2. Dóna'm la mà que anirem per la riba, ben a la vora del mar bategant , tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant
3. Les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret, no ens miraran ; miraran noves rutes amb l'esguard lent del copsador distret.
4. Dóna'm la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú.
5. I les palmeres ens donaran ombra I les gavines sota el sol que lluu ens portaran la salabror que amara, a l'amor, tota cosa prop del mar:
6. i jo, aleshores, besaré ta galta; i la besada ens durà el joc d'amar.
7. Dóna'ma la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant
He elegit aquest poema per què representa el que jo tinc com a ideal de l’amor. Utilitzo aquesta imatge com a portada per què penso que concorda perfectament amb tot el poema, es veu unes mans entrellaçades d’uns ancians i per a mi això reflexa l’amor verdader i durador. Ella l’hi ha donat la mà per a sempre més.