Pel seu potencial i arran del creixement sostingut durant els darrers anys, Indonèsia és un dels països més atractius de la zona del Sud-est asiàtic. Amb un model de creixement basat en la seva demanda interna (com el Brasil o l’Índia), una posició estratègica al sud d’Àsia i membre de l’ASEAN, Indonèsia esdevé una interessant porta d’entrada. Un altre avantatge que ofereix Indonèsia és la mà d’obra de baix cost, molt adient per a la gran quantitat de fàbriques que en fan un ús intensiu. Les oportunitats es poden trobar majoritàriament en el sector alimentari, especialment en el subsector dels aliments processats, que té la taxa de creixement més elevada de la regió; i en el de l’energia neta, on és el primer productor mundial d’oli de palma.

1. INDONÈSIA –
oportunitats i reptes per
l’empresa catalana

2. ÍNDEX:
1. ACC10: Àmbit d’Actuació i
Serveis de la Xarxa d’Oficines
2. Perspectiva general d’Indonèsia
3. Sectors d’oportunitat
www.acc10.cat

3. www.acc10.cat

4. ACC1Ó
ACC1Ó és l’agència per la competitivitat de l’empresa catalana,
especialitzada en el foment de la innovació i la internacionalització
Experiència i coneixement de més de 20 anys (CIDEM i COPCA)
desenvolupant programes i serveis de suport a l’empresa
Actor de referència en accions dirigides a augmentar la competitivitat
empresarial
ACC1Ó en xifres:
233 experts i professionals
35 oficines arreu del món
5 delegacions al territori català
www.acc10.cat

5. ÀMBITS D’ACTUACIÓ
WEB CORPORATIU www.acc10.cat
MODELS DE NEGOCI
ACCIÓ INDIVIDUAL ACCIÓ COL·LECTIVA
Millora del model de gestió Dinamització de clústers,
Estratègia empresarial sectors i territori
INNOVACIÓ INTERNACIONALITZACIÓ
GESTIÓ TECNOLÒGICA INICIACIÓ DIVERSIFICACIÓ CONSOLIDACIÓ
I ESTRATÈGICA
TECNIO CENTRES PROMOCIÓ NEGOCIS
FINANÇAMENT
L’ANELLA: PLATAFORMA DE CONEIXEMENT I COL·LABORACIÓ www.anella.cat
www.acc10.cat

6. INTERNACIONALITZACIÓ
TS
MERC A
ALS
ÉS
ACC
ASSESSORAMENT
MERCATS
Vols saber quina és la millor
PRIORITZACIÓ estratègia per penetrar
MERCATS
a un mercat?
A quins mercats pots anar? Vols seleccionar de
PPI, MISSIONS, manera òptima els mercats amb major potencial
GRUPS
D’EXPORTACIÓ
de creixement?
Vols accedir als mercats internacionals?
Has planificat viatges de prospecció
i visites a fires internacionals?
www.acc10.cat

7. INTERNACIONALITZACIÓ
CENTRES DE PROMOCIÓ
DE NEGOCIS
Ajudem a introduir o consolidar la seva empresa en els mercats internacionals
Facilitem la seva presencia en la exterior con acciones específiques en el mercat objectiu
Oferim un servei de acompanyament personalitzat
T’acompanyem durant tot el procés d’introducció o consolidació
en el mercat objectiu a través de la nostra xarxa de
35 Centres de Promoció de Negocis arreu del món
www.acc10.cat

8. INTERNACIONALITZACIÓ
SERVEIS DELS CENTROS DE
PROMOCIÓN DE NEGOCIOS
Aproximació o estudi de mercat Nous àmbits d' actuació:
Cerca de canals de comercialització Captació d’inversions i de talent
Cerca de canals d’aprovisionament Recerca de socis tecnològics i
Constitució d’empresa transferència tecnològica internacional
Implantació d’empresa
Missions comercials i tecnològiques
Selecció de personal
Seguiment de contactes
Priorització de mercats
Plataformes empresarials:
· Infraestructures necessàries para operar
en el mercat
· Assessorament per la implantació
de empreses a mercats nous
www.acc10.cat

9. OFICINA D’ACC1Ó A MUMBAI
! " # $ ! % $ ! $ % "&
OFICINA REGIONAL:
• àmbit geogràfic d’actuació, Sud-Est Asiàtic: Singapur, Malàisia, Vietnam, Tailàndia,
Indonèsia, Filipines
• Activa des del 1990
SERVEIS MÉS COMUNS
• Recerca de canals de comercialització
• Recerca de canals d' aprovisionament
• Suport en la implantació comercial i productiva: constitució i recerca de RRHH
• Plataforma Empresarial
EQUIP de 3 persones: 1 director, 1 Analista de Mercat, 1 Administratiu
www.acc10.cat

