- cional Tyco Electronics, que es 31% amb la indústria de l'au- l'activitat principal seria la fab- milió set-cents mil euros ses de Tyco també instal·lades la que nos vendió a este grupo tomòbil, un 9% fa referència a inversor que se ha encargado material per ordinadors, un 5% ricació i venda de terminals i en subvencions. a l'estat espanyol han gaudit de de hacer este trabajo sucio" connectors elèctrics i elec- subvencions milionàries, com del total són peces per elec- trònics. La distribució de és el cas de Microser Eletrònics (extret de http://tycomi- trodomèstics, un 4% per xarxes vendes seria sobretot a l'estat Pel què fa a les vinculacions SL que va rebre 28 milions croser.blogspot.com/ ) És mes, de connexió, un 2% per articles espanyol, però també vendria a societàries de l'empresa en d'euros en 8 anys, en concepte Tyco va vendre la planta a Denali electrònics pel consumidor, Europa i a fora. El 2007 comp- concret, com he comentat d'ajudes a les plantes de per un euro (segons la mateixa mentre que un 5% del total dels taria amb menys de 800 trebal- forma part del conglomerat de Madrid i Valladolid abans que escriptura de compravenda). productes que fabrica aquesta ladors a totes les plantes i Tyco, per tant participa en una aquests dues plantes tan- multinacional té a veure amb la oficines del territori (aquí s'in- entitat més, té com a accionista quessin. Així Tyco des de les Després de varies manifesta- indústria de la guerra, doncs clourien les de Berga també) i a un altre entitat, és matriu de seves respectives empreses va cions i accions de protesta, com ens informa la seva pàgina comptaria amb 76 directius. Els dues més i està relacionada demanant subvencions mil- CC.OO i UGT es salten el què web van destinats a la indústria beneficis de l'empresa el 2007, amb 10 entitats més. Totes de ionàries abans que les seves s'havia aprovat a les assem- aerospacial i a defensa. segons el registre mercantil, l'entramat de Tyco. plantes vagin tancant i es vagin blees de treballadors i firmen Continua a la pàgina següent
  • 9. // 9 Actualitat /Laboral Carta de Pako als seus ex companys de Tyco microser Readmissió "Lo primero de todo quería mandar mis felicitaciones a toda la gente que luchó por lo que consideró justo y no se dejó influenciar ni por los unos, q Montse! Concentració de CNT-AIt el dissabte 18 d’oc- ni por los otros. Esos luchadores incesantes, íntegros tubre demanant la readmissió de la Montse y valientes que no se dejan embaucar: personas que no mendigan limosnas, sino que exigen lo que les corresponde. Aquellos que, por el contrario, practicaban la defensa enarde- cida del servilismo, basándose en la cobarde premonición de una derrota anticipada sin haber disputado ninguna batal- la; aquellos que convirtieron las manifestaciones de protesta de los trabajadores en campañas electorales; aquellos que rozan la cabeza contra el suelo por no poder levantarla a causa de su deplorable actuación;… A esos sólo se les puede tener lástima; porque su continua reverencia ante el amo les acarreará prob- lemas de columna durante el resto de su muerte en vida. A pesar de que la rendición condicional que firmaron les ha proporcionado un supuesto beneficio individual, han tenido que pagar un precio muy alto y por ser conscientes de ello se han rodeado de afiliados que Manresa, octubre de 2008 ral incloent vacances no gau- practican el vasallaje y señalan dides fins a la data. encolerizadamente con su dedo CNT-AIT Manresa - Contracte indefinit. acusador a sus "compañeros - La categoria laboral que li L a Montse ha estat radicales", excluyéndoles para correspon. acomiadada injusta- impedir que cuenten esta histo- - Pagament d'uns dies no tot el que l'empresa els hi posa sinó que els beneficis que ment. La nostra com- ria de privilegios a cambio de pagats (de l'1 al 7 d'Agost). sobre la taula. És per això que obtindrà l'empresa a Xina seran panya, a l'exigir els subsistencias ajenas. - Retribució de les hores la CGT va realitzar una mani- molt majors. seus drets fonamen- tals, estava rebent per part de extres segons conveni.