SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  5
L’evolució del concepte de gen




dimarts 2 d’abril de 13
L’evolució del concepte de gen


                 El 1909, Johannsen va donar el nom de gens als factors
                 que controlen l’herència dels caràcters. El 1916 Morgan
                 i la seva escola van enunciar la teoria cromosòmica de
                 l’herència, segons la qual els gens es consideraven
                 partícules materials situades linealment al larg dles
                 cromosomes




dimarts 2 d’abril de 13
L’evolució del concepte de gen

           Abans de 1940: Es considerava que un
           gen era la unitat de funció, la unitat més
            petita capaç de controlar un caràcter


          1941 i l’experiment de Beadlte i Tatum:
          Demostren que la manera com un gen
           controla un caràcter és per mitjà de la
          producció d’un enzim que actua en una
            ruta metabòlica determinada, ai així
            possibilita la síntesi d’una substància
          determinada. Teoria “un gen-un enzim”




dimarts 2 d’abril de 13
L’evolució del concepte de gen

         Anys 50: Els trebals de Benzer demostren
         que el fag T4, que afecta els cultius d’E. coli,
         que els gens es poden considerar la unitat
        de funció, però d’estructura de la informació
         genètica. Els gens eren divisibles en unitats
             més petites, els nucleòtids, tal com
        proposaven Watson i Crick en el seu model.

         Es proposen els termes de recó i mutó i
         cistró, per designar la part més petita del
        gen capaç de recombinar-se, de mutar i de
              funció. Termes en desús. La unitat
         d’estructura és el nucleòtid i la unitat de
                        funció és el gen



dimarts 2 d’abril de 13
L’evolució del concepte de gen



                            Actualment, es considera que un gen és un
                          segment de DNA o d’RNA, amb informació per
                             a una cadena polipeptídica o per un RNA




dimarts 2 d’abril de 13

Contenu connexe

Similaire à 71. L'evolució del concepte de gen

Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia mireiacollm
 
La revolucio genetica
La revolucio geneticaLa revolucio genetica
La revolucio geneticamontsejaen
 
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.carlesmb
 
Bloc 2. Biotecnologia I
Bloc 2. Biotecnologia IBloc 2. Biotecnologia I
Bloc 2. Biotecnologia Ibendinat2esoc
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genèticamontsejaen
 
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel LularFub
 

Similaire à 71. L'evolució del concepte de gen (9)

Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia
 
La revolucio genetica
La revolucio geneticaLa revolucio genetica
La revolucio genetica
 
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
 
Tema Salut 3ª Part
Tema Salut 3ª PartTema Salut 3ª Part
Tema Salut 3ª Part
 
Bloc 2. Biotecnologia I
Bloc 2. Biotecnologia IBloc 2. Biotecnologia I
Bloc 2. Biotecnologia I
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
 
Gens i biotecnologia Francisco i Jenifer
Gens i biotecnologia Francisco i JeniferGens i biotecnologia Francisco i Jenifer
Gens i biotecnologia Francisco i Jenifer
 
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
 

Plus de Dani Ribo

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lularDani Ribo
 
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mareDani Ribo
 
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionariDani Ribo
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproduccióDani Ribo
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexualDani Ribo
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativaDani Ribo
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitatDani Ribo
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexualDani Ribo
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomesDani Ribo
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomesDani Ribo
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lularDani Ribo
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genèticaDani Ribo
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humàDani Ribo
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genèticaDani Ribo
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animalDani Ribo
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanesDani Ribo
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genèticaDani Ribo
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotesDani Ribo
 
70. Els agents mutàgens
70. Els agents mutàgens70. Els agents mutàgens
70. Els agents mutàgensDani Ribo
 
69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiques69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiquesDani Ribo
 

Plus de Dani Ribo (20)

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
 
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare
 
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes
 
70. Els agents mutàgens
70. Els agents mutàgens70. Els agents mutàgens
70. Els agents mutàgens
 
69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiques69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiques
 

71. L'evolució del concepte de gen

  • 1. L’evolució del concepte de gen dimarts 2 d’abril de 13
  • 2. L’evolució del concepte de gen El 1909, Johannsen va donar el nom de gens als factors que controlen l’herència dels caràcters. El 1916 Morgan i la seva escola van enunciar la teoria cromosòmica de l’herència, segons la qual els gens es consideraven partícules materials situades linealment al larg dles cromosomes dimarts 2 d’abril de 13
  • 3. L’evolució del concepte de gen Abans de 1940: Es considerava que un gen era la unitat de funció, la unitat més petita capaç de controlar un caràcter 1941 i l’experiment de Beadlte i Tatum: Demostren que la manera com un gen controla un caràcter és per mitjà de la producció d’un enzim que actua en una ruta metabòlica determinada, ai així possibilita la síntesi d’una substància determinada. Teoria “un gen-un enzim” dimarts 2 d’abril de 13
  • 4. L’evolució del concepte de gen Anys 50: Els trebals de Benzer demostren que el fag T4, que afecta els cultius d’E. coli, que els gens es poden considerar la unitat de funció, però d’estructura de la informació genètica. Els gens eren divisibles en unitats més petites, els nucleòtids, tal com proposaven Watson i Crick en el seu model. Es proposen els termes de recó i mutó i cistró, per designar la part més petita del gen capaç de recombinar-se, de mutar i de funció. Termes en desús. La unitat d’estructura és el nucleòtid i la unitat de funció és el gen dimarts 2 d’abril de 13
  • 5. L’evolució del concepte de gen Actualment, es considera que un gen és un segment de DNA o d’RNA, amb informació per a una cadena polipeptídica o per un RNA dimarts 2 d’abril de 13