10. ' (&$ !
" ) ''
! " # $ ! % $ ) '
$ % "&
*+, # - #, .,
/! , 0 1 .
#2 34 .,
0
% ( * ++ + , # "
! " #
$% &' ()( * ++
% + %
www.acc10.cat

11. 2. Perspectiva general
d’Indonèsia
www.acc10.cat

12. INDONÈSIA
www.acc10.cat

13. Dades generals
SUPERFÍCIE : 1,904,569 Km2
CAPITAL : Jakarta (9.1 millons)
GRANS CIUTATS : Surabaya, Bandung, Medan, Semarang
IDIOMA : Bahasa Indonesia (Indonesi)
ÈTNIES : Javanesos (40.6% ), Sundanesos (15% ), Maduresos
(3.3% ) i altres
RELIGIÓ : Islam (86.1% ), Cristianisme (8.7% ), Hinduisme (1.8% )
SISTEMA POLÍTIC : República
CAP DE GOVERN : Susilo Bambang YUDHOYONO (cap d’Estat també)
POBLACIÓ : 245.6 millons (estimació 2011)
EN EDAT ACTIVA : 116.5 millons (estimació 2010)
ATUR : 7.1% (estimació 2010)
www.acc10.cat

14. Dades econòmiques
generals
MONEDA : Rupiah (INR)
TIPUS DE CANVI : 1 USD – 8,900 Rupiah aprox.
CREIXEMENT PIB : 6.1% (2010)
RENTA PER CAP. : USD 4,200 (2010, mesurat en PPP)
INFLACIÓ: 5.1% (estimació 2010)
EXPORTACIONS : 157,779 millons USD (2010)
IMPORTACIONS : 135,663 millons USD
DESTÍ EXPORTS : Japó 16.3% , Xina 9.9, Singapur 8.7, Corea 8, India 6.3
ORIGEN IMPORTS : Xina 15.1% , Singapur 14.9, Japó 12,5, USA 6.9, Malaisia 6.4
SECTORS EXPORT: petroli i gas, aparells elèctrics, fusta, tèxtils, cautxú
SECTORS IMPORT : maquinaria i equipaments, químics, fuels, alimentació
www.acc10.cat

15. Estructura PIB
En % sobre el total, any 2009
Agricultura, boscos, pesca 15.3
Mineria 10.5
Indústria 26.4
Suministre electricitat, gas i agua 0.8
Construcció 9.9
Comerç, hotels, restauració 13.4
Transport i comunicacions 6.3
Finances, serveis propietat inmobiliària 7.2
Serveis 10.2
Font: BPS, Badan Pusat Satistik
www.acc10.cat

16. Estructura PIB industrial
Indústria no petrolera, en % sobre el total, any 2009
Alimentació i tabac 7.5
Textil, pell i sabates 2.1
Fusta i altres 1.4
Paper i productes impresió 1.1
Fertilitzants, químics i cautxú 2.9
Ciment i productes no metàlics 0.8
Ferro i acer (ind. bàsica) 0.5
Equipament i maq. transport 6.2
Altres 0.2
Indústria petrolera, en % sobre el
total, any 2009
Refineria de petroli 2.4
Gas Natural Liquat (LNG) 1.5
Font: BPS
www.acc10.cat

17. Estructura PIB:
comentaris
Comparat amb la majoria de països desenvolupats Indonèsia té:
-Un percentatge industrial (26.4% del PIB) superior
-Un percentatge miner (10.5% del PIB) superior
-Un percentatge agrícola (15.3% del PIB) superior i, en consequència,
-Un menor percentatge de l’economia en sector serveis
-Del 2004 al 2009 el % del PIB indonesi a serveis no ha augmentat: va passar del 41.1% al
37.1%
-En el mateix periode, la construcció va passar del 6.6 al 9.9% , l’agricultura del 14.3 al 15.3% i
la mineria del 8.9 al 10.5% (l’indústria va caure del 28.1 al 26.4% del PIB)
-S’observa per tant una intensificació de l’aprofitament dels recursos naturals d’Indonèsia,
una de les principals fonts de riquesa del país
www.acc10.cat

