Aquí teniu el ppt de les bases de psicopedagogia.nf2.ud1

1. PRINCIPIS
PSICOPEDAGOGICS DE
L’EDUCACIÓ INFANTIL

2. Les aportacions de la
pedagogia.
PEDAGOGIA: És la ciència que s’ocupa de
l’educació i l’ensenyament.
DIDÀCTICA: És una branca de la pedagogia
centrada en les tècniques i els mètodes
afavoridors de l’aprenentatge.
Didàctica de l’educació infantil: és la disciplina
dedicada a estudiar els mètodes i tècniques
afavoridors de l’aprenentatge a la primera
infància.

3. Concepció de l’educació infantil al llarg de la
història...recordem....
• Abans del segle XIX:
• L’estudi de l’ infància havia estat purament mèdic, i els primers anys de
vida no eren més que el preàmbul a la vida adulta. L’única cosa que
importava era satisfer les necessitats més primàries dels infants.
• Mitjans del segle XIX:
• Es va plantejar l’educació com a fonamental en el desenvolupament
posterior de les persones, la qual cosa va a dur a estudiar quins eren els
elements educadors en cadascuna de les etapes de creixement.
• Sorgeixen noves corrents de pensament com l’escola nova i grans
canvis sociològics.
• A partir del segle XIX:
• Es consolida l’idea de que l’etapa infantil s’havia de considerar com un
període propi de l’individu, en el qual la persona madura i es
desenvolupa, és a dir, és una etapa educable.

4. Evolució de les concepcions
pedagògiques:
• Fins al segle XVII
Escoles de tipus eclesiàstic
• Segle XVII
Escola tradicional
• Finals del Segle XIX
Escola nova
• Meitat segle XX
pedagògica
Moviments de renovació

5. DE L’ESCOLA TRADICIONAL
A L’ESCOLA NOVA
• Fins al segle XVII imperava una escola de tipus
eclesiàstic. La llengua que utilitzaven era el llatí. Era una
educació molt estricta i dirigida a sectors molt concrets
de la societat.
• Realitzada per ordres religioses en col·legis i internats.
• Basada en una disciplina fèrria i un ordre absolut.
• Buscava aïllar als joves del món extern, ja que aquest es
considerava com una font de temptacions.
• Adoctrinament en idees de l’antiguitat.

6. L’escola tradicional: plantejava l’escolarització de tots els infants,
independentment de la seva condició per a educar-los en els
valors de la comunitat i utilitzant la llengua materna com a
vehicle. Principis bàsics de l’escola tradicional:
- Llengua materna com vehicle
- El mestre com a centre de l’ensenyament. Organitzador i
transmissor de coneixements. Aprenentatge utilitzat: habilitats
de memòria (repetició i memorització)
- L’organització escolar totalment programada i organitzada.
- Mètodes directius i autoritaris. Disciplina i càstig com elements
correctors necessaris.
- Rol passiu de l’alumnat. Només receptor de coneixements
Amb el temps van anar apareixent noves propostes amb uns
principis pedagògics diferents que van culminar en l’escola
nova.

7. Mirar:
http://www.youtube.com/watch?v=ZGDW0D
Mc3fI

9. L’ESCOLA NOVA I ELS SEUS
PRINCIPIS:
Què és l’escola nova?
També s’anomena escola activa, és un moviment
pedagògic iniciat a finals del segle XIX, amb la finalitat
d’abordar una renovació dels principis pedagògics que
sostenia l’escola tradicional. Partia d’una consideració
diferents sobre la manera d’aprendre que tenen els
alumnes. Segons l’escola nova els infants aprenen per
observació en contacte amb la naturalesa, per
experimentació i imitació de les persones adultes.

10. Els principis de l’escola nova:
• - Infant com a subjecte actiu de l’aprenentatge
• - Canvi de rol de l’alumnat que modifica el paper del mestre
que adquireix una funció d’observador, animador d’activitats i
promotor de conductes orientades cap a la creació de
l’autodisciplina i l’autonomia.
• - L’escola a d’obrir-se a l’exterior i situar-se com avantsala de la
inserció del subjecte a la vida social.
• - El sistema haurà de ser flexible i haurà d’adaptar-se a
l’especificitat de cada infant, atesos que no tots tenen les
mateixes capacitats ni els mateixos interessos.
• - Els mètodes educatius prioritzen la imaginació, el pensament,
afavoreixen l’actitud crítica. Els coneixements ja no s’admeten
de manera passiva, sinó que s’aprenen a través de la
deducció, la demostració, l’experimentació, la manipulació o la
lògica.

11. Mirar:
http://www.youtube.com/watch?v=eEqF_1a
XUw4

12. Els precursors de l'escola nova
Jean Jacques Rousseau.J.H. Pestalotzzi.
Fröbel.-

13. Els precursors de l’escola
nova:
- Jean Jacques Rousseau.• - Atorga importància al desenvolupament individual i l’educació
• - Ensenyament intuïtiu (deixant que l’ infant vagi esbrinant per
si mateix les respostes) i experimental ( basant-se en
l’experiència).
• - Ús de tècniques no directives. Dirigir als infants segons els
seus propis interessos.
• - Importància de la natura com a objecte d’aprenentatge.
• Roussseau, anticipa molts dels conceptes que es
desenvoluparan posteriorment.
• ESCRIU EMILI. NOVELA MOLT IMPORTANT AL MOMENT.

