SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  17
L’enginyeria genètica




dimarts 2 d’abril de 13
L’enginyeria genètica

                 És la tècnica que permet la modificació del genoma
                 d’un individu. El genoma es defineix com elconjunt
                 haploide de gens d’un organisme. Haploide vol dir que
                 només es considera un gen de cada tipus. La
                 modificació del genoma es pot realitzar per addició, per
                 eliminació o per alteració de gens. El DNA que s’obté
                 en intercalar un segment estany en un DNA receptor
                 es diu DNA recombinant.



dimarts 2 d’abril de 13
L’enginyeria genètica
                                                               EcoR I



                Enzims de restricció

               Es poden usar per tallar el DNA en
               punts concrtes i així separar-ne els     Trencament         EcoR I

                    segments que interessen
                                                               Extrems enganxosos




                  Se’n coneixen més de 100


               Gràcies a aquests enzimes és possible
                 aïllar un gen determinat, el DNA
                 passatger, i per mitjà d’un vector
                adequat, introduir-lo en una cèl·lula


dimarts 2 d’abril de 13
L’enginyeria genètica

                          Genòmica

                  Estudi del conjunt total de gens i
                       les seves interaccions




                   Proteòmica
                 Estudi dels conjuntsi coomplerts de
                  proteïnes o proteomes, codificats
                              pel genoma



dimarts 2 d’abril de 13
L’enginyeria genètica
   Formes d’introducció de gens en cèl·lules


        Els principals mecanismes són els vectors
        de clonació i els mecanismes no biològics


          1. Vectors de clonació
             a. Plasmidis
             b. Virus
          2. Mecanismes no biològics
             a. Electroporació
             b. Microinjecció
             c. Tret de microbales




dimarts 2 d’abril de 13
L’enginyeria genètica
   Formes d’introducció de gens en cèl·lules

         Plasmidis
         Un plasmidi bacterià és un petit
           DNA circular de doble hèlix                               Els bacteris receptors
             del qual hi pot haver uns                          adquireixen les propietats dels
         quants exemplars (de 20 a 50)                          gens que hi ha al plasmidi, que
               en un mateix bacteri                             solen ser gens de resistència a
                                                                 antbiòtics, fet que permet la
                                                                selecció dels bacteris que han
                           Si gràcies a la lisi dels bacteris   integrat el plasmidi, ja que són
                          queden lliures, poden penetrar        els únics que sobreviuen en un
                            dins d’altres bacteris, procés           medi amb antibiòtics
                             anomenat transformació,
                          especialment si les membranes
                          es fan permeables al DNA per
                              l’addició de clorur càlcic.


dimarts 2 d’abril de 13
L’enginyeria genètica
   Formes d’introducció de gens en cèl·lules

         Plasmidis

                          Gen de resistència a
                             un antibiòtic
  Plasmidi
                                       Bacteri transformat.
                                         Ha incorporat el
       Permeabilització amb calci            plasmidi
                                                                    El plasmidi heretat
          de les membranes
                                                                        s’ha replicat
            plasmàtiques

                                      Bacteri no transformat.
                                    No ha incorporat cap plasmidi                            Aquest
                                     No es pot reproduir en un                            bacteri no es
                                        medi amb antibiòtic                               podrà dividir
      Cromosoma                                                      El plasmidi no        en un medi
        bacterià                                                      s’ha replicat          amb un
                                                                                            antibiòtic




dimarts 2 d’abril de 13
L’enginyeria genètica                                Plasmidi Ti amb
                                                                                      un gebn
                                                                                    interessant
   Formes d’introducció de gens en cèl·lules                                      intercalat en el
                                                                                      sector T
                                                                                    Cèl·lula de la
         Plasmidis                                                                 planta del tabac


          Els plasmidis bacterians no serveixen per                                   Cèl·lula
                                                                                   transformada
        introduir gens en cèl·lules eucariotes animals


           S’ha descobert que el bacteri del terra
          Agrobacterium tumefaciens, que provoca
         tumors a les plantes, presenta el plasmidi Ti,   Cèl·lules cultivades
                                                                                     Plàntula
        que penetra en cèl·lules eucariotes vegetals i
              s’inserta en un dels cromosomes                                    Cèl·lula de
                                                                                    planta
                                                                                 transgènica