18. Recursos naturals
Producció de petroli i gas natural, 1999-2009
Cru Condensats Gas Natural
Any
(barril) (barril) (barril)
1999 440,461.6 54,181.4 3,068,349.1
2000 434,368.8 50,024.5 2,845,532.9
2001 432,588.0 47,528.1 3,762,828.5
2002 351,949.6 45,358.9 2,279,373.9
2003 339,100.0 44,600.0 2,142,605.0
2004 354,351.9 50,641.0 3,026,069.3
2005 341,202.6 46,450.9 2,985,341.0
2006 313,037.2 44,440.2 2,948,021.6
2007 305,137.4 43,210.6 2,805,540.3
2008 314,221.7 44,497.0 2,790,988.0
2009 301,663.4 44,649.60 2,887 892.2
www.acc10.cat

19. Recursos naturals
Producció de mineralls, 1999-2009
Concentrat Concentrat
Carbó Bauxita Nickel Or Plata Granit Sorra Ferro
Estany Coure
Any
( ton) ( ton) ( ton) (kg) (kg) ( ton) ( ton) (ton) (ton)
1999 62,108,239 1,116,323 2,798,449 127,768 361,377 8,720,155 502,198 49,708 2,645,180
2000 67,105,675 1,150,776 2,434,585 109,612 310,430 5,941,370 420,418 56,360 3,270,335
2001 71,072,961 1,237,006 2,473,825 148,528 333,561 3,976,274 440,648 69,494 2,418,110
2002 105,539,301 1,283,485 2,120,582 140,246 281,903 3,975,434 190,946 88,142 2,851,190
2003 113,525,813 1,262,705 2,499,728 138,475 272,050 3,938,915 245,911 74,316 3,238,306
2004 128,479,707 1,331,519 2,105,957 86,855 255,053 4,035,040 79,635 73,080 2,812,664
2005 149,665,233 1,441,899 3,790,896 142,894 326,993 4,302,849 87,940 78,404 3,553,808
2006 162,294,657 2,117,630 3,869,883 138,992 270,624 4,514,654 84,954 79,100 817,796
2007 188,663,068 1,251,147 7,112,870 117,854 268,967 1,793,440 84,371 64,127 796,899
2008 178,930,188 1,152,322 6,571,764 64,390 226,051 2,050,000 na 79,210 655,046
2009 228,806,887 935,211 4,863,352 140,488 359,451 na na 56,602 973,347
www.acc10.cat

20. Recursos naturals
Plantacions d'Indonèsia, tones, 2000 - 2010*
Oli de Sucre de
Any Cautxú Oli de Palma cru Cacao Cafè Te Tabac
Palmiste canya
2000 375,819 5,094,855 1,018,971 57,725 28,265 123,120 1,780,130 6,312
2001 397,720 5,598,440 1,117,759 57,860 27,045 126,708 1,824,575 5,465
2002 403,712 6,195,605 1,209,723 48,245 26,740 120,421 1,901,326 5,340
2003 396,104 6,923,510 1,529,249 56,632 29,437 127,523 1,991,606 5,228
2004 403,800 8,479,262 1,861,965 54,921 29,159 125,514 2,051,642 2,679
2005 432,221 10,119,061 2,139,652 55,127 24,809 128,154 2,241,742 4,003
2006 554,634 10,961,756 2,363,147 67,200 28,900 115,436 2,307,000 4,200
2007 578,486 11,437,986 2,593,198 68,600 24,100 116,501 2,623,800 3,100
2008 586,081 12,477,752 2,829,201 62,913 28,074 114,689 2,668,428 2,614
2009 522,312 13,872,602 3,145,549 67,602 28,672 107,350 2,333,885 4,100
2010* 585,427 14,290,054 3,240,061 70,919 28,677 108,963 2,278,127 4,049
*). Dades preliminàries.
- Addicionalment, Indonèsia també produí l’any 2009 7.4 millons de m3 de taulons de fusta. La principal variant és la “Meranti”
(54.8% del total)
www.acc10.cat

21. Indonèsia: el mercat
- Indonèsia és el 4art país més poblat del món, amb tendència creixent
- Amb un PIB nominal de 706,752 millons de USD, Indonèsia és la 18ena economia
mundial
- Mesurat en PPP, l’economia d’Indonèsia seria de 1.03 billons de USD, la 15ena a
nivell mundial (Espanya era la 13ena)
- Al Sudest Asiàtic, Indonèsia és clarament la principal potència econòmica, amb un
PIB proper al doble del de Tailàndia i més del doble del de Malaisia
- Si bé el PIB per càpita és encara baix (4,347 USD annuals en PPP), l’índex de
pobresa s’ha reduït progressivament i va ser al 2010 del 13.3%
- En base a dades del World Bank, el 20% de població més afluent tindria a l’entorn del
44.9% de la renda: 49 millons de persones de renda mitja i alta
- Les exportacions contribuiren al PIB en gairebé un 22% : el creixement d’Indonèsia
es fonamenta en la fortalesa de l’economia domèstica
www.acc10.cat

