SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  14
Característiques
Tema 6. Enzims                            1.   Es defineixen com a biocatalitzadors
                                               i són els responsables de les
                                               reaccions metabòliques.

Els enzims                                2.   Són proteïnes globulars solubles en
                                               H2O.
1.   Fan que les reaccions químiques
     es realitzin a grans velocitats en   3.   Poden actuar a nivell intracel·lular i
     temperatures relativament                 a nivell extracel·lular
     baixes
                                          4.   Com a catalitzadors: no alteren el
2.   Controlen les reaccions on
     intervenen evitant una despesa            producte final de la reacció,
     excesiva d’energia i substrat             intervenen en la reacció sense patir
3.   Permeten la coordinació dels              cap modificació, no alteren la
     diferents processos metabòlics            constant d’equilibri de la reacció i
                                               són específics
Classificació
                                          5.   Es poden regular
     Els enzims solen anomenar-se
     afegint el sufix –asa al nom del
     substrat. No obstant això, hi ha                 Estructura dels enzims
     una classificació internacional
     basada en el tipus de reacció                    Mecanismes d’acció enzimàtica
     que catalitzen
Factors que modifiquen
                                               Ph
l’activitat enzimàtica                         Semblant a l’efecte de la tª: existeix
                                               un ph òptim on l’activitat és màxima i a
                                               mesura que ens allunyem, l’enzim perd
Temperatura                                    eficàcia. El ph canvia el grau
De manera general, l’augment de la tª          d’ionització dels radicals dels aa.,
implica un augment de l’activitat              modificant així el centre actiu
enzimàtica. No obstant, existeix una tª
òptima on l’activitat és màxima.A
mesura que ens separem d’aquesta tª           [ S ]
l’activitat disminueix. Si la tª és massa
elevada, l’activitat pot desaparèixer         A una concentració d’enzim constant, a
totalment perquè l’enzim es                   mesura que augmenta la concentració de
desnaturalitza                                substrat, augmenta la velocitat de la
                                              reacció, fins arribar a una concentració
                                              on es produeix una saturació de l’enzim:
Cofactors                                     encara que afegim substrat, la velocitat
                                              no augmenta molt
Si no existeixen, l’enzim no pot
efectuar la seva funció
                                            [ E ]
Al·losterisme                               A una concentració de substrat constant,
                                            a mesura que augmentem la concentració
       Inhibidors enzimàtics                de l’enzim, augmenta la velocitat de la
                                            reacció
S’uneixen al substrat per una part
     Estructura                         denominada centre actiu. En aquesta
     dels enzims                        regió hi ha les condicions que
                                        afavoreixen el canvi del substrat a
                                        producte. La unió es específica i
                                        respon a dos models d’unió.
                                        Hi ha enzims que tenen, a part del
Segons la seva estructura, els enzims   centre actiu, un o més centres
                                        al·lostèrics
poden diferenciar-se en 2 tipus:
1. Enzims estrictament proteics
Formats exclusivament per aminoàcids
2. Holoenzims
Enzims formats per un APOENZIM
(fracció proteica) més un COFACTOR
(fracció no proteica)
Cofactors

     Component no peptídic que ajuda a l’enzim a
     desenvolupar la seva funció.
     Distingim dos grans grups de cofactors:
     1. Ions
         Ex.: Zn2+ , Cu2+ , Fe2+ , Mg2+ , K+ , Na+ ,...
     2. Coenzims
         Molècula orgànica no proteica, resistent al calor i
         dializable.
         Ex.: ATP, ADP, FAD, FMN, vitamines, ...
Mecanisme                           Els enzims augmenten la velocitat de
d’acció enzimàtica                  la reacció perquè disminueixen
                                    l’energia d’activació


    nivell
    energètic                estat de transició sense enzims



                             estat de transició amb enzims


     E. inicial
                  reactius
                                                        canvi global d'energia
                                                        de la reacció (ATP)
      E. final                           productes