14. • J.H. Pestalotzzi.• Pel que fa a l’aprenentatge i els seus mètodes:
• - El veritable aprenentatge es produeix a partir de la comprensió
dels fenòmens i de les seves relacions.
• - Es va a plantejar la necessitat de la pràctica i l’experimentació.
• - Considera l’educació com una ajuda que es proporciona a l’ infant
perquè avanci en el seu procés d’aprenentatge i l’activitat educativa
del mestre com un art.
• - Són destacables les seves experiències educatives a través del
joc, les activitats manuals i corporals i l’adquisició del llenguatge.
• Pel que fa a l’educació infantil en general :
• - Dóna importància al desenvolupament infantil i al paper afectiu de
la mare i la família i posteriorment el paper socialitzador de l’escola.
• - Integració: advoca per una educació igualitària que integri als
infants més desfavorits.

15. F. Fröbel.- Planteja la importància de l’educació en els primers anys.
-
Crea el primer jardí d’infància o Kinderjarten.
- Va desenvolupar tota la seva teoria sobre el puercentrisme
(puer ~ infant ; centrisme ~ el centre).
- L’aprenentatge individualitzat s’ha d’establir mitjançant un
procés gradual, de manera que el més senzill sempre
precedirà al més complex.
- Èmfasi en la capacitació de mestres que han de tenir bon
caràcter, ser amistosos i accessibles per als infants.
- Va implantar el joc (amb objectes estructurats cilindre, esfera i
cub i la pilota) com a mitjà fonamental d’aprenentatge:
“ El joc és la més amplia forma de desenvolupament humà en la
infantesa, perquè és en si mateix la més lliure expressió del
que habita a l’ànima de l’ infant.”

16. L’ESCOLA NOVA. FIGURES
MÉS DESTACADES:
Rosa i Carolina Agazzi.Maria Montessori.-

17. Rosa i Carolina Agazzi.-
- Van crear “la casa dels nens” on van desenvolupar
un model educatiu- Agazzi o Mompià- per a la primera
infància. Basant-se en l’esquema de la llar familiar,
on intentaven reproduir un ambient tan natural com fos possible
per als més petits i on el treball d’hàbits era molt important.
• - Incorpora l’espontaneïtat i experiència personal dels infants,
així com la vida en comunitat.
• - Es dóna molta importància al treball d’hàbits
• - Utilitza utensilis casolans o fets de materials de deixalles com
a mètode d’aprenentatge.
• - Posa èmfasi a conrear les arts musicals i plàstiques i
fomentar l’experiència i la investigació.
• - L’observació sistemàtica i individualitzada de l’educador/a és
primordial per avançar o reafirmar l’aprenentatge de cada infant
a través dels diferents exercicis.

18. Maria Montessori.• Principis en els que es basa el seu model:
• a) La ment absorbent:
• Capacitat dels més petits per absorbir de manera natural tots
els coneixements que necessitin per a funcionar en la seva
vida diària.
• b) Els períodes sensitius:
• En els que els infants es mostren més preparats per adquirir
certes habilitats
•
Exemple: el període sensitiu per adquirir l’escriptura es troba
entre els 3 i 4 anys i això vol dir que incidir en aquest
aprenentatge en el moment oportú serà més eficaç.
• c) L’ambient adaptat:
• Facilitarà la construcció de l’aprenentatge i el desig de
coneixement

19. • d) L’organització de l’espai i el temps:
• L’organització de l’espai en diferents zones d’activitats i l’organització del
temps en funció de les activitats dissenyades.
• e) Els materials:
• Els materials que cobreixen totes les àrees són creats per ella mateixa
(Montessori) i van acompanyats de exercicis degudament seqüenciats, amb
la intenció de que els infants aprenguin de les seves pròpies experiències i
també dels errors que van corregint.
• f) El paper de l’educador/a:
• Com a guia per despertar en l’ infant la imaginació i l’ interès pel
coneixement.
• D’acord amb les necessitats de l ’infant el seu mètode comprèn quatre grans
àrees:
• 1.- vida pràctica ( independència, ordre, disciplina, relació social...)
• 2.- L’educació sensorial. Té com objectiu l’educació dels sentits com a base
del desenvolupament en altres àrees.
• 3.- Les habilitats de la llengua, escriptura i lectura
• 4.- Les habilitats matemàtiques.