22. Indonèsia: inversió
- Espanya té firmats amb Indonèsia tant un acord per a la promoció i protecció
recíproca d’inversions (APPRI) com un acord de doble imposició
- Impost sobre societats: 25%
- L’any 2007 es va aprovar una nova llei d’inversions:
- Equipara les inversions nacionals a les extrangeres
- Lliure repatriació de beneficis i inversions
- Possibles incentius: reducció d’impostos (sobre societats, sobre el terreny), exemció
d’IVA i aranzels sobre bens de capital (no produits a Indonèsia), amortització accelerada
- Sectors d’interès per a inversió extrangera:
- Infraestructures: obra pública d’aigua i ponts, de transport, energies renovables i mediambient, particularment en
acords de tipus PPP (Public Private Partnership) i sovint depenent també d’ajuda oficial
- Extracció i processament de recursos naturals (subjecte però a les condicions d’inversió addients)
- Indústria alimentaria
- Industries del motor: automòvil, motocicleta
- Industries manufactureres: química i farmacèutica, maquinaria, textil..
www.acc10.cat

23. Indonèsia: distribució
- Les empreses extrangeres estan autoritzades a operar al mercat majorista per a
vendre els productes que produeixen localment, han de demanar una llicència per a
vendre productes d’importació
- Les empreses extrangeres estan autoritzades a operar al mercat minorista, si bé hi ha
fortes restriccions, generalment en el sentit de protegir el petit comerç minorista. Per
exemple, un supermercat ha de tenir més de 1,200 m2 de superfície, un hipermercat
més de 2,000 m2 etc
- Sectors prohibits a inversors: desenvolupament de drogues de consum, químics
nocius, armes, begudes alcohòliques, casinos o sistemes de tràfic aeri
- Sectors prohibits a inversors extrangers: concessions de fusta, transport públic,
media (impresa, TV, radio cinema, inclosa distribució i exhibició) i comerç minorista de
petita escala
- Altres indústries amb restriccions: construcció i operació de ports i aeroports,
producció, transmissió i distribució elèctrica, transport marítim, aigua mineral, serveis
ferroviaris, determinats serveis mèdics, concessions agropecuàries
www.acc10.cat

24. Indonèsia: legislació
laboral
- Sindicats i empreses són lliures de negociar convenis col.lectius relatius a sous i
condicions laborals, amb validesa màxima de 3 anys
- A excepció de casos de conducta greu, l’acomiadament ha de ser notificat i aprovat
prèviament per una agència governamental (ISIRD).
- L’indemnització per acomiadament té dos components:
- acomiadament: 1 mes per any, fins a un màxim de 9
- recompensa al servei: 1 mes per cada 3 anys, partint de 2 mesos pels primers 3 anys
- És habitual el contracte de prova de 3 mesos, si no es supera (havent donat 3 avisos)
es pot acomiadar al treballador sense cost
- Un treballador no pot rebre indemnització si marxa per voluntat pròpia, excepte sota
certes condicions (abús físic o verbal, solicitut de realització d’actes il.legals...)
- A la pràctica, però, segons el Banc Mundial al 2008 només un 7% dels treballadors
acomiadats varen rebre la indemnització plena, un 27% parcial i un 66% no van rebre
cap indemnització
www.acc10.cat

25. Indonèsia: sous i salaris
- Els sous mínims a Indonèsia varien segons la provincia o el districte i segons
estimacions del cost de la vida a aquestes zones
- La mitjana nacional de sou mínim al 2010 va ser de 892,160 Rupies, a l’entorn dels
100 USD
- Les zones més cares com Jakarta tenen un sou mínim superior, a l’entorn dels 130
USD
- A la pràctica, més del 50% dels treballadors al quintil de sous més baixos cobren per
sota del sou mínim
- Gran distància en les condicions entre treballadors en condicions formals i informals:
- Assegurança mèdica: gairebé tots els formals, 20% pels treballadors sense contracte
- Pensió: gairebé el 50% per treballadors en contracte, 10% altres treballadors
-El gruix dels treballadors “informals” es troven al sector agrícola, a indústria i serveis la
normativa en matèria de sous i acomiadaments és més respectada, si bé no de forma
generalitzada en cap cas
www.acc10.cat