                                              sentit de la reacció
Inhibició
                                                              enzimàtica
Pèrdua de l’activitat enzimàtica deguda a la unió d’alguns compostos anomenats
inhibidors (I).
Distingim:
Inhibició irreversible
     La unió enzim + inhibidor ( EI ) provoca danys permanents a l’enzim
Inhibició reversible
     El dany a l’enzim només es produeix quan l’inhibidor està unit a ell. Segons on
     s’uneix l’inhibidor, diferenciem:
     • Competitiva:
     l’inhibidor, molt semblant al substrat, s’uneix a l’enzim al mateix lloc que el
     substrat
     • No competitiva:
     l’inhibidor s’uneix a l’enzim en un lloc diferent al substrat.Es formen complexes
     EI i ESI que són inactius.
Inhibició
                                                                enzimàtica

Pèrdua de l’activitat enzimàtica deguda a la unió d’alguns compostos anomenats
inhibidors (I).
Distingim:
Inhibició irreversible
     La unió enzim + inhibidor ( EI ) provoca danys permanents a l’enzim
Inhibició reversible
     El dany a l’enzim només es produeix quan l’inhibidor està unit a ell. Segons on
     s’uneix l’inhibidor, diferenciem:
     • Competitiva:
     l’inhibidor, molt semblant al substrat, s’uneix a l’enzim al mateix lloc que el
     substrat
     • No competitiva:
     l’inhibidor s’uneix a l’enzim en un lloc diferent al substrat.Es formen complexes
     EI i ESI que són inactius.
Definició
Al·losterisme                           Estimulació o inhibició de l’activitat enzimàtica
                                        deguda a l’acció d’altres molècules denominades
                                        MODULADORS.
                                        Els enzims al·lostèrics es caracteritzen per
                                        tenir un centre actiu i un o més centres
                                        al·lostèrics (on s’uneixen les molècules
                                        moduladores), són molt grans i normalment
                                        actuen en vies metabòliques


Tipus
Segons com sigui el modulador, distingim:
Modulacions positives o estimulacions
     Reben el nom de modulacions homotròpiques degut a que el modulador en molts
     casos és el substrat sobre el qual actua l’enzim
Modulacions negatives o inhibicions
     Reben el nom de modulacions heterotròpiques, degut a que el modulador és
     diferent al substrat. En molts casos aquest modulador és el producte final de la
     via metabòlica on es troba l’enzim (feed-back o reroalimentació)
Mecanismes d’unió
Model de clau-pany




Model d’acoblament induït
Classificació            Existeix una nomenclatura internacional
dels enzims              basada en la reacció catalitzada per l’enzim.

                          Aquestes reaccions es codifiquen mitjançant
                          4 xifres:
                          la primera indica la classe de reacció;
                          la segona, la subclasse;
                          la tercera, la subdivisió de la subclasse i
Hi ha 6 classes
principals de             la quarta és específica de l’enzim
reaccions:
            1. Oxidorreductases: Reaccions d’oxidació-reducció
            2. Transferases Transferència de grups entre molècules
            3. Hidrolases Hidròlisi d’enllaços en presència d’H2O
            4. Liases Es trenquen enllaços i apareixen dobles enllaços
            5. Isomerases Regulen reaccions d’isomerització
            6. Ligases Creen nous enllaços gràcies a l’ATP
Inhibició reversible no competitiva
Inhibició reversible no competitiva
Inhibició reversible competitiva
Inhibició reversible competitiva

Contenu connexe

Tendances

T2 catabolisme
T2 catabolismeT2 catabolisme
T2 catabolismemontsejaen
 
T6 biodiversitat
T6 biodiversitatT6 biodiversitat
T6 biodiversitatmontsejaen
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeOriol Baradad
 
T7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesT7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesmontsejaen
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeOriol Baradad
 
Genètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatGenètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatmontsejaen
 
20. L’enllaç peptídic
20. L’enllaç peptídic20. L’enllaç peptídic
20. L’enllaç peptídicDani Ribo
 
38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció38. les membranes de secreció
38. les membranes de secrecióDani Ribo
 
12. Els polisacàrids
12. Els polisacàrids12. Els polisacàrids
12. Els polisacàridsDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsOriol Baradad
 
T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofmontsejaen
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofJordi Bas
 

Tendances (20)

Tema 6 Enzims
Tema 6 EnzimsTema 6 Enzims
Tema 6 Enzims
 
T2 catabolisme
T2 catabolismeT2 catabolisme
T2 catabolisme
 
T6 biodiversitat
T6 biodiversitatT6 biodiversitat
T6 biodiversitat
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
 