(unes festació el 18 de maig que va También resulta paradójico, 44 hores mentre cotitzava la seva encarregada, ja d'un acabar davant les seus de Hi ha alguna cosa a fer? como la encarnizada crítica de temps endarrere, pressions 40). CCOO i UGT, on va repartir un la preferencia en las contrata- - Cessament de l'abús d'au- pamflet on s'hi podia llegir: fins al moment de fer-se insu- És interessant veure les ajudes ciones muda repentinamente toritat de la seva encarregada "Con esta manifestación, pre- portables per a la companya i que reben aquests tipus de en defensa exacerbada, cuando Mercè i retractació per escrit. tendíamos que los ciudadanos acabant en un atac d'ansietat multinacionals, el poder que se intercambian los papeles y de Valladolid, supieran que per l'assetjament sofert i la arriben a tenir i la impunitat pasamos a ser uno de los vasal- Envia faxos i e-mails en soli- CCOO y UGT, han servido, una baixa mèdica. Estant en aque- amb la qual actuen. Però també los "elegidos". Esta dualidad daritat amb la companya FAX vez más para allanar el camino st procés de baixa mèdica la es interessant pensar i repensar demuestra los férreos princip- 93.877.19.16 , FAX de la empresa, que en ningún nostra companya ha estat la manera de fer front al domi- ios y la honestidad de los 93.8742062 i correus elec- momento han respetado la acomiadada. La companya ni. Les multinacionals represen- interesados en fomentar la trònics a bonetroca@adi- decisión acordada por referén- també ha sofert una sèrie d'ir- ten concentracions de poder desigualdad de oportunidades." fad.ictnet.es amb aquest text: dum por la mayoría de la plan- regularitats per part de l'em- enormes, més que els estats, presa: treballava 44 hores set- tilla del NO a la firma del acuerdo, Tyco crec que l'única manera de que condicionen la teva vida i manals, mentre l'empresa L'EMPRESA BONET ROCA VUL- incluso llegando a ocultar datos a fer front a l'empresa és la lluita prenen decisions sense consul- solament li cotitzava a la NERA ELS DRETS DELS SEUS los trabajadores y que jamás han per mitjà de l'acció directa, és a tar-ho des de milers de seguretat social 40 hores, TREBALLADORS luchado por mantener el empleo". dir, la no delegació, ni a polítics quilòmetres, obeint a finalitats l'empresa no havia pactat el (responsables tots de la particulars i a interessos o Van acomiadar la trebal- x situació actual) ni a sindicats calendari laboral amb les València seves treballadores i a això se ladora Montse estant de CC.OO i UGT es salta pactistes. Que siguin els li suma que la Montse real- baixa, produïda per l'assetja- mateixos treballadors sense El dijous 6 de desembre de el que s'havia aprovat a intermediaris els que portin el itzava tasques a l'empresa ment laboral de la seva encar- 2007 Terra actualitat publicava: les assemblees de trebal- que no es corresponien amb regada Mercè, al reivindicar conflicte i, a la vegada, radical- "Tyco cerrará a finales de 2008 la seva categoria profession- els seus drets. la planta de Valencia y pro- ladors i firma tot el que itzar-lo per intentar fer el màxim de mal a la empresa. De al. La Montse duia la botiga ducirá en China" La planta es va l'empresa li posa sobre la fet de la mateixa manera com ella sola, mentre que la seva o La categoria laboral que tancar i 90 treballadors es van taula. categoria era la d'ajudant de tenia, no es corresponia amb s'han guanyat totes les lluites quedar al carrer. Les indemnitza- dependenta, robant-li l'em- la feina que feia, robant-li a la obreres a casa nostra al llarg cions van anar d'entre els 67 als econòmics. Si els anarquistes presa la diferència de salari i treballadora la diferència de de la història fins a la mal 69 dies per any treballat per la ens oposem a l'existència del drets que li corresponien. Les salari i drets. anomenada transició. majoria de treballadors, amb un poder i apostem per la sobira- reivindicacions de la Montse READMISSIÓ MONTSE!!! màxim de 42 mensualitats. nia personal, les multina- són les següents: Si la lluita és sense intermedi- Com es podia llegir també a la cionals representen a l'igual Sindicat d'Oficis Varis de la aris (CCOO, UGT, polítics,...) i és premsa del moment, les raons que els estats tot allò contrari - Pagament dels salaris no CNT/AIT Manresa duta pels propis treballadors, que que motivaven al tancament de al què defensem nosaltres. reportats fins a la data de contin amb nosaltres pel què la planta d'Albuixech (València) la seva readmissió. sigui i fins al final. no són que no sigui productiva, Pel què fa als treballadors de - Signatura del calendari labo-