20. Exemple montessori 0-3:
http://www.youtube.com/watch?v=Z6hDNkDj
j_Q

21. Ovide Decroly:
L’escola s’organitza a partir de la llibertat i la responsabilitat, per la qual
cosa cada un s’ha d’esforçar per ser un membre conscient i útil de
la col·lectivitat.
- L’ensenyament ha de ser individualitzat.
- L’ interès, que neix de la necessitat, és el que mou l’ infant a
aprendre.
- Presenta el concepte de GLOBALITZACIÓ, entès com la percepció
que té un infant del món real, el qual no se li presenta fragmentat,
sinó com un tot.
Decroly va unir tres conceptes: ensenyament individualitzat, motivació i
globalització i va crear una pràctica educativa, un mètode
d’ensenyança denominat Centres d’interès, en els quals es treballen
les necessitats de l ’infant, tant físiques com a psíquiques, a través
del joc.

22. Célestin Freinet.Proposa el mètode natural que parteix de l’objectiu de
trobar processos d’aprenentatge que permetin a l’ infant
aprendre a l’escola de manera natural .
- Va proposar el principi de tempteig experimental (
experiències i exercicis) com a clau en els processos
d’adquisició dels coneixements.
- Proposa la introducció dels tallers.
- Introdueix la realització de projectes en comú. Exemple
un diari o una revista escolar.
- Pel que fa a l’aprenentatge natural de continguts, en
principis més abstractes, com la lectura, el càlcul,
Freinet entén que l’aprenentatge ha de partir de la utilitat
i el significat per, posteriorment, passar als elements i
les relacions que el componen.

23. L’ESCOLA NOVA A ESPANYA
(DE PRINCIPIS DE SEGLE XX
FINS A L’ESCLAT GUERRA
CIVIL 1936)
La difusió dels principis de
l’Escola Nova

24. Fins pràcticament 1931, any en què s’instaura la Segona
República, l’ensenyança a Espanya és
predominantment religiosa. Malgrat tot, els principis de
l’Escola Nova comencen a ser permeables entre les
àmplies capes del professorat i van arrelant diferents
mètodes en diferents llocs de la geografia espanyola.
Catalunya és una de les zones més sensible als principis
de l’Escola Nova, i ja a principis del segle XX s’inicia un
moviment de renovació pedagògica sota la mirada de
l’Ajuntament de Barcelona. D’aquesta manera es creen
les primeres escoles a l’aire lliure inspirades en aquests
principis; una de les més representatives , l’Escola del
Bosc, creada 1914 i dirigida per una jove mestra Rosa
Sensat.

25. Rosa sensat:
http://www.youtube.com/watch?v=sT69d8jc7
Yk
http://www.youtube.com/watch?v=huT5IIzhd
-c

26. Document (llegir)
L’expansió d’experiències pedagògiques a Espanya
“ A este respecto debemos referirnos, sobre todo al método
Montessori, dado que Barcelona, junto con Chicago, debino uno de
los grandes centros motessorianos. Cabe destacar al respeto la
gran cantidad de escuelas que se aplicaron las tècnicas
montessorianas, especialmente en Catalunya y Baleares. Durante
la República el mètodo montessoriano se extendió profusament por
toda España.
Mientras Mª Montessori viajaba por todo el mundo para dar a conocer
su pedagogia, el doctor Ovide Decroly recibía en l’École de
l’Hermitatge a pedagagos allegados de todos los rincones del golbo,
entre los cuales se encontraban munchos españoles, que se dieron
cita en Bruselas, especialmente a partir de 1912.
A pesar de su aislamiento bruseliano, el doctor Decroly visitó
Barcelona en 1921, y Madrid en 1926. Las experiencias decrolyans
llegaron a su momento álgido en el perído republicano, en el que
destacan principalmente los ensayos de Segovia y Barcelona.
Mones, J. La innovación pedagógica. Marco espanñol e influencia
internacional. Cuadernos de pedagog´ñia nº 286. Diciembre 1999.

27. A aquestes experiències cal sumar dues propostes específicament autòctones
d’Espanya que respiren dels mateixos aires de renovació i que adquireixen una gran
importància: la institución LIbre de Enseñanza i la Pedagogia llibertària de
Ferrer i Guàrdia
La institución Libre de Enseñanza
Aquesta experiència, d’àmbit privat, neix el 1876 de la mà de Francisco Giner de los
Ríos (1839-1915) i d’altres catedràtics expulsats de la Universitat per negar-se a
seguir els dogmes oficials del moment en matèria religiosa, política o moral.
La Institució es va fundar sobre la base dels principis pedagògics del Krausisme que es
declinava per una ensenyança intuïtiva de clara influència roussoniana, on el
contacte directe amb la naturalesa o qualsevol objecte de coneixement era la clau de
l’aprenentatge, en contraposició a l’ensenyança massa memorística i rígida de la
pedagogia tradicional . Tal com diu el propi Giner del mètode intuïtiu: “exigeix del
deixeble que pensi i reflexioni per si mateix en la mesura de les seves forces; que
investigui, que argumenti, que qüestioni, que intenti, dubti, que desplegui les ales del
seu esperit, en fi, es rendeixi a la consciència de la seva personalitat racional”.
El projecte inicial era crear una Universitat lliure però aviat es va extendre a la creació
d’escoles. En aquest sentit van crear escoles de 4 i 5 anys sota la idea que les
actuacions educatives en els primers anys de vida són les més significatives en la
formació integral de les persones .
Durant el mig segle que va funcionar (fins la Guerra Civil) , la Institución Libre de
Enseñanza es va convertir en el centre de gravetat d’una època de la cultura
espanyola i va ser el motiu per a la introducció a Espanya de les més avançades
teories pedagògiques i científiques que s’estaven desenvolupant fora de la frontera
espanyola.
La nòmina de personatges il·lustres que van passar per ella: Severo Ochoa, García
Lorca, Luís Buñuel o Salvador Dalí, entre d’altres. També ho és la de persones que
van col·laborar en el butlletí de la Institució com Charles Darwin, Dewey, Santiago
Ramón i Cajal, Maria Montessori, Leon Tolstoi.