T7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesT7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemes
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 
Genètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatGenètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbat
 
20. L’enllaç peptídic
20. L’enllaç peptídic20. L’enllaç peptídic
20. L’enllaç peptídic
 
Tema 3 lípids
Tema 3 lípidsTema 3 lípids
Tema 3 lípids
 
38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció
 
12. Els polisacàrids
12. Els polisacàrids12. Els polisacàrids
12. Els polisacàrids
 
Lipids 1r batx
Lipids 1r batx Lipids 1r batx
Lipids 1r batx
 
Metabolisme 1
Metabolisme 1Metabolisme 1
Metabolisme 1
 
Problemesdinamica
ProblemesdinamicaProblemesdinamica
Problemesdinamica
 
Preguntes PAU
Preguntes PAUPreguntes PAU
Preguntes PAU
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
 
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
 
T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrof
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrof
 

En vedette

Bio1r_Unitat3_RNA_ ADN
Bio1r_Unitat3_RNA_ ADNBio1r_Unitat3_RNA_ ADN
Bio1r_Unitat3_RNA_ ADNtiotavio
 
Tema 5 proteines
Tema  5 proteinesTema  5 proteines
Tema 5 proteinesconchi
 
A quimica dos_alimentos
A quimica dos_alimentosA quimica dos_alimentos
A quimica dos_alimentosAngewolf
 
Tema 4 proteines
Tema 4 proteinesTema 4 proteines
Tema 4 proteinesmontsejaen
 
TALLER ALIMENTACIÓ
TALLER ALIMENTACIÓTALLER ALIMENTACIÓ
TALLER ALIMENTACIÓescolana
 
21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnesDani Ribo
 
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaUd11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaBfalco
 
Col·laboració CTUG - MIC Productivity
Col·laboració CTUG - MIC ProductivityCol·laboració CTUG - MIC Productivity
Col·laboració CTUG - MIC ProductivityDigital Granollers
 
Matematicas financieras correctaaa copia
Matematicas financieras correctaaa   copiaMatematicas financieras correctaaa   copia
Matematicas financieras correctaaa copiadiana catalina henao
 
Identidad digital fp
Identidad digital fpIdentidad digital fp
Identidad digital fpalbaida
 
Taller Integral De Internet
Taller Integral De InternetTaller Integral De Internet
Taller Integral De Internetguestd3aa59
 
Presentacion historia universal
Presentacion historia universalPresentacion historia universal
Presentacion historia universalhistory teacher
 

En vedette (20)

Àcids nucleics
Àcids nucleicsÀcids nucleics
Àcids nucleics
 
Bio1r_Unitat3_RNA_ ADN
Bio1r_Unitat3_RNA_ ADNBio1r_Unitat3_RNA_ ADN
Bio1r_Unitat3_RNA_ ADN
 
Tema 5 proteines
Tema  5 proteinesTema  5 proteines
Tema 5 proteines
 
A quimica dos_alimentos
A quimica dos_alimentosA quimica dos_alimentos
A quimica dos_alimentos
 
Bioinformatica Proteinas
Bioinformatica ProteinasBioinformatica Proteinas
Bioinformatica Proteinas
 
Tema 4 proteines
Tema 4 proteinesTema 4 proteines
Tema 4 proteines
 
TALLER ALIMENTACIÓ
TALLER ALIMENTACIÓTALLER ALIMENTACIÓ
TALLER ALIMENTACIÓ
 
Alimentació i Nutrició
Alimentació i NutricióAlimentació i Nutrició
Alimentació i Nutrició
 
21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes
 
Mutacions
MutacionsMutacions
Mutacions
 
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaUd11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
 
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMCREVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
 
Col·laboració CTUG - MIC Productivity
Col·laboració CTUG - MIC ProductivityCol·laboració CTUG - MIC Productivity
Col·laboració CTUG - MIC Productivity
 
Pantalla
PantallaPantalla
Pantalla
 
Matematicas financieras correctaaa copia
Matematicas financieras correctaaa   copiaMatematicas financieras correctaaa   copia
Matematicas financieras correctaaa copia
 
Paulamanuocarmen
PaulamanuocarmenPaulamanuocarmen
Paulamanuocarmen
 
Identidad digital fp
Identidad digital fpIdentidad digital fp
Identidad digital fp
 