26. Indonèsia: sous i salaris
- Sous, no inclouen bonus o similars, 2011
Mínim a màxim
Posició Experiència en millons Rp en USD
Director d'
Enginyeria + 10 anys 55 a 80 6,180 a 8,990
Manager d' Enginyeria + 10 30 a 45 3,370 a 5,050
Project Manager 5a8 25 a 35 2,800 a 3,930
Project Engineer 3a5 10 a 15 1,120 a 1,680
Production Engineer degree 3a5 3.5 a 6 390 a 675
QA Engineer 3a5 4a9 450 a 1,010
Enginyer diseny elèctric 3a5 3a7 337 a 786
Administratiu/Manager oficina 4a6 10 a 15 1,120 a 3,930
Assistent administratiu 1a3 1.8 a 2.75 200 a 310
Secretària 2a4 4 a 7.5 450 a 840
Recepcionista 1a3 2a3 224 a 337
Director de vendes + 10 anys 65 a 110 7,300 a 12,360
Manager de vendes 5a7 17.5 a 25 1,966 a 2,810
Executiu vendes 1a3 3.5 a 5 393 a 560
Director de màrketing + 10 anys 65 a 120 7,300 a 13,480
Marketing manager + 5 anys 30 a 50 3,370 a 5,620
Director General + 12 anys 50 a 90 5,620 a 10,110
Font: Guia d’ocupació i sous 2011/2012 Indonèsia, Kelly Services
www.acc10.cat

27. Relacions comercials
amb Espanya
- Espanya és l’exportador número 32 a Indonèsia per ordre d’importància, les
importacions provinents d’Espanya representen només el 0.26% del total
- La balança comercial amb Espanya és elevadament deficitària, cobrint només el
11.5% d’importacions amb exportacions a Indonèsia
- Les exportacions espanyoles van caure de 212.9 a 165 millons de USD al 2009
- Les importacions d’Indonèsia també van caure, de 1,744.3 a 1,341.6 millons de USD
- L’any 2009 el dèficit comercial amb Indonèsia es va reduir en valor absolut, la reducció
del dèficit és però atribuible a la crisi internacional
- El pes de les exportacions indonèsies de mineralls i fuels gairebé “garanteix” el dèficit,
no obstant, no sembla normal que l’exportació d’olis sigui igual al 95.5 del total espanyol,
o la de sabates e. 48.8%
- L’exportació d’altres països europeus a Indonèsia posa de relleu la pobre presència
espanyola: Alemania hi exportà 2,373 millons de USD (14.4 vegades), França 1,632
millons (9.9)
www.acc10.cat

28. Relacions comercials
amb Espanya
Exportació espanyola a Indonèsia, any 2009 Importació espanyola d'
Indonèsia, any 2009
en millons % en millons %
Partida USD s/total Partida USD s/total
Navegació aerospacial 46 28 Mineralls, cendres 363.8 27
Màquines i aparells
elèctrics 15.1 9.2 Combustibles mineralls 202.8 15
Reactors nuclears i aparells
mec. 10.3 6.3 Greixos i olis vegetals i anim. 157.5 12
Productes químics orgànics 9.4 5.7 Sabates 80.6 6
Prendes i complements 8 4.9 Màquines i aparells elèctrics 67.3 5
Extractes curtidors o tintats 7.9 4.8 Productes químics 61.8 4.6
Manufactures de fundició 5.9 3.6 Prendes i complements 56.2 4.2
Prendes i complements de
Alumini i manufactures 5.8 3.5 punt 46.7 3.5
Materials plàstics 5.3 3.2 Cautxú i manufactures 42.2 3.2
Paper i cartró 5.2 3.2 Mobiliari 35.2 2.6
Altres 51 28 Altres 227.3 17
Total 165 100 Total 1,341 100
www.acc10.cat

29. 3. Sectors d’oportunitat
www.acc10.cat

30. 3.1 Sector Alimentació
www.acc10.cat

31. Indonèsia: sector
alimentació
- Principals factors de potencial:
- Creixement econòmic continu i estable
- Elevada població (més de 240 millons de persones) amb creixement sostingut
- Creixent urbanització del país, amb els consequents canvis sobre la dieta
tradicional que això comporta: incorporació de pans, biscuits, productes làctics,
fruita i menjars preparats
- Base de població d’edat jove, més procliu a experimentar nous productes de
consum
- Creixent preocupació i atenció a la salut i a la seguretat alimentària
- Els anteriors elements comporten un fort potencial actual i de creixement tant per a
indústries relacionades amb la producció d’aliments a nivell domèstic com per a la
importació de productes alimentaris
www.acc10.cat