28. . La pedagogia llibertària de
Ferrer i Guàrdia.
En l’heterogeni moviment de l’Escola Nova es troben
també una sèrie de teories pedagògiques conegudes
com a llibertàries o autogestionàries, basades en
aconseguir un aprenentatge a través del qual la persona
pot desenvolupar les seves aptituds lliurement, sense
cap autoritat imposada, per tal d’assolir el ple
desenvolupament . Aquestes teories representen la part
anàrquica de l’educació . Algunes de les figures més
destacades són Leon Tolstoi , Alexandre S. Neill –
fundador de l’escola Summerhilli, a Espanya Francesc Ferrer i Guàrdia.

29. Ferrer i Guàrdia va fundar al 1901 una
escola a Barcelona, l’anomenada Escola
Moderna, obertament anticlerical, amb un
alumnat mixt i impulsant els principis de la
pedagogia llibertària.
El projecte es va expandir ràpidament, i al
1906 més de 30 escoles i al voltant de
1000 alumnes estaven directament o
indirecta relacionats amb les seves
ensenyances.

30. Alguns dels seus principis serien:
L’educació s’ha de fonamentar en una base científica i racional, on els
components dogmàtics o sobrenaturals no hi tenen cabuda.
És imprescindible en l’educació de la primera infància, que els
programes i els mètodes estiguin adaptats a la psicologia dels
petits.
El desenvolupament infantil és espontani i es regeix per les seves
pròpies regles. En aquest context, l’escola ha de facilitar els mitjans
i els recursos per tal que aquest desenvolupament es produeixi
efectivament.
L’educació ha de ser autònoma, per això, no hi tenen cabuda els
mètodes autoritaris ni les pràctiques tradicionals de premis i càstigs.
L’educació ha de ser integral, i ha d’incloure, a més de la formació
intel·lectual, l’educació moral, la cultura de la solidaritat, el
desenvolupament del caràcter...
Ferrer i Guàrdia va ser condemnat a mort i executat al 1909 al ser
declarat culpable de l’instigador d’una revolta coneguda amb el nom
de Setmana Tràgica que va tenir lloc a Barcelona aquell any. Però,
la mort de Ferrer i Guàrdia no va suposar la fi d’aquests idees, al
contrari, fins la derrota de la República, les escoles d’estil llibertari
van seguir proliferant per la geografia espanyola. Fins i tot,
actualment, continuen existint experiències d’aquest tipus en
diferents zones del món

31. Per qui tingui ganes d’aprofundir aquí us
deixo un documental de Ferrer i guardia
enllaçat del youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=scqpam_
YVfQ

32. Escola moderna:
http://www.youtube.com/watch?v=dBjqOEE
Ndkw
LLEGIR:
http://www.centenario-ferreriguardia.org/Elproyecto.html
http://www.youtube.com/watch?v=5n8Z9Xcd
pug

33. SUMMERHILL
MIRAR:
http://www.youtube.com/watch?v=C_stNajiYI

34. Document (Llegir)
A.S. Neill Summerhill
Un dels projectes educatius a nivell internacional
és el desenvolupat per Neill i l’escola Summerhil
que va crear al 1921. A la denominada escola
democràtica es posaven en pràctica els principis
del seu model educatiu: educació crítica dels
infants vers el món que els envolta, decisió dels
infants d’acudir o no a classe, absència
d’exàmens i qualificacions, participació per
assemblea per decidir les normes de classe i
prendre decisions.

35. Per qui tingui ganes de més…..
http://vimeo.com/22205368
Aquí us enllaço una serie sobre
Summerhill…. Està amb anglès.
I la informació d’una pel.lícula.

36. ELS MOVIMENTS DE
RENOVACIÓ PEDAGÒGIACA.
(MÓN OCCIDENTAL)
L’Educació després de la II
Guerra Mundial (1945)

37. Acabada la Segona Guerra Mundial, en la majoria de
països occidentals es va reforçar el caràcter oficial de
l’educació. Les propostes progressistes en tots els
nivells i, especialment en l’educació, eren vistes amb
recel , doncs les veien relacionades amb el comunisme,
que després de la II Guerra Mundial s’havia consolidat
com l’amenaça més evident per al món capitalista.
Per altra banda, en una Europa destrossada, quedava la
tasca de reconstrucció de les escoles que van estar
bombardejades.
En aquest context, tan poc afavoridor, apareixeran algunes
propostes que varen prendre els principis pedagògics de
dècades anteriors i aplicaren experiències noves.
Probablement una de les més importants sigui la de Regio
Emilia.