Fotosbu
FotosbuFotosbu
Fotosbu
 
Taller Integral De Internet
Taller Integral De InternetTaller Integral De Internet
Taller Integral De Internet
 
Presentacion historia universal
Presentacion historia universalPresentacion historia universal
Presentacion historia universal
 

Plus de conchi

Viatjar segur
Viatjar segurViatjar segur
Viatjar segurconchi
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsconchi
 
3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdica3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdicaconchi
 
2a part dna
2a part dna2a part dna
2a part dnaconchi
 
1a part genetica
1a part genetica1a part genetica
1a part geneticaconchi
 
Magnetisme
MagnetismeMagnetisme
Magnetismeconchi
 
2n part
2n part2n part
2n partconchi
 
Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)conchi
 
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUSLA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUSconchi
 
Espectros
EspectrosEspectros
Espectrosconchi
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvconchi
 
Metab07pp
Metab07ppMetab07pp
Metab07ppconchi
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvconchi
 
Mutacions(final)
Mutacions(final)Mutacions(final)
Mutacions(final)conchi
 
La Cel
La CelLa Cel
La Celconchi
 
Sistema Inmune
Sistema InmuneSistema Inmune
Sistema Inmuneconchi
 

Plus de conchi (16)

Viatjar segur
Viatjar segurViatjar segur
Viatjar segur
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
 
3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdica3. la salut i la investigació mèdica
3. la salut i la investigació mèdica
 
2a part dna
2a part dna2a part dna
2a part dna
 
1a part genetica
1a part genetica1a part genetica
1a part genetica
 
Magnetisme
MagnetismeMagnetisme
Magnetisme
 
2n part
2n part2n part
2n part
 
Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)
 
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUSLA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
 
Espectros
EspectrosEspectros
Espectros
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vv
 
Metab07pp
Metab07ppMetab07pp
Metab07pp
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vv
 
Mutacions(final)
Mutacions(final)Mutacions(final)
Mutacions(final)
 
La Cel
La CelLa Cel
La Cel
 
Sistema Inmune
Sistema InmuneSistema Inmune
Sistema Inmune
 

Dernier

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Dernier (7)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 

