SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  36
Télécharger pour lire hors ligne
La composició dels éssers vius IES: Rocagrossa Curs 210/11 1r BATXILLERAT
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Característiques dels essers vius: La biologia i els éssers vius. La biologia es la ciència  que estudia la vida (La vida  és el conjunt de tres propietats: nodrir-se, reproduir-se i relacionar-se)
Els nivells d’organització de la matèria Son els diferents graus de complexitat estructural.
Composició química de la matèria viva Els elements químics, els àtoms i les molècules  : Element químic o substància simple ; No es pot  descompondre en  d’altres mitjançant reaccions químiques. Exemple: H,N,C.... Àtoms;   És la part més petita d’un element químic. Bàsicament estan constituïts  per un nucli format per protons i neutrons  i una escorça formada per electrons. Molècula ;  És la unió de dos o més  àtoms. Subtància composta ; És la formada per dos  o més elements químics
Enllaços químics L’enllaç químic és la unió entre àtoms, ions o molècules
Enllaços químics: Enllaç iònic Es dóna quan un dels àtoms capta electrons de l’altre. L’enllaç iònic es dona entre àtoms d’electronegativitat molt diferent, entre àtoms molt electronegatius i àtoms mot electropositius. Enllaç covalent: Es forma quan dos àtoms comparteixen electrons. Es dona entre àtoms d’electronegativitat alta i similar. Els electrons més externs circulen en orbitals  compartits per completar la seua última capa d'electrons
Enllaços químics: enllaç covalent apolar Enllaços no polars:   Els electrons es  reparteixen uniformement -  entre àtoms amb electronegativitat semblant
Enllaços químics: enllaç covalent polar Entre àtoms amb diferent electronegativitat on l’àtom de major electronegativitat atrau més fortament els electrons
Enllaç intermolecular del tipus enllaç d’hidrogen Enllaços intermoleculars Enllaç intermolecular per forces de Van der Waals
Els bioelements o elements biogènics   Són aquests elements químics  que es troben en la matèria viva; poden ser primaris i secundaris.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
L’àtom del carboni. Hidrocarburs Àtom del carboni.  Les quatre valències del carboni es disposen cap als vèrtexs d’un hipotètic  tetraedre
Els principis immediats o biomolècules Imatge d’estructura d’una proteïna feta amb ordinador
1.1. Contingut d'aigua dels éssers vius L'aigua constitueix aproximadament un 70% del pes dels éssers vius. Aquesta proporció depén de tres factors: + Tipus d'organisme  : medusa: 98% , algues: 95% , fongs: 80% , cos humà: 63% +  Classe d'òrgan o teixit  : cervell: 90% , músculs: 77% , os: 22% , dentina:10% +  Edat de l'organisme : embrió; 94% , nounat: 69% , adult: 63% Hi ha una relació directa entre  contingut hídric  i  activitat fisiològica.  . Una pèrdua d'un 10% pot suposar la mort de l'organisme. Alguns organismes primitius (bacteris i protozous) o els vegetals poden reduir-ne el seu contingut sense morir, tot entrant en un estat de  vida latent  (espores , llavors). Amb la rehidratació retorna l'activitat fisiològica. L’aigua  :
L'aigua es troba en la matèria viva en tres formes :  Aigua circulant : Sang, limfa, saba  Aigua intersticial , situada en l'exterior cel·lular, com en el teixit conjuntiu  Aigua intracel·lular : citoplasma, interior dels orgànuls EIs organismes poden  aconseguir l’aigua: a) Directament a partir de l’aigua  exterior b) A partir d’altres biomolècules per mitjà de  diferents reaccions bioquímiques; és el que s’anomena  aigua metabòlica . http:// www.ehu.es / biomoleculas /agua/ agua.htm#pq1http :// www.ehu.es / biomoleculas /agua/ agua.htm#pq1http :// www.ehu.es / biomoleculas /agua/ agua.htm#pq1http :// www.ehu.es / biomoleculas /agua/ agua.htm#pq1 C 6 H 12 O 6  + 6O 2       6 CO 2  + 6 H 2 O
5.   Estructura de la molècula d’aigua L’aigua (H 2 O) té propietats excepcionals en relació amb altres molècules semblants (NH 3 , CO 2 , CH 4 , SH 2 ). Aquestes propietats depenen de la seua estructura : 1.   Disposició tetraèdrica  dels orbitals sp 3 2.  Encara que té una càrrega total neutra presenta una distribució asimètrica dels electrons i la converteix en una  molècula polar.
L’aigua: Características fundamentales de l’aigua ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Elevada  calor específica.  (Es denomina calor específica a la capacitat d'emmagatzemar energia per a un augment determinat de la temperatura )  L'aigua pot absorbir grans quantitats de calor, mentre que, proporcionalment, la seva temperatura només s'eleva lleugerament. Aquesta propietat permet que el contingut aquós de les cèl·lules serveixi de protecció a les sensibles molècules orgàniques davant els canvis bruscs de temperatura (fa d’esmorteïdor tèrmic). L’aigua: Características fundamentales de l’aigua L'aigua és el líquid que més substàncies dissol (dissolvent universal ). Aquesta propietat, es deu a la seva capacitat per a formar ponts d'H  amb substàncies polars (grups –OH d'alcohols i sucres, grups -NH2 d'aminoàcids, proteïnes, àcids nuclèics, etc.),  es dissolen quan interaccionen amb les molècules de l'aigua.
L’aigua: Características fundamentales de l’aigua Elevada  constat dielèctrica. Es a dir molta facilitat per a trencar l’enllaç iònic de les sals, el que fa que es dissolguin. Acció dissolvent de l’aigua sobre els compostos iònics i solvatació d’aquests Baix  grau d’ionització. De cada 10.000.000 de molècules d’aigua ,nomes una es troba ionitzada. Aquesta capacitat dissolvent de l’aigua i la seva abundància en el medi natural expliquen que sigui el  vehicle de transport  i captació de sals minerals per les plantes, per exemple) i el medi on es fan totes les  reaccions químiques  de l’organisme (aquest és el cas de la digestió dels aliments).
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],L’aigua: Características fundamentales de l’aigua
Funcions de l’aigua en els éssers vius Funció  dissolvent  i de  transport  de substàncies.  Funció  bioquímica   (durant la fotosíntesi) Funció  mecànica  amortidora Funció  estructural Funció  termoreguladora
Funció dissolvent de les substàncies : L’aigua és bàsica per a la vida, ja que gairebé totes les reaccions biològiques tenen lloc al medi aquós. Funció bioquímica : L’aigua intervé en nombroses reaccions químiques, per exemple, en la hidròlisi (ruptura d’enllaços amb la intervenció de l’aigua) que es dóna durant la digestió dels aliments, com a font d’hidrògens en la fotosíntesi, etc. Funció de transport .  L’aigua és el mitjà de transport de les substàncies des de l’exterior fins a l’interior dels organismes en el mateix organisme, com ara l’ascensió de la saba bruta als arbres. Funció estructural .  El volum i la forma de les cèl·lules que estan mancades de membrana rígida es mantenen gràcies a la pressió que exerceix l’aigua interna. Quan les cèl·lules perden aigua, perden la turgència natural, s’arruguen i fins i tot es poden trencar (lisi). Funció mecànica amortidora.   Per exemple, els vertebrats tenen a les articulacions bosses de líquid sinovial que evita el fregament entre els ossos Funció termoreguladora.   Es deguda a la seva elevada calor específica i a la seva elevada calor de vaporització. Per exemple, els animals, quan suen, expulsen aigua, la qual, per evaporar-se, pren calor del cos i. com a conseqüència, aquest es refreda.
Sals  minerals ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Les dissolucions i les dispersions col·loïdals CONCEPTE DE DISPERSIÓ AQUOSA Definició de dispersió : mescla homogènia de molècules distintes. En aquest cas aigua i altres components. Fases de que consta : fase dispersant (aigua) i fase dispersa (formada per molècules de baix pes molecular (anomenades dispersions moleculars o dissolucions) o partícules grans (dispersions col·loïdals, emulsions i suspensions
Propietats de les dissolucions ,[object Object],[object Object]
Propietats de les dissolucions. Processos d’osmosi
Turgència - Si una cèl·lula es col·loca en un medi hipotònic guanya aigua i s'infla.  - Pot esclatar si és una cèl·lula animal.  - No esclata si té paret cel·lular (cèl·lules vegetals i fongs).  Plasmòlisi - Si una cèl·lula es col·loca en un medi hipertònic perd aigua i s'arruga.  - Mor si perd molta aigua.
Estabilitat del grau d’acidesa 0 pH És la mesura de l’acidesa o de l’alcalinitat d’una determinada substància, la seva escala va de 0 a 14 i El pH neutre té valor 7.   Així, si el pH és inferior a 7 es diu que l’aigua és àcida    Si el pH és superior a 7 l’aigua és bàsica.    El pH idoni a N.B. es troba entre 7,0 i 7,8. El pH es pot mesurar mitjançant un test colorimètric o amb un mesurador electrònic (pHmetre).
 
