1. PRESENTACIÓ
Els quadres grocs diran el títol de cada apartat del
tema. Si no surt cap requadre d'aquestes és que
encara continua l'apartat anterior.
Els quadres blaus són les explicacions del tema
que tractem. És molt recomenable (per no dir
imprescindible) que agafeu els apunts d'aquí).
Els quadres clarets són explicacions secundàries,
de suport, que expliquen, amplien o recorden
informació. D'aquests no cal agafar apunts.
Les fletxes indiquen quan s'ha acabat una
pàgina i podeu passar a la següent. SEGÜENT
3. 1.1 ATENEA
Atena era considerada la
deessa de la saviesa, de la
pau, de l'artesania i de la raó.
Però també era considerada
deessa de la guerra; més
concretament, de l'estratègia i
de la tàctica.
Per això era representada
portant un elm (casc), un escut
i una llança, equipament bàsic
de tot soldat a l'antiguitat.
A Roma va ser
identificada amb Minerva. Detall d'una estela funerària que
representa Atena amb l'elm i la llança)
4. Dues representacions
de la deessa: moderna
a l'esquerra i antiga a
la dreta. La figura de
l'esquerra porta una
victòria alada a la mà.
Sol aparèixer també,
portant una victòria
alada: una figura de
la deessa Nice (Νική
“victòria”)
5. Nice, com a símbol de la victòria, ha estat una de les
divinitats gregues més representades en l'art:
La Victòria de Samotràcia: és una La Siegessäule (“columna de la
famosa estàtua d'epoca victòria”): és un dels principals
hel·lenística que es troba a les monuments de Berlin, situat al
escales del Louvre. parc central de la ciutat.
6. Nice, com a símbol de la victòria, ha estat una de les
divinitats gregues més representades en l'art:
També ha donat
nom a una
coneguda marca de
roba esportiva.
La Victòria de Samotràcia: és una La Siegessäule (“columna de la
famosa estàtua d'epoca victòria”): és un dels principals
hel·lenística que es troba a les monuments de Berlin, situat al
escales del Louvre. parc central de la ciutat.
7. Estàtua d'Atena a
Copenhage
Una dracma (moneda d'Atenes) on
es veu el cap d'Atena i una òliba.
Un altre dels atributs d'Atena és l'òliba, ocell
que ha esdevingut símbol de la saviesa (per
ser una au capaç de veure-hi de nit)
8. Com a deessa de la saviesa, la seva imatge ha
estat usada per artistes de totes les èpoques
com a símbol dels estudis i del pensament.
Els escuts de la prestigiosa Hotchkiss School, als
Estats Units, i de la Universitat de Rio, al Brasil
Estàtua del filòsof francès Renan, al seu
poble natal de Tréguier (Bretanya). El
pensador és acompanyat per la dea Atena,
que porta una branca d'olivera a la mà dreta.
9. Atena era la patrona d'Atenes on li van dedicar
el Partenó i una enorme estàtua de bronze que
presidien l'acròpoli de la ciutat.
10. 1.2 Naixement M E N T
1.1 N A I X E d'Atenea
Atena era filla de Zeus i de la titànide Metis
(en grec μῆτις “prudència, enginy”). Segons
els grecs, Metis va ser la primera esposa de
Zeus, abans que aquest es casés amb Hera
Però una profecia va anunciar a Zeus
que Metis tindria dos fills: un noi que
seria més poderós que el pare i una
filla que seria més intel·ligent.
Recordem que Zeus ja havia destronat el seu pare,
Cronos; i que aquest havia destronat el seu pare,
Úranos. Zeus, per tant, no veia amb bons ulls que
Metis tingués un fill més poderós que ell. Bust de Zeus
Per això va agafar Metis i la va devorar.
11. Passat un temps, Zeus va començar a patir uns forts mals de cap i
va demanar ajuda al tità Prometeu. Aquest era famós per la seva
saviesa i va veure ràpidament quin era el problema.
Del trau al cap de Zeus va
sorgir Atena, armada i
vestida amb una cuirassa, i
proferint un crit de guerra.
La ferida de Zeus va cicatritzar.
El fill mascle de Metis no va
arribar a néixer mai, però ella va
seguir aconsellant Zeus des del
seu estómac.
Va agafar una destral i, després d'advertir Zeus, va
colpejar-lo fortament al cap
12. 2.1 ÀRTEMIS
Àrtemis (Ἄρτεμις) és filla de Zeus i de
Leto (filla de titans), i germana
bessona d'Apol·lo. Els dos germans
eren considerats déus de la joventut.
Àrtemis era venerada com a deessa
dels boscos, de la caça i de les feres
salvatges.
Com a deessa caçadora era
representada portant un buirac amb
fletxes i un arc. Li estaven
consagrats gossos, cérvols i óssos.
A Roma era anomenada Diana. L'Àrtemis de Versalles, trobada a Itàlia i
exposada al Louvre de París, Còpia del
sIdC d'un original de bronze del 325aC.
13. Àrtemis és també una deessa verge, com Atena i Hèstia, que exigia
a les seves companyes (les nimfes) un vot de castedat.
A la ciutat d'Efes (a Àsia Aquesta imatge d'Àrtemis
Menor) s'adorava una era adorada al cèlebre
imatge d'Àrtemis molt temple d'Efes de
antiga representada amb dimensions descomunals
una sèrie de pits que considerat una de les 7
simbolitzaven la fertilitat. meravelles del món.