32. Alimentació: producció
fruites i verdures
Producció de fruita a Indonèsia, en tones, 2010
Mango Taronja Papaya Banana Pinya Durian Mangosteen
1,287,287 2,028,904 675,801 5,755,073 1,406,445 492,139 84,538
Duku/ Watery Rose
Avocat Star Fruit Guava Jackfruit Salak
Langsat Apple
224,278 69,089 228,816 204,551 85,973 578,327 749,876
Rambutan Sapodilla Soursop Fruit Passió Bread Fruit Melinjo
522,852 122,813 60,754 132,011 89,231 214,355
Producció de verdura a Indonèsia, en tones, 2010
Cebes Patates Cols Chili **) Mostassa verda Pastanaga
1,048,934 1,060,805 1,384,044 1,328,864 583,770 403,827
All Ceba tendra Coliflor Raves xinesos Fesols Mongeta llarga
12,295 541,374 101,205 32,381 116,397 488,449
Síndria Tomàquet Esberginia Mongeta verda Cogombre Carbassa
348,631 891,616 482,305 336,494 547,141 -
#"
-Indonèsia també produí l’any 2009 64.4 millons de tones d’arròs. Tot i així, no és
autosuficient i importa arròs de països com Tailàndia i Vietnam
www.acc10.cat

33. Alimentació: producció
animal
Població animal (000 caps) 2000-2010
2000 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Vacú 11,008 10,569 10,875 11,515 12,257 12,760 13,633
Vacú de llet 354 361 369 374 458 475 495
Búfal 2,405 2,128 2,167 2,086 1,931 1,933 2,005
Caball 412 387 398 401 393 399 409
Cabra 12,566 13,409 13,790 14,470 15,147 15,815 16,821
Ovella 7,427 8,327 8,980 9,514 9,605 10,199 10,932
Porc 5,357 6,801 6,218 6,711 6,338 6,975 7,212
Gallina nadiva 259,257 278,954 291,085 272,251 243,423 249,964 268,957
Ponedores 69,366 84,790 100,202 111,489 107,955 99,768 103,841
Pollastres 530,874 811,189 797,527 891,659 902,052 991,281 1,249,952
Ànec 29,035 32,405 32,481 35,867 38,840 42,318 45,292
www.acc10.cat

34. Alimentacio: producció
animal
- Consum per càpita de pollastre segueix essent dels més baixos d’Asia, inclús a
l’Asean
- A Malaisia, el consum pc de pollastre equival a gairebé 3 pollastres per mes, a
Indonèsia el consum de 7.6 Kg annual equival a 1 pollastre cada 4 mesos
- Una situació similar es dona en el consum d’ous
- gran potencial de creixement en el consum de carn de pollastre i processats
- Els plans per assolir el 90% d’autosuficiència en carn de vacú al 2010 no han reeixit
- Per contra, les importacions de vacú i dels seus productes han augmentat: d’ un
20% de les necessitats l’ any 2000 al 35% l’ any 2008 (més de 70,000 tones de carn)
- gran potencial en vacú i processats, el consum pc annual actual és només 1.7
Kg
- la producció de 1.4 millons de litres diaris llet cobreix el 25% de les necessitats,
tot i que el consum per càpita annual (11 litres) és baix inclús pels standards de l’Asean
www.acc10.cat

35. Alimentació:
processament
- Importacions de maquinària per alimentació, 2009, en USD
8422300000 Maquinària per omplir, tancar, sellar o etiquetar 49,313,156
ampolles i llaunes
8422400000 Altre maquinària d'
envasar (inclós retractilat per calor) 158,958,926
8438101000 Maquinària per panaderia, macarrons/spaghetti i similars 24,285,829
8438201000 Maquinària per a la producció de xocolata, dolços 14,874,126
8438501000 Maquinària per a la preparació de carn/pollastre 3,531,518
- En general, la importació de maquinària a Indonèsia té gravamens baixos perquè les
autoritats són conscients que la producció nacional, o és inexistent o no és
suficientment adequada
- Per a les partides de la taula anterior, l’aranzel a la importació és en tots els casos del
5%
www.acc10.cat

36. Alimentació: productes
acabats
- El volum de l’indústria d’alimentació i begudes ha registrat creixements annuals mitjos
a l’entorn del 20% als darrers anys
- Al 2009 l’indústria tenia un volum de 54,500 millons de USD
- Les importacions d’aliments i begudes han registrat creixements mitjos similars als
del conjunt de l’indústria (19% )
- Les importacions totals van ser de 1,300 millons de USD al 2005, passant a 2,200
millons al 2009
- La participació europea és però relativament baixa: 170 millons de USD al 2009
- El creixement de les importacions europees ha estat també baix: 2.8% de mitja front
al 18% de productes asiàtics o al 27% del grup EE.UU., Canadà i Austràlia
www.acc10.cat