        Els llevats presenten plasmidis que s’integren
       en els cromosomes, de manera que es poden
       utilitzar com a vectors de gens, fins i tot molt
            grans, com són els gens dels mamífers
                                                            Planta del tabac

dimarts 2 d’abril de 13
L’enginyeria genètica
   Formes d’introducció de gens en cèl·lules

         Virus
          Quan un virus infecta un bacteri i s’inicia
              el cicle lític, es destrueix el DNA
            cel·lular, es replica el DNA víric i se         Aquests virus defectius poden
           sintetitzen les proteïnes de la càpside.       infectar un segon bacteri, gràcies a
               Posteriorment, els DNA vírics                 les propietats de la càpside, i
          s’encapsulen i es formen els nous virus         introduir el segment del DNA del
                                                             bacteri hoste anterior, procés
                                                                denominat transducció
                    De vegades, per error, s’encapsiden
                       segments del DNA bacterià




dimarts 2 d’abril de 13
L’enginyeria genètica
   Formes d’introducció de gens en cèl·lules

         Virus
                            DNA víric

                                             DNA bacterià                    Alliberació de virions
                                                                             nadurs després de la
                                                                                 lisi del bacteri




                          Replicació del DNA víric
                                                                               Un virus que conté un
                                                                               fragment del DNA de
                                             Fragmentació del                l’hoste anteior infecta un
                                              DNA bacterià                         segon bacteri

           Proteïnes de la càpside



                                                                                El DNA infectant es
                                               Algun fragment de DNA         recombina amb el DNA
                                             bacterià s’empaqueta en una     bacterià. Així es produeix
                                             càpside en lloc del DNA víric    la transducció de gens
                                                                               d’un bacteri a un altre

dimarts 2 d’abril de 13
L’enginyeria genètica
   Formes d’introducció de gens en cèl·lules

         Els mecanismes no biològics




         Electroporació. Se sotmet la
        cèl·lula a un alt voltatge durant
           molt poc temps, originant
             orificis temporals en la
          membrana plasmàtica que
       poden servir de punts d’entrada
                 de DNA extern              Membrana celular abans     Membrana celular
                                                                                               Membrana celular
                                                                                                   després de
                                              de l’electroporació    durant l’electroporació
                                                                                                l’electroporació




dimarts 2 d’abril de 13
L’enginyeria genètica
   Formes d’introducció de gens en cèl·lules

         Els mecanismes no biològics


               Microinjecció. Injecció directa de DNA a
                 la cèl·lula oer mitjà d’un capil·lar de
                              només 1,5µ                   Tret de microbales. S’utilitza una
                                                           pistola que dispara microbales de
                                                               metall recobertes de DNA




dimarts 2 d’abril de 13
L’enginyeria genètica
                          Inserció de gens
                                                               Plasmidi SC 101

                                                               Lloc de tall

         Per fer possible la inserció del                                                   DNA estrany
              DNA passatge al DNA            Origen de
                                             replicació
                                                          Tall amb
                                                           EcoR I
           vector, cal tallar-los tots dos                                    Llocs
                                                                              de tall
                                                                                        1           2        3
                                                                                                  Tall amb endonucleasa EcoR I
             amb el mateix enzim de
            restricció, que tallen en un
            punt determinat situat en
         unes seqüències d’entre 4 i 10
           pb, i que presenten simetria
                                                          Reassociació
          segons la complementarietat
              de bases, anomenades                                                          DNAligasa
           seqüències palindròmiques
                                                                                              Plasmidi quimera




dimarts 2 d’abril de 13
L’enginyeria genètica
                          Inserció de gens

         Per intercalar un gen eucariota en un
      bacteri, no es pot introduir un segment de
       DNA amb introns i exons, s’ha d’usar un
        enzim víric, la transcriptasa inversa, per
        produir DNA a partir d’un filament de
      mRNA madur o sintetitzar-lo a partir de la
        seqüència d’aminoàcids de la proteïna,
      obtenint el DNA complementari o cDNA



