Dando servicio a más de 700 empresas en 26 países, DEXMA es un proveedor líder de software de gestión de energía para edificios, retail e industria. DEXCell Energy Manager es un software -basado en la nube- que ayuda a organizaciones a reducir su coste energético, a través del seguimiento de facturas y la información en tiempo real de contadores fiscales o submedidores, ofreciendo funcionalidades de análisis, alarmas, informes y control. DEXMA vende su software y servicios a través de una red global de Partners compuesta por más de 160 empresas, la mayoría de ellas Empresas de Servicios Energéticos, Integradores, Mantenedoras y Comercializadoras eléctricas. Fundada en 2007, DEXMA tiene oficinas en Barcelona y Londres. Para obtener más información acerca de DEXMA, visite www.dexmatech.com y síganos en Twitter @DEXMA_ES

1. 8 DINERS DIUMENGE, 21 DESEMBRE 2014 LA VANGUARDIA
Enric Tintoré
L
a col·laboració entre
les grans i les petites
empreses es revela
com una iniciativa
molt eficaç per dina-
mitzar la innovació, tant de les
unes com de les altres, tenint en
compte els bons resultats que
obtenen algunes de les compa-
nyies que han optat per aquesta
fórmula. Aquesta és la principal
conclusió d’una nova edició de
les Trobades a La Vanguardia,
celebrada aquesta setmana, en
la qual també s’ha posat de mani-
fest la necessitat d’una parti-
cipació més activa de l’Adminis-
tració Pública i de les universi-
tats per crear ecosistemes que
possibilitin una innovació més
important del teixit productiu,
que és clau per a una millora de
la competitivitat que garanteixi
el creixement de l’economia i
de l’ocupació.
Ferrovial, represen-
tada pel seu director
general de sistemes
d’informació i innova-
ció, Federico Flórez, i
Gas Natural Fenosa,
amb la presència del
seu director de solu-
cions energètiques,
José Luis Lloret,
han estat les dues
grans empreses
que han donat tes-
timoni de l’eficà-
cia de la col·labora-
ció amb petites em-
preses innovado-
res per a la millora
de la productivitat,
del servei i l’obertu-
ra a noves línies de
negoci.
En aquesta edició
de les Trobades a La
Vanguardia també hi
han participat Joan Pi-
nyol, de Dexma, una
petita i potent empre-
sa innovadora, al cos-
tat de dos represen-
tants de l’administra-
ció pública: Sònia Re-
casens, segona tinen-
ta d’alcalde de l’Ajun-
tament de Barcelona,
responsable de la
promoció econòmi-
ca, i Antoni Maria
Grau, director gene-
ral d’Indústria de la Generalitat,
convocats per Óscar Ferrer, di-
rector gerent de La Vanguardia.
Federico Flórez va explicar
que Ferrovial –que des dels seus
inicis és una empresa basada en
la innovació– ha apostat per un
ecosistema d’innovació obert,
en el qual no només participen
els enginyers i el conjunt de per-
sonal de l’empresa sinó que tam-
bé es busca la col·laboració de
petites i mitjanes empreses, així
com d’aquells departaments de
l’Administració Pública que po-
den aportar idees de progrés i
d’enriquiment de l’activitat.
Federico Flórez assegura que
cada any es generen més d’un
centenar d’idees i projectes in-
novadors a Ferrovial uns trenta
dels quals, al final, com a mitja-
na, s’acaben implantant. “La par-
ticipació externa de petites em-
preses innovadores –diu– es re-
vela molt útil perquè hi ha
molts àmbits que els ma-
teixos empleats de la
companyia no poden
desenvolupar”.
Cada any Ferrovial
estableix diversos rep-
tes de negoci i con-
necta tant amb els ma-
teixos empleats com
amb empreses exter-
nes, universitats i ad-
ministracions públi-
ques per analitzar les
possibilitats d’innova-
ció que hi ha en cada
àmbit seleccionat, es-
tablint xarxes col·la-
boratives, que s’arti-
culen i interaccio-
nen a través d’inter-
net, ja que aquesta
empresa manté acti-
vitat a més de vint
països.