37. Alimentació: productes
acabats
- Les preferències de la creixent classe mitjana urbana apunten a un important
potencial en productes com:
- aliments fortificats amb vitamines i minerals
- aliments orgànics
- productes làctics
- fideus instantanis
- alimentació per nou nats
- pans i similars
- ingredients per a alimentació
- Pel que fa a les begudes alcohòliques, Indonèsia aplica un sistema de quotes de
funcionament extremadament ineficient que fomenta la importació il.legal
- La quota oficial no reflexa gens el volum real: al 2009 la quota era de 20,000 capses
però segons el IWSR les importacions reals van ser de 407,000 capses
www.acc10.cat

38. 3.2 Energia Neta
www.acc10.cat

39. Perfil energètic
d’Indonèsia
Suministre d’energia primària total (2008): 198,679 Ktep
Petroli i productes: 30.8%
Biomassa: 26.7%
Carbó : 18.7%
Gas natural: 16.2%
Altres : 7.6% (hidroelèctrica, geotermal)
Generació elèctrica per tipus de fuel (2010):
Petroli : 44.4%
Gas natural: 24%
Carbó : 25.7%
Geotèrmica, altres: 5.2% (hidroelèctrica i energies renovables)
Generació elèctrica a la xara (2007): 142,439 GWh, 21.9% suministrat per IPPs
www.acc10.cat

40. Perfil energètic
d’Indonèsia
- Exportador net de petroli, gas i carbó fins l’any 2002
- Creixement de la demanda i caiguda sostinguda de la producció de petroli:
Indonèsia actualment importa cru i productes refinats del petroli
- Es manté però com a exportador net energètic: exporta cru, condensats, gas
natural, LNG, productes del petroli i carbó (2on exportador a nivell mundial)
- Es preveu el creixement del carbó com a font generadora i l’el.liminació de la
major part del petroli: el % de generació a partir de petroli caurà en 10 anys del
31% al 4% l’any 2015, el carbó passarà al 64%
- El sistema interconnectat d’Indonesia integra les illes de Java, Bali i Madura
- Altres illes mantenen sistemes energètics aïllats o parcialment interconectats
- La transmissió és via una xarxa de 500 kV, amb voltatges de distribució de 150 i
20 kV.
www.acc10.cat

41. Perfil energètic
d’Indonèsia
- Les illes de Sumatra i Java estan connectades per un cable submarí de 39 Km
- Els sistemes estan a l’entorn de centres de càrrega principals, l’electricitat però es
suministra via sistemes d’electrificació rural de 20 kV
- L’empresa estatal d’electricitat, Perusahaan Listrik Negara (PLN) preveu que per
l’any 2020 la xarxa elèctrica arrivi a un 93% de les families
- L’any 2009 el ratio d’electrificació, segons el Ministeri d’Energia i Recursos
Naturals, era del 65%
www.acc10.cat

42. Problemàtica situació
energètica actual
- L’any 2010 la capacitat de generació elèctrica instal.lada era de 30,000 MW
- La veïna Austràlia, amb una desena part de la població d’Indonèsia, tenia una
capacitat instal.lada de 51,000
- 1- Clara insuficiència de la capacitat de generació elèctrica
- Elevat ús de petroli en la generació elèctrica
- 2- Inestabilitat creada per la volatilitat dels preus del cru
- PLN té un cost aproximat de 12 USD per kWh però reb uns subsidis d’uns 6 USD per
kWh per tal de protegir al consumidor dels alts preus energètics
- 3- Producció elèctrica d’elevat cost per a l’Estat indonesi: de l’ordre de
5,000 millons de USD annuals en subsidis energètics
www.acc10.cat

43. Problemàtica situació
energètica actual
- Projeccions de consum energètic per país i any, en TWh
2010 2020E 2030E
Singapur 38 51.2 67.5
Malaisia 102.2 158.2 243.1
Indonesia 150.7 314 667.6
Tailàndia 153.9 260.5 418.7
Vietnam 81.6 205.9 451.2
- Font: BP Statistical Review of World Energy Statistics, 2011
www.acc10.cat