38. L’experiència de Regio Emilia
Regio Emilia és una ciutat del nord d’Itàlia on es va generar una experiència educativa d’una gran importància.
Al finalitzar la guerra mundial es van anar reconstruint les escoles derruïdes. En aquest context va anar naixent la
idea d’anar aplicant un nou enfocament educatiu desvinculat de l’oficial, que bàsicament estava monopolitzat
per ordes religioses.
Sota l’impuls i orientació del pedagog Loris Malaguzzi, l’ajuntament de Regio Emilia fundà la primera escola
infantil al 1963 i ràpidament es van incorporar al projecte escoles noves. El propi Loris Malaguzzi va ser
nomenat director de les escoles des de la seva fundació fins a la seva jubilació al 1985, encara que també va
tenir la col·laboració del creador de contes Gianni Rodari o el pedagog infaltil Bruno Ciari.
En l’àmbit eductiu l’experiència es basava en el principi que tots els nens i nenes tenen la preparació, el potencial,
la curiositat i l’interès per relacionar-se i interaccionar socialment, a partir del que poden construir el seu
aprenentatge. En aquest sentit es considerava al petit com a un recipient buit al que cal omplir amb
coneixements, habilitats i amb els valors culturals . A més, per tal de garantir que el procés d’aprenentatge
sigui el correcte, cal respectar el ritme d’aprenentatge i les diferències individuals i, garantir el seu benestar,
és a dir, que els seus drets estiguin garantits.
La metodologia parteix de l’exploració i es concreta en la reinvenció del projecte d’investigació . Aquests projectes
poden durar uns dies, setmanes o fins i tot, diversos mesos i poden sorgir de qualsevol esdeveniment causal,
una idea o problema proposat pels petits o una experiència plantejada pels mestres.
En aquest context el paper dels mestres és el d’observar, preguntar i escoltar als petits per promoure ocasions
per al descobriment i l’aprenentatge, és a dir, en provocar experiències. A més dels mestres hi ha el tallerista
que treballa amb el mestre i els petits en el taller, que disposa de les eines, materials i recursos , a través
dels quals, poden expressar, explorar i crear pensaments.
Un altra condicionant consisteix en considerar al petit no de forma aïllada sinó en relació amb els altres nens i
nenes, amb la seva família , amb l’escola i, en general, amb tota la seva comunitat, per això, la intervenció
educativa ha de ser planejada de manera global . Malaguzzi: “ En aquests jardins hi ha nens i adults que
practiquen el plaer de jugar, de treballar, de parlar, de pensar i inventar, junts i amb amistat

39. Els 100 llenguatges del nen
http://www.youtube.com/wat
ch?v=BFNi0TcVKTY
Extret de:
http://www.slidesha
re.net/lilybello/reggi
o

40. llegir
http://webfacil.tinet.org/usuaris/jcornado/esc
oles_reggio_emilia_20110428130008.pdf

41. El llegat a Catalunya
http://blocs.fub.edu/educaciofub/2012/05/11/
el-projecte-0-6-de-reggio-emilia-acatalunya-valors-practiques-i-reflexionsper-compartir/

42. L’ experiència de Lóckzy. E.
Pikler
Emmi Pikler, pediatre hongaresa, rebé el 1946 l’encàrrec de dirigir una institució, situada al carrer Lóckzy de
Budapest, per a orfes i infants abandonats menors de 3 anys a causa dels desastres de la Segona Guerra
Mundial.
Un dels principals problemes que presentaven aquests infants era la manca de referents afectius i vincles
estables. En aquest context Pikler treballà per educar aquests infants i aconseguir que es desenvolupessin
en condicions adequades, malgrat les carències afectives que suposava la seva situació. El principi en el
qual es van basar les seves teories fou la confiança en la capacitat autònoma de desenvolupament de l’infant
i en la pràctica d’una relació afectiva privilegiada.
El valor de l’activitat autònoma de l’infant des de l’inici de la seva vida. Parteix de la idea que si l’infant actua
per pròpia iniciativa i interès, adquireix més sòlidament les seves conquestes i aprenentatges que si se li
intenta inculcar des de l’exterior.
L’infant aprèn a moure’s, a girar-se, a canviar de posició i a caminar a partir dels seus propis temptejos i
experiències, sense atendre a cap guia preelaborada.
El valor d’una relació afectiva privilegiada
La no intervenció no vol dir l’abandonament, al contrari la llibertat requereix de l’establiment d’una relació estable i
sòlida amb la persona adulta de referència, que li proporcioni atencions afectuoses i personalitzades, que li
doni confiança i seguretat afectiva.
Aquesta es transmet a través del llenguatge verbal, de mirades significatives o simplement de presència
comprensiva. Podríem dir que la persona adulta estimula les activitats de manera indirecta creant les
condicions idònies per a què aquestes es desenvolupin
Els principis de Lóckzy continuen inspirant moltes de les pràctiques pedagògiques i organitzatives fins avui dia,
en què continua investigant i innovant des de l’institut Pikler-Lóckzy, que la mateixa Pikler va crear el 1970

