SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  31
TEMA 8: Orgànuls cel.lulars delimitats per membranes IES ROCAGROSSA (2010/11)
Xarxa de membranes interconnectades que formen cisternes, tubs aplanats i sàculs comunicats entre si. Constitueix un únic compartiment amb un espai intern que es diu LUMEN. RETICLE  ENDOPLASMÀTIC •  Hi ha una zona del RE que conté  ribosomes  associats a la cara externa de la seva membrana i pel seu aspecte al microscopi electrònic rep el nom de RE rugós  (RER). •  La zona que no té ribosomes s'anomena  RE llis  (REL). •  El  RER  està organitzat en piles de  sàculs aplanats •  El  REL  està constituït per una sèrie de  túbuls fins , molt sovint ramificats. Una part del RE rugós continua amb la  membrana externa del nucli mentre que una altra part es comunica dinàmicament amb  l'aparell de Golgi,  a través de vesícules transportadores .
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Reticle endoplasmàtic  Microfotografia del reticle endoplasmàtic rugós presa amb el microscopi electrònic. 61.500 augments Membranes:  Color violeta Ribosomes:  Color verd
Síntesi de proteïnes a la membrana del  reticle endoplasmàtic rugós
L’aparell de Golgi És un conjunt d’orgànuls situats prop del nucli en  les cèl·lules animals i en algunes de vegetals.   Està format per unes estructures en forma de bosses o sacs  aplanats anomenats  dictiosomes.   L’aparell de Golgi desprèn unes petites bossetes plenes de  substàncies que poden ser de dos tipus: –  Lisosomes   (si porten substàncies digestives) –  Vesícules de secreció   (en aquest cas es dirigeixen cap a la membrana i aboquen el seu contingut a l’exterior, tot soldant-s’hi i fent-la créixer o regenerarse). • Es una estructura dinàmica,que es forma constantment a partir del reticle endoplasmàtic.
_ Exercir el paper d’organització de la circulació molecular de la cèl·lula: –  Fa el  transport, maduració, acumulació i secreció de proteïnes   procedents del reticle endoplasmàtic. –  També  sintetitza i uneix substàncies   que més tard formaran part de la membrana plasmàtica. –  Realitza la  síntesis de glúcids   que formaran la paret cel·lular en el cas de lescèl·lules vegetals. _Síntesi de polisacàrids. FUNCIONS L'Aparell  de  Golgi .( Animació )
Estructura del complex de Golgi
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Els lisosomes
Vacúols ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Funció:   _ Acumular aigua sense variar-ne la quantitat de citosol ni la salinitat . (Turgència) _ Emmagatzemar substàncies  de reserva,de rebuig, específiques  i amb funció esquelètica. _ Transport de substàncies. En les cèl·lules animals es distingeixen dos tipus de vacúols: amb funció nutritiva i reguladors de la prensió osmótica.
ELS PEROXISOMES I GLIOXISOMES Els  peroxisomes ,[object Object],Els glioxisomes Són una classe de peroxisomes que només existeixen en les cèl.lules vegetals. Contenen enzims responsables del cicle de l’ àcid glicoxílic.  Permeten fabricar glúcids a partir de lípids Són importantsen la germinació de les llavors.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Membrana externa amb moltes protïnes transmembranoses que actuen com a canals de penetració de substàncies Membrana interna amb molts replecs  anomentats crestes  mitocondrials, en  ella es troben proteïnes Espai Intermembranós Espai entre les dues  membranes . Matriu Medi intern rics en enzims on es duu a terme moltes reaccions químiques . ELS MITOCONDRIS
• La  membrana mitocondrial interna   es troba plegada en nombroses  crestes mitocondrials   que augmenten la seua superfície unes cinc vegades. És molt rica en proteïnes , de les quals podem destacar aquelles que catalitzen  reaccions d'oxidació de la respiració cel·lular • La  matriu   conté una mescla molt concentrada d'enzims , inclosos els encarregats de l'oxidació del piruvat i dels àcids grassos i els que participen al  cicle de Krebs. Conté vàries còpies  d' ADN mitocondrial   (bicatenari i circular) , ribosomes mitocondrials ( mitoribosomes ) -lliures o adosats a la membrana interna- , ARNt i enzims necessaris per a la síntesi de proteïnes mitocondrials. •  La seva funció principal és la  respiració aeròbia
[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],ELS CLOROPLASTS •  La seva estructura  és força complexa. •  Tenen dues membranes, una d'externa que la delimita i una altra d'interna amb nombrosos plecs cap a l'interior anomenats  lamel·les . •  En aquests plecs hi ha situats uns corpuscles apilats que es diuen  grana ,   de color verd, i és en ells on està situada la  clorofil·la .  L'espai que queda entre els grana s'anomena  estroma. Contenen una petita quantitat d'ADN diferent del del nucli i uns pocs ribosomes diferents dels citoplasmàtics. Inmersos en el  estroma  hi ha sàculs aplanats  que són els  tilacoides.
Els pigments fotosintètics capten l’energia solar, s’exciten i alliberen electrons. Aquests electrons són transportats juntament amb protons a través de les proteïnes de la membrana, transport que fa possible la síntesi d’ATP 6 CO2  +  6 H2O  +  nATP  ---------  C6H12O6  +  6 O2 Els cloroplasts també tenen ADN i ribosomes i poden sintetitzar proteïnes específiques. ELS CLOROPLASTS ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],ELS CLOROPLASTS Duen a terme la fotosíntesi (procés que transforma l’energia lluminosa en energia química en forma d’ATP). Aquest ATP s’utilitzarà per a sintetitzar glucosa a partit de CO 2   i  H 2 O.
 