Gas Natural Feno-
sa, igual que Ferrovial,
és una altra gran compa-
nyia multinacional que en-
tén la innovació com un
ecosistema entre la seva
pròpia dinàmica i un ampli
conjunt de petites i mitja-
nes empreses innovado-
res. Aquesta manera d’ac-
tuar resulta especialment
important per donar agi-
litat a un sector, com
l’energètic, que estava
acostumat a la innova-
ció en grans projectes
industrials. Ara, en canvi, la inno-
vació està centrada en les necessi-
tats del client final, és a dir: molt
més a prop del mercat. “Tenim
–afirma– el nostre propi departa-
ment d’investigació, desenvolu-
pament i innovació (R+D+I), pe-
rò està molt obert a l’exterior”.
Igual com Ferrovial, estima en
un centenar les innovacions que
Gas Natural Fenosa analitza i im-
plementa cada any.
NOVES INICIATIVES PER MILLORAR LA COMPETITIVITAT
Èxitdela innovacióconjunta
entregrani petitaempresa
Ferrovial i Gas Natural Fenosa impulsen centenars de nous projectes gràcies al desenvolupament
dels ecosistemes d’innovació oberts a les aportacions que reben de l’exterior
JOSÉ LUIS
LLORET
director de
solucions energè-
tiques de Gas
Natural Fenosa
FÒRUMS m
SÒNIA
RECASENS
segona tinenta
d’alcalde de
l’Ajuntament
de BarcelonaANTONI MARIA
GRAU
director general
d’Indústria de
la Generalitat
de Catalunya

2. LA VANGUARDIA DIUMENGE, 21 DESEMBRE 2014 DINERS 9
“L’agilitat –afegeix– l’aporta
la petita empresa innovadora
que, després, amb el coneixe-
ment de la gran empresa, del
seu mercat, de la seva capacitat
de finançament i de la seva inter-
nacionalització, configura un
ecosistema que es retroalimenta
i que proporciona beneficis per
a les dues parts”.
Dexma, empresa de la qual
Joan Pinyol és un dels tres mem-
bres fundadors, és un clar exem-
ple de petita empresa innovado-
ra que ha crescut gràcies a la
col·laboració amb les grans. Va
ser fundada per tres enginyers
de la Universitat Politècnica de
Catalunya que van analitzar les
necessitats del sector energètic i
van desenvolupar un programa
informàtic per recollir i mesu-
rar dades de la despesa energè-
tica dels edificis en temps real,
per tal de poder establir estra-
tègies de cara a optimitzar el
consum, cosa que permet obte-
nir estalvis des del 10% fins al
25% si es fan les inversions ade-
quades. La seva innovació ha tin-
gut tant d’èxit que, amb només
vint empleats, atén 800 clients a
26 països.
Joan Pinyol assenyala que en
els primers anys d’una empresa
innovadora és important poder
comptar amb finançament, tant
públic com privat, com va ser el
seu cas, encara que lamenta que
a Espanya trobar capital privat
que aposti per la innovació és
molt difícil. a diferència del que
succeeix en altres països. “Aquí
les grans fortunes no inver-
teixen de forma decidida en les
petites empreses innovadores
i, així, el progrés del país és molt
difícil”.
Tots els participants coinci-
deixen amb Joan Pinyol que a
Espanya cal superar l’excessiva
aversió al risc que hi ha i que
frena molts projectes d’innova-
ció, ja que també hi ha coinci-
dència en què en aquest país hi
ha molt de talent. La creació
d’ecosistemes d’innovació entre
grans i petites empreses és una
via per avançar.
Tots els participants desta-
quen la necessitat que les uni-
versitats tinguin un paper
més actiu en la innovació
empresarial. El cas de
Ferrovial és paradig-
màtic, ja que manté
acords de col·labora-
ció amb trenta univer-
sitats de tot el món, in-
clòs l’Institut Tecnològic de
Massachusetts. Federico Flórez
assenyala que seria important
que l’actitud d’aquesta universi-
tat dels EUA d’integrar-se a
l’ecosistema de les empreses i
d’intentar oferir-los solucions in-
novadores s’estengués a la uni-
versitat espanyola, que encara es-
tà massa tancada en si mateixa.
Antoni Maria Grau assenyala
que a Catalunya les grans multi-
nacionals mantenen una interac-
ció molt estreta amb l’ampli
teixit de petites i mitjanes em-
preses catalanes, i que això apor-
ta una intensa dinàmica d’inno-
vació. La millor prova d’això és
que la meitat dels 60.000 mi-
lions d’euros d’exportació que
es van registrar l’any passat van
ser generats per les multina-
cionals i l’altra meitat per peti-
tes i mitjanes empreses que no
venen a l’exterior només per
preu sinó per valor afegit. “Això
vol dir que són innovadores
–apunta Antoni Maria Grau–
gràcies a un ecosistema que po-
dríem dir que s’ha creat de for-
ma espontània gràcies a la dinà-
mica emprenedora”.
