SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  58
Télécharger pour lire hors ligne
CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS
                     E. Alcácer
Classificació d'essers vius
Classificació d'essers vius
Classificació d'essers vius
CARACTERÍSTIQUES DELS 5 REGNES
                   MONERA      PROTOCTISTS            FONGS              PLANTES            ANIMALS


TIPUS DE
              Procariotes     Eucariotes         Eucariotes         Eucariotes         Eucariotes
CÈL.LULES

ADN           Circular i nu   Lineal             Lineal             Lineal             Lineal


NONBRE DE                     Unicel·lular o     Unicel·lular o
              Unicel·lular                                          pluricel·lular     pluricel·lular
CÈL.LULES                     pluricel·lular     pluricel·lular


              Autòtrofa o     Autòtrofa o
NUTRICIÓ                                         Heteròtrofa        Autòtrofa          Heteròtrofa
              heteròtrofa     heteròtrofa

              Química o       Química o
ENERGIA                                          Química            Lumínica           Química
              lumínica        lumínica


REPRODUCCIÓ   Asexual         Asexual o sexual   Asexual o sexual   Asexual o sexual   Sexual

TEIXITS       No              No                 No                 Si                 Si

PARET
              Si              Si/No              Si                 Si                 No
CEL.LULAR

MOBILITAT     Si/no           Si/No              No                 No                 Si
Classificació d'essers vius
MONERA
•    Cèl·lules procariotes
•    ADN nu, sense nucli i sense orgànuls i de paret complexa.
•    Es troben en tot tipus d'hàbitat
•   Alguns són autòtrofs i altres heteròtrofs.
•   Alguns són aerobis i altres anaerobis estrictes (no usen O2) o anaerobis
    facultatius (poden usar O2)
•   Capacitat de reproducció molt elevada colonitzant ràpidament qualsevol
    medi
•   Reproducció asexual (bipartició)
•   La variabilitat s’aconsegueix per mutacions o per intercanvi genètic
    (processos parasexuals).
•   Són importants en sanitat, ecologia, i en processo biotecnològics (obtenció
    de productes, fermentacions, enginyeria genètica, etc)
•   Són els bacteris.
MONERA
• Tenen formes variades:
   – COCS: forma esfèrica, aïllats o
     agrupats, en cadenes lineals
     (estreptococs)      o   ramificades
     (estafilococs)
   – BACILS: forma allargada, aïllats o
     en cadenes (estreptobacils)
   – CORBATS: formes corbes
       • Vibrions: forma de coma.
       • Espirils: amb forma ondulada.
       • Espiroquetes: amb diverses
         curvatures.
MONERA
Hi ha dos grans grups:
   – ARQUEOBACTERIS:
     • Viuen en ambients molt extrems.
     • Són els més semblants als primers éssers vius.
  – EUBACTERIS: la resta de Bacteris. Es classifiquen
    en gram positius i en gram negatius segons la
    paret bacteriana.
Classificació d'essers vius
PROTOCTISTS

CARACTERÍSTIQUES GENERALS
• Cèl·lules eucariotes.
• En alguns casos          formen colònies o
  organismes pluricel·lulars.
• Viuen en ambients aquàtics o líquids interns.
• Autòtrofs o heteròtrofs.
• A vegades formen formes de resistència.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS PROTOZOUS
• Heteròtrofs.
• Són mòbils.
• Reproducció asexual, encara que hi ha fenòmens sexuals
  per a l’intercanvi d’informació genètica.
• Viuen en el sòl i en l’aigua i alguns presenten formes de
  resistència (quistos i espores)
CLASSIFICACIÓ DELS PROTOZOUS
          (segons el tipus de locomoció i forma de vida)
• SARCODINS: es mouen per pseudopodis i la
  majoria tenen vida lliure. Són les amebes i
  els foraminífers.
• FLAGEL.LATS: tenen flagels, alguns són
  fotosintètics i també hi ha paràsits.
• CILIATS: tenen cilis i dos nuclis i solen ser de
  vida lliure. Són els paramecis.
• ESPOROZOUS: no tenen estructures per a la
  locomoció i per tant es produeix per flexió,
  són paràsits i es reprodueixen per divisió
  múltiple.
CARACTERÍSTIQUES DE LES ALGUES
• Són fotosintètiques.
• No posseeixen òrgans diferenciats.
• Poden ser:
    • Unicel·lulars:
        • Tenen clorofil·la i altres pigments
        • La major part tenen paret cel·lular de
          cel·lulosa i algunes flagels.
        • Són aquàtiques (formen el plàncton) i també
          poden viure en sòls i roques humits.
        • Reproducció sexual i asexual amb un cicle
          haplont.
        • Pertanyen les diatomees
CARACTERÍSTIQUES DE LES ALGUES
• Són fotosintètiques.
• No posseeixen òrgans diferenciats.
• Poden ser:
    • Pluricel·lulars
        • Organització corporal senzilla anomenada tal·lus,
          sense teixits verdaders ni òrgans definits.
        • Viuen en medis aquàtics o humits.
        • Els nutrients passen directament de l’exterior i
          passen de cèl·lula a cèl·lula per difusió o per
          transport actiu.
        • Contenen clorofil·la i altres pigments, amb paret
          de cel·lulosa.
        • Midó com reserva d’energia.
        • Aquàtics i viuen en aigües superficials perquè
          necessiten llum.
        • Reproducció sexual i asexual.
CARACTERÍSTIQUES DE LES ALGUES
• Les algues pluricel·lulars poden ser:
ALGUES VERDES: marines i d’aigua dolça i en zones
  superficials.




   • ALGUES BRUNES: marines i a més de clorofil·la
     contenen ficoxantines (color bru), viuen en zones
     més profundes.