El nucli El nucli  és una estructura constituïda per una membrana doble, anomenada embolcall o coberta nuclear, que envolta el material genètic (ADN) de la cèl·lula, i així el separa del citoplasma.  El medi intern nuclear rep el nom de nucleoplasma, i conté, més o menys condensades, les fibres d’ADN, que reben el nom de cromatina, i un o dos corpuscles, molt rics en ARN, anomenats nuclèols
 
CARACTERÍSTIQUES DEL NUCLI ,[object Object],[object Object],[object Object],Mida La mida del nucli  és  molt variable . La mitjana oscil.la entre les  5μ  i les  25μ .  Per a cada tipus de cèl.lules hi ha una relació nucleoplasmàtica que es manté constant. Per sota d’un valor determinat d’aquesta relació, s’indueix la iniciació de la divisió cel.lular. Forma En les  cèl·lules vegetals   el nucli en interfase, sol ser  discoïdal  i, generalment, es troba en  posició lateral . En les  cèl·lules animals   el nucli interfàsic acostuma a ser  esfèric  i,generalment, es troba en posició  central.  També hi ha casos de nucli amb altres formes; per exemple, en ferradura, en forma de rosari, polilobulat, amb prolongacions o ramificat.
 
L’embolcall nuclear  està constituït per 2membranes que procedeixen del Reticle endoplasmàtic: - Una  membrana externa , d’uns  70 A a 90 A - Un espai intermembranós anomenat  espai perinuclear , d’uns 200 a 300 . - Una  membrana interna , també d’uns 70 a 90 A, - A sota de la membrana interna hi ha una capa densa de proteïnes fibril.lars, anomenada  làmina nuclear , o també  làmina fibrosa . La  membrana externa   presenta a la cara exterior un gran nombre de  ribosomes  adossats, està en comunicació amb el reticle endoplasmàtic rugós, i pot fer les mateixes funcions que aquest Estructura nuclear
La  membrana interna   presenta un tipus de proteïnes de membrana que serveixen d’ancoratge per a les proteïnes que constitueixen la làmina nuclear, estan relacionades amb la formació dels porus. Els  porus nuclears : L’ embolcall nuclear està perforat per un elevat nombre de porus, Els porus nuclears són orificis d’uns  800 A  de diàmetre. Cada porus té una sèrie de proteïnes que el circumden. anomenada  complex del porus nuclear .  La llum del canal  està tapada per  vuit partícules proteiques còniques  que deixen un canal de tan sols uns 100 A de diàmetre. A més, aquest pot estar obturat per una  proteïna central . A causa d’això,els porus  poden regular el pas no tan sols de subunitats ribosòmiques, sinó fins i tot de proteïnes de mida petita.
 