 
Regulació de l'equilibri àcid-base:  En els éssers vius existeix sempre una certa quantitat de hidrogenions (H+) i d'ions hidroxil (OH-)  ,[object Object],[object Object],[object Object]
Un tampó està format per una barreja d'un àcid feble i una sal del mateix àcid;  el més estès és el format per l'àcid carbònic (CO 3 H 2 ) i el bicarbonat sòdic (CO 3 HNa). Suposem que l'organisme es veu sotmès a un excés d'àcid clorhídric que, en conseqüència alliberarà protons que faran disminuir el pH. En aquest moment entra en funcionament el sistema esmorteïdor i ocorre el següent: Regulació de l'equilibri àcid-base: ,[object Object],[object Object],La sal que es forma (NaCl) és neutra i, encara que es dissocïi, no allibera protons i, a més, és habitualment expulsada per l'orina. 2. L'àcid carbònic que s'ha format podria incrementar l'acidesa, però ràpidament es descompon en CO2, que s'allibera amb la respiració, i aigua que és neutra: CO 3 H 2  CO 2  + H 2 O
Les dispersions col·loïdals: sol i gel Formes de sol i de gel d’una dispersió col·loïdal
Diàlisi
Les dispersions col·loïdals: electroforesi Electroforesi d’una proteïna bàsica
7. Òsmosi i pressió osmòtica

