1. Programa Compartim
Entorns Personals d´Aprenentatge
Barcelona, 7 de juliol de 2009
VII Seminari
Dolors Reig Hernández (dreig):
Especialitzat
http://www.dreig.eu/caparazon
El caparazón
3. WEB - WEB SOCIAL – Web Personal
Entorns Personals d´
Aprenenetatge (PLE)
Entorns virtuals
Aules
(VLE)
virtuals
Augmenten els requisits en E-competències: ¿Progressió paral.lela,
Nova Spivack
alfabetització digital?
4. Nadius, inmigrants? (Marc Prensky)
• Saviesa digital (Marc Prensky 2009)
– Què sabem dels joves? E-competències?
– “Social hangout” Xarxes d´interessos vs. Xarxes Socials
(Danah Boyd, 2008) .
– La generació .net no només passa menys temps que
els grans online sinó que resulta ser més conservadora
en l´ús de les tecnologies. (Ipsos-Reid Survey, noviembre 2007 ).
– L´us de les xarxes socials és baix per a temes
acadèmics. (University of Guelph 2008)
– Facebook (platafomes, dreig) com entorn
d´evangelització (Alejandro Piscitelli)
5. Connectivisme (George Siemens)
Herència: Cognitivisme, Teories de sistemes, Teories de la
complexitat, Neurobiologia, entre d´altres.
-La gent apren com les xarxes.
-L´aprenentatge i el coneixement neixen de la diversitat d´opinions.
-L´aprenentatge és el procés de connectar nodes o fonts
d´informació.
-La capacitat d´augmentar el coneixement és més important que el
que ja se sap.
-És necessari nodrir i mantenir les connexions per facilitar
l´aprenentatge continu.
-L´habilitat per veure connexions entre camps, idees, conceptes, és
fonamental.
(Ampliació: Stephen Downes , Dave Cormier (coneixement
rizomàtic)
9. (Holsapple (ed) Handbook on Knowledge management. Springer 2003, pag. 316)
Rick Dove: La inteligencia individual es asimilable a una neurona. La inteligencia grupal,
que desafía cualquier intento de localización, captura o aislamiento, distribuida y
fluida como nuestro propio cerebro.
10. Aprenentatge Social
• Herència: Bandura (auto-eficàcia), Bruner
(cognitivisme), Vigotsky (sociocultural),
constructivisme i altres.
• Cluetrain Manifesto (1999): L´aprenentatge,
també com a conversa.
Prosumers – Estudiants Proactius.
• Groundswell (2008): Entre iguals:
Aprenentatge horitzontal. Unidireccional vs.
P2P
• Comunitats de Pràctica /Virtuals: Etienne
Wenger, Nancy White.
11. Les xarxes no només tracten sobre
seguir els altres…
Hem de CONTRIBUIR
12. John Seely Brown, Richard P. Adler (2008):
Minds on Fire: Open Education, the Long Tail, and Learning 2.0:
13. Aprenentatge informal (Jay Cross, 2006)
• El 70-90% de l´ Aprenentatge en empreses – organitzacions és Informal
• Pot ser intencional / Planificat.
• Oldenburg (1989): importància dels tercers llocs, no reglats ni regulats,
ambients no formals, en l´aprenentatge.
• Teemu Arina (2008): “Serendipity learning”, ampliant la conpció de
l´homa: “homo contextus”, integral i determinat per múltiples contextes
en els que aprendre.
• Localitzat vs. Distribuit.
• Cultura Expandida (Zemos98), EDUPUNK (i EDUPOP): aprenentatge com
experiència conscient o insconscient que pot donar-se en qualsevol
moment o lloc. Institucional vs. Do it yourself (Brian Lamb, Jim Groom,
Nodos Ele)
• Top-down vs. Bottom up. Catedral vs. Bazar
16. Piràmide de la motivació humana (Maslow)
Las redes de
PLE
intereses derivan
de la necesidad de
autorealización
Redes Personales de Aprendizaje
Las redes
sociales
derivan del
afecto
Modificado dreig de Designing social websites, Christina Wodtke
17. Aprenentatge Autònom
• Gràcies a les tecnologies ampliem les nostres
capacitats cognitives , som més independents i
menys necessitats de línies mestres. Adaptació
progressiva al caos, augment de la tolerància i
capacitat de gestió del mateix, en un món cada cop
més complexe.
