Avantatges i limitacions de la introducció de les noves tecnologies de la informació en la política

1. 2011
Internet i la transformació de les relacions
entre ciutadans i representants
Avantatges i limitacions de la introducció de les noves tecnologies de la
informació en la política
Esther Caparrós Frias
31/12/2011

2. Resum
Les TIC tenen avui en dia una influència determinant en molts aspectes quotidians de
la nostra vida i de la nostra societat: han modificat significativament i en molt poc
temps els hàbits de treball, mètodes productius, relacions socials, humanes i
econòmiques. Com indica Manel Castells, aquesta revolució tecnológica és un
esdeveniment històric com a mínim tan important com ho va ser la revolució industrial
del segle XVIII, inductor de discontinuïtat en la base material de l’economia, la societat
i la cultura. Pot quedar la política al marge d'aquesta revolució?
Introducció
A la societat actual hi ha una desafecció política creixent. Les manifestacions que
s'han produït el darrer any, des de les denominades "Primaveres àrabs" fins a
l'"Occupy wall-street" passant pel "Moviment 15-M o del indignats" han posat de
manifest, cada una d'elles les seves demandes locals i en conjunt un ampli moviment
global de descontentament, fent visibles un nombre molt important de ciutadans que
no confia en els seus representants polítics, en els seus governs, en les seves
institucions i que reclamen, de forma global, una nova forma de fer política: una
democràcia real.
Vivim a la Societat de la Informació i el Coneixement, en una societat xarxa com la
denomina M. Castells, on les comunicacions són immediates gracies a les TIC i les
TIC han jugat, sense cap mena de dubte, un paper important en aquestes revoltes,
protestes i manifestacions. Evidentment, les TIC no són el motiu que las ha fet sorgir,
però si que s'han convertit en l'eina que les ha fet possibles ja que els diferents
participants (i nodes d'aquesta societat xarxa) les han utilitzat per comunicar-se, per
treballar, per col·laborar, per coordinar-se, per compartir, per difondre, per participar ...
Aquestes peticions, aquestes principis i valors que es reclamen amb aquestes
protestes no són nous, són demandes que venen de lluny però que ara, gràcies a les
eines que tenim al nostre abast, i que ens proporcionen les TIC, són més aplicables
que mai. Utilitzant aquestes eines, que estan a l'abast de tothom, cal portar a terme els
canvis que es reclamen fent possible aquest procés de regeneració democràtica d'una
forma integral (en tots el àmbits) i inclusiva (amb tots els ciutadans sense exclusions).
Esther Caparrós Frias Pàgina 2 de 15

3. Avantatges de la introducció de les TIC a la política
La desafecció política és un fet. Són molts els eslògans que hem pogut veure durant
aquest últim any que així ho corroboren. Desconfiança en el polítics ("No hay pan para
tanto chorizo" o "Atención: se buscan políticos valientes, honestos, constructivos que
quieran servir a las personas"), en les institucions ("Hem perdut els drets i ens han
quedat les lleis") en el govern i les seves prioritats ("Necessitem - Armament + Sanitat
- Polítics + Mestres"). Juntament amb aquesta desconfiança hem vist una
reivindicació: els ciutadans tenen veu "No som mercaderies en mans de polítics i
banquers" i una advertència "We are the 99%".
Totes aquestes protestes s'han dut a terme per fer una demanda de renovació i de
regeneració del sistema i això s'ha expressat en termes molt informàtics "Reiniciando
el sistema. Haz clic" i han estat possibles gràcies i degut a una gran participació i
col·laboració que s'ha produït en xarxa, distribuïda, descentralitzada i utilitzant, per fer-
les possible, les eines TIC que estaven a l'abast. Les TIC per tant, proporcionen les
eines i aquestes que es poden utilitzar en tots els àmbits polítics: en els moviments
socials, en la organització i funcionament dels partits polítics, en l'acció legislativa o en
la forma de governar.
Des del meu punt de vista, i reprenent els eslògans esmentats, crec que s'ha fet una
demanda de regeneració que es basa en tres principis fonamentals: transparència,
participació i col·laboració, principis en els que es fonamenta l'OpenGovernment, i en
el que les TIC, juntament amb un canvi d'actitud decidit, hi juguen un paper molt
important.
Transparencia
Com diu Antonio Gutiérrez Rubí al llibre La Política Vigilada: "Si se hace pero no se
puede decir, ni saber, ni mostrar ... es que quizás, no debería hacerse".
La transparència és una condició sinequanon per portar a terme aquest procés de
regeneració, ja que possibilita la lluita contra la corrupció i contra la desafecció política
a la vegada que fomenta la participació ciutadana:
A més transparència menys corrupció ja que serà més difícil portar a terme
pràctiques il·legals o "quasi" il·legals. Si no és per convicció, serà per vigilància
i fiscalització.
Esther Caparrós Frias Pàgina 3 de 15

