3. Els oceans cobreixen el 71% de la superfície de la Terra , sent l'Oceà PacíficEls oceans cobreixen el 71% de la superfície de la Terra , sent l'Oceà Pacífic
el major de tots. La profunditat dels oceans és variable depenent de lesel major de tots. La profunditat dels oceans és variable depenent de les
zones del relleu oceànic , però resulta escassa en comparació de la sevazones del relleu oceànic , però resulta escassa en comparació de la seva
superfície. S'estima que la profunditat mitjana és d'aproximadament 3900superfície. S'estima que la profunditat mitjana és d'aproximadament 3900
metres. La part més profunda es troba a la fossa de les Marianesmetres. La part més profunda es troba a la fossa de les Marianes
aconseguint els 11.034 m de profunditat. En els oceans hi ha una capaaconseguint els 11.034 m de profunditat. En els oceans hi ha una capa
superficial d'aigua temperada (12 ° C a 30 ° C ) que arriba fins a unasuperficial d'aigua temperada (12 ° C a 30 ° C ) que arriba fins a una
profunditat variable segons les zones, d'entre unes desenes de metres finsprofunditat variable segons les zones, d'entre unes desenes de metres fins
als 50 o 100 m. Per sota d'aquesta capa l'aigua té temperatures d'entre 5 ° Cals 50 o 100 m. Per sota d'aquesta capa l'aigua té temperatures d'entre 5 ° C
i -1 ° C . Es diu termoclina al límit entre les dues capes. L'aigua està mési -1 ° C . Es diu termoclina al límit entre les dues capes. L'aigua està més
càlida a les zones temperades, equatorials i més freda prop dels pols. I ,càlida a les zones temperades, equatorials i més freda prop dels pols. I ,
també, més càlida a l'estiu i més freda a l'hivern.també, més càlida a l'estiu i més freda a l'hivern.
Característiques generalsCaracterístiques generals
4. ORIGENORIGEN
• Fins fa poc es pensava que s'havien format fa uns 4000 milions d‘Fins fa poc es pensava que s'havien format fa uns 4000 milions d‘
anys, després d‘ un període d’intensa activitat volcànica, quan laanys, després d‘ un període d’intensa activitat volcànica, quan la
temperatura de la superfície del planeta es va refredar fins atemperatura de la superfície del planeta es va refredar fins a
permetre que l‘ aigua es trobés en estat líquid. Tot i que la polèmicapermetre que l‘ aigua es trobés en estat líquid. Tot i que la polèmica
continua, un estudi del científic Francis Albarède, del Centrecontinua, un estudi del científic Francis Albarède, del Centre
Nacional de la Recerca Científica de França (CNRS), publicat a laNacional de la Recerca Científica de França (CNRS), publicat a la
revista Nature estima que el seu origen es troba en la col·lisió d‘revista Nature estima que el seu origen es troba en la col·lisió d‘
asteroides gegants coberts de gel que van xocar contra la Terraasteroides gegants coberts de gel que van xocar contra la Terra
entre 80 i 130 milions d‘ anys després de la formació del planeta. Esentre 80 i 130 milions d‘ anys després de la formació del planeta. Es
creu que l‘ aigua, per ser substància universal, està des que elcreu que l‘ aigua, per ser substància universal, està des que el
planeta s‘ estava formant i després va arribar a més quantitat desplaneta s‘ estava formant i després va arribar a més quantitat des
del Cinturó d‘ asteroides, i no de la núvol d'Oort com abans es creia,del Cinturó d‘ asteroides, i no de la núvol d'Oort com abans es creia,
ja que en aquesta última zona hi ha més concentració de deuterija que en aquesta última zona hi ha més concentració de deuteri
(formant aigua pesada) comparada amb la que hi ha a la terra.(formant aigua pesada) comparada amb la que hi ha a la terra.