Funcions de la  membrana nuclear ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
EL NUCLEOPLASMA El nucleoplasma és el medi intern del nucli . També es coneix com  matriu nuclear   o Carioplasma. Es una dispersió col·loïdal en estat de gel, composta de proteïnes ,  enzims polimerases, ribonucleoproteïnes i histones, nucleòtids d’ARN, i ADN ,  d’aigua i ions . ESTRUCTURA S’ha observat l’existència d’una  xarxa de proteïnes fibril.lars  en el nucleoplasma amb una estructura i una funcionalitat similars a les del citosquelet que hi ha al citosol. ,[object Object],[object Object],[object Object],FUNCIONS
EL NUCLÈOL ,[object Object]
Funció: El nuclèol és  una  fàbrica d’ARNr, imprescindible per a la formació dels ribosomes, que son les fàbriques de síntesi de proteïnes.
La cromatina és la substància fonamental del Nucli cel.lular . El nom deriva de la forta coloració que adquireix quan la cèl.lula es tenyeix amb colorants bàsics (hematoxilina, fucsina, safranina. etc.). CROMATINA ,[object Object],[object Object],[object Object],-  Heterocromatina   o cromatina condensada, és la cromatina que no es descondensa durant la interfase. Aquesta pot ser: Heterocromatina constitutiva i heterocromatina facultativa . -  Eucromatina   o cromatina difosa, la que es descondensa durant la interfase.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Els  cromosomes  són estructures en forma de bastonet que neixen durant la divisió del nucli (cariocinesi)  Bàsicament  estan constituïts per ADN i histones . ELS CROMOSOMES Forma: Quan s’inicia la divisió cel·lular es produeix una duplicació  d’ADN i apareixen les cromàtides, unides per un punt determinat, el  centròmer . Es poden distingir, dos tipus de cromosomes: -  Cromosoma metafàsic , que té dues cromàtides unides. -  Cromosoma anafàsic , que presenta una sola cromàtida.
Tipus Segons la posició del centròmer es distingeixen quatre tipus de cromosomes:   Metacèntrics;  tenen forma de V; el centròmer es situa en la base i els braços son iguals   Submetacèntrics;  també tenen forma de V; però els braços  són desiguals.   Acrocèntrics;    Telocèntrics.

Contenu connexe

Tendances

Els ribosomes
Els ribosomesEls ribosomes
Els ribosomes
Javier
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
Jsus28
 
Enllaç químic covalent
Enllaç químic covalentEnllaç químic covalent
Enllaç químic covalent
tcasalisintes
 

Tendances (20)

21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
 
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
 
12. Els polisacàrids
12. Els polisacàrids12. Els polisacàrids
12. Els polisacàrids
 
Els ribosomes
Els ribosomesEls ribosomes
Els ribosomes
 
Cilis i flagels
Cilis i flagelsCilis i flagels
Cilis i flagels
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
 
22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 
24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes
 
48. Els mitocondris
48. Els mitocondris48. Els mitocondris
48. Els mitocondris
 
Enllaç químic covalent
Enllaç químic covalentEnllaç químic covalent
Enllaç químic covalent
 
41. els cilis i els flagels
41. els cilis i els flagels41. els cilis i els flagels
41. els cilis i els flagels
 
46. Els vacúols
46. Els vacúols46. Els vacúols
46. Els vacúols
 
47. Els peroxisomes i els glioxisomes
47. Els peroxisomes i els glioxisomes47. Els peroxisomes i els glioxisomes
47. Els peroxisomes i els glioxisomes
 
06. L’aigua
06. L’aigua06. L’aigua
06. L’aigua
 
11. Els disacàrids
11. Els disacàrids11. Els disacàrids
11. Els disacàrids
 
Immunologia
ImmunologiaImmunologia
Immunologia
 

En vedette

Sortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxaSortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxa
iriera5
 