4. A més transparència menys desafecció política: els ciutadans podran veure
què es fa, qui fa què i quin és el resultat obtingut. Una major transparència és
el pas necessari (però no suficient) per recuperar el prestigi de la política i dels
polítics.
A més transparència més participació: si hi ha més informació accessible que
es pot consultar i, gracies a la reutilització d'aquestes dades, es possible
aprofundir en els detalls que interessen sense patir "infoxicació"1. s'està obrint
la porta a una participació informada i amb coneixement que permetrà, a
aquells ciutadans que vulguin, implicar-se en els afers públics que els
interessin, més enllà de la decisió d'emetre el vot en un sentit o en un altre.
Es pot parlar de transparència des de dues vessants diferents: d'una banda la
transparència respecte a les acciones del govern, de les institucions i dels representats
que correspon a la necessària rendició de comptes al ciutadans (accountability) i de
l'altre respecte a les dades produïdes per les diferents Administracions (open data).
En les dues vessants indicades les TIC juguen un paper molt important facilitant, d'una
banda, l'accés a la informació, que estigui disponible a un sol "clic" de qui ho vulgui
consultar i de l'altre facilitant el tractament d'aquesta informació i permetent la seva
reutilització, ja sigui per aprofundir i comprendre les accions que han fet els
representats, governs i institucions (que respondria a la pregunta que s'ha fet dels
meus impostos?) o perquè empreses i ciutadans puguin reutilitzar aquestes dades
directament sense haver d'invertir recursos, temps i diners en obtenir-les ni adequar-
les, amb tot el que això comporta d'aprofitament de recursos i reducció de despeses.
Així doncs, què s'entén per Open Data?
1
Concepte definit per Alfons Cornella, que defineix un excés informacional, d'intoxicació informacional,
en la que una persona te més informació de la que humanament pot processar, a conseqüència del qual
sorgeix l'ansietat
Esther Caparrós Frias Pàgina 4 de 15

5. Open Data significa posar la informació del Sector Públic
disponible en formats estàndards oberts, facilitant d'aquesta
manera el seu accés i permetent la seva reutilització.
Amb aquesta definició es pot veure que d'una banda l'Open
Data serveix per la transparència, ja que posa a disposició
de qui vulgui consultar la informació del que s'ha fet i dels
resultats obtinguts, però on realment està tota la força i la
necessitat de l'Open Data és en la reutilització: hi ha tota
una comunitat de ciutadans i empreses que sabran reutilitzar
aquestes dades i donar valor afegit trobant altres utilitats
d'interès diferents a les que inicialment servien.
Gràfic 1 – Com funciona l'Open Data
Font: Francesc Muñoz2
Participació
Enllaçant amb els eslògans del començament, "Necessitem - Armament + Sanitat -
Polítics + Mestres" o el "We are the 99%", podem dir com afirma Jeffry D.Sachs3 que
"les persones estan fartes dels governs que serveixen als rics i que ignoren a tots els
altres [...] Aquestes protestes primordialment demanden que polítiques més inclusives
substitueixin a les polítiques corruptes de l'oligarquia"
La democràcia actual és una democràcia representativa i remota que únicament te en
compte als ciutadans quan han de votar als seus representants, deixant la deliberació
política allunyada d'ells i únicament en mans dels representats escollits. Per què?
Vivim a la Societat de la Informació i el Coneixement on un nombre important de
persones capaces tenen ganes de participar en la construcció de la societat i tenen el
mitjans per fer-ho. Per què no aprofitar-ho?
L'increment de la participació ciutadana en les polítiques públiques permet:
2
Francesc Muñoz "Com funciona l'open data". Consultat on-line [30-12-2011]
http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/490574-lacces-lliure-a-les-dades-
publiques-genera-oportunitats-de-negoci.html
3
Jeffry D.Sachs "Gobierno y globalización". Consultat on-line [10-12-2012] http://www.project-
syndicate.org/commentary/sachs182/Spanish
Esther Caparrós Frias Pàgina 5 de 15

