1. Frederick
i el
Període d’adaptació
Estefanía Gómez Jiménez
Ana Orfila Pons
Erika Taltavull Bagur
Educació socioemocional
GEDI 2010-2011

2. «Es el espacio de tiempo que transcurre desde
P que se produce la incorporación del niño/a al
a centro hasta que se encuentra plenamente
e d integrado en él»
(Núria Prat i Marisa del Río (2010) pàg.31)
r a «És el procés en el qual l’infant
p accepta el pas del context familiar
í t
al context de l’escola bressol».
(Montserrat Jubete (2007) pàg. 51)
o a
c
d i
e ó

3. L’AFECTIVITAT
JO
SABER ESTAR
És «la capacitat del nen per a relacionar la imatge d’ell mateix
amb els altres, els objectes, l’espai (...) Per tant el nen
construeix la imatge d’ell a partir de les pròpies percepcions i
emocions que l’acompanyen en la relació amb l’altre (MIRALL)
i les respostes positives o no que sorgeixen de la relació»
(Montserrat Jubete (2007) pàg. 53)

4. Escola
L’OBSERVACIÓ
amb l’objectiu de ser el company que està pel
nen/a durant tot el procés.
FUNCIÓ:
-Mirall del progenitor
-Organitzar el context (espai, temps, relacions i
objectes)

5. Actituds del mestre
Postures
Tonicitat del cos
Conèixer el significat de les diferents
maneres d’agafar l’infant
Lentitud dels moviments
No marxar bruscament del
camp visual del nen/a
Participar a partir de la mímica, la mirada i
el to suau de la veu

6. Clau del procés, condiciona
NEN el paper dels altres agents
(escola i família)
El nen/a passa per un
procés en el que inicialment
depèn totalment de la
família com agent efectiu
fins arribar a crear la seva
pròpia autonomia a partir
de les relacions amb els
demés i on la família
adquireix un paper
socialitzador.

7. Considerar l’infant com...
a subjecte de necessitat i de desig (anar i tornar).
És la base per adquirir l’autonomia real i psicològica
a subjecte amb necessitat d’un
espai adequat i objectes transicionals,
a més d’afectivitat i relacions socials
a subjecte actiu que, a partir de la pròpia
experiència, va establint vincles
i progressivament es va distanciant
dels pares fins que arriba un moment
en què és ell qui escull quedar-se a l’escola

8. Família
Acompanyant social i afectiu del
nen/a
Font de coneixement sobre el nen, els
seus hàbits i les seves necessitats.
L’escola ha de respectar la manera
de ser de cada família i ha d’estar
convençuda que la relació amb els
pares afecta directament als Infants

9. Fases
Juliol Setembre
Presentació inicial només amb el
col·lectiu de pares i mares. Entrada en petits grups als diferents
espais de l’escola, amb la intenció de
A partir de reunions en grup i començar a entrar en contacte amb
d’entrevistes individualitzades es els infants.
fa la presentació del projecte
educatiu de centre i de l’escola.

10. Procés de transició
Aquest és el període d’adaptació pròpiament dit que
permet fer a l’infant passar del context de la família
al context escolar.
L’espai ha de ser petit i tancat Els objectes han de ser primer de
per tal de donar seguretat i transició (objectes que porten de
contenció a l’infant casa) de seguretat (peluixos) i
finalment els de la classe.

11. Inicial
4 subtemps
«el mestre, veure l ’escola i jugar en el seus espais sense
l ’ansietat que crea la separació (...) abans de quedar-se a
l ’escola, és important viure-la. Hem de dissenyar una
entrada en la qual es pugui anar a veure la classe amb
algun familiar i després tornar a casa a dir-ho i a somiar-
ho» (Montserrat Jubete (2007) pàg. 79)
Distanciament
Correspon amb el segon i tercer dia, on l ’adult és
present una hora al dia. Aquí la separació entre adult
i infant és molt breu ja que el nen/a té la necessitat
de descobrir el seu entorn nou, però al mateix temps
depèn de la seguretat afectiva.

12. Acompanyament esporàdic
L’adult es queda una estona amb ell
però després s’acomiada i se’n va
Sempre acomiadar-se, sense convertir-
ho en una cosa dramàtica
Temps de permanència
L’adult no hi és i l ’espai d’entrada i
sortida adquireix una funció
simbòlica quan l ’infant el
considera com a lloc de tornada
dels pares, li proporciona seguretat

13. Etapa final
Una vegada l’infant s’ha
adaptat completament
a l’escola, aquest participarà
totalment en la jornada escolar
Novembre
Es faria una reunió general
amb les famílies per
comentar el primer mes
d’adaptació.

14. Dificultats durant el període
d’adaptació
Que la família dificulti
Que els pares no puguin l’adaptació, ja sigui perquè no
participar de manera hi ha comunicació o bé perquè
activa en el procés els pares no tenen una
d’adaptació per motius confiança plena amb el centre i
laborals. creuen que les necessitats de
l’infant no estaran cobertes.
Que el nen/a es posi malalt
Que els pares assumeixin rols
durant alguns d’aquest dies, que no els hi pertoquen.
la qual cosa implicaria haver
d’iniciar de nou el procés. Que els infants s’incorporin a
mitjan curs.

16. “Qui escampa els flocs de neu?
Qui fon el graç? Primer el ratolí primavera, que
rega les flors.
Qui fa sortir el mal temps? Després el ratolí de l’estiu, que els
Qui el fa canviar? hi dóna colors.
Qui esguarda el brot del trèvol Bolets i castanyes s’endú el ratolí
cada juny? de la tardor.
L’hivern va al darrera portant-nos
Qui encén la llum el fred glaçador.
al cel ben lluny?
No és una sort tenir un any
Quatre ratolins que dalt del amb quatre estacions?
cel fan un joc. Una menys o una més…
Quatre ratolins com vosaltres ens podrien buscar raons!”
i com jo.