Però, què és això de Barcelona Positiva? És el resultat de la inquietud de cinc estudiants
del màster en Comunicació Corporativa d’EAE Business School, que volien fer realitat,
mitjançant accions que impliquessin la ciutadania, el lema que «la felicitat és el millor negoci».
1. olts anys d'estudis han fet pos-
sible que el son de l'adult sigui
com un llibre obert. La poli-
somnografia engloba un con-
junt de tècniques que permeten la grava-
ció directa de tot el que fa el nostre cos du-
rant les hores de son. L'electroencefalo-
grama registra el funcionament de l'es-
corça cerebral; l’electromiograma, el del
to muscular; l’electrooculograma, el dels
ulls. També hi ha enregistraments dels rit-
mes respiratoris. Per raons òbvies, però, te-
nim força menys informació sobre el son
dels nens.
Tot el que està relacionat amb el son
sempre ens ha cridat especialment l'a-
tenció, i moltes persones s’han dedicat a
estudiar-lo. Per això sabem que des del
naixement i fins més enllà de la pubertat
el son pateix continus canvis. Es tracta d'u-
na mena de maduració cap al son d'una
persona adulta. Òbviament hi ha ritmes i
oscil·lacions d’un nen a un altre.
Dormir i menjar
Des del naixement fins als tres mesos els
nadons dormen gairebé sempre. Es des-
perten quan tenen gana i es tornen a
adormir quan ja estan tips novament. A
partir d'aquí, la durada total del son co-
mença a disminuir lentament, però con-
tinuarà mantenint el costum de dormir a
la tarda fins als tres o cinc anys. Després
es pot reconèixer una organització del son
semblant a la de l'adult.
El son és d'una enorme importància per
als processos de maduració del sistema
nerviós central, i per a un desenvolupa-
ment físic normal (les hormones del crei-
xement utilitzen aquests llargs períodes de
son per augmentar la seva presència).
Els trastorns en el moment d’adormir-
se són bastant freqüents i tendeixen a ac-
centuar-se a partir dels quatre, cinc o sis
anys d’edat. Les causes més freqüents es-
tan en relació amb l'edat del nen. De 0-6
mesos, a més de les causes orgàniques
més corrents (obstrucció del nas o tos per-
sistent, entre d'altres) també hi pot haver
errors dietètics (menjars massa copio-
sos), o el fet de despertar-lo inoportuna-
ment. El nadó també acusa l'angoixa que
li produeix haver d’abandonar la seva
mare.
A partir del primer any, a mesura que
va descobrint el món, les relacions amb els
altres o el joc, tindrà moltes més dificul-
tats per dormir, perquè es resistirà a aban-
donar tantes coses boniques. A partir
dels 2-3 anys poden aparèixer autèntics te-
mors: a la foscor, als animals, als lladres,
als fantasmes...
M
insdelagranquantitatdenotí-
ciesdolentesidegentcrispada
quesurtalsmitjans,devegades
semblaimpossibletrobarcoses
boniques,aquellesqueetfanveureelmón
ambunsaltresullsiquet’injectenunamica
d’optimisme.
Comquejonecessitoaquestespetitesin-
jeccions per no perdre l’esperança, no em
rendeixoisemprebuscoaquestespíndoles
de felicitat. I les trobo. Són iniciatives que
llancenciutadanscomtuicomjo,iqueno
busquenaltracosaquemillorarlavidadels
que ens envolten. Totes són originals i,
permeteu-me dir-ho, genials!
Llibres voladors
Per si no em creieu, aquí en teniu alguns
exemples:cinquantanensdeBarcelona,de
l’escolaLluísVives,hanparticipatenlaini-
ciativaLlibresvoladors.Elnomm’haatra-
patimmediatament,peròelquem’hame-
ravellat és la idea. La iniciativa la impulsa
BarcelonaPositiva,ivolfomentarelsactes
positius entre els ciutadans.