43. DOCUMENT (LLEGIR)
L’aportació de Pikler
Quina meravella és mirar el nadó en la seva activitat lliure.
Si ens donem aquest temps d’observació pacient ,
descobrirem el gran potencial de l’infant en la seva
activitat espontània, la seva concentració, la insistència
per aconseguir l’objectiu proposat, flexibilitat i varietat en
els seus moviments, l’autonomia i l’alegria que li
produeix el sentiment de competència en realitzar un
moviment que li sorgeix de dintre seu.
Però per a que aquesta activitat espontània sorgeixi és
necessari que l’adult li proporcioni les condicions
adequades , això significa un espai segur i prou ampli
perquè es pugui moure, tot respectant el seu temps i la
seva autonomia.
Solange Buttendieck (seguidora de Pikler)

44. http://www.youtube.com/watch?v=J3GQWiJ
mv9E
http://www.youtube.com/watch?v=6s5Gbbnjf
2Y

45. 2.4.LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA
A ESPAÑA (DESPRÉS DE LA
GUERRA CIVIL 1936-39)
Després de la Guerra Civil i la instauració de la dictadura franquista,
els principis de l’escola nova varen ser eradicats de les escoles i la
majoria de mestre exiliats .
Caldrien passar dècades, cap els 70, per tal que grups de mestres
s’organitzessin, i sota el nom de moviments de renovació
pedagògica, recuperaren de nou els principis de l’Escola Nova.
Aquests moviments com l’Agrupació de Mestres de Rosa Sensat,
Acció eductiva i altres, anaren creant espais, especialment al voltant
de les denominades escoles d’estiu. En elles es reivindicaven, entre
altres, la coeducació, l’escola pública, els nous continguts de
l’ensenyament, l’organització democràtica dels centres ...i altres de
caire més polític i sindical .
Aquests moviments varen tenir un augment considerable entre finals
dels anys setanta i principis dels vuitanta coincidint amb l’entrada de
la democràcia. Un cop la legislació va integrar en gran mesura
aquestes idees en l’ordenació educativa, la influència i presència
d’aquests Moviments en el món educatiu van començar a decaure.

46. DOCUMENT (LLEGIR)
Marta Mata i l’Agrupació Rosa Sensat
Marta Mata Garriga ha estat un referent pedagògic . Ha elaborat llibres
d’exercicis i de didàctica de la lectura i l’escriptura, contes infantils i
nombrosos articles de pedagogia i política educativa.
Nascuda al 1926, filla de la també mestra Àngels Garriga, va estudiar a l’escola
Pere Vila i a l’institut-escola de la Generalitat. Quan va acabar la guerra
tenia 13 anys i va viure de primera mà l’endarreriment que suposava tornar
enrere als principis tradicionals i religiosos d’educació; tal com ella mateixa
va declarar: “ quan van arribar els nacionals, l’ensenyança va anar enrere
100 anys. El primer dia de classe després de la guerra ens varem trobar
amb els crucifixos i retrats repartits per tota l’escola. Van posar una capella
a l’institut i es resava cada dia.”

47. Per problemes de salut la seva família es va traslladar a Saifores
(Tarragona) on es va formar com a mestra, i al 1957 es llicencia en
pedagogia. Uns anys més tard va formar part d’un grup de
professionals de l’ensenyament que, de manera clandestina, fundà
l’Escola de Mestres de Rosa Sensat, un dels referents dels
moviments de renovació pedagògica. La mateixa Marta Mata relata
l’experiència:
“El dia 4 d’octubre de 1965 comença a funcionar a Barcelona, d’una
manera i en un lloc insòlit, l’Escola de Mestres Rosa Sensat. Es
tractava d’una escola clandestina que s’iniciava amb 15 alumnesmestres asseguts al voltant d’una taula d’un menjador d’una casa
particular , escoltant les ensenyances i rebent l’experiència d’una
mestra “d’abans de la guerra”, Angeleta Ferrer Sensat, filla d’una
altra mestra ja morta, Rosa Sensat, en memòria de la qual es
donava nom a aquesta experiència”.
Amb la democràcia, Marta Mata fou diputada al Congres, senadora i
regidora d’Educació a l’Ajuntament de Barcelona. Al 2004 va ser
nonemada presidenta del Consell Escolar de l’Estat.

48. Pedagogia Waldorf
Història
La pedagogia Waldorf té les seves arrels en la
investigació del esotèric i pensador austríac
Rudolf Steiner (1861-1925). D'acord a la filosofia
de Steiner, l'ésser humà és una individualitat
d'esperit, ànima, i cos, les capacitats es
despleguen en tres etapes de desenvolupament
cap a la maduresa de l'adult: primera infància,
infantesa, i adolescència.