Contenu connexe

Tendances

Els àcids nucleics
Els àcids nucleicsEls àcids nucleics
Els àcids nucleicsAnna Giro
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticOriol Baradad
 
04. Els bioelements
04. Els bioelements04. Els bioelements
04. Els bioelementsDani Ribo
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassosDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesBiologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Oriol Baradad
 
11. Els disacàrids
11. Els disacàrids11. Els disacàrids
11. Els disacàridsDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliBiologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliOriol Baradad
 
Àcids i Bases
Àcids i BasesÀcids i Bases
Àcids i Basesavillalbs
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososOriol Baradad
 
practica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnespractica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnesAndreea ...
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèriaDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeOriol Baradad
 

Tendances (20)

Els àcids nucleics
Els àcids nucleicsEls àcids nucleics
Els àcids nucleics
 
Cilis i flagels
Cilis i flagelsCilis i flagels
Cilis i flagels
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
 
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMICU.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
 
04. Els bioelements
04. Els bioelements04. Els bioelements
04. Els bioelements
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Tema5. ÀCIDS NUCLEICS
Tema5. ÀCIDS NUCLEICSTema5. ÀCIDS NUCLEICS
Tema5. ÀCIDS NUCLEICS
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos
 
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesBiologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 
11. Els disacàrids
11. Els disacàrids11. Els disacàrids
11. Els disacàrids
 
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliBiologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
 
Àcids i Bases
Àcids i BasesÀcids i Bases
Àcids i Bases
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 
practica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnespractica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnes
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 

En vedette

Els éssersvius
Els éssersvius Els éssersvius
Els éssersvius jcontre1
 
Unitat 3 àcids nucleics
Unitat 3  àcids nucleicsUnitat 3  àcids nucleics
Unitat 3 àcids nucleicsjlbugeda
 
Sortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxaSortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxairiera5
 
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments iriera5
 
La catalasa
La catalasaLa catalasa
La catalasairiera5
 
38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció38. les membranes de secreció
38. les membranes de secrecióDani Ribo
 