                 El cDNA sí que es pot introduir
                      en un plasmidi bacterià




dimarts 2 d’abril de 13
L’enginyeria genètica
                           Inserció de gens
                                                                                                                          Cua PoliA
                                                                                                  mRNA
                                     DNA plasmídic                                                                                    Primer
                                                                                          Transcriptasa inversa                       d’oligoT

                                                                            Llaç en forqueta
                                                                                                                  NaOH que degrada l’mRNA

                              Ruptura       EcoRI                                                                 DNApolimerasa I
                                                                           Nucleasa S1


                                             Tractament amb                      cDNA de doble
                                              exonucleases                          cadena
                                                                                                                  Tractament amb exonucleases

                                            Transferència terminal
                                                  més dATP                                                        Transferència terminal de més dTTP


                                               Escalfament i refredament lents

                                                     DNApolimerasa I
                                                                                               DNAligasa




                                                                                                              Plasmidi quimera
                     DNA plasmídic              DNA de Drosophila                                            (DNA recombinant)

dimarts 2 d’abril de 13
L’enginyeria genètica
                          Inserció de gens

                El DNA passatger pot provenir de:

                         DNA d’una cèl·lula que ha estat
                      fragmentada amb enzims de restricció

             mRNA aïllat, que s’usa com a
              motlle per fabricar cDNA



                   DNA sintetitzat artificialment segons
                      l’ordre deduït de la seqüència
                  d’aminoàcids de la proteïna que es vol
                        fabricar (enzims de disseny)



dimarts 2 d’abril de 13
L’enginyeria genètica
       La reacció en cadena de la polimerasa
                                                      Regió a ser
                                                       copiada
           Tècnica inventada per K. Mullis el 1985,
                                                       Desnaturalització
            que es basa en la duplicació del DNA          per calor

           gràcies a una polimerasa termoresistent
                      (TAQ polimerasa)                                     Alineació
                                                                           del primer
                                                              Primera
                                                             amplificació
       L’amplificació del DNA és la millor manera
       d’aconseguir moltes còpies d’un determinat
        segment de DNA quan la quantitat inicial
           de mostra és molt petita o impura

                                                                                  2n cicle




                                                                                    3r cicle




dimarts 2 d’abril de 13

Contenu connexe

Tendances

06. L’aigua
06. L’aigua06. L’aigua
06. L’aiguaDani Ribo
 
Els ribosomes
Els ribosomesEls ribosomes
Els ribosomesJavier
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeOriol Baradad
 
24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnesDani Ribo
 
48. Els mitocondris
48. Els mitocondris48. Els mitocondris
48. Els mitocondrisDani Ribo
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsconchi
 
43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàtic43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàticDani Ribo
 
44. L'aparell de golgi
44. L'aparell de golgi44. L'aparell de golgi
44. L'aparell de golgiDani Ribo
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIJsus28
 
Oracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectivesaalmodis
 
T7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesT7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesmontsejaen
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariOriol Baradad
 
35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica iDani Ribo
 
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)montsejaen
 
42. els ribosomes
42. els ribosomes42. els ribosomes
42. els ribosomesDani Ribo
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementNúria Martínez
 

Tendances (20)

06. L’aigua
06. L’aigua06. L’aigua
06. L’aigua
 
Els ribosomes
Els ribosomesEls ribosomes
Els ribosomes
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
 
24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes
 
Cilis i flagels
Cilis i flagelsCilis i flagels
Cilis i flagels
 
48. Els mitocondris
48. Els mitocondris48. Els mitocondris
48. Els mitocondris
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
 
43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàtic43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàtic
 
44. L'aparell de golgi
44. L'aparell de golgi44. L'aparell de golgi
44. L'aparell de golgi
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
 
Oracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectives
 
T7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesT7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemes
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
 
35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i
 
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
 
42. els ribosomes
42. els ribosomes42. els ribosomes
42. els ribosomes
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
 
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUESUD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
 
Genetica
GeneticaGenetica
Genetica
 

Similaire à 73. L'enginyeria genètica

Biologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CATBiologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CATMoty Martell
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaOriol Baradad
 