• Formació + Millora de l´experiència d´usuari +
Motivació + Personalització= Ap. Autònom.
• Institucions: Importants en el procés, no en el
resultat. No en els continguts. Disparar l ínterès +
guiar en la personalització.
19. Educació mínimament invasiva
• Aprenentatge
Mínimament invasiu
Sugata Mitra (“Hole in
the wall”).
• Mòbil “learning”,
Aprenenentatge Ubicu.
20. Lifelong Learning
• Lifestreaming, Aprenentatge continu,
Permanenent, IMMERSIU. Resultat vs. Procés
• Entorns Lliures i personalitzables en el domini
Stephen Downes
públic estarien oferint una oportunitat única pel
desenvolupament d´un aprenentatge més
sostenible, independent de les institucions.
• ‘Lifelong learning: la necessitat d´entorns
Portables d´aprenentatge que suportin
estàndars d´interoperabilitat (Oliver i Liber
(2001))
21. Remescla, Cultura
Mashup
“Multiliteracy”, cultura “mashup”,
remescla de formats.
Remescla de disciplines:
Interdisciplinarietat, Forums comuns a
la web (als límits hi ha la innovació)
El propi PLE pot veure´s com un
“mashup”, agregat d´eines amb la
finalitat d´optimitzar l´acostament a
múltiples fonts i formats
23. Experimentació, joc, simulació
storytelling
• L´aprenentatge en entorns complexes, en el
qual el coneixement existent s´aplica a nous
contextes, requereix adoptar aproximacions
exploratòries (i actives).
• De les aules al laboratori…diria Stephen
Downes (Downes 2008).
• Maturana: “Todo hacer es conocer y todo
conocer es hacer”
25. Canvi de rols
• Alumne - Participant El procés involucra la
• Professor – Facilitador, interacció entre
Orientador,
Conductor, “Curator”, l´estudiant, els
Dinamitzador professors, l´entorn.
• Informació: beta Els continguts són el
perpètua. menys important i
Reelaboració constant substituïbles (David
dels continguts
Wiley)
26. Entorns Personals d´Aprenentatge
Espais adequats a la conversa, la interacció
en un entorn distribuit que pot integrar
Aprenentatge Formal i Informal (entorns
2.0), requerint l´aportació activa
(compartir) de coneixements i/o fonts
d´interès.
27. Avantatges a la organització
• Portfolio per l´individu-per la organització.
• No neutralitat tecnològica: la idea de xarxa d´e-
portfolios pot projectar una imatge diferent de la
organització segons les eleccions sobre aplicacions
concretes.
Ex. Blocs (persones), wikis (expertícia), xarxes
socials (relacions).
28. Alfabetització tecnològica: competencia o actitut laboral o
professional bàsica i transversal avui. (Universities UK, 2008; ECAR,
2007; Theil, 2008).
Escalabilitat: rendibilitat a llarg termini.
Millora d´oportunitats per a la igualtat.
Excel.lència:Tot i que poden suposar curves
d´aprenentatge més pronunciades, la Sostenibilitat dels
entorns ho compensa.
Millora del clima laboral
Desenvolupament professional continu, gestió
del talent, carrera professional.
Establir conexions interessants a
nivell global
29. Las instituciones que se adaptan a las necesidades de una economía
en contínua transformación, sobreviven.
Las que no cambian se vuelven irrelevantes
(Klor de Alva, 2000, p. 40)
Soporte activo a las culturas tradicionales de cada disciplina
(Harpe & Radloff, 2006)
Metàfora de Shirky: Conduïr una canoa:
el PLE serà un bon sistema de rems
http://flickr.com/photos/bcnbits/468186933/
• David Jones
32. ENTORNS PERSONALS, XARXES PERSONALS CONEIXEMET
Un Personal Learning Environment (PLE) es
una col.lecció auto-definida de serveis, eines
I dispositius que ajuda als estudiants a
construir les seves Xarxes Personals de
coneixement (PKN), posant en comú nodes
http://mohamedaminechatti.blogspot.com/200
de coneixement tàcit (Persones) I nodes de
9/04/ple-pkn.html
coneixement explícit (ex. Informació).