6. 1. Aprofitar la intel·ligència col·lectiva: tal com diu M.Castells4 en un llenguatge molt
clar:
"¿Qué hay de malo en que la gente decida sobre su salud, su educación y su
empleo? ¿Son temas demasiado complejos para el populacho? No exageren,
que algunos tenemos más estudios que los mandamases"
Actualment els representants no tenen, necessariament, més coneixements que
els ciutadans als que representen. Una part d'aquests ciutadans està preparat i
amb ganes de participar, no només en el moment del vot o queixant-se per algun
tema en concret, sinó en totes les altres fases del cicle de vida de les polítiques
públiques. Cal aprofitar tot aquest coneixement i aquesta intel·ligència col·lectiva
per construir entre tots.
2. Encertar en el disseny estem en una societat diversa, multicultural, canviant.
Aquesta variabilitat dificulta enormement l'encert en el disseny de polítiques
públiques. La participació ciutadana és una forma d'encertar. Ja no es tracta d'una
posició ideològica que reclama la participació "per se" sinó d'una necessitat
creixent per tal d'encertar en les polítiques que cal aplicar en aquesta societat
canviat. Cal fer un disseny centrat en el ciutadans i per aconseguir-ho cal integrar-
los en totes les fases del disseny i no únicament en el vot o en l'avaluació.
3. Implicar als ciutadans en els processos de disseny perquè sentin com a seves les
polítiques públiques que s'apliquin. Com en qualsevol projecte la implicació és la
millor garantia d'èxit. La millor de les solucions fracassarà si els implicats no en
formen part i la recolzen.
Tal com indica Alberto Ortiz de Zárate en el capítol "¿Por qué esta obsesión con la
participación ciudadana?" del llibre Open Government, es pot definir el cicle de les
polítiques públiques en sis passos:
1. Identificació del problema
2. Formulació d'opcions
3. Pressa de decisió
4. Implantació
4
M.Castells " ¿A quién sirve el euro?" - La Vanguardia Edició del 12/11/2011. Disponible a
"http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20111112/54238067982/a-quien-sirve-el-euro.html"
Esther Caparrós Frias Pàgina 6 de 15

7. 5. Prestació del servei
6. Avaluació
Cal ampliar la participació, que fins ara, s'ha restringit al punts 3 i 6 mitjançant el vot i
la queixa, perquè així la decisió serà millor (legitimitat), perquè els interessats ho
reclamen (ciutadania) i perquè el resultat serà millor (eficiència i eficàcia).
Pel que fa als actors, com es pot veure en el següents diagrama són tres els models
de relació definits entre els actors que participen en les polítiques públiques: lineal,
triangular i en xarxa.
Gràfic 2 – Els actors i les polítiques públiques
Font: Josep M. Vallés (2006)
Cal centrar-se en el tercer del models i ampliar-lo per incloure en el debat de les
polítiques públiques no només a aquells actors que són influents en la política i el
mitjans econòmics sinó a tots els ciutadans, passant d'un model que és el reflex d'un
poder jeràrquic vertical i lineal a un model que sigui el reflex de l'actual societat xarxa,
distribuïda i descentralitzada.
En la participació, el pas d'una comunicació unidireccional a l'establiment d'un diàleg
bidireccional també és imprescindible. No només cal parlar, amplificar i difondre un
missatge sinó que cal parlar, escoltar (activament i passiva) i respondre. Per portar-ho
a terme: TIC, eines 2.0 i xarxes socials.
Esther Caparrós Frias Pàgina 7 de 15