   • ALGUES ROGES: marines i són les que viuen a més
     profunditat, tenen el pigment ficoeritrina (color
     roig). Les membranes s’impregnen de sals
     càlciques.
CARACTERÍSTIQUES DELS FONGS MUCOSOS
•   Tenen característiques dels protozous i dels fongs.
•   Són heteròtrofs.
•   Es reprodueixen per espores.
•   Tenen cicles de vida complexos.
Classificació d'essers vius
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS FONGS
•   Són organismes eucariotes heteròtrofs sense mobilitat.
•   Tenen parets cel·lulars de quitina.
•   Alguns són unicel·lulars i altres pluricel·lulars.
•   Els pluricel·lulars tenen una estructura formada per un conjunt de cèl·lules
    en filera o hifes, anomenada MICELI.
•   No tenen teixits ni òrgans, encara que les hifes poden agrupar-se formant
    bolets (estructures reproductores on es formen les espores).
•   Produeixen       enzims      que    digereixen     substàncies    orgàniques
    (DESCOMPONEDORS) i després les absorbeixen.
•   Viuen en tot tipus d'hàbitat, inclús suportant condicions ambientals
    extremes.
•   Alguns viuen en simbiosi, altres parasiten i altres són beneficiosos.
•   Cicle biològic haplont i la reproducció és asexual i/o sexual.
CLASSIFICACIÓ DE FONGS
Segons la forma de reproducció i el tipus d’hifes
es classifiquen en:
                         ASCOMICETS:
                         •Hifes amb parets.
ZIGOMICETS:
                         •Tenen unes estructures anomenades ascs, on es
• Hifes sense parets.
                         produeix la meiosi, obtenint-se espores, quan es trenca
• Són les floridures.
                         l’asc, que donaran el nou miceli.
                         • Són les trufes, els rents i alguns paràsits.
DEUTEROMICETS o
FONGS IMPERFECTES:       BASIDIOMICETS:
• Hifes amb parets.      •Hifes amb parets.
• No tenen reproducció   •Tenen unes estructures anomenades basidis, on
sexual coneguda.         es produeix la meiosi, obtenint-se espores, per
• Alguns produeixen      gemmació, que donaran el nou miceli.
antibiòtics.             •Produeixen bolets, on els basidis s’agrupen
                         formant les laminetes.
ZIGOMICETS     ASCOMICETS




DEUTEROMICETS
                             BASIDIOMICETS
ASCAS   BASIDIOS
Classificació d'essers vius
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LES PLANTES
• Són organismes eucariotes pluricel·lulars fotosintètics.
• Les seues cèl·lules tenen parets cel·lulars de cel·lulosa.
• Tenen un cicle biològic diplohaplont, alternant la fase diploide i haploide.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS BRIÒFITS

•   Són les plantes menys evolucionades.
•   Són terrestres però viuen en medis
    humits.
•   Tenen una organització molt senzilla,
    anomenada TAL.LUS, sense verdaders
    teixits ni òrgans, per tant no tenen
    flors (criptògames)
•   No tenen flors (criptògames).
•   No tenen teixits conductors i els
    nutrients es reparteixen per simple
    difusió.
•   Són les molses i les hepàtiques i la
    forma    haploide    és   la   més
    desenvolupada.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS TRAQUEÒFITS

• Són les plantes més evolucionades.
• Tenen verdaders teixits i òrgans
  diferenciats, també tenen teixits
  conductors (són plantes vasculars).
  Aquest     tipus    d’organització   es
  denomina corm, per això reben el nom
  de cormòfits.
• La forma diploide és la més
  desenvolupada.
• No formen flors (criptògames)
• Es distingeixen dos grups: pteridòfits i
  espermatòfits.
PTERIDÒFITS
•   Presenten gàmetes masculins flagel·lats
    (medi humit per a la fecundació)
•   No formen flors (criptògames).
•   Són les falgueres, que presenten arrels,
    tiges i fulles anomenades frondes, on es
    formen les espores.


          ESPERMATÒFITS
•   No tenen gàmetes flagel·lats
•   Tenen flors: FANERÒGAMES
•   L’embrió es forma en l’interior de les llavors,
    que són formes de resistència, contenen
    nutrients i són una forma de disseminació.
•   Són les gimnospermes i angiospermes.
GIMNOSPERMES
Tenen llavors nues, no protegides per un fruit.
Les flors no formen estructures cridaneres i l’òrgan
   que conté els gàmetes femenins és obert.
Són plantes llenyoses i perennifòlies.
Són les coníferes (fulles aciculars i òrgans florals:
   pinyes): pins, avets, xiprers, cedres, entre altres.

