Activitats filosofia de 2 fil2

Institut “Lluís de Peguera”
Seminari de Filosofia

Activitats Filosofia

2n de Batxillerat
(Nocturn)

Curs 2012-13

Tema 1

L’origen de la filosofia. (S.VI-V a.C.) :

Els presocràtics, els sofistes i Sòcrates.

ELS PRIMERS FILÒSOFS

1. El pensament mític
Abans que res existí el Caos. Després, Gea [la Terra], la del pit ample, seu sempre segura de tots els
Immortals que habiten els cims nevats de l’Olimp. En el fons de la terra de camins amples va existir
el tenebrós Tàrtar. Finalment, Eros [l’Amor], el més bell entre els déus immortals, que afluixa els
membres i captiva als pits el cor i la sensata voluntat de tots els déus i homes.
Del Caos van sorgir Èreb [les tenebres] i la negra Nit. Al seu torn, de la Nit van néixer l’Èter i el Dia,
que va il·luminar prenyada pel contacte amorós amb Èreb.
Gea va donar vida primer a l’estelat Urà [el Cel] amb les seves mateixes proporcions, perquè la
contingués pertot arreu i així poder ser seu sempre segura per als déus feliços. També va donar a
llum a les grans Muntanyes, deliciosa residència de les Nimfes que habiten les boscoses muntanyes.
Ella també va parir l’estèril pèlag d’ones agitades, el Pontos [el Mar], sense mitjançar grat comerç.
Després, ajaguda amb Urà, va donar a llum l’Oceà [l’Aigua que envolta la Terra] de corrents profunds
[...]. Després d’ells va néixer el més jove, Cronos [el Temps], de ment retorçada, el més terrible dels
seus fills, i es va omplir d’un odi intens cap al seu pare.” (Hesíode, Teogonia, v. 116-138).

2. Heràclit
És el mateix la vida i la mort, estar despert i dormir, joventut i vellesa; aquelles es canvien en
aquestes i aquestes en aquelles.” (fr. B-88)
“Una sola cosa és la veritable saviesa: conèixer la intel·ligència que guia totes les coses a través de
totes les coses”. (fr. B-41)
“Per a les ànimes, convertir-se en aigua és la mort; per a l’aigua, la mort és convertir-se en terra;
tanmateix, de la terra neix l’aigua, i de l’aigua l’ànima” (fr. B-36).
“El camí cap amunt i cap avall és un i el mateix” (fr. B-60)
“Déu és dia-nit, hivern-estiu, guerra-pau, fartada-fam; canvia com el foc, el qual, quan es barreja amb
perfums, s’anomena segons la fragància de cadascun d’ells.” (fr B-67)
“Totes les coses es canvien recíprocament amb el foc i aquest, al seu torn, amb totes les coses, com
les mercaderies amb l’or i l’or amb les mercaderies.” (fr. B-90)

3. Parmènides
“Cal dir i pensar que el que és sigui; perquè hi ha ésser, però no hi ha no-res. T’incito que ho
entenguis Així t’aparto d’un primer camí de recerca i després d’aquell per on els mortals que
res no saben divaguen bicèfals, ja que en el seu pit guia la incapacitat. Gent sense
discerniment, per als quals l’ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix, i per
als quals de totes les coses hi ha una doble direcció (Fr. 6)

ELS SOFISTES I SÒCRATES

4. Sofístes:
Relativisme
"L'ésser humà és la mesura de totes les coses; de les que són, en tant que són, i de les que no són, en
tant que no són." (Protàgoras d’Abdera, fr. 1.)
"Jo no puc saber res sobre els déus, ni si existeixen, ni si no existeixen, ni quina n'és la forma ni la
naturalesa. Perquè hi ha molts obstacles per a aquesta investigació: l'obscuritat del problema i la
brevetat de la vida." (Protàgoras d’Abdera, fr. 4.)

Convencionalisme
"La justícia consisteix a no transgredir les lleis de la ciutat d'on hom és ciutadà. Un home, per tant, pot
emprar la justícia avantatjosament, si davant de testimonis té en compte les lleis i si, quan està sol,
sense testimonis, té en compte els preceptes de la natura. Efectivament, els preceptes de les lleis són
artificials, però els de la natura són necessaris. Els preceptes de les lleis són convencionals i no naturals,
els de la natura, en canvi, són naturals i no convencionals. Un home que infringeix les lleis, mentre no és
descobert pels qui les han fixades, queda lliure de vergonya i de càstig. En canvi, si algú violenta, més
enllà d'on és possible, un dels preceptes fixats per la natura, per bé que s'amagui de tothom, el mal no
serà menor, ni tampoc no serà major per bé que el vegi tothom. Això és degut al fet que l'home no és
perjudicat per l'opinió de les persones, sinó per la veritat. Precisament la nostra indagació es basa en el
fet que la majoria d'accions justes d'acord amb la llei convencional estan en guerra oberta contra la
natura."
(Antifont d'Atenes el Sofista, fragment 44).

5. Sòcrates
"Mentre respiri i sigui capaç, de segur que no deixaré mai de filosofar ni d'exhortar-vos, ni d'alliçonar
qualsevol que em trobi, dient-li, com tinc per costum: 'Oh tu, bon amic, que ets atenès, ciutadà de la
ciutat més gran i més prestigiosa per la saviesa i pel poder, ¿no t'avergonyeixes de preocupar-te de la
teva fortuna, per veure com l'augmentaràs, i de la glòria i de l'honor, i en canvi, del seny i de la veritat i
de millorar en tot el possible la teva ànima, no te n'ocupes ni hi penses?' I si algú de vosaltres m'ho
discuteix i diu que en té cura, no el deixaré anar immediatament ni me n'aniré, sinó que li faré preguntes,
l'examinaré i el refutaré, i si em sembla que no ha aconseguit la virtut (areté), sinó que només l'aparenta,
li retrauré que dóna poca importància a coses dignes de més estima i que en dóna molta a coses que no
valen res. I això ho faré amb qualsevol que em trobi, tant si és jove com si és vell, tant si és foraster com
de la ciutat, més, però, amb els de la ciutat, perquè em sou més pròxims per la sang. Car sapigueu bé
que aquestes coses me les mana el déu; i jo estic convençut que mai no heu tingut cap bé més gran per
a la ciutat que el meu servei al déu. Ja que jo no faig res més que anar d'una banda a l'altra persuadint-
vos, joves o vells, de no ocupar-vos ni del cos ni dels diners abans ni amb tant de zel com de la
perfecció de l'ànima, dient-vos que la virtut no ve de les riqueses, sinó que les riqueses i tots els altres
béns dels homes en l'ordre particular i en la vida pública vénen de la virtut. Si dient això, doncs,
corrompo la joventut, la meva activitat deu ésser perjudicial; però si algú afirma que dic altres coses que
aquestes, no diu res de bo. En fi, jo diria, atenesos, cregueu Ànitos o no el cregueu, m'absolgueu o no
m'absolgueu, jo no puc obrar d'altra manera per moltes vegades que em condemneu a mort"
(Plató, Apologia de Sòcrates, 29d-30c)

TEXT PER COMENTAR

"SÒCRATES: Al meu art de la maièutica corresponen totes les coses que corresponen a les llevadores,
amb l'única diferència que es tracta de fer infantar als homes, no pas a les dones, com també de vigilar
com pareixen les seves ànimes, no pas els cossos. La cosa més gran del meu art, tanmateix, consisteix
a verificar en la mesura més gran possible si allò que pareix la reflexió del jove és pura aparença i
mentida o bé si és quelcom de fecund i veritable. D'altra banda, em passa també igual que a les
llevadores: jo no puc donar a llum saviesa, i aquella cosa per la qual ja em censuren molts, que plantejo
preguntes als altres, però que no em manifesto mai sobre cap cosa perquè no tinc gens de saviesa, és
una cosa per la qual em censuren amb veritat. La raó d'això és la següent: fer infantar és una tasca que
m'imposa el déu, mentre que m'ha privat el poder de donar a llum. Per consegüent, jo mateix no sóc savi
absolutament en res, ni per mi mateix no he descobert res, ni hi ha res que hagi nascut de la meva
ànima. Ara bé, aquells qui tracten amb mi semblen, al començament, ignorants, però a mesura que
avança el tracte i que el déu els assisteix progressen d'una manera meravellosa, tant des del seu punt
de vista com del dels altres. I una cosa és ben clara: que no han après res de mi, sinó que per si
mateixos descobreixen i pareixen tantes coses belles. Però, en canvi, la causa de donar a llum és el déu
i jo; i n'és la prova aquesta: molts han volgut ignorar la meva assistència, han cregut que únicament ells
havien fet la tasca i m'han menyspreat. Per convicció pròpia o bé persuadits per altres, m'han deixat
abans del que devien i han avortat el seu propi pensament per culpa de les males companyies, han
donat una mala alimentació a allò que per mi havien donat a llum i ho han fet malbé. Han fet més cas de
les mentides i de les aparences que de la veritat. (...)
Aquells qui tracten amb mi tenen la mateixa experiència que les parteres: tenen els dolors del part. Plens
de perplexitat, pateixen de nit i de dia molt més que aquestes dones que pareixen; el meu ofici pot
suscitar o calmar aquests dolors. Això és el que els passa a alguns; altres, en canvi, Teetet, em sembla
que no porten res a dins seu i sé aleshores que no necessiten res de mi; llavors amb molt de gust els
busco companyia i, amb l'ajuda del déu, endevino amb molta exactitud amb qui han de tractar per
treure'n profit. Així n'he fet anar molts amb Pròdic, com també amb d'altres homes savis i admirables."
(Plató, Teetet, 150b-151b).

1. Quina és la tesi principal del text? Exposa les altres idees que hi conté mostrant com es van lligant;
o sigui el raonament que es va fent al text.
2. Comentari filosòfic del text:
· Problema filosòfic tractat al text,
· Explicació completa d'aquest problema posant-lo en relació amb l'època i amb la realitat concreta
que envoltava Sòcrates.
3. Comentari personal: Com valores la figura de Sòcrates? Creus que el que feia valia la pena o era
un busca-raons? Aniria bé que hi haguessin més “Sòcrates” al món? Raona les respostes.