8. Finalment, cal tenir en compte, que aquesta participació no ha de ser estèril: ha
d'haver una cessió del poder real. La participació ha de ser útil, els ciutadans han de
veure i percebre que així ho és. Sinó, la participació no serà.
Col·laboració
L'últim dels principis esmentats, la col·laboració, està molt relacionat amb els altres
dos: col·laboració per utilitzar les dades i per reutilitzar-les, col·laboració per participar,
col·laboració per reinventar ...
En aquest apartat, cal incloure la reutilització, ja no de dades com s'ha apuntat amb
l'OpenData i la transparència, sinó de serveis, d'aplicacions o d'utilitats que poden ser
utilitzats per altres actors (altres administracions, empreses, ciutadans). La reutilització
comporta nombrosos avantatges: reducció de costos, de temps i d'esforços ja que
només caldrà adaptar la solució a la necessitats de cadascú i no fer de nou, un cop i
un altre, la mateixa solució. El fet d'utilitzar la mateixa solució per un nombre d'actors
elevat suposa per exemple, que qualsevol anomalia sigui detectada i corregida
ràpidament, que s'incorporin noves funcionalitats que inicialment no estaven previstes
o s'adapti ràpidament a les noves necessitats que vagin sorgint.
La col·laboració s'ha de donar entre diferents actors:
Col·laboració entre administracions (A2A),
Col·laboració entre administració i empreses (A2B)
Col·laboració entre administració i ciutadans (A2C): que ha d'incloure també i
necessàriament un la col·laboració entre l''administració i els empleats públics
i per suposat Col·laboració entre ciutadans (P2P o C2C)
i a la base de la col·laboració la interoperabilitat, que és el factor clau per portar a
terme aquesta col·laboració i en la que las TIC juguen de nou un paper fonamental.
Limitacions en la introducció de les TIC a la política
Václav Havel va dir "Without a global revolution in the sphere of human consciousness,
nothing will change for the better in the sphere of our being as humans ..." . Aquesta
revolució implica reestructuració, canvis organitzatius i estructurals, però sobretot un
canvi cultural i d'actitud, no tant dels ciutadans que en bona part ja l'han fet, sinó dels
dirigents actuals que es resisteixen al canvi. Aquesta resistència al canvi és la primera
de les limitacions per aplicar les TIC a la política i sense aquests canvis no es podran
Esther Caparrós Frias Pàgina 8 de 15

9. dur a terme els objectius de transparència, participació i col·laboració descrits a
l'apartat anterior.
Aquests limitació ha de ser la primera que cal vèncer, però no la única. Des d'un punt
de vista tecnològic hi ha certes barreres que cal superar. A continuació veurem tres
d'elles:
no tenir les infraestructures necessàries, desconèixer l'existència de les eines
disponibles o no saber com utilitzar la tecnologia disponible (escletxa digital),
les dificultats per utilitzar aquestes eines o la impossibilitat de fer-ho (usabilitat i
accessibilitat) o
la falta d'ineroperativitat
però no cal oblidar que n'hi ha d'altres, tant o més importants que aquestes, com són
la falta de seguretat, de garantia respecte a la confidencialitat de les dades o de
neutralitat tecnològica, entre altres.
Escletxa digital
Quan parlem del desenvolupament de la Societat de la Informació, independentment
de l'àmbit que sigui (econòmic, social, polític) l'escletxa digital és un dels factors
limitadors que cal tenir present.
Com indica Ballestero, F (2002), aquest terme que es va utilitzar inicialment al Estats
Units per referir-se a la desigualtat entre els que tenien un ordinador i els que no en
tenien i posteriorment, el Departament de Comerç del Estatus Units, va establir una
definició més acurada en els termes següents:
"algunes persones disposen dels ordinadors més potents, el millor servei
telefònic i el servei d'internet més ràpid, així com la riquesa de continguts i una
educació i aprenentatge rellevant per les seves vides... Un altre grup de
persones no te l'accés als millors i més moderns ordinadors, al servei de telèfon
més segur o al servei d'internt més ràpid i convenient. La diferència entre
aquests dos grups és l'escletxa digital"
a aquesta definició Manel Castells afegeix:
“la centralidad de Internet en muchos aspectos de la actividad social,
económica y política significa la marginalidad para todos aquellos que no tienen
acceso o que sólo pueden tenerlo de forma parcial, así como para los que no
Esther Caparrós Frias Pàgina 9 de 15

10. se ven capacitados para aprovecharlo. Por tanto, no es extraño que el
pretendido potencial de Internet como medio para alcanzar la libertad, la
productividad y la comunicación vaya de la mano de una denuncia, la de una
brecha digital provocada por la desigualdad en Internet. La diferencia entre los
que disponen de Internet y los que no amplía un poco más la brecha de
desigualdad y la exclusión social, lo que provoca una compleja interacción que
parece incrementar la distancia entre las promesas de la era de la información
y la cruda realidad que afecta a gran parte de la población mundial. “
Per tant, ens trobem amb que la Societat de la Informació comporta, juntament amb
innegables avantatges, un risc de fractura social, ja que les pròpies característiques
del procés d'incorporació de les TIC a la vida quotidiana agreugen les desigualtats
socials en accentuar l'exclusió social de diversos col·lectius
Gràfic 3 – Evolució de la fractura digital i de l'exclusió social
Fuente: Ballestero, F (2002)
Així doncs tenim, d'una banda, que el ràpid desenvolupament de les TIC i el seu
impacte sobre les formes d'organització econòmica i social, obre nous camps,
possibilitats i oportunitats de desenvolupament a les persones, a les empreses i a la
societat en el seu conjunt; i d'altra banda, que tots aquests factors, també generen
noves formes de desigualtat entre aquelles persones (comunitats, estats, països,
classes socials ....) que utilitzen les noves tecnologies de la informació com a part
rutinària de la seva vida diària i aquelles que no hi tenen accés o, que encara que el
tinguin, no saben utilitzar-les. Aquestes diferències són les que conformen la
denominada "escletxa digital" i, per garantir un desenvolupament inclusiu de la
Societat de la Informació, que és el que s'ha de buscar des del meu punt de vista, s'ha
Esther Caparrós Frias Pàgina 10 de 15