1. microorganismes
1. microorganismes1. microorganismes
1. microorganismesmpere599
 
ADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESOADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESOMireia Llobet
 
Replicació de l'ADN
Replicació de l'ADNReplicació de l'ADN
Replicació de l'ADNtiotavio
 
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10tiotavio
 
Aliments transgènics2003
Aliments transgènics2003Aliments transgènics2003
Aliments transgènics2003carlaborau
 
Microbiology
MicrobiologyMicrobiology
Microbiologytiotavio
 
Sistema Inmune
Sistema InmuneSistema Inmune
Sistema Inmuneconchi
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genèticaDani Ribo
 
Biotecnologia i societat
Biotecnologia i societatBiotecnologia i societat
Biotecnologia i societatrmtordera
 
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaUd11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaBfalco
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humàDani Ribo
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animalDani Ribo
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanesDani Ribo
 
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel LularFub
 

Similaire à 73. L'enginyeria genètica (20)

Biologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CATBiologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CAT
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
 
1. microorganismes
1. microorganismes1. microorganismes
1. microorganismes
 
Enginyeria genetica
Enginyeria geneticaEnginyeria genetica
Enginyeria genetica
 
Enginyeria genetica
Enginyeria geneticaEnginyeria genetica
Enginyeria genetica
 
Enginyeria genetica ppt
Enginyeria genetica pptEnginyeria genetica ppt
Enginyeria genetica ppt
 
ADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESOADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESO
 
Replicació de l'ADN
Replicació de l'ADNReplicació de l'ADN
Replicació de l'ADN
 
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
 
Aliments transgènics2003
Aliments transgènics2003Aliments transgènics2003
Aliments transgènics2003
 
Microbiology
MicrobiologyMicrobiology
Microbiology
 
Sistema Inmune
Sistema InmuneSistema Inmune
Sistema Inmune
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica
 
Biotecnologia i societat
Biotecnologia i societatBiotecnologia i societat
Biotecnologia i societat
 
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaUd11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
 
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
 
Els virus2
Els virus2Els virus2
Els virus2
 

Plus de Dani Ribo

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lularDani Ribo
 
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mareDani Ribo
 
88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistidaDani Ribo
 
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionariDani Ribo
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproduccióDani Ribo
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexualDani Ribo
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativaDani Ribo
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitatDani Ribo
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexualDani Ribo
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomesDani Ribo
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomesDani Ribo
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lularDani Ribo
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genèticaDani Ribo
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotesDani Ribo
 
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de genDani Ribo
 
69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiques69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiquesDani Ribo
 
68. Les mutacions cromosòmiques
68. Les mutacions cromosòmiques68. Les mutacions cromosòmiques
68. Les mutacions cromosòmiquesDani Ribo
 
67. Les mutacions gèniques
67. Les mutacions gèniques67. Les mutacions gèniques
67. Les mutacions gèniquesDani Ribo
 
66. Les mutacions
66. Les mutacions66. Les mutacions
66. Les mutacionsDani Ribo
 
65. L'expressió del missatge genètic
65. L'expressió del missatge genètic65. L'expressió del missatge genètic
65. L'expressió del missatge genèticDani Ribo
 

Plus de Dani Ribo (20)

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
 
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare
 
88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida
 
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes
 
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen
 
69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiques69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiques
 
68. Les mutacions cromosòmiques
68. Les mutacions cromosòmiques68. Les mutacions cromosòmiques
68. Les mutacions cromosòmiques
 
67. Les mutacions gèniques
67. Les mutacions gèniques67. Les mutacions gèniques
67. Les mutacions gèniques
 
66. Les mutacions
66. Les mutacions66. Les mutacions
66. Les mutacions
 
65. L'expressió del missatge genètic
65. L'expressió del missatge genètic65. L'expressió del missatge genètic
65. L'expressió del missatge genètic
 