Unitat 3 àcids nucleics
Unitat 3  àcids nucleicsUnitat 3  àcids nucleics
Unitat 3 àcids nucleics
jlbugeda
 
Taller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el càncerTaller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el càncer
iriera5
 
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
iriera5
 
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
dolors
 
Pràctica de glícids
Pràctica de glícidsPràctica de glícids
Pràctica de glícids
iriera5
 
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power pointTema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
dexperimentals.an
 
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUSLA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
conchi
 

En vedette (20)

Caracteristicas y diferencias
Caracteristicas y diferenciasCaracteristicas y diferencias
Caracteristicas y diferencias
 
Els orgànuls cel·lulars
Els orgànuls cel·lularsEls orgànuls cel·lulars
Els orgànuls cel·lulars
 
38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció
 
Sortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxaSortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxa
 
Unitat 3 àcids nucleics
Unitat 3  àcids nucleicsUnitat 3  àcids nucleics
Unitat 3 àcids nucleics
 
Taller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el càncerTaller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el càncer
 
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
 
Demostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosiDemostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosi
 
La catalasa
La catalasaLa catalasa
La catalasa
 
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
 
49. Els cloroplasts
49. Els cloroplasts49. Els cloroplasts
49. Els cloroplasts
 
Pràctica de glícids
Pràctica de glícidsPràctica de glícids
Pràctica de glícids
 
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power pointTema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
 
Los glucidos
Los glucidosLos glucidos
Los glucidos
 
Àcids nucleics
Àcids nucleicsÀcids nucleics
Àcids nucleics
 
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUSLA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
 
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
 
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsBiologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
 
Alimentació saludable
Alimentació saludableAlimentació saludable
Alimentació saludable
 
L'APARELL DIGESTIU
L'APARELL DIGESTIUL'APARELL DIGESTIU
L'APARELL DIGESTIU
 

Similaire à Orgànuls cel.lulars

Orgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lularsOrgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lulars
Francinons
 
La cèl·lula
La cèl·lula La cèl·lula
La cèl·lula
4amiriam7
 
Expo 2 (Célula Procariota y Eucariota)
Expo 2 (Célula Procariota y Eucariota)Expo 2 (Célula Procariota y Eucariota)
Expo 2 (Célula Procariota y Eucariota)
Javier
 
Tema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Tema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesTema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Tema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
dexperimentals.an
 
La cèl·lula eucariota
La cèl·lula eucariotaLa cèl·lula eucariota
La cèl·lula eucariota
Javier
 
07 eucariota vegetal (els coca cola)2
07 eucariota vegetal (els coca cola)207 eucariota vegetal (els coca cola)2
07 eucariota vegetal (els coca cola)2
Javier
 

Similaire à Orgànuls cel.lulars (20)

Orgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lularsOrgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lulars
 
Delimitat
DelimitatDelimitat
Delimitat
 
Orgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lularsOrgànuls cel·lulars
Orgànuls cel·lulars
 
Organuls característiques esquema y quadre
Organuls característiques esquema y quadreOrganuls característiques esquema y quadre
Organuls característiques esquema y quadre
 
Cel eucariota
Cel eucariotaCel eucariota
Cel eucariota
 
Tema 8
Tema 8Tema 8
Tema 8
 
Unitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESOUnitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESO
 
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
 
Cèl·lula
Cèl·lulaCèl·lula
Cèl·lula
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
La cèl·lula
La cèl·lula La cèl·lula
La cèl·lula
 
Expo 2 (Célula Procariota y Eucariota)
Expo 2 (Célula Procariota y Eucariota)Expo 2 (Célula Procariota y Eucariota)
Expo 2 (Célula Procariota y Eucariota)
 
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humanoceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
 
Tema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Tema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesTema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Tema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
 
La cèl·lula eucariota
La cèl·lula eucariotaLa cèl·lula eucariota
La cèl·lula eucariota
 