11. de trobar la forma de reduir aquestes diferències garantint, tant l'accés a les mateixes,
com el coneixement i la capacitat d'utilitzar-les (capacitació digital).
Pel que fa a l'alfabetització en TIC, l'informe Digital Transformation: a framework for
ICT Literacy5 la defineix en els termes següents:
"ICT literacy is using digital technology, communications tools, and/or networks
to access, manage, integrate, evaluate, and create information in order to
function in a knowledge society."
Per tant, quan parlem d'escletxa digital s'ha de tenir en compte no només si es disposa
o no d'un ordinador sinó també del dèficit en infraestructures, que impossibilita l'accés
a les xarxes de telecomunicació o la carència d'educació i formació, que impedeix
utilitzar les noves tecnologies.
Si l'objectiu és reduir aquesta escletxa, queda molta camí per recórrer: en
infraestructures, en tecnologia, en educació ... en tots aquest àmbits hi ha d'intervenir
la política amb una aposta ferma, decidida i integral per reduir l'escletxa digital.
Usabilitat i accessibilitat
Podem definir la usabilitat com la mesura en la qual un producte pot ser utilitzat amb
efectivitat, eficiència i satisfacció d'us, per un grup d'usuaris específics, per aconseguir
uns objectius concrets, en un context determinat.
Per la seva banda, el concepte d'accessibilitat defineix les iniciatives destinades a
aconseguir que tots els ciutadans tingui accés als serveis de la societat de la
informació, és a dir, aquelles que tenen per objecte eliminar els obstacles tècnics,
jurídics i d'altre indoles (com limitacions auditives, visuals, motores i cognitives) amb
els que pot ensopegar alguna persona en utilitzar els serveis lligats a les TIC
Cal tenir en compte que les persones únicament utilitzen aquells sistemes que
entenen. Si no entenen com utilitzar-lo, els hi fa la vida més complicada o no hi confien
no l'utilitzaran. Es per això que la usabilitat i l'accessibilitat s'han de tenir presents en
tot moment. No només s'ha de tenir en compte la utilitat d'un servei, d'una aplicació,
d'una eina, sinó també la usabilitat i l'accessibilitat. Si no es fa així, es necessitaran
molts més esforços per aconseguir el se us i sempre hi haurà un grup de persones
amb els que no hi podrem comptar davant la impossibilitat de fer-los servir. Cal portar
5
Digital Transformation. A Framework for ICT Literacy
http://www.ets.org/Media/Tests/Information_and_Communication_Technology_Literacy/ictreport.pdf
Esther Caparrós Frias Pàgina 11 de 15

12. a terme els projectes tenint present un disseny per tots, independentment de les
discapacitats, coneixements, experiències i habilitats, basats en la simplicitat, claredat i
facilitat d'ús per garantir l'accés de tots.
En aquest sentit, la UE en la "Comunicació de la Comissió, de 13 de setembre de
2005, relativa a l'accessibilitat electrònica" ja va indicar el Disseny per Tots com una
de les mesures en curs en l'àmbit de l'accessibilitat electrònica i posteriorment va
establir l'accés per tots, com una de les cinc prioritats del Pla d'acció sobre
administració electrònica i2010.
Interoperabilitat
Tal com es defineix al Portal de Admnistración Electrònica6, la Interoperatibitat és:
"la capacidad de los sistemas de información y de los procedimientos a los que
éstos dan soporte, de compartir datos y posibilitar el intercambio de información
y conocimiento entre ellos"
Per tant, sense la interopertibitat serà molt difícil portar a terme cap dels avantatges
que s'han apuntat, ja que tal i com s'indica al mateix portal, la interoperabilitat és
necessària per:
"la cooperación, el desarrollo, la integración y la prestación de servicios
conjuntos por las Administraciones públicas; para la ejecución de las diversas
políticas públicas; para la realización de diferentes principios y derechos; para
la transferencia de tecnología y la reutilización de aplicaciones en beneficio de
una mejor eficiencia; para la cooperación entre diferentes aplicaciones que
habiliten nuevos servicios; todo ello facilitando el desarrollo de la administración
electrónica y de la sociedad de la información"
Conclusions
Com hem vist són nombrosos els avantatges que pot aportar la introducció de les TIC
a la política. L'OpenGovernment, assentat en els principis de transparència,
participació i col·laboració, permet aprofundir en la democràcia, reduir la distància
existent entre els ciutadans i els seus representants i institucions i restablir la confiança
tant en els uns com en les altres, al mateix temps que aporta un millora en l'eficàcia i
l'eficiència de les Administracions Públiques. Per portar-lo a terme cal, en primer lloc,
un canvi cultural i d'actitud dels actuals responsables polítics així com la superació de
6
Portal de Administración Electrónica: http://administracionelectronica.gob.es
Esther Caparrós Frias Pàgina 12 de 15