L’Administració Pública, se-
gons coincideixen a assenyalar
el mateix Antoni Maria Grau
des de la Generalitat i Sonia Re-
casens des de l’Ajuntament de
Barcelona, té molt de recor-
regut per millorar els ecosiste-
mes d’innovació. “Les grans em-
preses –diu Antoni Maria
Grau– exerceixen de locomoto-
res de la innovació però aquest
procés s’ha d’enriquir amb
l’aportació de les universitats,
centres d’investigació i centres
tecnològics d’una manera més
eficaç que l’actual”.
A Catalunya s’han dedicat
molts esforços econòmics i hu-
mans a la investigació i a la ge-
neració de coneixement, però
les petites i mitjanes empreses
no tenen capacitat per desen-
volupar aquest coneixement en
innovació. Sobre això apunta,
molt gràficament, que “la inno-
vació és la investigació amb
IVA, és a dir amb sentit de
mercat perquè es pugui conver-
tir en una venda. I per això –afe-
geix– és necessària una xarxa
de centres tecnològics que pu-
guin donar aquest servei al tei-
xit industrial de petites i mitja-
nes empreses”. En això, precisa-
ment, la Generalitat concentra-
rà els seus esforços en el futur.
Com a primer pas, projecta la
fusió dels seus centres tec-
nològics més avançats per
coordinar millor l’oferta
tecnològica del país amb
els diversos sectors em-
presarials, per tal de
facilitar la contractació
entre tots dos, mentre
s’ofereix un cofinan-
çament públic dels
projectes. Tant la
Generalitat com
l’Ajuntament s’han
abocat al finançament
conjunt de projectes amb
els fons europeus RIS3 per
a la innovació.
Sònia Recasens va desta-
car que des de l’Ajunta-
ment de Barcelona es tre-
balla perquè la ciutat sigui
un motor d’innovació,
tant urbana com indus-
trial, ja que competeix
amb altres ciutats per ser
més competitiva i, d’aquesta
manera, propiciar més crei-
xement de les empreses i de
l’ocupació.
Des de l’administració muni-
cipal es propicia la innovació
per dues vies: a través d’una po-
lítica de compra pública innova-
dora, una cosa difícil a causa de
les limitacions de l’actual legisla-
ció però que s’intenta a través
de fórmules noves, com els con-
cursos internacionals oberts
per afrontar diferents reptes,
com per exemple l’Open
Challenge, i a través de la crea-
ció d’ecosistemes que propiciïn
la connexió entre grans empre-
ses i petites empreses innovado-
res en un marc en què partici-
pen les universitats, les escoles
de negoci, els centres tecnolò-
gics i les xarxes de finançament.
Sònia Recasens també desta-
ca l’acció que es realitza per con-
nectar les grans i les petites em-
preses innovadores entre elles
quan es realitzen les fires i els es-
deveniments econòmics més im-
portants. També es duu a terme
l’estratègia d’aconseguir la ubi-
cació a Barcelona de les seus eu-
ropees d’innovació, com és la
d’energia, la de salut i probable-
ment l’agroalimentària, per a la
qual l’Ajuntament ha presentat
candidatura.
Com a màxim exemple d’eco-
sistema innovador, Barcelona té
el districte 22@, on hi ha ubica-
des 7.329 empreses.
FEDERICO FLÓREZ
director general
de sistemes
d’informació
i innovació
de Ferrovial
Sònia Recasens
“Barcelona actua
com un gran motor
d’innovació al servei
d’un creixement més
gran i més ocupació”
Antoni Maria Grau
“La Generalitat acosta-
rà més els centres tec-
nològics al teixit empre-
sarial català per accele-
rar la innovació”
Joan Pinyol
“Les petites empreses
innovadores reben poc
suport inversor perquè
en aquest país hi ha
molta aversió al risc”
José Luis Lloret
“Les pimes aporten
dinamisme per millorar
la innovació en grans
companyies com Gas
Natural Fenosa”
Federico Flórez
“Ferrovial manté
acords de col·laboració
amb trenta universitats
de tot el món,
inclòs el MIT”
JOAN PINYOL,
soci fundador
i CEO de
l’empresa
Dexma