La Celula
La CelulaLa Celula
La Celula
 
El cos humà
El cos humàEl cos humà
El cos humà
 
07 eucariota vegetal (els coca cola)2
07 eucariota vegetal (els coca cola)207 eucariota vegetal (els coca cola)2
07 eucariota vegetal (els coca cola)2
 
Cellula
CellulaCellula
Cellula
 

Plus de conchi

3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdica3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdica
conchi
 
2a part dna
2a part dna2a part dna
2a part dna
conchi
 
1a part genetica
1a part genetica1a part genetica
1a part genetica
conchi
 
Magnetisme
MagnetismeMagnetisme
Magnetisme
conchi
 
2n part
2n part2n part
2n part
conchi
 
Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)
conchi
 
Tema 5 proteines
Tema  5 proteinesTema  5 proteines
Tema 5 proteines
conchi
 
Espectros
EspectrosEspectros
Espectros
conchi
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vv
conchi
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vv
conchi
 
La Cel
La CelLa Cel
La Cel
conchi
 
Sistema Inmune
Sistema InmuneSistema Inmune
Sistema Inmune
conchi
 

Plus de conchi (16)

Viatjar segur
Viatjar segurViatjar segur
Viatjar segur
 
3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdica3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdica
 
2a part dna
2a part dna2a part dna
2a part dna
 
1a part genetica
1a part genetica1a part genetica
1a part genetica
 
Magnetisme
MagnetismeMagnetisme
Magnetisme
 
2n part
2n part2n part
2n part
 
Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)
 
Tema 5 proteines
Tema  5 proteinesTema  5 proteines
Tema 5 proteines
 
Espectros
EspectrosEspectros
Espectros
 
Tema 6 enzims
Tema 6 enzimsTema 6 enzims
Tema 6 enzims
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vv
 
Metab07pp
Metab07ppMetab07pp
Metab07pp
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vv
 
Mutacions(final)
Mutacions(final)Mutacions(final)
Mutacions(final)
 