TEXTOS DE PLATÓ

1. La realitat: Teoria de les idees.
— I què succeeix amb la multiplicitat de les coses belles, com ara homes, cavalls, mantells o altres
coses, siguin les que siguin, que tenen aquesta qualitat o són iguals, o amb totes aquelles coses, en
definitiva, que reben el mateix nom que aquestes realitats? ¿Es presenten potser en idèntic estat o,
ben al contrari que aquelles, no es presenten mai en cap aspecte, per dir-ho així, en idèntic estat, ni
amb si mateixes, ni entre si?
— Això és el que succeeix amb aquestes coses —respongué Cebes—, mai no es presenten de la
mateixa manera.
— I aquestes darreres coses, ¿no es poden tocar i veure i percebre amb els altres sentits, mentre
que les que sempre es troben en el mateix estat és impossible aprehendre-les amb cap altre òrgan
que no sigui la reflexió de la intel·ligència, atès que són invisibles i no es poden percebre per mitjà de
la vista?
— Completament cert és el que dius —respongué Cebes.
— ¿Vols que admetem —prosseguí Sòcrates— dues espècies de realitats, una de visible i una altra
d’invisible?
— Admetem-ho.
— ¿I que la invisible sempre es troba en el mateix estat, mentre que la visible mai no ho està?
— Admetem també això —respongué Cebes.
Plató, Fedó, 78e-79a

2. L'ànima i el cos
-Anem endavant. ¿Hi ha una part en nosaltres -va dir Sòcrates- que és el cos, i una altra l'ànima?
-Certament.
-¿A quina de les dues classes diem que el nostre cos és més afí i més semblant?
-Per a qualsevol resulta evident que a la classe del visible.
-I la nostra ànima, estimat Cebes, ¿és visible o invisible?
-No és visible, Sòcrates, si més no per als homes.
-¿Llavors és immaterial?
-Sí.
-Per tant, la nostra ànima se semblarà més que no pas el cos a l'invisible, i aquest al visible.
-Necessàriament, Sòcrates.
-¿I no hem dit fa estona que l'ànima, quan utilitza el cos per examinar alguna cosa amb la vista, l'oïda o
algun altre dels sentits (ja que examinar una cosa amb el cos vol dir fer-ho amb els sentits), aleshores és
arrossegada pel cos cap a les coses que mai es presenten idèntiques, i en contacte amb aquestes
coses s'extravia, es pertorba i es mareja com si s'hagués embriagat?
-Certament.
-En canvi, sempre que ella examina les coses per si mateixa, s'orienta cap al que és pur, etern, immortal
i que es manté sempre idèntic, i, com si fos de la seva mateixa espècie s'uneix a ell, en la mesura que
es troba amb si mateixa i que li és possible. Llavors es veu lliure de l'extraviament i segueix sent sempre
la mateixa, perquè està en contacte amb les coses que es mantenen idèntiques i amb el mateix aspecte.
Aquest estat de l'ànima és el que s'anomena saviesa.
Plató, Fedó, 78d-79d.

3. L'ànima i la reminiscència ("Aprendre és recordar")
I ocorre així que, sent l’ànima immortal, i havent nascut moltes vegades i havent vist tant les coses
d’aquí com les coses de l’Hades i totes les coses, no hi ha res que no tingui après; amb la qual cosa
no és estrany que també sobre la virtut i sobre les altres coses ella sigui capaç de recordar el que per
descomptat ja sabia abans. Ja que sent, en efecte, la naturalesa sencera homogènia, i havent-ho
après tot l’ànima, res no impedeix que qui recorda una sola cosa (i a això anomenen aprenentatge
els homes), descobreixi ell mateix totes les altres, si és home valerós i no es cansa d’investigar.
Perquè la investigació i l’aprenentatge, per tant, no són en absolut cap altra cosa que reminiscència.
Plató, Menó

4. La dialèctica
– Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea de bé, distingint-la de totes les altres, ni de
triomfar, com en una batalla, sobre totes les dificultats, esforçant-se per fonamentar les
demostracions no en l’aparença sinó en l’essència de les coses per poder refutar al final totes les
objeccions, ¿no diràs d’ell que no coneix el bé en si ni cap altra cosa bona, sinó que, fins i tot en el
cas que assoleixi alguna imatge del bé, ho farà per mitjà de l’opinió, però no de la ciència? [...]
– Sí, per Zeus! –va exclamar–. Diré tot això i amb totes les meves forces.
– Aleshores, si algun dia has d’educar realment aquells fills que ara imagines criar i educar, no els
permetràs, crec jo, que siguin governants de la comunitat i dirigeixin els assumptes més importants
mentre estiguin privats de raó, com si fossin línies irracionals.
– No, en efecte –digué.
– ¿Els prescriuràs, doncs, que es dediquin particularment a aquella disciplina que els faci capaços de
preguntar i respondre amb la més gran competència possible?
– Els ho prescriuré –va dir–, completament d’acord amb tu.
– ¿I no creus –vaig dir– que tenim la dialèctica en el lloc més alt dels nostres ensenyaments i que no
hi ha res que pugui posar-se amb justícia per damunt d’ella, i que ella és com el cim de tot
ensenyament?
Plató. República, 534c

5. L'estructura tripartida de l'ànima (mite del carro alat)
"Imaginem que l'ànima s'assembla a una força que té congènitament un parell de cavalls alats i l'auriga.
Tots els cavalls i els aurigues dels déus són bons i de bona nissaga, però els dels altres presenten una
mescla. Pel que fa a nosaltres, hi ha primerament un auriga que condueix un carro; dels cavalls, un és
bell i bo i és fill d'altres iguals; l'altre els és contrari i fill de pares també oposats. O sigui que conduir-nos
a nosaltres és cosa necessàriament dura i difícil."
Plató, Fedre, 246 a-b.

6. Objectiu polític de la filosofia platònica: unió de saber i política
"Quan jo era jove tenia la passió que tenen molts: pensava dedicar-me a la política tan bon punt hagués
arribat a disposar de mi mateix. Però heus ací que em vaig trobar al bell mig de les següents
desventures de la ciutat (...). Jo observava tot això i quins eren els homes que dirigien la política, i també
quines eren les lleis i els costums, i com més ho considerava, i més avançava en maduresa, més em
semblava que era d'allò més difícil administrar bé els afers públics. Per un costat, no em semblava que
fos possible de fer-ho sense comptar amb amics i companys dignes de confiança, i no era fàcil trobar qui
ho fossin, perquè la ciutat ja no era regida segons els costums i les institucions dels nostres pares, i era
impossible de trobar-ne fàcilment de nous. Per l'altre costat, la lletra i el caire de les lleis, que es
multiplicaven de manera molt espectacular, s'anaven corrompent. Així jo, que inicialment només em
delia per llançar-me del tot a la política, en contemplar la manera com totes les coses anaven a la deriva
vaig acabar marejat. Tanmateix, no deixava de reflexionar sobre la possibilitat de millorar la situació i, en
conseqüència, tot el sistema polític, però sí vaig deixar d'esperar les ocasions per actuar-hi. Finalment,
vaig arribar a la conclusió que totes les ciutats, sense excepció, estan mal governades. Les seves lleis
no tenen pràcticament remei si no és amb una reforma extraordinària acompanyada de bona sort; i em
vaig sentir forçat a reconèixer, fent honor a l'autèntica filosofia, que és aquesta que ha de descobrir on
és la justícia en la vida pública i en la privada; i també, conseqüentment, que els mals del gènere humà
no s'acabaran fins que els autèntics i purs filòsofs ocupin els càrrecs públics, o bé fins que, per una
espècie de gràcia divina, els qui tenen el poder a les ciutats arribin a ser veritables filòsofs."
Plató, Carta VII, 324b-326b.

7. La justícia: ideal d'harmonia i equilibri (entre les parts de l'ànima i les classes de la ciutat)
"SOCRATES.- La primera, amb la qual es calcula, l'anomenarem part racional de l'ànima, i la segona,
amb la qual desitgem, i tenim gana i set, i resta com encisada per les altres passions,
l'anomenarem part irracional i concupiscible, companya de plaers i d'algunes satisfaccions. [...] Però
la còlera (fogositat), allò amb què ens enfadàvem, ¿és un tercer element, o bé serà de la mateixa
naturalesa d'un dels dos? Perquè tal com la ciutat la mantenen tres classes: els governants, els militars i
els productors, així a l’ànima hi ha una tercera forma essencial, la fogositat, auxiliar del component
racional, mentre aquest no sigui destruït per una educació dolenta.
GLAUCÓ.- Aquesta tercera forma és innegable.

SOC.- Vet aquí doncs que encara que amb dificultats hem arribat a terme, hem arribat raonablement a
la conclusió que les diverses parts que hi ha a la ciutat també són a l’ànima de cada individu, i en el
mateix nombre.
GLAUCÓ.- Sí, hi són.
SOC.- I em penso, Glaucó, que direm que un home és just de la mateixa manera que la ciutat era
justa. I no hem oblidat de cap manera allò, que la ciutat era justa perquè, de les tres menes de gent que
té, cadascuna d’elles fa el que li pertoca.
GLAUCÓ.- No crec pas que ho hàgim oblidat.
SOC.- De tota manera cal no oblidar que cadascú de nosaltres serà just i farà el que li pertoqui
només si cadascuna de les seves parts individuals fa el que li correspon.
GLAUCÓ.- Certament, cal no oblidar-ho.
SOC.- Per tant, governar correspon a la part racional, perquè és sàvia i té previsió sobre tota l'ànima, i a
la fogositat li correspondrà ser súbdita i aliada de la part racional.[...] I aquests dos, pujats així, formats
de debò en els seus deures, que han après, s'imposaran a la part concupiscible, la qual ocupa l'espai
més gran de l'ànima i és naturalment insaciable de diners; vigilaran, doncs, el concupiscible, que no
s'ompli dels anomenats plaers corporals, que no es torni gran i fort, i que ja no faci el que li pertoca, sinó
que provi d'esclavitzar i governar el que per naturalesa no li correspon, i capgiri la vida de tots."
Plató, República, IV 439d-442b.