             ANGIOSPERMES
 •   Viuen en tots els ambients terrestres.
 •   Les flors tenen òrgans femenins tancats i a l’interior estan les cèl·lules sexuals.
 •   Les llavors estan dins del fruit.
 •   Poden ser:
            MONOCOTILEDÒNIES                           DICOTILEDÒNIES
  • Són herbàcies.                             • Embrió amb dos cotiledons (primeres
  • Embrió amb un sol cotiledó.                  fulles.
  • Són els cereals i plantes amb bulb         • Són la majoria de les plantes amb flors.
    subterrani
GIMNOSPERMES
ANGIOSPERMES
Classificació d'essers vius
Classificació d'essers vius
CARACTERÍSTIQUES DELS ANIMALS
• Són organismes molt variats però tots són
  eucariotes pluricel·lulars heteròtrofs.
• Generalment mòbils.
• No tenen paret cel·lular.
• Tenen un cicle biològic diplont.
PORÍFERS
• El cos té forma de sac amb molts forats menuts i un forat
  més gran anomenat òscul.
• Són aquàtics i sedentaris.
• Tenen unes cèl·lules anomenades coanòcits, que amb el
  flagel creen corrents d’aigua, que ixen per l’òscul.
• Esquelet amb espícules de calcària, sílice o una substància
  orgànica.
• No tenen sistema nerviós organitzat.
CNIDARIS O CELENTERIS
• El cos té forma de sac (cavitat gastrovascular) obert a l’exterior
  per la boca, i al seu voltant els tentacles que tenen unes
  cèl·lules anomenades cnidoblasts.
• Són aquàtics.
• Hi ha dos formes biològics, els pòlips, sedentaris, i les meduses,
  de vida lliure.
• En alguns grups (corals i madrèpores), els pòlips donen lloc a
  colònies, que tenen un esquelet comú.
PLATIHELMINTS
• Amb simetria bilateral.
• Cos bla i aplanat (cucs plans).
• Alguns tenen un aparell digestiu
  senzill amb una única obertura.
• Tres classes:
NEMATODES
• Cucs de cos cilíndric i sense
  segmentar.
• Tenen ja una cavitat general del cos
  anomenada celoma, amb òrgans
  interns.
• Són animals lliures o paràsits
  d’animals o de plantes
• Són els cucs intestinals i la triquina.
ANÈL.LIDS
• Cucs de cos cilíndric, dividit en anells on els òrgans es repeteixen
  en cada anell (METAMERIA).
• Alguns tenen unes estructures rígides quitinoses anomenades
  quetes o sedes com a mitjà de locomoció.
• Superfície corporal coberta de mucus.
• Tres classes:
MOL.LUSCOS
Amb simetria bilateral, sense
  metameria.
Amb una massa visceral, un
  peu musculós, el mantell i
  una cavitat paleal (entre el
  mantell i la massa visceral) i
  una o dos petxines calcàries.
Segons les característiques e la
  petxina i el peu es
  classifiquen en tres classes:
  gasteròpodes, bivalves i
  cefalòpodes.
MOL.LUSCOS
• Segons les característiques e la petxina i el peu es
  classifiquen en tres classes:
ARTRÒPODES
• Grup molt heterogeni.
• Han colonitzat tots el hàbitats.
• Tenen gran varietat d’apèndixs articulats: potes, antenes i peces
  bucals.
• Tenen un exosquelet extern de quitina que protegeix i evita la
  pèrdua d’aigua.
• El creixement va acompanyat de diverses mudes.
• Sovint, l’animal juvenil anomenat larva sofreix la metamorfosi
  per fer-se adult.
• Sistema nerviós i òrgans sensorials més complexos.
• Segons el tipus i nombre d’apèndixs es classifiquen en:
  miriàpodes, aràcnids, insectes i crustacis.
Metamorfosi
ARTRÒPODES
ARTRÒPODES: MIRIÀPODES
• Tenen un cap, un parell d’antenes, un tronc allargat i
  segmentat del que naixen un parell de potes
  (quilòpodes) o dos parells (diplòpodes) en cada
  segment.
• Són terrestres.
• Són els centcames i les escolopendres.
   QUILÒPODES                DIPLÒPODES
ARTRÒPODES: ARÀCNIDS
• En la boca tenen uns apèndixs en forma de pinça, els quelícers, i
   un parell d’altres anomenats pedipalps.
• No tenen ni antenes ni mandíbules.
El cos té cefalotòrax i 4 parells de potes (8 potes).
• Compren:
    – ARANYES: abdomen sense segmentar. Els quelícers
       comuniquen amb una glàndula verinosa. Tenen glàndules
       productores de la tela aranya.
    – ALACRANS: abdomen segmentat acabat en una ungla
       verinosa. El pedipalps acaben en pinça.
    – ÀCARS: Cefalotòrax i abdomen soldats. Són les caparres.
ARTRÒPODES: INSECTES
• Cos dividit en cos, tòrax i abdomen.
• En el cap tenen un parell d’antenes, un parell d’ulls compostos, uns
  quants ulls simples (ocels) i diverses classes d’aparells bucals.
• El tòrax consta de tres anells i cadascú amb un parell de potes (6
  potes), i els dos primers, amb un parell d’ales.
• Gran organització del sistema nerviós.
ARTRÒPODES: CRUSTACIS
• Tenen dos parells d’antenes i cada apèndix bucal té
  dues branques.
• Tenen cefalotòrax i abdomen.
• Són tots aquàtics.
EQUINODERMS
•   Tenen simetria pentàmera i tots són marins
•   Esquelet compost per grànuls o plaques calcàries.
•   Algunes especies presenten pues.
•   Altres tenen gran capacitat de regeneració.
•   Tenen un mecanisme de locomoció exclusiu anomenat aparell
    ambulacral.
Classificació d'essers vius
CORDATS
• En la part dorsal del cos presenten una estructura rígida amb
  funció esquelètica anomenada NOTOCORDI.
• El SN està en posició dorsal i el cor en posició ventral.
• Hi ha dos subfílums:


PROCORDATS:              VERTEBRATS:
•El notocordi és         •El notocordi és substituït per la columna
consistent durant tota   vertebral formada per vèrtebres i per dins,
la vida.                 la medul·la espinal.
• Són els antecessors    •Esquelet amb ossos i cartílags.
dels vertebrats.         •SN format per l’encèfal (dins del crani) i la
                         medul·la espinal.
                         •El cos esta recobert de pell que pot tindre
                         escates, plomes o pèls.
VERTEBRATS
VERTEBRATS: CICLÒSTOMS
• No posseeixen mandíbules ni extremitats parelles.
• Són les llamprees.
VERTEBRATS:
PEIXOS
• En tots els medis
  aquàtics.
• Cos fusiforme amb una
  mandíbula         inferior
  mòbil i aletes per nadar
  i    desplaçar-se     per
  l’aigua.
• Hi ha dos grups:
VERTEBRATS: AMFIBIS
• Viuen fora de l’aigua però
  depenen d’ella.
• Els ous i les larves són
  aquàtics     mentre que els
  adults són terrestres.
• Produeixen mucus per a
  mantindre la pell humida.
• Sofreixen metamorfosi per a
  passar de larva a adult.
VERTEBRATS: RÈPTILS
•   Són terrestres.
•   Ou recobert d’una corfa dura.
•   L’embrió es desenvolupa dins d’una bossa anomenada amni, amb un líquid
    semblant a l’aigua marina.
•   Sense potes (repten) o poc desenvolupades.
•   Pell amb escates.
•   Molts tenen dents fortes.
VERTEBRATS: OCELLS
• Són voladors, encara que alguns han perdut esta capacitat.
• Extremitats anteriors transformades en ales.
• Cos cobert de plomes.
• Esquelet lleuger i té uns sacs aeris que redueixen el pes i proporcionen
  oxigen.
• Mandíbules sense dents i transformades en un bec corni.
• En les dues potes tenen escates com en els rèptils.
• Són homeoterms (la seua temperatura corporal es independent de la del
  medi).
VERTEBRATS: MAMÍFERS
• La majoria són vivípars (l’embrió es desenvolupa dins de la mare
  alimentant-se de la mare a través de la placenta).
• Glàndules mamaries per alimentar a les cries.
• Sistema nerviós molt desenvolupat.
• En la pell tenen pèls i glàndules sudorípares.
• Són homeoterms.
ENDEMISMES D’ESPANYA
   Són espècies exclusives d’una zona geogràfica determinada, que
     no es troben en cap altre lloc de la Terra.




