SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  8
Riscos i implicacions ètiques de l’enginyeria genètica




dimarts 2 d’abril de 13
Riscos i implicacions ètiques de
                               l’enginyeria genètica

                 La tècnica del DNA recombinant es va iniciar durant els
                 anys 70, tan sols 15 anys després que es descobrís
                 l’estructura del DNA, i des d’aleshores alguns científics han
                 expressat perocupació pels possibles perills que
                 comporta. Se sap que el virus del simis SV40 produexi
                 càncer en els micos. Si s’introdueix a E. coli, que és capaç
                 de viure a l’intestí humà, potser originaria un bacteri, que si
                 s’escapa del laboratori, podria produir càncer en els
                 humans



dimarts 2 d’abril de 13
Riscps i implicacions ètiques de
                               l’enginyeria genètica
              El 1974, onze biòlegs van demanar
       l’establiment de normes oer regular possibles
        preills dels treballs amb DNA recombinant i
            van demanar una moratòria respecte
           d’experiments amb gens productors de
                 càncer o substàncies tòxiques


          El 1976 es van establir les normes per a
             aquest tipus d’experiments, normes
       d’esterilització, sales a baixa pressió per evitar
              la sortida d’aire contaminat en cas
          d’accident, treballar amb soques d’E. coli
       genèticament febles que no puguin viure fora
                       del laboratori, etc...



dimarts 2 d’abril de 13
Riscps i implicacions ètiques de
                               l’enginyeria genètica
                                                      Comitè Internacional de
           En una primera etapa, les qüestions         Bioètica de la Unesco
             sobre enginyeria genètica es van
            centrar en la qualitat, la seguretat i
                 l’eficàcia dels productes




              En una segona etapa, la discussió ha
               versat sobre qüestions ètiques i la
              relació amb els processos legislatius




dimarts 2 d’abril de 13
Riscps i implicacions ètiques de
                               l’enginyeria genètica

                                                           Controls molt estrictes en la
                                                        producció d’organismes transgènics
                                                        quan aquests puguin causa desastres
              Límits per motius ecològics i sanitaris       ecològics, com ara l’extinció
                                                          d’espècies, provocar maalties o
                                                              produir contaminacions




dimarts 2 d’abril de 13
Riscps i implicacions ètiques de
                               l’enginyeria genètica


                                                       Moles aplicacions que són totalment
                                                        lívites en animals i vegetals no ho
                    Límits per motius ètics i morals   són en l’espècie humana, donada la
                                                              dignitat de l’ésser humà




dimarts 2 d’abril de 13
Riscps i implicacions ètiques de
                               l’enginyeria genètica

                                                      Hi ha d’haver límits legals, basats en
                                                      el dret a la intimitat, que impedeixin
                                                       l’exigència d’un sondeig gènic per
                          Límits per motius socials     accedir a un lloc de treball, a una
                                                       plaça en un centre educatiu, a una
                                                              assistència sanitària...




dimarts 2 d’abril de 13
Riscps i implicacions ètiques de
                               l’enginyeria genètica


                                                            Les aplicacions de l’enginyeria
                                                          genètica en la producció vegetal i
                          Límits per motius polítics   animal han d’afavorir tots els humans
                                                        i no tan sols els grups que dominen
                                                                 aquestes tècniques




dimarts 2 d’abril de 13

Contenu connexe

Tendances

Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.
Manel miguela
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
Marcel Duran
 
Plató filosofia
Plató filosofiaPlató filosofia
Plató filosofia
À. Baldó
 

Tendances (20)

Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 
Teories ètiques
Teories ètiquesTeories ètiques
Teories ètiques
 
47. Els peroxisomes i els glioxisomes
47. Els peroxisomes i els glioxisomes47. Els peroxisomes i els glioxisomes
47. Els peroxisomes i els glioxisomes
 
Sòcrates
SòcratesSòcrates
Sòcrates
 
Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
 
El moviment
El movimentEl moviment
El moviment
 
43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàtic43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàtic
 
Stuart Mill i la llibertat
Stuart Mill i la llibertatStuart Mill i la llibertat
Stuart Mill i la llibertat
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
 
Cicle cel·lular
Cicle cel·lularCicle cel·lular
Cicle cel·lular
 
Plató filosofia
Plató filosofiaPlató filosofia
Plató filosofia
 
John Locke: el dret a la propietat
John Locke: el dret a la propietatJohn Locke: el dret a la propietat
John Locke: el dret a la propietat
 
John Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesaJohn Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesa
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules
 
Stuart Mill i l'altruisme
Stuart Mill i l'altruismeStuart Mill i l'altruisme
Stuart Mill i l'altruisme
 
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMICU.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
 
John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
 

Similaire à 78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica

Enginyeria Genètica
Enginyeria GenèticaEnginyeria Genètica
Enginyeria Genètica
ConchaComp
 