Enaquestesdeveniment,cadanenvaes-
criure a la primera pàgina d’un llibre una
bona acció que hagués fet per ajudar una
altrapersona.Totseguit,elsllibresesvando-
naralespersonesassistentsal’actetotani-
mant-les a continuar la cadena realitzant
unaacciópositiva,unaaccióenquèajudes
unaaltrapersona.Uncophasfetlabonaac-
ció,lapotsescriurealasegüentpàginadel
llibreil’entreguesalapersonaaquihasaju-
dat, tot demanant-li que segueixi la cade-
na.
Laideaésque,uncopplenestoteslespà-
ginesdelllibre,esretornialaFundacióJor-
diSierraiFabra,puntdepartidadelsllibres,
perveureelrecorregutquehafetperlaciu-
tat.ElCentreCulturaldelaFundacióJordi
SierraiFabrajaportaunanytreballantamb
l’objectiu d’ajudar nens i joves de Barcelo-
na a descobrir el plaer per la lectura i l’es-
criptura com a via per aconseguir els seus
somnis. Bonica iniciativa, i tant!
La felicitat, el millor negoci
Però,quèésaixòdeBarcelonaPositiva?És
elresultatdelainquietuddecincestudiants
del màster en Comunicació Corporativa
d’EAE Business School, que volien fer re-
alitat,mitjançantaccionsqueimpliquessin
la ciutadania, el lema que «la felicitat és el
millornegoci». Fapocsdiesusparlavad’un
empresarid’èxitquetrencavatotselstòpics
del’empresaquepagapociexigeixmolt,de
l’empresa que no veu éssers humans, i
quetriomfa.M’encantaveurequelesnoves
generacions delesescolesdenegociscre-
uen en lemes com aquest. Genial, nois!
Però hi ha més iniciatives com aquesta,
moltesmés.Cadenadefavores.comésuna
comunitatenlíniaonlagentpotdemanar
ajudaad’altres,nomésambelcompromís
que ells ajudaran tres persones més. Els
BancsdeTempshanprestantarellevància
quealgunsesdesenvolupendesd’institu-
cions oficials, com el de Madrid, gestionat
per l’Ajuntament. La idea és prou cone-
guda, es tracta d’intercanviar les teves ha-
bilitats o coneixements a canvi de les d’un
altre per un cert temps, prenent l’hora
comaunitatdecanvi,comamoneda.Jot’a-
judoaferladeclaraciódelarenda,itum’ar-
regles l’aixeta. Tots dos tenim el que ne-
cessitem i no hem pagat ni un cèntim,
simplement hem posat els nostres conei-
xements al servei dels altres.
Totesaquestesiniciatives,imoltesaltres,
ajudenagenerarxarxesd’ajudaicol·labo-
ració ciutadana, basades en la solidaritat,
senseimplicarcaptipusdevaloreconòmic.
És la forma que tenim de tornar als valors
bàsicsdel’ésserhumà,defugirdetantaob-
sessiópelsdiners,enconclusió,deseruna
mica millors persones i pensar en els que
tenim al costat.
D
Éslavida
Elsondelsnenstambémadura
Carmen Pérez Novo, ginecòloga
Regió7DISSABTE, 19 DE JULIOL DEL 201414
REVISTA ELBENESTAR
Injeccions
d’esperança
Escriptora
Asha Miró
«Hi ha iniciatives que posen en marxa
ciutadans com tu i com jo que no
busquen altra cosa que millorar la vida
de la gent que ens envolta»
«Cinquanta nens de l’escola Lluís
Vives de Barcelona han participat en
la iniciativa Llibres voladors per
fomentar els actes positius»
«Hi ha idees que ajuden a generar
xarxes d’assistència i col·laboració
ciutadana basades en la solidaritat
sense implicar valors econòmics»
Des del naixement fins més enllà
de la pubertat, el son té canvis
continus, i va madurant cap al son
d’una persona adulta
Les iniciatives solidàries sense valor econòmic ajuden a ser millors persones
REGIÓ7