                             Llop ibèric
Linx ibèric    Cabra                            Ós bru ibèric Àguila imperial Voltor negre
              hispànica                                           ibèrica




Fardatxo gegant     Tritó ibèric     Ferreret        Violeta de   Falguera granera Margalló
                                                      Cazorla
                              Drago canario

Contenu connexe

Tendances

Fongs - diversitat 1 eso
Fongs - diversitat 1 esoFongs - diversitat 1 eso
Fongs - diversitat 1 esobsaura2
 
Protoctist 1 eso
Protoctist 1 esoProtoctist 1 eso
Protoctist 1 esobsaura2
 
La reproducció del cavallet de mar
La reproducció del cavallet de marLa reproducció del cavallet de mar
La reproducció del cavallet de marSantjaumeportbou
 
Classificacio i nomeclatura éssers vius
Classificacio i nomeclatura éssers viusClassificacio i nomeclatura éssers vius
Classificacio i nomeclatura éssers viusAnna Giro
 
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia professor_errant
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
 
Els ecosistemes aquàtics
Els ecosistemes aquàticsEls ecosistemes aquàtics
Els ecosistemes aquàticspcvcolegioaltet
 
La cèl·lula 1
La cèl·lula 1La cèl·lula 1
La cèl·lula 1M T
 
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA martav57
 
L’Alimentació Dels Animals
L’Alimentació Dels AnimalsL’Alimentació Dels Animals
L’Alimentació Dels AnimalsGLJR
 
Els animals, amfibis i rèptils
Els animals, amfibis i rèptilsEls animals, amfibis i rèptils
Els animals, amfibis i rèptilsjnavarr9
 
L’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola PatufetL’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola Patufetespegalles
 

Tendances (20)

Fongs - diversitat 1 eso
Fongs - diversitat 1 esoFongs - diversitat 1 eso
Fongs - diversitat 1 eso
 
Animals vertebrats
Animals vertebratsAnimals vertebrats
Animals vertebrats
 
El regne de les plantes (1ESO)
El regne de les plantes (1ESO)El regne de les plantes (1ESO)
El regne de les plantes (1ESO)
 
Protoctist 1 eso
Protoctist 1 esoProtoctist 1 eso
Protoctist 1 eso
 
Els protoctists
Els protoctistsEls protoctists
Els protoctists
 
La reproducció del cavallet de mar
La reproducció del cavallet de marLa reproducció del cavallet de mar
La reproducció del cavallet de mar
 
Classificacio i nomeclatura éssers vius
Classificacio i nomeclatura éssers viusClassificacio i nomeclatura éssers vius
Classificacio i nomeclatura éssers vius
 
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Els ecosistemes aquàtics
Els ecosistemes aquàticsEls ecosistemes aquàtics
Els ecosistemes aquàtics
 
La cèl·lula 1
La cèl·lula 1La cèl·lula 1
La cèl·lula 1
 
Regne animal: invertebrats
Regne animal: invertebratsRegne animal: invertebrats
Regne animal: invertebrats
 
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALSLA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
 
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
L’Alimentació Dels Animals
L’Alimentació Dels AnimalsL’Alimentació Dels Animals
L’Alimentació Dels Animals
 
els mol·luscs
els mol·luscsels mol·luscs
els mol·luscs
 
Els animals, amfibis i rèptils
Els animals, amfibis i rèptilsEls animals, amfibis i rèptils
Els animals, amfibis i rèptils
 
L’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola PatufetL’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola Patufet
 
Mars i oceans
Mars i oceansMars i oceans
Mars i oceans
 

En vedette

La classificacio dels essers vius
La classificacio dels essers viusLa classificacio dels essers vius
La classificacio dels essers viusgeduga
 
Classificació dels éssers vius
Classificació dels éssers viusClassificació dels éssers vius
Classificació dels éssers viusJaumeplomer
 
Trabajo biologia 5 reinos by Ana
Trabajo biologia 5 reinos by AnaTrabajo biologia 5 reinos by Ana
Trabajo biologia 5 reinos by AnaAna Correia Manzano
 
Treball cinc Regnes D'essers Vius
Treball cinc Regnes D'essers ViusTreball cinc Regnes D'essers Vius
Treball cinc Regnes D'essers Viusguillem_69
 
Trabajo de los cinco reinos naturales
Trabajo de los cinco reinos naturalesTrabajo de los cinco reinos naturales
Trabajo de los cinco reinos naturalesvictorserranov
 
Els ésser vius .característiques i funcions
Els ésser vius .característiques i funcionsEls ésser vius .característiques i funcions
Els ésser vius .característiques i funcionsAnna Giro
 
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicBiologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaBiologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaOriol Baradad
 
T6 biodiversitat
T6 biodiversitatT6 biodiversitat
T6 biodiversitatmontsejaen
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Oriol Baradad
 

En vedette (20)

La classificacio dels essers vius
La classificacio dels essers viusLa classificacio dels essers vius
La classificacio dels essers vius
 
Els 5 regnes dels éssers vius
Els 5 regnes dels éssers viusEls 5 regnes dels éssers vius
Els 5 regnes dels éssers vius
 
Els 5 regnes
Els 5 regnesEls 5 regnes
Els 5 regnes
 
Classificació dels éssers vius
Classificació dels éssers viusClassificació dels éssers vius
Classificació dels éssers vius
 
Trabajo biologia 5 reinos by Ana
Trabajo biologia 5 reinos by AnaTrabajo biologia 5 reinos by Ana
Trabajo biologia 5 reinos by Ana
 
Treball cinc Regnes D'essers Vius
Treball cinc Regnes D'essers ViusTreball cinc Regnes D'essers Vius
Treball cinc Regnes D'essers Vius
 
Trabajo de los cinco reinos naturales
Trabajo de los cinco reinos naturalesTrabajo de los cinco reinos naturales
Trabajo de los cinco reinos naturales
 
Els ésser vius .característiques i funcions
Els ésser vius .característiques i funcionsEls ésser vius .característiques i funcions
Els ésser vius .característiques i funcions
 
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicBiologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
 
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaBiologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
 
T6 biodiversitat
T6 biodiversitatT6 biodiversitat
T6 biodiversitat
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 

Similaire à Classificació d'essers vius

Els éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsEls éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsalex_mascu
 
Els cinc regnes animals (tot complet)
Els cinc regnes animals (tot complet)Els cinc regnes animals (tot complet)
Els cinc regnes animals (tot complet)PowerYur
 
Raman i Agar
Raman i AgarRaman i Agar
Raman i Agarenzetto
 
Dossier animals invertebrats 1r ESO (Català)
Dossier animals invertebrats 1r ESO (Català)Dossier animals invertebrats 1r ESO (Català)
Dossier animals invertebrats 1r ESO (Català)BernatRoviraGarca
 