Aquest fet es va veure confirmat en les anàlisis directes que es vanAquest fet es va veure confirmat en les anàlisis directes que es van
fer dels estels procedents del núvol d'Oort, com ara l‘ últim a càrrecfer dels estels procedents del núvol d'Oort, com ara l‘ últim a càrrec
de la sonda Rosetta.de la sonda Rosetta.
5. MARS DIFERENTSMARS DIFERENTS
• El mar del Nord i el marEl mar del Nord i el mar
Bàltic tenen un punt deBàltic tenen un punt de
trobada que entre els dostrobada que entre els dos
mars s'ha desplaçat diversosmars s'ha desplaçat diversos
quilòmetres cap a l'oest,quilòmetres cap a l'oest,
això és degut a la influènciaaixò és degut a la influència
de HAARP,(programade HAARP,(programa
d'investigació d'aurora activad'investigació d'aurora activa
d'alta frequència).d'alta frequència).
6. AIGUA DEL MARAIGUA DEL MAR
• Conté substàncies sòlides enConté substàncies sòlides en
dissolució, sent les mésdissolució, sent les més
abundants el clor i el sodi, queabundants el clor i el sodi, que
en la seva forma sòlida esen la seva forma sòlida es
combinen per formar el clorurcombinen per formar el clorur
de sodi o sal comú i, junt ambde sodi o sal comú i, junt amb
el magnesi, el calci i el potasi,el magnesi, el calci i el potasi,
constitueixen prop del 90%constitueixen prop del 90%
dels elements dissolts endels elements dissolts en
l’aigua de mar. A més hi hal’aigua de mar. A més hi ha
altres elements, però enaltres elements, però en
quantitats mínimesquantitats mínimes
7. ONESONES
•
Aquestes grans onades esAquestes grans onades es
caracteritzen per: període, alçadacaracteritzen per: període, alçada
d'ona , longitud d'ona, velocitat ded'ona , longitud d'ona, velocitat de
propagació, profunditat oceànica ipropagació, profunditat oceànica i
altura de l'ona a la costa .altura de l'ona a la costa .
Període: es defineix com el tempsPeríode: es defineix com el temps
que transcorre entre el pas de 2que transcorre entre el pas de 2
ones successives per un mateixones successives per un mateix
punt d'observació. Per un tsunamipunt d'observació. Per un tsunami
d'origen proper el període és de 7d'origen proper el període és de 7
a 30 minuts i per els d’ origena 30 minuts i per els d’ origen
llunyà, entre 20 a 70 minuts .llunyà, entre 20 a 70 minuts .
Alçada d'ona: és la distànciaAlçada d'ona: és la distància
vertical entre el vall de l'onada ivertical entre el vall de l'onada i
cresta , mentre el tsunami escresta , mentre el tsunami es
dirigeix a la terra .dirigeix a la terra .