Taller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el càncerTaller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el cànceririera5
 
Pràctica de glícids
Pràctica de glícidsPràctica de glícids
Pràctica de glícidsiriera5
 
49. Els cloroplasts
49. Els cloroplasts49. Els cloroplasts
49. Els cloroplastsDani Ribo
 
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2dolors
 
Demostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosiDemostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosiiriera5
 
La cèl·lula 1
La cèl·lula 1La cèl·lula 1
La cèl·lula 1M T
 
Los glucidos
Los glucidosLos glucidos
Los glucidosbelensg
 
48. Els mitocondris
48. Els mitocondris48. Els mitocondris
48. Els mitocondrisDani Ribo
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsconchi
 
La cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaLa cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaCC NN
 
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularOriol Baradad
 

En vedette (19)

Els éssersvius
Els éssersvius Els éssersvius
Els éssersvius
 
Unitat 3 àcids nucleics
Unitat 3  àcids nucleicsUnitat 3  àcids nucleics
Unitat 3 àcids nucleics
 
Sortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxaSortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxa
 
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
 
La catalasa
La catalasaLa catalasa
La catalasa
 
38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció
 
Taller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el càncerTaller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el càncer
 
Pràctica de glícids
Pràctica de glícidsPràctica de glícids
Pràctica de glícids
 
49. Els cloroplasts
49. Els cloroplasts49. Els cloroplasts
49. Els cloroplasts
 
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
 
Demostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosiDemostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosi
 
La cèl·lula 1
La cèl·lula 1La cèl·lula 1
La cèl·lula 1
 
Los glucidos
Los glucidosLos glucidos
Los glucidos
 
Àcids nucleics
Àcids nucleicsÀcids nucleics
Àcids nucleics
 
48. Els mitocondris
48. Els mitocondris48. Els mitocondris
48. Els mitocondris
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
 
La cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaLa cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vida
 
LES CÈL·LULES
LES CÈL·LULESLES CÈL·LULES
LES CÈL·LULES
 
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
 

Similaire à LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS

Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point (2)
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point (2)Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point (2)
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point (2)montsejaen
 
la composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.pptla composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.pptalmualva
 
la composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.pptla composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.pptalmualva
 
La composició dels éssers vius
La composició dels éssers viusLa composició dels éssers vius
La composició dels éssers viusCC NN
 
Bio 1r definitiu
Bio 1r definitiuBio 1r definitiu
Bio 1r definitiuCC NN
 
Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Carles Ferrer
 
Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Carles Ferrer
 
Tema 1. Bioelements I Biomolècules
Tema 1. Bioelements I BiomolèculesTema 1. Bioelements I Biomolècules
Tema 1. Bioelements I Biomolèculesbsantonja
 
Biomolècules inorgàniques i Glúcids i Lípids
Biomolècules inorgàniques i Glúcids i LípidsBiomolècules inorgàniques i Glúcids i Lípids
Biomolècules inorgàniques i Glúcids i LípidsDesirée
 
Unitat5
Unitat5Unitat5
Unitat5Sergi
 
Unitats 1 i 2
Unitats 1 i 2Unitats 1 i 2
Unitats 1 i 2tiotavio
 
La vida s'organitza acte 2 escena 2
La vida s'organitza acte 2 escena 2La vida s'organitza acte 2 escena 2
La vida s'organitza acte 2 escena 2Marta Torres
 

Similaire à LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS (20)

Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point (2)
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point (2)Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point (2)
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point (2)
 
la composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.pptla composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.ppt
 
la composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.pptla composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.ppt
 
La composició dels éssers vius
La composició dels éssers viusLa composició dels éssers vius
La composició dels éssers vius
 
U 1 1r Bat
U 1 1r BatU 1 1r Bat
U 1 1r Bat
 
U 1 1r Bat
U 1 1r BatU 1 1r Bat
U 1 1r Bat
 
Apuntes bio
Apuntes bioApuntes bio
Apuntes bio
 
Bio 1r definitiu
Bio 1r definitiuBio 1r definitiu
Bio 1r definitiu
 
Aigua i sals minerals ppt
Aigua i sals minerals pptAigua i sals minerals ppt
Aigua i sals minerals ppt
 