5 regnes
5 regnes5 regnes
5 regnesdafemu
 
5 regnes
5 regnes5 regnes
5 regnesdafemu
 
Els éssers vius més senzills 2
Els éssers vius més senzills 2Els éssers vius més senzills 2
Els éssers vius més senzills 2alex_mascu
 
Els éssers vius (1/3)
Els éssers vius (1/3)Els éssers vius (1/3)
Els éssers vius (1/3)rogembak
 
Els éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsEls éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsalex_mascu
 
Els éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsEls éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsalex_mascu
 
1 esot11 no art
1 esot11 no art1 esot11 no art
1 esot11 no artlantonica
 
Essers vius
Essers viusEssers vius
Essers viuslolago
 
Preguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Preguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el mediPreguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Preguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el medixiispa
 
5 regnes
5 regnes 5 regnes
5 regnes Nytta
 
Els éssers vius (2.3)
Els éssers vius (2.3)Els éssers vius (2.3)
Els éssers vius (2.3)rogembak
 
Repàs preguntes examen tema 5: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Repàs preguntes examen tema 5: Els éssers vius i la seva relació amb el mediRepàs preguntes examen tema 5: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Repàs preguntes examen tema 5: Els éssers vius i la seva relació amb el medielcorreudecinque
 
Classifiquem els éssers vius
Classifiquem els éssers viusClassifiquem els éssers vius
Classifiquem els éssers viusPEPESTEL
 

Similaire à Classificació d'essers vius (20)

Els éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsEls éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzills
 
Natus treball essers vius
Natus treball essers viusNatus treball essers vius
Natus treball essers vius
 
Els cinc regnes animals (tot complet)
Els cinc regnes animals (tot complet)Els cinc regnes animals (tot complet)
Els cinc regnes animals (tot complet)
 
Raman i Agar
Raman i AgarRaman i Agar
Raman i Agar
 
Dossier animals invertebrats 1r ESO (Català)
Dossier animals invertebrats 1r ESO (Català)Dossier animals invertebrats 1r ESO (Català)
Dossier animals invertebrats 1r ESO (Català)
 
5 regnes
5 regnes5 regnes
5 regnes
 
5 regnes
5 regnes5 regnes
5 regnes
 
Els éssers vius més senzills 2
Els éssers vius més senzills 2Els éssers vius més senzills 2
Els éssers vius més senzills 2
 
Els éssers vius (1/3)
Els éssers vius (1/3)Els éssers vius (1/3)
Els éssers vius (1/3)
 
éSsers vius bloc
éSsers vius blocéSsers vius bloc
éSsers vius bloc
 
Els éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsEls éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzills
 
Els éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsEls éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzills
 
Tema 7 animals
Tema 7 animalsTema 7 animals
Tema 7 animals
 
1 esot11 no art
1 esot11 no art1 esot11 no art
1 esot11 no art
 
Essers vius
Essers viusEssers vius
Essers vius
 
Preguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Preguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el mediPreguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Preguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
 
5 regnes
5 regnes 5 regnes
5 regnes
 
Els éssers vius (2.3)
Els éssers vius (2.3)Els éssers vius (2.3)
Els éssers vius (2.3)
 
Repàs preguntes examen tema 5: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Repàs preguntes examen tema 5: Els éssers vius i la seva relació amb el mediRepàs preguntes examen tema 5: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Repàs preguntes examen tema 5: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
 
Classifiquem els éssers vius
Classifiquem els éssers viusClassifiquem els éssers vius
Classifiquem els éssers vius
 

Plus de Encarna Alcacer Tomas

Tema 18 alteraciones del material genético eat
Tema 18 alteraciones del material genético eat Tema 18 alteraciones del material genético eat
Tema 18 alteraciones del material genético eat Encarna Alcacer Tomas
 
Tema 8 la organización celular eat(2016)
Tema 8 la organización celular eat(2016)Tema 8 la organización celular eat(2016)
Tema 8 la organización celular eat(2016)Encarna Alcacer Tomas
 
Tema 7 niveles de organización de seres vivos eat(2016)
Tema 7 niveles de organización de seres vivos eat(2016)Tema 7 niveles de organización de seres vivos eat(2016)
Tema 7 niveles de organización de seres vivos eat(2016)Encarna Alcacer Tomas
 
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valencià
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valenciàAgentes geológicos externos EAT(2016) en valencià
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valenciàEncarna Alcacer Tomas
 
La función de nutrición: Aparato digestivo EAT
La función de nutrición: Aparato digestivo EATLa función de nutrición: Aparato digestivo EAT
La función de nutrición: Aparato digestivo EATEncarna Alcacer Tomas
 
1. origen y estructura de la tierra eat 2015
1. origen y estructura de la tierra eat 20151. origen y estructura de la tierra eat 2015
1. origen y estructura de la tierra eat 2015Encarna Alcacer Tomas
 
Clasificación de seres vivos EAT (2015)
Clasificación de seres vivos EAT (2015)Clasificación de seres vivos EAT (2015)
Clasificación de seres vivos EAT (2015)Encarna Alcacer Tomas
 

Plus de Encarna Alcacer Tomas (20)

Tema 18 alteraciones del material genético eat
Tema 18 alteraciones del material genético eat Tema 18 alteraciones del material genético eat
Tema 18 alteraciones del material genético eat
 
Tema 8 la organización celular eat(2016)
Tema 8 la organización celular eat(2016)Tema 8 la organización celular eat(2016)
Tema 8 la organización celular eat(2016)
 
Salud y enfermedad
Salud y enfermedadSalud y enfermedad
Salud y enfermedad
 
Tema 7 niveles de organización de seres vivos eat(2016)
Tema 7 niveles de organización de seres vivos eat(2016)Tema 7 niveles de organización de seres vivos eat(2016)
Tema 7 niveles de organización de seres vivos eat(2016)
 
Tema 7 funciones celulares ea tttt
Tema 7 funciones celulares ea ttttTema 7 funciones celulares ea tttt
Tema 7 funciones celulares ea tttt
 
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valencià
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valenciàAgentes geológicos externos EAT(2016) en valencià
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valencià
 
Metodos anticonceptivos EAT
Metodos anticonceptivos EAT Metodos anticonceptivos EAT
Metodos anticonceptivos EAT
 
Sn i sentits EAT (2016)
Sn i sentits EAT (2016)Sn i sentits EAT (2016)
Sn i sentits EAT (2016)
 
Tejidos vegetales EAT (2016)
Tejidos vegetales EAT (2016)Tejidos vegetales EAT (2016)
Tejidos vegetales EAT (2016)
 
