1. BÀRCINO

2. 1. H I S T Ò R I A
Fundació
Bàrcino va ser fundada per l'emperador August
amb veterans de les legions que havien combatut
a les guerres càntabres (les mateixes amb què Bust d'August
(Louvre)
August va fundar Emèrita i Caesaraugusta).
Va ser la segona colònia romana a Catalunya
(l'altra va ser Tàrraco); el seu nom complet era
Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino.
El nom prové d'un poblat laietà veí, Barkeno, que
devia estar situat a la muntanya de Montjuïc.

3. Evolució
Bàrcino es va desenvolupar com una ciutat
de províncies, sense assolir la importància
que tenien ciutats com Tàrraco o Emèrita.
Al segle II dC destaca la família Minici
Natal: Luci Minici Natal va fer carrera a
Roma on va ser nomenat senador i cònsol;
l'any 129 dC va obtenir la victòria als jocs Mosaic d'una domus de Bàrcino
olímpics en la cursa de carros.
La principal activitat econòmica de la ciutat
era el comerç. Al segle IV el poeta Ausoni
va destacar la qualitat del gàrum que es feia
a Bàrcino. Aixada d'època romana

4. Darrers anys
A partir del segle IV dC l'Imperi va entrar en un periode d'inestabilitat. Davant
l'amenaça que suposaven les incursions dels pobles bàrbars (al 266 dC els francs van
travessar els Pirineus i van saquejar Tàrraco) la ciutat va ampliar les muralles: La
necessitat de tenir-les enllestides de forma ràpida va portar els constructors a usar
tota mena de materials (làpides, pedestals d'estàtues, etc).
El protagonisme li vindria a Bàrcino a les acaballes de l'Imperi, quan l'any 415 dC
els rei visigot Ataulf I hi va establir breument la seva cort, junt amb la seva esposa, la
princesa romana Gal·la Placídia.
Base d'una de les
torres de la muralla
Medalló amb el retrat de
Gal·la Placídia (París)

5. 2. U R B A N I S M E
La ciutat
Bàrcino es va aixecar sobre un turó
que més endavant va ser conegut com
el mons Taber. La ciutat presentava
l'estructura típica de les ciutats roma-
nes: la planta era rectangular amb els
cantons retallats per adaptar-se al
relleu; els carrers eren amples i esta-
ven organitzats en una retícula; el fò-
rum es trobava vora l'encreuament del
kardo i el decumanus maximi.

6. Les dimensions del nucli urbà eren reduïdes i la població que hi vivia no devia
superar els 2000 habitants. Això s'explica perquè la ciutat servia principalment de
centre polític i religiós de la regió; la major part de la població vivia dispersa pels
camps i només anava a ciutat per negocis o per participar ens els afer públics.
1
2
4 Reconstrucció de Bàrcino en
què són visibles els principals
3 monuments de la ciutat:
1. El fòrum
2. El temple
3. Els aqüeductes
4. Les muralles

7. 3. M O N U M E N T S
El temple
L'edifici més imponent de la ciutat va ser el temple que presidia el fòrum i que
possiblement estava dedicat al culte imperial. Era un gran temple de planta
rectangular hexàstil i perípter; va ser construït a finals del segle IaC al punt més alt
del mons Taber cosa que el devia fer visible des de fora de la ciutat. S'han
conservat quatre columnes i part del podium al carrer Paradís.
↑Roda de molí que marca el punt més elevat del mons Tàber.
←Reconstrucció del fòrum de Bàrcino, amb el temple al fons,
i planta del temple amb les quatre columnes conservades
marcades en vermell.

9. Reconstrucció d'e l'arc d'un dels Arcs d'un aqüeducte visibles a la paret d'un edifici en un carrer de Barcelona.
aqüeductes a la seva entrada a
Bàrcino, a l'actual plaça del bisbe
Els aqüeductes:
La ciutat obtenia l'aigua de dos aqüeductes, un provinent de Collserola i l'altre del
Besós. Tot i que no s'han conservat sencers, algunes sèries d'arcs són visibles
encara en diversos llocs, prop de la porta pretòria.

10. Les muralles:
Aquesta construcció constitueixen les restes més impressionants de Bàrcino. Ja en el
moment de la seva fundació, la ciutat va ser dotada d'un sistema de defensa amb
muralles i torres. Les portes es trobaven als extrems del kardo i del decumanus maxi-
mi: s'ha conservat una amb dos passos per a carros i un per a vianants. Al segle
IVdC, quan l'Imperi va iniciar la seva decadència, les muralles es van ampliar fins
els 4 metres d'amplada i els 9 d'altura, i es va aumentar el nombre de torres fins a 78.
Plaça del Bisbe Plaça de Ramon Berenguer IV

11. Altres construccions:
No hi ha constància que Bàrcino haguès
disposat de cap edifici d'espectacles (circ,
teatre o amfiteatre). Sí s'han trobat restes de
diversos habitatges i d'unes termes públiques
que van ser construïdes pels Minici Natal.
Restes al subsol de la Plaça del rei.
Sota la plaça del rei s'ha conservat un troç
del barri adjacent a les muralles amb un
conjunt de comerços (fàbrica de vins, boga-
deria, etc).
S'han trobat també diversos monuments
funeraris, com els que formen la necròpoli
de la Vila de Madrid.
Necròpoli de la plaça de la Vila de Madrid

12. 4. PER SABER-NE MÉS
http://www.bcn.cat/historia/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Història_de_Barcelona
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm
http://www.museuhistoriabcn.cat
ACTA EST FABULA