44. Solucions a curt i mig
termini
- Per tal de guanyar capacitat de forma ràpida i equilibrar les fonts energètiques el
govern indonesi va disenyar 2 programes “fast track”
- El primer suposa la construcció de plantes cremadores de carbó de 10 GW
- El programa afegirà uns 60 millons d’emissions de tones de carbó annuals, tot i així,
es considera una necessitat imperativa per a reduïr el cost del subisidi i sostenir el
creixement econòmic.
- El segón programa es centra en “green energy”. El cap d’Energia Nova i
Renovables a PLN, Sr. Mochamad Sofyan ha declarat que esperen que fins al 2019 es
generi 6,000 MW més de projectes geotermals i 6,100 MW addicionals de petites i
grans plantes hidroelèctriques (actualment les capacitats són de 1,000 MW i 4,000 MW
respectivament).
- La capacitat actual hidro i geotèrmica aporta un 12% del mix energètic, pel 2019
aquest percentatge s’espera que sigui del 18% .
- Els programes han generat elevat interès a inversors pel fet que l’Estat garanteix la
compra de l’electricitat generada per part de PLN, el principal productor i únic
distribuidor al país.
www.acc10.cat

45. Potencial energies
renovables
BIOMASSA / BIOFUELS
- Capacitat instal.lada de només 445 MW.
- Potencial de biomassa de boscos, agricultura i plantacions equivalent a 50,000 MW
-L’oli de palma és la principal font de Biodiesel a Indonèsia. Capacitat de producció de
barreges de biodiesel de 2,865 millons de litres (2009)
SOLAR
- Capacitat instal.lada de 0.5 MW
- Insolació diària entre 4.5 i 5.1 kWh/m2 (desviació mensual 9% )
- Actualment només emprat per a electrificació, bombejat d’aigua i telecomunicacions
rurals. El potencial tant per PV com per solar termal existeix en abundància
www.acc10.cat

46. Potencial energies
renovables
ENERGIA EÒLICA
Mitjanes de velocitat del vent de 3-6 m/s: potencial a la major part de zones, amb potencial
per a generació elèctrica a les zones de vents més alts
Els plans governamentals inclouen el desenvolupament de sistemes energètics de vent de
petita i mitjana escala, entre 10 kW i 100 MW.
L’objectiu de capacitat instal.lada pel 2025 és de 970 MW, actualment de 500 kW emprats
sobretot per a bombejat d’aigua i la càrrega de bateries.
ENERGIA GEOTERMAL
- El potencial de geotermal estimat l’any 2010 era de 28,100 MW
- Capacitat real instal.lada aproximadement de 1,189 MW
- Els plans governamentals pel desenvolupament del sector inclouen l’expansió de la
capacitat instal.lada als 5,000 MW pel 2014 i 9,500 MW pel 2025
www.acc10.cat

47. Energies renovables:
incentius
- Regulació Presidencial no. 4, 2010: representa una oportunitat per a PLN, de construir
plantes de renovables en cooperació amb el sector privat amb garanties governamentals per
la viabilitat del negoci i la importació d’equipaments lliure d’aranzels
- Regulació Ministerial no. 31, 2009: regula la compra de PLN d’electricitat produida a
plantes de renovables, fins a un òptim de 10 MW. No aporta “ feed-in tariffs” per tipus de
renovable, sinó preus d’electricitat segons la zona del país
- Els factors incentiu són més elevats segons el desenvolupament de la zona
- Regulació Ministerial no. 2, 2010: vàlida fins Desembre 2014. Estableix l’objectiu de
produir 5,181 MW via renovables. PLN construirà a l’entorn de 11 plantes geotermals amb
capacitat instal.lada de 880 MW i 2 plantes hidroelèctriques amb capacitat 1,174 MW
- 3,097 MW restants es repartiran entre 33 plantes geotermals i 30 MW en una
hidroelèctrica. Els projectes són oferts al sector privat, en col.laboració amb PLN.
- Regulació del Ministeri de Finances no. 21/PMK.011/2010: aprova incentius fiscals
(reducció impostos, depreciació accelerada, compensació pèrdues) i aranzelaris/tarifaris
(importació lliure, lliure d’IVA) per a l’ atracció d’inversors.
www.acc10.cat

48. ACC1Ó A BARCELONA ACC1Ó A CATALUNYA
Passeig de Gràcia, 129 Comarques Centrals
08008 Barcelona Tel. 938 777 379 Tarragona
bages@ acc10.cat Tel. 977 251 717
Servei d’orientació a l’empresa tarragona@ acc10.cat
902 62 77 88 Girona
info@acc10.cat Tel. 972 940 120 Terres de l’Ebre
girona@ acc10.cat Tel. 977 449 333
terresebre@ acc10.cat
Lleida
Tel. 973 728 000
lleida@acc10.cat
www.acc10.cat

49. Tots els continguts de la Trobada de Centres de Promoció de Negocis a:
www.anella.cat
www.acc10.cat