Aparato excretor EAT(2016)
Aparato excretor EAT(2016)Aparato excretor EAT(2016)
Aparato excretor EAT(2016)
 
Aparato circulatorio EAT (2016)
Aparato circulatorio EAT (2016)Aparato circulatorio EAT (2016)
Aparato circulatorio EAT (2016)
 
La función de nutrición: Aparato digestivo EAT
La función de nutrición: Aparato digestivo EATLa función de nutrición: Aparato digestivo EAT
La función de nutrición: Aparato digestivo EAT
 
Geodinamica externa EAT(2016)
Geodinamica externa EAT(2016)Geodinamica externa EAT(2016)
Geodinamica externa EAT(2016)
 
4. magmatismo y metamorfismo EAT
4. magmatismo y metamorfismo EAT4. magmatismo y metamorfismo EAT
4. magmatismo y metamorfismo EAT
 
4. deformaciones de las rocas EAT
4. deformaciones de las rocas EAT4. deformaciones de las rocas EAT
4. deformaciones de las rocas EAT
 
Tejidos3 eso
Tejidos3 esoTejidos3 eso
Tejidos3 eso
 
1. origen y estructura de la tierra eat 2015
1. origen y estructura de la tierra eat 20151. origen y estructura de la tierra eat 2015
1. origen y estructura de la tierra eat 2015
 
Relación en las plantas EAT
Relación en las plantas EATRelación en las plantas EAT
Relación en las plantas EAT
 
Nutricion en las plantas EAT
Nutricion en las plantas EATNutricion en las plantas EAT
Nutricion en las plantas EAT
 
Clasificación de seres vivos EAT (2015)
Clasificación de seres vivos EAT (2015)Clasificación de seres vivos EAT (2015)
Clasificación de seres vivos EAT (2015)
 

Dernier

Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genailecalaix2ie
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola AmetllersSuperAdmin9
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"calaix2ie
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...Lasilviatecno
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7calaix2ie
 

Dernier (6)

Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
 
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfonPeça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
 