49. El 1919 Steiner va visitar la fàbrica de cigarrets Waldorf
Astoria, a Stuttgart, Alemanya i va parlar als treballadors
sobre la necessitat d'una renovació social, una nova
manera d'organitzar la societat, la seva vida política,
cultural i econòmica. Era la seva proposta de
l'anomenada tripartició o Triformación social. L'amo de la
fàbrica, Emil Molt, li va sol · licitar a Steiner si podria
encarregar d'establir i dirigir una escola per educar els
fills dels empleats de la seva empresa en aquest nou
sentit social, preservant el cultural-educatiu dins de
l'esfera de la Llibertat, sense interferència del polític ni
del econòmic.
Així va néixer l'Escola lliure Waldorf. L'educació que van
rebre aquests nens va ser tan innovadora i evolucionada
que aviat van començar a sorgir escoles Waldorf a
Alemanya i després el moviment d'escoles Waldorf es
va estendre per la resta d'Europa i el món.

50. Durant el règim Nazi les escoles Waldorf van ser prohibides. Van
tornar a obrir-se després de la Segona Guerra Mundial.
Avui dia hi ha prop de 3000 escoles en més de 90 països que
apliquen mètodes Waldorf per enriquir els seus
ensenyaments.
La UNESCO dóna suport i promou aquesta pedagogia destacant
l'educació que en el nen aconsegueix sense descuidar els
aspectes relacionats amb la seva salut física i emocional.
Governs com els d'Irlanda, Austràlia, Alemanya, Israel, etc,
recolzen oficialment l'educació Waldorf .
Relació amb la UNESCO
Aquesta Organització Cultural Científica i Educativa de la
Nacions Unides afirma que "els ideals i principis ètics ... [del
moviment d'escoles Waldorf] corresponen amb els de la
UNESCO" i ha escollit un nombre d'escoles Waldorf a
Alemanya, Àsia, Llatinoamèrica i Àfrica per fer un "projecte

51. Pedagogia Waldorf
Se centra en el coneixement integral de l'home, buscant explotar
totes les seves capacitats, fins i tot aquelles que encara es
troben en estat potencial. Per això, s'estimulen la llibertat, la
creativitat, els coneixements pràctics, els aspectes físics i els
continguts científics com un tot, des d'una perspectiva
clarament holística.
Els basaments: Aquesta pràctica pedagògica va ser creada el
1919 pel filòsof austríac Rudolf Steiner (27 de febrer de 1861 30 març 1925), i es troba basada en els fonaments centrals de
la Antroposofia, un corrent filosòfic també creada per Steiner,
l'objectiu bàsic és apropar l'home al coneixement que excedeix
la realitat percebuda mitjançant els sentits.
Aquesta realitat suprasensible és investigada emprant l'ànima
humana com a instrument, ja que per a la Antroposofia l'home
és un ésser tripartit, conformat per cos, ànima i esperit, facetes
que ha d'integrar i complementar per aspirar a la seva real i

52. A la pràctica docent
Com s'aplica aquesta concepció en la pràctica pedagògica?.
En principi, l'educació es divideix en períodes de 7 anys, d'acord
a les diferents etapes evolutives en què les qualitats humanes
es van desenvolupant. El propòsit és justament respectar
aquests períodes evolutius, sense promoure una
intel·lectualització massa primerenca.
És així que durant la primera infància (fins als set anys) s'entén
que el petit centra el seu món en el descobriment de l'univers a
través dels sentits, i que la seva activitat central és el
desenvolupament de l'organisme físic.
Aprofitant la voluntat del nen, la pedagogia Waldorf busca en
aquesta etapa emprar la imitació com a mètode primordial de
coneixement.

53. Mentre, durant el desenvolupament de l'anomenada
infància mitjana (des dels set als catorze anys) el
coneixement es focalitza novament en l'exploració del
món de les experiències, però ara sense buscar la
imitació sinó a través de la fantàstica eina de la
imaginació . En aquest període, les més de 800 escoles
Waldorf existents arreu del món busquen potenciar en
l'alumne totes aquelles habilitats creatives que posseeix.
Ja en l'adolescència (des dels catorze als vint-anys) la idea
és estimular la independència i la llibertat que va
emergint en l'home, que en un camí més conscient va
transformant-se en un individu, d'acord a la concepció
teòrica de la Antroposofia i el seu correlat didàctic, la
pedagogia Waldorf.

54. Avaluació i disciplina
A més, hi ha altres qüestions molt importants pel que fa a
la forma d'encarar la disciplina i l'avaluació en els
centres educatius Waldorf.
Encara que per descomptat hi ha diferències entre les
diferents institucions, en general no s'exposa a l'alumne
a proves i exàmens, sinó que el docent avalua el procés
d'aprenentatge mitjançant el contacte quotidià amb els
educands.entre d'altres.
D'aquesta manera, al desenvolupament dels processos
creatius mitjançant l'art, dels físics a través de les
activitats esportives i dels intel·lectuals emprant el
coneixement cientificotècnic, l'alumne incorpora
continguts pràctics de gran importància en la seva vida
quotidiana futura.