Transgènics. Educació social.
Transgènics. Educació social.Transgènics. Educació social.
Transgènics. Educació social.
Rosaura Martinez
 
Engenyeria genetica
Engenyeria geneticaEngenyeria genetica
Engenyeria genetica
annalarroy
 
Teoria viure més, viure millor part 2
Teoria  viure més, viure millor part 2Teoria  viure més, viure millor part 2
Teoria viure més, viure millor part 2
gomb
 
Teoria viure més, viure millor part 2
Teoria  viure més, viure millor part 2Teoria  viure més, viure millor part 2
Teoria viure més, viure millor part 2
gomb
 

Similaire à 78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica (6)

Enginyeria Genètica
Enginyeria GenèticaEnginyeria Genètica
Enginyeria Genètica
 
0903 Resum del Miquel sobre les Jornades Internacionals sobre Organismes Modi...
0903 Resum del Miquel sobre les Jornades Internacionals sobre Organismes Modi...0903 Resum del Miquel sobre les Jornades Internacionals sobre Organismes Modi...
0903 Resum del Miquel sobre les Jornades Internacionals sobre Organismes Modi...
 
Transgènics. Educació social.
Transgènics. Educació social.Transgènics. Educació social.
Transgènics. Educació social.
 
Engenyeria genetica
Engenyeria geneticaEngenyeria genetica
Engenyeria genetica
 
Teoria viure més, viure millor part 2
Teoria  viure més, viure millor part 2Teoria  viure més, viure millor part 2
Teoria viure més, viure millor part 2
 
Teoria viure més, viure millor part 2
Teoria  viure més, viure millor part 2Teoria  viure més, viure millor part 2
Teoria viure més, viure millor part 2
 

Plus de Dani Ribo

80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
Dani Ribo
 

Plus de Dani Ribo (20)

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
 
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare
 
88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida
 
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes
 
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen
 
70. Els agents mutàgens
70. Els agents mutàgens70. Els agents mutàgens
70. Els agents mutàgens
 

78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica

  • 1. Riscos i implicacions ètiques de l’enginyeria genètica dimarts 2 d’abril de 13
  • 2. Riscos i implicacions ètiques de l’enginyeria genètica La tècnica del DNA recombinant es va iniciar durant els anys 70, tan sols 15 anys després que es descobrís l’estructura del DNA, i des d’aleshores alguns científics han expressat perocupació pels possibles perills que comporta. Se sap que el virus del simis SV40 produexi càncer en els micos. Si s’introdueix a E. coli, que és capaç de viure a l’intestí humà, potser originaria un bacteri, que si s’escapa del laboratori, podria produir càncer en els humans dimarts 2 d’abril de 13
  • 3. Riscps i implicacions ètiques de l’enginyeria genètica El 1974, onze biòlegs van demanar l’establiment de normes oer regular possibles preills dels treballs amb DNA recombinant i van demanar una moratòria respecte d’experiments amb gens productors de càncer o substàncies tòxiques El 1976 es van establir les normes per a aquest tipus d’experiments, normes d’esterilització, sales a baixa pressió per evitar la sortida d’aire contaminat en cas d’accident, treballar amb soques d’E. coli genèticament febles que no puguin viure fora del laboratori, etc... dimarts 2 d’abril de 13
  • 4. Riscps i implicacions ètiques de l’enginyeria genètica Comitè Internacional de En una primera etapa, les qüestions Bioètica de la Unesco sobre enginyeria genètica es van centrar en la qualitat, la seguretat i l’eficàcia dels productes En una segona etapa, la discussió ha versat sobre qüestions ètiques i la relació amb els processos legislatius dimarts 2 d’abril de 13
  • 5. Riscps i implicacions ètiques de l’enginyeria genètica Controls molt estrictes en la producció d’organismes transgènics quan aquests puguin causa desastres Límits per motius ecològics i sanitaris ecològics, com ara l’extinció d’espècies, provocar maalties o produir contaminacions dimarts 2 d’abril de 13
  • 6. Riscps i implicacions ètiques de l’enginyeria genètica Moles aplicacions que són totalment lívites en animals i vegetals no ho Límits per motius ètics i morals són en l’espècie humana, donada la dignitat de l’ésser humà dimarts 2 d’abril de 13
  • 7. Riscps i implicacions ètiques de l’enginyeria genètica Hi ha d’haver límits legals, basats en el dret a la intimitat, que impedeixin l’exigència d’un sondeig gènic per Límits per motius socials accedir a un lloc de treball, a una plaça en un centre educatiu, a una assistència sanitària... dimarts 2 d’abril de 13
  • 8. Riscps i implicacions ètiques de l’enginyeria genètica Les aplicacions de l’enginyeria genètica en la producció vegetal i Límits per motius polítics animal han d’afavorir tots els humans i no tan sols els grups que dominen aquestes tècniques dimarts 2 d’abril de 13