13. diferents barreres tecnològiques: l'escletxa digital, la manca d'usabilitat i accessibiltiat
o d'interoperabilitat entre altres. Aquestes barreres serien algunes de les limitacions
per introduir les TIC a la política.
L'èxit d'Internet és sense dubte, el que ens porta a parlar avui de la Societat de la
Informació i el Coneixement, de la societat xarxa i de tots els canvis que s'han produït
en els darrers anys. El seu èxit no ha estat un fenomen sobtat, sinó el resultat d'un
llarg camí en el que han participat i col·laborat nombrosos actors que, amb un sistema
de gestió informal i inclusiu, han compartit coneixements treballant en un model xarxa i
permeten l'accés lliure i obert als seus avenços. Amb aquestes mateixes premisses la
regeneració del sistema democràtic pots ser un fet i l'OpenGovernment, basat en els
principis de transparència, participació i col·laboració, un dels passos per arribar-hi.
Esther Caparrós Frias Pàgina 13 de 15

14. Bibliografia
Llibres
Ballestero, F. (2002) “La brecha digital. Riesgo de exclusión en la Sociedad de la
Información”. Fundación Auna.
Bauman, Zygmunt (2011) "Daños Colaterales. Desigualdades sociales en la era
global" Fondo de Cultura Económica, Madrid
Calderon, César y Sebastián, Lorenzo (2010) "Open Government: Gobierno
Abierto". Algón Editores, Jaén
Castells, Manuel (2002) “La galàxia Internet. Reflexions sobre Internet, empresa i
societat”. Barcelona. RosaDelsVents.
Castells, Manuel (2003) “La Societat Xarxa volum. 1” Editorial UOC, Barcelona
Castells, Manuel (2006) "La sociedad Red: una visión global" Alianza Editorial, Madrid
Gutiérrez-Rubí, Antoni (2011) "La política vigilada. La comunicación política en la era
de Wikileaks" Editorial UOC, Barcelona
Sassen, Saskia (2007) "Una sociología de la globalización" Katz Editores
Vallès, Josep M (2006) "Ciencia Política. Una intrdoucción" Editorial Ariel, Barcelona
Altres referències
"Opendata para el público ¿Tan dificil es de entender?"
http://amedioentender.blogspot.com/2011/12/opendata-para-el-publico-tan-dificil-
es.html?spref=tw
"L'accés lliure a les dades públiques genera oportunitats de negoci"
http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/490574-lacces-
lliure-a-les-dades-publiques-genera-oportunitats-de-negoci.html
"Open Data ...gana abriendo tus datos"
http://www.w3c.es/Presentaciones/2011/0929-opendata-MA/0929-opendata-
MA.pdf
"Digital Transformation. A Framework for ICT Literacy"
http://www.ets.org/Media/Tests/Information_and_Communication_Technology_Liter
acy/ictreport.pdf"
"Gobierno y globalización"
Esther Caparrós Frias Pàgina 14 de 15

15. http://www.project-syndicate.org/commentary/sachs182/Spanish
Altres web consultades:
Open Government, una nueva Administración Pública: http://www.ogov.eu/
Portal de Administración Electrónica: http://administracionelectronica.gob.es
Administraciones en red: http://eadminblog.net/
Marc Garriga: http://www.broucasola.cat/
Antonio Gutierrez Rubi: http://www.gutierrez-rubi.es/
Esther Caparrós Frias Pàgina 15 de 15