Classificació d'essers vius

  • 1. CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS E. Alcácer
  • 5. CARACTERÍSTIQUES DELS 5 REGNES MONERA PROTOCTISTS FONGS PLANTES ANIMALS TIPUS DE Procariotes Eucariotes Eucariotes Eucariotes Eucariotes CÈL.LULES ADN Circular i nu Lineal Lineal Lineal Lineal NONBRE DE Unicel·lular o Unicel·lular o Unicel·lular pluricel·lular pluricel·lular CÈL.LULES pluricel·lular pluricel·lular Autòtrofa o Autòtrofa o NUTRICIÓ Heteròtrofa Autòtrofa Heteròtrofa heteròtrofa heteròtrofa Química o Química o ENERGIA Química Lumínica Química lumínica lumínica REPRODUCCIÓ Asexual Asexual o sexual Asexual o sexual Asexual o sexual Sexual TEIXITS No No No Si Si PARET Si Si/No Si Si No CEL.LULAR MOBILITAT Si/no Si/No No No Si
  • 7. MONERA • Cèl·lules procariotes • ADN nu, sense nucli i sense orgànuls i de paret complexa. • Es troben en tot tipus d'hàbitat • Alguns són autòtrofs i altres heteròtrofs. • Alguns són aerobis i altres anaerobis estrictes (no usen O2) o anaerobis facultatius (poden usar O2) • Capacitat de reproducció molt elevada colonitzant ràpidament qualsevol medi • Reproducció asexual (bipartició) • La variabilitat s’aconsegueix per mutacions o per intercanvi genètic (processos parasexuals). • Són importants en sanitat, ecologia, i en processo biotecnològics (obtenció de productes, fermentacions, enginyeria genètica, etc) • Són els bacteris.
  • 8. MONERA • Tenen formes variades: – COCS: forma esfèrica, aïllats o agrupats, en cadenes lineals (estreptococs) o ramificades (estafilococs) – BACILS: forma allargada, aïllats o en cadenes (estreptobacils) – CORBATS: formes corbes • Vibrions: forma de coma. • Espirils: amb forma ondulada. • Espiroquetes: amb diverses curvatures.
  • 9. MONERA Hi ha dos grans grups: – ARQUEOBACTERIS: • Viuen en ambients molt extrems. • Són els més semblants als primers éssers vius. – EUBACTERIS: la resta de Bacteris. Es classifiquen en gram positius i en gram negatius segons la paret bacteriana.
  • 11. PROTOCTISTS CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Cèl·lules eucariotes. • En alguns casos formen colònies o organismes pluricel·lulars. • Viuen en ambients aquàtics o líquids interns. • Autòtrofs o heteròtrofs. • A vegades formen formes de resistència.
  • 12. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS PROTOZOUS • Heteròtrofs. • Són mòbils. • Reproducció asexual, encara que hi ha fenòmens sexuals per a l’intercanvi d’informació genètica. • Viuen en el sòl i en l’aigua i alguns presenten formes de resistència (quistos i espores)
  • 13. CLASSIFICACIÓ DELS PROTOZOUS (segons el tipus de locomoció i forma de vida) • SARCODINS: es mouen per pseudopodis i la majoria tenen vida lliure. Són les amebes i els foraminífers. • FLAGEL.LATS: tenen flagels, alguns són fotosintètics i també hi ha paràsits. • CILIATS: tenen cilis i dos nuclis i solen ser de vida lliure. Són els paramecis. • ESPOROZOUS: no tenen estructures per a la locomoció i per tant es produeix per flexió, són paràsits i es reprodueixen per divisió múltiple.
  • 14. CARACTERÍSTIQUES DE LES ALGUES • Són fotosintètiques. • No posseeixen òrgans diferenciats. • Poden ser: • Unicel·lulars: • Tenen clorofil·la i altres pigments • La major part tenen paret cel·lular de cel·lulosa i algunes flagels. • Són aquàtiques (formen el plàncton) i també poden viure en sòls i roques humits. • Reproducció sexual i asexual amb un cicle haplont. • Pertanyen les diatomees
  • 15. CARACTERÍSTIQUES DE LES ALGUES • Són fotosintètiques. • No posseeixen òrgans diferenciats. • Poden ser: • Pluricel·lulars • Organització corporal senzilla anomenada tal·lus, sense teixits verdaders ni òrgans definits. • Viuen en medis aquàtics o humits. • Els nutrients passen directament de l’exterior i passen de cèl·lula a cèl·lula per difusió o per transport actiu. • Contenen clorofil·la i altres pigments, amb paret de cel·lulosa. • Midó com reserva d’energia. • Aquàtics i viuen en aigües superficials perquè necessiten llum. • Reproducció sexual i asexual.
  • 16. CARACTERÍSTIQUES DE LES ALGUES • Les algues pluricel·lulars poden ser: ALGUES VERDES: marines i d’aigua dolça i en zones superficials. • ALGUES BRUNES: marines i a més de clorofil·la contenen ficoxantines (color bru), viuen en zones més profundes. • ALGUES ROGES: marines i són les que viuen a més profunditat, tenen el pigment ficoeritrina (color roig). Les membranes s’impregnen de sals càlciques.
  • 17. CARACTERÍSTIQUES DELS FONGS MUCOSOS • Tenen característiques dels protozous i dels fongs. • Són heteròtrofs. • Es reprodueixen per espores. • Tenen cicles de vida complexos.
  • 19. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS FONGS • Són organismes eucariotes heteròtrofs sense mobilitat. • Tenen parets cel·lulars de quitina. • Alguns són unicel·lulars i altres pluricel·lulars. • Els pluricel·lulars tenen una estructura formada per un conjunt de cèl·lules en filera o hifes, anomenada MICELI. • No tenen teixits ni òrgans, encara que les hifes poden agrupar-se formant bolets (estructures reproductores on es formen les espores). • Produeixen enzims que digereixen substàncies orgàniques (DESCOMPONEDORS) i després les absorbeixen. • Viuen en tot tipus d'hàbitat, inclús suportant condicions ambientals extremes. • Alguns viuen en simbiosi, altres parasiten i altres són beneficiosos. • Cicle biològic haplont i la reproducció és asexual i/o sexual.
  • 20. CLASSIFICACIÓ DE FONGS Segons la forma de reproducció i el tipus d’hifes es classifiquen en: ASCOMICETS: •Hifes amb parets. ZIGOMICETS: •Tenen unes estructures anomenades ascs, on es • Hifes sense parets. produeix la meiosi, obtenint-se espores, quan es trenca • Són les floridures. l’asc, que donaran el nou miceli. • Són les trufes, els rents i alguns paràsits. DEUTEROMICETS o FONGS IMPERFECTES: BASIDIOMICETS: • Hifes amb parets. •Hifes amb parets. • No tenen reproducció •Tenen unes estructures anomenades basidis, on sexual coneguda. es produeix la meiosi, obtenint-se espores, per • Alguns produeixen gemmació, que donaran el nou miceli. antibiòtics. •Produeixen bolets, on els basidis s’agrupen formant les laminetes.
  • 21. ZIGOMICETS ASCOMICETS DEUTEROMICETS BASIDIOMICETS
  • 22. ASCAS BASIDIOS
  • 24. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LES PLANTES • Són organismes eucariotes pluricel·lulars fotosintètics. • Les seues cèl·lules tenen parets cel·lulars de cel·lulosa. • Tenen un cicle biològic diplohaplont, alternant la fase diploide i haploide.
  • 25. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS BRIÒFITS • Són les plantes menys evolucionades. • Són terrestres però viuen en medis humits. • Tenen una organització molt senzilla, anomenada TAL.LUS, sense verdaders teixits ni òrgans, per tant no tenen flors (criptògames) • No tenen flors (criptògames). • No tenen teixits conductors i els nutrients es reparteixen per simple difusió. • Són les molses i les hepàtiques i la forma haploide és la més desenvolupada.
  • 26. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS TRAQUEÒFITS • Són les plantes més evolucionades. • Tenen verdaders teixits i òrgans diferenciats, també tenen teixits conductors (són plantes vasculars). Aquest tipus d’organització es denomina corm, per això reben el nom de cormòfits. • La forma diploide és la més desenvolupada. • No formen flors (criptògames) • Es distingeixen dos grups: pteridòfits i espermatòfits.