73. L'enginyeria genètica

  • 2. L’enginyeria genètica És la tècnica que permet la modificació del genoma d’un individu. El genoma es defineix com elconjunt haploide de gens d’un organisme. Haploide vol dir que només es considera un gen de cada tipus. La modificació del genoma es pot realitzar per addició, per eliminació o per alteració de gens. El DNA que s’obté en intercalar un segment estany en un DNA receptor es diu DNA recombinant. dimarts 2 d’abril de 13
  • 3. L’enginyeria genètica EcoR I Enzims de restricció Es poden usar per tallar el DNA en punts concrtes i així separar-ne els Trencament EcoR I segments que interessen Extrems enganxosos Se’n coneixen més de 100 Gràcies a aquests enzimes és possible aïllar un gen determinat, el DNA passatger, i per mitjà d’un vector adequat, introduir-lo en una cèl·lula dimarts 2 d’abril de 13
  • 4. L’enginyeria genètica Genòmica Estudi del conjunt total de gens i les seves interaccions Proteòmica Estudi dels conjuntsi coomplerts de proteïnes o proteomes, codificats pel genoma dimarts 2 d’abril de 13
  • 5. L’enginyeria genètica Formes d’introducció de gens en cèl·lules Els principals mecanismes són els vectors de clonació i els mecanismes no biològics 1. Vectors de clonació a. Plasmidis b. Virus 2. Mecanismes no biològics a. Electroporació b. Microinjecció c. Tret de microbales dimarts 2 d’abril de 13
  • 6. L’enginyeria genètica Formes d’introducció de gens en cèl·lules Plasmidis Un plasmidi bacterià és un petit DNA circular de doble hèlix Els bacteris receptors del qual hi pot haver uns adquireixen les propietats dels quants exemplars (de 20 a 50) gens que hi ha al plasmidi, que en un mateix bacteri solen ser gens de resistència a antbiòtics, fet que permet la selecció dels bacteris que han Si gràcies a la lisi dels bacteris integrat el plasmidi, ja que són queden lliures, poden penetrar els únics que sobreviuen en un dins d’altres bacteris, procés medi amb antibiòtics anomenat transformació, especialment si les membranes es fan permeables al DNA per l’addició de clorur càlcic. dimarts 2 d’abril de 13
  • 7. L’enginyeria genètica Formes d’introducció de gens en cèl·lules Plasmidis Gen de resistència a un antibiòtic Plasmidi Bacteri transformat. Ha incorporat el Permeabilització amb calci plasmidi El plasmidi heretat de les membranes s’ha replicat plasmàtiques Bacteri no transformat. No ha incorporat cap plasmidi Aquest No es pot reproduir en un bacteri no es medi amb antibiòtic podrà dividir Cromosoma El plasmidi no en un medi bacterià s’ha replicat amb un antibiòtic dimarts 2 d’abril de 13
  • 8. L’enginyeria genètica Plasmidi Ti amb un gebn interessant Formes d’introducció de gens en cèl·lules intercalat en el sector T Cèl·lula de la Plasmidis planta del tabac Els plasmidis bacterians no serveixen per Cèl·lula transformada introduir gens en cèl·lules eucariotes animals S’ha descobert que el bacteri del terra Agrobacterium tumefaciens, que provoca tumors a les plantes, presenta el plasmidi Ti, Cèl·lules cultivades Plàntula que penetra en cèl·lules eucariotes vegetals i s’inserta en un dels cromosomes Cèl·lula de planta transgènica Els llevats presenten plasmidis que s’integren en els cromosomes, de manera que es poden utilitzar com a vectors de gens, fins i tot molt grans, com són els gens dels mamífers Planta del tabac dimarts 2 d’abril de 13
  • 9. L’enginyeria genètica Formes d’introducció de gens en cèl·lules Virus Quan un virus infecta un bacteri i s’inicia el cicle lític, es destrueix el DNA cel·lular, es replica el DNA víric i se Aquests virus defectius poden sintetitzen les proteïnes de la càpside. infectar un segon bacteri, gràcies a Posteriorment, els DNA vírics les propietats de la càpside, i s’encapsulen i es formen els nous virus introduir el segment del DNA del bacteri hoste anterior, procés denominat transducció De vegades, per error, s’encapsiden segments del DNA bacterià dimarts 2 d’abril de 13
