1. E L T E A T R E G R E C I I I
L A C O M È D I A

2. La comèdia va néixer a Atenes i, a l'igual que la tragèdia, els seus orígens estan
relacionats amb rituals religiosos en honor a Dionís: el nom de comèdia (κωμ δ αῳ ί )
vol dir “cant del κ μοςῶ ”, una festa en què cors fàl·lics entonaven cants satírics.
En la comèdia grega hi distingim dues etapes: La comèdia
antiga (segles VI i IV) i la comèdia nova (segles IV i III).

3. Les comèdies estaven lliures de la solem-
nitat i de la serietat pròpies de la tragèdia, i
per tant els autors tenien immenses proba-
bilitats de tractar assumptes més diversos
com la política, els costums, les tradicions,
la religió, etc.
Figura d'un actor còmic (Brittish museum)
Formalment, es diferencien de la tragèdia
per la paràbasi (παρ βασιςά ), un monòleg del
cor dirigit al públic en què l’autor exposava
les seves idees i intentava guanyar-se el
favor del jurat.
Comèdia i tragèdia

4. La comèdia antiga
La comèdia antiga es caracteritzava pels següents elements:
● L’obscenitat: Natural, si tenim en compte que l’origen era un cor devot del fal·lus
(sovint presents en el vestuari dels actors). Les comèdies d'aquesta època estan
plenes de situacions grotesques i bromes lascives. El vocabulari és sovint groller,
però tanmateix això no va impedir que moltes obres destaquessin per la qualitat
poètica dels seus versos.
● La burla cap a personatges o institucions reals: La manca d’una censura va
permetre als poetes còmics realitzar virulents atacs contra polítics, pensadors,
militars, etc. Resulta curiós que, tot i que la democràcia era la responsable
d’aquesta gran llibertat d’expressió, la majoria d’autors exposaven idees conser-
vadores.

5. Aristòfanes
Va néixer al 440 a Atenes i va morir al 387. Va ser l'autor còmic més important de
la comèdia antiga i l'únic del qual conservem obres senceres (onze en total).
● Les granotes: Dionís viatja a l’Hades a cercar un tràgic que revitalitzi el teatre
atenès, en crisi segons ell. Èsquil i Eurípides (a qui Aristòfanes detestava)
competeixen per ser l'elegit i finalment el déu es decideix per Èsquil.
● Els núvols: Un vell endeutat vol enviar el fill a estudiar a l'escola de Sòcrates
per-què aprengui a enganyar els creditors. Acaba entrant-hi ell, però n'és expul-
sat per imbècil. El seu fill finalment hi entra, però a causa de les ensenyances,
el jove pega al pare i aquest crema l’escola. Aristòfanes critica els nous
mètodes d'ensenyança (personalitzats en Sòcrates) als qual contraposa
l'educació tradicional.

6. ● Lisistrata: En mig de la terrible Guerra
del Peloponés, les dones de Grècia,
liderades per l'atenesa Lisístrata, s'une-
ixen per obligar els homes a signar la
pau: es vesteixen de forma provocativa
per excitar-los però després es neguen a
anar al llit amb ells.
El homes acaben signant la pau perquè
no aguanten estar més temps entrem-
pats. L'obra és una crida als líders
atenesos a posar fi a la guerra del
Peloponès.
Il·lustració de Lisístrata, Aubrey Beardsley (1896)

7. La comèdia nova
Després de la guerra del Peloponnés, es
responsabilitzà de la desgràcia als excesos per-
mesos en els anys de la plenitud de la demo-
cràcia.
La sàtira política va passar a ser mal vista i els
autors van inclinar-se cap a una innocent comèdia
d’embolics, amb històries sobre esclaus espa-
vilats que enganyen els amos, joves enamorats de
belles prostitutes, pares que retroben els fills per-
duts fa temps, etc.
Els autors més importants van ser Menandre i
Filemó. S'han conservat poques obres tot i que en
coneixem més perquè van ser imitades pels autors
romans com Plaute i Terenci.
Fragment de cràmica amb un vell
escalu pintat (Louvre)