Arriba el juny, temps de segar i batre. Els records d'una època s'amunteguen. Vet aquí com era a Sant Climent de Llobregat.

1. DEL BLAT AL PA
INTRODUCCIÓ
La família pagesa ha estat durant segles un dels pilars sobre els quals es va
construir aquest país. Sense una mà agrícola desenvolupada no hagués
nascut la industrialització que va caracteritzar Catalunya.
La branca primària amb el seu treball i el seu esforç evolutiu són els
nostres referents que cal no oblidar.
Els treballs al camp eren diversos i ocupaven tot l’any segons la
climatologia, que marcava el fer i desfer de cada dia.
LLAURAR LA TERRA
El terreny s’havia de llaurar amb l’arada, es a dir remenar la terra, airejar-
la, deixar-la a punt per sembrar. Hi havia varies menes d’arades: la
romana, també l’arada normal, un altra de mitja lluna,...

2. Passàvem el rascla amb el cavall i després els corrons, perquè la terra
quedés aixafada i no perdés la humitat, anàvem treballant de manera que
els rasclets o l’engreda destriava la terra, eren cinc o sis punxes. A baix a
Marina fèiem cada any dues mujades de blat.
Mujada: Mesura agrària equivalent al tros de terra que poden llaurar un
parell de bous en un dia. Equival a 4.896,5 m2.
Abans de fer el blat, el camp de les Filipines era tot de pereres i al voltant
de jonquills , que l’àvia ja els venia a les parades de la Rambla de les flors a
Barcelona.
LA SEMBRA
Cap al novembre i desembre es feia la sembra, no fèiem solcs, es
sembrava a la plana, més tard fèiem el cavallons. Escampàvem les llavors a
mà i l’ agafàvem d’un sac que teníem penjat al costat.
La llavor la guardàvem de l’any anterior, recordo que després vam canviar
per un blat rus que no tenia arestes, deien que era més productiu.
REGAR
Regàvem amb l’aigua del vall. Trèiem l’aigua amb un motor antic, un
Salvatella, que també fèiem servir per regar l’arròs.
Una vegada amb aquest motor vam fer una portadora d’anguiles, perquè
el motor xuclava l’aigua del vall i sortien les anguiles a dojo.

3. SEGAR
Diu la dita: “Per Sant Joan , garbes al camp”. O sigui que arribat el juny era
el temps de la sega, es treballava de sol a sol, els pagesos i les pageses
s’aixecaven de matinada, quan encara era fosc i agafaven el carro ja sigui
per anar al camp o per vendre a ciutat.
Recordo que el pare em va explicar que una vegada anant amb el carro a
vendre a Barcelona, es va quedar adormit i quan va despertar el cavall ja
l’havia portat al mercat.
Antigament la sega la feien amb la falç, però més cap aquí i inclús abans
de la guerra ja segaven amb el volant, és igual que la falç però més gran, la
falç va amb serra i el volant va amb un tall, era més ràpid perquè segaven,
li donaven la volta al blat i feien la garba, el nus i deixaven les garbes al
darrere.
Quan estava tot sec s’apilaven les garbes en garberes.
Fent garbes

4. Garberes
Es deixava assecar una mica, no gaire, després carregaven el carro.
Les garbes es traginaven amb la forca, anaven molt amunt i el que hi havia
a dalt les anava posant bé. Col•locar les garbes era tot un art.
BATRE
El batre consisteix en aixafar les espigues per separar el gra de la palla.
Portàvem el carro a Cal Simón, quan arribàvem les garbes anaven directe
cap a la màquina, que feia la feina de destriar el gra de la palla, per un
cantó sortia el gra i per l’altre la palla i el boll.
El juliol era el temps més adequat per fer aquestes feines, perquè fa més
calor i fa aire, a diferència de l’agost.
“Al mes de juliol, a l’era hi fa bon sol”.

5. A L’ERA
Contemporàniament hi havia gent que feia la batuda manualment,
estenien les garbes a l’era, es deixaven assecar les espigues, es girava la
batuda, a continuació passaven els animals per sobre i al mateix temps es
passava el corró per anar aixafant, fins a quedar tot pla.
Després amb la forca havien de treure la palla més llarga, deixant el gra i el
boll, que era la palla més fina, per treure-la al final.
La polseguera que es formava era impressionant.

6. EL PALLER
Amb la palla separada del gra, enfilàvem cap al Llanàs. Allà fèiem el paller ,
davant la barraca i el porxo. Posàvem la palla més fina (boll) a sobre de la
palla més llarga perquè quan plogués no quedés mullada.
D’allà cada dia si necessitàvem palla per donar menjar als animals,
agafàvem un sac que després barrejàvem amb alfals o bé amb la civada
tendra , també els donàvem garrofes.
Hi havia molts que no feien el paller, portaven la palla a la pallissa (lloc
destinat a guardar-hi la palla i que pot ésser un cobert o un departament
de l’estable). Era un dels llocs preferits dels nens per jugar entre la palla.
A l’ombra del paller tiraves la palla i et feies un bon jaç després de dinar
per fer la migdiada.
EL MOLÍ
De la màquina de Cal Simón el blat sortia directe cap el sac i així anaves
omplint tots els sacs.

7. Els sacs es portaven cap el molí i després en sacs de farina cap a casa, a
l’habitació de la farina on també hi havia l’arròs, serves i productes de la
terra (del Querol) que maduraven aquí.
EL PA
El pa el feien en el Forn del Mig de Viladecans, per cada quilo de farina,
ells es quedaven un quart i a canvi ens feien pans de dos quilos, s’anava a
recollir un cop o dos a la setmana.
Recordo que després de la guerra hi havia el pa de racionament (pa negre
de blat de moro), jo era petit i no volia pa blanc, volia pa negre.

8. L’ADOB
Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedaven,es
giraven i quan feia una pluja es llaurava perquè estava més tou, es tiraven
els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar.
La palla barrejada amb el verd, amb alfals i a l’hivern amb la civada tendra
no solament servia per donar aliment als animals, la que sobrava es tirava
als peus del cavall i li servia de jaç per dormir.
Al cap d’un temps com que allà l’animal orinava i defecava, amb la forca es
netejava , es treia i es col•locava a un cantó de l’estable, es feia un
badiguer (pila), perquè s’anés descomponent i es formessin els fems,
plegats amb les fulles d’enciam, bròquil (tot el que era vegetal) i quan hi
havia una bona pila es carregava al carro i servia d’adob pel camp i els
arbres.
En aquella època hi havia qui anava amb el carro per la carretera, que
estava molt transitada pels animals, agafant els fems del cavall.
El pagès ecològic feia servir restes vegetals , palla i fems per retornar a la
terra els nutrients en forma de compost.