Tema 6 enzims

  • 1. Característiques Tema 6. Enzims 1. Es defineixen com a biocatalitzadors i són els responsables de les reaccions metabòliques. Els enzims 2. Són proteïnes globulars solubles en H2O. 1. Fan que les reaccions químiques es realitzin a grans velocitats en 3. Poden actuar a nivell intracel·lular i temperatures relativament a nivell extracel·lular baixes 4. Com a catalitzadors: no alteren el 2. Controlen les reaccions on intervenen evitant una despesa producte final de la reacció, excesiva d’energia i substrat intervenen en la reacció sense patir 3. Permeten la coordinació dels cap modificació, no alteren la diferents processos metabòlics constant d’equilibri de la reacció i són específics Classificació 5. Es poden regular Els enzims solen anomenar-se afegint el sufix –asa al nom del substrat. No obstant això, hi ha Estructura dels enzims una classificació internacional basada en el tipus de reacció Mecanismes d’acció enzimàtica que catalitzen
  • 2. Factors que modifiquen Ph l’activitat enzimàtica Semblant a l’efecte de la tª: existeix un ph òptim on l’activitat és màxima i a mesura que ens allunyem, l’enzim perd Temperatura eficàcia. El ph canvia el grau De manera general, l’augment de la tª d’ionització dels radicals dels aa., implica un augment de l’activitat modificant així el centre actiu enzimàtica. No obstant, existeix una tª òptima on l’activitat és màxima.A mesura que ens separem d’aquesta tª [ S ] l’activitat disminueix. Si la tª és massa elevada, l’activitat pot desaparèixer A una concentració d’enzim constant, a totalment perquè l’enzim es mesura que augmenta la concentració de desnaturalitza substrat, augmenta la velocitat de la reacció, fins arribar a una concentració on es produeix una saturació de l’enzim: Cofactors encara que afegim substrat, la velocitat no augmenta molt Si no existeixen, l’enzim no pot efectuar la seva funció [ E ] Al·losterisme A una concentració de substrat constant, a mesura que augmentem la concentració Inhibidors enzimàtics de l’enzim, augmenta la velocitat de la reacció
  • 3. S’uneixen al substrat per una part Estructura denominada centre actiu. En aquesta dels enzims regió hi ha les condicions que afavoreixen el canvi del substrat a producte. La unió es específica i respon a dos models d’unió. Hi ha enzims que tenen, a part del Segons la seva estructura, els enzims centre actiu, un o més centres al·lostèrics poden diferenciar-se en 2 tipus: 1. Enzims estrictament proteics Formats exclusivament per aminoàcids 2. Holoenzims Enzims formats per un APOENZIM (fracció proteica) més un COFACTOR (fracció no proteica)
  • 4. Cofactors Component no peptídic que ajuda a l’enzim a desenvolupar la seva funció. Distingim dos grans grups de cofactors: 1. Ions Ex.: Zn2+ , Cu2+ , Fe2+ , Mg2+ , K+ , Na+ ,... 2. Coenzims Molècula orgànica no proteica, resistent al calor i dializable. Ex.: ATP, ADP, FAD, FMN, vitamines, ...
  • 5. Mecanisme Els enzims augmenten la velocitat de d’acció enzimàtica la reacció perquè disminueixen l’energia d’activació nivell energètic estat de transició sense enzims estat de transició amb enzims E. inicial reactius canvi global d'energia de la reacció (ATP) E. final productes sentit de la reacció
  • 6. Inhibició enzimàtica Pèrdua de l’activitat enzimàtica deguda a la unió d’alguns compostos anomenats inhibidors (I). Distingim: Inhibició irreversible La unió enzim + inhibidor ( EI ) provoca danys permanents a l’enzim Inhibició reversible El dany a l’enzim només es produeix quan l’inhibidor està unit a ell. Segons on s’uneix l’inhibidor, diferenciem: • Competitiva: l’inhibidor, molt semblant al substrat, s’uneix a l’enzim al mateix lloc que el substrat • No competitiva: l’inhibidor s’uneix a l’enzim en un lloc diferent al substrat.Es formen complexes EI i ESI que són inactius.
  • 7. Inhibició enzimàtica Pèrdua de l’activitat enzimàtica deguda a la unió d’alguns compostos anomenats inhibidors (I). Distingim: Inhibició irreversible La unió enzim + inhibidor ( EI ) provoca danys permanents a l’enzim Inhibició reversible El dany a l’enzim només es produeix quan l’inhibidor està unit a ell. Segons on s’uneix l’inhibidor, diferenciem: • Competitiva: l’inhibidor, molt semblant al substrat, s’uneix a l’enzim al mateix lloc que el substrat • No competitiva: l’inhibidor s’uneix a l’enzim en un lloc diferent al substrat.Es formen complexes EI i ESI que són inactius.
  • 8. Definició Al·losterisme Estimulació o inhibició de l’activitat enzimàtica deguda a l’acció d’altres molècules denominades MODULADORS. Els enzims al·lostèrics es caracteritzen per tenir un centre actiu i un o més centres al·lostèrics (on s’uneixen les molècules moduladores), són molt grans i normalment actuen en vies metabòliques Tipus Segons com sigui el modulador, distingim: Modulacions positives o estimulacions Reben el nom de modulacions homotròpiques degut a que el modulador en molts casos és el substrat sobre el qual actua l’enzim Modulacions negatives o inhibicions Reben el nom de modulacions heterotròpiques, degut a que el modulador és diferent al substrat. En molts casos aquest modulador és el producte final de la via metabòlica on es troba l’enzim (feed-back o reroalimentació)
  • 9. Mecanismes d’unió Model de clau-pany Model d’acoblament induït
  • 10. Classificació Existeix una nomenclatura internacional dels enzims basada en la reacció catalitzada per l’enzim. Aquestes reaccions es codifiquen mitjançant 4 xifres: la primera indica la classe de reacció; la segona, la subclasse; la tercera, la subdivisió de la subclasse i Hi ha 6 classes principals de la quarta és específica de l’enzim reaccions: 1. Oxidorreductases: Reaccions d’oxidació-reducció 2. Transferases Transferència de grups entre molècules 3. Hidrolases Hidròlisi d’enllaços en presència d’H2O 4. Liases Es trenquen enllaços i apareixen dobles enllaços 5. Isomerases Regulen reaccions d’isomerització 6. Ligases Creen nous enllaços gràcies a l’ATP