Treball alumnes

1. NEIXAMENT DE CATALUNYA
Història i llegenda conflueixen en el naixement de Catalunya,
atès que l'origen arrela amb un personatge real, adornat amb
característiques èpiques: Guifré el Pelós. A aquest noble de
reconegut valor en la batalla es vincula la tradició del
naixement de les quatre barres, marcades amb els seus dits i la
seva pròpia sang sobre el seu escut daurat. A la seva mort l'any
897 va ser el primer comte que va traspassar hereditàriament
les seves possessions a la Marca Hispànica, es va deslligar dels
reis francs i va donar així origen a la casa comtal de Barcelona.
La Marca Hispànica havia estat creada per l'imperi Carolingi a
manera de frontera que delimitava els territoris dominats per
cristians o musulmans.

2. Guifré el Pelós

3. La corona d'Aragó
El llinatge de Guifré el Pelós va ser l'embrió de la corona d'Aragó, en unir
el seu destí al regne aragonès en virtut dels problemes dinàstics que patia
aquesta monarquia. Va succeir que el sobirà Alfons el Batallador va morir
sense descendència directa i va llegar el seu regne als ordes militars. El
testament no es va fer efectiu i el va succeir el seu germà Ramir II el
Monjo. Però aquest tampoc tenia fills mascles, de manera que, per
assegurar la continuïtat, va prometre la seva filla Peronella amb el comte
de Barcelona, Ramón Berenguer IV, quan aquesta només tenia un any.
L'enllaç va haver d'esperar tretze anys, ja que l'Església només permetia el
casament quan la dona tenia com a mínim 14 anys. Va ser Alfons II, fill de
Ramón Berenguer IV d'Aragó i Peronella, qui va assumir tots els títols i la
dignitat reial el 1164, després de la mort del seu pare i l'abdicació de la
seva mare. De fet, amb ell comença el que en la historiografia es defineix
com a corona d'Aragó, la unió del regne i la casa comtal de Barcelona.

4. Escut de la corona d'Aragó

5. L'expansió per la Mediterrània
Amb els reis catalans, la corona va prosperar i es va expandir de manera
que els seus territoris abraçaven Mallorca, València, Sicília, Còrsega,
Sardenya i Nàpols. La corona d'Aragó es va convertir així en un imperi
militar i comercial a la Mediterrània d'importància vital. Especial
preeminència en aquest esdevenir va tenir el rei Jaume I el Conqueridor,
exemple del creixement del poder i desenvolupament de la Corona en
detriment dels regnes àrabs. És remarcable que els nous territoris
agregats, com València, van mantenir furs propis. Al segle XIII
Catalunya va tenir una de les millors infanteries del món, els almogàvers,
que fins i tot van ser contractats per combatre el turc a Constantinoble, on
van fer sentir el seu crit de batalla: "Desperta ferro!".
La casa de Barcelona es va extingir amb la mort de Martí l'Humà, el
1410, i va passar el ceptre a la dinastia Trastàmara en la persona de
Ferran. El seu matrimoni amb la reina Isabel va donar com a resultat la
unió dels regnes d'Aragó i Castella.

6. La derrota del 1714
Després dels Reis Catòlics, la dinastia dels Àustries va mantenir una relació
complexa amb el Principat. Encara que es van respectar institucions pròpies, les
diferències amb la corona eren greus a causa dels recursos reclamats pels
monarques per a les seves empreses militars. Les desavinences van tenir la seva
màxima expressió el 1640, en el marc de la guerra europea dels Trenta Anys,
quan la guerra dels Segadors va enfrontar francesos i castellans en terra català.
La conflagració va acabar amb la pau dels Pirineus, per la qual el Rosselló i part
de la Cerdanya passaven a ser francesos i se separaven de Catalunya.
Després de la mort de Carles II sense descendència, Felip V, de la dinastia
borbònica, va ocupar el tron d'Espanya. El 1701 va jurar les Constitucions, però
l'existència d'un altre pretendent, Carles d'Àustria, va desembocar en la guerra de
Successió. Catalunya va prendre partit pels austriacistes, però el 1714 es va
produir la caiguda de Barcelona i les ciutats que no van donar suport als Borbons
van ser tractades durament. El 1716, el decret de Nova Planta va abolir les
institucions pròpies, no així el dret civil català.

7. Guerra dels segadors

8. Ressorgeix el catalanisme.
Durant les guerres napoleòniques, Catalunya va ser temporalment
segregada per Bonaparte. En l'últim terç del segle XIX es va produir un
gran ressorgiment del catalanisme en tots els aspectes. En política, el
resultat va ser la Mancomunitat, la unió de les diputacions com a
institució que representava Catalunya. La seva existència va ser curta, ja
que l'any 1923 va ser abolida per la dictadura de Primo de Rivera. La
situació va canviar radicalment amb la República i el 1932 va ser
restaurada la Generalitat i es va aprovar l'Estatut d'Autonomia. La Guerra
Civil de 1936-1939 i la victòria franquista van comportar una llarga
dictadura, en la qual van ser proscrits els signes d'identitat i les
institucions catalanes. La democràcia va portar de nou la Generalitat,
restablerta el 1977 amb Josep Tarradellas com a president.