2. La teoria cel·lular 1.- La cèl·lula és la unitat estructural de tots els éssers vius, ja que tots estan constituïts per una o més cèl·lules. 2 .- La cèl·lula és la unitat funcional dels éssers vius: fa tots el processos metabòlics que li permeten viure. 3. - Tota cèl·lula procedeix d'una altra preexistent, per divisió d'aquesta. 4.- La cèl·lula és la unitat genètica de tots els éssers vius. La cèl·lula conté el material hereditari, a través del qual les característiques d’una cèl·lula mare passen a les cèl·lules filles.
10. Membrana plasmàtica: La membrana plasmàtica és l'embolcall que envolta a la cèl·lula però no l'aïlla del medi sinó que fa que l'interior cel·lular pugui relacionar-se amb altres cèl·lules.
11. El nucli: És un orgànul embolicat en una membrana present en totes les cèl·lules eucariotes . Conté gran part del material genètic de la cèl·lula, organitzat en forma de múltiples llargues molècules lineals d' ADN en combinació amb una gran varietat de proteïnes , que contribueixen a formar cromosomes . La funció del nucli és mantenir la integritat d'aquests material genètic i controlar les activitats de la cèl·lula.
12.
13. Citoplasma El citoplasma és la part de la cèl·lula que en una cèl·lula eucariota es troba entre el nucli cel·lular i la membrana plasmàtica. A l’interior hi ha els orgànuls cel·lulars
14. Centrosoma Els centrosomes està constituïts per dos cilindres disposats perpendicularment anomenats centríols
15. Té un paper clau en garantir una eficient divisió cel·lular ja que durant la divisió cel·lular els centríols es dirigeixen als pols oposats de la cèl·lula, organitzant el fus mitòtic (o acromàtic ). En l’anafase (etapa de la divisió cel·lular) els microtúbuls de l'àster estiren la cèl·lula i contribueixen a la separació dels cromosomes en cromàtides i en la divisió del citoplasma entre les dues cèl·lules resultants. Es tracta d’una estructura exclusiva de les cèl·lules animals (eucariotes superiors)
16.
17. Complex de Golgi és un conjunt d'orgànuls situats prop del nucli en les cèl·lules animals i en algunes de vegetals. Està format per unes estructures en forma de bosses o sacs aplanats anomenats dictiosomes . L'aparell de Golgi desprèn unes petites bossetes plenes de substàncies que poden ser de dos tipus: lisosomes (si porten substàncies digestives) o vesícules de secreció (en aquest cas es dirigeixen cap a la membrana i aboquen el seu contingut a l'exterior, tot soldant-s'hi i fent-la créixer).
18. La funció d'aquest orgànul és exercir el paper d'organització de la circulació molecular de la cèl·lula: fa el transport, maduració, acumulació i secreció de proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic. També sintetitza i uneix substàncies que més tard formaran part de la membrana plasmàtica i realitza la síntesis de glúcids que formaran la paret cel·lular en el cas de les cèl·lules vegetals.
19. Ribosomes Els ribosomes són uns orgànuls cel·lulars amb forma de petits granets que podem trobar lliures pel citoplasma o bé enganxats en el reticle endoplasmàtic rugós (només a les cèl·lules eucariotes). Són molt importants degut a la seva intervenció en la síntesi de proteïnes de la cèl·lula. Estan constituïts per dues subunitats corpusculars unides fortament, una d'elles formada per Àcid Ribonucleic (ARN) i l'altra per un compost proteic.
20. Mitocondris Els mitocondris tenen una importantíssima funció. Realitzen un conjunt de processos químics anomenats respiració cel·lular , amb la qual es proporciona a la cèl·lula l'energia necessària per a realitzar totes les seves activitats.
21.
22. Vacúols Són unes cavitats més o menys esfèriques envoltades per una delicada membrana. Són plens d'algun fluid més o menys espès. La seva funció és emmagatzemar substàncies ja siguin de reserva o bé perquè són tòxiques per a la cèl·lula. Els podem trobar tant a les cèl·lules animals com a les vegetals. A les animals els vacúols són petits i poc nombrosos, i no sofreixen cap canvi característic.
23. En els vegetals el suc vacuolar pot contenir sals minerals, glúcids, olis, resines, substàncies proteiques, pigments, tanins, alcaloides ... Normalment la cèl·lula vegetal jove té molts vacúols petits que augmenten de mida i es fusionen mentre aquella creix, fins a formar-se'n un de sol que ocupa un gran part del volum cel·lular.