Bioelements i aigua
Bioelements i aiguaBioelements i aigua
Bioelements i aigua
 
Biomolècules
BiomolèculesBiomolècules
Biomolècules
 
Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1
 
Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1
 
Tema 1. Bioelements I Biomolècules
Tema 1. Bioelements I BiomolèculesTema 1. Bioelements I Biomolècules
Tema 1. Bioelements I Biomolècules
 
Biomolècules inorgàniques i Glúcids i Lípids
Biomolècules inorgàniques i Glúcids i LípidsBiomolècules inorgàniques i Glúcids i Lípids
Biomolècules inorgàniques i Glúcids i Lípids
 
Tema 1
Tema 1Tema 1
Tema 1
 
2n eso tema 1
2n eso tema 12n eso tema 1
2n eso tema 1
 
Unitat5
Unitat5Unitat5
Unitat5
 
Unitats 1 i 2
Unitats 1 i 2Unitats 1 i 2
Unitats 1 i 2
 
La vida s'organitza acte 2 escena 2
La vida s'organitza acte 2 escena 2La vida s'organitza acte 2 escena 2
La vida s'organitza acte 2 escena 2
 

Plus de conchi

Viatjar segur
Viatjar segurViatjar segur
Viatjar segurconchi
 
3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdica3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdicaconchi
 
2a part dna
2a part dna2a part dna
2a part dnaconchi
 
1a part genetica
1a part genetica1a part genetica
1a part geneticaconchi
 
Magnetisme
MagnetismeMagnetisme
Magnetismeconchi
 
2n part
2n part2n part
2n partconchi
 
Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)conchi
 
Tema 5 proteines
Tema  5 proteinesTema  5 proteines
Tema 5 proteinesconchi
 
Espectros
EspectrosEspectros
Espectrosconchi
 
Tema 6 enzims
Tema 6 enzimsTema 6 enzims
Tema 6 enzimsconchi
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvconchi
 
Metab07pp
Metab07ppMetab07pp
Metab07ppconchi
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvconchi
 
Mutacions(final)
Mutacions(final)Mutacions(final)
Mutacions(final)conchi
 
La Cel
La CelLa Cel
La Celconchi
 
Sistema Inmune
Sistema InmuneSistema Inmune
Sistema Inmuneconchi
 

Plus de conchi (16)

Viatjar segur
Viatjar segurViatjar segur
Viatjar segur
 
3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdica3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdica
 
2a part dna
2a part dna2a part dna
2a part dna
 
1a part genetica
1a part genetica1a part genetica
1a part genetica
 
Magnetisme
MagnetismeMagnetisme
Magnetisme
 
2n part
2n part2n part
2n part
 
Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)
 
Tema 5 proteines
Tema  5 proteinesTema  5 proteines
Tema 5 proteines
 
Espectros
EspectrosEspectros
Espectros
 
Tema 6 enzims
Tema 6 enzimsTema 6 enzims
Tema 6 enzims
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vv
 
Metab07pp
Metab07ppMetab07pp
Metab07pp
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vv
 
Mutacions(final)
Mutacions(final)Mutacions(final)
Mutacions(final)
 