8. ELS 28 CORRENTSELS 28 CORRENTS
OCEANICSOCEANICS
• Corrent equatorial del Norte,Corrent equatorial del Norte,
Corrent equatorial del Sud,Corrent equatorial del Sud,
Contracorrent ecuatorial, DerivaContracorrent ecuatorial, Deriva
septentrional del Pacífic, Derivaseptentrional del Pacífic, Deriva
septentrional de l'Atlàntic,septentrional de l'Atlàntic,
Corrent de Noruega, Corrent deCorrent de Noruega, Corrent de
Spitzberg , Corrent de Irminger ,Spitzberg , Corrent de Irminger ,
Corrent circunatlàntica , CorrentCorrent circunatlàntica , Corrent
dd’’ Alaska, Corrent deAlaska, Corrent de
Groenlàndia, Corrent delGroenlàndia, Corrent del
Labrador, Corrent de les Kurils ,Labrador, Corrent de les Kurils ,
Corrent de les Malvines, CorrentCorrent de les Malvines, Corrent
de les Illes Canàries , Corrent dede les Illes Canàries , Corrent de
Benguela , Corrent de Califòrnia,Benguela , Corrent de Califòrnia,
corrent d'Humboldt , correntcorrent d'Humboldt , corrent
occidental d'Austràlia , correntoccidental d'Austràlia , corrent
del Golf, corrent de Kuroshio ,del Golf, corrent de Kuroshio ,
corrent de Brasil , corrent de lescorrent de Brasil , corrent de les
GuayanasCorriente d'AustràliaGuayanasCorriente d'Austràlia
Oriental , corrent de Somàlia,Oriental , corrent de Somàlia,
corrent de Moçambic , Correntcorrent de Moçambic , Corrent
de les AgujasCorriente del Nende les AgujasCorriente del Nen
10. Com són els peixos?Com són els peixos?
On viuen?On viuen?
11. PEIXOSPEIXOS
Els peixos són animals vertebrats que no són membres delEls peixos són animals vertebrats que no són membres del
grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatregrup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre
potes de tipus quiridi). L'especialitat de la zoologia quepotes de tipus quiridi). L'especialitat de la zoologia que
s'ocupa específicament dels peixos es diu Ictiologia.s'ocupa específicament dels peixos es diu Ictiologia.
Com és propi dels primers vertebrats, són aquàtics i, aCom és propi dels primers vertebrats, són aquàtics i, a
diferència del que observem en els tetràpodes, la respiraciódiferència del que observem en els tetràpodes, la respiració
es produeix per brànquies (excepte els dipnous o peixoses produeix per brànquies (excepte els dipnous o peixos
pulmonats, que fan ús d'un principi de pulmó) situades enpulmonats, que fan ús d'un principi de pulmó) situades en
clivelles de la faringe. La locomoció es basa en una formaclivelles de la faringe. La locomoció es basa en una forma
hidrodinàmica, amb moviments laterals del cos auxiliats perhidrodinàmica, amb moviments laterals del cos auxiliats per
extremitats que són aletes. El grup és molt heterogeni iextremitats que són aletes. El grup és molt heterogeni i
inclou a formes tan dispars com les lamprees, els taurons oinclou a formes tan dispars com les lamprees, els taurons o
les tonyines, totalitzant prop de 30.000 espècies.les tonyines, totalitzant prop de 30.000 espècies.
12. ELS ESQUELETS DELSELS ESQUELETS DELS
PEIXOSPEIXOSEls peixos, com tots els vertebrats, posseeixen un esquelet que li confereix forma iEls peixos, com tots els vertebrats, posseeixen un esquelet que li confereix forma i
solidesa al cos. En el cas del peix inclou un eix dorsal, el crani i les extremitats. Lasolidesa al cos. En el cas del peix inclou un eix dorsal, el crani i les extremitats. La
base d'aquest eix, el component rígid del qual és la columna vertebral, és el cordóbase d'aquest eix, el component rígid del qual és la columna vertebral, és el cordó
dorsal entorn del que s'ha desenvolupat aquella. La columna vertebral es compondorsal entorn del que s'ha desenvolupat aquella. La columna vertebral es compon
d'un nombre variable de vèrtebres unides entre si. Les vertebres presenten sobred'un nombre variable de vèrtebres unides entre si. Les vertebres presenten sobre
el centre un orifici pel qual passa el sistema nerviós central, incloent-hi la medul·lael centre un orifici pel qual passa el sistema nerviós central, incloent-hi la medul·la
espinal.espinal.
El crani del peix consta de molts ossets i l'esquelet de les extremitats estàEl crani del peix consta de molts ossets i l'esquelet de les extremitats està
compost per les aletes: el de les imparells està unit directament a la columnacompost per les aletes: el de les imparells està unit directament a la columna
vertebral i sostingut per ella. Les aletes parells (pectorals i pèlviques), en canvi,vertebral i sostingut per ella. Les aletes parells (pectorals i pèlviques), en canvi,
posseeixen la seua pròpia estructura esqueletal de suport, tancat en els músculsposseeixen la seua pròpia estructura esqueletal de suport, tancat en els músculs
del tronc, i només estan unides d'una manera lliure amb l'esquelet central.del tronc, i només estan unides d'una manera lliure amb l'esquelet central.