8. El filòsof-rei
Em sembla necessari que precisem qui són els filòsofs a què ens referim quan ens atrevim a sostenir
que han de governar l’Estat; i això, a fi que, sent ben coneguts, tinguem mitjans de defensar-nos
mostrant que a ells els és propi per naturalesa tractar la filosofia i governar l’Estat, i als altres seguir
el que governa. [...] Llevat que els filòsofs governin en els Estats o que tots aquells que s’anomenen
reis i dinastes practiquin noblement i adequadament la filosofia —llevat que coincideixin una i altra
cosa: la filosofia i el poder polític—, no hi ha, amic Glaucó, treva per als mals dels Estats, ni tampoc,
segons crec, per als del govern humà.
Plató, República

TEXT PER COMENTAR

"GLAUCÓ: És creença comuna que no hi hauria cap persona que fos de conviccions tan fermes que
perseverés en la justícia i s'abstingués dels béns aliens i no els toqués, tot i ser-li possible d'agafar tot el
que volgués del mercat, i entrar a les cases per fornicar amb qui li vingués de gust, i matar, o treure de la
presó, els qui li passessin pel cap, i fer qualsevol cosa entre els homes, com si ell fos un déu. Així
actuaria el just, i no faria res diferent de l'injust; tots dos s'adreçarien a un mateix objectiu. Per tant, d'això
es dirà que és una bona demostració que ningú no és just voluntàriament, sinó per força, perquè
particularment per a ell no és un bé, ja que a qualsevol lloc que un home creu poder cometre injustícia,
no se n'està. Tothom pensa que, personalment, li és molt més profitosa la injustícia que la justícia, "i
creu la veritat", dirà el defensor de la teoria que exposo. Encara més: si algú dotat d'aquest poder
renunciés a ser injust i a tocar res dels altres, els qui se n'adonessin el tindrien pel més malaurat i pel
més ximple, tot i que davant dels altres el lloarien, amagant-se així mútuament els seus sentiments per
por de sofrir alguna injustícia. Tot això és el que volia dir."
Plató, República, 360b-d

1, Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principals
del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat que tenen en el text els
mots o expressions següents: [1 punt]
a) «justícia»
b) «i creu la veritat»

3. Expliqueu que en pensa Plató de L’Estat Just (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del
pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

4. La forma de pensar exposada al text per Glaucó coincideix amb la dels sofistes. Expliqueu la seva
idea de justícia (llei natural -phýsis- i llei humana -nomos-) i compareu-la amb la de Plató. [2 punts]

5. Quina forma de pensar et sembla que té més seguidors a l'actualitat, la de Glaucó o la de Plató?
Busca exemples de cadascuna d'elles. Quina conclusió en treus d'aquesta situació de cara a la teva
vida personal?. [2 punts]

TEXTOS D’ ARISTÒTIL

1. Els conceptes i els judicis
Les paraules, quan s'agafen aïlladament, expressen una de les coses següents: la substància, la
quantitat, la qualitat, la relació, el lloc, el temps, la situació, l'estat, l'acció, o, finalment, la passió.
De la substància en són exemple, home, cavall; de la quantitat, de dos colzes, de tres colzes; de la
qualitat: blanc, gramatical; de la relació, doble, meitat, més gran; del lloc, a la plaça pública, al Liceu;
del temps, ahir, l'any passat; de la situació, estar tombat, estar assegut; de l'estat, anar calçat, anar
amb l'armadura; de l'acció, tallar, cremar; de la passió, ser tallat, ser cremat.
Cap d'aquestes paraules, que acabem d'enumerar, porta en si i per si sola la idea d'afirmació o de
negació. Mitjançant la combinació d'aquestes paraules, i no d'altra manera, es formen l'afirmació i la
negació d'aquestes paraules. Efectivament, tota afirmació, com tota negació, ha de ser vertadera o
falsa. Altrament, les paraules que no estan combinades amb altres, no expressen ni veritat ni error;
com, per exemple, home, blancor, corre, triomfa.
Aristòtil, Categories, cap 4.

2. Les categories
Es clar a partir de tot això que el discurs que expressa l'essència es refereix unes vegades a l'entitat,
altres a la quantitat, altres a la qualitat i altres a qualsevol de les restants categories. Per exemple, si
davant la presència d'un home afirma que el que és present és un home o un animal, diu l'essència i
es refereix a l'entitat. I si davant la presència d'un color blanc afirma que el que és present és blanc o
color, diu l'essència i es refereix a la qualitat. I igualment si davant la presència d'una magnitud d'un
colze afirma que el que és present és una magnitud d'un colze, diu l'essència i es refereix a la
quantitat. Perquè cada una d'aquests, si s'afirma de si mateix -o bé s'afirma del seu gènere- significa
l'essència; però si s'afirma d'un altre, no diu l'essència sinó la quantitat, la qualitat o qualsevol de les
altres categories.
Aristòtil, Tòpics, I, 9, 103b27.

3. La retòrica.
Però és útil la retòrica per ser per naturalesa més fortes la veritat i la justícia que els seus contraris,
de manera que si els judicis no són d’acord al que ha de ser, cal que siguin vençuts per tals contraris
i això per cert és digne de reprensió. I també davant certs auditoris ni encara quan tinguéssim la
ciència més exacta seria fàcil que els persuadíssim, perquè el discurs segons la ciència és cosa
d’ensenyança, i en aquest cas és impossible, sinó que és necessari que els arguments i els
raonaments es facin mitjançant nocions comunes. [...]
A més a més és necessari ser capaç de persuadir els contraris, com en els sil·logismes, no per fer
una i altra cosa, ja que no s’ha de persuadir allò que és dolent, sinó perquè no ens passi
desapercebut com és, i perquè quan un altre faci servir les mateixes raons injustament, puguem
desfer-les. [...]
No és que siguin iguals, els objectes contraris dels quals es tracta, sinó que sempre el que és cert i el
que és bo són naturalment de raonament més ben trabat i més persuasiu.
Aristòtil, Retòrica.

4. L’ànima
D'altra banda, l'ànima és la causa i el principi del cos que viu. Ara: el mot "causa" es predica en
diversos sentits. Però l'ànima és causa igualment de les tres maneres establertes: és causa, en
efecte, com a origen del moviment, com a objectiu de quelcom i com a substància dels cossos
animats. És palès que l'ànima és causa com a substància dels cossos animats. És palès que l'ànima
és causa com a substància, car la substància és la causa de l'ésser de totes les coses i, com que el
fet de viure constitueix precisament per als éssers vivents el seu ésser, l'ànima és consegüentment la
causa i el principi d'aquests éssers.
Aristòtil, De l'ànima.

5. Les virtuts
Les virtuts no es formen ni a partir ni en contra de la natura, sinó que, gràcies a la natura, esdevenim
capaços d’adquirir-les, acostant-nos a la perfecció mitjançant el costum [...] Les virtuts, a semblança
de les arts, les adquirim per haver actuat. Allò que no podem fer sense haver-ho après, ho aprenem

fent-ho, com ara els qui construint cases esdevenen constructors, o tocant la cítara, citaristes. Així,
duent a terme accions justes, esdevenim justos; portant-ne a terme de temperades, temperats [...] Els
legisladors aconsegueixen que els ciutadans esdevinguin bons a base d’acostumar-los-hi [...] Tocant
la cítara tant es formen els bons com els mals citaristes. I el mateix podem dir dels constructors de
cases i de qualsevol altre artesà. Construint-les bé farà bons constructors. Si això no fos així, no
caldria cap mestratge, per tal com tothom ja naixeria bo o dolent. El mateix passa amb les virtuts.
Esdevenim justos o injustos, per la manera de captenir-nos en els afers humans. Igualment, per la
manera de captenir-nos en els perills, esdevenim valerosos o porucs, segons que ens acostumem a
témer o a confiar. El mateix cal dir quan a les apetències o als rampells d’ira: n’hi ha que esdevenen
temperats i mansuets; n’hi ha que desenfrenats i iracunds. Els uns perquè s’han captingut d’una
manera determinada en aquestes circumstàncies; els altres, perquè s’hi ha captingut de manera
contrària. En poques paraules, els hàbits s’originen a partir d’activitats que els són semblants. Per
això cal que les activitats dutes a terme tinguin certes qualitats, ja que els nostres hàbits seran tal
com siguin aquestes activitat. No és pas irrellevant, doncs, que de joves ens acostumem a captenir-
nos d’aquesta altra manera, ans és important, millor dit fonamentalíssim.
Aristòtil, Ètica a Nicòmac, II, 1, 1103
6. L’home
L’ésser humà és per naturalesa un animal comunitari (politikón). I la raó per la qual l’ésser humà és
un animal comunitari, en un grau més alt que l’abella o qualsevol altre animal gregari, té una
explicació evident. És comú afirmar que la natura no fa res sense una finalitat determinada i l’ésser
humà és l’únic entre els animals que té logos (raó i llenguatge). Així doncs, mentre que la veu pura i
simple és expressió de dolor o plaer i és comunica a tots els animals, la naturalesa dels quals els
permet sentir dolor o plaer i la possibilitat d’assenyalar-se’l els uns als altres, el logos té la finalitat
d’indicar què és convenient o què és perjudicial, així com què és just i què és injust. Doncs això és el
que caracteritza l’ésser humà, i el distingeix de la resta d’animals: el fet de posseir en exclusiva el
sentit del bé i del mal, de la justícia i de la injustícia, i de les altres qualitats morals. I és la comunitat i
participació en aquestes coses el que fa una família i una ciutat.
Aristòtil, Política, Llibre I.

