1. CANVI CLIMÀTIC
Dolors Guixa
CTMA 2n BAT.

2. ÍNDEX
1.
2.
3.
4.
FACTORS: Naturals i antropogènics.
IMPACTES DEL CANVI CLIMÀTIC.
MESURES PER DISMINUIR EL CO2
PROTOCOL DE KYOTO.

3. 1. Factors

NATURALS:
El clima de la Terra no és estable, sinó que canvia al llarg del temps per raons
diverses. En temes precedents ja ha estat presentat el fenomen de les
glaciacions del període Quaternari, moment en el qual la temperatura del
planeta era molt inferior a l´actual. També s´ha pogut demostrar que en altres
períodes geològics la temperatura de la Terra ha estat molt superior a la d
´avui. Dit d´una altra manera, al llarg de la història geològica de la Terra hi ha
hagut diversos episodis de canvi climàtic natural.
Tots aquests canvis de la climatologia planetària estan generats per factors
molt diversos, entre els quals es poden destacar les alteracions en la dinàmica
de la radiació solar, la inclinació de l´eix de la Terra, la disposició de les
masses continentals i els mars, la fusió de grans masses de gel i, fins i tot,
incidents accidentals com les erupcions volcàniques o l´impacte de grans
meteorits.
En aquesta conjuntura, els científics es pregunten si els indicis que a hores d
´ara tenim sobre un canvi climàtic són atribuïbles a causes naturals o a causes
antropogèniques, i en quina mesura en cada cas

4. 
ANTROPOGÈNIC:
El canvi climàtic, per tant, no és un fenomen estrany, i ni tan sols és nou. Tanmateix,
en el cas del canvi climàtic actual sí que hi ha una diferència clara. Si en èpoques
anteriors els canvis s´esdevenien al llarg de períodes de temps molt llargs, en l
´actualitat el canvi s´està produint amb una gran celeritat, cosa que apunta a un motor
antropogènic del canvi.
En efecte, des que les societats humanes van arribar a l´anomenat període industrial, s
´han estat utilitzant combustibles fòssils com ara el carbó, el petroli i el gas natural, els
quals, en ser cremats, alliberen a l´atmosfera grans quantitats de diòxid de carboni i, a
més, ho fa a un ritme accelerat. Aquest CO2, que en altres condicions podia haver
estat alliberat en un període de milions d´anys d´acord amb la dinàmica del cicle del
carboni, s´està abocant a l´atmosfera en només unes quantes dècades.
Alguns científics han arribat a comparar aquesta situació amb un gran experiment
planetari: el carboni que es va acumular durant milions d´anys en forma de carbó i
petroli està sent alliberat en només uns quants anys.

5. Visions de futur




Un dels problemes més grans a què cal enfrontar-se és la incertesa relativa a l´evolució
del canvi climàtic. Efectivament, les dinàmiques climàtiques són molt complexes per
si mateixes, però, a més, la seva influència és variable en els diferents punts del planeta,
en funció de la seva orografia, de la seva situació respecte dels pols o de l´equador, de
la seva proximitat al mar, etc.
Fins ara, els científics han detectat algunes variacions objectives associades, si més no
en part, a l´acceleració del canvi climàtic per part de les societats humanes. En concret,
tot sembla indicar que, fins al moment, la Terra s´ha escalfat algunes dècimes de grau
centígrad, i que la precipitació i la humitat globals són un xic superiors. També es
constata que s´han modificat alguns moviments de les aigües oceàniques.
A escala global, possiblement són els canvis sobre la circulació termohalina (circulació
a gran escala dels oceans) allò que més debat genera entre científics, especialment per
les conseqüències que podria tenir sobre el clima. Els models de predicció del clima
actuals preveuen un debilitament de la circulació termohalina que ocasionaria una
reducció del transport de calor cap a les latituds altes de l´hemisferi nord.
Ara bé, cal insistir en el fet que aquests canvis globals no afecten de la mateixa manera
tota la superfície del planeta, de forma que, a cada regió hem de parlar de canvis locals.
Malgrat que, per exemple, el grau d´humitat i la precipitació globals augmentin, en
molts racons del planeta es preveuen sequeres més persistents i una alteració de la
dinàmica de pluges. L´augment de la temperatura tampoc no es preveu que es
reparteixi de forma homogènia, sinó que afectarà més unes regions que a unes altres. Si
associam això a problemàtiques ambientals locals com ara l´erosió, la desertització o
els incendis, molt característics de les nostres latituds, es veurà que el canvi climàtic pot
tenir conseqüències pràctiques molt evidents.