  • 27. PTERIDÒFITS • Presenten gàmetes masculins flagel·lats (medi humit per a la fecundació) • No formen flors (criptògames). • Són les falgueres, que presenten arrels, tiges i fulles anomenades frondes, on es formen les espores. ESPERMATÒFITS • No tenen gàmetes flagel·lats • Tenen flors: FANERÒGAMES • L’embrió es forma en l’interior de les llavors, que són formes de resistència, contenen nutrients i són una forma de disseminació. • Són les gimnospermes i angiospermes.
  • 28. GIMNOSPERMES Tenen llavors nues, no protegides per un fruit. Les flors no formen estructures cridaneres i l’òrgan que conté els gàmetes femenins és obert. Són plantes llenyoses i perennifòlies. Són les coníferes (fulles aciculars i òrgans florals: pinyes): pins, avets, xiprers, cedres, entre altres. ANGIOSPERMES • Viuen en tots els ambients terrestres. • Les flors tenen òrgans femenins tancats i a l’interior estan les cèl·lules sexuals. • Les llavors estan dins del fruit. • Poden ser: MONOCOTILEDÒNIES DICOTILEDÒNIES • Són herbàcies. • Embrió amb dos cotiledons (primeres • Embrió amb un sol cotiledó. fulles. • Són els cereals i plantes amb bulb • Són la majoria de les plantes amb flors. subterrani
  • 33. CARACTERÍSTIQUES DELS ANIMALS • Són organismes molt variats però tots són eucariotes pluricel·lulars heteròtrofs. • Generalment mòbils. • No tenen paret cel·lular. • Tenen un cicle biològic diplont.
  • 34. PORÍFERS • El cos té forma de sac amb molts forats menuts i un forat més gran anomenat òscul. • Són aquàtics i sedentaris. • Tenen unes cèl·lules anomenades coanòcits, que amb el flagel creen corrents d’aigua, que ixen per l’òscul. • Esquelet amb espícules de calcària, sílice o una substància orgànica. • No tenen sistema nerviós organitzat.
  • 35. CNIDARIS O CELENTERIS • El cos té forma de sac (cavitat gastrovascular) obert a l’exterior per la boca, i al seu voltant els tentacles que tenen unes cèl·lules anomenades cnidoblasts. • Són aquàtics. • Hi ha dos formes biològics, els pòlips, sedentaris, i les meduses, de vida lliure. • En alguns grups (corals i madrèpores), els pòlips donen lloc a colònies, que tenen un esquelet comú.
  • 36. PLATIHELMINTS • Amb simetria bilateral. • Cos bla i aplanat (cucs plans). • Alguns tenen un aparell digestiu senzill amb una única obertura. • Tres classes:
  • 37. NEMATODES • Cucs de cos cilíndric i sense segmentar. • Tenen ja una cavitat general del cos anomenada celoma, amb òrgans interns. • Són animals lliures o paràsits d’animals o de plantes • Són els cucs intestinals i la triquina.
  • 38. ANÈL.LIDS • Cucs de cos cilíndric, dividit en anells on els òrgans es repeteixen en cada anell (METAMERIA). • Alguns tenen unes estructures rígides quitinoses anomenades quetes o sedes com a mitjà de locomoció. • Superfície corporal coberta de mucus. • Tres classes:
  • 39. MOL.LUSCOS Amb simetria bilateral, sense metameria. Amb una massa visceral, un peu musculós, el mantell i una cavitat paleal (entre el mantell i la massa visceral) i una o dos petxines calcàries. Segons les característiques e la petxina i el peu es classifiquen en tres classes: gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes.
  • 40. MOL.LUSCOS • Segons les característiques e la petxina i el peu es classifiquen en tres classes:
  • 41. ARTRÒPODES • Grup molt heterogeni. • Han colonitzat tots el hàbitats. • Tenen gran varietat d’apèndixs articulats: potes, antenes i peces bucals. • Tenen un exosquelet extern de quitina que protegeix i evita la pèrdua d’aigua. • El creixement va acompanyat de diverses mudes. • Sovint, l’animal juvenil anomenat larva sofreix la metamorfosi per fer-se adult. • Sistema nerviós i òrgans sensorials més complexos. • Segons el tipus i nombre d’apèndixs es classifiquen en: miriàpodes, aràcnids, insectes i crustacis.
  • 44. ARTRÒPODES: MIRIÀPODES • Tenen un cap, un parell d’antenes, un tronc allargat i segmentat del que naixen un parell de potes (quilòpodes) o dos parells (diplòpodes) en cada segment. • Són terrestres. • Són els centcames i les escolopendres. QUILÒPODES DIPLÒPODES
  • 45. ARTRÒPODES: ARÀCNIDS • En la boca tenen uns apèndixs en forma de pinça, els quelícers, i un parell d’altres anomenats pedipalps. • No tenen ni antenes ni mandíbules. El cos té cefalotòrax i 4 parells de potes (8 potes). • Compren: – ARANYES: abdomen sense segmentar. Els quelícers comuniquen amb una glàndula verinosa. Tenen glàndules productores de la tela aranya. – ALACRANS: abdomen segmentat acabat en una ungla verinosa. El pedipalps acaben en pinça. – ÀCARS: Cefalotòrax i abdomen soldats. Són les caparres.
  • 46. ARTRÒPODES: INSECTES • Cos dividit en cos, tòrax i abdomen. • En el cap tenen un parell d’antenes, un parell d’ulls compostos, uns quants ulls simples (ocels) i diverses classes d’aparells bucals. • El tòrax consta de tres anells i cadascú amb un parell de potes (6 potes), i els dos primers, amb un parell d’ales. • Gran organització del sistema nerviós.
  • 47. ARTRÒPODES: CRUSTACIS • Tenen dos parells d’antenes i cada apèndix bucal té dues branques. • Tenen cefalotòrax i abdomen. • Són tots aquàtics.
  • 48. EQUINODERMS • Tenen simetria pentàmera i tots són marins • Esquelet compost per grànuls o plaques calcàries. • Algunes especies presenten pues. • Altres tenen gran capacitat de regeneració. • Tenen un mecanisme de locomoció exclusiu anomenat aparell ambulacral.
  • 50. CORDATS • En la part dorsal del cos presenten una estructura rígida amb funció esquelètica anomenada NOTOCORDI. • El SN està en posició dorsal i el cor en posició ventral. • Hi ha dos subfílums: PROCORDATS: VERTEBRATS: •El notocordi és •El notocordi és substituït per la columna consistent durant tota vertebral formada per vèrtebres i per dins, la vida. la medul·la espinal. • Són els antecessors •Esquelet amb ossos i cartílags. dels vertebrats. •SN format per l’encèfal (dins del crani) i la medul·la espinal. •El cos esta recobert de pell que pot tindre escates, plomes o pèls.
  • 52. VERTEBRATS: CICLÒSTOMS • No posseeixen mandíbules ni extremitats parelles. • Són les llamprees.
  • 53. VERTEBRATS: PEIXOS • En tots els medis aquàtics. • Cos fusiforme amb una mandíbula inferior mòbil i aletes per nadar i desplaçar-se per l’aigua. • Hi ha dos grups:
  • 54. VERTEBRATS: AMFIBIS • Viuen fora de l’aigua però depenen d’ella. • Els ous i les larves són aquàtics mentre que els adults són terrestres. • Produeixen mucus per a mantindre la pell humida. • Sofreixen metamorfosi per a passar de larva a adult.
  • 55. VERTEBRATS: RÈPTILS • Són terrestres. • Ou recobert d’una corfa dura. • L’embrió es desenvolupa dins d’una bossa anomenada amni, amb un líquid semblant a l’aigua marina. • Sense potes (repten) o poc desenvolupades. • Pell amb escates. • Molts tenen dents fortes.
  • 56. VERTEBRATS: OCELLS • Són voladors, encara que alguns han perdut esta capacitat. • Extremitats anteriors transformades en ales. • Cos cobert de plomes. • Esquelet lleuger i té uns sacs aeris que redueixen el pes i proporcionen oxigen. • Mandíbules sense dents i transformades en un bec corni. • En les dues potes tenen escates com en els rèptils. • Són homeoterms (la seua temperatura corporal es independent de la del medi).
  • 57. VERTEBRATS: MAMÍFERS • La majoria són vivípars (l’embrió es desenvolupa dins de la mare alimentant-se de la mare a través de la placenta). • Glàndules mamaries per alimentar a les cries. • Sistema nerviós molt desenvolupat. • En la pell tenen pèls i glàndules sudorípares. • Són homeoterms.
  • 58. ENDEMISMES D’ESPANYA Són espècies exclusives d’una zona geogràfica determinada, que no es troben en cap altre lloc de la Terra. Llop ibèric Linx ibèric Cabra Ós bru ibèric Àguila imperial Voltor negre hispànica ibèrica Fardatxo gegant Tritó ibèric Ferreret Violeta de Falguera granera Margalló Cazorla Drago canario