7. La política
I com que la Política es serveix de les altres ciències pràctiques, i com que a més estableix lleis
sobre què cal fer i de què cal abstenir-se, el fi d'aquesta ciència englobarà els fins de les altres; d'on
es dedueix que el fi de la Política serà el bé pròpiament humà. En efecte, fins i tot si hi ha identitat
entre el bé de l'individu i el de la ciutat, amb tot és una tasca manifestament més important i més
perfecta la de conèixer i salvaguardar el bé de la ciutat; perquè el bé és segurament una cosa
estimable fins per a un individu sol, però és més bell i més diví aplicat a una nació o a ciutats.
Aristòtil Ètica a Nicòmac, A, 1094 b

TEXT PER COMENTAR

"Tots els homes desitgen per naturalesa saber [...]. L'exemple dels primers filòsofs mostra que
aleshores, com ara, fou l'admiració el que va impulsar inicialment els homes a fer les primeres
investigacions filosòfiques; al començament, admirats davant els fenòmens sorprenents que tenien més
a la vora; després, avançant a poc a poc, van buscar una explicació dels fenòmens més grans, com les
fases de la lluna, el curs del sol i dels astres, i la formació de l'univers. Però qui busca una explicació de
les coses i s'admira reconeix la seva ignorància. (Per això, pot dir-se que qui estima els mites
[philómythos] estima també el saber [philósophos], perquè els mites es composen d'allò admirable i
sorprenent). Per tant, si la indagació filosòfica fou en els primers filòsofs una fugida de la ignorància, és
evident que amb això els filòsofs buscaven el saber mateix, moguts per l'afany de conèixer i no pas per
cap fi utilitari. I així ho demostra el fet que aquesta disciplina va començar a buscar-se quan ja existien
gairebé totes les coses necessàries i les relatives al descans i a l'adorn de la vida. És, doncs, evident
que no la busquen pas per cap altra utilitat, sinó només per ella mateixa."
Aristòtil, Metafísica, I, 2, 982b 11-28.

1, Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades. [2 punts]

2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat que
tenen en el text els mots o expressions següents: [1 punt]
a) « Tots els homes desitgen per naturalesa saber »
b) « fi utilitari»

3. Expliqueu per què Aristòtil diu que “qui busca una explicació de les coses i s'admira reconeix la seva
ignorància” (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament dAristòtil que siguin
pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

4. Compareu la concepció d’Aristòtil sobre el saber amb alguna altra concepció del saber que es pugui
trobar en la història del pensament occidental. [2 punts]

5. Els creadors i els estudiosos dels mites tenen amb els que busquen el coneixement amb la raó un
denominador comú, segons diu Aristòtil, quin és? Compara-ho amb el nostre temps: ¿et sembla que
avui dia tenim la motivació de la que ens parla Aristòtil al text? Fonamenta la teva postura (posa
exemples i raona el teu punt de vista).. [2 punts]

Tema 5

Època del Barroc: Racionalisme i empirisme (S.XVII)

Descartes
Locke

TEXTOS DE DESCARTES

1. El dubte metòdic
He advertit, ja fa algun temps, que, des dels meus tendres anys, havia admès com a vertaderes moltes
opinions falses i que tot allò edificat després sobre fonaments tan poc sòlids havia d’ésser, per força,
molt dubtós i incert; de manera que era precís emprendre seriosament, un cop a la vida, la tasca de
desfer-me de totes les opinions a les quals fins aleshores havia donat crèdit, i començar-ho tot des dels
fonaments, si volia establir alguna cosa en ferm i constant en les ciències.
Descartes, Meditacions metafísiques, II

2. La hipòtesi del geni maligne
Malgrat tot, ja fa temps que tinc en l’esperit certa opinió de què hi ha un Déu que tot ho pot i per qui he
estat fet i creat tal com jo sóc, ¿Però qui m’assegura que aquest Déu no haurà volgut que no hi hagi
terra, ni cel, ni cos extens, ni figura, ni magnitud, ni lloc, i que, a la vegada, jo tingui la impressió que tot
això existeix tal com ho veig?
Encara més: tal com jo penso, de tant en tant, que els altres s’enganyen, en aquelles coses que ells
pensen saber amb la més gran certesa, com puc saber si Déu no ha volgut que jo també m’enganyi
cada vegada que faig la suma de dos més tres, o quan enumero els costats d’un quadrat? És possible
que Déu no hagi volgut que jo sigui burlat d’aquesta manera, ja que es diu que Ell és sobiranament bo.
Però, si repugnés a la seva bondat crear-me de manera que jo erres sempre, també semblaria contrari a
aquesta bondat el permetre que errés algun cop, i això últim ho ha permès, sens dubte.
Em veig obligat a confessar que, de totes les opinions que jo havia rebut abans en la creença que eren
vertaderes, no n’hi ha pas una de la qual jo no en pugui ara dubtar, de manera que, d’aquí en endavant,
si vull trobar algun coneixement cert i segur en les ciències, caldrà que renunciï a totes aquelles opinions
Descartes, Meditacions metafísiques, I

3. La primera veritat
Però com que aleshores desitjava d'ocupar-me solament de la recerca de la veritat, vaig pensar que
havia de fer tot el contrari i rebutjar com a absolutament fals tot allò en què pogués imaginar el menor
dubte, a fi de veure si, després d'això, no estaria en la meva creença alguna cosa que fos enterament
indubtable. Així, a causa del fet que els nostres sentits de vegades ens enganyen, vaig voler suposar
que no hi havia cap cosa que fos tal com ens la fan imaginar. I com que hi ha homes que s'equivoquen
al raonar, fins i tot en les matèries més simples de la geometria, i hi fan paralogismes, i en considerar
que jo estava tan exposat a errar com qualsevol altre, vaig rebutjar com a falsos tots els raonaments que
abans havia tingut per demostracions. (...) Però de seguida em vaig adonar que, mentre volia pensar
que tot era fals, calia necessàriament que jo, que ho pensava, fos alguna cosa. I en observar que
aquesta veritat, penso, per tant existeixo, era tan ferma i tan segura que les suposicions més
extravagants dels escèptics no eren capaces de fer-la trontollar, vaig considerar que la podia admetre
sense escrúpol com el primer principi de la filosofia que cercava.
Descartes, Discurs del mètode.

4. Les regles del mètode
Per mètode entenc unes regles segures i fàcils per les quals qualsevol que se’n serveixi exactament no
suposarà mai una cosa falsa per vertadera i, sense esmerçar inútilment cap esforç de la ment,
augmentant gradualment la ciència, arribarà al coneixement vertader de tot allò de què serà capaç.
(Regles per a la direcció de l’esperit, IV)
Així, en comptes d’aquest gran nombre de preceptes de què està composta la lògica, vaig creure que en
tindria prou amb els quatre següents, sempre que pregués la resolució ferma i constant de no deixar
d’observar-los ni un sol cop.
El primer era no admetre mai res com a vertader sense conèixer amb evidència que ho fos, és a dir,
evitar acuradament la precipitació i la prevenció, i no incloure en els meus judicis res més que allò que
es presentés al meu esperit tan clarament i tan distintament que no tingués cap motiu de posar-ho en
dubte.
El segon, dividir cadascuna de les dificultats que examinés en tantes parts com fos possible i com
calgués per resoldre-la millor.
El tercer, conduir amb ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i més fàcils de
conèixer, per ascendir a poc a poc, gradualment, fins al coneixement dels més complexos.

I el darrer, fer arreu recomptes tan complets i revisions tan generals que arribés a estar segur de no
ometre res.
Descartes, Discurs del mètode, II

5. La substància pensant
Després, examinant atentament el que jo era i veient que podia fingir que no tenia cos i que no hi havia
món ni lloc on em trobés, però que no podia pas fingir per això que jo no existís, sinó que, al contrari, del
fet mateix que pensés a dubtar de la veritat de les altres coses, se'n derivava amb tota evidència i
certesa que jo existia, mentre que, només que hagués cessat de pensar, encara que tota la resta del
que havia imaginat fos veritat, no tenia cap raó per creure que jo existís; a partir d'aquí vaig conèixer que
jo era una substància tal que tota la seva essència o naturalesa no era sinó pensar, i que per existir no
necessitava cap lloc ni depenia de cap cosa material. De manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la
qual sóc el que sóc, és completament distinta del cos, i fins i tot és més fàcil de conèixer que ell, i que
encara que ell no existís, ella no deixaria de ser allò que és.
Descartes, Discurs del mètode, IV

6. La substància extensa
Cal conèixer que hi ha coses corporals que existeixen. Tanmateix no són pas completament com les
percebem pels sentits, ja que aquesta percepció és força obscura i confusa en molts aspectes. Però
almenys cal admetre que totes les coses que hi concebo amb claredat i distinció, és a dir, totes les
coses que són compreses en l’objecte de la matemàtica pura, existeixen realment. Pel que fa a les altres
coses, que o bé són particulars (per exemple, que el sol sigui de tal dimensió, que tingui tal figura, etc.),
o bé són concebudes amb menys claredat i distinció (com la llum, el so, el dolor, i altres de semblants)
és segur que, tot i ser força dubtoses i incertes, com que Déu no és pas enganyador i, per tant, no
permetrà que les meves opinions puguin ser falses sense donar-me també una facultat capaç de
corregir-les, crec que puc concloure amb seguretat que tinc en mi els mitjans per conèixer-les amb
certesa.
Descartes, Meditacions metafísiques, VI

7. El dualisme cartesià
La naturalesa m’ensenya també, mitjançant aquests sentiments de dolor, de fam, de set, etc., que no
només em trobo allotjat en el meu cos com el pilot en el seu vaixell, sinó que estic tan estretament unit i
tan confós i barrejat que componem una sola cosa. Si no fos així, quan el meu cos està ferit no sentiria
dolor, jo, que no sóc més que una cosa que pensa, i notaria aquesta ferida únicament per l’enteniment,
com un pilot percep per la vista si alguna cosa es trenca en el seu vaixell; i quan el meu cos té
necessitat de beure o de menjar, ho entendria de cop, sense ser-ne advertit pels sentiments confusos de
fam i de set. En efecte, tots aquests sentiments de fam, de set, de dolor, etc. no són més que certes
maneres confuses de pensar, que provenen i depenen de la unió i d’una barreja de l’esperit amb el cos.
Descartes, Meditacions metafísiques VI