La Cel
La CelLa Cel
La Cel
 
Sistema Inmune
Sistema InmuneSistema Inmune
Sistema Inmune
 

Orgànuls cel.lulars

  • 1. TEMA 8: Orgànuls cel.lulars delimitats per membranes IES ROCAGROSSA (2010/11)
  • 2. Xarxa de membranes interconnectades que formen cisternes, tubs aplanats i sàculs comunicats entre si. Constitueix un únic compartiment amb un espai intern que es diu LUMEN. RETICLE ENDOPLASMÀTIC • Hi ha una zona del RE que conté ribosomes associats a la cara externa de la seva membrana i pel seu aspecte al microscopi electrònic rep el nom de RE rugós (RER). • La zona que no té ribosomes s'anomena RE llis (REL). • El RER està organitzat en piles de sàculs aplanats • El REL està constituït per una sèrie de túbuls fins , molt sovint ramificats. Una part del RE rugós continua amb la membrana externa del nucli mentre que una altra part es comunica dinàmicament amb l'aparell de Golgi, a través de vesícules transportadores .
  • 3.
  • 4. Síntesi de proteïnes a la membrana del reticle endoplasmàtic rugós
  • 5. L’aparell de Golgi És un conjunt d’orgànuls situats prop del nucli en les cèl·lules animals i en algunes de vegetals. Està format per unes estructures en forma de bosses o sacs aplanats anomenats dictiosomes. L’aparell de Golgi desprèn unes petites bossetes plenes de substàncies que poden ser de dos tipus: – Lisosomes (si porten substàncies digestives) – Vesícules de secreció (en aquest cas es dirigeixen cap a la membrana i aboquen el seu contingut a l’exterior, tot soldant-s’hi i fent-la créixer o regenerarse). • Es una estructura dinàmica,que es forma constantment a partir del reticle endoplasmàtic.
  • 6. _ Exercir el paper d’organització de la circulació molecular de la cèl·lula: – Fa el transport, maduració, acumulació i secreció de proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic. – També sintetitza i uneix substàncies que més tard formaran part de la membrana plasmàtica. – Realitza la síntesis de glúcids que formaran la paret cel·lular en el cas de lescèl·lules vegetals. _Síntesi de polisacàrids. FUNCIONS L'Aparell de Golgi .( Animació )
  • 8.
  • 9.
  • 10.
  • 11.
  • 12. • La membrana mitocondrial interna es troba plegada en nombroses crestes mitocondrials que augmenten la seua superfície unes cinc vegades. És molt rica en proteïnes , de les quals podem destacar aquelles que catalitzen reaccions d'oxidació de la respiració cel·lular • La matriu conté una mescla molt concentrada d'enzims , inclosos els encarregats de l'oxidació del piruvat i dels àcids grassos i els que participen al cicle de Krebs. Conté vàries còpies d' ADN mitocondrial (bicatenari i circular) , ribosomes mitocondrials ( mitoribosomes ) -lliures o adosats a la membrana interna- , ARNt i enzims necessaris per a la síntesi de proteïnes mitocondrials. • La seva funció principal és la respiració aeròbia
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • 16.  
  • 17. El nucli El nucli és una estructura constituïda per una membrana doble, anomenada embolcall o coberta nuclear, que envolta el material genètic (ADN) de la cèl·lula, i així el separa del citoplasma. El medi intern nuclear rep el nom de nucleoplasma, i conté, més o menys condensades, les fibres d’ADN, que reben el nom de cromatina, i un o dos corpuscles, molt rics en ARN, anomenats nuclèols
  • 18.  
  • 19.
  • 20.  
  • 21. L’embolcall nuclear està constituït per 2membranes que procedeixen del Reticle endoplasmàtic: - Una membrana externa , d’uns 70 A a 90 A - Un espai intermembranós anomenat espai perinuclear , d’uns 200 a 300 . - Una membrana interna , també d’uns 70 a 90 A, - A sota de la membrana interna hi ha una capa densa de proteïnes fibril.lars, anomenada làmina nuclear , o també làmina fibrosa . La membrana externa presenta a la cara exterior un gran nombre de ribosomes adossats, està en comunicació amb el reticle endoplasmàtic rugós, i pot fer les mateixes funcions que aquest Estructura nuclear
  • 22. La membrana interna presenta un tipus de proteïnes de membrana que serveixen d’ancoratge per a les proteïnes que constitueixen la làmina nuclear, estan relacionades amb la formació dels porus. Els porus nuclears : L’ embolcall nuclear està perforat per un elevat nombre de porus, Els porus nuclears són orificis d’uns 800 A de diàmetre. Cada porus té una sèrie de proteïnes que el circumden. anomenada complex del porus nuclear . La llum del canal està tapada per vuit partícules proteiques còniques que deixen un canal de tan sols uns 100 A de diàmetre. A més, aquest pot estar obturat per una proteïna central . A causa d’això,els porus poden regular el pas no tan sols de subunitats ribosòmiques, sinó fins i tot de proteïnes de mida petita.
  • 23.  
  • 24.
  • 25.
  • 26.
  • 27. Funció: El nuclèol és una fàbrica d’ARNr, imprescindible per a la formació dels ribosomes, que son les fàbriques de síntesi de proteïnes.
  • 28.
  • 29.
  • 30. Els cromosomes són estructures en forma de bastonet que neixen durant la divisió del nucli (cariocinesi) Bàsicament estan constituïts per ADN i histones . ELS CROMOSOMES Forma: Quan s’inicia la divisió cel·lular es produeix una duplicació d’ADN i apareixen les cromàtides, unides per un punt determinat, el centròmer . Es poden distingir, dos tipus de cromosomes: - Cromosoma metafàsic , que té dues cromàtides unides. - Cromosoma anafàsic , que presenta una sola cromàtida.
  • 31. Tipus Segons la posició del centròmer es distingeixen quatre tipus de cromosomes: Metacèntrics; tenen forma de V; el centròmer es situa en la base i els braços son iguals Submetacèntrics; també tenen forma de V; però els braços són desiguals. Acrocèntrics; Telocèntrics.

Notes de l'éditeur

  1. , que