13. COM ES EL COS D’UN PEIXCOM ES EL COS D’UN PEIX
14. L’arapaima és un peix de riu. Els més gransL’arapaima és un peix de riu. Els més grans
poden arribar a pesar 70 kilograms.poden arribar a pesar 70 kilograms.
Les escames d’aquest peix són molt dures iLes escames d’aquest peix són molt dures i
les de la cua són vermelles.les de la cua són vermelles.
15. La piranha és un peix petit, però ha causatLa piranha és un peix petit, però ha causat
algunes morts al riu Congo.algunes morts al riu Congo.
Poden arribar a mesurar 50 cm, però tenenPoden arribar a mesurar 50 cm, però tenen
una mandíbula molt forta.una mandíbula molt forta.
16. El balck bass és de riu i de pantà. PotEl balck bass és de riu i de pantà. Pot
arribar a ser aproximadament de gran 7,5arribar a ser aproximadament de gran 7,5
kilograms.kilograms.
17. El sirulo no té dents,El sirulo no té dents,
s’empassa les sevess’empassa les seves
preses vives o mortespreses vives o mortes
inclus ha matatinclus ha matat
persones,més o menyspersones,més o menys
180 a l’any.180 a l’any.
Pot arribar a mesurar 7m iPot arribar a mesurar 7m i
pesar uns 370 kilos elspesar uns 370 kilos els
més grans.més grans.
18. La carpa del Mekong com el seu nombreLa carpa del Mekong com el seu nombre
indica viu al Mekong i pot arribar a medirindica viu al Mekong i pot arribar a medir
1,80m i de pes 70 kilograms.1,80m i de pes 70 kilograms.
19. Té dents molt afilades i pot arribar a pesarTé dents molt afilades i pot arribar a pesar
20 kilos, i mesurar 5,5 metres.20 kilos, i mesurar 5,5 metres.
20. El lucio és un peix de riu i llac, pot arribar aEl lucio és un peix de riu i llac, pot arribar a
mesurar 2,5 metres i pesar 20 kilosmesurar 2,5 metres i pesar 20 kilos
21. El tarpo són grans peixos dels megalops. ElEl tarpo són grans peixos dels megalops. El
megalop es el nom cientific del tarpo,megalop es el nom cientific del tarpo,
22. El cos d’aquest peix és esbelt i,El cos d’aquest peix és esbelt i,
tot i que molts exemplars notot i que molts exemplars no
passen dels 25 cm, hi hapassen dels 25 cm, hi ha
individus que podien fer fins aindividus que podien fer fins a
50 centímetres de llargada. El50 centímetres de llargada. El
color del dors és generalmentcolor del dors és generalment
fosca amb tons brunencs ifosca amb tons brunencs i
verdosos. El flancs i ventre sónverdosos. El flancs i ventre són
de color gris argentat. La bocade color gris argentat. La boca
és terminal, a els ulls petits, iés terminal, a els ulls petits, i
els escates grosses i moltels escates grosses i molt
visiblesvisibles
23. El llobarro és un peix de riu i de mar.El llobarro és un peix de riu i de mar.
Es pot pescar a spinning o surfcasting.Es pot pescar a spinning o surfcasting.
24. Snapper
Lutjanidae , una família de peixos coneguts com pagres
campechanus Lutjanus , un peix que es troba al golf de
Mèxic i la costa atlàntica dels Estats Units Els peixos
d'altres famílies
25. Què hem utilizat?Què hem utilizat?
• YoutubeYoutube
• WikipediaWikipedia
• VikipediaVikipedia
• GoogleGoogle