TEXT PER COMENTAR

El bon sentit [la raó] és la cosa més ben repartida del món, ja que tothom creu estar-ne tan ben proveït
que fins aquells qui són més difícils d’acontentar en qualsevol altra cosa no acostumen a desitjar-ne més
del que tenen. En la qual cosa no és versemblant que tothom s’enganyi, sinó que això més aviat vol dir
que la facultat de jutjar bé i de distingir la veritat de la falsedat –que és pròpiament el que anomenem
bon sentit de la raó– és per naturalesa igual en tots els homes, i que, per tant, la diversitat de les nostres
opinions no ve pas del fet que uns siguin més racionals que els altres, sinó solament del fet que dirigim
els nostres pensaments per camins diversos i no considerem les mateixes coses. Perquè no n’hi ha prou
de tenir la raó bona, sinó que el més important és aplicar-la bé. Les ànimes més grans són capaces tant
dels més grans vicis com de les més grans virtuts, i els qui caminen ni que sigui molt lentament poden
avançar molt més, si segueixen sempre el camí dret, que no pas els qui corren però se n’allunyen
Descartes, Discurs del mètode, I


a) «bon sentit de la raó»
b) «ànima»

3. Expliqueu per què Descartes diu que “El bon sentit és la cosa més ben repartida del món” (En la
resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que
no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes sobre la raó amb alguna altra concepció de la raó que es pugui
trobar en la història del pensament occidental. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Les ànimes més grans són
capaces tant dels més grans vicis com de les més grans virtuts». Raoneu la resposta. [2 punts]

TEXTOS DE LOCKE
No hi ha idees innates
És opinió establerta entre alguns homes que en l’enteniment hi ha certs principis innats; certes
nocions primàries (poinái énnoiai), caràcters com a impresos en la ment de l’home, que l’ànima rep
en el seu primer ser i que porta al món amb ella. Per convèncer a un lector sense prejudicis de la
falsedat de tal suposició, em bastaria de mostrar [...] de quina manera els homes poden aconseguir,
només amb l’ocupació de les facultats naturals, tot el coneixement que posseeixen sense l’ajuda de
cap impressió innata, i poden arribar a la certesa sense tals nocions o principis innats. [...] Res es
pressuposa més comunament que el que hi hagi uns certs principis, tant especulatius com pràctics
(perquè es parla dels dos), acceptats de manera universal per la humanitat. D’aquí s’infereix que han
de ser unes impressions permanents que reben les ànimes dels homes en el seu primer ser, i que les
porten al món amb elles d’una manera tan necessari i real com les propietats que els són inherents.
El consens universal no prova res com a innat. Aquest argument tret del consens universal té en si
aquest inconvenient: que encara que fora cert que de fet hi hagués unes veritats assentides per tota
la humanitat, això no provaria que eren innates, mentre hi hagi un altre mode d’esbrinar la forma en
què els homes van poder arribar a aquest universal acord sobre aquestes coses que tots accepten; la
qual cosa em sembla que pot mostrar-se.
«El que és, és»; i «és impossible que la mateixa cosa sigui i no sigui». Aquestes dues proposicions
[no] són universalment assentides. Però pitjor encara, aquest argument del consens universal, que
s’ha utilitzat per provar els principis innats, em sembla que és una demostració que no hi ha tals
principis innats, perquè no hi ha cap principi al qual tota la humanitat doni un assentiment universal.
Començaré amb els principis especulatius, exemplificant l’argument en aquests celebrats principis de
la demostració que «tota cosa que és, és, i que és impossible que la mateixa cosa sigui i no sigui»,
que em sembla que, entre tots, tindrien el major dret al títol d’innats. [...] No obstant això, em prenc la
llibertat d’afirmar que aquestes proposicions caminen tan lluny de tenir assentiment universal, que
gran part de la humanitat ni tan sols en té noció d’elles.
Aquests principis no estan impresos en l’ànima naturalment, perquè els desconeixen els nens, els
idiotes, etc... Perquè, primer, és evident que tots els nens no tenen la més mínima aprehensió o
pensament d’aquelles proposicions, i tal carència basta per destruir aquell assentiment universal, que
per força ha de ser el concomitant necessari de tota veritat innata. [...] Qui parli de nocions innates en
l’enteniment no pot [...] voler dir que tals nocions siguin en l’enteniment de tal manera que
l’enteniment no les hagi percebut mai, i de les que sigui un ignorant total. Perquè si aquestes
paraules: «ser en l’enteniment» tenen algun sentit recte, signifiquen ser enteses. [...] Per tant, si
aquestes dues proposicions: qualsevol cosa que és, és, i és impossible que la mateixa cosa sigui i no
sigui, anessin impreses per la natura, els nens no podrien ignorar-les. Els petits i tots els dotats
d’ànima haurien de posseir-les en l’enteniment, conèixer-les com vertaderes, i atorgar-los el seu
assentiment. [...] Si volen dir que els homes poden descobrir aquests principis per l’ús de la raó i que
això basta per provar que són innats, el seu mode d’argumentar es redueix a això: Que totes les
veritats que la raó ens pot descobrir amb certesa i a les que ens pot fer assentir fermament seran
veritats naturalment impreses a la ment, ja que aquest assentiment universal, que segons es diu és el
que les particularitza, no pansa de significar això: Que, per l’ús de la raó, som capaços d’arribar a un
coneixement cert d’elles i acceptar-les; i, segons això, no hi haurà cap diferència entre els principis
de la matemàtica i els teoremes que es dedueixen d’ella. A uns i a altres caldria concedir-los que són
innats, ja que en ambdós casos es tracta de descobriments fets per mitjà de la raó i de veritats que
una criatura racional pot arribar a conèixer amb certesa, només dirigint correctament els seus
pensaments per aquest camí. [...]
Si semblant assentiment fora prova que són innates, llavors, que un més dos són igual a tres, que el
dolç no és amarg, i altres proposicions equivalents, haurien de considerar-se innates.
Locke, Assajos sobre l’enteniment humà, llibre 1, cap. 1, 2.

Realitat de les qualitats
Els percebin o no els sentits, el volum, el nombre, la forma i el moviment particulars de les parts del
foc o de la neu estan realment en aquests cossos, i per això, poden denominar-se’ls qualitats reals,
perquè existeixen en realitat en aquests cossos. No obstant això, la llum, la calor, la blancor o la
fredor no existeixen d’una forma més real en els cossos que la malaltia o el dolor en el sucre.
Suprimim la sensació d’aquestes qualitats; evitem que els ulls vegin la llum o els colors, que les oïdes
escoltin els sons; fem que no agradi el paladar, i que el nas no olori, i tots els colors, sabors i sons

des del moment que són idees particulars desapareixeran i se suprimiran totalment per quedar
reduïts a les seves causes, o sigui, volum, forma i moviment de les parts dels cossos. [...]
El volum d’un tros de sucre pot produir-nos la idea d’una forma rodona o quadrada i, si es desplaça
d’un lloc a un altre, la de moviment. Aquesta última idea ens representa el moviment com realment
ocorre en el sucre que es desplaça. [...] Això és quelcom que tothom estarà disposat a admetre. A
més, pel seu volum, forma, textura i moviment de les seves parts, el sucre pot produir en nosaltres la
sensació de malestar i, de vegades, la de dolor agut, a causa d’un còlic. Tothom estarà disposat a
admetre, així mateix, que aquestes idees de malestar i de dolor no estan en el sucre, sinó que són
efectes de les seves operacions en nosaltres i que, quan no les percebem, no estan en cap part. [...]
Considerem els colors vermell i verd en el pòrfir, impedim que la llum caigui sobre ell i
desapareixeran els seus colors, i no es produiran aquestes idees en nosaltres. En el moment en què
la llum torni, es produiran novament en nosaltres aquestes idees: pot algú pensar que va haver-hi un
canvi real en el pòrfir per la presència i absència de la llum, i que les idees de blancor i de vermell
estan en realitat en el pòrfir il·luminat, quan, en estar a la foscor, no té cap color i és totalment pla?
Realment, de dia o de nit, té una configuració tal de partícules que pot, pel reflex dels rajos de la llum
en algunes de les parts d’aquesta pedra dura, provocar en nosaltres la idea de vermell, i en altres
parts, la idea del blanc. Però el blanc i el vermell no estan mai en el pòrfir, sinó únicament una textura
tal que pot produir-nos semblants sensacions.
Locke, Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 8, n. 17,18,19

La idea de substància
De manera que si algú es proposa examinar-se a si mateix respecte a la seva noció de la pura
substància en general, trobarà que no té sobre ella cap altra idea, sinó una mera suposició de no
saber què és el suport d’aquelles qualitats que són capaços de produir idees simples en nosaltres;
qualitats que normalment són anomenades accidentals. Si es pregunta a algú quin és el subjecte pel
qual el color o el pes són inherents, no podrà respondre sinó que són les parts sòlides i extenses; i si
se li pregunta què és allò al que la solidesa i l’extensió són inherents, no estarà en millor situació que
la de l’indi abans esmentat, que en dir que al món el suportava un gran elefant, li va ser preguntat
que en què es recolzava, al seu torn, l’esmentat elefant. A això va respondre que es recolzava en
una gran tortuga; però com va insistir a preguntar-li sobre què es recolzava aquesta tortuga
d’aquestes espatlles tan grans, va respondre que era en quelcom que ell no sabia. El mateix ocorre
en l’afer del que ens estem ocupant, que en tots els altres casos en què s’empren paraules sense
tenir unes idees clares i distintes; llavors parlem com a nens que, en ser preguntats què és tal o tal
cosa que desconeixen, donen immediatament aquesta resposta satisfactòria: que és «quelcom», la
qual cosa en veritat no significa, quan s’empra d’aquesta manera bé pel nens o pels homes, sinó que
no saben quina cosa és, i encara que allò sobre el que diuen tenir algun coneixement i del que
parlen, és quelcom del que no tenen cap idea distinta, de manera que estan respecte a això en una
ignorància total i en una foscor absoluta. Per tant, la idea que tenim i a la que donem el nom de
substància, com no és res sinó el suposat suport, però desconegut, d’aquelles qualitats que trobem
que existeixen, i de les que imaginem que no poden subsistir sine re substante, sense res que les
suporti, denominem a aquest suport substància; la qual, segons el vertader sentit de la paraula,
significa, en el nostre idioma, allò que està sota o el que suporta.
Locke, Assaig sobre l’enteniment humà l.2, cap. 23, n. 2.