6. 2. Impactes del canvi climàtic

http://canviclimatic.caib.es/www/llibre/canbal/pdf/mural_consequencies.pdf
En països freds la pujada de les temperatures, produirà que els insectes que transmeten malalties emigrin, de
manera que les plagues i malalties a la població i la fauna s'estenguin. Alguns científics creuen fins i tot que en
algunes zones de la Terra, algunes de les plagues no s'han extingit encara a causa de l'escalfament global, com ara la
malària;

A mesura que la temperatura dels oceans i els mars s'eleva, augmenta la probabilitat d'huracans i tempestes més
freqüents i més fortes. Podem veure la prova en les tempestes dels últims anys 2004 i 2005;

L'escalfament global juntament amb el creixement de la població humana aguditzarà la problemàtica
del'escassetat d'aigua. Encara que algunes regions específiques podrien arribar a ser més humides i propícies a les
precipitacions a causa de l'escalfament global, altres zones patiran greus sequeres i onades de calor. A l'Àfrica,
podríem presenciar la major sequedat i d'acord amb el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic
(IPCC), l'escalfament global provocarà condicions més extremes i podria donar lloc a més conflictes i guerres;

El desgel dels casquets polars és probablement la conseqüència més important de l'escalfament global, perquè
provoca nombrosos problemes a diferents nivells. El més obvi d'ells és l'elevació del nivell del mar. Hi ha
aproximadament 5.773.000 milles cúbiques d'aigua en els casquets polars, glaceres i neus permanents. En efecte,
segons el National Snow and Ice Data Center, si totes les glaceres es fonen, el mar s'elevaria uns 70 metres;

Una conseqüència més del desgel en els mars és que el gel i la neu estan compostos d'aigua dolça. Per això, quan es
fonen es dessalinitza el mar. Aquest fet no només posarà en perill la vida aquàtica, sinó que també es produirien
alteracions a les corrents oceàniques que regulen la temperatura i altres cicles climàtics importants;

A mesura que el desgel sigui major, a efectes del clima també pot augmentar exponencialment l'escalfament global.
De fet, mentre que un pol blanc reflecteix la llum del sol, un pol fosc, amb els colors de la terra sota el gel seria el
d'absorbir els raigs de llum;

Finalment, a mesura que augmenta la temperatura i el canvi dels paisatges, es posaran en perill nombroses espècies
d'animals i vegetals. Només les espècies amb més capacitat d'adaptació podran sobreviure.

7. 3. Mesures per disminuir el CO2
http://canviclimatic.caib.es/www/llibre/canbal/pdf/mural_consells.pdf

8. 4. El protocol de Kyoto
http://canviclimatic.caib.es/www/llibre/canbal/pdf/mural_protocol.pdf
És una conferència mundial sobre el canvi climàtic,
celebrada a Kyoto (Japó) el 1997. en el protocol, signat
el 1997, es va fixar com objectiu la reducció en un
5,2% de la mitjana fins a l’any 2012 de les emissions de
Co2 a l’atmosfera, als països desenvolupats, respecte les
emissions del 1990.
http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menu
item.75e3e8b36ded92ae9b85ea75b0c0e1a0/?
vgnextoid=f82ec7a4977d6210VgnVCM1000008d0c1e0
aRCRD&vgnextchannel=f82ec7a4977d6210VgnVCM1
000008d0c1e0aRCRD