  • 10. L’enginyeria genètica Formes d’introducció de gens en cèl·lules Virus DNA víric DNA bacterià Alliberació de virions nadurs després de la lisi del bacteri Replicació del DNA víric Un virus que conté un fragment del DNA de Fragmentació del l’hoste anteior infecta un DNA bacterià segon bacteri Proteïnes de la càpside El DNA infectant es Algun fragment de DNA recombina amb el DNA bacterià s’empaqueta en una bacterià. Així es produeix càpside en lloc del DNA víric la transducció de gens d’un bacteri a un altre dimarts 2 d’abril de 13
  • 11. L’enginyeria genètica Formes d’introducció de gens en cèl·lules Els mecanismes no biològics Electroporació. Se sotmet la cèl·lula a un alt voltatge durant molt poc temps, originant orificis temporals en la membrana plasmàtica que poden servir de punts d’entrada de DNA extern Membrana celular abans Membrana celular Membrana celular després de de l’electroporació durant l’electroporació l’electroporació dimarts 2 d’abril de 13
  • 12. L’enginyeria genètica Formes d’introducció de gens en cèl·lules Els mecanismes no biològics Microinjecció. Injecció directa de DNA a la cèl·lula oer mitjà d’un capil·lar de només 1,5µ Tret de microbales. S’utilitza una pistola que dispara microbales de metall recobertes de DNA dimarts 2 d’abril de 13
  • 13. L’enginyeria genètica Inserció de gens Plasmidi SC 101 Lloc de tall Per fer possible la inserció del DNA estrany DNA passatge al DNA Origen de replicació Tall amb EcoR I vector, cal tallar-los tots dos Llocs de tall 1 2 3 Tall amb endonucleasa EcoR I amb el mateix enzim de restricció, que tallen en un punt determinat situat en unes seqüències d’entre 4 i 10 pb, i que presenten simetria Reassociació segons la complementarietat de bases, anomenades DNAligasa seqüències palindròmiques Plasmidi quimera dimarts 2 d’abril de 13
  • 14. L’enginyeria genètica Inserció de gens Per intercalar un gen eucariota en un bacteri, no es pot introduir un segment de DNA amb introns i exons, s’ha d’usar un enzim víric, la transcriptasa inversa, per produir DNA a partir d’un filament de mRNA madur o sintetitzar-lo a partir de la seqüència d’aminoàcids de la proteïna, obtenint el DNA complementari o cDNA El cDNA sí que es pot introduir en un plasmidi bacterià dimarts 2 d’abril de 13
  • 15. L’enginyeria genètica Inserció de gens Cua PoliA mRNA DNA plasmídic Primer Transcriptasa inversa d’oligoT Llaç en forqueta NaOH que degrada l’mRNA Ruptura EcoRI DNApolimerasa I Nucleasa S1 Tractament amb cDNA de doble exonucleases cadena Tractament amb exonucleases Transferència terminal més dATP Transferència terminal de més dTTP Escalfament i refredament lents DNApolimerasa I DNAligasa Plasmidi quimera DNA plasmídic DNA de Drosophila (DNA recombinant) dimarts 2 d’abril de 13
  • 16. L’enginyeria genètica Inserció de gens El DNA passatger pot provenir de: DNA d’una cèl·lula que ha estat fragmentada amb enzims de restricció mRNA aïllat, que s’usa com a motlle per fabricar cDNA DNA sintetitzat artificialment segons l’ordre deduït de la seqüència d’aminoàcids de la proteïna que es vol fabricar (enzims de disseny) dimarts 2 d’abril de 13
  • 17. L’enginyeria genètica La reacció en cadena de la polimerasa Regió a ser copiada Tècnica inventada per K. Mullis el 1985, Desnaturalització que es basa en la duplicació del DNA per calor gràcies a una polimerasa termoresistent (TAQ polimerasa) Alineació del primer Primera amplificació L’amplificació del DNA és la millor manera d’aconseguir moltes còpies d’un determinat segment de DNA quan la quantitat inicial de mostra és molt petita o impura 2n cicle 3r cicle dimarts 2 d’abril de 13