L’estat de natura
Per comprendre què és el dret en poder polític i quin és el seu vertader origen hem de considerar
quin és l’estat en què els homes es troben per natura, que no és un altre que un estat de perfecta
llibertat per ordenar les seves accions i disposar de les seves pertinences i persones segons
considerin convenient, dins els límits imposats per la llei natural, sense necessitat de demanar
llicència ni dependre de la voluntat d’una altra persona.
És també un estat d’igualtat, dins el qual tot poder i tota jurisdicció són recíprocs, sense que ningú
tingui més que un altre, ja que no hi ha res més evident que el que criatures de la mateixa espècie i
rang, nascuts en total promiscuïtat, per gaudir dels mateixos avantatges naturals i emprar les
mateixes facultats, haurien de ser també iguals entre si, sense subordinació ni cap subjecció, a
menys que el Senyor i Amo de tots ells, mitjançant una declaració explícita de la seva voluntat,
hagués situat a algun per sobre dels altres, conferint-li, mitjançant un nomenament evident i clar, un
dret indubtable al domini i a la sobirania. [...]

Ara bé, malgrat que es tracta d’un estat de llibertat, això no vol dir que sigui un estat d’absoluta
llicència; perquè, encara que l’home que es troba en tal estat gaudeix d’una llibertat incontrolable per
disposar de la seva persona o possessions, amb tot, manca de llibertat per destruir-se a si mateix o
qualsevol de les criatures que li pertanyen, a menys que així ho imposi algun fi més noble que el de
la seva mera conservació. L’estat de natura té una llei natural que ho governa i que obliga a tot el
món. I la raó, que és aquesta llei, ensenya a tots els humans que es molestin a consultar-la que en
ser tots iguals i independents, ningú pot perjudicar un altre en la seva vida, salut, llibertat o
possessions. Perquè, atès que tots els homes són obra d’un Faedor omnipotentment i infinitament
savi, no són més que servidors d’un únic Senyor i Sobirà, llocs en el món per ordre Seva i per al seu
servei, part de la seva propietat, i creats per durar mentre Ell vulgui i només a Ell. I en estar dotats
amb facultats iguals, en participar tots d’una natura comuna, no cal suposar cap tipus de
subordinació entre nosaltres que ens pugui autoritzar a destruir-nos mútuament, com si estiguéssim
creats perquè ens utilitzéssim els uns als altres, qual és el cas de les criatures de rang inferior. De la
mateixa manera que cadascú està obligat a preservar-se i no abandonar el seu lloc quan li vingui en
gana, per la mateixa raó, quan no està en joc la seva pròpia conservació, té el deure de preservar
respecte d’això de la humanitat, tant com pugui i, a menys que es tracti de fer justícia a algú que sigui
culpable, ningú pot arrabassar ni perjudicar la vida d’un altre, ni privar-li de res a afavoreixi la
conservació de la vida, la llibertat, o la salut dels membres o els béns d’un altre.
Locke, Segon assaig sobre el govern civil, cap. II § 4-6

Fins de la societat
Si en l’estat de natura l’home és tan lliure com hem dit; si és amo absolut de la seva pròpia persona i
possessions, igual que el més principal, i no és súbdit de ningú per quina raó renúncia a la seva
llibertat? Per què entrega el seu imperi i se sotmet al domini i control d’un altre poder? La resposta
òbvia és que, encara que en l’estat de natura té aquest dret, tot i això, la seva capacitat de gaudir-ho
és molt incerta i es veu constantment exposada a la invasió dels altres. Perquè, en ser tots tan reis
com ell, tots per igual, i atès que la majoria d’ells no són estrictes observadors de l’equitat i la justícia,
el gaudi de la propietat de què disposa resulta ser bastant insegur. Això és el que li fa desitjar
abandonar aquesta condició, que, per molt lliure que sigui, està plena de temors i perills continus. I
no li falta raó quan procura i anhela unir-se en societat amb altres que ja ho estan o que tenen el
propòsit d’estar-ho, per a la mútua preservació de les seves vides, llibertats i hisendes, a tot això em
venjo referint amb el terme general propietat.
Per tant, el fi suprem i principal dels homes en unir-se en repúbliques i sotmetre’s a un govern és la
preservació de les seves propietats, quelcom que en l’estat de natura és molt difícil d’aconseguir.
Primer, perquè falta una llei establerta, ferm i coneguda, rebuda i acceptada per un consens comú,
que sigui el model del més just i allò injust, i la mesura comuna que decideixi en totes les
controvèrsies que puguin sorgir entre ells. Perquè, encara que la llei natural sigui clara i intel·ligible
per a totes les criatures racionals, amb tot, en ser els homes parcials en favor dels seus propis
interessos, a més d’ignorants per falta d’estudi d’aquesta, no són capaços de reconèixer-la com una
norma obligatòria quan ha d’aplicar-se a la resolució dels seus casos particulars.
En segon lloc, en l’estat de natura no hi ha un jutge conegut i imparcial, amb autoritat per dictaminar
en els conflictes d’acord amb la llei establerta. Perquè, atès que, en aquest estat, cadascú és jutge i
executor de la llei natural i els homes són parcials en el seu profit, la passió i la venjança poden
portar-los massa lluny, en abordar els seus casos amb un excessiu ardor; i, per la mateixa raó, poden
arribar a tractar despreocupada i negligentment els afers dels altres.
En tercer lloc, en l’estat de natura, allò normal és que no existeixi un poder executor que aboni i
recolzi com cal les sentències justes. Generalment, els qui cometen una injustícia, no deixaran
d’emprar la força per dur a terme el seu propòsit. Aquesta resistència fa que el càstig sigui, amb
freqüència, perillós, i no és rar que resulti fatal per a aquells que intenten que es compleixi.
De manera que els éssers humans, malgrat tots els avantatges de l’estat de natura, es troben en una
pèssima condició mentre es troben en ell, amb la qual cosa, es veuen ràpidament portats a ingressar
en societat.
Locke,Segon assaig sobre el govern civil, cap. IX § 123-127

TEXT PER COMENTAR

Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció, sense cap
idea. Com arriba llavors a tenir-la? [...] D'on extreu tot aquest material de la raó i del coneixement? A
aquestes preguntes contesto amb una sola paraula: de l'experiència; heus aquí el fonament de tot el
nostre saber, i d'on en última instància es deriva: «les observacions que fem sobre els objectes
sensibles externs, o sobre les operacions internes de la nostra ment, les quals percebem, i sobre les
quals reflexionem nosaltres mateixos, són les que proveeixen a la nostra entesa de tots els materials
del pensar». Aquestes són les dues fonts de coneixement d'on parteixen totes les idees que tenim o
que podem tenir de manera natural.
Locke, Assaig sobre l'enteniment humà, l.2, cap. 1, 2.


a) «ment»
b) «experiència»

3. Expliqueu per què Locke diu que “la ment sigui... un paper en blanc” (En la resposta, heu de referir-
vos als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament
en el text.) [3 punts]

4. Compareu la concepció de Locke sobre el coneixement amb alguna altra concepció del coneixement
que es pugui trobar en la història del pensament occidental. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «l'experiència és el fonament de
tot el nostre saber,». Raoneu la resposta. [2 punts]

Tema 6

Pensament il·lustrat: raó i progrés. (S.XVIII)
Pensament i societat industrial. (S XIX)

John Stuart Mill

TEXTOS DE MILL

1. La llibertat individual
Els actes d’un individu poden resultar nocius als altres o fer cas omís de la deguda consideració que es
mereix llur benestar, sense necessitat d’arribar a violar algun dels seus drets constituïts. En aquest cas,
l’ofensor pot ser punit justament per l’opinió, però no per la llei. Tan bon punt com un aspecte del
comportament d’una persona afecta d’una manera perjudicial els interessos d’altrí, la societat hi té
jurisdicció i esdevé objecte de discussió la qüestió de si la intervenció de la societat és favorable o
desfavorable al bé comú. Però no treu cap a res plantejar aquesta qüestió quan la conducta d’una
persona afecta només els seus propis interessos o no té necessitat d’afectar els interessos dels altres si
no ho volen (partint del supòsit que totes les persones afectades, són majors d’edat i tenen un grau
normal d’enteniment). En tots aquests casos. L’individu hauria de gaudir d’una llibertat perfecta, tant
jurídica com social, per a acomplir l’acte que vulgui i atenir-se a les conseqüències.
John Stuart Mill, Sobre la Llibertat

2. Els sentiments morals
Si d’altra banda, com crec, els sentiments morals no són innats, sinó adquirits, no per aquesta raó són
menys naturals. En els homes és natural parlar, raonar, construir ciutats, cultivar la terra, si bé totes
aquestes facultats són adquirides. Els sentiments morals no són certament una part de la nostra
naturalesa, en el sentit de ser presents en grau perceptibles en tots nosaltres; però això,
malauradament, és un fet admès també per tots el qui creuen de la manera en el seu origen
transcendental. Com aquelles altres capacitats esmentades, si bé la facultat moral no forma part de la
nostra naturalesa, és un brot que sorgeix naturalment d’ella: i és igualment susceptible en cert grau de
brotar espontàniament i, cultivada convenientment, de ser ensenyada fins a un alt grau de
desenvolupament. Malauradament també és susceptible, per un ús insuficient de les sancions externes i
per la força d’unes impressions prematures, de ser cultivada en gairebé totes les direccions: de manera
que potser no hi ha res, per més absurd o perniciós que sigui, que per mitjà d’aquestes influències no es
pugui fer que actuï en la ment humana amb tota autoritat de la consciència. Posar en dubte que amb els
mateixos mitjans es pot donar la mateixa potència. Al principi d’utilitat, encara que no tingués cap
fonament en la naturalesa humana, seria girar l’esquena a l’experiència més evident.
John Stuart Mill, L´utilitarisme.