33. REQUISITS, Variables a tenir en compte en
La organització
(línies d´investigació actual)
(Downes 2004) National Research Council de Canadá:
-Agregar dades i documents (Incloent elements de Recomanació,
Datamining i extracció automàtica de Metadades)
-REMESCLAR: De forma creativa i proactiva.
-EDITAR.
-GENERAR nous entorns o "mashups”
35. El objetivo es crear un entorno que
anime la innovación
pedagógica, más que especificar
determinada pedagogía
(Johnston, 1996; Mischra & Koehler, 2006;
La facilidad de
McMaster & Wastell, 2005; Surry & Farquhar, 1997) uso debe ser
un criterio
Sin propósito concreto, fundamental
(Tim Berners Lee,
de forma colaborativa, David Jones)
negociados alrededor de
necesidades e intereses
particulares. Adaptados al
contexto de cada
participante (Jones & Muldoon, 2007)
36. 1. Teories, estils d´aprenentatge
2. Ideologia sobre el software.
3. Objetius a la organització (a més de l´aprenentatge), Comunicació,
clima laboral, millora gestió del coneixement, difusió als social media,
participació i l´aprofitament de CoPs, etc…
-Percentatge benefici organització-individu EQUILIBRAR
4. Possibilitat d´integració processos actuals.
5. Posibilitat integració entorns actuals (inclosos no virtuals, ex.
Calendari, Bibliografia, etc…)
6. Nivells de privacitat- publicitat.
37. Usabilitat social (Giacoma, 2009) Facilitar la partticipació
-Continuitat (streaming)
-Distribució
-Col.laboració
-Seguretat, privacitat
-Personalització, Moldejables (Shirky, metàfora
jardiner)
-Multimedia
-Interoperabilitat, escalabilitat.
-Mètriques, control
-Ubiquitat
-Proactivitat
-Sistemes de Coopetició
38. Basats en el navegador?
Firefox 4: Weave (Cloud Computing), Prism (Escritori)
40. La base tecnològica
Adaptado de: PLN for edtech
Sindicació Cloud computing
APIs Obertes
Web de les dades
41. On situem el centre?
-Basats en blog-wiki.
-Basats en agregador social.
-Basats en navegador, Basats en Sistemes
Operatius per la web.
-Basats en xarxa social.
-Basats en eines que permetin la integració:
ELGG, EYE Os, etc… (veure quadre següent)
Adaptat de Torres, Torres Kompen, Ricardo, Palitha Edirisingha, , Richard
Mobbs 2009
51. CONTINGUTS
Persones, col.lectius d´ interès.
Temes: Tags, Twines, Grups, discussions
Recerca
Recerca en
temps real
52. AVALUACIÓ??
• L´estudiant com a client, més que com
aprenent “una persona que ha de ser atesa en
lloc d´un acòlit a ser jutjat” (Knight 2006).
• Domini de les eines (“Hard Skills”) però
també familiaritat amb la cultura, actituts
positives envers la col.laboració i la resta de
competències que poden adquirir-se des del
seu enteniment i ús (“Soft skills”)
55. Referències - Ampliació
• Quadre Evolució de l´Aprenentatge a la Web.
http://www.flickr.com/photos/dreig/3491298209/
• Quadre Competències Digitals:
http://www.flickr.com/photos/dreig/3689972503/
• 2009, Torres Kompen, Ricardo, Palitha Edirisingha,Richard Mobbs,
BUILDING WEB 2.0-BASED PERSONAL LEARNING ENVIRONMENTS – A
CONCEPTUAL FRAMEWORK,
• Minds on fire, Open Education
• Stephen Downes, E-learning
• Wiki: elearning 2.0
• La ley de Moore y las personas: después
de la revolución tecnológica, la creativa