La Cel
La CelLa Cel
La Cel
 
Sistema Inmune
Sistema InmuneSistema Inmune
Sistema Inmune
 

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS

  • 1. La composició dels éssers vius IES: Rocagrossa Curs 210/11 1r BATXILLERAT
  • 2.
  • 3. Els nivells d’organització de la matèria Son els diferents graus de complexitat estructural.
  • 4. Composició química de la matèria viva Els elements químics, els àtoms i les molècules : Element químic o substància simple ; No es pot descompondre en d’altres mitjançant reaccions químiques. Exemple: H,N,C.... Àtoms; És la part més petita d’un element químic. Bàsicament estan constituïts per un nucli format per protons i neutrons i una escorça formada per electrons. Molècula ; És la unió de dos o més àtoms. Subtància composta ; És la formada per dos o més elements químics
  • 5. Enllaços químics L’enllaç químic és la unió entre àtoms, ions o molècules
  • 6. Enllaços químics: Enllaç iònic Es dóna quan un dels àtoms capta electrons de l’altre. L’enllaç iònic es dona entre àtoms d’electronegativitat molt diferent, entre àtoms molt electronegatius i àtoms mot electropositius. Enllaç covalent: Es forma quan dos àtoms comparteixen electrons. Es dona entre àtoms d’electronegativitat alta i similar. Els electrons més externs circulen en orbitals compartits per completar la seua última capa d'electrons
  • 7. Enllaços químics: enllaç covalent apolar Enllaços no polars: Els electrons es reparteixen uniformement - entre àtoms amb electronegativitat semblant
  • 8. Enllaços químics: enllaç covalent polar Entre àtoms amb diferent electronegativitat on l’àtom de major electronegativitat atrau més fortament els electrons
  • 9. Enllaç intermolecular del tipus enllaç d’hidrogen Enllaços intermoleculars Enllaç intermolecular per forces de Van der Waals
  • 10. Els bioelements o elements biogènics Són aquests elements químics que es troben en la matèria viva; poden ser primaris i secundaris.
  • 11.
  • 12. L’àtom del carboni. Hidrocarburs Àtom del carboni. Les quatre valències del carboni es disposen cap als vèrtexs d’un hipotètic tetraedre
  • 13. Els principis immediats o biomolècules Imatge d’estructura d’una proteïna feta amb ordinador
  • 14. 1.1. Contingut d'aigua dels éssers vius L'aigua constitueix aproximadament un 70% del pes dels éssers vius. Aquesta proporció depén de tres factors: + Tipus d'organisme : medusa: 98% , algues: 95% , fongs: 80% , cos humà: 63% + Classe d'òrgan o teixit : cervell: 90% , músculs: 77% , os: 22% , dentina:10% + Edat de l'organisme : embrió; 94% , nounat: 69% , adult: 63% Hi ha una relació directa entre contingut hídric i activitat fisiològica. . Una pèrdua d'un 10% pot suposar la mort de l'organisme. Alguns organismes primitius (bacteris i protozous) o els vegetals poden reduir-ne el seu contingut sense morir, tot entrant en un estat de vida latent (espores , llavors). Amb la rehidratació retorna l'activitat fisiològica. L’aigua :
  • 15. L'aigua es troba en la matèria viva en tres formes : Aigua circulant : Sang, limfa, saba Aigua intersticial , situada en l'exterior cel·lular, com en el teixit conjuntiu Aigua intracel·lular : citoplasma, interior dels orgànuls EIs organismes poden aconseguir l’aigua: a) Directament a partir de l’aigua exterior b) A partir d’altres biomolècules per mitjà de diferents reaccions bioquímiques; és el que s’anomena aigua metabòlica . http:// www.ehu.es / biomoleculas /agua/ agua.htm#pq1http :// www.ehu.es / biomoleculas /agua/ agua.htm#pq1http :// www.ehu.es / biomoleculas /agua/ agua.htm#pq1http :// www.ehu.es / biomoleculas /agua/ agua.htm#pq1 C 6 H 12 O 6 + 6O 2    6 CO 2 + 6 H 2 O
  • 16. 5. Estructura de la molècula d’aigua L’aigua (H 2 O) té propietats excepcionals en relació amb altres molècules semblants (NH 3 , CO 2 , CH 4 , SH 2 ). Aquestes propietats depenen de la seua estructura : 1. Disposició tetraèdrica dels orbitals sp 3 2. Encara que té una càrrega total neutra presenta una distribució asimètrica dels electrons i la converteix en una molècula polar.
  • 17.