3. L’utilitarisme moral: El principi de la màxima felicitat (principi d'utilitat)
"El credo que posa com a fonament de la moral la Utilitat o el principi de la Major felicitat possible, sosté
que tota acció és bona en la mesura que tendeix a promoure la felicitat, i dolenta en la mesura que
tendeix a produir el contrari de la felicitat. S'entén per felicitat el plaer i l’absència de dolor; per infelicitat,
el dolor i l’absència de plaer.
Per tenir una visi6 clara del criteri moral que estableix aquesta teoria, caldria dir moltes coses més; en
particular, què s'inclou en les idees de dolor i plaer. Però aquestes explicacions suplementàries no
afecten la teoria de la vida en què es basa aquesta teoria de la moralitat -a saber, que el plaer i
l’absència de dolor són les úniques coses desitjables com a fins; i que totes les coses desitjables ho són
o pel plaer inherent a elles mateixes, o com a mitjans que promouen el plaer i eviten el dolor."
John Stuart Mill, L'utilitarisme, 11

4. La felicitat no és simple hedonisme (felicitat ≠ satisfacció)
"Poques criatures humanes consentirien a canviar-se per animals inferiors a canvi de la promesa de
consentir-los la llicència més completa en els plaers animals; un ésser humà intel·ligent no vol tornar-se
un ximple, ni una persona instruïda vol ser un ignorant, ni cap persona amb sentiments i consciència vol
ser egoista i baix, per més que els puguin persuadir que un ximple, un ruc o un brètol viuen més satisfets
amb el seu lot que no pas ells amb el que els ha tocat. ( ... )
Un ésser de facultats superiors exigeix alguna cosa més per ser feliç. Qui pensi que aquesta referència
té lloc a costa del sacrifici de la felicitat -que el superior no és més feliç que l'inferior- confon les dues
idees ben diferents de felicitat i satisfacció.
És millor ser una persona insatisfeta que no un porc satisfet; millor set Sòcrates insatisfet que no un
imbècil satisfet. I si l’imbècil o el porc opinen de forma diferent és perquè només coneixen el seu propi
costat de la qüestió. L'altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats."
John Stuart Mill, L'utilitarisme, 11

5. L’utilitarisme polític: la prova del principi d'utilitat
“Tot el que es pot dir per provar que un objecte és visible és que la gent efectivament el vegi. L'única
prova que un so és audible és que efectivament la gent el sentí. I de manera semblant per a les altres
fonts de la nostra experiència. Així mateix, entenc que l'única prova que es pot presentar que alguna
cosa és desitjable és que la gent, de fet, la desitgi realment. No pot oferir-se cap raó de per que la
felicitat general és desitjable, excepte que cada persona, en la mesura que considera que esta al seu
abast, desitja la seva pròpia felicitat. Dones bé, com que això és un fet, disposem no solament de les
proves suficients per demostrar-ho, sinó també de tot allò que pot exigir la justificació que la felicitat és
un bé: la felicitat de cada persona és un bé per a aquesta persona i la felicitat general és, dones, un bé
per al conjunt de totes les persones. D'aquesta manera, la Felicitat mostra el seu dret a ser considerada
com un deis fins de la conducta, i consegüentment, com un deis criteris de la moralitat."
John Stuart Mill, L'utilitarisme, IV

6. Els drets de l'individu: el principi del dany
"L'únic fi pel qual és justificable que la humanitat, individualment o col·lectivament, s'interposi en la
llibertat d'un deis seus membres és la protecció. L'única finalitat per la qual el poder pot, amb ple dret,
ser exercit sobre un membre d'una comunitat civilitzada contra la seva voluntat és evitar que perjudiqui
els altres, impedir el dany als altres. El seu propi bé, físic o moral, no és prou justificació.
Ningú no pot ser obligat justificadament a realitzar o a no realitzar determinats actes perquè això sigui
millor per a ell, perquè el faria feliç, perquè, en opinió deis altres, fer-ho seria més encertat o més just.
Aquestes són bones raons per discutir, raonar i persuadir-lo, però no per obligar-lo o causar-li cap
perjudici si actua de manera diferent. Per justificar això caldria pensar que la conducta de la qual se l'ha
d'intentar dissuadir perjudicava algú altre. En la part que només l'afecta personalment, la independència
de l’individu és absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit, l'individu és sobirà.
Gairebé és innecessari dir que aquesta doctrina només és aplicable a éssers humans en la maduresa
de les seves facultats. No parlem deis nens ni deis joves que no hagin arribat a l'edat que la llei fixi com
la de la plena masculinitat o feminitat. Els que encara es troben en una situació que exigeix que els
altres els cuidin han de ser protegits deis seus propis actes, d'igual manera que deis danys exteriors"
John Stuart Mill, Sobre la llibertat, I

7. Contra el poder despòtic (igualtat de drets entre homes i dones)
"Una persona ha de ser lliure de fer el que li plagui en els seus propis afers, però no hauria de ser lliure
de fer el que li plagui quan obra per compte d'una altra persona sota el pretext que els afers d'aquesta
altra són seus. L'Estat, tot respectant la llibertat de cadascú en allò que li pertoca especialment, esta
obligat a mantenir un control atent sobre l'exercici de qualsevol poder que li permeti tenir sobre els altres.
Aquesta obligació és gairebé totalment negligida en el cas de les relacions familiars, un cas que, per la
seva influencia directa sobre la felicitat humana, és molt més important que tots els altres junts.
No cal que ens detinguem aquí sobre el poder quasi despòtic deis marits sobre les mullers, ja que res no
és més necessari per a l'eliminació completa del mal, que les dones tinguin els mateixos drets i rebin la
mateixa protecció de la llei que totes les altres persones, i perquè sobre aquest punt els defensors de la
injustícia establerta no es valen de l'argument de la llibertat, sinó que es presenten obertament com els
campions del poder."
John Stuart Mill, Sobre la llibertat, V

TEXT PER COMENTAR

"Quin és dones el límit just de la sobirania de l'individu sobre si mateix? On comença l'autoritat de la
societat? Quin àmbit de la vida humana pertoca a la individualitat i quin a la societat?
Cadascú rebrà la seva justa part si disposa d'allò que l'afecta més particularment. A la individualitat li
hauria de pertocar aquell àmbit de la vida en la qual l'individu és el principal interessat; a la societat,
aquell àmbit que interessa sobretot la societat.
Per bé que la societat no es basi en un contracte i per bé que no es guanyi res inventant-ne un per tal de
deduir-ne obligacions socials, tots els qui reben la protecció de la societat li deuen una compensació pel
benefici percebut, i el fet de viure en societat fa indispensable que cadascú es vegi en l'obligació
d'observar una certa línia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a no
perjudicar els interessos deis altres i, segonament, en el fet que cada persona assumeixi la seva part
deis treballs i els sacrificis que necessiti la defensa de la societat o deis seus membres quan sigui
objecte d'ofenses i vexacions. La societat esta plenament justificada per imposar aquestes condicions a
tot preu a aquells que voldrien incomplir-les. Els actes d'un individu poden resultar nocius o
desconsiderats per al benestar dels altres, sense necessitat d'arribar a violar algun deis drets constituïts.
En aquest cas, l'ofensor pot ser castigat justament per l'opinió, però no per la llei. Tan bon punt com un
aspecte del comportament d'una persona afecta d'una manera perjudicial els interessos d'altres, la
societat hi té jurisdicció.
Però no treu cap a res plantejar aquesta qüestió quan la conducta d'una persona afecta només els seus
propis interessos, o no té necessitat d'afectar els interessos deis altres si no ho volen. En tots aquests
casos, l'individu hauria de gaudir d'una perfecta llibertat, tant legal com social, per acomplir l'acció que
vulgui i atenir-se a les seves conseqüències."
John Stuart Mill, Sobre la llibertat, IV

a) « sobirania de l'individu»
b) « l'autoritat de la societat»
3. Expliqueu, segons Mill, quina part de la vida humana s’ha d’assignar a la individualitat i quina part a la
societat?. (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents,
encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció moral de Mill amb alguna altra concepció moral que es pugui trobar en la
història del pensament occidental. [2 punts]

5. Que us sembla que diria Mill sobre l’eutanàsia? Estaries d’acord amb ell?. Raoneu la resposta. [2
punts]

Tema 7

Els filòsofs de la sospita

Friedrich Nietzsche (1844-1900)

TEXTOS DE NIETZSCHE

1. El naixement de la tragèdia
Les dues novetats decisives del llibre són, d’una banda, la comprensió del fenomen dionisíac per part
dels grecs —en dóna la seva primera psicologia, veu en ell l’única arrel de tota la cultura grega—. L’altra
és la comprensió del socratisme: Sòcrates com a instrument de la dissolució grega, reconegut per
primera vegada com a típic decadent. “Raonabilitat” contra instint. La “raonabilitat” a qualsevol preu com
a força perillosa, com a enterradora de la vida! —Profund silenci hostil sobre el cristianisme en tot el
llibre. El cristianisme no és ni apol·lini ni dionisíac; nega tots els valors estètics —els únics valors
reconeguts per El naixement de la tragèdia: és nihilista en el sentit més profund, mentre en el símbol
dionisíac s’arriba al límit extrem de l’afirmació. Una vegada s’al·ludeix als sacerdots cristians com a
“pèrfida espècie de nans”, d’”éssers subterranis”...
Nietzsche, Ecce homo, Per què escric llibres tan bons.

2. El llenguatge
Però, què podem dir d’aquestes convencions lingüístiques? Són fruit del coneixement o de l’amor a la
veritat? Coincideixen les denominacions i les coses? És el llenguatge expressió adequada de totes les
realitats?
Només per la capacitat d’oblit pot l’home arribar a imaginar que posseeix una “veritat” en el grau que
s’acaba d’indicar. (...)
Dividim les coses segons el gènere, i designem “arbre” com a masculí i “planta” com a femení: quines
assignacions més arbitràries! Que lluny que estem del criteri de certesa! Diem “serp”, i la designació no
fa més referència que al fet d’arrossegar-se, cosa que també fa un cuc. Quines diferències tan
arbitràries, quin favoritisme tan parcial, ara en pro d’una propietat ara en pro d’una altra! Les diferents
llengües, posades juntes, mostren que amb paraules mai no s’arriba ni a la veritat ni a l’expressió
adequada; altrament no hi hauria tantes llengües.
Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, 1, 4-5.

