3. Al començament hi va haver una explosió. No com les que coneixem a la
Terra, que parteixen d'un centre definit i s'expandeixen fins abastar una
part més o menys gran de l'aire circumdant, sinó una explosió que es va
produir simultàniament a tot arreu, omplint des del començament tot
l'espai i en la qual cada partícula de matèria es va allunyar ràpidament de
tota una altra partícula. "Tot l'espai", en aquest context, pot significar, o
bé la totalitat d'un Univers infinit, o bé la totalitat d'un Univers finit que es
corba sobre si mateix com la superfície d'una esfera. Cap d'aquestes
possibilitats és fàcil de comprendre, però això no ha de ser un obstacle, en
l'Univers primitiu, importa poc que l'espai sigui finit o infinit.
Segons la teoria de la relativitat general d'Einstein, el Big Bang representa
el principi, el gran esdeveniment en el qual no només la matèria, sinó que
també l'espai‐temps en si mateix, van començar a existir. Si bé, cap de les
teories clàssiques atorguen alguna pista sobre què hi havia abans del
«principi», no obstant això, s'han utilitzat càlculs quàntics gravitacionals
per tal de poder trobar els fils que condueixin a poder formar alguna idea
sobre el moment previ a l'inici de tot.
4. Es sap, que la relativitat general només permet descriure a un naixent
univers fins a un punt en què, les seves equacions, no faciliten l'explicació
de matèria tan densa i calenta com la que va haver existit en les primeres
fraccions de segon després de la creació. Per poder evitar aquesta barrera,
i donat els coneixements amb què es compten en l'actualitat, cal recórrer
a eines quàntiques que no estaven disponibles per Einstein quan va
formular la seva teoria. Combinant la física quàntica amb la relativitat
general, i molta computació, s'ha aconseguit desenvolupar alguns models
la idees matrius es remunten a abans del Big Bang, a un univers que es
recull i que contindria una física semblant a la nostra.
Si va existir un univers abans del Big
bang, no podria haver estat un forat negre?
La capacitat observacional amb què es compta en l'actualitat, sense tenir
la possibilitat de poder observar directament a un forat negre, ens
condueix a considerar que la teoria sobre l'existència en l'univers
d'aquests objectes sembla que és una realitat. Ja que la llum no pot
escapar d'ells la matèria se'ns fa invisible. Els raigs X que s'aconsegueixen
observant quan surten des d'aquells llocs de l'espai, on es presumeix que
hi ha un forat negre, no procedeixen, precisament, de l'objecte en qüestió.
Si els nostres coneixements acumulats no ens haguessin portat a la
capacitat de deducció amb què comptem en l'actualitat, un forat negre
ens semblaria, en l'observació visual, com l'existència d'un espai buit. Els
forats negres no són tan grans com sembla.
5. Això és el que ens porta a considerar que hi hauria d'existir una
significativa concentració màssica generadora d'una gravetat gairebé
incommensurable capaç d'originar un estable gran diàmetre orbital. Ha
estat el comportament que mostren estrelles, que orbiten al voltant
d'aquest «espai», i la curvatura de la llum que passa per les rodalies
d'aquest lloc, el que ha donat la cabuda per a acceptar l'existència en el
cosmos dels forats negres.
Una supernova1 té una velocitat d'escapament menor que la velocitat de
la llum. Per tant, tant la llum produïda en l'explosió supernova com la
matèria col.lapsada són emeses lluny cap a l'espai interestel a una
velocitat superior a la d'escapament.
1
Estel que, en un interval de temps d’uns quants dies, augmenta la
seva lluminositat per mitjà d’un procés explosiu fins a un valor
milions de vegades més gran que l’original, i després s’extingeix.
6. No obstant això, un forat negre té una densitat màssica molt més gran
que el d'una supernova, el que implica que tant la llum com la matèria no
poden escapar del confinament gravitatori que les sotmet ja que, per
això, requeririen poder arribar a una velocitat d'escapament superior a la
velocitat de la llum, el que no els és possible d'acord a les lleis de la
física. En conseqüència, la majoria dels físics consideren, per aquesta
raó, que és impossible que un forat negre pugui explotar. Tant la matèria
i la llum unida en el seu interior quan va començar la seva existència,
com la que es embulla posteriorment, romandran en el seu interior per
sempre.
La teoria del Big Bang és la que concita a una majoria de científics per a ser
considerada com la més viable en la seva formulació per a la creació de
l'univers. Els forats negres no podrien ser considerats compatibles amb
aquesta teoria, ja que, tant la llum, com tota la matèria que aconsegueix
atreure cap al seu interior, queden atrapades. Ara, aquestes emissions
detectades de raigs X pels observatoris de satèl∙lits que, precisament no
emanen directament del forat negre, sinó que, del sobreescalfament del
gas de la corona o atmosfera que circumda l'objecte, arribant al rang que
es requereix per a una emissió de raigs X altament energètics.
Ara bé, el mètode al qual concorren els astrònoms per poder efectuar les
estimacions dels mesuraments dels forats negres, és el d'examinar les
emissions de raigs X que es detecten, juntament amb la influència
gravitacional d'un forat a la galàxia on es presumeix que resideix.