Tot i això, era considerada també una deessa de la fertilitat (perquè el seu naixement va
ser difícil) per això les dones embarassades li suplicaven un embaràs propici).
14. Algunes representacions artístiques d'Àrtemis.
Fresc d'Estàbia (ciutat Escultura moderna Jove alemanya amb
sepultada pel Vesubi) de Houdon atributs d'Àrtemis
15. Levebre
Clouet
Rubens
Un tema molt habitual en pintors de diverses èpoques ha estat Àrtemis, banyant-se amb
les seves companyes nimfes (i sovint essent sorpreses) per algun home).
16. Tiziano
Acteó, príncep de Tebes, va tenir la desgràcia de sorprendre, sense voler-
ho, Àrtemis mentre prenia un bany nua al mont Citeró.
Tan gelosa de la seva intimitat com de la seva castedat, Àrtemis el
va transformar en un cérvol i després el va perseguir i caçar.
17. Millor sort no va córrer
Cal·listo, companya
d'Àrtemis que va ser
seduïda per Zeus.
Quan es va descobrir la
falta de Cal·listo (que no
podia ocultar l'embaràs
durant els banys),
Àrtemis la va
transformar en una
ossa.
Cal·listo va estar a punt
Di Gregorio de ser caçada pel seu fill
Arcas però Zeus la va
salvar i la va transformar
en una constel·lació.
L'Ossa Major
18. 3.1 AFRODITA
Afrodita era la deessa de la bellesa, de
l'amor, de la sexualitat femenina.
Els seus atributs són una closca de
petxina, els coloms, i les flors.
Com a deessa de l'amor els seus mites
giren sempre al voltant de les aventures
amoroses que va mantenir amb
diversos déus i mortals, dels quals van
néixer algunes divinitats i herois
importants.
A Roma va ser identificada amb la
deessa Venus.
19. 3.2 Naixement
La versió més estesa sobre els seus De fet, es creu que el nom d'Afrodita
orígens és que Afrodita va néixer de vol dir “nascuda de l'escuma (ἀ φρό ς)
l'escuma marina que es va formar allí on
Cronos va deixar caure els genitals
d'Úranos, quan va castrar el pare.
Cronos castra Úranos, frec del Palazzo Vecchio
(Florència) obra dels pintors Vasari i Gherardi
20. 3.2 Naixement
La versió més extesa sobre els seus De fet, es creu que el nom d'Afrodita
orígens és que Afrodita va néixer de vol dir “nascuda de l'escuma (ἀ φρό ς)
l'escuma marina que es va formar allí on
Cronos va deixar caure els genitals
d'Úranos, quan va castrar el pare.
Cronos castra Úranos, frec del Palazzo Vecchio
(Florència) obra dels pintors Vasari i Gherardi
Roca del grec, a la platja de Pafos (Xipre), on segons
la tradició, Afrodita va sorgir de les aigües.
21. El naixement d'Afrodita ha estat un motiu habitual per artistes de tots els temps.
Bouguereau Böcklin Duval
… i, per descomptat...
22. La deessa apareix nua,
com en moltes estàtues
antigues en què el pintor
A lesquerra, els
es va inspirar.
Zèfirs (vents de
ponent), símbols
de la passió sexual.
A la dreta, una de les
Hores (divinitats de
les estacions) oferint
un mantell a la dea.
Als peus apareix
una petxina.
Sandro Boticelli
23. El quadre de Boticelli s'inspira en dos models escultòrics antics de la deessa.
La Venus Púdica
(vergonyosa) que
es tapa el cos de
forma pudorosa.
Venus púdiques trobades a Atenes i a Tunísia.
Venus Capitolina, trobada a Roma. Es creu que copia l'Afrodita de
Cnidos de Praxitel·les, la primer representació artística del nu
femení i una de les escultures més admirades del món antic)
24. El segon model és la Venus Anadyomene (d'ἀ ναδύ ομαι
“emergir”), representació de la dea sorgint de les aigües.
Fresc d'una domus de Pompeia; es creu que copia un original
grec, possiblement un naixement d'Afrodita del pintor Apel·les.
25. 3.3 Amors
Com a deessa de l'amor, Afrodita havia de fer honor a aquest títol; entre els
seus amors més coneguts hi ha:
Ares, el déu de la guerra, que Adonis,el mortal més bell, la relació
va ser el seu principal amant. amb el qual va tenir un final tràgic.
26. Fruits d'aquestes relacions Afrodita va donar a llum alguns fills il·lustres: amb
Ares va ser mare d'Harmonia i d'Himer (déu dels casaments); amb Hermes,
ho va ser d'Hermafrodit; amb Dionís, va parir les tres Gràcies i Príap (déu
dels jardins) i amb l'heroi troià Anquises, va ser mare d'Eneas
Eneas fugint de Troia amb Les tres Gràcies, tal com les Príap mostrant els seus
Anquises a les espatlles. va imaginar Rubens. atributs com a déu de la
fertilitat
27. Tanmateix el seu fill més cèlebre va ser sempre Eros (Cupido per als romans)
Eros era el déu del desig (ἔ ρως). Era representat sempre com un
adolescent (més tard com un infant) amb ales i armat amb un arc i
fletxes que provocaven l'amor en les seves víctimes.