55. L'ensenyament es divideix en septenios (cicles de set anys), sent
el primer el comprès entre els 0 i els 6 anys. Clouder comenta
que en aquesta etapa l'aprenentatge ve a través del joc. Els
objectius se centren a estimular els sentits i la imaginació i en
enfortir la voluntat de cada nen.
El més important en aquestes edats és que els nens siguin nens:
"Hi ha molt temps per ser adult i molt poc per ser nen". Això vol
dir que juguen i aprenen amb el moviment, deixant una mica de
banda la típica disposició de les escoles tradicionals en què els
nens aprenen asseguts en una cadira.
"I quan estudien?".
a partir del segon septenni, és a dir, en el primer període no els ensenyen a
llegir ni a escriure encara que això no vol dir que es desatengui aquesta
faceta: "A través del joc se'ls donen les capacitats del llenguatge perquè en
la següent etapa aprenguin ràpidament a llegir i escriure. El fonamental és
que percebin que aprendre és una experiència alegre, així passen a la
segona etapa amb moltes ganes d'aprendre. "

56. La filosofia de treball de les escoles Waldorf s'assembla bastant
a l'empleada a Finlàndia.
No aprenen a llegir ni a escriure fins als set anys i si a algun nen
li costa li permeten començar a enviar també als vuit.
Pot resultar paradoxal, però els finlandesos són els que millors
resultats acadèmics obtenen segons l'informe Pisa (Espanya
està en el lloc 35 dels 57 països participants).
L'objectiu d'ambdues és que els nens creixin els primers anys
establint unes bases emocionals sòlides que facin créixer
l'amor per un mateix i pels altres
Més endavant, un cop es donen compte de la seva importància
com a persones i com a éssers individuals (autoestima i
confiança en si mateixos) comencen a aprendre, d'aquesta
manera comencen a llegir quan són capaços d'entendre el que
llegeixen i més important encara, quan tenen l' interès i la
curiositat de fer-ho.

57. Waldorf.
http://www.youtube.com/watch?v=blM5eJmx
NpU

58. MODELS PEDAGÒGICS
ACTUALS
Què queda dels principis de l’Escola Nova?
La realitat actual indica que l’educador no treballa, per
norma, sota els principis d’una única escola
pedagògica, sinó que es prefereix prendre aquells
principis o tècniques dels diferents teòrics de
l’educació que millor s’adaptin a la seva metodologia.
Les tendències montessorianes, decrolyanes i freinetianas han
estat assumides en la majoria de plantejaments educatius, i els
educadors les han fet pròpies. En tots els centres educatius es
troben recursos (biblioteca, material sensorial, sensoriomotriu) i
procediments ( assemblees de classe, aprenentatge
globalitzat...) que procedeix de totes aquestes tendències.

59. Models pedagògics per al segle
XXI
Alguns autors i autores tenen una especial preocupació per al
paper que ha d’assumir l’escola al llarg del segle XXI.
En algunes escoles infantils ja s’està treballant amb temes
d’àmbit social i cultural;la constitució, la cooperació, la igualtat,
la competitivitat ben entesa.
Per aconseguir temes que semblen tan abstractes siguin
realitzables en l’àmbit escolar, només cal analitzar i utilitzar els
principis de Decroly . Un dels seus fonaments era la llibertat
de l’infant educat en democràcia. Indicava que cal educar
ciutadans, persones preparades per a la vida i que siguin
capaces d’integrar-se en la societat.
El respecte i la solidaritat es poden treballar en les edats més
primerenques en aspectes com: la participació en els jocs,

60. El respecte i la solidaritat es poden treballar en les edats més
primerenques en aspectes com: la participació en els jocs,
compartir materials, el compliment d’unes normes, la neteja i
l’ordre de la classe , la cura de les plantes i animals,etc. Tots
són recursos que s’apliquen a les aules d’EI
Prioritzant i combinant els objectius de descobriment de l’entorn
amb els d’actituds i valors es poden arribar a obtenir resultats
que seran el fonament en les etapes superiors.
Altres plantejaments generals que impregnen molts dels
projectes dels centres són els relacionats amb l’educació per
a la salut i la sostenibilitat de l’entorn. La salut,entenen
l’individu com un tot, no dissociant salut física amb salut
mental; i la sostenibilitat de l’entorn , intentant transmetre el
respecte per tot allò que ens envolta i l’adopció de pràctiques
i hàbits respectuosos amb el medi ambient.

61. Models pedagògics per al segle
XXI
Aquests temes es tradueixen en activitats cap els nens i
les seves famílies com l’elaboració de menús infantils
entre els pares i l’escola, en analitzar la importància dels
aliments per al creixement ; la cura de les plantes per
part dels infants o simplement, la separació en diferents
contenidors de residus i deixalleries per facilitar-ne el
recilclatge.
La investigació-experimentació i la creativitat, sumada al
respecte per a la cultura són dos altres aspectes que es
treballen en l’educació infantil actual. Experiències
realitzades a l’aula d’EI amb autors del món de la pintura
serveixen per treballar, des de l’estimulació a través del
color , la capacitat estètica i el gust per crear.