3. La crítica del valors morals
Han estat els jueus aquells qui amb una conseqüència aterridora i amb els ullals de l’odi més abismal
(l’odi de la impotència) han gosat d’establir i de mantenir la inversió de l’equivalència aristocràtica dels
valors (Bo=noble=poderós=bell=feliç=estimat per Déu), és a saber: “Els bons homes són els
desgraciats. Els bons només són els pobres, els febles, els humils. Els pietosos i els beneïts per Déu
són també els qui pateixen, els desposseïts, els malalts, els lletjos. Només ells obtindran la felicitat
eterna. Al contrari, vosaltres que sou nobles i poderosos sereu per sempre els perversos, els cruels, els
cobejosos, els insaciables, els ateus. Vosaltres sereu també eternament dissortats, els maleïts i els
condemnats...” Ja se sap qui ha heretat aquest sistema de capgirament jueu... Amb els jueus comença
la revolta dels esclaus pel que fa a la moral, aquella revolta que té al darrere una història de dos mil anys
i que actualment hem perdut de vista per la simple raó que triomfà...
Nietzsche, La genealogia de la moral: un escrit polèmic, I, 7.

4. El nihilisme
L’home boig.- No heu sentit parlar d’aquell home boig que a plena llum del migdia encenia una llanterna,
corria pel mercat i cridava sense parar: “Cerco Déu! Cerc Déu!”? —Com que allí s’aplegaven
precisament molts d’aquells qui no creien en Déu, suscità moltes rialles. És que s’ha perdut? , deia l’un,
És s’ha extraviat com un infant?, deia l’altre. O és que s’ha amagat? Té por de nosaltres? Se n’ha anat
amb un vaixell? Ha emigrat? —així cridaven i reien en desori. L’home boig saltà al bell mig de tots ells i
els traspassa amb la seva mirada, “A on ha anat Déu?”, cridà, “Jo us ho diré! Nosaltres l’hem mort -
vosaltres i jo! Tots nosaltres som els seus assassins! Però, com ho hem fet? Com hem pogut beure la
mar fins el pòsit? Qui ens dóna l’esponja per esborrar l’horitzó? Què farem quan desenganxàrem
aquesta terra de la cadena del seu sol? Cap a on es mou ara? Cap a on ens movem nosaltres? No ens
allunyem de tots els sols? No caiem constantment? No caiem endarrere, cap al costat, endavant, en
totes direccions? Encara hi ha un dalt i un baix? No errem com a través d’un no-res infinit? No ens
colpeja l’espai buit amb el seu alè? No ha començat a fer més fred? No s’apropa com més va més la nit,
una nit cada cop més intensa? No cal encendre llanternes al migdia? No sentim encara res del soroll
que fan els enterramorts que enterren Déu? No ensumem encara res de la putrefacció divina? –també

els déus es podreixen! Déu ha mort! Déu roman mort! I som nosaltres qui l’hem mort! Com ens
consolarem nosaltres, els assassins entre tots els assassins?
Nietzsche, La gaia ciència, aforisme 125.

5. El superhome: la revaloració de tots els valors
De les tres metamorfosis de l’esperit us parlo: com l’esperit es converteix en camell, i el camell en lleó, i
el lleó, a la fi, en nen.
“Què és feixuc?”, Així pregunta l’esperit que sap suportar, i s’agenolla, com el camell, i vol anar ben
carregat.
Totes aquestes coses, les més feixugues de totes, es carrega a coll l’esperit que sap suportar: com el
camell que, ben carregat, corre al desert, així corre ell pel seu desert.
Però en el més solitari del desert té lloc la segona metamorfosi: aquí l’esperit es converteix en lleó, vol
conquerir la seva llibertat com es conquereix una presa i ser senyor al seu propi desert.
Aquí cerca el seu últim senyor: es vol tornar el seu enemic, l’enemic del seu últim déu, per assolir la
victòria vol lluitar amb el gran drac.
Quin és el gran drac al qual l’esperit no vol seguir anomenant déu i senyor? “Tu has de” s’anomena el
gran drac. Però l’esperit del lleó diu “jo vull”.
“Ja han estat creats tots els valors, i tots els valors creats són jo. En veritat, no hi ha d’haver cap més “jo
vull”!. Així parla el drac.
Germans meus, per què cal el lleó a l’esperit? Per què no n’hi ha prou amb la bèstia de càrrega que
renuncia i respecta?
Crear nous valors –tampoc el lleó no és capaç de fer-ho: però crear-se llibertat per a noves creacions –
això si que és capaç de fer-ho el poder del lleó.
Crear-se la llibertat i un sagrat no àdhuc enfront del deure; per això, germans meus, cal el lleó.
Prendre’s el dret de nous valors –això és la presa més horrible que un esperit que suporta i que
respecta–, En veritat, això és robar per a ell, i una cosa pròpia d’una bèstia de rapinya.
Antany l’esperit estimà el “tu has de” com la seva cosa més sagrada: ara li cal trobar il·lusió i caprici fins i
tot en allò més sagrat, de manera que robi quedar lliure del seu amor; per a aquest robatori es necessita
el lleó.
Però digueu, germans meus, què pot fer el nen que no hagi pogut fer el lleó? Per què el lleó rapinyaire
s’ha de convertir ara en nen?
Innocència és el nen, i oblit, un nou començament, un joc, una roda que dóna voltes per si sola, un
primer moviment, un sagrat dir si.
SÍ, per al joc de crear, germans meus, cal un sagrat dir sí: l’esperit vol ara la seva voluntat, el que havia
renunciat al món es guanya el seu món.
Tres metamorfosis de l’esperit us he contat: com l’esperit es convertí en camell, i el camell en lleó, i el
lleó a la fi en nen. –
Nietzsche, Així parlà Zaratustra,I

6. La voluntat de poder
“Tombar ídols (“ídols”, la paraula que faig servir per “ideals”) –més aviat això pertany ja al meu ofici. A la
realitat, se li ha de fer perdre el seu valor, el seu sentit, la seva veracitat, en la mesura en què s’ha fingit
un món ideal... El “món vertader” i el “món aparent” –en plata: el món fingit i la realitat... La mentida de
l’ideal ha estat fins ara la maledicció sobre la realitat, la humanitat mateixa ha estat enganyada i
falsejada fins al més profund dels seus instints més bàsics –fins a l’adoració dels valors oposats a
aquells que són els únics que li haurien garantit la puixança, el futur, el gran dret a un futur.”
Nietzsche, Ecce homo, Prefaci.

7. L’etern retorn
“L’enorme pas més gran. Què et passaria si un dia o una nit et perseguís un dimoni en la teva solitud
més solitària i et digués: “Aquesta vida, tal com la vius ara i tal com l’has viscuda, hauràs de viure-la
encara una altra vegada i encara incomptables vegades. I en ella no hi haurà res de nou, sinó que cada
sofrença, cada plaer, cada pensament, cada sospir, tot allò que és indiciblement petit i gran de la teva
vida, ha de tornar a esdevenir-se per a tu, tot en el mateix ordre i en la mateixa successió –alhora,
també aquesta aranya i aquest raig de lluna que apareix entre els arbres, també aquest instant i jo
mateix. L’etern rellotge d’arena de l’existència serà capgirat sempre de bell nou –com també tu amb ell,
que es una volva de pols de la pols”!

No et llençaries a terra cruixint de dents i maleiries el dimoni que et parlés d’aquesta manera? O bé has
experimentat alguna vegada un moment immens en el qual li respondries: “Ets un déu i mai havia sentit
una cosa més divina”? Si aquest pensament exercís la seva força sobre tu, et transformaria, tal com ets,
i tal vegada t’esclafaria. La pregunta referent a totes les coses i a cada cosa: “Vols viure això encara una
altra vegada i encara incomptables vegades”, constituiria en la teva actuació com l’enorme pes més
gran! O no hauries de sentir-te bé amb tu mateix i amb la vida, per tal de no desitjar res més que
aquesta darrera i eterna confirmació, que aquest darrer i etern segellament?”
Nietzsche, La gaia ciència, aforisme 341

TEXT PER COMENTAR

Em pregunta vostè quines coses són idiosincràsia en els filòsofs?... Per exemple, la seva falta de sentit
històric, el seu odi a la noció mateixa d’esdevenir, el seu egipticisme. Ells creuen atorgar un honor a una
cosa quan la deshistoritzen, subspecie aeterni (des de la perspectiva de l’etern) —quan en fan una
mòmia. Tot el que els filòsofs han manejat des de fa mil·lennis han estat mòmies conceptuals; de les
seves mans no va sortir viu res real. Maten, omplen de palla, aquests senyors idòlatres dels conceptes,
quan adoren —es tornen mortalment perillosos per a tot, quan adoren. La mort, el canvi, la vellesa, com
també la procreació i el creixement són per a ells objeccions —fins i tot refutacions. El que és no esdevé;
el que esdevé no és... Ara bé, tots ells creuen, fins i tot amb desesperació, en el que és. Però, com que
no poden apoderar-se’n, busquen raons de per què se’ls escapa. «Hi ha d’haver una il·lusió, un engany
en el fet que no percebem el que és: on s’amaga l’enganyador?» —«Ho tenim, criden joiosos, és la
sensibilitat! Aquests sentits, que també en altres aspectes són tan immorals, ens enganyen sobre el món
vertader.»
Nietzsche, El crepuscle dels ídols


a) «egipticisme»
b) «mòmies conceptuals»

3. Expliqueu com entén Nietzsche el llenguatge i l’ús que n’han fet els filòsofs (En la resposta, heu de
referir-vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin
explícitament en el text.) [3 punts]

4. Compareu la concepció dels conceptes de Nietzsche amb alguna altra concepció que es pugui trobar
en la història del pensament occidental. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o no amb l’afirmació: «La filosofia es fonamenta en un error: la creença
d’origen platònic en l’existència d'un món que és l’antítesi del nostre». Raoneu la resposta. [2 punts]

Activitats filosofia de 2 fil2

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (20)

Similaire à Activitats filosofia de 2 fil2

Similaire à Activitats filosofia de 2 fil2 (20)

Activitats filosofia de 2 fil2