24. 1 Cromatina 2 Nucleoplasma 3 Membrana nuclear 4 Reticle endoplasmàtic 5 Ribosomes 6 Aparell de Golgi 7 Vesícules de secreció 8 Lisosoma 9 Mitocondri 10 Membrana cel·lular Revisió dels diferents orgànuls cel·lulars
28. El nucli cel·lular Conté gran part del material genètic de la cèl·lula, organitzat en forma de múltiples llargues molècules lineals d' ADN en combinació amb una gran varietat de proteïnes , que contribueixen a formar cromosomes . La funció del nucli és mantenir la integritat d'aquests material genètic i controlar les activitats de la cèl·lula.
29. En les cèl·lules vegetals el nucli està desplaçat cap a un dels costats a causa de la pressió que exerceixen els vacúols
30.
31. Embolcall o membrana nuclear Està formada per dues capes, una interna i una altra externa. La membrana exterior està connectada amb el reticle endoplasmàtic. Totes dues membranes estan travessades per porus, a través del qual té lloc l’intercanvi de substàncies entre el nucli i el citoplasma.
32.
33. El nucleoplasma és el medi intern del nucli cel·lular, on es troben les fibres d' ADN que, associades amb proteïnes, formen filaments anomenats cromatines .
34. El nuclèol és un orgànul del nucli cel·lular que té com a principal funció la síntesi de l' ARN (formació de ribosomes)
35. La cromatina Està constituïda per filament d’ADN en diferents graus de condensació, associats amb proteïnes i dispersos pel nucleoplasma. Quan la cèl·lula es divideix, els filaments de cromatina s’organitzen i es condensen per formar unes estructures més gruixudes, els cromosomes .
37. (1) Filament simple d’ADN. (2) Filament de cromatina (ADN amb histonas, “perles de collar"). (3) Cromatina durant la interfase amb centròmer. (4) Cromatina condensada durant la profase (dues còpies de ADN estan presents). (5) Cromosoma durant la metafase. Diferents nivells de condensació de ADN
38. Els cromosomes Un cromosoma és cadascun dels petits cossos en forma de bastonets que s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi). Cada cromosoma està format per dues cromàtides que s’uneixen en un punt anomenat centròmer . Cada cromàtide presenta dos braços , que poden tenir la mateixa longitud o diferent. Brazos
39. Una cromàtide conté una molècula de cromatina condensada i l’altra posseeix una altra molècula de cromatina idèntica (cromàtides germanes).
40. Els cromosomes transmeten la informació genètica continguda en l’ADN de la cèl·lula mare a les cèl·lules filles
41.
42. Organismes haploides (n) Tenen un sol joc de cromosomes Organismes diploides (2n) Tenen un nombre parell de cromosomes a les cèl·lules somàtiques
43. El cariotip És el conjunt de cromosomes d’una espècie Cariotip humà
46. El cicle cel·lular És la seqüència d’esdeveniments que experimenta una cèl·lula des de la seva formació fins que es divideix i origina dues cèl·lules filles Fase G1 És una fase de creixement que s'inicia immediatament després de la divisió cel·lular. Acostuma a durar aproximadament 11 hores. Fase S Quan la cèl·lula assoleix unes determinades dimensions s'ha de preparar per a la seva divisió; per això duplica prèviament el seu contingut genètic amb la finalitat que cada cèl·lula filla contingui una còpia idèntica del genoma. Té una durada aproximada de 8 hores. Fase G2 És una etapa preparatòria per a la mitosi, Té una durada aproximada de 4 hores. Fase M És l'etapa final del cicle , quan les cèl·lules es divideixen i reparteixen equitativament el seu contingut nuclear ( mitosi ) i citoplasmàtic ( citocinesi ) entre les dues cèl·lules filla.
47. La divisió cel·lular : mitosi (divisió del nucli) i citocinesi (divisió del citoplasma)
48.
49.
50. Metafase Els cromosomes, totalment condensats, es disposen al centre de la cèl·lula formant la placa equatorial i s’adhereixen pel centròmer a les fibres del fus acromàtic
51. Anafase Les cromàtides germanes de cada cromosoma se separen i es dirigeixen a pols oposats de la cèl·lula arrossegades pels filaments del fus acromàtic.
57. La meiosi És el procés de divisió cel·lular que permet a una cèl·lula diploide generar cèl·lules haploides en eucariotes . En aquest procés tenen lloc una ronda de replicació de l'ADN i dues rondes de segregació cromosòmica, de manera que d'una cèl·lula inicial diploide se n'obtenen quatre d'haploides