  • 18. Elevada calor específica. (Es denomina calor específica a la capacitat d'emmagatzemar energia per a un augment determinat de la temperatura ) L'aigua pot absorbir grans quantitats de calor, mentre que, proporcionalment, la seva temperatura només s'eleva lleugerament. Aquesta propietat permet que el contingut aquós de les cèl·lules serveixi de protecció a les sensibles molècules orgàniques davant els canvis bruscs de temperatura (fa d’esmorteïdor tèrmic). L’aigua: Características fundamentales de l’aigua L'aigua és el líquid que més substàncies dissol (dissolvent universal ). Aquesta propietat, es deu a la seva capacitat per a formar ponts d'H amb substàncies polars (grups –OH d'alcohols i sucres, grups -NH2 d'aminoàcids, proteïnes, àcids nuclèics, etc.), es dissolen quan interaccionen amb les molècules de l'aigua.
  • 19. L’aigua: Características fundamentales de l’aigua Elevada constat dielèctrica. Es a dir molta facilitat per a trencar l’enllaç iònic de les sals, el que fa que es dissolguin. Acció dissolvent de l’aigua sobre els compostos iònics i solvatació d’aquests Baix grau d’ionització. De cada 10.000.000 de molècules d’aigua ,nomes una es troba ionitzada. Aquesta capacitat dissolvent de l’aigua i la seva abundància en el medi natural expliquen que sigui el vehicle de transport i captació de sals minerals per les plantes, per exemple) i el medi on es fan totes les reaccions químiques de l’organisme (aquest és el cas de la digestió dels aliments).
  • 20.
  • 21. Funcions de l’aigua en els éssers vius Funció dissolvent i de transport de substàncies. Funció bioquímica (durant la fotosíntesi) Funció mecànica amortidora Funció estructural Funció termoreguladora
  • 22. Funció dissolvent de les substàncies : L’aigua és bàsica per a la vida, ja que gairebé totes les reaccions biològiques tenen lloc al medi aquós. Funció bioquímica : L’aigua intervé en nombroses reaccions químiques, per exemple, en la hidròlisi (ruptura d’enllaços amb la intervenció de l’aigua) que es dóna durant la digestió dels aliments, com a font d’hidrògens en la fotosíntesi, etc. Funció de transport . L’aigua és el mitjà de transport de les substàncies des de l’exterior fins a l’interior dels organismes en el mateix organisme, com ara l’ascensió de la saba bruta als arbres. Funció estructural . El volum i la forma de les cèl·lules que estan mancades de membrana rígida es mantenen gràcies a la pressió que exerceix l’aigua interna. Quan les cèl·lules perden aigua, perden la turgència natural, s’arruguen i fins i tot es poden trencar (lisi). Funció mecànica amortidora. Per exemple, els vertebrats tenen a les articulacions bosses de líquid sinovial que evita el fregament entre els ossos Funció termoreguladora. Es deguda a la seva elevada calor específica i a la seva elevada calor de vaporització. Per exemple, els animals, quan suen, expulsen aigua, la qual, per evaporar-se, pren calor del cos i. com a conseqüència, aquest es refreda.
  • 23.
  • 24. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals CONCEPTE DE DISPERSIÓ AQUOSA Definició de dispersió : mescla homogènia de molècules distintes. En aquest cas aigua i altres components. Fases de que consta : fase dispersant (aigua) i fase dispersa (formada per molècules de baix pes molecular (anomenades dispersions moleculars o dissolucions) o partícules grans (dispersions col·loïdals, emulsions i suspensions
  • 25.
  • 26. Propietats de les dissolucions. Processos d’osmosi
  • 27. Turgència - Si una cèl·lula es col·loca en un medi hipotònic guanya aigua i s'infla. - Pot esclatar si és una cèl·lula animal. - No esclata si té paret cel·lular (cèl·lules vegetals i fongs). Plasmòlisi - Si una cèl·lula es col·loca en un medi hipertònic perd aigua i s'arruga. - Mor si perd molta aigua.
  • 28. Estabilitat del grau d’acidesa 0 pH És la mesura de l’acidesa o de l’alcalinitat d’una determinada substància, la seva escala va de 0 a 14 i El pH neutre té valor 7. Així, si el pH és inferior a 7 es diu que l’aigua és àcida Si el pH és superior a 7 l’aigua és bàsica. El pH idoni a N.B. es troba entre 7,0 i 7,8. El pH es pot mesurar mitjançant un test colorimètric o amb un mesurador electrònic (pHmetre).
  • 29.  
  • 30.  
  • 31.
  • 32.
  • 33. Les dispersions col·loïdals: sol i gel Formes de sol i de gel d’una dispersió col·loïdal
  • 35. Les dispersions col·loïdals: electroforesi Electroforesi d’una proteïna bàsica
  • 36. 7. Òsmosi i pressió osmòtica